| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 075 (mar-apr 1931)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 12 months ago

COSMOGLOTTA

 

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

-----

 

 

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension) :
A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.
ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta) :
J. A. KAJS, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X N:o 2 Marte-April 1931 (Numeró 75)

 

CONTENE: Anglic, de AZR., pag. 17. Dr. S.E. Krikortz ha morit, de A. Lindström, pag. 21. Precursores de Occidental, de AZR., pag. 22. Complet Grammatica, de K. Janotta, pag. 25. Cronica, pag. 28. Radio e li munde, de Karel Capek, pag. 30. Anuncies, pag. 32.

 

ANGLIC.

 

Quo es Anglic? un nov artificial lingue? No, un nov orthografic metode por li anglés lingue, ergo un afere de un national lingue e ne del Lingue International. Li cause pro quel noi tamen tracta it ci in nor interlinguistic jurnale es ti, que li autor del lingue, li ilustri professor R. E. Zachrisson in Uppsala, e su adherentes e organisationes propaga Anglic anc sub tal pretexte, que li problema del Lingue International vell esser soluet per ti reforma del angles orthografie. Yo ha havet li ocasion audir prof. Zachrisson exposir su idé e si yo ha comprendet le rect, il considera li anglés lingue ne quam un national lingue ma quam un international lingue (a living augzilyery langgwij) (un vivent auxiliari lingue) e pro to li orthografie del anglés posse esser reformat anc de persones non-anglés (ne anglés-parlant), mem contra li vole del anglés-parlant nationes. Per Anglic li difusion del anglés va esser plu facil e rapid. In fine anc li angleses va dever accepter Anglic.

It have null sense negar li importantie del anglés lingue quam quasi-mundan lingue de comercie e navigation. Ma yo ne posse comprender que li solution del problema pri un Lingue International vell esser clar, ni per propaganda por

 

-18-


li angles lingue, ni per reformation de su orthografie. It es possibil que li adoption del angles quam auxiliari international lingue ne va esser refusat del micri nationes quam li scandinavian, nam li anglés offerta les immediatmen grand economic e cultural avantages, ma tam long quam it es probabil que li grand nationes de Europa, germanes, russes, franceses, italianes e hispanes va protestar vehementissim contra un tal proposition, li micri nationes deve prender un position expectativ. Si li grand europan nationes concorda
pri un auxiliari interlingue, it ne posse esser egal al micri nationes, qual ti interlingue es. Un interlingue del scol naturalistic, quam Occidental, oferta les mult plu grand avantages quam un lingue fantastic quam Esperanto. On deve dir a chascun del grand nationes de Europa: tua res agitur! Si vu ne vole que li anglés hegemonie súper Europa cresce de die a die, vu deve unir vos e contraposir un comun europan interlingue!

Presc omni national lingue besona orthografic reformas. Li russ ja ha fat su, mersí al bolchevistes, e anc li germanes e franceses deve far tales tam bentost quam possibil. Ma null lingue have un tam absurd orthografie quam li anglés. Anglic es un excellent proposition de reforma, basat sur cert ja existent caracteristic detallies in li present historic anglés orthografie. Talmen li diftong ai es (presc) sempre simbolisat per ie quam in „die", au per ou quam in „out", ei per ae quam in „brae", ou per oe quam in "doe", etc. Ergo null fonetic orthographie, ma un tendentie a maxim grand unitaritá possibil. Pos har aprendet li 27 consonantic e li 23 vocalic simboles (de queles 2 have duplic, 2 triplic e 1 quadriplic valore) e 43 irregulari „wurd- sienz" (vocabulari signes) un non-anglese posse leer Anglic-textus (til nu trovabil solmen in li jurnale Anglic) passabilmen bon, ma anc solmen passabilmen bon. Ínconosset paroles in li historic scrition il naturalmen ne posse leer. Li pronunciation ne posse esser absolut corect angles, proque in ínaccentuat sillabes li simboles have altri valores quam in accentuat, quo ne es visibil ex Anglic.

Ma esque it ne vell esser plu simplic aprender li 34 fonetic symboles de foneticos (Jones, Rippman, Jespersen, Palmer, etc.)? Tande un non-anglese posse leer fonetic


-19-

textus perfectmen. In ultra existe ja un grand númere de libres printat in fonetic transscription.

Un enorm númere del anglés paroles, scrit secun li historic ortografie, es immediatmen comprensibil a non-angleses, ma ili deveni mascat in li Anglic-vestiment. Ples comparar li old international e li nov desinternationalisat ortografie de sequent paroles:

Li present ortografie -- Anglic -- Pronunciation
firm -- furm -- fööm
person -- purson -- pöösn
motor -- moetr -- moutö
nation -- naeshon -- neishön
patient -- paeshent -- peishönt
circumstances -- surkumstencez -- söökömstönsiz
circles -- surklz -- sööklz

Ergo: etsi Anglic offerta a non-angleses cert grand facilitationes concernent li pronunciation, it támen in null maniere es comparabil al fonetic transscription. Quand concerne comprension e scrition, li present orthografie es plu facil por non-angleses.

Ma por li angleses ? It es evident que Anglic va esser un grand beneficie por infantes e non-educates, por queles li present orthografie es un veritabil martirie. Ma introducter Anglic es un altri affere! Li present adult generation fa fort resistentie, Li conosset Rev. Edward P. Foster in Waverley scri in su jurnal „Roia": „Quam un international lingue li scrit e printat form del paroles, quam presentat al ocul, have vastmen plu grand importantie quam lor parlat form, quam presentat al orel in sones. Ti form ha esset stereotipat per li print-presse. Prof. Zachrisson de Svedia va haver circa li sam success in batter it a terra, quam un 4-annual púer con un soflatori lude-cannon, chargeat per verd pises, vell haver in provar demolir li forteresse de Gibraltar."

To posse esser exageration, ma it ne es desfacil comprender e pardonar li old generation. On ha aprendet li present ortografie pos mult penas e eforties e on nu ne vole changear. Quel ínnumerabil hesitationes: adminim omni libres por infantes deve esser reprintat - quel custas! Li present enorm litteratura anglés va perdir in valore! Quo fa con li propri nómines? (Prof. Z. ne risca changear lor historic

 

 

-20-

scrition!) Esque Anglia e li Unit States e Canada e Australia va concordar pri li nov revolutionant orthographie? Esque li tot lingual unité va superviver un tal operation ? Etc.

Antequam li question es soluet del angleses self, li adoption de Anglic sembla ínutil por non-angleses, malgré que it es tam bon quam it es. Ili va dever saver: 1) Anglic-ortografie, 2) li historic ortografie, 3) li pronunciation - ergo un plu grand cargo por li memorie quam nu.

Li simpatic paroles in n:0 5 de „Anglic" pri nor lingue, reproductet in li present numeró de Cosmoglotta, ha causat nos grand joy. Noi es convictet que li simpaties de prof. Zachrisson ne va esser minu grand contra nos pro nor reservat position vers Anglic. Noi apartene al sam class de idealistes. Anglicistes e Occidentalistes funda ambi lor crede sur hipotetic presupositiones pri general adoption de lor idés in felici future. It sembla me, que occidentalistes essentialmen ne have plu a perdir quam li Anglicistes, si nor projectes nequande va esser adoptet. Occidental da a su conossores un linguistic saventie, quel nequande va perdir in valore, mem si omni ilusiones cade. Anc al angleses Occidental es un tre util aquisition por comprender e mastrisar li anglés. On besona solmen leer p. ex. li interessant libre „An English Course for Evening Students" de F.J. Adkins (London, Sonnenschein, 1909, 448 pag.) por comprender, quam desfacil es li anglés por non-educat angleses pro li abundantie (circa 70%) de latin, grec e romanic paroles e quam necessi it es por ili studiar li international derivation e parol-composition. Il nomina li elementari analise del classic paroles „Etymology" e recomanda it al angleses quam „one of the most valuable as well as one of the most interesting of the intellectual exercises" (un del maxim valorós e anc un del maxim interessant del intelectual exercities). Il di p. ex. (trad. in Occ.): „ Benque quelc témpore es necessi por descovrir li signification del paroles, támen li témpore, sacrificat por to, nequant es spoliat, pro que ti comprension de signification e structura del paroles, quel resulta de un tal labor, es ínevaluabil e accumula un massa de exact saventie, quel adminim reduplica li efectivitá de nor studies, e quande practica e saventie pri li radicas ha dat nos rapiditá, noi

 

-21-

va trovar, que noi posse analisar li long paroles, queles noi incontra, in radicas e sufixes, e talmen obtener lor ver signification tam facilmen quam noi divide li sam paroles in síllabes. Si noi vole leer exhaustivmen e acertar nos pri to, que noi ha comprendet li tot, complet signification de omni frases, noi es fortiat studiar etimologie."

In ta casu Occidental oferta al angleses plu grand avantages quam li latin. Occidental deve esser instructet in li angles scoles por far possibil li complet comprension del anglés lingue por li angleses self! Esque prof. Zachrisson ne vole auxiliar nos in ti laudabil interprense?  A.Z.R.

Dr. S. E. KRIKORTZ ha morit.

Un devoet amico del interlinguistica ha passat li límite inter vive e morte, inter témpore e eternitá. Ye li 11. januar Sven Erik Krikortz, Dr. Med., Stockholm, morit e li homanitá perdit un grand, nobli colaborator por li intelectual cultura.

Krikortz morit in etá de 62 annus. Durant plu quam 40 annus il esset un fidel cooperator por li realisation del mundlinguistic idé. Ja quam yun studiante il arangeat e ductet circules de studie por Volapük e plu tard on trovat le in li Esperanto-movement til que Ido aparit, quande il strax adheret a it. Durant mult annus il apartenet al ductores del Ido-movement e esset durant un témpore presidente del Ido-union mundan.

Krikortz esset tre neutral concernent li divers sistemas

 

-22-

interlinguistic. Il nequande serchat lucte ma sempre pace e in conflictes il nequande participat. Quam erudit linguist il sempre serchat li max bon propositiones e projectes aparient. Su conossentie de divers sistemas esset tre grand e ja durant li unesim annus del aparition de Occidental il previdet li success de nor sistema. Del comensa il participat in li labores del Sved Occidental-Federation e del Occ.-Union, colaborat in li elaboration de vocabulariums etc. Ma su neutralitá tamen ne impedit le apartener anc al Ido-movement til su morte.

In decembre de ultim annu li occidentalistes de Stockholm in plenum decidet fundar un Occidental-organisation. Krikortz participat in li session e parlat in favor a un tal organisation. Li 16-esim januar anc li constitution del club eventet, ma li fate arangeant it talmen, que to ocaset in li die del interration de Krikortz.

Krikortz havet mult ideales. Partú, u cultural questiones esset discusset, on trovat le. Except medical societés il participat in li labores del Stockholms Arbetarinstitut (Institute de ovreros) e altri remarcabil cultural societés de Stockholm. Partú il esset tre amat pro su profund erudition, su sagi consilies e su sempre nobli aparentie, sin distinction de persones. Quam hom Krikortz esset un del max simpatic e nobli persones, queles on posse trovar, e tis, queles havet li avantage conosser le, ili nu senti, quo li perdition de un car amico significa.

Li memorie e ideales de Krikortz mey viver!
A. LINDSTRÖM.

PRECURSORES DE OCCIDENTAL.

Li projectes de artificial lingues posse in general esser classificat in 3 gruppes:

1) filosofic lingues, in queles omni elementes es decretat secun filosofic principies, índependent del existent lingues (in li present témpore: Ro);

2) mecanistic lingues, in queles partes (radicas e grammatical elementes) es prendet in arbitrari maniere ex natural

 

lingues, ma aplicat mecanicmen secun inventet principies, índependent de lor aplication in natural lingues (p. ex. Esperanto, Ido, Novial);

3) naturalistic lingues, in queles omni elementes es in scientific maniere prendet ex natural lingues e aplicat in conformitá a lor aplication in ti lingues (p. ex. Occidental).

Li existentie de un quarant-annual public Esperanto-movement es generalmen conosset, ma presc ínconosset es li existentie de un paralel, non-public movement por un naturalistic interlingue. Li historie del naturalistic movement ancor ne es scrit e it ne posse esser comensat per Occidental de 1922. Sovente on tamen incontra li miscomprension, quasi ti idés, queles nu inspira nor movement, vell har esset lansat durant li ultim annus, e que in ultra ili ne vell esser ancor tam profundmen premeditat quam tis de Esperanto e Ido. In fact anc noi posse con fieritá referer a quarant-annual historie, etsi ti ne ha esset plenat per fanfaronant reclamada sur li stradas, ma per silent explorationes e experimentationes de un grand númere de interlinguistes, colaborant o índependent, ma támen contribuent al perfectionament e present resultates.

Noi va ci infra presentar curt provas de quelc important sistemas naturalistic, monstrante, qualmen li evolution ha eat in zig-zag, ma retrovenient a J. Lott, qui ne solmen posit li valid principies ma anc li maxim bon fundament por li detalliat construction.

"COMPROMISS-LINGUE" de J. Lott 1891.*

Tut kultivat homes de le presenz et futur dove sapiere o aprendere un grand numere de internazional termines, se eseria total inutil et un dubl labor, si noi faria nov expressiones pro le kognites, kome Schleyer (volapük) p.e. komande komöd, komandante komödel, centre zenodapün, monolog okapükot, pardon fögivam. Un tal art-lingue (artifikal lingue) kome volapük, spelin etc. ave solu tand un valor pro noi, quand unes miliones parla et skribe un tal lingue, per il kause solu un tre pauc numer de kultivat persones ave studit efektiv le volapük. Le "Lingvo internacia" de doktor Samenhof testifika un progres, ma anke so (Occ. it) ese preokupat de le idé inventare un nov lingue. Sue elekzion de verbes, sue abreviaziones et formazion de vokabuls ese tre arbitrar e ne internazional p.e. imperial imperiesta, magri maldika, komoditá oportuneco.

*) Li annu indica li témpore del publication del textu. Li lingues posse esser plu old, quam p. ex. tis de Lott, Molenaar, v. Wahl.

 

 

-24-

 

"LE NOV LATIN" de D. Rosa 1890.

 

Restar nunc le treesim via crear un nov lingua. Hic nos reperir un grand difficultat. Hom objectar quod creant un nov lingua le confusion vol crescer, quia le necesitat de leger les anterior opers et etiam ils qui vol star publicá (Occ. va esser publicat) in alter linguas usque ad le tempor mult longinqu de le sui universal adoption vol adhuc permaner, ita ut le sol resultat vol star: adjunger un nov lingua ad ils qui jam exister.

 

Un ideal international lingua qui vell poter effuger ad ist objectiones et ad mult alters deber satisfacer les sequent conditiones:

 

1 o il deber star legé ab omni les doctes sine preparation aut jam post le lectura de pauc lineas de praeliminari explication.

2 o il deber star stribé sine difficultat post le lectura de pauc paginas de explication et sine le necessitat de un nov lexic.

 

"MUNDOLINGUE" de J. Lott 1898.

 

Mi annuncia Vos, che me occupa profund le mundolingue. Ist universal lingue ne esse un arbirtar invention, ma ele se funda su le latin et le modern lingues, ergo le studie del mundolingue esse recomendabil. Mi invita Vos corresponder con me in ist simpl lingue et se associar al correspondent membres. Le membres ha solu le obligation responder le recept letters et recipe le list con le adresses del membres. Le illustrat postal cartes esse tre recommandabil pro ist interessant correspondence. Ist cartes forma successivi un respectabil collection de aspectes de citás et contrats ex tot parts del terre.

 

"UNIVERSAL" de H. Molenaar 1908.

 

Introdukzion de un ling internazionel es sole un question de temp. Tost o tard guvernementi deb prender un dezision in is kos. De tut lingi vivent ranzes eseré sin dub kom universal-idiom de plus simpatik a tut nazioni. A adopzion de angles kom ling internazional quasi tut popli deb oposer se energike, per kausi politik. Si angles eseré adoptet kom mundling, hegemoni anglo-saxon, que es ja hodi multe tro grand, deveneré intolerabl.

 

"IDIOM NEUTRAL" de W. ROsenberger 1906.

 

Asosiasion internasional de partisani de lingu universal kel av elabored idiom neutral e kel kont intr sue membri e eks-volapükisti e eks-eperantisti, av transported refleksioni teorik de Liptay in realitet per komposasion de diksionar, a kel on av labored da 1893 usk 1902. Te-tempe it aparav primfoa in publik e nome in el edision german.

 

"REFORM-NEUTRAL" de W. Rosenberger 1911.

 

El Reform-Neutral es un lingue artificial multe convenabl pro relationi international. It es facile apprensibil pro omnihom de cultur european; it av grammatic simpl e reguli precis pro pronunciation, pro scriptur e pro formation de paroli; it es construed sur radicali international e it av ortografi international; it facie impression de un lingue natural.

 

 

-25-

 

"AULI" de E. von Wahl 1911.

 

L unesmi system quel applicai l principie de internationalitá, Idiom Neutral, havei un suficent bon criteriu un secution de lingues E.F.D.S.I.R.L., concernent l signification de chascun popul en culture mundan. Su errores veni de mal application de cel principie.

 

Ma ja Ido, adoptante l formul de Jespersen (fondat sur l numere de persones parlant un lingue com maternal), ha facet un error cardinal. Si on voleré adoptar su principie on deveré meter sur unesmi loc el lingue chinés.

 

Ne l numere de persones parlant un o altri lingue deve esser contat, ma l numer de persones havent relationes international, queles conosse un tal o tal radic, parol, suffix o expression.

 

"LINGUA INTERNATIONAL" de J. Meysmans 1911.

 

El successe del lingue international depende essentialmente del principies que preside al election de sue vocabules aut radicales. Un lingue de que el vocabules aut radicales es prendet, sine regul precise, ex omne species de lingues, es necessariemente difficil: on debe apprender per memorie singul vocabul aut radical. Etiam si on cognosce perfectemente omne lingues de quel el vocabules es extractet, on debe ancora studer per memorie singul vocabul, nam es impossibil saper ex que lingue es prendet singul vocabul particular.

 

Un alter grande inconveniente, que resulta del absentie de principies directive, es el disunion que ille provoca in nostre movimente. Nam, si existe null principie certe, singul auctor obedi a motives particular que depende sue nationalitate, de sue education, de sue caracter, etc. SIngulo adopta vocabules aut formes differente, que illo judica esser melior quam illes proponet per alteros. IStud produce un division perpetual et un lucte de systemes que impedi el successe de nostre idea.

A.Z.R.

 

COMPLET GRAMMATICA.

Composit de K. JANOTTA.

 

(7-esim continuation)

 

IV-esim Capitul: COMPOSITION.

 

A. General remarcas.

 

Li composition de paroles es fat:

 

(1) sin vocale eufonic: foy+resistent - foy-resistent (íncombustibil):

(2) con vocale eufonic -i-: glob+i+form - globiform

(3) con vocale eufonic -o-: ferr(e)+o+via - ferrovia.

 

Ulterior exemples:

 

(1) sin vocale eufonic: vapor-yacht, guerilla-banda, scri-machine (scri(r)+machine) = tipp-machine (tipp(ar)+machine), machin-tippist, sty-bord,

 

-25-

 

nord-ost, sud-west, nota-librette, vin-presse, chapel-bux, horloj-bux, bir-glass, benedir, benevoler, foliecalendare, cavall-bross, genu-articulation, -cavitá, -flexion

 

(2) con vocale eufonic -i-: agr-i-cultura, veloc-i-ped, carn- (crud-, fruct-, funr??-, gramin-, gran-, herb-, ign-, insect-, omn-, radic-(i-vor), un-i-color, -corn, -ficar, -form, -gen, -lateral)

 

(3) con vocale eufonic -o-: elect-o-motor, ide-o-gramm, aeronautic, germanofil, -fob, -man, bibliofil, francoroman, anglosaxon(ic), austro-german, tecnicoscientific.

 

It es sempre recomandabil intercalar un strec ligativ inter li partes del composit paroles, precipue che noviformationes: calor-dom, ocular-vitre, scop-conform. Li vocales ligativ es sempre juntet direct al parte anterior: ideo-gramm, ne id'e-ogramm di ide-o-gramm. 

 

In li german lingue li composit paroles superabanda; do li germanes mey atenter que in Occidental on prefere usar atributes (adjectivic o substantivic) in vice de composites. p. ex.: D Amtsblatt oficial gazette, Dampfschiffahrtsverbindung comunication per vapornave, Haustier animale domestic, Kirchengeschichte historie de eclesie, Knotenpunkt punctu de juntion, Kochherd forn de cocine, Kochkunst arte culinari, Konkursmasse active de falliment, Ochsenauge oves frit, Regenbogen arc in ciel, Rohrpost posta pneumatic, Sittengesetz lege moral, Versicherungsprämie premie de assecurantie, Weichselzopf plica polonic.

 

Un role apart lude li compositiones con prefixes, prepositiones e altri grammatical paroles, precipue anc pro li assimilation quel multes recive; compara li partes B e D in sequent. On mey anc atenter li compositiones imperativic: vide li parte E in infra.

 

B. Li assimilation in li composition.

 

In casu de composition li prepositiones ad, con, ex, in, sub posse assimilar se tam quam li prefixes ab-, dis-, ín-, ob- (vide in detallie in infra li parte D), p. ex.: alliteration de ad-literation, collaborar de con-laborar, irregulari de in-regulari, occurrerr de ob-currer, supplement de sub-plement, etc., o mem li ultim líttere del preparal desapari quam in coeducation de con-education, emisser de ex-misser, etc. On posse vicear li duplic consonantes per simplic: aliteration, colaborar, iregulari, ocurer, suplement etc. Ma ci li duplic consonantes es un bon signe por monstrar li composition: compara ad plu in infra li V-m capitul, parte C.

 

 

Li formationes sin mutation (del consonant final) del prefix have precipue che noviformationes un sense plu litteral quam in li ancian paroles sciental, p.ex.: con-position apu composition (artistic), ínrational apu irrational (númere), u li ultimes have un usu plu metaforic.

 

In general noi usa til nu li formes historic con eventual assimilation e solmen in secundari linea li prefixes sin change, contra que noi ne ha usat li formes acurtat quam p.ex.: irational etc., pro que it es tre desfacil dar precis regules pri ti formes: ili anc efacia li etimologic structura del lingue, e alontana su ortografie de ti del lingues anglés, francés e german. Li divers prefixes es tractat in detallie in infra, in li parte D.

 

In li V-m capitul on va trovar un parte "Simplification del ortografie" u es tractat anc li prefixes.

 

 

-27-

 

C. Temas ínseparabil.

 

In li composition es usat mult temas ínseparabil: it es teles queles ne es usabil sol quam índependent paroles, ma solmen in compositiones. Lor derivates es nominat "orfan" derivates; ma omni ti temas ínseparabil es solmen transformationes de temas autonom. Ti transformationes ne es un part del grammatica de Occidental, ma ili es heredie del latin e apartene al xenolexico scientific. Ma quelc de ili es tractat ci por afacilar lor comprension sin auxilie de lexico.

 

-cepter, form con ablaut (change del vocal fundamental del radica) del verb autonom capter, in ac-, con-, de-, ex-, in-, inter-, per-, re-, sus-cepter.

 

-cid, form con ablaut del verb I, caedere (cadentar) con eufonic vocal -i in cani-, dei-, fratri-, homi-, infanti-, insecti-, liberti- (de libertá, cp. III A I), matri-, parasiti-, patri-, reyi-, sui-, tiranni-cid.

 

-col, parent a cult, cultivar, con -i- eufonic: agri-, api-, arbori-, avi-, dei- horti- (de L hortus - jardin), igni- (L ignis - foy), regni- (L regnum), serici- (L sericum - silk), sylvi- (L sylva - forest), vini-, viti- (de vite) -col.

 

-cusar, de L causa (causa, cose) in ac-, ex-, re-cusar (juristic, ne reconosser li competentie de un tribunal, un judico, un testimon, un experte etc.)

 

-dir, ablaut-form de dar (L dare), ne de dir (L dicere), in ad-, con-, extra-, per-, ren-, tra-, ven-dir; anc ti paroles hodie ne es plu sentit quam compositiones.

 

 

-ennie (parent a annu) in cent-, dec-, mill-ennie; on posse anc dir annucentena (secul), annudecena, annumillena (cp. -en in III, B. I).

 

-fecter, ablaut-form de L factare (de L facere, far), parent a facte, in affecter, confecter, defecter, infecter e perfect.

 

-fer de L ferre (= portar) in aeri-, argenti-, armi-, auri-, calori-, coni-, cruci-, fructi-, herbi-, lacti-, luci-, mammi-, morti-, odori-, pesti-, somni-, squami-fer e mult altres.

 

-ferer (= portar) in con-, dif-, re-ferer.

 

-ficar de L far, vide in III, B, 2 sub -ificar.

 

-ficie de L -ficium de facere (= far) in arti-, bene-, male-, of-, vene(ni)ficie.

 

-gester de L gerere (portar, producter), part. perf. gestus (Occ. geste), in con-, di-, sug-gester.

 

-herer de L haerere (pender, restar) in ad-, co-, in-herer.

 

-hibir form con ablaut de L habere (haver, tener) in ex-, in-, pro-hibir.

 

-ir de L ire (ear) in amb-i-t-ion (circumeada por colecter voces), co-i-t, ex-ir, preter-ir, trans-ir (de quel: transitiv).

 

-later de L latus (portet) in cor-re, re-, trans-later, in plu ab-lat-ive, col-lat-ion(ar), di-lat-ori, ob-lat-e, pre-lat, super-lati-ve.

 

-lecter de part. perf. lectus de L legere (leer, selecter, collecter) in col-, e-, se-lecter.

 

-nunciar de L nuntius (missagero) ex noventius (qui proclama novitás), in an-, de-, e-, pro-, re-nunciar.

 

-par de L parere (parturar) in fissipar, foliipar, gemellipar, multipar, ovipar, ovovivipar, primipar, unipar, unipar, vivipar.

 

-pellar de L pellere (pus-ar, pulser) in ap. inter-pellar.

 

-quisiter de L part. perf. quasitus de querere (serchar) in a-, in-, per-, re-quisiter.

 

-servar de L servare (conservar) in con-, ob-, pre-, re-servar.

 

 

-28-

 

-sister de L. sistere (reduplicative con ablaut de L stare - star) in a-, con-, in-, per-, re-sister; in vice de ex-sister on scri exister.

 

-terger de L terger (essuyar, siccar) in abs-, de-terger.

 

-tiner de tener con ablaut in abs-tiner, con-tin-ent, im-per-tin-ent, per-tiner.

 

-verger de L vergere (directer se) in con-, di-verger.

 

-vor de L vorare (devorar), vide in supra in li parte A.

 

E mult altres.

 

CRONICA

 

NOV OCCIDENTAL SOCIETÉ. In Stockholm li occidentalistes ye li 16 januar 1931 constituet un organisation nominat "Societé Occidental Stockholm". Li direction es: Ingeniero A. Lindström, adresse: Krokvägen 12, Enskede, presidente; Preceptor E. Berggren, secretario e cassero, e Redactor H. Lindholm, Upplandsgatan 30 IV, Stockholm, corespondente.

 

 

NORDIC OCCIDENTAL SEMANE. Li Sved Occidental-Federation prepara li arangeament de un "nordic Occidental-semane" in lu popul-universitá de Vendelsberg  (proxim a Göteborg) durant li unesim semane de august 1931. Coidealistes anc de non-nordic landes es tre bonvenit. Noi va arangear Occidental-curses, discurses, discussiones, excursiones in li bell environes etc. Li precie de logí e nutriment (sin pretension!) por li semane va esser 35 sved corones. Interessates mey comunicar con li Federation, Ö. Ag. 37, Uppsala.   C.E.S.

 

GRAND INTERESSE POR OCCIDENTAL IN SVEDIA. Durant li autune 1930 presc omni numerós del sved jurnale "Templarkuriren" ha contenet articules pri li mundilingual question. Li comensa esset fat per un articul del redactor, Sr Hilding Lindholm, con recensiones de Occidental, die Weltsprache e li sved manuale e lexico, u il recomandat li studie de Occidental pro su grand valore cultural e educativ. Tra quar numerós sequet un interessant articul in Occidental de Dr Bertil Blomé sub li titul "Li turre de Babel". Plu tard esset insertet un traduction in Occidental de Dr Blomé de un articul principal, "Utopia", del redactor. Quelc esperantistes blamat li redaction pro har insertet propaganda articules por Occidental. In li response redactional li esperantistes esset invitat scrir neutral articules pri Esperanto e preferibilmen in ti lingue, quo ili acceptat, támen sin usar Esperanto. In li discussion partiprendet por Occidental Dr Blomé e Sr M. Edvardsson. Dr Blomé comparat in un tre interessant maniere li grammaticas de Esperanto e Occidental e constatat que li formes de flexion del substantive, adjective e verbe in Esperanto es duant ma in Occidental solmen sett.

 

 

Li articul in "Ariel" de Doc. C.W. von Sydow (vide Cosmoglotta nr 71) es editet quam propaganda-brochura, recivibil che li Sved Occidental-Federation.   C.E.S.

 

IN LI JURNALE ANGLIC N:o 1 de 1931 noi trova li sequent favorabil judicie (de prof. R.E. Zachrisson?) pri Occidental, quel noi reproducte in Anglic-angles e Occidental traduction:

 

We reed the Cosmoglotta, orgn of the Occidental-Union with graet interest, and we do not hezitaet to admit that aultho we hav not had a singgl lesn in Occidental we are aebl to reed the magazeen without graet dificulty. If we did not beleev in a living augzilyeri langgwij, we shood feel inkliend to wish Occidental, wun of the moest sensibil projekts in the feeld of artifishl langgwijes we hav evr kum akros, evry sukses.

 

Noi lee li Cosmoglotta, li organ del Occidental-Union, con grand interesse, e noi ne hesita admisser que benque noi ne ha havet un singul lecion in Occidental noi posse leer li magazin sin grand desfacilitás. Si noi ne vell creder in un vivent auxiliari lingue, noi vell esser inclinat desirar a Occidental, un del maxim inteligent projectes in li camp del artificial lingues, quel noi jamá ha trovat, omni success.

 

A.Z.R.

 

HEROLDO DE ESPERANTO, N:os 1-7 por 1931 recivet. In No 6 noi lee un interessant debatte, quel ha esset arangeat in radio inter prof. W.E. Collinson (universitá de Liverpool), prof. A. Lloyd James (universitá de London) e sr L.N. Newell (chefredactor de esperantistic "International Language"). Sr Newell defende Esperanto habilmen per notori argumentes e sr James nega li necessitá de un L.I., assertente que li anglés ja es parlat presc partú. Noi cita li sequent paroles: "Li espera del future es li desaparition del micri nationalitás e li confusion del homanité in un, o forsan du, plu grand nationalitás. Quel utilitá have li eforties del Liga de nationes por universal pace, durant que li micri nationes ancor erecte barres e revivifica mort lingues? Yo previde in li munde ún grand lingue apartenent al cristian religion, ún grand lingue apartenent al mohametan religion e ún grand lingue evoluent in li Extrem Oriente." Un angleso con grand perspectives, benque ne compatient al nationes de Europa! Il continua: "It existe espera relatent li future, pro du aferes, queles ha evenit in li munde durant li ultim deci mensus (1930). It es li movement, quel developat se in Svedia. Li scope de ti movement es far li angles universal lingue, to es, in un land, quel per chascun maniere ha provat propagar Esperanto; ma li sved movement depende de du aferes - que li anglés lingue esse simplificat e que su ortografie esse alquant rationalisat." Prof. Collinson questionat: "Permisse Vu me questionar, esque on have li intention reformar solmen li ortografie o esque on va provar reformar anc li grammatica?", a quo prof. James respondet: "Ambi provas on va far. In Svedia li lingue(?) es simplificat e in ti ci land on reforma li grammatica e li vocabularium. Forsan it es bon directer li atention del publica al fact, que ili ja possede un simplificat form del anglés lingue con solmen 850 vocabules." Li bon fonetico Lloyd James sembla jocar. Quel cultural vive es possibil con solmen 850 vocabules (il visa li tal nominat Basic anglés, destinat por li futur anglisat europanes) o esque li europanes deve viver sin cultura? e qualmen un angleso posse memorar, quel paroles deve esser usat in Basic, queles ne? O forsan li angleses self ne va parlar li Basic-anglés?  A.Z.R.

---

 

Tre poc homes vell esser content, si omni vell reciver to quo ili merite.

 

 

-30-

 

RADIO E LI MUNDE

 

KAREL CAPEK.

 

Ja mani homes provat far explicar me, qualmen it in fact eveni que ex ti bux flue musica, discurses e altri sones, ma in van; quande ili comensat jonglar per paroles quam condensator, acumulator, variometre, isolation etc. yo esset anihilat; yo anc ne es cert ca ta ne es ultra to anc un cardan-transmission, rubin-lette, paralelogramma de forties o altri tecnic coses, queles til nu restat por me un misterie. In li tot cose yo conceptet principalmen lu sequent: quande on torna un cert nigri buton, li cose comensa luder o parlar, e quande on retrotorna ti buton, li rumore cessa e un agreabil silentie expande se. To es un progress in comparation con li parlament, convenidas, teatre e societé, ú tal buton ne existe.

 

Ultra to radio have tri grand avantages, queles in fine posse influentiar nor homan munde.

 

I.

 

Ante omnicos radio in su consequenties significa li retorn a hem. Antey, si on volet escutar discurses, on devet ear in un convenida o almen in un gastería; nu on ea hem por ti sam scope. Si on volet in anteyan témpores devoer se al delicie del musica, on devet ear in un concert-hall o in un altri locale inter homes, hodie on posse simplicmen ear hem. On posse sejornar in hem, si on vole dansar o si on desira audir li rey anglés; si on vole saver li recent novitás, on posse ear escutar les a hem. It es ver que talmen on protecte li homan pigritá, ma del altri látere al homes veni in lor dom numerosi voces de vive, queles antey ili esset pigri serchar e audir. It es un strangi fact, que hodie inter li quar mures de nor logiment posse incadrar se un sempre plu e plu ampli parte del munde. Noi retorna in nor hemes quasi quam in un spacie mult plu vast quam un strade o concert-hall. It have anc su desavantages, quam omnicos in li munde. Yo conosse por exemple un delicat poet a quel su amicos donat un tal nigri bux con buton; depos ti témpore il es perdit; il senti un cert moral obligation escutar omnicos, quo on parla o lude in radio del matin til nocte. Il ne

 

-31-

 

possede suficent brutal energie por far tacer ti bux; it sembla le esser ínpolit e brusc, quam si on lassa alquem frappar in van ye su porta; il opine que il deve escutar omni voces queles pretende esser audit. Nu resta le un sol esperantie: que un die quelccos in ti bux va rupter o abuser se e que il va esser privat del voces queles veni ad il.

 

II.

 

Ti ci retorn al hem, causat per radio, es un fact plu o minu individual; ma radio have, o almen posse haver, anc consequenties de sociologic importantie. Ja durant quelc centennies eveni in omni civilisat states un fugida ex provincie in cités. In li majorité de casus it es naturalmen serchada del fontes de labor e del profite; ma in tre mult casus it es null altri cose quam un desertion ante enoya e silentie de un micri borgo o village. It es li "horror vacui" quel pussa homes ex lor isolation a quo on nomina cultur-centre e quo on vell posser plu bon nominar ocasion de vider e audir. Apu li depopulation social del provincia existe anc un depopulation psicologic; por mult homes li vive in li campania es quasi un sejorn in li desert. Hodie on in li campania torna un buton e on posse escutar un concert de Casals o un max recent foxtrott; li grand cité precipita se in flutu til su rural solitaritá inter inter pomieras e alnes. Li sorte del isolation per quel suffret un civilisat hom in li campania es largmen invadet. To significa que til cert gradu grand cités deveni un ínutil anomalie; forsan on va sempre plu fort sentir que ili es un barbaric superviventie. Bentost it va esser un tecnic inpossibilitá, que li homan aglomeration in li cités cresce in li hodial maniere. It es un grand psicologic e sociologic problema, qualmen executer li decentralisation de homan habitation; radio ha venit in just témpore por auxiliar de su part al relativ valorisation de campania.

 

 

III.

 

Li triesim qualitá de radio, quel es capabil mutar nor relation a ti ci munde, es presc politic. Yo pensa pri li internationalitá de radio, benque it es ancor in comensa. Si on audi che su foyiere voces ex London o un opera ex Roman, on es in comensa astonat, ma poy on acustoma se

 

 

-32-

 

a ti nov facte, que on es in contact con li tot munde e que li tot munde quasi aspira a nor atentivitá e simpatie. It es apu altri coses li radio, quel fortifica in nos li conscientie de un grand e comun munde e avigila in nos li confidentie que existe e posse exister ligamentes queles transpassa frontieres de states. Yo fa un urgentissim intercession que on mey explotar ti ci possibilitá de radio max efectivmen: que chascun nation emissent in nor cosmo su canzon, mey informar nos pri se self max bon possibil, que on mey fixar dies, de queles un apartene a un nation e li duesim a un altri tal, que chascun mey proclamar max bell e max sonorimen possibil que it existe in ti ci munde e que it vole dir alquo apart e bell al ti altres. Plu sovent quam til nu on vell posser arangear un international e global congress: it vell esser un congress de homes sedent chascun che su foyiere e malgré to presentant se li manus in sempre plu intim conossentie.

 

(Scrit por Radio-World.)  Ex li tchec traductet Jaroslav Podobský.

 

 

-----

 

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet:

 

A. Haldin 100 kron sved, de Guesnet Kc 21.50, Ing. Berggren Kc 221.-, Stab-cap. Vyhnal Kc 17.-, Prof. Migliorini Kc 17.-, Jar. Dlouhý Kc 17.-, Prof. Pásma Kc 50.-, Prof. Rehn 34 Kc, IALA 0,5 dollar, Dr. Lubieniecki 20 Kc, Occidental-Union 935 Kc (in to 100 fr. de L.M. de Guesnet), José Rosselló Kc 14,25.

 

Subvention ad Occidental-Union:

 

C. Scheidemantel (Hagen) RM 12.90.

 

ABONNAMENT DE COSMOGLOTTA POR 1931:

 

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar, 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S, 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

 

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

 

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet): Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Brno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

 

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajs, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

-----

 

OVRE, BIBLIOTECA IN OCCIDENTAL

 

Serie 1931

apari in liverationes, in tot 112 pág. del textu. Contene: E.A. Poe: Un descense in li Maelstrom. Abonnament Kc 14,50. Editoría Ovre, Tábor CSR.

-----

 

Vydavatel a zodpovedný redaktor Jan A. Kajs. Typografia Jan Kajs. Brno XII. Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafo, c. 11.277/VI 1931.

 

 

 

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.