| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 091 (nov-dec 1933)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA 

Annu XII Novembre-Decembre 1933 No 6 (91)

 

Desde januar 1934, Cosmoglotta apari omni mensus. 

 

Confession de un redactor

 

Prendente ex li manus de sr. Dr. B. Blomé li redaction de Cosmoglotta, yo crede necessi exposir curtmen a mi letores mi propri evolution quel es, in céteri, simil a ti de mult altres.

 

In 1912, in li etá de 18 annus, yo esset interessat a Esperanto per un conferentie del scientist, hodie mort, Dr. Auguste FOREL. Yo aprendet li lingue sin auxilie e strax, plen de entusiasme, yo comensat propagar li "internacia lingvo" (pardon : la internacian lingvon !) publicante convictiv articules. Li desfacilitás bentost aparit me : it esset impossibil presentar solmen 3 lineas de Esperanto pro que ne un sol printería possedet li circumflexat lítteres. Ma essente ancor yun, yo pensat que ne Esperanto, ma li munde esset imperfect : pro quo li printeros es tant stupid que ili ne mem possede tal lítteres e es obligat 

desfigurar "la kara lingvo" ? (Repardon : la karan lingvon ! Ti diabolic 

acusative !!) 

 

De altri latere, yo remarcat que malgré li evident beson agnoscet de un lingue international, li persones a quel yo monstrat textus in Esperanto generalmen considerat les con sceptic mime : Tro mult j ; li abundant finales -ojn e -ajn pricipalmen chocat les. Anc li combination de k con finales romanic -o e -a semblat les curios. In summa, li aspecte de lingue artificial detornat les de studiar Esperanto. E tamen, yo pensat, quande vu presenta a ti sam persones textus in anglés, in hispan, in italian, etc., ili considera ti plu desfacil lingues tot seriosmen ! Nequande 

vell venir a alqui li idé mocar anglés o german, etc. Tande, esque li 

remedie ne vell esser selecter por li lingue international li paroles natural sin adjunter a les li grotesc finales -aj, -oj, -ajn, -ojn, etc.? 

 

Ma in ti témpore, Esperanto esset li sol lingue international conosset de me, e mi yunitá escartat de me li pretension reformar it ! 

 

-81- 

 

 

(Image: Li TRAGEDIE de ESPERANTO depos 1887 - ACUSATIVE ...ojn ... ajn)

 

In 1913, yo intrat in li redaction de un revúe esperantic "La Observanto" publicat in "Germanujo"; yo esset chargeat scrir li "felietono". Vermen li aspecte de mi prosa in Esperanto semblat me poc atractiv ; li francés lingue aparit me deliciosmen estetic per contrast ! Tamen yo continuat mi colaboration por ne chagrinar li redactor, un sr. Brockhof de Bomlitz. 

 

Venit li guerre. Mi car amiico Brockhof desaparit ; malgré lettres e lettres, nequande yo ne plu audit parlar pri le. Esque il vive ancor, esque il ha esset mortat in li guerre? Ancor hodie, yo ne save.

 

In 1918, yo esset informat pri li existentie de Ido. Ido hat supresset li finales -jn de Esperanto e diminuet li exagerat quantităáde k. Yo do pensat que, con un aspect plu simpatic, Ido vell conquestar li publicum. Li ulterior experimentes de plur annus monstrat me que li psicologie del publicum ne es tal quam li Esperantistes e Idistes crede : instinctivmen, li publicum repugna a quocunc es artificial in un lingue. Sempre plu, ti famosi remarca de Dr. Zamenhof apparit me ínfallibilmen just : "Noi ne deve chocar li sentiment linguistic del popul por ne desfacilisar li lucta por nor lingue". Adver Dr. Zamenhof ne obedit ti regul, ma to ne impedi que ti regul es just ! 

 

Poy, yo studiat profundimen li problema del derivation in Ido e Esperanto e pos har comparat li teories de Couturat pri li logica e li 

 

-82-

 

 

argumentes contra les, exposit In un excellent brochura : Essai sur la 

Dérivation comparée dans les langues naturelles et artificielles, de Aymonier, brochura quel Dr. Auguste Forel prestat me, yo devet venir al 

conclusion que li sistema de derivation logic, introductet in Ido, complica li usation del lingue sin alcun profite. Aspect natural, derivation natural e regulari, tal esset mi ideale por li lingue international pos 15 annus de practica interlinguistic. 

 

Venit un die de 1927, un caderne de... Cosmoglotta, quel fat me conosser un nov lingue "Occidental". Yo ne save, car letor quel impression fa vos li present caderne de ti revúe, ma por dir li verità, li unesim quel yo videt fat me un mediocri impression pro que yo esset acustomat al artificialitá. "Esque vermen ti lingue es un lingue international ? yo questiona me. It aspecte quam anglés, quam hispan, quam catalan, quam francés, quam lingues natural, except quam un lingue international !!" 

 

Yo tande esset persuadet que un lingue International devet haver obligatorimen li finales -o, -a, etc. !! In plu, quelc formes de Occidental semblat me ínexplicabil, por exemple, li semblant triplic finales del verbes -ar, -ir, -er yo considerat quam "ínadmissibil" e yo comensat studiar li lingue por posser combatter it per un brochura. Si, in ti témpore, on hat dit me que 6 annus plu tard yo vell devenir li chef-redactor de Cosmoglotta, yo vell har considerat to quam un mal joca ! 

 

Ma, cos extraordinari, li persones neutral a quel yo monstrat textus in Occidental esset sempre fortmen interessat pro li immediat comprensibilitá del nov lingue e su aspect natural. 

 

Tande, yo comensat comprender que li long usage del artificial formes Esp-o-ido hat deformat mi mente. Li gust del publicum esset plu rect quam li mei.

 

Pos un complet studie del vermen admirabil labores de E. de Wahl yo bentost perceptet li rol ingeniosi ludet del finales -ar, -ir, -er, queles es li clave del tot sistema, li fil de Ariane quel ducte li aprendente tra li cáos del derivation natural.

 

Finalmen quande li famosi articul del ingeniero austrian Pigal "Essentie de Occidental" cadet sub mi ocules, yo comprendet que in Occidental, noi possede nu li ver solution del problema del lingue international. Sol manca a it li reclame e li difusion. Hodie, post que mi mente es readaptat al formes natural, li artificialità de Espo-Ido apari me ínsuportabil. 

Ric Berger. 

 

-83-

 

 

A. KOFMAN 

 

Sr. A. Kofman de Odessa ha esset, ante 45 annus, li fundator del movement esperantistic in Russia. Ma li vive e li experientie docet le que un lingue international deve presentar un aspect natural por successar... mem in Russia. Pro to, il adheret finalmen con entusiasme a Occidental, quel apari le quam li final evolution del lingue auxiliari. 

 

Malgré su grand etá, sr. Kofman fini hodie li composition del complet dictionarium Russ-Occidental. Por Cosmoglotta, il benevolet scrir poemas. 

 

Vi un de ili : 

 

Ex Heine 

 

Sin fin ili ha tormentat me, 

Brulat me til albi ardor, 

Li unes in caus de lor odie, 

Li altres in caus de amor. 

 

Mi pan, ili ha venenat it 

E anc venenat mi liquor, 

Li unes in caus de lor odie, 

Li altres in caus de amor. 

Ma ella, qui max tormentat me, 

Mettet me in griv e furor, 

Nequand ella ha odiat me, 

Nequand ha monstrat me amor. 

Trad. A. KOFMAN. 

 

A. KOFMAN, de Odessa, 

li fundator del movement esperantistic in Russia. 

---

 

Li invariabilitá del adjective es un precios avantage del grammatica anglés. Pro quo fortiar li homes dir : bonaj patroj, quande it es plu 

simplic dir : bon patres? 

---

 

Un extran senior, promenante tra un italian cité, videt sur un banc li paroles : 

 

« Verniciato di fresco » (frisc vernisset), 

 

Li viageator prendet un dictionarium ex su tasca, sedentat se sur li banc, e serchat li signification del paroles ínconosset ! 

 

-84-

 

 

 

Un profetie realisat ! 

 

Li francés scritor J. L. Duplan ha publicat recentmen un libre in quel il monstra qualmen li reciproc osmose del principal lingues europan va finir per crear un specie de conglomerate, un lingue unic quel il ja nomina Occidental, pro que li enorm majorité del paroles international apartene al occidental lingues national. 

 

Quande il enunciat ti profetie, li conosset scritor totalmen ignorat que in li altri extremitá de Europa un professor estonian hat just publicat li resultates de 30 annus de investigationes e que ti lingue esset nominat anc Occidental. 

 

Su profetie esset ja realisat ! 

 

Ma pro quo ti nómine de Occidental ? 

 

It sufice examinar un cart del lingues (vide li covriment de Cosmoglotta) por constatar que li circa 1 000 idiomas parlat in li tot munde ne have li sam importantie. Pro circumstanties historic quel noi ne posse explicar ci, solmen 7 o 8 lingues servi vermen quam lingues intermediari por li comercie e li scientie sur nor glob ; ili es, secun órdine de importantie : anglés, hispan, francés, german, italian, portugalés e russ. Per ti 8 lingues vu posse vigear e scrir partú. Anc in Oriente, vu va trovar homes por comprender vos. On pretende que mem Chineses del divers dialectes utilisa anglés por intercomprender. Li oriental scientistes e comerciantes, quel desira relater con li rest del munde aprende omni anglés o german, talmen un finlandés filolog, il prof. A. Z. Ramstedt, posset scrir que li Oriente occidentalisa se omni die. 

 

Ma li contrari penetration ne existe. Ti, quel save solmen japanés o chinés ne posse esser comprendet exter li Extrem-Orient. Un Orientale, quel surti de su land deve conosser un lingue occidental. 

 

Per to, un lingue vermen international por li tot munde posse esser solmen un lingue occidental. Evidentmen, to ne es equi por li Orientales. Ma por constructer alquo durabil, on deve basar se sur li realitá, sur to quo existe, e ne sur to quo vell dever exister. Si omni cultivat Orientales conosse ja anglés, francés o german, lu maxim simplic es utilisar lor conossenties linguistic ofertante les li quintessentie de ti lingues. 

 

E pro que li lingues proveni omni del occidente, it es tot natural nominar ti quintessentie : Occidental. Talmen fat tot logicmen E. de Wahl. 

 

-85-

 

Qualmen elaborar ti lingue international ? 

 

Basante nos sur li principie que plu un idioma contene conosset paroles e plu it es facil a aprender, noi va serchar in li grand lingues de civilisation, queles es li paroles parlat del maxim numerosi homes civilisat. Per un votation inter li vocabules, noi va obtener talmen li lingue maxim international por li tot munde. 

 

Ti lingue va esser tal que it ne va exister un altri diferent e plu 

international, tot sam quam in un election existe solmen ''un'' concurrent 

possent esser li unesim. Li lingue talmen elaborat es do stabil, tam long quam li paroles international ne desapari del lingues national ! Practicmen it da li stabilitá complet. In ultra, li studie de ti lingue ne es témpore perdit pro que li eleve aprende solmen paroles existent realmen in li lingues natural. 

 

Aprendente Occidental, on aprende un poc anglés, un poc italian, un poc hispan. To es plu util quam aprender fabricationes quam "estonteco, kreinto”, etc. ! 

 

Li facilitá de studie. 

 

In practica, adver, li elaboration de un lingue international ne es tam facil quam it sembla : it ne sufice adopter pelmel li paroles international. On deve ancor selecter li prefixes e sufixes por que li compositione derivation mey esser regulari sin deformar li paroles. Li lingue deve esser ne solmen comprensibil ma anc facil a aprender. 

 

Combinar li regularitá e li naturalitá es un problema quel E. de Wahl 

posset soluer solmen pos 30 annus de investigationes. 

 

To explica qualmen, per su sol qualitás intrinsic e malgré desfavorabil circumstanties, Occidental conquesta un sempre plu grand terren. 

---

 

Durant 2000 annus li latin ha servit quam lingue international; hodie su rol es presc finit ; ma por remplazzar it, li Europanes ne deve acceptar qualcunc lingue fabricat ; solmen un lingue conform a lor cultura, quam Occidental, es un digni successor de latin. 

---

 

Esque vu conosse li famosi articul del austrian ingeniero Pigal "Essentie de Occidental", in quel es exposit li ver principes del lingue international ? Si vu ne ja leet su traduction in German in li libre : Occ. die Weltsprache", demanda nos li numeró special de Cosmoglotta quel ha publicat it. 

 

-86- 

 

 

Li tro numerosi radicas de Occidental 

 

Inter li maxim frequent objectiones, quel li Esperantistes fa a Occidental es ti del tro (!) grand númere de radicas. Ili asserte que Esperanto es plu "simplic" e plu "facil" pro que su prefixe mal- permisse economisar mult nov radicas. Por exemple : 

ESP-o:  mal-granda, mal-larga, mal-fermi, mal-klara

Occ.: micri, strett, aperter, obscur

 

Lass nos examinar impartialmen quel es rect, Esperanto o Occidental. In prim, noi posse questionar li Esperantistes pro quo, si li economie de radicas es un superioritá, ili anc ne di mal-fini, in vice de komenci, o mal-komenci in vice de fini, nam it es índubitabil que li un es li contrari del altri ! 

 

Pro quo ili anc ne di mal-nordo in vice de sudo, mal-nokto in vice de tago ; pro quo ''post'' quande on posse dir mal-antau? E to ne es un joca, li question pri ti superflui radicas ha esset fat de un sincer Espeperantist in THE BRITISH ESPERANTIST de august 1912, e li redaction ne savet qualmen justificar les. 

 

Li veritá es que it existe sempre un abiss inter li simplicitá teoretic 

e li facilitá practic. Economisar radicas per abundant composites per mal-, in vice de prender li contraries ja international, causa un tedant 

monotonie e un fatiga íntolerabil. To ha esset constatat del Esperantistes self ; it sufice signalar un articul aparit in li revúe "ESPERANTO" (Januar 1933) ex quel noi cita : (in Esperanto). 

' 'Mi havas konaton, kiu kvankam li lernis Esperanton jam antau 35 jaroj kaj flue parolas, tamen intermiksas "seka — malseka, fermi — malfermi". Tian konfuzon pri la "mal" vortoj, oni povas observi ce esperantistoj flue parolantaj. Car ne ekzistas radikvorto por "Malgranda" oni ofte uzas en tute sama senco "eta" kai fusas tramaniere la belan nuancan kiun om povas esprimi per gi. 

 

"Kial la Lingva-Komitato ne agas por forigi tiun malbonajon ? Kial gi ne proponas duonoficialan areton da belsonaj, klaraj mallongaj vortoj."

 

E li autor de ti plende, sr. Sieche de Hirschberg, fini per ti paroles : 

 

"...oni avidas al radikoj por mal-longa, mal-fermi, mal-dekstre, mal-seka, mal-supre, k.t.p."

 

In un lettre privat del chef-redactor de un ex li maxim important revúes esperantistic, noi trova anc ti confession : 

 

"...Aprendente Enp-o yo ne posset acustomar me in li comensa a formes quam 

"maldika knabino" etc.... Tal expressiones semblat me tre comic. "Mal" es tre bon por economie de paroles, ma li comensante tre sovente confuse li paroles con o sin "mal" e mem expert coidealistes (presidentes) tre sovente erra quande ili in li fine de un session, ne "fermas" ma "malfermas" li session."

 

Post to, noi ne plu besona justificar li metode de Occidental ! E si alcun Esperantist critica li contraries ''ne derivat'' de Occidental, noi va in futur reinviar le al testimonies e conclusiones de su propri coidealistes. 

 

-87- 

 

 

Sententies. 

 

(Ex francés trad. William GILBERT, Angers.) 

 

Li vive es un rose ; chascun petale es un ilusion e chascun spin es un 

realitá.

 

Li mann es sur li glob por adorar — Li fémina por amar — Li yun por revar — Li infante por subrider — E omnes por plorar. 

 

Un amdco es un person quel conosse bon vos e quel malgré to ama vos. 

 

Li celibatario es un person quel mancat su tren e quel consola se per vider desrelamentes. 

 

Li maxim bell ocules es li ocules plen de lácrimes. 

 

Li felicie es un bul quel noi perseque tam long quam it rula e quel noi pussa per nor ped quande it stoppa. 

 

Li resolution es quam un anguille : facil a prender e desfacil a tener. 

 

It ne existe felicie comparabil con li unesim pression del manus, quande li un es questionant : "Esque vu me ama" e quande li altre responde : "Yo te ama." (GUY DE MAUPASSANT.) 

 

Un fémina vell esser desesperat si li natura vell har fat la tal qual li mode arangea la. 

 

On studia unaltru durant tri semanes — On ama unaltru durant tri mensus — On tolera unaltru durant triant annus, e nor filies recomensa. (TAINE.) 

 

Ples ne regardar de u tu veni ; vide u tu vade. (BEAUMARCHAIS.) 

 

Li labor es un santi cos, sam quam li prega. (GOGOL.)

 

Li labor paya li debes, li desespera augmenta les. (FRANKLIN.) 

 

Li micri coses on deve attenter : un scintille sovente deveni un grand foy. 

(BREMER.) 

 

Si tu perseque tro mult coses, tu ne va atinger les. (ECLESIASTE.) 

 

Li corage augmenta secun li dangere, li vigore secun li fortiation. (SCHILLER.) 

 

Exter li pur matematica, on deve nequande pronunciar li parol : impossibil. 

(ARAGO.) 

 

Li pigres desira sempre far alquo. (VAUVENARGUES.) 

 

Li ambition have bronzin ocules queles li sentiment ha nequande humidat. 

(SCHILLER.) 

 

Li poltrones mori plur vezes ante morir ; li hom brav mori solmen un vez.

(SHAKESPEARE.) 

 

-88- 

 

 

Esquiss de un etimologic lexico de geografic nómines. 

 

Karl JANOITA (Wien, Austria) 

 

Li intention monstrar que Occidental es aptissim por scientific ovres instigat me composir li manuscrite de un etimologic lexico de geografic 

nómines, ex quel yo publica li secuent esquisse. 

 

In it es omisset li indication del fontes, ex queles yo haustet. Yo peti omni letores de "Cosmoglotta", queles have interesse por mi ovre, coresponder directmen con me: Karl Janotta, ingeniero, Ernst-Ludwig-Gasse, 14, Wien X (Austria). 

Abreviationes F. = francés, D. = german, S. = hispan, A. = anglés, I. = italian, L. = latin.

 

Amur. — In tibetan amar significa simplicmen "river". Li manchus nomina it Sagalin-Ula o Sakhalian-Ula "nigri river" secun su obscur aqua in contrarie a su afluente Songari, a quel su lehmosi aqua dat li nómin "galactic river".

l. Inghilterra, S. Inglaterra, F. Angleterre, AD. En- 

 

Anglia. = I. Inghilterra, S. Inglaterra, F. Angleterre, AD. England, "land del anglos " esset nominat li sudic parte de Grand Britannia, depos que alor li medie del 5-m centennie li germanic anglos e altri popules del peninsul Jutland hat invadet li insul. 

 

Austria. = ISA. Austria, F. Autriche, D. Österreich, Pl. Rakusy, Tch. Rakousko, Rakousy, Ung. Osztria, Ausztria. — Li D. nómin significa "ostic imperia". Li land hat esset nominat in prim Avaric (o Bayvuaric) Mark, pro que it esset situat ye li bayuvaro-avaric frontiera del ancian German Imperia. Post un periode de decadentie rey Otto li Grand de Germania retablisset li land quam Ostmark, ma li nómin Ostirrichi sta documentat ja 995 e suplantat completmen li nómin Ostmark. Li L. nómin Austria es un medieval latinisation e have null coherentie con L. auster "sud". Li F. nómin es un contamination inter li D e L nómines. Li slavic nómines veni de ti del (bass-) austrian cité limitrof Raabs vis-a-vis Bohemia ; it havet in li medietá anc li formes Rakis, Rakous, li slavic nómin del cité es Ragouz. 

 

Averno. I. Lagon d'Averno, F. Averne, A. (lake of) Averno, D. Averner See, L. lacus Arvernus, G. (grec paroles) es interpretat quam lago "sin avies" de G. a (alpha) privativ e G. (grec parol) "avie"; on

 

-89-

 

 

assertet que avies ne posset volar súper in italian lago, contenent sulfuric aqua e genitent mefitic exhalationes. 

 

Azores. = I. Azzore, F. Açores, A. Azores, D. Azoren, archipelago in li Atlantic, tal nominat secun li mult astores = P. açores, queles li portugualesos trovat sur li desert insules, quande ili decovrit les. 

 

Bagdad "don de deo" del ancian-persian baga "deo" e dad "don" (protoparent a L. dare "dar" Pl. dác, Tch. dáti). 

 

Baikal. = IA. Baikal, F. Baïcal, D. Baikalsee, proprimen tataric Bai-Kul "rich lago", i.e. rich de un specie de salmones, de queles grand quantités es captet in li delta de Angara, poy marinat e transportat trans tot Sibiria. 

 

Balcan. = I. Balcano, FAD. Balkan, L. Haemus. Ti montania sur li grec (balcanic) peninsul have su nómin del turc balk'an "montania", per quel parol li turcos nomina chascun montania. 

 

Belgia. = L. Belgium, l. Belgio, S. Bélgica, F. Belgique, A. Belgium, D. Belgien, veni del nómin del aborigen belgos, de queles li nómin explica se per celt bolg "brav, guerresc".

 

Benjamin. = I. Beniamino, FAD. Benjamin, un del decidu tribes de Israel. Li territoria del tribe esset dextri, i.e. in sud de Ephraim, benjaminites do es li "habitantes in sud". Secun li parol benjaminites es format li heróe eponim Benjamin. 

 

Beresina. = LISD. Beresina, F. Bérésina, A. Berezina, proveni de R. berésa "betul", ergo "betulin" river. 

 

Berlin. = neoL. Berolinum, I. Berlino, FAD. Berlin, S. Berlin, wendic Barlin. — Li unes fa descender li nómin de aSl. brulenc, Tch. brlen, Y.(ugoslav) barlen "trell de flottation", captuore por ligne flottat". Altres declara it quam un slavisat german Brühl "prate paludin" con li slavic sufix in. 

 

Bohemia. — nLSA. Bohemia, L. (che Tacitus) Boiemum, I. Boemia, F. Bohême, D. Böhmen, Tch. Cechy, Ung. Csehorzág. — Boiemum significa "boihem, hem del boios", un celtic tribu, quel habitat li land ante li marcomannes. Tis ultim nominat se self plu tard secun li land L. bajuvarii, ex quel parol nascet li nómines Bavaria e bavareso. 

 

Bolivia = LISA. Bolivia, F. Bolivie, D. Bolivien. — Ti sudamerican republica es nominat secun Simon Bolivar (1783 .. 1830), li liberator de Sudamerica fro li hispan domination. 

(Va continuar.) 

 

-90-

 

 

Li reaction contra li artificialitá

 

"Tro long li publicum ha conosset solmen li schematic e artificial sistemas quam Esperanto e Ido ; de to veni li ínsuccess del lingue 

international." Tal es li these quel sr. Moralda, li autor del projecte 

SABIR, exposi in li comensa de su brochura aparit ante un annu. 

 

Ti projecte Sabir ne es altricos quam paroles natural prendet un poc in chascun principal lingues de Europa. Li lingue talmen aspecte natural, sembla mem comprensibil. Ma on posse reprochar a it su manca de cohesion e de stil. Adver, prender un parol a anglés, un altri a francés etc., es un compilation tre facil a far. Li desfacilitá jace in li problema del derivation regulari. E ti problema ne es soluet si on contenta se per 

declarar que li regularità es sin utilitá!

 

(Image: Dro Edmond PRIVAT, li simpatic ductor de Esperanto, qui scrit al autor de Occidental: « Mi tre shatas viajn laborojn kaj vian occidental'on ».)

 

It es ver que sr. Moralda self confesse que su lingue es solmen un essay e que it besona un seriós 'mise au point' (rectification)". Noi invita le 

examinar qualmen sr. de Wahl solue li sam problema per Occidental (quel sr. Moralda ne sembla conosser), e principalmen li regules de derivation queles combina li regularità con li naturalitá. 

 

Si li projecte de sr. Moralda sembla nos compilat con un tre grand hasta, in revancha li idés directiv quel il expresse pri li lingue international in li prefacie de su libre sembla absolut rect. It es mem extraordinari que, con idés tam bon, sr. Moralda ne posset atinger un resultate plu interessant. 

 

Sr. Moralda monstra que, volente un rigorosi schematisme, li autores de Esp-o e Ido regretabilmen obtenet lu absurd. 

 

-91-

 

 

 

"In null altri lingue, il di, li derivates es tam ferocimen regularisat. In ultra, nor ocules e nor oreles have li hábitu de sones, de gruppes de lítteres : it existe in nor grand lingues europan, un totalitá de prefixes e precipue de sufixes queles es commun a les e queles fa nos ínmediatmen familiari li paroles extran : -tion, -ment, -ura, -essa, -ice, etc. In contrari, ti nómines finient uniformimen in Espo-Ido per -o, li adjectives per -a, li adverbies per -e, in vice de facilisar li comprension, imposi nos un efortie mult grand quam in nor lingues national. Ta es li grav defecte de ti artificialitá quel ne considera li realitá e quel rupte tro bruscmen con nor atavisme... Un lingue u matre es dit patrino pro que to es li automatic feminine de patre, posse esser scienticmen perfect e plu facil a aprender por un Canaco quam anglés o francés, ma ti lingue ne es 

viabil pro que it es anti-natural." 

 

On vide que, sin conosser Occidental, li persones interessat al problema del lingue international quam nos pensa que : 

 

li paroles natural ne deve esser deformat per un schematisme artificial.  R.B.

---

 

It existe plu quam 10000 paroles international, conosset sur li tot terre. Pro quo obligar li popul (quam fa li Esperantistes) aprender mutilationes de ili, o inventet paroles? Occidental es composit de ti paroles natural. 

---

 

Li plurale maxim International es -s, e ne -j quam in Esperanto e ne -i quam in Ido. Quo impedi adopter it ? Nequo, si ne li desdigna del Internationalitá. 

 

(Image)

Li nov rich : — Quo lude nu li orchestre. 

Li auditor : — Li overtura de Thais de Massenet. 

Li nov rich (con desdigna) : Vu es in retard in vor cité. Yo ja audit ti pezze ante 6 mensus in Paris. 

 

-92-

 

 

Qualmen li cat devenit un animale domestic 

 

(Fabul awenba, extraet del South African Outlook.) 

 

It existet un epoca quande li cates ne habitat li domes del homes ; solmen savagi cates vivet in li arbustia. Un de ti savagi cates hat fat del lépore su grand amic e ambi vadet e venit sempre junt. 

 

Ma, un die, un gazelle intrat in querelle con li lépore e mortat it per su cornes. Li cat, hant perdit su amic, decidet vader con li gazelle. Tamen, un poc plu tard, ti ci esset mortat de un leopard ; pro to li cat decidet secuer li leopard. Ma to ne durat long nam un die il leopard incontrat un leon : ambi luctat un contra li altri e li leopard esset mortat. 

 

Li povri cat tande intrat in amicitá con li leon e viageat con le tra li forest til quande ili incontrat un truppe de elefantes : li old mascule serchat chicane al leon e mortat le. Nor cat tande dit se : "Si yo deveni li amic de ti grand animale, certmen ne vell exister alquo sat fort por mortar le." 

 

Ma su trublas ne esset finit, nam, un die, arivat un nigri chassero quel mortat li elefant per un intoxicat fleche. Li cat ne savet quo far ; it nequande hat videt alquo simil a ti strangi animale con du gambes ; ma pro que ti animale hat esset sat fort por mortar un elefant, it opinet que li maxim bon attitude a adopter esset far de ti chassero su amic e it esset certi que desde nu it vell viver in securitá. 

 

It secuet li chassero til li hem e quande il intrat in li cabane, it grimpat sur li tegment. It audit bentost un brui de homes querellant in li cabane e, subitmen, it videt su amic, li brav chassero, surtient currente, persequet de un fémina, quel menaciat le per un coclare servient moer li puré de máis.

 

Li cat pensat : "Ti ci vez, yo ha trovat li mastre de omni animales." 

 

It es pro ti rason que nu li cat resta in hem proxim li fémina. 

---

 

Poc homes es sat sagi por preferer li blama quel es util a ili, contra li lauda quel trahi les. (LA ROCHEFOUCAULD.) 

 

-93-

 

 

Ex un lettre de un Esperantist norvegian 

Trondheim, 21 oct. 1932 

 

Quande yo scrit vos li unesim vez, yo presc ne conosset Occidental. Yo possedet un sved clave, ma yo ne conosset li principies de Occ. Quande yo recivet li printates queles vu misset me, yo posset constatar que it dat me un agreabil impression. Poy yo ha studiat it plu profundmen e usat it in corespondentie. 

 

Adplu yo devet constatar que Novial presc ne have adherentes, durant que ja existe mult occidentalistes. Li question del númere have un grand importantie por li publicum. Novial in céteri ne have li didactic valore de Occidental, proque it ne in li sam gradu quam Occidental posse explicar li international paroles. In mult casus yo usat Occidental in corespondentie con persones quel ne conosse alcun international lingue, e 

sempre con plen success. Yo considera Occidental quam un mastro-ovre e yo vell con plesur far omnicos quo yo posse por far it conosset. To ne significa que yo nu opine que Novial es totalmen sin valore, ma it sembla me que li future por un interlingue quel es tam simil a Occ. quam es Novial vell esser tre desfacil, sam quam progress de Ido certmen esset retardat pro su similitá con Esperanto. Li diferentie es que si on vell haver un international lingue, it deve esser tre simil a Occidental, 

proque Occidental quam null altri lingue es basat sur li international paroles. Finalmen yo deve confesser que mult repugna me p. ex. li pronómines possessiv vusen, nusen etc. in Novial.   Karl Krogstad. 

 

CRONICA 

 

HISPANIA

 

Li nov organisation Hispan Occidental Association just publica su Estatuto social in un brochura de 20 págines. Li 83 articules de ti statutes posse servir quam modelle por altri societés national de propaganda nam ili precise completmen quo es li deves e li jures del membres del Association. Quande on save que ti Statutes esset redactet de nor coidealist Alberto Cebreiros quel es avocate, do un jurist professional, on comprende pro quo ili esset composit tant cuidosimen. On posse obtener li brochura (custa : I peseta) che sr. Cebreiros, secretario del H. O. A., 4 Taladriz, Valladolid, Hispania. 

 

Un long polemica evenit inter sr. Varela, li president del Hispan Occidental Association e un Esperantist in li revúe catalan Emporda Federal. It es interessant constatar que li prejudicies del Esperantistes contra Occidental es li sam in omni landes. Sempre li sam argumentes cent vezes refutat. Tamen nor contraditor hispan presentat totalmen nov e íncredibil argumentes. Por combatter Occidental, il assertet, por exemple, que li paroles clocca e mann es desfacilissim a pronunciar (!!!), que li parole fémina es impossibil a pronunciar por li Franceses (!!!). Ti ultim assertion va far rider omni Franceses, nam it existe in Francia un tre grand revúe de quel li titul es precismen FEMINA ! 

 

Noi consilia sr. Varela ne perdir su témpore per combatter contra argumentes de ti specie. 

 

CATALONIA 

 

On save que in Hisparua existe tri lingues national : castillan, catalan e portugales. Li Hispan Association just editet un prospecte excellentmen redactet in catalan "L'Occidental, llengua d'intercomprensió immediata." 

 

Li autor de ti prospecte, sr. Varela, presidente del Hispan Occidental Association anc publicat in catalan li sequent documentes numerotat secun li metode usat in Svissia : 

 

Doc. 10. Ingénues illusions esperantistes. 

 

Doc. 14. Per qué s'ha de propagar presisament l'Occidental i no l'Esperanto ? 

 

-94- 

 

 

 

Doc. 44. Els arguments esperantistes contra l'Occidental. 

 

On posse obtener ti prospectes che : 

Occidental-Buro, Macia 5, FIGUERES (Hispania). 

 

In Cosmoglotta va bentost aparir un prospecte de quar págines in lingues castillan e portugales, explicante li principies del lingue international natural. 

 

USSR

 

Li conosset Dr. Babadagly de Kiev es un scientist quel honora su land e... nor ranges, nam il manua perfectmen Occidental. Acceptante intrar in nor comité de redaction, il scri nos : 

 

« Yo es profundmen convictet que ni Espo, ni Ido, ni Latino sine flexione posse servir quam lingue international por li future. Solmen Occidental o alquel simil Occidentalatri lingue va posser victer li munde. E pro to, yo es pret auxiliar vos... »

 

Li atestation de sr. Babadagly es tam plu precios que il es demi-turco. E tamen il opine que un lingue occidental sol posse haver chances de success e ne un Esperanto. Si un Orientale anc ariva a ti conclusion, ante mem conosser nor teses, to pruva que noi es sur li bon via. 

 

Noi adjunte que sr. Dr. Babadagly va just publicar un libre scientic pri li "Acuchamentes sin dolore" quel va esser li ovre capital de su carriera de medico. 

 

GERMANIA

 

Per litografie, li german Occidentalistes edite un organ in german por li difusion de nor lingue. Tre instructiv e bon printat, ti folies posse esser presentat quam un modelle de revúe national modic. Li ultim folies es intitulat : 

 

Occidental auf einem Blatt. 

Occidental marschiert ! 

Edgar von Wahl und sein Lebenswerk. 

Occidental im neuen Deutschland. 

On posse obtener exemplares de ti prospectes scriente a : Deutscher Occidental-Bund, BERLIN-BERNAU, Siedlung. 

 

ANGLIA

 

Nor nov anglés coidealistes experimenta que Occidental es li lingue expectat in lor land ! Ili scri in lor bulletin "The International News" august-septembre 1933 : 

 

"Little did we expect to come so far in a year, when we began our propaganda on August 18th, 1932. Journals of every kind — from the Autocar to the Morning Post -— have mentioned Occidental. Often we have had half a dozen enquirers a day. Occidental literature has sold far faster than we anticipated, and again and again we have had to send an SOS to our coidealists in Switzerland. Occidental is now a force to be reckoned with : it has a recognised place in all interlinguistic discussion."

 

In omni landes u apari Occidental, li atestation es sempre li sam : Occidental es li lingue ideal por nos. Li centre del Occidental propaganda in Anglia es : Interlanguage Associations of Gt Britain, 40, St. Andrew St., LONDON S. W. 8. 

---

 

On ne ha obliviat que ante du o tri annus, on anunciat con grand fracass li aparition de un simplificat anglés nominat ANGLIC e composit de un prof. Zachrisson. Hodie in un important diale, prof. Zachrisson informa li publicum que il cessa li propaganda por su lingue. Li ultim numeró de su revúe "Anglic" es datat de "Aepril 1933". Ti fine esset previsibil : Conformar li ortografie de anglés a su pronunciation ne es un solution del lingue international. Anglés es justmen international per su grafie e ne per su pronunciation. On deve do conservar li grafie por ne rupter li ponte con li altri lingues de civilisation. 

 

-95-

 

 

 

BIBLIOGRAFIE 

 

In Paris comensat aparir un nov revúe de quel li scope es preparar un "spiritu europan". It es intitulat EUROPA UNA e es publicat in tri lingues : anglés, francés e german. 

 

In su unesim numeró, EUROPA UNA aborda li problema linguistic ; it constata que li grand impediment al concorda inter Europanes es constituet per li multiplicitá del lingues. It scri : We must create the united states of Europe... but the citizens of Europe 

have no voice.

 

Por remediar a ti situation, li chef-redactor, sr. Maurice Ponthiére, proposi li usaton parallel del tri principal lingues de civilisation : anglés, francés e german. It es ver que tal solution ha esset adoptet de mult organisationes international, ma noi, partisanes de un lingue auxiliari continua afirmar que ti solution es solmen claudicant. Nam, si it contenta li anglés, francés e german parlantes, quo va far li altres? Al altres it va esser long e desfacil aprender un de ti tri lingues til ili va esser capabil parlar, scrir it sin erra. 

Do, ili va dever contentar se per audir e per leer ti tri lingues. Ti solution da a ti popules un rol passiv e ne activ. 

 

Ma noi vole un lingue international quel omnes posse usar sin risca de erras. It es do necessi prender in li lingues natural quo es ja comun a ili, to es li vocabularium international, e ti vocabularium ne deve esser deformat per un derivation artificial (quam in Esperanto o Ido) nam li homes ne ama usar un lingue artificial. Sempre on 

arriva al conclusion que sol un lingue in sam témpore natural e regularisat posse esser li lingue international del future. 

 

Noi recomanda a nor letores quel es preoccupat del fate de Europa abonnar 

EUROPA UNA adressante se al administration, 28, Rue Victor Hugo, Bois-Colombes (Seine), Francia.    R.B.

 

GRAV AVIS A NOR LETORES ! 

Noi fa attenter les : 

 

1. Pri li nov adresse del redaction e administration (OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vaud), Svissia. Postchec- 

conto : Il. 1969). 

 

2. Pri li nov conditiones de abonnament por 1934 (Simplic abonnament : Fr. 3,50 sviss ; abonnament de propaganda — 3 exemplares — Fr. 7.— sviss). 

 

3. Pri li special avantage donat a omni tis quel paya su abonnament 1934 ante li 1-im januar 1934. (Li abonnates va reciver gratuitmen durant januar un tome del colection "Ovre" — vide li catalog sur li covriment de COSMOGLOTTA — por un simplic abonnament e du tomes por un abonnament de propaganda. Ples notar desirat tome sur li reverse del mandat.) 

 

4. Que li maxim rapid medie abonnar COSMOGLOTTA es inviar li payamentes directmen al Administration per mandat international, giro al postchec-conto o, eventualmen, per banc-notes o chec. 

 

Administration. 

 

-96-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.