| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 041 (jul-aug 1927)

Page history last edited by Dave MacLeod 3 years, 9 months ago

-49-

 

COSMOGLOTTA

Organ del Association International Cosmoglotta

 

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

 

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

 

Annu VI – Julí-August 1927 – Nr. 41 (4)

 

 

Contenete.

Li problema de Lingue International

Curt grammatica de Occidental

Opiniones pri Occidental

Fotografie de Edgar de Wahl.

A Edgar de Wahl

Li du bases.

Interlinguistic reminiscenties.

Li ovre de Edgar de Wahl.

40 annus Esperanto.

Chonica.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

»Deutsche Briefgesellschaft« alliate de Cosmoglotta.

Kosmoglott

Occidental-Litteratura

 

 

LI PROBLEMA DE LINGUE INTERNATIONAL

 

ha occupat li pensas de mult persones. Li unesim projecte, quel ha havet alcun success es Volapük del canonica J. M. Schleyer (1881). Un grand progress representa ja li »Lingvo internacia« de Dr. L. Zamenhof, pos nominat »Esperanto« (1887) quel pro si facilitá e grandissim propaganda ha atinget suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones.(1) Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, etem, Medial etc. (totalmen circa 600 projectes), de queles Ido, un secession de Esperanto, ha atinget relativmen grand propagation. Ma li ignoration del psicologic leges del lingues, li ultralogistica de su parolformation ha ductet a mutilation del majorité del international paroles, in mult casus mem in plu radical maniere quam che Esperanto.

 

Li vermen practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studia anterior. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni circumstanties, in comercial anuncias e reclames, in changes de collectionistes del tot munde, in trafic e scientie posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es

 

OCCIDENTAL

 

li max moderni forme del Lingue International. Li analitic gramatica, basat sur 30 annual scientic explorationes es li max simplic e facil possibil, e per su construction representa li summation e coronation del anterior experienties. Li regulari scientic derivation de omni international paroles compensa li aprension del desfacil Latin.

 

Occidental es li democratic Latin!

Por un person qui ha aprendet Occidental, omni international sciential paroles in lor construction natural es clar quam cristalle.

 

Occidental, li ovre de vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Reval), es publicat in annu 1922.

 

Curt grammatica de Occidental

Pronunciation. Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocale = sved y, german ü, frances u; y quam consonante = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german; h aspirat quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in angles e hispan; eu quam in frances; n’, l’ tones molliat = frances gn, ille, j = j angles.

 

Accentu: Sur li vocale ante li ultim consonante. Li finition de plurale s ne have influentie al accentu. Finitiones bil, ic, im, ul es ínaccentuat. In altri casus li accentu es scrit.

 

Declination: Per prepositiones de, a, per etc. Articul l(i), un.

 

Adjective: Resta sin acordation. Finition ínobligatori i.

 

 

Comparation: Plu, max; minu, minst; finition -issim.

 

Pronomines; personal: mi – me, tu – te, il – le, illa – la, it, noi – nos, vo – vos, ili – les; possessiv: mu, tu, su, nor, vor, los.

 

Verbe: Infinitive -r, Participie: pres. -nt, perf. -t. Conjugation analitic per auxiliares: Preterit: fe, ha, futur: va, Conditionale: vell, Imperative: ples, Optativ: mey. (Exemples: amar, mi ama, mi fe amar, il va amar, il mey amar, mi (ha) amat, mi es amat, mi (ha) esset amat, va esser amat etc.).

 

Adverbie: egal al adjective o per finitiones -men, -li. Li Negation »ne« sta direct ante li parol negat, che verbes ante li auxiliares.

 

Parolformation

Composition: direct o per vocales juntiv o e i.

 

Prefixes

 

des-

li contrari

 

dis-

ad omni directiones

 

ín (con adjectives)

negation

 

mis-

fals

 

pre-

ante

 

pro-

adavan

 

re-

de nov, ad comensa

 

retro-

ad dorse, in direction advers al anteyan

 

Nuanciant Finitiones

 

-a

action, loc, témpore; commun, collectiv; feminin che viventes

 

-o

concret, material, special, singli; che viventes masculin

 

-u

abstract, neutri, relativ

 

-i

adjective

 

-e

general e eufonic

 

Sufixes: a) substantivic

 

-ade

multité, serie, contenida

 

-age

collectives (órdine)

 

-agie (de verbes)

concretisation del activitá

 

-al’a

collectives (sin órdine)

 

-ard

mal persones

 

-ario

person caracterisat per exteriori qualitá o oficie

 

-árium

scientic collection

 

-atu

institution o situation social o legal, anc dignitá

 

-da (con radica verbal)

duration

 

-eria

loc de profession

 

-erie

profession, afere

 

-ero

person professional

 

-es

inhabitant

 

-essa

dignitá feminin

 

-ette

negrand objectes, instrumentes

 

-ess

statu, qualitá

 

-ia

loc, land

 

-ie

abstract conception

 

-iero

portant

 

-iere

contenent

 

-itá

qualitá

 

-ité

collectiv (totalité)

 

-on

person caracterisat per intern qualitá

 

-or

actent person

 

-ore

statu de afecte, move

 

-uor

utensile, vase

 

-ura

concretisat action

 

b) adjectivic

 

-aci

inclinat

 

-al

general relation

 

-an

apartenent a

 

-ari

conform, servient a

 

-at (ad subst.)

providet per

 

-atr

simil

 

-bil

possibil

 

-ic

essent

 

-in

provenient, fat de, consistent de

 

-iv

havent li efecte

 

-nd

a far

 

-ori

destinat a

 

-os

rich in

 

-ut

exuberant

 

continuation sur pag III del covriment

 

-76a-

 

c) verbal

 

-ar

1. provider 2. usar un instrument 3. secreer 4. (de persones) acter quam 5. (de adjectives e participies) factiv

 

-ear

status dinamic

 

-etar

diminutiv-frequentativ

 

-ijar

devenir, far se

 

-isar

far tal

 

Regul principal: Li radica verbal trova se per omission del final r. Li radica perfect trova se in maniere sequent: On omisse li final r o er. Si li ultim líttere es un vocale o consonant molliat (n’), on adjunte t.

 

li ultim líttere es d o r, on muta it ye s.

 

in omni altri casus li reste es li radica perfect.

 

Li sufixes -ion, -iv, -or, -ori, -ur es adjuntet al radica perfect, ama-r ama-t, credi-r credi-t, vid-er vis, curr-er curs, adopt-er adopt, opin-er opin, construct-er construct. Ex ili es format li international paroles: amat-or, a-credit-iv, vis-ion, excurs-ion, curs-iv, adopt-iv, opin-ion, construct-or, construct-iv, construct-ion, struct-ura.

 

Opiniones pri Occidental

 

Prof. Dr. phil Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim:

 

Occidental finalmen es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica … Pos 3/4 annual studie yo ha resoluet transir a Occidental quáncam li gigantic labore del propagation deve ancor esser interprendet. Ma pos li aparition de un tal unic lingue international resta nos solmen li alternative completmen resignar pri li idé mundolingual o combatter por Occidental. Yo es pret auxiliar Vos …

 

Karl Scheithauer, Leipzig:

 

Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

 

Magda Hoppstock-Huth, presidente del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá:

 

Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

 

Prof. Dr. A. L. Guérard, Universitate Stanford, California:

 

Occidental significa un decisiv progress. It sembla me que ti lingue representa un passu in li rect direction.

 

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat:

 

Yo deve attestar que in li amasse de hodial creat lingues international, Occidental es li max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti laborfructe honorant nor comun patria e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

 

Ivan Locnikar, Maribor:

 

Pos curt studia de Vor »Ucebnice« yo ha esset surprisat pri li bon qualitás de Occidental, quel vermen es creat in spíritu europan e pro to posse servir anc quam lingue panamerican auxiliari. Su ínmediat comprensibilitá es ínsuperabil … Florea e prospera li grand ovre del genial scientic nordic mann! Esse Occidental li lingue comun del Europa futuri!

 

Anton Fuchs, forjero (74 annus), Wien:

 

It es un trist situation que on vole saturar li laboreros per li talmi Esperanto, quel presenta les necos in direction xenolexicologic e mem corupte lor poc saventies lingual e li caractere del propagandistes, devente usar índigni metodes por apoyar li mal cose. Esperanto fa ínpossibil omni serios studia de un modern lingue natural. Occidental, in contrari, es un bon scol por preparar se por ti lingues e por comprender li términos tecnic, li aquisition de queles aperte por li laborero li portas al scientie e a plu alt nivelle social e cultural. Yo va ne negliger directer li atention de ductores de laboreros al bell e facil idioma Occidental, li Latin del Democratie.

 

-apart folie-

 

Fotografie de Edgar de Wahl in etá de 59 annus, septembre 1926

 

EDGAR DE WAHL

LI MAX GRAND INTERLINGUIST VIVENT

festa li 11 august 1927 su 60-esim die de nascentie.

 

-51-

 

A Edgar de Wahl

A Vor 60-esim anniversarie li Occidentalistes transmisse Vos cordial gratulationes e profund mersías pro Vor grandios e genial ovre a quel Vu consacrat plu quam 30 annus de Vor vive.

 

Vu sempre con clar vide e corage persequet Vor rect via, consciente que li idé de Occidental unquande va triumfar.

 

Ante 5 annus Vu publicat li principies del lingue e Vor pensas bentost ha trovat resonantie in li movement mundolinguistic. Multes quel ja resignat pri li possibilitá de un sistema acceptabil, con joya ha salutat Occidental quam final liberation ex antic, steril ideologies.

 

Vu es plu quam autor de un lingue artificial. Li adeptes quel penetra in li spíritu de Occidental, reconosse que ti idioma reflecte un nobil conception cultural.

 

Vu es ti qui es profetisat, instructer nos parlar in li Idioma International quel ja vive latent in nor lingues natural; Vu ha realisat li miracul pentecostal por li homanité del 20-esim secul, quel, malgré su progresses tecnical e civilisatori, es íncapabil intercomprender se in un gradu adequat al actual developation de su medies de comunication international.

 

Altri autores de L.I., sin respect al majestá del vive, provat obtener li solution per ignorar e anihilar li ja existent elementes international e natural tendenties a mundolingue. Pro to ili til hodie ne posset haver factic successe.

 

Vu fat crescer li lingue Occidental til harmonic integritá, sin alterar o destructer li valores ja comun al popules cultivant relationes international.

 

Ti trates del Lingue International da nos li firm conviction de su victorie.

 

Essente idealist, Vu ne labora por ganiar mersías, honores e profite material. Lontan del fanfaronada, Vu consacrat Vor facultás, saventies e studias al idé far possibil per medie cultural li ínmediat mutual comprension inter li homes del munde demanal.

 

Noi desira que Vu va reciver gratitude e recompensation pro Vor immens sacrificies al homanité.

 

Mey esser donat a Vos ancor mult annus de vive quam consiliator in medie de Vor disciples e pioneros quel con Vu servi al bell idé.

 

COSMOGLOTTA.

 

-52-

 

Li du bases.

Sam quam li alchemistes del medieval epoca ne trovat ti aure, quel ili serchat, ma quelc del fundamental veritás del modern chimie, talmen it es li ínobliviabil merite del grand e micri precursore del modern interlinguistica, que ili in fine comprendet li necessitá constructer li Lingue International Auxiliari ex ti materiale, quel li existent international vocabularium presenta nos.

 

Ja li unesim prova introducter un lingue fundat sur ti íneliminabil material base del Lingue International, esset mortativ por Volapük e ductet a temporari victorie de Esperanto. Ma ti veritá esset fat obscur per li mantenentie in li crede del autor de Volapük, que lu principal por far li lingue facil esset li absentie de exceptiones in li grammatica, quel extra to deve esser li max simplic possibil secun mecanic schema. Caus to Zamenhof ne posset acceptar international paroles, ma solmen »radicas«, e talmen self destructet li material base.

 

Li precursores del naturalistes, quam Liptay e Lott, persistet consequentmen in li conservation del material base, ma ili ne posset dar un grammatica, contenent un derivation identic con ti del international paroles. Lor lingues pro to suffret de intern debilitá e ne esset vivicapabil.

 

Li ínmortal honore de har soluet ti cardinal desfacilitá del interlingustic problema: li construction de un grammatica quel ne destructe li material base ma subtene it, apartene al autor del lingue Occidental, professor EDGAR DE WAHL.

 

Li regules queles il ha dat por li derivation del max international e frequent verbal substantives e adjectives, es ne solmen unic e genial, ma astonant simplic.

 

Ti cardinal desfacilitá ha provat soluer inter altris li famosi prof. Peano per ti maniere, que il simplicmen ne ha constructet un grammatica. It es clar, que to es ínpossibil in duration, proque li practica va extorder bentost li formation 

 

-53-

 

de nov paroles e tande on ya deve haver un derivation e li problema demanda su solution.

 

Li material base ha esset tractat de Peano in un etimologisant o antiquisant direction, quel ductet al construction de lingue Latino sine Flexione. Contrari a it li lingue Occidental ea in un actualisant direction, to es persistentie in li factic nu existent parol-formes.

 

Ti consequentie sta in correct conformitá al ínevitabil social base del Lingue International: li actual occidental cultura, su spiritu, postulationes e usationes. Ti base ha esset max clar e consequent accentuat solmen de prof. Edgar de Wahl. Ínfatigabilmen il ha declarat e explicat, que it es van postular que li europanes va retrovenir a un pronunciation de su paroles, quel li romanos usat 2000 annus retro, que li spíritu del international lingue deve esser in conformitá al lingual spíritu del progresset europan cultural lingues.

 

Li importantie de ti social base ha esset quasi completmen ignorat del esperantistes, queles mem ha revat pri creation de un nov esperantistic cultura, o del idistes, queles ne ha hesitat mem pri aplication de principies, queles sta in oposition al psychologic leges de omni lingues.

 

Til nu nequi ha consacrat tant devot labor al scientific solution del interlinguistic problema, nequi monstrat un tal admirabil clarvidentie e índependentie del pensas, nequi presentat al munde un sistema in su contures e su detalies tam scientific motivat e tam artisticmen perfinit, quam ha fat Professor Edgar de Wahl, e noi pro to honora in il – li max grand interlinguist.

 

A. Z. Ramstedt.

 

-54-

 

E. de Wahl:

 

Interlinguistic reminiscenties.

Ja in puerin età yo hat idé de construction de un lingue. Plen de racontages de Cooper, Gustave Aimard etc con mi camarades yo ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. It esset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatica mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mi camarades refusat aprender it.

 

Essente in gimansie yo un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interessat me que yo comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colporteros. Ma quáncam yo possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque yo ne hat perseverantie in ti cose.

 

Essente de baltic orígine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, yo ja de puerin etá hat ocasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mi oncle, in quel yo ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to yo devet studiar in gimnasie latin e grec. Ma yo deve constatar que li gimnasie ne posset satisfar mi general linguistic interesses, in contrari. Quande yo volet comensar li studie de linguistica in universitá in Petersburg, it aparet que un special catedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic filologie. Li unesim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal ocupation durant li unesim annu esset li traduction ad latin del »revolta del cosacos de Yaic«, de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia. Ultra to mi ardent interesse in ti témpore esset directet al mare e li marine, a qual yo volet consacrar me. Do yo studiat in universitá matematica, astronomie e fisica, quam preparation por li cariere de marinero, e ultra to visitat anc altri lectiones antropologic, historic, etc e specialmen pri lingues: antiqui-egiptian e hispan. Depos li triesim annu de studia yo esset inmatriculat paralel con li universitá anc in li academie de artes, u yo laborat in li posmidí e véspere.

 

In fine del annu 1887 o comensa 1888 un colego de mi patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li politechnic societé pri li »Mundlingue« Volapük a quel mi patre invitat me prender parte pro mi linguistic interesses. Yo esset tre sceptic pri tal cose, ma yo venit al discurse. Quáncam Volapük me desgustat, li idé de un lingue international talmen interessat me, que yo strax inscrit me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger »plofed volapüka«. Pos fine del cursu e exámine yo recivet del »datuval« (li grand inventor) un diploma de »tidel volapüka« (instructor). Yo absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi mult disputat con sr Rosenberger in li volapükistic vésperes arangeat che il. Yo volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Vpk sin riscar li tot afere, ma yo esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Vpk, quel tande havet ja 28 periodicos e gazettes in max divers landes, mem in China, que yo acceptet Vpk quam facte existent, e pro to comensat consacrar a it mi forties. Malgré li provas parlar Vpk, to ne atinget grand successe, e sr Rosenberger self, quáncam diplomat »professor« de Vpk e vice-presidente del academie »Kadem bevünetik volapüka«, ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li regulari grammatica on posset scrir Vpk tre corect e yo hat corespondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres yo bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pro su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore yo comensat composir un lexico de termines tecnical de marine, quel tamen ne atinget su final perlaboration, 

 

-56- 

 

proque in marte 1888, un de mi colegos che li »vendels volapükik« (volapük-vésperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochura de Dr. Esperanto, quel il hat videt in fenestre de librería e comprat. Ti descovrition esset catastrofal, li revelation esset tro grand e subit, e yo devenit un ardent adherent. Ma ínmediatmen yo ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li acusative de tia e li adverbie »tande«. Yo proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultra to yo atentionat Dr Zamenhof pri quelc íncoherenties in li vocabularium, p. ex. li du divers radicas kresk e vaks significat »crescer« etc. Omni ti coses esset corectet secun mi indicationes in »Aldono al dua libro« u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de »cire«. Ma ti qui save, que in D wachsen significa »crescer« ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses yo ne esset interessat e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochura de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitá mult plu habil quam jamá in Volapük. Noi provat trans-convicter sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Vpk e refusat Espo, ma ja in li nu sequent congress de Vpk li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su colegos li reformat Volapük quel poy recivet li nómine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

 

Mi Esperanto-periode es caracterisat per un grand corespondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li corespondentie con Geoghegan qui esset tande studente in Oxford crescet til immensi dimensiones. Yo memora que unvez yo recivet de il un epistul de 40 págines, scrit in su fine, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxiliat mult mi studias del lingue angles. A mi grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unesim témpores de Espo, es perdit. Yo conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li comun subtegmente. Quande ja pos 

 

-57- mult annus yo exlogiat, yo remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam old corespondentie hat prendet it, e forjettat li paperallia. Li bux self ne presentat grand valore.

 

Un del unesim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy sequet li traduction de »Princidino Mary« de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mi propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine yo ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unesim témpores ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

 

Ma li entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitàs. Ja tande yo comprendet que ti sistema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e yo comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Espo. In contrari! Yo persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor yun e in stadie de nascentie, proque plu noi atende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mi corespondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) yo scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in »La Esperantisto«. Anc in li societé »Espero«, li unesim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel yo prendet parte,(2) yo parlat pri necessitá de reformas. Bentost tamen mi activ participation in li moventie sufret un interruption pro viages sur li nave-scoles. Durante ti viages yo hat ocasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Yo hat esperat far anc personal conossentie con mi Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande yo 

 

-58-

 

arivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e yo nequande posset vider ti car simpatic hom. Poy nor vias separat se proque il restat fidel a Espo, e nor relationes cessat poc a poc.

 

Pos mu retorna del long viage maritim yo denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Espo, quel nu ja calculat un suficent grand circul de reformistes.

 

In li unesim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico »La Esperantisto« comensat un polemica pri reformas in Espo. Quam on save ti polemica ductet Dr. Z. ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arivar a un vermen bon sistema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analise de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Sammen comprensibilmen nociv esset li principie de un líttere un son. Ti principie ligat Z. talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Z. self, devet esser escartat.

 

Quam hom de practica Z. comprendet que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue »in statu nascendi« e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

 

De tactic látere un tal maniere esset absolutmen rect. Yo personalmen tande pensat que Z. per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma yo opine, que si Z. vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atinger to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detalliat motivation de su nov idés.

 

Yo ne esset content con li proposit reformas e postulat sequition del leges del linguistica etc.

 

Ti postulation de reformas sur principialmen altri fundament e metodes ha causat a mi grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in »La Esperantisto« ja solmen quam payat anuncias.

 

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultat de ti votation es sufficent expressiv; por reformas 107, contra 157, do 41 % reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas – germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nómines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurla, Ahlberg, Kofman, – omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45–%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demí de su adherentes esset agnoscet quam ínsuficent! Vermen un anullant judicie!

 

* * *

 

 

Pos ti ja previsibil resultat de votation yo perdit omni interesse por Espo, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

 

Ante omnicos yo comensat un sistematic studia del comparativ latin-romanic grammatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psicologie secun Wundt. Unesimmen it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni sufixes. Do pri ti cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do yo rubricat li divers sufixes e colectet paroles international e national in queles li sufixe esset usat. Ma proque ne exitstet mem lexicos gruppat in invers órdine i.e. secun li finales, ti labor esset tre 

 

-60-

 

defectiv e custat immens partientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, yo recivet conossentie del »Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif« de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por me, ma …, anc ci yo hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e yo ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrite pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mi Sibillin libre, quáncam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

 

Ma yo ne esset li sol in serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unesim periode de Espo hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles yo studiat, e con divers autores yo ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li »Mundelingua« de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation yo mult corespondet con L., qui támen ne videt li necessitá de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attinger li simpaties e comprension de su merite che li interessat publica.

 

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel yo long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idés de un scientific solution del question essent difuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico »Linguist«, consacrat al linguistic reserches.

 

-61-

 

 

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idés, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es sequer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del »elementar-analise« del international paroles, il esset li unesim qui comensat scrir su articules in su prov-dialecte. In li unesim témpore ti dialect »Modern latin« conservat tamen tre mult particularitás de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin ínregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

 

Yo tamen serchat un sinthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Yo volet desligar li Gordian node del centes de ínregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

 

In ti témpore quande yo volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitá del grammatica con li naturalitá del radicas, sequer su fin linguistic instincte, visibil in su »lingvaj respondoj« e altri consilies, in ti témpore yo recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que yo ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li »fideluloj« it ne va esser tre agreabil, e yo cita it »in plen« in traduction ad Occidental:

 

Ivanovo-Vosnessensk 15/27 IX 1897.

 

Tre estimat Senior.

 

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e yo espera, que noi denove va aproximar nos in nor opiniones queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, ho-moment 

 

-62-

 

es sufficent divergent. Si Vu rememora nor corespondentie in antean annus, Vu va remarcar, que max sovente Vu me ha traet adavan, yo esset quelcvez obstinat; poy yo marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vu nu es un poc fatigat? Esque yo nu deve vocar al car camarad: en avant!

 

 

 

In Vor epistul Vu tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent). Vu ilustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, ero, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar’, arz, decide Vos ye -ero, solmen »porco« (porquero), »vacca« (vaquero) e »perruca« fa Vos desfacilitàs, e Vu questiona, ca yo save alcun consilie. – Yes, un consilie yo save, e yo vell esser altmen injoyat, si Vu trova, que it es rect e sequend.

 

It esset un témpore quande yo vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li »international« actor in form de un sufixe. Hodie, depos yo ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analitic Modern Latin, mi bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al »Kadem bevünetik volapüka«, Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

 

Si yo besona un »actor«, yo regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (3) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i (us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li »farbierz« – tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel yo comprende quam comun-comprensibilitá, va atinger su max alt gradu. – Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analise. To quo yo posse, Vu anc posse. In casu de necessitá ples prender, quam anc yo fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapari Vos ti desfacilitá, quel retene Vos del 

 

-63-

 

scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-vest, de quel, quam yo atesta Vos con mersías, Vu me ha liberat, ples procrastinar ti labor sistematic til li témpore quande Vu ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Yo crede que Vu ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel yo suposi che Vos, – que li lingues stira ad un unitá, proque ili evolue secun cert leges – in veritá ili ea del unitá, til pluralitá, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues »li unità es solmen sur li papere« (Sievers, Phonetik). Li unitá do es in li preterite – li latin vive – splittrat, millvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del »Linguist« nómina »international«, tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur »Kees-fabrication«.(4) Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do »a« = haver).

 

Quam cordialmen yo vell joyar, si ti ci vez Vu vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

 

Con max bon salutas e manupression

 

A. Grabowski.

 

P.S. A Wahren, qui scrit me pri sofistica e ínconsequentie yo hodie ha respondet, que il ne possede suficent linguistic conossenties por posser just judicar mu opiniones, pro to il mey scrir me solmen aferic.

 

Noi ne posset tande totalmen accordar nor labores e yo devet laborar sol in li solution del nod. Grabowski bentost ha perdit se in li foreste del latin irregularitàs u il errat ancor quelc témpore e poy, desillusionat e disrevat de su aventurosi escapada, il retornat docil e penitent a su Canossa, i.e. a Esperanto. Ne hante self trovat li via libertiv, e nu quam filio perdit recivent honores e dignitás il resignat a su libertá e in fide e veritá servit Zamenhof til su morte. It es significativ que pos su conversion il nequande plu ha scrit me. Probabilmen in li funde de su ánima esset un sentiment de gena. Quande yo hat ductet mu ovre til publication, yo serchat su adresse por misser le Kosmoglott e li clave de Occidental, e solmen captet saver que il esset morient, e bentost pos to il morit, sin posser quam Moisé almen jettar un regarde in li lande promesset.

 

Continuation seque.

 

Li ovre de Edgar de Wahl.

 

Pro quo Occidental es vocat li max apt sistema de Lingue International? Quo es lu nov e distintiv de Occ in comparation a su precursores Esperanto, Ido, Neutral, Universal etc? A ti questiones noi prova responder in li sequent lineas, secun quant to es possibil in un articul. Ti qui desira response plu detalliat, es retromisset a nor fontes, li jurnales Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Lingua Internationale, Discussiones de Academia pro Interlingua, Kosmoglott, etc. Li interlinguist quel con attention perseque retro li labores del autor de Occ. va constatar que il ja in su unesim publicationes ha esset consequent representante e protagonist del strict naturalistic direction. Ma E. de Wahl distinte se de su colegos in li camp naturalistic per esser sempre anc un fervent defensor del regularitá.

 

On questiona nos sovente pro quo EW ne ha publicat su sistema plu bentost, ante que Esperanto ha atinget su grand expansion. Anteyan Idistes save que EW ha prendet parte in li discussiones de Progreso de 1909 til 1912. Tande li témpor por Occ ancor ne esset matur. On ancor ne posset vider ad u va ducter li hiperlogic direction quel in Ido sub li energic duction de Dr. Couturat ha trovat su apoteose. Hodie, pos li fiasco de Ido, on save que ti direction ne es vivicapabil. Ma li cause cardinal de EW, ne publicar un complet exposition de su lingue, esset que il sempre ne esset content con li resultates. Il ancor limat pri final detallies. Si li interesse por un LI in li publica ne vell har tam augmentat se, que mem li Liga de Nationes ha ocupat se pri ti problema, EW, quam il self di, nequande vell [har] publicat su lingue. Ne li aspiration a fama e glorie ha esset su motive, ma solmen li desir a esser auxiliator in solution de un grav problema scientic e cultural pri quel li homanité til 1922 in van ha luctat.

 

Apu li Mundelingua de J. Lott, Universal de Dr. Molenaar es un del max modern sistemas de LI. Abstraente de su ortografie tal-nominat fonetic, it es in su exterior aspecte tre simil a Occ. Li grand manca intern de Universal es, secun confession de Molenaar self, que it ne solue li problema del derivation verbal. Pro to il devet inserter in li vocabularium centes de ínregulari derivates apu li radicas verbal, p. ex. abdiker + abdikazion 

 

-65- 

 

 

(Occ abdica-r, -tion), admoner + admonizion (Occ admoni-r, -tion), afliger + afliktiv + aflikzion (Occ aflict-er, -iv, -ion), aserter + aserzion (assert-er, -ion), diferer + diferent + diferenz + diferenzial (difere-r, -nt, -nt-i-e, nt-i-al), solver + solubl (solu-er, -bil, -bilitá).

 

Ing. Rosenberger, anc ne trovante li derivation-leges, in su Idiom Neutral ha evitat ti exceptiones, viceante li international paroles per compilates arbitrari, p. ex. skribasion.

 

Nequi del lingue-autores ha pensat pri li possibilitá trovar quelc facil regules por reciver li natural derivationes conosset in tot munde. Li autor de Occ ha soluet ti max desfacil problema. Quant profund inradicat es ancor hodie li antiqui conceptiones, to on posse constatar del fals rasones contra li sistema verbal de Occ. On parla p. ex. pri 3 conjugationes in Occ, per -ar, -ir, -er. Ma existe solmen un conjugation, sin exceptiones. Li tri vocales a, i, e, queles sta avan li finale r del infinitive, apartene al radica del parol e consequentmen apari in omni formes del conjugation e omni derivates. Just ti conservation del 3 vocales es de primari importantie por li regulari derivation de omni international paroles; ili es quasi li fil de Ariadne inter omni semblant cáos de inregularitás. It es un erra creder que li verbes in Occidental con ti divers vocalic finitiones del radica es plu desfacil a aprender. Nam ti persones quel ne conosse li verbe, deve aprender it quam nov, junt con li vocale, e tande it es vermen absolut índiferent si ili deve aprender vidi, vidar o vider. Mem si on ha obliviat li vocale, on va trovar it facilmen per derivates quel on rememora se, p. ex. on trova conversar, per conversation, definir per definit, conferer per conferentie. Si li parol international ne contene un tal vocal (p. ex. pression, activ, conductor), tande on usa un e: presser, acter, conducter.

 

 

 

 

Li mundolinguistes labora intensiv ja desde 40 annus, ma ne ha posset atinger ci un solution: i.e. li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari sistema, sin deformar les quam Esp, Ido, Idiom Neutral. Sive on mutila li paroles a grimasse-formes, sive on acumula un enorm masse de íncoherent international paroles, sovente li du paroles paralel por li sam notion, p. ex. Esp: observejo + observatorio, redaktisto + redaktoro etc; in Ido ti duplettes (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo + regulatoro, enkasigar + inkasar, toxikizar + intoxikar, garnisajo + garnituro etc.

 

Occidental es li unic systema quel per su ingeniosi sistematisation e poc simplic regules ha fat órdine in ti cáos. Ma li majorité del mundolinguistes ancor ne save que omni ti conosset paroles ne es extran, adoptet per inertie, o trovabil solmen in li lexico, quam che LsF (Latino sine Flexione de prof. Peano), ma cristallclari derivates del propri radicas. Solmen per Occ noi reconosse quant regularitá on trova in li lingues vivent. It ne es necessi »far« novi, »rational« lingues quam Esp, Ido etc., li autores de queles funda sur negativ studia del lingues natural. E ili cert ne have li potentie imposar lor lingues artificial al publica.

 

De latere de strict internationalistes e LsF on sovente critica que Occ prende quam radica verbal li form perfect, ne sempre trovabil in lingue, p. ex. restricter vice restringer, percepter vice perciper, producter vice producer. Ma to es tre bon motivat e tutmen ne arbitrari. On ne posse haver du radicas in li lexico, un verbal e un perfect, quam p. ex. Universal e precipue Reform Neutral. Occidentla prende li radica del perfect u existe un tal, pro que it in general es plu fort e trova se in li derivationes. Ja in latin on remarca li desaparition del radica verbal e su substitution per li radica perfect, p. ex. cantare e saltare, derivat de canere 

 

-66- 

 

e salire. In li lingues romanal tal transitiones es ja plu sovent: infecter vice inficere, accepter vice accipere. Max sovent ti metode es incontrat in angles, p. ex to discuss (discutere), confuse (confundere), suggest (suggerere), portect (protegere), correct (corrigere), act (agere), construct (construere), compress (comprimere), conduct (conducere). Angles have mem radicas verbal implicant latin perfect del conjugation per a: to moderate (Occ modera-r), educate (Occ educa-r), inundate etc. Do un vide que quáncam in li evolution del verbe Occ es plu avansat quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o mem li sistema Glott de Ing. v. Petrashevich, quel have: ego amat (mi ama).

 

EW ha statuet un plu natural metode fundamental del classification del verbes, vice li anteyan in transitiv, reflexiv, neutri etc. havent poc valore practic. Il accepte li sequent psychologic base de classification: 1) verbes static e 2) verbes dinamic. Li unesims monstra un statu constant e permanent, talmen que ne evente un alteration o mutation del statu, p. ex. esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li duesimes monstra que alquo evente, succede, deveni, es fat, que existe un mutation del statu, p. ex. venir, scrir, parlar, rotar, batter. Talmen il ha trovat un criterium general de parol-formation:

 

li verbes static forma substantives abstract, significant un statu caracteristic per li radica del verbe, per li suffix -ie, juntet al participie de presente: dista-nt-ie, consiste-nt-ie, proveni-ent-ie, differe-nt-ie (On scri ne difference, pro que on deriva regularimen adplu: differenti-al, differenti-ation).

li verbes dinamic forma 1) substantives significant li action, li process, per adition del suffix -ion al form del perfect: rot-a-t-ion, destruct-ion 2) substantives significant li constant statu atinget, per adition del suffix -ur al form del perfect: struct-ur, rupt-ur, tons-ur.

 

Li tri simplic regules por reciver li radica perfect es:

 

On omisse li finale r o er del infinitive (indica-r, fini-r, distin'-er, vid-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er). Si

 

li ultim littere es un vocal o consonant molliat (n’), on adjunte t (indica-t, fini-t, distin’-t),

 

li ultim líttere es d o r, on muta it a s (vid – vis, curr – curs, adher – adhes),

in omni altri casus li rest es li radica perfect (construct, miss).

 

Per ti metode EW recivet totalmen natural international derivates (p. ex. indicat-ion, infinit-iv, distin’t-ion, vis-ion, curs-ori, opin-ion, redact-or, armat-ur, comparat-iv, adhes-ion, miss-ion etc.) til pluri 10 milles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet forsan 5, rarmen usat), talmen es regularisat. E on posse far bon regulari noviformationes, ne contrariant nor lingual sentiment.

 

It es comprensibil que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret, i.e. ne solmen li action, ma anc li metode, resultat, loc etc. p. ex.: construction, redaction. (Anc in Esp administracio significa action e persones). Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict.

 

Un altri nov grand dominia quem EW quam unesim ha explorat secun metodes scientific, es li exact signification del afixes del international paroles, in max grand parte venient ex latin. Li specialistes del filologie ha fat presc necos in ti direction. EW serchat li sense del affixes 

 

 

-67- per analisation ne de quelc paroles, ma de omni existent tales, contra que li lingue-inventores ha contentat se per superficial observation. Ma quande ili durant li usation ha remarcat abstrusitás, ili soluet li affere simplicmen per declarar que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ili esse ínregulabil. – It es facil compensar un parol mal selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un regul fals statuet, posse deformar centes e milles de paroles international.

 

Esperanto da al suffix -ist li signification de un person quel ocupa se professionalmen pri li cose expresset per li radica; talmen ha resultat: redaktisto, frizisto, konstruktisto, libristo. Ma un plu exact exploration monstra que li originari signification es li nómine de un person quel ocupa se con un -ism, in direction spiritual o psichic, religion, politica, scientie, arte, sport etc., p. ex. altruist, pacifist, esperantist, terrorist, solist. Por indicar precipue li manual professiones, artises, on prefere li suffix -ero: barbero, lavera, juvelero etc.

 

Esp e Ido usa -in quam suffix por feminin; ma per li analise del international paroles resulta que -in indica provenientie, p. ex.: marin, bernhardin, alpin, serpentin, argentin. On trova it anc in A leathern, D ledern de altgerman lederin (cuirin), D A golden de guldin (aurin); mem Esp have li sense secret in fibrino, sangvina, Ido anc in saponino, kanina.

 

Ex paroles existent in natural lingues: mordaci, tenaci, vivaci, voraci, furtaci, veraci, efficaci, lunaci, Occ trae li suffix -aci por »inclinat a«, por quel Esp e Ido usa li deform -ema (de F aimer): mordema etc.

 

Por expresser »possibilitá« Dr. Zamenhof prendet -ebla, quasi form medial inter -ibl e -abl, p. ex. ekspansiebla (expansibil) e transportebla (transportabil). Mersí al apart sistema verbal de Occ noi recive li natural international paroles per li un suffix -bil: cura-bil (Esp kuracebla), infalli-bil neerarpova), ama-bil-itá (Esp amindeco).

 

Li Occ-suffix -on indica un person caracterisat per un qualitá; on trova it in li natural paroles: fanfaron S, miron, laceron (I), spion, herisson F. Esp usa in simil sense -ulo: barbulo (barbon, barbat), vertebrulo (vertebrat), virgulino (virgina).

 

Esp-istes reprocha a Occ que it have tro mult suffixes, tam mult ne es necessi. Ma EW ne ha inventet ni un suffix; il solmen trovat e constatat li sense del elementes vivent in international paroles, e elevat les al conscientie por usation. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to va morir. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili successivmen desappari total. E ne omni suffixes latin es vivent generalmen; quelc es usat solmen in special términos, p. ex. -nd (i. e. ne enda quam Esp-Ido, anc ne -and) in: confirma-nd, doctorand, examinand, preparand, integrand, multiplicand, curand, demonstrand; divide-nd, dividende, minuend, subtraend. Ma on ne va dir »fand« vice »a far.« Lu sam vale anc pri omni scientic afixoides de grec orígine: epi- (sur, súper), equi- (egal), eu- (bon), hiper- (súper norm), hipo- (sub norm) hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kali- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a latere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil, -fil (amant), -for (portant) etc. etc.

 

Li creation del L. I. ne postula decreter principies, quam ti del a priori suffixes de Esp o su artificial conjugation per -as (presente), -is (preterite), -os (futur) o li correlativ tabelle de Dr. Zamenhof: kiu (qui), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), chio (omni-cos), chiuj (omnis) etc.

 

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha.

 

-68-

 

 

Ante omnicos es necessi investigar to quo ja es comun e international, sin egard al orígine de lu comun.

 

It es un utopie far felici li povres per anihilar li richesse del altris. Ti metode aporta nullcos, anc ne al proletario. Un extirpation p. ex. del tresore de existent términos scientic de orígine greco-latin vell causar un cultural regresse del spíritu europan. Solmen per novicreationes de notiones e per to anc per nov paroles, li germanes, slaves e asianes va inrichar li mundo-lingue, ne per violentios remotion e anihilation. Si p. ex. in botanica un explorator trova un serie de plantes quel ne incadra se in li existent classification, il ne va dir que to es capricie de natura, que li natura es ciec e ínlogic, sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification. E si il vell far tal coses, nequi vell considerar le quam seriosi scientist.

 

Un nociv prejudicie in interlinguistica ha esset li doctrine: un son – un signe; un signe – un son. Null lingue existe quel satisfá ti postulation. Zamenhof ha rejettat li líttere x, pro que x representa du sones, e il scri ks, kz. Ma esque li signe c in Esp anc ne es t-s? Esque it ne vell esser plu consequent scrir tsaro, si on have eksperimento? Esque li son n ne es un altri in li parol vango quam dento? O esque on vole fortiar li homes parlar n in danko sempre per li punte del lingue?

 

Un lingue con ortografie absolut fonetic vell haver un alfabete con cent lítteres. Li duplic pronunciation de c in Occ es quasi totalmen international e ultra to mantene li etimologic transparentie del paroles. Ples egardar que li lingues italian e hispan malgré fonetic scrition ne ha abolit c. On ne posse asserter que li simplic regul de Occ fa serios desfacilitás a slaves etc.: c ante e, i, y es a pronunciar quam ts, in altri casus: k. Li LI es sempre aprendet quam lingue extran, i. e. per scrit. E in tal casu it es mult plu facil aprender li lingue con auxilie de grammatica e de conexe etimologic. E just tal conexe grammatical es totalmen destructet per dissolution de c in du lítteres: k e c (s, z). Compara p. ex. tchec: voják – vojáci (soldat – soldates) o li cáos in Ido: kritiko – kriticismo, katolika – katolikismo, ma unitari Occ: critic – criticisme, catolic – catolicisme, electric – electricitá, publicist – publication, periodic – periodicitá, duplicat – duplicitá, vacca – vaccinar.

 

LsF demanda li antiqui latin pronunciation: circa per »kirka,« et cetera per »et ketera.« Ma tal pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esp, quel pronuncia paco per »patso,« caro per »tsaro.«

 

Li avantages de etimologic ortografie es tam important, que finalmen anc Lott e Rosenberger in lor duesim projectes ha adoptet it, in consequentie del convictiv argumentes exposit de EW, quam yo self hat ocasion constatar ex lor corespondentie.

 

Do li internationalitá del paroles relate li scrition, ne li pronunciation divers in li divers lingues natural. Internationalitá del pronunciation presc ne existe. Ma li ortografie del international paroles es presc li sam in omni lingues cultural. On do deve conservar li ortografie e simplificar li pronunciation. Li constant international ortografie in li LI ducte a unitari international fonetisme. On posse tolerar micri modificationes in li pronunciation, p. ex. t vice ts in confirma-t-ion. Ma on ne posse recomendar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del international derivates con li radicas Occidental. Ples comparar li sam process che lingues occidental quel incorpora se modern paroles con li extran scrition, ma con pronunciation acomodat, p. ex. A avoir-du-pois (scrit F, pronunc. A), F five-o’clocker (scrit A, pron. F).

 

 

-69- 

 

Occ es in alt gradu plu comprensibil pro mantener li duplic consonantes pro indicar curt vocal precedent, o discerner divers paroles international e indicar s fort, p. ex.: casse (Esp kaso), casu (kazo), carr (charo), car (kara).

 

Li LI (anc Esp) es un idioma con essentialmen latin parolmateriale. E un lingue quasi latinid on ne posse scrir per ortografie polones, si on ne vole reciver grimasse-charades.

 

Li regul de accentuation in Occ, que on posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante, desembarassa nos de ínnatural sones del Esp-paroles: radio (radio), firmao (firma), statuo (statue), familio (familie).

 

Un altri principie quel tre impedit li evolution in LI es li devise: un parol – un notion; un notion – un parol. To es solmen un reva, nequande realisabil. Ti san constatation on hodie fortunosimen ja posse leer anc in li presse esperantistic. Li redactor de »Herolde de Esperanto« scri in nr 3, 1927: »Regretabilmen li principie »Un parol, un signification« es ruptet plu quam un vez, anc in Esperanto. Cause es, que Esperanto (til cert gradu) es lingue natural. Li afere támen ne es dangeros, nam presc sempre li contextu escarta omni dubita. Comprensibilmen apartene a Vos, o usar o ne usar alcun expression con essentie dubitativ.«

 

It es clar que on ne posse escamotar li parol »sol« quel es inradicat per international derivates: solitá, solitari, solo, solist, isolat, desolat. Ma noi have anc un serie de conosset scientic términos: solari constante, insolation, solsticie, parasol. Ci li radica representa nor stelle dial, Occ: sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates e introducter p. ex. quam Esp e Ido: suno. To es ínpossibil. Li lingues in veritá have tendentie a multisensitá. Un lingue quel ha realisat li principie de absolut unisensitá, vell posseder milliones de paroles, do vell esser ínparlabil. Anc Esp nequande posse abolir omni homonimes, vide p. ex. su radica bor’, significant »forar« e li chimic element »bor,« o su nov parol Paneuropo, quel ne es D Broteuropa, ma »Tuteuropo.«

 

Comprensibilmen un L. I. deve haver alcun precision e on deve evitar homonimes, u possibil. Ma Esp e Ido dis-hacca li gordian node per deformationes: plateno (platin), faruno (farine), pordo (porta) etc.

 

Un del max fatal consequenties in Esp e Ido ha causat li ínnatural curasse de obligativ finales -o, -a, -e etc. por substantives, adjectives, adverbies etc. un metode incontrat in null lingue. Ergo un eclatant pruva que it es ínutil. Just li substantive, quel es haustet de omni lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation abominabil quam emúo emu (nov-seland), kanguruo cangurú (austral), kolibro colibrí (caraíb), kvago quagga (hottentot), nadiro nadir (arab), husaro husar (hungar), gejsho geisha (japan), nirvano nirvana (indic), edelvejso edelweiss (germ).

 

Li conservation de divers finales in maniere de Occ have practical valore por discerner simil paroles: sol : sole, portu : porta : porte (Esp: haveno : pordo : sendkostoj), monstru : (de)monstra(tion) (Esp: monstro : (el)montr(ado).

 

Li postulation de logica in li LI es un erra fatal, nam si vermen li logica deve esser lu decisiv, tande li LI es necos por li simplic e ne-instructet hom, e li ideal vell esser un lingue a priori, simil al filosofic systema Ro de sr. Foster. Li logica es un del max desfacil metodes de pensar, e pro to es tam rar in su aplication. It apari solmen che novi factes, quande on ne posse acter secun instincte e custome. On ne posse 

 

-70-

 

parlar si on deve li tot témpore pensar, qualmen formar logicalmen li paroles. Solmen quande on usa li rect paroles instinctivmen, on posse directer su total atention in li materie self. Ma por atinger un instinctiv parlada, on deve aplicar li natural leges demonstrat per li psicologie: ili es custome e analogie (ne logica). Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene max mult acustomat e conosset formes, e li max facil parolformation es ti de analogie con conosset paroles ja international. Ili da li criterie e li exemple de parolformation quel on deve sequer. – Li LI existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru in maniere max facil.

 

Junt con li exploration del suffixes EW ha fat un total revision del lexico. Mult fals paroles de Esp adver ja es eliminat in Ido. Ti labores del Ido-Akademio forsan es li unic usabil por Occ, quáncam grand parte anc devet esser modificat pro li deformationes causat per li Esp-corsette del gramatical parolmarcas e misinterpretat suffixes, conservat in Ido.

 

Dr. Zamenhof ha selectet li paroles de Esp ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc polones, russ, p.e. nepre (amputat R neprenemo, Occ absolut). Do anc Esp es quasi solmen un europan lingue e ne mundo-lingue, quam on sin jure ama asserter contra Occ. Esp have anc latin radicas quel hodie es totalmen mort p. ex. ansero (Occ gans, D Gans, S ganso, P ganso, A goose, Sv gas), sed (Occ ma, I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men), anc grec kaj por Occ e(t), international per »etc.«

 

Pri adoption de paroles ex angles on deve esser apartmen caut pro li grand diferenties inter scrition e pronunciation. Esp-paroles najtingalo (A nightingale) e birdo (A bird) monstra manca de unitá in li metode de adaptation.

 

Ido ha electet su paroles secun li principie de prof. Jespersen: »Max facil por li max multis.« EW ha preciset ti principie per »max facil por ti qui sta in international relationes.« Ne li max mult homes es a contar quel conosse un parol; nam tande li LI vell esser precipue chines. Quam ja indica li nómine, li lingue Occidental concentra se al Occidente. Nam li majorité del international parolmateriale es occidental e li civilisation mundan hodie es ancor occidental. Un lingue totmundan, i. e. quel egarda omni lingues, chines, japanes, arab, es un utopie. Noi ja mentionat, anc Esp ha haustet solmen ex europan fontes. E it es ne-ver que it oferta al ne-europan plu mult quam Occ. In contrari. Per su parolduplettes por un e sam sense (aviadisto e aerflugisto, delegacio e delegitaro, direkcio e direktoraro, garnituro e garnajho) it solmen confuse li esperantistes ne-conossent un europan lingue. E to quo in Esperanto ne es europan, to anc ne es asian, ma artificial, inventet.

 

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es su stil, quel in li LI ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international paroles. Pro to li íncuidat inplantation de german paroles ne-international quam in Esp: hundeca (canin), knabino (puella, flicca), anstatau (vice), bedaurinde (regretabil), es grav misprenses e deve repugnar omni persones con natural instincte.

 

Anc Ido, essent compilat de pluri persones, have tal mancas. Lingues creat de singul persones posse esser plu homogen. Etsi pluri persones save plu mult quam un, tamen ili mem junt ne deve esser plu capabil quam un sol. Un genie posse crear plu grandios ovres quam grand societés, si il utilisa li experienties de su precursores, i. e. si il labora 

 

-71- 

 

scientificmen. Comités sol posse crear necos. Ili solmen completa li nov ovre e poli su acutages e aspritás, sam quam li undes poli li rocca. Por nov-creation es necessi concentration de energie con alt potentiale; acumulation de masses sol ne suffice.

 

Li homogenità de un lingue ne deve esser consequentie de que omni paroles es de provenientie unic, p. ex. latin. It consiste in li stil a quel es submisset omni paroles, anc ti de orígine foren.

 

 

 

Latino sine flexione de prof. Peano (LsF), por evitar hibridic caractere del lingue, prende su paroles solmen de Latin. Ma on save que anc Latin, specialmen li Latin del scientie, have mult elementes del grec. It es van purificar li Latin, quam quelc persones vole far pri paroles: homosexual, television, glacial cosmogonie. On ne posse p. ex. dir pur-grec telescopie, nam to ja es altri-cos quam »television.« Anc pur-grec crystallo-cosmogonie vice »glacial cosmogonie« es misguidant, nam solmen li grecos comprende »crysatallo» quam glacie, ma hodie it significa pezze de minerale in form de polyedre regulari o simetric. Lingues evolue. E li sense del paroles changea. Ples memorar quo ha significat li parol »sanction« ante li guerre e quo it es hodie! Un parol ne explica li notion representat, ma es solmen un etiquette traditional sur it. D Dampfer es vapor-nave e ne locomotive, quáncam ti ci sense forsan vell esser plu proxim. Anc in Esp it es tradition que vagonaro es D Zug e ne Wagenpark (chiuj vagonoj), logicalmen justificat per homaro (chiuj homoj).

 

Angles, essent un lingue quasi mixtet, have li max mult paroles hibridic, p. ex. germanic radicas con romanic suffixes: druncard, drinkable, eatable, talkative, free-lovism, backwardation, womanize etc. It do nu va dever tro chocar si Occ have analog: mannic, trincabil.

 

LsF prende li latin vocabul bello por Occ »guerre,« trovant se in li romanic lingues e essent afin a A war. Bell(um) vive in belligerante e bellicoso. Ma it ne posse esser adoptet in li LI, pro su confusion con li adjectiv »bell« (F beau, belle, D schön), quel es international mult plu conosset quam li purmen scientic belligerante e bellicoso.

 

Li internationalitá del paroles deve esser direct, ínmediat, sensibil ne solmen por docti latinistes, ma por omni persones instructet, anc si ili ne conosse latin. Departente del latin on ne-quande posse arivar a un modern LI, quel contene bon 1/3 de paroles ne-latin. Circa un demí de omni paroles latin es mort por sempre e ne posse esser revivificat. Li rota del historie ne torna a retro.

 

Por li sufixes grammatical, p. ex. de conjugation, on ne trova international formes. A un hom ne conossent Esp, li formes arbitrari del verbes in Esp es sempre íncomprensibil. EW ingeniosmen ha circumnavigat ti desfacilitás per li metode analitic. Li max grand claritá posse esser atinget si li paroles es ínvariabil tal quam on posse trovar les in li vocabularium, contra que li mult incorporat particules adombra li radica, quo fa desfacil li deschifration del parol, comp. Esp amos e Occ »va amar«. Li max grand gradu de analitisme ha atinget li lingues chinesi e anglesi – lingues de alt e seriosi cultura. E it es clar que un lingue quel pretende devenir lingue del international relationes, ne posse haver tro long parol-combinationes, perdiente per to su clarità. In li declination li analitisme es ja talmen comun, que anc in li LI it es generalmen conosset. Ma in li conjugation Occ es ja mult plu analitic quam p. ex. Esp. To have anc un altri valorosi qualitá. On save que omni natural lingues possede sempre un grand quantité de ínregulari formes, precipue in li conjugation del verbes max frequent. Do li regularisation per particules 

 

-72- 

 

 

prepositional quam in Occ es li max apt, contra que li ínnatural suffixes de Esp skribis o Idiom Neutral (skribav) sempre va chocar li publica.

 

 

 

Li finale -s, quel in Esp e Ido indic li finit verbe, es international conosset quam plural signe, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandés, german etc.

 

Un frase sempre repetit es que li LI deve esser facilmen aprensibil. Li autor de Esp volet satisfar ti postulation per simplic mecanic grammatica con poc regules e restriction del númere del radicas til un minimum, usante derivates mem por max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre. Ma li practicabil e facil aplication es plu grav quam li facil aprension. Nam li témpore del aplication del LI va esser 100-plic plu long quam ti del aprension. Pro to it es gravissim haver curt radic-paroles por idés usat omni die. Li témpore por aprension del LI es ja tam curt que quelc hores plu mult lude null rol contra li long témpore del vive. Ultra to li ver facilità de un regul grammatical resulta ne de su simplicitá intern e minimum de regules, ma solmen per aplication in practica. It es plu facil parlar secun 5 regules secun li custome quam per un regul contra li custome. Li du o tri regules de accentuation in Occ junt es plu facil quam li un de Esp.

 

De látere de Esperantistes on sublinea que un vital social factor por li movement de LI es haver un firm e ínchangeabil base, quel p. ex. Zamenhof statuet per su Fundamento de Esperanto, essent íntangibil e obligatori por omni scritor. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor es gardat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu stabil quam li principies statuet de Dr Zamenhof, quel postula que on mey dir internacía e cheestanta vice »international« e »present«. Occ apoya se sur li accustomation de 500 milliones europanes e americanes. Esperanto vole fortiar les parlar contra natura e custome. Ma li inertie del 500 milliones va esser plu fort quam li dictatura del esperantistes.

 

 

 

Quáncam Occ in mult punctus representa un revolution in li conceptiones reyent pri mundolingue; it es li unic systema de LI quel es conform al exploration-resultates de Wilhelm Wundt pri li psicologie del lingues, it es satisfation e ponte al modern linguistica, ne barrage chocant.

 

To es li garantíe al success.

 

E. Pigal.

 

 

40 annus Esperanto.

Apert epistul al 19-esim Universal Congress de Esperanto de Siegmund Ortony.

 

Del 28 julí til 4 august va evenir in Danzig li 19-esim Universal Esperanto Congress. A ti occasion in »Wiener Handelsblatt« organ dial del Austrian Comercie, li 25, 27, 28 junio ha aparit de sr. Siegmund Ortony un serie de articules contra Esp sub titul: »Über die Notwendigkeit und Möglichkeit der Schaffung einer 

 

-73- 

 

verwertbaren internationalen Handelssprache« (Pri li necessitá e possibilitá del creation de un practicabil lingue international comercial) ex quel noi in sequent publica quelc interessant partes in version Occ. Li autor, ne conossent Occ, proposi quam L. I. un simplificat angles. On talmen posse constatar, que ne solmen noi declara Esp-o quam ínacceptibil, ma que anc persones ne prendente parte activ in li movement interlinguistic, have li sam opinion.

 

Red.

 

Denove un Esperanto-congress aproxima se e denove es a suposir, que li practic effectiv resultates anc de ti congress ne va esser essentialmen altri quam ti del 18 (!) ja evenit.

 

Li scritor de ti lineas es un entusiast por li necessitá de un lingue international, inbrassant li terre e il ocupa se pri lingual studies desde pluri deci-annus e ha exactmen observat anc Esperanto durant mult annus.

 

Il constata, ínrefutabilmen basat sur ti conscienties, profund e expert observationes, que Esperanto tre necessita un reformation. It deve esser ameliorat si it vole aproximar su scope: devenir un vermen usabil, international instrument de comprension. Nam Esperanto es ínfinitmen lontan de ti scope, malgré su existentie durant 40 annus, malgré omni ilusiones. It deve a seriosi mannes reconosser li veritá, ne timer it e meditar pri remedie si es reconosset, que li via intrat es sin chances.

 

Yo es oficiario in un firma quel have extendet relationes in tot munde civilisat. It con fervore durant six annus fat constatationes relatent Esperanto e sur li base de ili, it  constata, que li practic e factic successe de Esperanto es presc null. De cent Esperanto-lettres apen un havet alcun positiv, real base comercial, durant que 99 ha persequet solmen pur idealistic scopes por Esperanto, p. ex. demandar esperantic printages e similes. Ma it esset evidentmen clar che omni cent, que li scritores ne ha esset fortiat usar Esperanto, nam – 80 percent ha venit de Germania e li céteri 20 percent in max grand parte venit de landes, con queles on sin desfacilitá posse coresponder in angles, in minu grand parte in frances. Li resultate de ti constatation esset, que li mentionat institute ha anullat in li budget-etate li expense-posto por Esperanto pro esser ínutil.

 

In li interesse de un real e universal medie de intercomprension it es necessi un ínprejudicat conossentie e poy far li logic deductiones. Nam homes rasonosi deve consentir, que li 19-esim congresse va haver tam poc successes, quam li 18-esim, nam in altri casu ili vell [har] aparit ja desde long. Un objectiv observator deve comprender finalmen, que li propagation solmen idealistic del actual Esperanto ne have un minimal valore positiv in li sense de un mundolingue, specialmen de un lingue comercial. Ultra to li Esperanto-congresses es monomanic, parlante sempre solmen pri li propaganda de Esperanto, in su form actual. Contra omni logic necessitá evolutionari ili ha statuet li tese, que un modification in li structura de Esperanto ne es permisset; per to chascun de ti arangeamentes es morti-nascet.

 

 

Si on vole ne chassar un fantom, ma quam seriosi hom atinger un scope it ne have utilitá continuar vehicular sur un via evidentmen nullvalorant, ma on deve questionar se u es li causes, que Esperanto quam real mundlingue til nu ne havet successe. To es visibil clarmen a omni hom ínprejudicat. Per to li total manca de chances por Esperanto 

 

-74-

 

 

es evident. On ples do considerar, que it ne have minimal valore si mem tre mult homes apropria se li saventie de Esperanto, solmen por scrir in Esperanto a alcun hom, con qui on posse intercomprender se in un lingue ja existent.

 

Li max simplic logica doce, que es plu just, si li considerabil minorité de homes ancor ne conossent li mundlingue ja existent (i.\e. anglés, secun li opinion del autor. Red.) vell aprender ti ci lingue quam demandar, que su conossores mey apropriar se un nov lingue, de quel li aprension es mult plu desfacil quam on opine in general: To deve esser explicitmen accentuat. It es un fact, que homes íneducat aprende Esperanto plu facilmen quam instructetes, pro que ili minu senti li artificialitá de Esperanto. Li studia de Esperanto – tal quam it es nu – ne es util, ma nociv, pro que it detene milles de homes aprender un real mundlingue, quel exhaustivmen compensa li un poc plu grand pena del aprension.

 

Automaticmen apari li question, esque on deve avansar sur ti via sin esperanties e sin chances quam til nu e, si ne, quo altricos deve evenir por aproximar li scope aspirat. Ma ante omnicos li principie deve reyer, ne esser ciec cavalcante sur principies, ma visar solmen li real scope sin omni principiari opiniones e sin esser impedit per trublant idealisme. Li congresse deve haver li corage a reconossentie e acter conform. Til que on ne reconosse, que Esperanto durant li 40 annus de su existentie ne ha satisfat li esperas, queles on posit in it e pro to anc ne adplu va satisfar les, on solmen dracha vacui pallie. Si on vide, que on ha aberrat, tande on deve resolut retornar e serchar un altri via. Trovar ti via, to es li deve del nov congresse, in altri casu it va finir tam ne remarcat, quam omni altris.

 

Zamenhof in su grand pensation mund-inbrassant ha fat un psicologic grand errore: il volet contentar omnis e pro to il ha aportat ne suficent a nequí causante per li artificial pelmel de paroles un total ínpossibil situation. Li vocabularium es li fundament de un lingue e deve esser constructet in maniere natural, durant que ti de Esperanto representa un monstruosi artificiallia. Arbitrarimen, sin regul e sin intim sentiment natural, il prendet li paroles de lingues vivent e mort e pro to ili es tre desfacil a memorar.

 

Precipue li preferentie del german (tago, nur, bedauri, shajni), etsi to es honorant por noi, ha esset un grand misprense, quel demolit li necessi uniformitá. It esset certmen un erra utilisar anc mort lingues.

 

Secun li judicie general li fatal »j« del plurale deprava Esperanto e on vell [har] posset substituer it plu bon per li angles »s«.

 

Li max grand defecte de Esperanto es, que it ne ha contentat se esser un lingue auxiliari, volente representar un nov perfect lingue equipat per omni fin nuancies e finesses. Per to it transpassa tro mult li possibil límite. Quam exagerat pedantie es p. ex. li contrast exactmen accentuat inter adjective e adverbie o li ostentativ marcation del objective. To es detallies quel existe ne mem in german. Tal desfacilitás have null scope.

 

Qual bell perspectives revela se, si on pensa, que per un lingue international unitari on vell posser vicear anc li studia del mort lingues e inbrassar li tot homanitè per un sol ligament.

 

Trad. Ms.

 

-75-

 

 

Cronica.

 

A ocasion del semanes festiv, sr. E. de Wahl ha visitat Wien, sequente un invitation de Verein Deutschösterreichischer Ingenieure, Kosmotechnische Gesellschaft, Arbeitsgemeinschaft für Schrift und Sprache e Association Cosmoglotta Comité Central. Il fat du interessant discurses arangeat de ti societés li 14 e 17 junio in li grand sala del Histologic Institute del Universitate. Li unesim discurse ha tractat un nov problema cultural e fisical sub li titul »Li mission del tecnica«. In li duesim discurse, acompaniat de projectiones, li autor de Occidental ha parlat córam 80 auditores, pri li historie del lingue international; il refutat in maniere eloquent e convictiv li general prejudicies contra un lingue del tip Occidental. Li du discurses, hante esset acceptet con grand simpatie e rich aplause, va aparir anc in printa. In fine del duesim convenida, ductet de Ing. Emil Jung, presidente del Societé de Ingenieros, sr. Walter Smital, Esperanto-lector che Radio Wien, ha demandat parol por presentar long series de tabelles statistic pri li successes del Esperantistes. Ma li publico, ancor fascinat per li 2-horic clar e objectiv explicationes e li totalmen nov perspectives apertet de sr. EW., con indignation e unanimitá ha refusat un tal contra-argumentation. Támen sr. Smital ne posset responder li question del presidente, quant Esperantistes existe in li munde.

 

»Heroldo de Esperanto«, nr 25, ha publicat un raporte pri ti eventes in Wien, concludente per declarar que li afere de Esp es ja tam difuset, que Occ ne va victoriar li entusiasme del esperantistes. Nu noi ne vole trublar li felicie del esperantistes e va ofertar Occ solmen a ti persones qui ne vole accepter Esp.

 

Association Cosmoglotta ha intrat successosi transactiones con un del max grand editorías del continente por comensar propaganda de Occidental sur max larg base. Detallies seque in circulares al colaboratores.

 

In li movement de Ido ha evenit un schisma. Li secretario del Ido-Union secun »Mondo« nr 10 declara li nov-electet Ido-Akademio quam ínlegal e refusa li material subtenentie. Li presidente del Union ha demissionat. Li presidente del Ido-Akademio ha proposit su demission ja plu antey. Prof. Jespersen e sr. Janotta ne adplu es membres del Akademio. Li reformaci Idistes electet »Mondo« quam organ; li adversari, conservativ partie es ductet de sr. Noetzli, organ »Ido«, Zürich. Li Ido-jurnal »Linguo Internaciona«, Praha, ha cessat aparir.

 

Sr. de Beaufront, »precipua autoro di Ido« e secretario del Ido-Akademio, secundat de sr. J. Guignon, vice-secretario del Akademio, in »Ido«, junio, responde a mi articul »Regretabil Ido«, Cgl nr 40. Ili have li corage mantener li assertion que in Ido li radica de »sintezo esas nomo, ne verbo.« Sapienti sat.

 

Prof. Dr. Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim, nu fervent colaborator de Cosmoglotta, in li liga-convenida del nord-german esperantistes in Schwerin li 26 may ha pledat por Occ e con successe ha refutat li fals assertiones pri nor lingue.

 

Dr. Peipers-Köln ha parlat por Occ li 13 may in Ido-Societé Paris. In li discussion ha prendet parte sr. L. M. de Guesnet, J. Linzbach e al.

 

Comtre Dr. Ernö Zichy-Acs, pionero de Cosmoglotta in Hungaria, ha publicat un long articul pri Occ con textus comparativ in »Magyarország«, Budapest, 21 junio. Anc altri jurnales hungarian ha raportat detalliat pri nor lingue.

 

-76-

 

Sr. F. Pátek, inspector de scoles, in Český učitel«, Praha, 16 junio, ha insertet un articul tre instructiv por Occ.

 

Sr. Yoshi Ishiguro, editor de »Esperanto en Nipponlando«, Tokio, in li japanes periodic »Nov era«, april, publica un articul pri L. I., laudante Occ; il constata que li pluralsigne -s de Occ es max international.

 

»Academia pro Interlingua«, nr 3, contene textus comparativ in LsF e Occ, con posremarca: »Resulta concordantia in generale; differentia es pauco.«

 

Miss Pankhurst in »The Morning Post«, London, 29 april, scri que quáncam li lingue angles have scrition discordant del fonetica, un simplification del ortografie angles vell esser un vandalisme. (Ad nota por ti qui vole adaptar angles quam lingue universal per fonetisar su scrition.)

 

Li conosset linguist Hugo Schuchardt, prominent specialist in lingues mixt (creolic) e membre del Delegation por l’adoption de un Lingue International Auxiliari, ha morit in Graz, li 21 april.

 

Editoria T. Fisher-Unwin, Ltd, London, peti nos publicar que li libre »A Short History of the International Language Movement« de Prof. Dr. A. L. Guerard es exhaustet.

 

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

 

Rev. H. L. B.–Chemnitz: 3 RM; T. Wh.–Ealing: 3 d; F. C. van A.–Oud-Gastel: 5 ö. S; G. P.–Bergisdorf b. Z.: 5 ö. S; R. W.–Argenteuil: 20 fr; O. P.–Tallinn: 3 RM; J. P.–Tallinn: 3 RM; W. Sch.–Lauenburg: 5 ö. S; I. L.–Selnica o. D.: 5 ö. S; C. G.–Warszawa: 10 Zl.

 

Pro manca de loc noi regretabilmen ha devet procrastinar li articules: Dr. Karl Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. A. Z. Ramstedt: Preterite per -t. E. de Wahl: Exceptiones e li vive. Julian Prorók: Stabilitá e evolution. E. de Wahl: Analitic e sintetic. E. de Wahl: Li possibil futur evolution de L. I. Astralist nro 1: Quel lingue es suficent bon por li popul? Prof. Rosselló-Ordines: Replica pri Interlingua Systematic. Ernst Graber: Neo-Volapük (Esperanto). A. Z. Ramstedt: Li articul li.

 

Al present nr de Cgl ne es anexet un Supplement. Li secuent SaC, nr 10, va esser dismisset con Cgl nr 42.

 

»Deutsche Briefgesellschaft« alliate de Cosmoglotta.

 

Al present nr es anexet pro nor german abonnates un prospecte e un cart de mandate por »Deutsche Briefgesellschaft« (German Societé de Correspondentie). Noi specialmen fa atenter pri li importantie de ti apart institution con quel nor Association vole laborar comun por li afere de Occidental. Ti societé edite li excellent organ »Deutsche Briefzeitung«, quel va propagar Occidental anc trans li límites de Germania, in tot munde. Li redactor del jurnal have li intention etablisser un special rubrica por un »Section de Correspondentie Occidental« por iniciar e promoer relationes per scrit e personal inter adeptes e interessates de Occidental. It es un bell successe por nor lingue posseder un tal alliate e noi peti nor amicos adherer al »Deutsche Briefgesellschaft, Section de Correspondentie Occidental«, Naunhof b. Leipzig, Germ. In céteri li adhesion a ti societé have un grand valore por omni intellectuale qui perseque ancor quicunc altri interesses ideal o practic.

 

-76b-

 

KOSMOGLOTT

 

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA)

 

contene li max important articules pri L. I. e por e contra Occidental.

 

Absolut necessi por omni scientic interessat mundlinguist.

 

Precie del annu-colectiones:

 

1922 e 1923 complet à 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 à 4 frs. sv.

Defectiv colectiones à 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet à 2 frs. sv.

Complet colection de 1922 til 1926, junt 20 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

 

Occidental-Litteratura

 

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec à 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 9 liverationes à 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat Traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occ. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental – ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Recivibil che:

 

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L. I. Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10 %. Informationes 2 respons-cupones.

 

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. – Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. – Druck: G. Kanz, Liesing.

 

Anotationes

1) Ples vider Esperanto-paroles p. ex.: chiam (sempre), kiom (quant), malebleco (ínpossibilitá), saneca (sanitari), kazo (casu), kaso (casse), caro (tsar), patrino (matre), nepre (absolut), malbona (mal), mallonga (curt), ege (extrem), boao (boa), firmao (firma), ekspansiebleco (expansibilitá), ekzekuciisto (executor), aerflugisto (aviator), senarmiligho (desarmation), foresto (absentie), colo (inch), fraulo (garson), savinto (salvator), menso (mente), ghardeno (jardin), chirkaupolusa (circumpolar), deca (decent), laca (fatigat), dekoraciisto (decorator), bedaurinde (regretabil), cheestanta (present), anstatau (vice).

 

2) In li oficial listes de ti societé yo ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti témpore yo comensat pos fine del studia mi servicie quam aspirante in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societés. Do mi relationes esset ínoficial, ma pro to ne minu vivaci.

 

3) Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.

 

4) In »Linguist« esset un grand dispute pri li formes: caseo, fromage etc, e Beermann proposit quam sol possibil e vermen medial e international li form »kees«.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.