| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 071 (jul-aug 1930)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

= COSMOGLOTTA = 

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union 

Consacrat al developation, propaganda e aplication de 

Lingue International Occidental

  

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

  

Annu IX Nr 4 Julí, August Numeró 71

 

Contene: Stabilitá in Lingue International, de E. Biddle e Red., pg. 69. - Principies de Novial, de E. Pigal, pg. 71. - Complet grammatica (III. Derivation: B. Sufixes productiv: 2. Sufixes verbal productiv), de K. Janotta, pg. 74. - Cronica, pg. 77.

 

STABILITÁ IN LINGUE INTERNATIONAL

 

Por rectmen apreciar li question de stabilitá in li Lingue International, on deve unesimmen realisar clarmen que li L.I. ne es tam mult un question lingual quam un facte social, sam omni national lingue. Li veritá e importantie de ti constatation cresce con omni nov usator del lingue.

 

Quelc samideanes sembla haver li idé que Occidental es un lude e que on posse changear ti o altri punctu secun lor desires e scientic discussiones. To es un tre grand erra. Occidental es (e deve esser, si it vole victer) un lingue vivent, li possession de su practic usatores. It ne existe por amusar li amantes de linguistic disputes, por queles li ordinari homes (qui max mult besona li L.I.) have ni interesse ni patientie. Por ili, to quo es grav es un lingue stabil quel ili posse aprender hodie sin dever reaprender it deman. Si li lingue es facil, clar, precis e suficent, ili va esser content e va esser completmen índiferent esque it satisfa li teoretic postulationes de ti e al/tri linguist o ne.

 

Noi posse aprender ci del Esperantistes, qui preserva stabilitá unit con evolutionari crescentie. On ha mocat li «íntuchabil Fundamento», ma Esperanto ancor vive e li mocantes es obliviat.

 

Si on prende li conservativ statpunctu, on totmen ne nega li possibilitá de progress. Ci e ta, on posse introducter un nov vocabul, si it es vermen plu bon quam li old form. Li practic

 

 

-71-

 

usation va decider qual form va surviver. Si, quam sembla esser li casu con -ess, -tá e forsan -or, un sol sufix (-tá) sufice, li practic usation va simplificar un ínutil complication. Si, quam yo self opine, es plu bon generalmen evitar duplic consonantes, on posse far to, lassante libertá pri ti ínessential punctu ad altri coidealistes.

 

Ma li discussion de changes del pronómines, del articules, del conjugation o simil es un altri afere, absolutmen combattend. In ti ci punctus nor lingue es facil, international e practical: li suggestet reformes have un tre dubitabil valore e yo have un fort idé que etsi noi vell introducter changes, li propositores self vell un poc plu tard suggester ancor alquicos altri.

 

Es ancor un altri rason por stabilitá - li edition de libres de aprension, lexicos, litteratura. Es ver, que cert reformistes ama meprisar tal considerationes, ma per to ili solmen monstra lor absolut manca de practicalitá. Omni seriosi propagandist va rider ye ili.

 

In li present témpore, noi comensa far progress e li grand german libre es publicat. Esque noi va riscar perdir omnicos ganiat? E to por pleser a pluri teoreticos que deman va negar to quo ili desirat yer? Ne! Si per conservatisme noi perdi quelc adherentes, noi va regretar to. Ma plu bon perdir teoreticos quam propagandistes. Lass li disput-amantes constructer lor perfect lingue sur li base de Mundi-Latin. Ili nequande va finir e interim per practical propaganda e usation Occidental va victer.   Eric Biddle.

 

Per publicar li precedent articul noi absolutmen ne declara identificar nos con omni considerationes de nor estimat colaborator. Un progress in lingue ne es un danger por li stabilitá del movement si li changes, justificat e bon-meditat, in fact es exercit uniformmen per un qualificat majorité e si li social rason del responsabil factores fa action conform.

 

In ti sensu nu es presentat a votation del Comité Linguistic un sistema de experiment por evitar facultativmen li mollat sones, queles, conform al Statute e Regulamentes, es oficial valid.

 

Ancor es tro temporan profetisar del levul flanc un petrification o del dextri tel un dispersion del L.I. LI fals profetes ne conosse li fortie del vivent lingue Occidental, quel fa o evolution o resta ínchangeabil, malgré li criticas.   Red.

-----

 

 

-71-

 

PRINCIPIES DE NOVIAL

 

Ante quelc témpor aparit li NOVIAL-LEXIKE (novial-francés-anglés-german) de Professor Jespersen, editet per auxilie del Rask-Örstedt-Fond de Copenhag. 254 págines, 130 x 202 mm. Precie: 3 s. 6 d. per Georg Allen Unwin Ltd., London, Museum Street; o RM 4.- per Carl Winters Universitätsbuchhandlung, Heidelberg.

 

In Cosmoglotta nr 51..55 noi ja insertet detalliat recensiones de Novial. Ci noi have ne mult a adjunter. Li present lexico monstra in plu vast extension li deformationes de international paroles per li schematisme de Novial. In li nov publication Prof. Jespersen ha egardat nor critica, secun quant to es possibil in li cadre de su sistema. Il adopte li naturalmen developat numerales «set» e «ot» vice li blamat de nos misformes esperantic «sep» e «ok» del unesim libres de Novial. Anc «monate» e «sal» (auxiliare del futur) es substituet per «mensu» e «ve» (Occ. va).

 

Novial distinte inter «benche» (banc por seder) e «banke» (institute de pecunie). It have: «aje» (A age, F age, I e Occ etá); «devan» (avan). Bon es li curt formes: «babla» (babil'ar), «chirpa» (chiripar) e «ekarta» (remover, F. écarter).

 

Per preferer germanic radicas «hause» (Occ dom), «milke» (lacte), «stime» (vapor), «bora» (forar) etc, Novial fa orfan li derivates international: domestic, domestication; lactose, lactometre, lactation; (e)vaporation, (e)vaporimetre; performation etc. Apu «bora» (forar) noi trova «bore» (bor, chimic element). - Corageós propositiones es: «drate» (D Draht, metall-fi), «fogle» (D Vogel, avio) e «avie» (avion, aeroplane) e li prefix «om-» (D um-, far denov ma altrimen: omforma, omlabora etc).

 

Li aprioristic principies heredat de Esperanto-Ido producte deformationes mem plu remarcabil in Novial pro li plu rigorós fonetica, a quel es subjugat li parol-formation: «sero» (zero), «sone» (zone), «sonete» (to es ne: micri zon, ma: sonette), «suone» (son), ma: «konsonante» (consonant) e «asonantie» (assonantie).

 

Sam quam in Ido on have «lude» (solmen per cartes, chac, infantal ludes) apu «plea» (solmen por teatre, musica); ergo li international expression «preludie» in Novial es ne un «lude», ma un «pleo». Just in sport chascun conosse li parol «play»; do on vell dever verter li sense, si on estima necessi haver du paroles divers.

 

In plu: «homaro» (to es ne: F homard, D Hummer, ma: homanité), «anu» (ne: annu, ma: sur it), e «yare» (annu, de ú: annual), «dar» (ta), «da» (de, per, med), «bundle» (Occ fasce, de ú: fascist).

 

On ne mey argumentar que Novial have bon rasones in ne egardar li natural formes international por in general obtener logicalitá e unisensitá. Li desinentie -a p.ex. significa, sam quam in Occidental: (1) feminines, (2) formes de verbes e (3) céteri paroles. Apu «rive» (coste) li parol «rivete» significa ne un litt rive, ma: rivete (clove con contra-cap). Li fidelitá al principie evitar duplic consonantes, es

 

 

abandonat in nómines de popules: finnes, russes. Professor Jespersen ha condamnat a morte li lítteres c, z. Ma li international signes cm, C, Ca, Zn etc perdura lor tenaci vive mem in Novial.

 

Discrepant parol-formationes apari in Novial per que Jespersen octroya sur un ultra-fonetic ortografie un torso del verbal derivation de Wahl. Novial have «difera» (diferer) e «diferanti» (diferent), ma «diferentia» (t es a pronunciar sempre: t) apu «ambulanse», «sirkumstantie», «sakrifisie», «sektione», «aksepta», «sentense», renuntiatione», «avansa», «sientie», «silentia», «akselera», «aktione», «tentiari». Un artificial lingue quel pretende, quam Novial, har soluet in prim li problemas del fonologie, ci deve esser plu consequent e unitari.

 

Al van principie de sclavic coincidentie inter un nov, aprioric, scrition Novial sacrifica li vive del parlat lingue, quel deveni un ínpronunciabil mixtura heterogen de ínnatural son-combinationes antiqui dur e modern fluent.

 

Creante li scrit lingue p.ex. de un savagi popul, un missionario posse líbermen selecter un aproximativmen fonetic ortografie. Il ne es ligat per li grafismes de un proto-lingue litterari o de un grand lingue afin de cultura. Anc li fundatores del scrition de micri lingues de Europa, p. ex. del grand circul del cultura romanic o germanic, in comense usat ortografies tre fonetic. Ma si on regarda li modern litteratura p. ex. del ladin e del viennes dialect, on posse far li interessant constatation, que just ti lingues, queles ne have un grand ballast de antiqui libres, támen in ultim témpore prefere li historic scrition conform a lor classic modelles del latin e alt-german, malgré que li unesim scrites ha usat ortografies plu fonetic.

 

Julius Jakob scri in li prefacie de su dictionarium del viennes-austrian dialect («Wörterbuch des Wiener Dialektes mit einer kurzgefassten Grammatik». Gerlach & Wiedling, Wien und Leipzig 1929. Preis: ö. S. 7.68): «In prim yo havet li intention, composir li lexico in completmen fonetic scrition. Ma yo abandonat ti idé. Nam yo videt nascer parol-formes pri queles yo previdet que ili apen vell esser adoptet... Ti desfacilitás sembla esser li cause que til nu tam poc homes ha ocupat se sur ti ci dominia; e mem ti poc persones havet poc fortun.»

 

Prof. Dr. A. Velleman, Universitá de Genève, in su dictionarium del lingue ladin (romansch de Engadin o de Tyrol, Engadin Press Co., Samaden, Svissia, 1929, precie: fr. sv. 15,70) cita apu li nov classic etimologic formes lor obselet fonetic scrition (indicat per †): affirmer († affarmêr: Occ afirmar), alloger († aluschêr: Occ alogiar), ampel († aumpel: Occ ampli), benedir († banadir), benediczion († banadischun: Occ benediction), brav († braef), clav († clef, clave), confirmer († cuffarmêr: confirmar), consoler († cussulêr), consentir, († cussantir), contenter († cuntantêr), decent († daschaint: decent), diriger († derscher), derisiun († draschun: derision), esser († essar: esser), imaginer († imischnêr: imaginar), important († impurtaunt),

 

 

-73-

 

intelligibel († inclegentaivel), ma († mu: ma), maniera († mingiergia), merit († miert), mort († muort, † moart), moventer († amuanter: moventar, far mover), offender († ufender), perceptibel († partscheivel), perir († pryr: perir), posseder († pussidair), possibil († possaivel), rester († rastêr: restar), san e salv (saun e † salf), scolar († sculêr, scolero), sconsoler († scussulêr: desconsolar, far desolat), scriver († schriver: scrir), secta († seichta: secte), sentenza († sintintzchia: judicie), sentir (†sintijr), soffler († zufflêr), sort († soart, † suort: sorte, destin), splendurir († schplandurir: splender), terra († tearra: land, país), traffic († trêfsth, † travsch: trafic), vendetta († vandetta: vengea), veritabel († veritaivel), verm († vierm: verm), vicin († vischin), visibil († visaivel: visibil).

 

Li letor de un micri o non-litterari lingue es customat al historic grafismes del grand lingues litterari (in li supra-citat exemples german e romanic) e plu facilmen lee un scrition ne fidel al parlada ma conosset le. Li classic formes del nov ladin vocabularium: «decent», «diriger», «imaginer» etc es comprensibil por omni person a unesim vide, contra que lor antiquat grafismes: «daschaint», «derscher», «imischnêr» etc es rupta-capes quam li Novial-paroles: «desanti» (decent), «sone» (zone), «sent» (cent), «vise-» (vice-) etc.

 

Ancor quelc exemples por monstrar li aplication del tema perfectic de Occidental in li sistema de Novial: «adopta», ma «adoptiv» e «adoptatione» (Occ adoption); «audi», ma «audiv» (Occ auditiv) apu «auditione». De «adi» (addir) on deriva «adition» e «adiv» (additiv), de «multiplika»: «multiplikatione» e «multiplikiv». Ma on dave «demonstrativ» apu «demonstra» e «montra» (monstrar); «konkorda» e «konkordantia», ma «tenda» e «tendentie». Do Novial vole que in li international lingue noi deve parlar ne secun international custom natural, ma sempre inspecter li «lexike» just che max usual paroles.

 

Novial have «deperi» (deperir), ma «perisa» (perir), «kurse» (currer), «prenda» (prender), «perda» (perdir), «vida» (vider), «vidabil» (visibil), «vido» e «visione» (vision); «viseemperere» (viceimperator), «visie» (vicie).

 

Li unesim págine del covriment del Novial-lexike es ornat per du judicies:

 

Prof. C.C. Uhlenbeck, Presidente del unesim International Congress de Linguistica: «Novial surpasses the other international languages in all respects».

 

Bernard Shaw, li conosset angles satirico: «Novial is really good».

E. Pigal.

-----

 

Un lege aerostatic: plu levi un cap, plu alt it ascende.

August Pauly.

 

Si li grand spíritus sembla micri a un hom, to es signe que il es lontan de ili.

August Pauly.

 

 

-74-

 

COMPLET GRAMMATICA

 

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal.

(5-esim continuation)

 

2. Sufixes verbal productiv

 

-a-r forma derivates de diferent signification secun li tema primitiv.

 

(a) De Substantives significant objectes, materiales, abstrates, it forma verbes, queles significa "provider per...": anima, animar; arm, armar (quelc ulterior derivates: desarmar, desarmament, armatura etc.); coron, coronar (coronation); dot, dotar; form, formar (reformar, information, transformator); fum, fumar; hag, (in)hagar (includer per un hag); honor, honorar; linea, linear (lineament); loc, locar (= dar loc che altri person; dislocation, translocar); motiv, motivar; ocul, ocular, oxyd, oxydar; plomb, plombar; privilegie, privilegiar; punt, puntar; sal, salar; signe, signar; titul, titular; vall, vallar (circumvallation); verniss, vernissar.

 

In li derivation del substantives per -tá ti perdi li vocale á, quam es ja demonstrat in li II-m capitul; talmen ci acte se solmen semblantmen pri un sufix verbal -ita-r. Exemples: capacitá, capacitar; debilitá, debilitar; facilitá, facilitar; felicitá, felicitar; habilitá, habilitar; necessitá, necessitar; nobilitá, nobilitar; possibilitá, possibilitar.

 

(b) De substantives significant utensiles, instrumentes on forma per -a-r derivates queles indica "usar, tractar per...": balaye, balayar; bross, brossar; cisel, ciselar; knut, knutar; lans, lansar; lápid, lapidar; martell, martellar; rost, rostar; scruv, scruvar; styr, styrar; tette, tettar; trap, trapar; trumpet, trumpetar; vehicul, vehicular; via, viar. Similmen: camp, campar; logí, logiar.

 

(c) De substantives queles indica productes o secretiones organic, li derivates per -a-r significa "far nascer, secreer": infant, infantar; lact(e), lactar; saliva, salivar; sangue, sanguar; sput(e), sputar; suppur, suppurar; urin(e), urinar.

 

(d) Pos nómines de viventes li sufix -a-r indica "exercir li activitá de ... acter quam ...": dómino, dominar; judico, judicar; prodigo, prodigar; serpent, serpentar.

 

(e) Li derivates per -a-r de adjectives e participies have un

 

 

-75-

 

signification factitiv e es usat sovente con prepositiones. De adjectives: bell, abellar; facil, affacilar = facilitar sub (a); firm, affirmar, confirmar; lucid, lucidar; melior, ameliorar; plen, plenar; satur, saturar; sicc, (ex-)siccar; simil, assimilar; vacui, (e)vacuar. De participies presentic: caler, calent, calentar; crescer, (ac)crescentar; doler, dolentar; dormir, (ad)dormientar; fuir, (af)fuientar; heredar, heredantar; jacer, jacentar; mammar, mammantar; puder, pudentar; seder, sedentar; timer, timentar, viver, (re)viventar. Por expresser li factive sovente li analitic construction con "far ...r" es plu apt, plu comprensibil, plu eufonic e plu customat, p.ex.: far attenter (ne: attententar), far laborar, far scrir, far venir etc.

 

(f) Li sufix -ar pos abstract substantives (autocton nómines de action) indica li verb conform: abandon, abandonar; beson, besonar; cur, curar; desir, desirar; fusion, fusionar; jett, jettar; joy, joyar; labor, laborar; mersí, mersiar; odie, odiar; prov, provar; question, questionar; risc, riscar; salt, saltar; salut, salutar; subvention, subventionar; viagie, viagiar; visit, visitar; voce, vocar. Just sam es li casus u li tema presentic del verbes in -a-r es usat quam verbal substantive secun III,A,2.

 

(g) Li du nominal sufixes (tractat sub 1) -ach e -ott es anc usat verbal junt con li sufix -a-r e havent li sam signification quam in li aplication nominal. Do -ach+ar significa un depreciation, un pejoration, un grossieritá del action: criticar, criticachar; imitar, imitachar; mercar, mercachar; trincar, trincachar. Li duplic sufix -ott+ar have un signification augmentativ: besottar = besar sovente; spirottar = spirar vehementmen. On posse anc formar verbes per ett+ar, ma pro que li signification de ti sufix -ett es un poc mutat in li verbal aplication e pro que it alterna ci con li sufix -illar, it es tractat separat in infra.

 

(h) Mult derivates per li sufix verbal -a-r ne es inregistrabil sub li sub li punctus a til f, p.ex. don, donar; matur, maturar; prosper(i), prosperar; etc.

 

-acha-r; vide it in supra che a-r sub punctu g.

 

-ea-r forma verbes indicant un statu de oscillation o de movement repetit, anc un statu manifestat per luce, temperatura etc: carr(e), carrear; flammear; flor, florear; guerr(e), guerrear; gurgul, gurgulear; noct(e), noctear; scum,

 

 

-76-

 

scumear; taur(e), taurear (taureator, taureada); und(e), undear; verd(i), verdear; volt(e), voltear. -- Li sufix -ear es quasi li verb "ear" in un poc translatet sense, malgré que su etimologic orígine es totalmen diferent.

 

-esce-r; vide it in C.2 in infra.

 

-eta-r † = -ett-a-r.

 

-etta-r e -illa-r have un signification frequentativ, ili es usat dissimilativmen; foliettar = tornar li folies de un libre; oculettar = jettar ocul-colpes, pezzettar = dispezzar, puntillar = far mult puntas, ridettar = subrider, saltillar = far mult saltas; volettar = volar ci e ta quam un papilion. - Compara li sufix -ett in li precedent articul (III,B,1.)

 

-ica-r; vide it in C,2 in infra.

 

-ifica-r (li síllabe -ic es sempre ínaccentuat, vide I,C,2) forma in general paroles scientific significant "far...", i.e. factitives: carnificar, chylificar, chymificar, dignificar, falsificar, identificar, justificar, lapidificar, mortificar, mystificar, notificar, parificar, petrificar, ratificar, rectificar, russificar, significar, stratificar, terrificar, testificar, verificar, vivificar. Orfan derivates es: edificar (L aedes "dom"), gratificar (L gratus "agreabil"). Advere i+fica-r, ne es un sufix, ma li general juntiv vocale -i- con li factitiv por se self ne usat form ficar del verb far. Do ti verbes es proprimen composites; ma pro li frequentie e sufixoid caractere de ti verb usat quam determinat parolparte it es tractat ci quam sufix.

 

-ija-r significa "devenir": rubijar, verdijar.

 

-illa-r; vide it in supra che -etta-r.

 

-isa-r deriva de substantives e adjectives (li sufix -ic desapari avan it; vide anc D,2 in infra) verbes, queles significa "far tal": aclimatisar, autorisar, baronisar, botanisar, caracterisar, carbonisar, civilisar, colonisar, dramatisar, electrisar, germanisar, harmonisar, magnetisar, mobilisar, nationalisar, naturalisar, organisar, polarisar, polemisar, popularisar, realisar, specialisar, symbolisar, sympathisar, systematisar, terrorisar.

 

-ita-r vide sub -ar (a) in supra.

 

-iza-r deriva fro nómines de persones verbes, queles significa "acter in maniere de..." sovente con efect internal: botanizar, hamstrizar, judeizar, mastrizar, nomadizar, rivalizar, tyrranizar. On ha proposit unir -isa-r e -iza-r a un form -isa-r.

 

 

-77-

 

Pri to de Wahl di: "On ne posse confuser -isar con -izar pro li nonsens quel deveni: judeisar e germanisar!! Esque to es lu sam? Judeisar significa "far judeo" e judeizar significa "parlar quam un judeo"; mastrisar "far mastro", mastrizar "tractar quam un mastro". O esque forsan baronisar significa "luder li rol de un baron?" Un tal mixtion in un L.I. quel es por omni nationes, e quel deve esser plu regulat quam li cáos in li lingues natural, ne es tolerabil. Li essentie de Occidental ne es solmen li mult international paroles, ma just li precision del derivation."

 

-nta-r = -nt+ar; vide it in supra che li sufix verbal -a, punctu e.

 

-otta-r; vide it in supra che li sufix verbal -a-r, punctu g.

 

CRONICA

 

Libres

 

"LÄROBOK I OCCIDENTAL, de internationella ordens sprak" (Manuale de occidental, li lingue del paroles international) de Dr. Bertil Blomé, 71 pag., 147 x 218 mm, precie 1,60 sved krones, es li unesim edition de Svenska Occidental-Förlaget (Sved Occidental-Editoría, O. Agatan 37, Uppsala). Ti bon composit e bell equipat libre contene 12 leciones, chascun de ili consistente de vocabularium, letura, notas grammatical e explicationes del paroles del textu. Li leturas, de queles quelc es prendet ex Cosmoglotta, Helvetia e Manuale de conversation e corespondentie de Sr de Guesnet, es arangeat secun facilitá: li hem, li dom, li cité, ciffres e témpore, li cangurú, radio, epistules o lettres, pri quo on ride, viages e excursiones, nebuloses. Li libre es finit per un apéndice contenent li maxim important afixes. Sur li covriment es printat un judicament del Nobel-premiat Prof. Robert Bárány, Uppsala: "Occidental es secun mi opinion li maxim bon del lingues auxiliari, queles yo conosse. It es natural e facil comprensibil por un person de medial erudition, e su studie da a ti que ne conosse foren lingues, un grand númere de paroles internationalmen usat, sin deformar les." Sur li ultim págin del covriment es con benevolent permission del Franckhsche Verlagshandlung reprintat li excellent propaganda-textu "un international congress" ex li libre "Occidental, die Weltsprache". Noi espera bon success por li occidental-movement in Svedia per ti unesim manuale.   C.E.S.

 

DUBBEL OCCIDENTAL-ORDBOK de C.E. Sjöstedt, phil. Dr., 98 págines. 105 x 145 mm, precie 1,60 sved krones; to es li duesim edition del Svenska Occidental-Förlaget. Ti libre contene un grammatical sinopse con derivation, geografic nómines, sved-occidental e

 

 

-78-

 

occidental-sved lexico. It es bell arangeat e va esser un excellent instrument por li difusion de Occidental inter svedes. Lass nos esperar que li coidealistes de altri nationes va bentost imitar ti modellic publication.   Jtt.

 

*

 

ENGLISH IN EEZY SPELING (Anglés in facil scritura) de R.E. Zachrisson, Professor de Anglés in li Reyal Universitá de Uppsala; 16 págines. 155 x 232 mm; Almqvist & Wiksells Boktryckeri-A.-B., Uppsala. In li ultim témpor circulat in li presse que Prof. Zachrisson ha reformat li ortografie del anglés lingue e on posse esperar que per to nu es fat un remarcabil action por contribuer al final introduction del anglés lingue quam universal idioma. "Eezy Speling" es basat sur li anglés ortografie del témpor de Chaucer, con egard al changes del pronunciation queles evenit in li sequent demí-millennie.

 

Prof. Zachrisson self sublinea que li inert "mediocri angleso" adver va dir: "Shakespeare e li Bible es sat bon por me" e il va "levar su manus in sant terror córam li seriós pensa de ortografic reform". Ma ultra si psicologic aversion del angleses queles condamna li telnominat "fonetisationes" del scritura quam "barbaric" (vide p. ex. S. Pankhurst, Delphos, The Future of international language, London 1927) anc de láter de editores e de altri interessates va far sentir se un fort oposition material e ideal contra tal changes.

 

Quelcanglés paroles scrit conform al proposit simplificationes: langwidg (language), jeneral (general), naetiv (nativ), rivel (rival), iedea (idea), noetic (notice), moeterist (motorist), uzhual (usual), ma: vizion (vision). Apu muezik (music) on conserva: accent, censure.

 

On vide que Prof. Zachrisson ne ha bornat se in li principie "un son un signe" de su colego Prof. Jespersen. Il es content per reducter li 500 scri-manieres a 75 por representar li 41 usual sones del anglés. Il anc ne elimina li duplic consonantes. "Eezy Speling" es identic al actual anglés ortografie in presc du ters del current lingue. Un specimen:

 

Eezy Speling:

 

The furst performens ov Bernard Shaw's 'Arms and teh Man' was a grate succes. Wen the curtn fel there wer loud cauls or the authr. The audiens wer stil cheering wen mistr Shaw apeerd, but there wa wun man in the galery who was buuing aul the time. Mr. Shaw lookt up at the galery, waved at the man, and sed very seeriusly: 'Yes sur, I quite agree with you, but what can we tuu do aganst the hole hous?'

 

Li unesim representation de "Armes e li hom" de Bernard Shaw esset un grand success. Quande li cortine cadet, on fort acclamat li autor. Li publica ancor aplaudet, quande senior Shaw aparit; ma in li galerie esset un mann quel muit sin cessa. Sr Shaw regardat up al galerie, fat signe al mann e dit tre seriós: "Yes, senior, yo totalmen consenti con vos, ma quo noi du posse far contra li tot dom?"

 

 

-79-

 

"Eezy Speling" do anc ne have un fonetic scrition. Solmen li númer de exceptiones e del regules del ortografie es diminuet. Ma por li international usada inter civilisates it vell esser plu avantageós fundar li mundlingue organicmen sur li simplic grammatica e li classic international grafismes (immediatmen comprensibil0 del actual anglés e adaptar a it un unitari pronunciation, i.e. li vie prendet per Occidental.   E. Pigal.

 

Revúes

 

HELVETIA, organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud, Svissia), marte-april. Ex li contenete: Nor movement. Nor editiones. Visite de sr E. de Wahl. Li albi merle. Mult féminas ne comprende. Li trahitiones del vocabularium anglés. Union de Europanos. Dictates por li pace. 1915. Anecdotes e articulettes. - Un interessant numeró quam sempre.  Jtt.

 

MONTHLY BULLETIN OF THE BRITISH OCCIDENTAL-SOCIETY, 18 Meadows Lane, Chester, Anglia, comunica que li "English-Occidental Dictionary" de E. Biddle, secretario del Societé, e un "Reading Book" de A. Hubbard (Local Representante del Societé. 98 Cromwell Rd., Grimsby), va aparir circa pos du mensus.  E.P.

 

Durant marte-april un discussion pri esperanto e occidental evenit in li sved jurnale HÄRNÖSANDS-POSTEN, u por occidental partiprendet Sr. Folke Person.

 

In FOLKSKOLLÄRARNAS TIDNING (jurnale del preceptores) nor coidealistes Sres E. Berggren e B. Östergren durant april-junio ha participat un discussion pri proposit instructino de un L.I. in li seminaries. Quam sempre li esperantistes ne posset refutar li grav objectiones contra lor lingue, specialmen tis concernent li paroles international, in vice parlante pri li grand difusion de esperanto. Li discussion finit per un long articul de Sr. Ö., contenente un detalliat comparation inter esperanto e occidental. Li nominat jurnale anc insertet recensiones de OdW (li grand german Occidental-libre), del manuale de Dr Blomé e del vocabularimu de Dr Sjöstedt. Certmen li neutral letores pos to comprende, que esperanto ne plu have li absolut hegemonie in li region mundlingual.

 

Anc ARIEL, revúe por populari labore educatori, ha insertet quelcarticules pri li lingues auxiliari. Li numeró 2 del revúe contene un longarticul de Docente C.W. von Sydow sub titul "Occidental o esperanto, quelc paroles pri li mundlingual question", ocupante presc un triesim del revúe. It es un excellent explication fel fundamental principies de occidental in comparation con tis de esperanto, fat in un objectiv e neutral maniere. Inter mani presc aforistic sententies noi cita ex li articul: "occidental es extraordinarimen regulari, ma usa quelc irregularitás por far li lingue plu facil." - "Li regul pri li obligatori acusative in esperanto es probabilmen plu desfacil in su aplication quam li tot grammatica de occidental."

 

Ye ocasion del 1-m may un revuette, intitulat VÄRLDSSPRAKSRÖRELSEN (li mundlingual movement), esset editet in Malmö de

 

 

-80-

 

nor coidealistes Sres E. Ahlström e E. Nordh. Li revúe in duplic formate de Cosmoglotta e con quar págines contene ultra anuncias un articul de Sr. Nordh: "Li movement del laboreros e li problema de un universal lingue", un articul de Sr Ahlström: "Occidental o esperanto", quelc enunciationes pri occidental, un comparation in pluri lingues auxiliari, e es finit per un textu in occidental. Ti revuette esset gratuit distribuet al participantes del demonstration del social-democrates.  C.E.S.

 

DAS NEUE EUROPA. Wien, nr 5/6, scri: "Volapük, Esperanto, Ido, Novial e li altri projectes in li direction del idé de un international lingue ne es conform al necessi principie que li nov lingue deve esser simil in su structura a un vivent lingue. Li essential trates del nov lingue international Occidental, queles es representat in li present libre (i.e. "Occidental, die Weltsprache") have mult plu mult chance a realisation e merite general egardation."

 

DER LEITENDE ANGESTELLTE, nr 10, Berlin, scri: "Un lingue international deve venir; nu, in li era del radio e del film parlant, ti problema es de un apart actualitá. Occidental es li genial solution del problema de un lingue international. Vermen astonant es quam facil comprensibil es Occidental por omni hom quel possede quelcconossenties del germanic e romanic lingues. Occidental es comprensibilmen conceptet solmen quam instrument por li international comprension e ci posse esser adver (e precipue por li comerciante) de un extraordinari utilitá."

 

INTERNATIONALE MASCHINENWELT, Wien, nr 38, recense nor german libre de propaganda e fini: "Noi desira a ti libre, quel monstra li max simplic, max clar vias al scope del introduction de un lingue international facilmen aprensibil, un tre vast difusion e un bentosti traduction in altri lingues por talmen devenir li quadre del pante, quel deve interligar in mente omni diverslingual homes." Ti judicie es specialmen notabil pro que ti periodico es li organ del tri vezes in mensu aparient servicie de information extranial del Austrian Muséo de Comercie (Oesterreichisches Handelsmuseum).

 

TRIERISCHE LANDESZEITUNG, anex "Das Buch", nr 4, di: "On prende li libre (i.e. li nov german libre) con quelc pessimisme - ne pro que un lingue international sembla superflu, ma in contrarie, li hotemporari circumstanties sur li terre voca presc un tel. On besona solmen considerar li radio, de quel li civilisatori possibilitás vell esser multiplicat in ti moment quande noi vell haver vice li existent babel un unitari lingue international." Pos citation de un textu ex li libre in Occidental, li redaction constata li facil comprensibilitá del lingue e postula li general introduction del L.I. in omni scoles quam obligatori object de instruction.

 

LINZER VOLKSBLATT, 18 may, recense li german libre: "Per li publication del lingue international Occidental del baltic professor Edgar de Wahl li problema de un international lingue sembla nu

 

 

-81-

 

fundat sur un nov scientific base. Li Libre mentionat pussibilisa un índependent judicie in egard del problema interlinguistic, per que it monstra li general vispunctus queles es essential por un international lingue (psicologic e social base del lingue)."

 

DEUTSCHE BRIEFZEITUNG, Naunhof bei Leipzig, nr 1/3, contene un epistul de sr R. Zeidler, li representante de Novial in li conferentie por linguistic reserches in Genève. In ti epistul Zeidler di: "Secun mi opinion "Occidental", li lingue artificial de E. de Wahl, sta mult plu proxim al ideale de un europan e american universal lingue quam li anterior sistemas. Proprimen it vell esser un obligation del "International Association del Academies" examinar in fine objectivmen ti homanitari problema." Noi vide que mem de Novial omni interlinguistes veni in fine a Occidental. Un altri exemple noi ja raportat in nr 69 págine 35 (sr. K. Wallon).

 

LE SIGNAL STENOGRAPHIQUE, Lausanne, nr 9, contene un replica de un esperantist al articul de Professor Berger in li numeró de marte del sam revúe. Ti ta asserte que it es mal por li idé del lingue international self propagar sin cessa nov projectes. Senior Berger strax responde in li sam numeró in un maniere convictiv. "It existe in fact un masse de persones convictet in unesim vez del necessitá de un lingue auxiliari, ma queles repugna usar Esperanto o chascun altri lingue del sam tip, pro que ili choca lor sentiment linguistic. A tal persones queles es li grand majorité, torna se Occidental." Seque un textu comparativ in Esperanto e Occidental, prendet ex li esperantistic articul. Professor Berger continua: "On vide que li du lingues have presc li sam radicas, ma que Occidental, per li afixes plu bon selectet, conserva al vocabules lor aspect natural. Evidentmen, it vell har esset preferibil que Dr. Zamenhof vell har trovat direct li max bon solution: alor il, it ne esset possibil. Quam por omni inventiones, on ariva solmen pos un long serie de experienties al max bon solution. Zamenhof es por nos un genie quam Stephenson in un altri dominia. Tamen null hom ne vell voler viagear hodie per li locomotive de Stephenson. Pro quo ti mental íntolerantie contra un nov solution del problema? Durant un long témpor li partisanes del divers sistemas de stenografie ha querellat se; hodie, ili vive in bon harmonie observante li "tolerantie". Esque li idé del stenografie ha esset mortat pro que on ha proposit successivmen pluri sistemas? Si pos har propagat durant un long témpor Esperanto, li partisanes actual de Occidental ha comprendet que li resultates ne responde al eforties fat, pro que li sistema ne plese al publica, esque on posse reprochar les proposir un lingue modern, plu conform al guste del homes? Esque li idé es indangerat per omni to?"

 

LE POLYGLOTTE, Strasbourg, nr 6. contene un exercitie de composition in Occidental-corespondentie comercial, un curt grammatica de Occidental, exercitie, letura e un excellent articul "Esperanto ou Occidental" per quel li redaction del periodico refusa Esperanto pro su plural per "j", pro li obligatori acusative, li acord

 

del adjective, li vocabules del tabelle corelativ, li arbitrari afixes (ex.: delegitaroj, fremduloj, plenumata, eldiris), li accentuat lítteres. "Pro que li lingue international deve esser anglo-latin, pro que ne adopter li alfabete corespondent?"

NORDBÖHMISCHES TAGBLATT, Tetschen (Bohemia), 21 marte, recense in maniere jocant li nov libre german: "Li glottoman (sprachwütigen) germanes, a queles omni extran lingues have plu mult valore quam lor lingue matrin, va precipitar se anc sur ti nov artificial product e va fundar in omni locos scoles e curses de Occidental e va publicar li excellentie del max nov invention quasi per li son de trombones." Noi vole esperar to.

KÖLNISCHE VOLKSZEITUNG, 25 may, nr 265, recense li libre "Occidental, die Weltsprache" in un maniere un poc pessimistic pri li final success del lingue international in general e critica in special li micri númere del vocabules germanic in Occidental. Ti ultim objectiones ja es refutat in li ovre self sur li págines 47 til 56. Li recensent Dr. J.F. vell dever anc leer li recenset libre!   Jtt.

NEUE ZÜRCHER ZEITUNG (Zürich, 18 april), DAS NEUE REICH (Wien, nr 34, pg. 722), FREIE SCHUL- UND LEHRERZEITUNG (Liesing bei Wien, junio-julí), DIE FRAU IM STAAT (München, junio), SKOLA MESTANSKÁ (Praha, nr 16) publica favorabil recensiones del german libre de Occidental.

ESPERANTO, KIBOSA, Tokio, nr 1, di pri li atitude del japanés esperantistes al lingue anglés: "Benque li anglés lingue nu es usat max vastmen in li munde, noi ne vole tant humiliar nos, que noi usa anglés junt con li national lingue, quam si noi es subjectes del landes dominant de Anglia. E noi opine que non-anglosaxones anc ne voluntari accepte it quam noi." To es un clar response a omni anglomanes queles asserte que li orientales ha aprobat e acceptet unanimimen anglés quam international auxiliari lingue del oriente.   Jtt.

HINDA ESPERANTISTO, Semarang (Java), nr 7, scri: "On besona ci ja extraordinarmen un comun medie de intercomprension. Noi vive inter indigenes de divers gentes, europanos de divers nationes, arabos, hindus, chineses, japanes, etc, queles omni have lor propri lingue. It es un tre ordinari eveniment que noi in omni die parla malay con nor servitora, hollandés in li oficie, anglés per li telefon con un comerciante conosset, javanés, madurés o sundanés secun li local circumstanties con un indigen kuli e que noi nomina in chinés li chinés manjages in li restaurante. Quo vu vell pensar si noi vell substituer ti poliglottic parlada per un monoglottic?" E li autor continua: "Estas ridindajho, jen mi jam audas. Chu do ne eble? Gesamideanoj, ni tial forte laboru! La nova jaro alportu sukceson!" Nu, yes, it va esser possibil victer ti poliglottic cáos per un lingue quam Occidental; to va esser possibil per un inteligent colaboration del coidealistes. Talmen, e solmen talmen li futur va aportar li success desirat de sr Liem Tjong Hie, li redactor del Hinda Esperantisto.

 

-83-

Divers

OCCIDENTAL-BURÓ DE PARIS (83, rue Rochechouart): Depos plur mensus li Buró esset visitat per plur occidentalistes, in li festas de nov-annu per Sras Guilbert e Colas, membres del Comité del OSF (Occidental-Societé de Francia), durant marte per Sr. Furgerot de Reims e Sr Major Tanner de Bern, in april per Sr Denzler de Biel. Li presidente de OSF visitat Sr Tailliez (Lille) e Depin (Amiens). Li 16-esim april Sra Dave H. Morris (Honorari Secretaria del International Auxiliary Language Association) invitat plur interlinguistes trincar té e audir un lectura de Sr Earle B. Babcock, in li American Women's Club de Paris; Sr Abat Schreiner representat e parlat in li nómine del Occidentalistes. Propaganda in jurnales: BULLETIN TRIMESTRIEL de la SOCIÉTÉ PROTECTRICE des ANIMAUX (Mulhouse, 1-esim trimestre 1930) insertet un articul in Occidental ex "Helvetia" contra li vivisection. LA RUCHE STENOGRAPHIQUE, Strasbourg: Meillet et l'Esperanto (april); LE SECRETAIRE COMMERCIAL, Nancy, april: Concourse de Traduction in Occidental. L'EN DEHORS: Responses a Prof. Borgius de Sisnar e Berger. LE SEMEUR, Falaise 22 may: Anuncia por Occidental. LE CHRISTIANISME SOCIAL, St. Etienne, april in su "Biographie" inserte li brochuras francés. Monsenior Foucault, episcop de St. Dié, amico de Occidental, morit in fine de may ye 87 annus.   L.M. de G.

*

Sr J. RITTER, casa postale 2382, Chiasso (Svissia), have li complesentie prender sur se li oficie de Occidental-representante por li territorias de lingue italian de Svissia. Il prepara nu un "Curs de Occidental por Italianes".

Seniores Hugo Fischer, un ciec ancian Idist, Kurt Neumann, ancian ductor del Ido-Movement, e Karp Wallon, li "Senioro del tutmonda Esperantistaro", omni tri in DRESDEN, studia junt Ocidental in un micri ronde chascun mardí. Adresse por altri nov adherentes: K. Neumann, 35 Görlitzer Strasze, Dresden N 6.

Senior KARP WALLON (compara Cosmoglotta nr 69, pg 35) ha esset monit del esperantistes in Dresden far un declaration a su honorari membratu; ma Wallon ja havet dat ti dignitá al disposition del Esperanto-gruppe e ha anc renunciat su function in li honorari comité del German Esperanto-Congress (Pentecost 1930, Dresden).   Jtt.

Senior Wilhelm SANDMANN, Oberstadtbibliothekar (Superior municipal bibliotecario) in Dresden scri: "Depos quelc dies yo possede vor ovre "Occidental, die Weltsprache". Til nu decidet adversario de un lingue international pos li conossenties con Esperanto, quel yo trovat quam direct absurd, degustant, inept (abgeschmackt, häßlich, albern), yo ha totalmen changeat mi opinion pos il curt conossentie con Occidental."

H.F. HALLER, functionario SFF, Giubiasco, (Svissia) scri: "Yo transit de Ido a Occidental in li fine del annu 1929. Yo aprecia

 

Occidental essentialmen pro li excellent sistema de derivation quel possibilisa un presc sempre regulari formation del international vocabules, e it esset anc li cardinal factor quel promovet me al transition."

*

A. HUBBARD (98, Cromwell Road, Grimsby, Anglia) desira coresponder con occidentalistic líber-pensatores.
-----

EDITIONES DEL "SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL"

(Omni ti editiones es poligrafat)

Por franceses: BERGER: Cours complet d'Occidental, 68, p. SFr. -.50, BERGER: Dictionnaire Français-Occidental, 316 p. SFr. 3.-, BERGER: Dictionnaire Français-Occidental, solidmen cadernat SFr. 6.50, BERGER: Index Occidental-Français, 40 p. SFr. -.50, BERGER: Historiettes in Occ. con traduction francés, 46 p. SFr. -.50. CREUX: Suplement al radicarium (con trad. francés, 58 p.) SFr. 1.-, CREUX: Ido e Occidental (in francés: rapport 1928), SFR. -.50.

Por germanes: Dr. SCHRAG, Dr. ASCHWANDEN, Dr. NIDECKER: Die moderne Weltsprache, 24 p. SFr. -.50. ****: Historiettes in Occ. con trad. german (in preparation) SFr. -.50.

Por angleses: BIDDLE: Curs de Occidental por angleses, 16 p. SFr. -.25.

Por italianes: RITTER: Curs de Occidental por italianes (in preparation).

In Occidental: ****: Protocoll del Conferentie interlinguistic, Bern 1928, SFr. -.30. SAPO: Occidental au Esperanto? Kial ni propagandas la lingvon "Occidental". SFr. -.25. CREUX: Stenografie Duployé por Occidental. 18 p., SFr. 1.-. CREUX: Ritmica in Occidental (preparation), SFr. 1.-. RAMSTEDT, CREUX, ASCHWANDEN, NIDECKER: Li question del tema verbal e del sones mollat in li lingue international, 34 p., SFr. -.50.

Helvetia, organ mensual del SAPO, ilustrat; abonn. annual, SFr. 2.50.

Por omni comende plesadjunter 20%, adminim SFr. 0,15 por li postal expenses.

Recivibil che: OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vd), SVISSIA
Postchec-conto: II. 1969.
=====

«Cosmoglotta» 1930: 3,5 ö. S. = 0,5 doll. = 2,6 sv. fr. = 2.1 RM.

Chec-Contos Postal: Austria. Nr. B-84.868: Occidental-Union, Mauer b. Wien; Germania: München 585.98: Occidental-Union, Mauer bei Wien: Francia: Strasbourg 94.49, G. Bohin; Svissia: II. 1969 F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia: 29.428 Praha, M. Nedvídek, Tábor.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.