| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 106 (jan-feb 1936)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA, jan-febr. 1936. (Annu XV.) No 1 (106) 

 

Li cronica apari in li suplement trimestral „INFORMATIONES"

 

LITTERATURA 

 

Contete : Composition del Occ. Academie. — Decisiones del Academie. - Li annu del damas. - 60 annus de Jan Kajs. - Lettre de un Tchecoslovac a un Francés. - International decimal classification e international lingue. - Pro quo li discussiones es steril. Agitat nocte in hotel. - Langores. Blues.

 

COMPOSITION DEL OCCIDENTAL ACADEMIE 

 

Protector : Prof. Dr Albert Guérard, Stanford University (California) - Presidente honorari : Prof. von Sydow (Svedia) - Presidente: E. de Wahl  (Estonia) - Vice-president : Dr Ing. Artur Wormser, Offenbach (Germania) - Secretario provisori: Ilmari Federn, Köbenhavn (Dania) - Ordinari membres: Ing. E. Pigal, Wien (Austria) - Dr Bertil Blomé (Svedia) - Jan Casse (Dania) - Ing. A. Deminger (Austria) - Joseph Gär (Germania) - Karl Janotta (Austria) - Jan Kajs (Tchecoslovakia) - Jaroslav Podobsky (Tchec.).

 

DECISIONES DEL ACADEMIE DE OCCIDENTAL 

 

Per votation li Academie ha acceptet por oficial usa li sequent 65 paroles. In parenteses noi indica li ancian formes con mollat sones, quel ancor es tolerat til fine del annu 1939, conform al § 8 del Regulament del Academie (Cosmogl. 9-10 : 1930 ; nr 68) : 

 

A) Auripell (auripal'e), babillar (babil'ar), battalie (batall'e), battalion (battal'on), bili (bil'), bilet (bil'et), bosillar (bosil'ar), botel (botel'e), brilliar (brill'ar), brodular (brol'ar), bullion (bul'on), camarilla (camarill'a), campanie (campan'e), caravanserái (caravanseral'e), castanie (castan'e), cedille (cedill'e), champagne (champan'e), champinion (champin'on), coagular (cal'ar), cochenill (cochenill'e), cognac (con'ac), cornill (cornel'e), cotilion (cotill'on), detalie (detal'e), dormillar (dormil'ar), economisar (sparn'ar), email (emal'e), ficter (fin'er), foteul (fotel'e), grunir (grun'ar), gryll (grill'e), guerrilla (guerrill'a), guillotine (guil'otine), lace (mare), lorniette (lorn'ette), lornion (lorn'on), mantille (mantill'e), medallie (medall'e), medallion (medall'on), minim (min'i), montania (montan'e), oculette (mare), old (vel'i), orel (orel'e), orgolie (orgul'e), patrull (patrul'e), pavilion (pavill'on), quadrille (quadrill'e), reveille (revere), serail (seral'e), spoliar (pill'ar), strangi (stran'i), strigul (stril'e), talie (tare), tegul (tel'e), tinea (tin'e), titillar (titill'ar), toale (toal'e), tramplar (trepin'ar),

 

-1-

 

 

 

plar (trepin'ar), trell (trel'e), trotillar (trepin'ar), vanille (vanill'e), victuales (victual'a), viniera e viniero (vin'e, loc e plante). 

 

B) Li Academie ha resoluet conservar in extran paroles internationalmen conosset li scritura e li pronunciation del lingue del orígine de ti paroles. 

 

Exemples 

camarilla, cedille, Champagne, cognac, five o'clock, guerrilla, guillotine, high life, mantille, reveille, sacrifizio del inteletto, serail, sherry-brandy, etc. 

 

(Image: E. de WAHL in 1935.)

 

C) Li Academie ad plu decidet conservar li apostrof in li sequent 10 formes : 

l) attin'er, 2) distin'er, 3) extin'er, 4) agul'e, 6) col'er, 7) gan'ar, 8) pal'e, 9) pun'e, 10) 

suffix -al'a. 

 

D) Por tamen ear in rencontra a pluri persones desirant totalmen eliminar li apostrof, li autor junt con li seniores Berggren, Blomé e Federn fa li sequent proposition : 

 

a) It es permisset vicear li apostrof per un tilde o per li líttere y in li 10 formes citat sub C do l) attinyer, 2) distinyer, 3) extinyer, 4) agulye, 5) banye, 6) colyer, 7) ganyar, 8) palye, 9) punye, 10) -alya). 

 

b) Che derivationes apostrof, tilde e y desappari ante t ; p. ex. distintion. extintion. 

 

c) Li líttere y es pronunciat consonantic si it sta in li comensa o fin de un síllabe contenent un altri vocale. 

 

Li annu del damas. — Li present annu 1936 es bissextil. Un old custom doce que, durant li tot annu bissextil, li féminas expresse li demandas de maritage vice li mannes, e oferta lor cordie. 

Ti custom, on asserte, esset instituet per Numa Pompilius, rey de Roma, e devenit legal solmen mult plu tard. Un decret del scot Parlament, in 1288, scri textualmen : 

 

"In li bissextil annus, chascun nemaritat dama, de alt quam de bass range, have li libertá ofertar li maritage a quelcunc mann quel plese a ella. Si il refusa il deve esser punit del payament de un pound."

 

Ma, ho ve, ti bon tradition ha perdit se hodie ! 

 

-2-

 

 

 

60 annus de Jan A. Kajs 

 

Benque nor savet, que nor car unesim occidentalist e fundator del occ. movement in Tchecoslovakia, Jan A. Kais, va bentost atinger su 60. annu - noi ne savet regretabilmen necos precis pri ti felici date e talmen evenit, que ti anniversarie ha passat, e noi save solmen nu que nor jubilante ha pervivet ti date ja li 9. junio 1935 in sanitá e friscore. Car coidealist ! Noi desira vos que vu mey viver ancor mult e mult de ti dates, queles rememora vos ti felici die, quande vu ha videntat li lúmines de ti munde, In sanitá e vigore e por que vu mey haver ancor sat ocasion laborar in li favor de ti nobli idé, per vos propagat. a quel vu ha consacrat tant forties e entusiasme . 

 

E por tis, quel desira conossentar almen In concis explication li via de su vive, noi adjunte quelc dates pri su 35 annual labor por li idé del lingue international. 

 

Un micri village in Moravia, Ublo proxim Vizowce, es su loc de nascentie. Il ha aprendet li tipografie e in 1893 in Holesov e in a. 1896 il ha fat un grand tur per pedes tra li tot ancian austrian-hungarian monarchia. In a. 1900 il conossentat Esperanto e devenit su adherente. Con li jurnalist (ja mort) Karel Pelant if ha fundat in Brno li "Unua societo de austrujaj esperantistoj en Brno". Pos un annu de labor, K. Pelant departet de Brno e Kajs laborat con persistentie, subtenet de su car marita, anc un esperantista, quem il maritat in 1901. Il ha successat colecter sat grand númer de adherentes e il iniciat li fundation de Esperanto-clubes in Praha e in Vienna. Il laborat por li famós "Delegation" e studiat anc altri sistemas, tande aparient. Strax pos aparition de Ido il devenit su adherent, recoltant pro to li acusation de espistes pri "perfido" e "subaceto" (coruption). In a. 1912 il editet, quam povri laborero, li unesim manuale de Ido e 

du lexicos, in 1911 il ha comensat editer li jurnal "Jazyk mezinárodní, Linguo internaciona" e sovente evenit, que su marita pos har comprat li postmarcas, ne havet moné por salar terrpomes. In 1912 il colectet ja quelc fervent adherentes e fundat li "Cheka federuro del amiki di la linguo internaciona". Pos li grand guerre il etablisset un propri librería, fat nov edition de su manuale de Ido e comensat reediter li revúe "Jazyk", quel esset poy continuat in Praha.

 

In 1922 aparit Occidental, in quel il strax perceptet li ideales, pri queles il revat antey. Il studiat it sin prejudicies e li natural consequentie esset, que il ha abandonat Ido e devenit occidentalist. Tande comensat campanie contra Kajs del parte de idistes. Trist págines in li historie del movement del LI che nos... Ili assertet, que il ha abandonat Ido ne pro considerationes objectiv, ma pro motives purmen personal, ya mem comercial!

 

-3-

 

 

 

Li comensa de nor movement esset tre desfacil, poc, tre poc de esperantie! Ma il ne timet li combatte por su alt ideale del perfect instrument del international comunication! In may 1924 il editet un 8 pág. prospect "Cesky klic Occ.", sequet un "Postcart curs del LI" sur 11 cartes (44 pág.), in 1926 aparit li unesim tchec manuale "Prakticky jazyk svetovych styku Occidental" (32 p.) e in 1930 "Ucitel svetomluvy", quam suplement del revúe "Jazyk mezinárodni" in tchec e Occ. Ultra to il redactet li "Bulletin de Federali" in 1925, li revúe "Occidental" in 1923, il printat anc Cosmoglotta in 1925 e 1931. Su articules e traductiones noi lee in "Jazyk", in "Suplement al Cosmoglotta" e in "Micri crestomatie", per quel il comensat li 1. tom del nov "Biblioteca de Occ." in 1933. E just nu apari su triesim manuale del Occ. in lingue tchec!

 

To es un concis resumation de dates e de su labores ma - o vé! - noi vide, que noi monstrat a nor letores solmen un cadre in vice del image! Nam - solmen tis, quel esset in contact con le, save, quant labor il fat ultra to e in quant desfacil circumstanties il laborat! E to omnicos - por un nobli, alt ideal, sin alquel espera al recompensation, sin profite - con satisfaction noi constata, que existe ancor in contemporan misere homes, queles vive per ideale e por su realisation, queles oblivia su propri person e vole servir al homanité!

 

 

 

Ma ancor mult e mult labor sta ante nos! Ergo, car letores e coidealistes, ples venir in li ranges, omnes al labor, auxilia nor car jubilante con li firm fide, quel il sempre possedet e conservat, que un bon cose, quam Occ., va triumfar!    Jar. Podobsky.

---

 

 

Un imprudent amator. -- Un american cive fat, li die de Cristmas 1935, un promenada quel il va certmen nequande obliviar. Pro joca, e sin petir alcun autorisation, il ascendet sur un locomotive quel sta tot sol proxim un station. Il lansat it con su tot vitesse. Li aferes eat bon durant ott kilometres. Ma quande nor amator videt venir contra le un tren, il pensat que li expedition hat durat sat long. Il tande perceptet que si il conosset li arte far avansar li locomotive, il ignorat li maniere haltar it. Li mecanico e li calentero del tren, vidente li dangere, saltat ex li machine. Nor amator ne volet far li sam e il restat til li moment quande su locomotive venit chocar li tren. Li damages esset solmen material, ma li mann esset arestat e hodie il medita in cárcere pri li ínconvenientie exercir un mestiere sin har aprendet it.

---

 

 

Un yun adolescent invita su old tanta venient del rure a un representation de music-hall. Apen li cortine es traet ad supra quande li tanta capte li yun mann per li brass e forducte le rapidmen exter li teatre. In li strad, ella expresse su indignation:

 

- Quant mal es ti organisation! ili leva li cortine mem ante que ti povri danseras es completmen vestit.

 

-4-

 

 

 

LETTRE DE UN TCHECOSLOVAC A UN FRANCÉS

 

In li circules esperantistic on asserte que Occidental « taugas » tro mult por li Franceses e ne sat por li Slaves. Quant fals es ti opinion to es pruvat per li facte que Occ. es plu expandet in Tchecoslovakia (un land slav) quam in Francia self. It es mem extraordinari vider li Tchecos pledar por Occ. e refusar Esperanto, quam monstra li sequent extractes de long lettres adressat de Sr. Josef Svec, ex-esperantist in Praha, a Sr. R. Chardin, esperantist in La Bastide, in Francia.

 

Praha, 20 oct. 1935.

 

"Quo concerne li lingue self, vu posse judicar pri it ja de mi lettre. Yo ne dubita, que vu, quam Franceso, va comprender it sin hesitationes. Vu tre justmen remarca, in vor post-carte, que Interlingua de Peano have plu grand chances esser introductet, quam altri sistemas « arbitre konstruitaj laù la bontrovo de l'kreinto ». Yo totmen consenti con vos! It es completmen anc mi opinion e pro to yo, essente esperantist desde mi etá de 13 annus, devenit occidentalist, pro que Occidental conscientmen apoya se al latin, conserva un absolut naturalitá, ma obtene ti naturalitá per complet regularitá de su grammatica e de su excellent sistema de derivation. E to es un enorm avantage contra li Interlingua, quel accepte omni verbes ex li latin sin alquel mutation, ergo, con omni irregularitás e desfacilitás del latin grammatica. Pro to yo crede, que Occidental, essente mult plu modern e mult plu facil quam li pesant Interlingua, have li max bon chances devenir li definitiv lingue international. Li actual difusion de Esperanto posse changear necos a ti fact. Occidental es mult plu international, quam Esperanto. Espo possede un grand númere de paroles, quel es format conform al grammatica esperantic, ma quel es íncomprensibil al tot munde. P.e.: kialo, kiomeco, ciam, kiuj, etc., etc. (in occ. ; motiva, quantité, sempre, qui, etc.). Li sistema de derivation in Occ. es genialmen soluet, in Espo un complet cáos regna in ti dominia. Ples leer li adjuntet folie « Ekzemploj komparaj » u vu va trovar du comparationes de derivation in Espo e Occ. Espo besona pluri radicas por obtener deformat e mal comprensibil derivates. Occ. deriva de un sol radica e su derivates es totmen natural e comprensibil. In Occ. null arbitrarie existe, Occ. accepte necos, quel ne vell haver un analogie in li vivent lingues natural. Su autor ne ha constructet it arbitrarimen, il ha solmen colectet li international paroles, usat ja nu in li international relationes e ha ligat les per un vermen genial sistema de derivation.

 

... Vu aconosse, que Occ. es immediatmen comprensibil por latinid nationes (yo adjunte: anc por li Angleses!), ma vu dubita, que p. e. li Tchecos va comprender it tam facilmen. Tre vel, li Slaves in general comprende e Occidental, e Esperanto minu bon, quam li Romanes,

 

-5-

 

 

ma Occidental, just pro su plu grand naturalitá, es plu bon comprendet de nos Tchecos, quam Esperanto. To es nul frase agitativ! Ples judicar self ex li sequent poc exemples, ma quel posse esser completat per mill altri tales:

 

Esperanto - Francés - Tchec - Occidental

 

duobligilo - duplicateur - duplikátor - duplicator

duobleco - duplicité - duplicita - duplicitá

suna - solaire - solární - solari

polusa - polaire - polární - polari

aligo - adhésion - adhese - adhesion

aliformigilo - transformateur - transformátor - transformator

elektreco - electricité - elektricita - electricitá

malkonstruema - destrictiv / ve - destruktivni - destructiv

deklamanto - déclamateur - deklamátor - declamator

dekoracianto - décorateur - dekorátor - decorator

 

(etc., etc., milles de tal exemples!)

 

In omni ti casus li parol tchec es presc identic o adminim mult plu simil al parol occ. quam al esperantic. It es un fact, que Occ. es mult plu facil por li Slaves, quam Espo., pro que it conserva li natural aspect de su paroles, durant que Espo fortia su adeptes, formar nov paroles ta, u Occ. forma regularimen expressiones natural e universalmen conosset. Qualmen to es possibil? Pro que Espo ne conosse li international sufixes -tion, -tor, -itá, -tiv, etc., etc., pro que li fundament de Espo es completmen fals. (Ples comparar: deklam-ant-o, ma: dekoraci-ant-o, durant que deriva: declam-ar, decor-ar - declam-at-or, decor-at-or, declam-at-ion, decor-at-ion, etc., etc.). Remarca, que omni occidentalic exemples es regulari derivates, anc li parol du-plic-at-or. In rest, yo adjunte excerpte de un lettre de sr. Horácek, un Tcheco, quel scri un tre bon Occidental, quel il aprendet ''sin manuale e sin vocabularium qualcunc'', solmen per letion de textus occidentalic. It es anc un bon pruva, quam facil es Occ. por nos. Yes, vu posse objectionar, que ti facilitá existe solmen por educat Tchecos. Tre just. Un Tcheco non-educat ne va comprender Occ. tam bon, ma un tal Tcheco va ancor minu comprender Espo. In rest, on posse ya suposir e mem asserter, que li futur usatores del lingue international in su majoritá (plimulteco!) va esser li intelectuales...

 

... Vu cita sr. Weissbart, ma just li casu de sr. Weissbart es un tre important argument '''por''' Occidental. Esque vu conosse li evolution de sr. Weissbart? Il departet de su ancor tre artificial Unial, trans Medial e Ideallingue al actual Mundi-Latin, quel es ja tant simil ad Occidental, que un profano apen distinte diferenties! Un frappant evolution in li direction del naturalitá de Occ.! Esque vu conosse li

 

-6-

 

 

famós interlinguist prof. Jespersen, li max reputat autoritá in li question del lingue international? Il creat su Novial, quel devet esser un reforme de Ido, ma quel pos su aparition causat un astonament del munde interlinguistic, pro que it esset mult plu proxim a Occidental, quam a Ido. Prof. Jespersen acceptet mem li famós regul de Wahl e sanctionat talmen li justitá del idé de prof. de Wahl! Ma to ancor ne es omnicos! In li ultim témpor prof. Jespersen introductet quelc reformes in Novial queles aproxima it ancor plu mult ad Occ. (il admisse nu anc li líttere c por li son k, quam in Occ., francés e anglés). Anc altri projectes, quam Romanal, Almondo etc. es tant simil a Occidental, que on posse nu ja presc con absolut certitá dir, que li futur lingue international va esser Occidental in li actual o in un tre poc changeat forme, pro que li modern interlinguistica ha adoptet ja li dit principie, que li futur lingue international deve apoyar se strictmen al fundament de nor cultura, i.e. al lingue latin. E vor citation de sr. Weissbart es solmen un ulteriori pruva de ti fact, pro que sr. Weissbart asserte lu sam: « ... Li base del latinid interlinguas es li fact, quod li altior cultur europan sta sur li graec-latin fundament. Cum le cultur-objectes, le lingual elementes fiet commun in tot Europa et forma hodie un thesaur sufficent por constitue un tot lingua...» Nu seque li reprocha, que altri lingues (inter ili anc Occ.) ne realisa ti idé consequent e que Occ. possede mult nationalismes etc. To es un cose de divers opinion. Sr. Weissbart opine, que li LI deve esser tre proxim al latin, sr. de Wahl efortia aproximar Occ. plu al modern lingues national li francés e li anglés, conservante li base latinid. In omni casu yo considera li vis-punctu de sr. Wahl plu just e plu practic e li evolution de sres Weissbart e Jespersen atesta e justifica mi opinion.

 

... Yo deve dir ancor quelc paroles pri li critica de sr. Weissbart pri Occ. In prim it es necessi constatar, que il, quam concurrent de Occ. ne va laudar it. Il sercha, comprensibilmen, li defectes (almen defectes suposit de su vis-punctu) e tace pri li avantages. Su objectiones have un debil fundament: Il reprocha a Occ., que it usa tro mult extran paroles e cita quam li prim: « quam ». On vell suposir, consequentmen, que Weissbart usa por ti notion un latin vocabul, ma, ye astonament, il di « as »! « Tuchar » in Occidental es fals, ma « chances » in Mundi-Latin (?) es bon? Il usa « so », « ed », « ey », etc.; esque to es li max just paroles, corespondent a su propri assertion? Si il reprocha a Occ., que it ne usa consequentmen li base latinid de interlingues, pro quo il self usa li articul « li », totmen ínconosset in li latin? Per to il admisse, que un modern lingue international ne posse esser fundat solmen sur base latin, ma que it deve adopter mult paroles ex li modern lingues, que it ne posse contentar se solmen del - adver rich, ma hodie ja ínsuficent - « thesaur » de pur latin. E ti ci devise ha Occidental realisat plu consequentmen,

 

-7-

 

 

quam Mundi-Latin. (Li dit paroles es in sam témpor argumentation contra Interlingua, quel es ancor mult plu latinid, quam Mundi-Latin.)

 

...Sr. W. reprocha ad Occ. que il usa « tri conjugationes ». To es ínjust. Occ. usa solmen un conjugation. Su infinitive fini sempre per -r, passate sempre per -t etc. Solmen li radica verbal posse finir per -a, -e, -i. Ma ti ci « desfacilitá » - secun opinion de sr. W. - es just li max grand avantage de Occ. Un avantage tam grand, que li famós prof. Jespersen ne hesitat, adopter it anc in su Novial. Ti ci arangeament permisse nos formar regularimen omni ti international paroles, queles til nu esset o mutilat (in Espo e Ido) o irregularimen format (in altri LI). Ples comparar li sequent paroles con li corespondent paroles esperantic: reforma-r, reforma-t-or, reforma-t-ion, expedi-r, expedi-t-or, expedi-t-iv, con-struct-er, con-struct-ion, con-struct-or, etc. ON nequande hesita, per quel vocal deve finir li verbe, pro que it sufice imaginar li respectiv substantive (reformation, definition, etc.) por saver strax li just radica verbal (reforma-, defini-, etc.). Ti procede sembla strangi a nor adversarios, ma ili ancor ne successat trovar alquo plu bon, por obtener derivates ne solmen natural, ma anc regulari.

 

 

... Ma yo ne posse consentir con vor vis-punctu, que omni lingue, mem « Ro », vell esser bon, si it vell auxiliar vos atinger practic scopes. Vu ne deve despreciar un tre important factor in ti question, i.e. li custome de homes. Li homes ne va accepter alquo ínacustomat. It es ja li natura homan e noi ne va changear it. Pro to anc Volapük devet ceder completmen al plu natural Esperanto. Ad-plu, quam justmen citat ci-supra, li tot alt cultura europan es ya basat sur li latin e it vell esser un ínreparabil damage, destructer ti comun base cultural e ti comun instrument del cultura. Pro to yo crede, que solmen li occidentalid lingues, quel efortia conservar ti alt cultural valore intact, va haver success.

 

...In fine yo vole monstrar vos ancor, que Occ. es mult plu proxim al latin, quam Espo. In li latin on di « Honores mutant mores », in Occ.: « Honores muta mores », in Espo.: « Honoroj sangas morojn ». Altri exemples:

 

Latin

Occ.

Espo.

 

Nulla dies sine linea.

Null die sin linea.

Ninea tago sen linio.

 

Vade retro.

Vade retro.

Iru malantauen. (!)

 

Nec Hercules contra plures.

Ni Hercules contra plures.

Nek Herkulo kontrau multajn.

 

Dulce et honorabile est pro patria mori.

Dulci e honorabil es pro patria morir.

Dolce kaj honorinde estas pro patrujo morti.

 

etc.

 

Josef Svec. (Praha).

 

-8-

 

 

 

INTERNATIONAL DECIMALCLASSIFICATION E INTERNATIONAL LIINGUE

 

(Scientic articul scrit in li historic orthographie de Occidental)

 

Serchante in catalogos de bibliothecas, in specificationes de literatura e in registraturas de scrites on va constatar que sempre li classification es un altri, quo es li cause de dissipation de mult témpor e labor.

 

Solmen un unitari classification del materie quel on usat in omni loc, es li garantie por órdine e por economic labor. In ti casu on trova p. ex. libres pri un object in omni catalogos de bibliotheca sempre sub li sam designation e in li sam loc.

 

Un tal unitari systematic division del total saventie del hom es li international Decimalclassification (abbreviation: DC).

 

Li Decimalclassification hodie ja es usat in omni partes del munde por ordinar printates e scrites de omni specie, p.ex. in bibliothecas, bibliographies, in public e privat administrationes, in officies de patentes, in reclam-burós de firmas, in redactiones de revues etc. Omni institutes queles collecte, classifica e conserva literatura e documentes in plu grand extension, hodie ja utilisa li Decimalclassification.

 

Li national normes (folies e brochures) ja es ordinat conform al DC in Germania, Holland, Russia, Dania e Tchecoslovacia, Svissia, Belgia, Francia e Grand Britannia comensa secuer.

 

Li fundament del Decimalclassification esset posit del american bibliothecario Melvil Dewey ja in annu 1876. Poy it esset reformat e expandet per li Institut International de Bibliographie in Bruxelles.

 

Hodie omni labores in extension e redaction del complet editiones del Decimalclassification es centralisat in li IID (International Institut por Documentation, Willem Witsemplein 6, den Haag, Holland), quel es auxiliat per li ISA (International federation del Standardisation-Associationes).

 

Li Decimalclassification divide li total dominia del scienties e del activitá homan in 10 cardinal gruppes; chascun de ti 10 gruppes es subdividet denov in 10 gruppes etc.

 

Li division in 10 gruppes sempre es possibil, si on divide logicmen de 8 till 8 e on resuma omni altri gruppes sub 9. In mult casus li numer del gruppes va esser plu micri quam 10, quo in li DC ne es un desavantage.

 

Li ciffre 0 sempre expresse li general exposition de chascun section.

 

Por augmentar li claritá, on posi un punctu detra chascun triesim ciffre de un DC-numero.

 

Li logic consecution del numeros del DC es li secuent:

 

DC 0 Omnicos destinat al scop del notiones max general del saventie, li labor del professiones, li activitás e li grand institutiones del saventie. Poy li libre in general, li bibliographie e li general collectiones de divers scrites.

 

DC 1 Secue li philosophie, tractant li pensada, del natura del pensada e del systemas queles li pensada ha elaborat

 

DC 2 Li religiones, considerant factes real o illusori

 

DC 3 Sur li base de ti ci idees es constituet li societés, e li social scienties forma li secuent classe.

 

DC 4 Secue li classe del lingues (philologie e linguistica), quel servi al communication in li social medie constituet

 

DC 5 Li pur scienties, mathematica, physica e li altri scienties pri natura, queles es li fundament del

 

DC 6 applicat scienties, li technic activitás queles concerne li transformation per li hom del natura e de su medie

 

DC 7 Li classe del bell e applicat artes e

 

DC 8 li classe del bell litteratura es reservat al occupation exter li immediat utilitá e al homan interpretation del natura e del social medie secun li sentiment

 

DC 9 Li classe historie, biographie e geographie tracta li materiales videt sub li triplic aspect: témpor, individual persones e loc.

 

-9-

 

 

 

It es sin practical importantie que li consecution del principal classes in li DC ne es conform al recent scientific conceptiones pri li classification del scienties. P. ex. un classification plu conform al modern scientic conception (precipue de Wilhelm Ostwald) vell esser p. ex. in li secuent consecution:

 

0 general bibliographie - 1 historie - geographie - 2 philosophie - 3 pur natural-scienties - applicat naturscienties, technica - 5 sociologie - 6 pedagogica - 7 lingue e scritura - 8 bell litteratura - 9 altri artes e plesura.

 

Ma li principal sectiones hodie generalmen acceptet definitiv es

 

DC 0 general, bibliographie - DC 1 philosophie - DC 2 religion, theologie - DC 3 social scienties, jure, administration - DC 4 philologie, linguistica - DC 5 mathematica, naturscienties - DC 6 applicat scienties, medicina, physiologie, technica - DC 7 bell e applic8at artes, photographie, musica, ludes e sport - DC 8 bell litteratura DC 9 historie, geographie.

 

Chascun principal section have ulterior subdivisiones, p. ex. li section 4:

 

40 general 41 general linguistica e philologie - 42 occidental lingues in general - 43 germanic lingues - 44 til 46 romanic lingues - 47 classic lingues, latin, grec - 48 slavic lingues - 49 altri lingues.

 

Plu detalliat es li subdivison, plu special es li notiones, plu long es li numerós. P. ex.

 

4. linguistica 41 general linguistica e philologie - 415 grammatica - 415.4 etymologic composition e derivation de paroles - 415.41 general leges etymologic - 415.411 general leges del morphologic evolution, formation de paroles - 415.411-1 radicas, affixes, elementes del paroles, 415.411.12 affixes, formanties - 415.411.121 affixes in general 415.411.121.2 suffixes.

 

Li DC es apt por omni scopes. Por privates es suficent in mult casus 2 til 3 ciffres sin que li indication de ulterior decimales posse trublar. Ma si necessi on posse decimalisar un notion til li ultim unité, til li individuo.

 

Ultra li principal numerós on usa in li DC anc complementari numerós, queles servi al plu subtil subdivision por representar cert frequent detallies.

 

P.ex. un complementari númer in signes de citation indica un cémpor 408.93 « 18 » Esperanto in li 19esim secul.

 

Un complementari númer comensant per zero indica un form 408.942.1 (05) Ido-revúe

 

Un complementari númer con un signe de egalitá indica un lingue 621.3(02)-3 manuale de electrotecnica in german lingue.

 

Li cartoteca de bibliotecas tre sovente es ordinat secun du vis-punctus: 1) libre-cartes queles es deposit alfabeticmen secun li nómines del libreautores, 2) auxiliari titul-cedules queles es deposit alfabeticmen secun li titules del libres.

 

Li ordination del cedules nominat in supra sub 2) have li desavantage que it vole substituer un sistematic classification del libres, ma in fact es solmen un tre mal surogate de un classification. Nam li divers cedules es vicinat un al altri ne per li vicin contenete del concernet libres ma per li hasard del arbitrial libre-titules e per li hasard del alfabet-loc del selectet parol del libre-titules in li divers lingues. In chascun lingue es un altri classification del materie. Sinonimes es disperset.

 

Li Decimalclassification es índependent de omni ti hasardes queles es implicat in li arbitrari alfabete in li diversitá del lingues. Nam li Decimalclassification es un pur classification secun materie índependent del lingual expression del classificat notion. Ergo li DC es un excellent universal classification. Sinonimes es concentrat.

 

La ideal biblioteca consiste ex libres queles have solmen normalisat formates e queles in li meubles es ordinat in series conform al DC-numerós. Li libre-meuble del futur va consister ex tri sectiones, queles es constructet por li tri max grav formates. i.e. 1) li normal postcart-formate A 6 (105 mm x 148 mm.); 2) li normal demílettre-formate A 5 (148 mm x 210 mm.) e 3) li normal lettreformate A 4 (210 x 297 mm.).

 

-10-

 

 

In chascun de ti sectiones on va ordinar li singul libres mecanicmen secun li DC-numerós. Secun desire on va posser mover li tot serie del libres, e tamen li colection va restar in órdine talmen, que li libres con afin contenete es situat un apu li altri.

 

In li curs del decennies li classification de divers dominias ha mutat su aspect. Ma on ne sempre posse changear un sistema de classification quel ja es in usada. Pro to anc li DC certmen have divers estetic defectes provenient de obsolet subdivisiones quelcvezes mem de personal tendenties del redactores del respectiv dominias. Ma ti desavantages es sin remarcabil importantie por li usation del DC in general. Si in li curs del témpor pro divers causes changes del Decimalclassification es necessi, on secun possibilitá elimina li old DC-numerós sin usar les por altri notiones.

 

Li longore de un DC-numeró ne expresse alquant valentie. Un numeró con du ciffres in su importantie posse esser de sam valore quam un numeró con mult ciffres. P. ex. 72 significa architectura, 621.396 radio-tecnica. Hodie chascun es convictet, que li radiotecnica have li sam cultural importantie quam li architectura. Li diferentie es ti que li architectura, ja es tre old, contra que li radiotecnica ha developat se solmen in li ultim poc annus.

 

In li fine del present articul noi exposi specialmen li tabelle del constructet lingues. Li letor va remarcar que li tabelle es un image del evolution del divers sistemas de lingue international, conform al conception del redactores in li divers epocas del ulterior extension del tabelle.

 

 

Langue bleue de L. Bollack, quel nequande ludet un remarcabil rol in li movement del L.I. usurpa li respectabil numeró 408.93, quel es tam practicabil curt quam li numeró 408.92 de Esperanto.

 

Ido es honorat per un propri numeró, i.e. 408.941.1, in un loc plu respectabil quam Novial, quel have mem 9 ciffres: 408.99.723.

 

Tamen li recent redactor del gruppe 408.9 - constructet lingues - del german complet edition del DC (Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutschen Normenaussschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. 2. Lieferung Abtlg. DK 3 und DK 4: Beuth-verlag G m b H., Berlin SW 19: Ausgegeben Oktober 1935) estima Occidental mem minu mult quam Novial. Nam ci on trova Occidental ne havent un propri numeró. Occidental es citat solmen quam exemple, e it apartene al gruppe DC 408.993.71: Systeme mit vereinfachter internationaler Grammatik. Ma Occidental ne have un propri numeró, contra que Volapük, Esperanto, Langue bleue, Ido, Interlingua, Idiom Neutral e Novial have un propri numeró.

 

 

Si on egarda que mem li neutral critico va conceder que Occidental e in li scientie e in li movement del Lingue international lude un rol adminim tam important quam Idiom Neutral e Novial, on deve declarar que li redaction del parte 408.9 del triesim international edition del DC es executet in maniere sive ne objectiv sive sin conossentie del special materie. Noi vole esperar que ti ci manca va esser eliminat in li quadresim edition del DC, i.e. in li anglés edition.

 

Occidental ja in annu 1935 apartene al max important sistemas de international lingue, ergo it merite un propri numeró.

 

Noi proposi al International Institute por Documentation stipular por Occidental li numeró DC 408.95. Noi motiva ti curt numeró per li importantie de Occidental. Nam hodie Occidental pro su mult adeptes e pro su primari scientific valore es li max grav concurrente de Esperanto.

 

In sequent noi do reproducte un selectet part del principal section DC 4 « filologie linguistica », con exposition complet del gruppe DC 408.9 « constructet lingues ». Noi excerpte ex li german complet edition (3im international edition. Vide in supra):

 

-11-

 

 

4 filologie, linguistica - 40 general pri linguistica - 401 filosofie e orígine del lingue - 402 evolution del lingues - 406 precision e puritá del lingue - 407 instruction e studie del lingues - 408 409 classification del lingues - 408.1 primitiv lingues - 408.2 lingues sin litteratura - 408.3 modern vivent lingues - 408.4 mort lingues - 408.5 lingues con litteratura - 408.7 dialectes - 408.8 conventional lingues, mixtet lingues, corupt lingues, p.ex. pidgin-english, papiamento - 408.9 artificial lingues, international lingues, constructet lingues - 408.90 general, projectes - 408.901 reflexiones pri li possibilitá de international lingues - 408.91 Volapük (Schleyer) - 408.92 Esperanto (Zamenhof) - 408.93 Langue bleue (L. Bollack) - 408.94 sistemas derivat ex Volapük e Esperanto - 408.941 sistemas derivat ex Volapük - 408.942 sistemas derivat ex Esperanto - 408.942.1 Ido (de Beaufront - 408.99 altri sistemas de constructet lingues - 408.991 filosofic sistemas a priori, sur li fundament de logic classification del notiones.

 

408.991.1 sistemas sur li fundament de divers signes, lítteres e ciffres p.ex. Lingua philosophica (Kalmar 1772), Pasigraphie (de Maimieux 1797), Solresol (Sudre 1866).

 

408.991.2 sistemas sur li fundament de numerós e de matematic simboles, p. ex. Pasigraphie (M. Pais 1859), A. O. (V. Gordin-Beobi 1920).

 

408.991.3 sistemas sur li fundament del lítteres del latin alfabet, p.ex. Lengua universal (Sotos-Ochando 1845), Langue Universelle (Letellier 1852), Lingua lumina (Dyer 1875), Ro (E. Foster 1909).

 

409.992 mixtet, eclectic sistemas.

 

408.992.1 sistemas con rational grammatica adaptat a ínchangeat national vocabularium, p.ex. Pasilingue (Steiner 1885), Antivolapük (Mill 1893).

 

408.992.2 sistemas con rational grammatica e con arbitrari vocabularium p.ex. Dilpok (Marchand 1898): vide anc 408.91 Volapük e 408.941 sistemas derivat ex Volapük.

 

408.992.3 sistemas con rational grammatica e con vocabularium secun aprioristic principie, p.ex. Langue universelle (Grosselin 1836), Langue universelle et analytique (Vidal 1884), Blaie Zimondal (Merigi 1884), Nal Bino (Verhegen 1886), Spelin (G. Bauer 1888), Dil Fiweger 1893); vide anc 408.93 Langue bleue.

 

408.993 sistemas a posteriori.

 

408.993.1 sistemas sur li fundament de national lingues in general.

 

408.993.2 sistemas sur li fundament de mort lingues.

 

408.993.21 sistemas sur li fundament del latin in general.

 

408.993.22 simplificat latin, p.ex. Panglossie (Le Dantec 1885), Weltsprache (Eichhorn 1887), Novilatin (Beerman 1895), El interpres international (v. Hely 1905), Lingua Perfect (A. Hartl 1909).

 

408.993.23 modernisat latin, p.ex. Mundolingua (Lott 1889).

 

408.993.232 Interlingua (Peano 1903, 1909).

 

408.993.232.2 divers variantes de Interlingua.

 

408.993.25 sistemas sur li fundament del grec p.ex. Apolerna (Grasserie 1906).

 

408.993.26 sistemas sur hebreic fundament p.ex. Pasilingua Hebraica (Lenz 1889).

 

408.993.4 sistemas sur li fundament de vivent lingues.

 

408.993.42 sistemas sur li fundament del anglés, p.ex. Anglic (Zachrison 1930), Basic English (Ogden 1932).

 

408.993.430 sistemas sur li fundament del german, p.ex. Wede (Baumann 1915).

 

408.993.439.7 sistemas sur li fundament del sved.

 

408.993.44 sistemas sur li fundament del francés, p.ex. Communicationssprache (Schlipfer 1939), Francesin (Ljakide 1893), Pataiglob (Bohin 1898).

 

408.993.45 sistemas sur li fundament del italian.

 

408.993.46 sistemas sur li fundament del hispan, p.ex. Lingua Universal (Puchner 1897, Mundolingua (Starrenburg 1922).

 

408.993.5 sistemas mixtet ex national lingues.

 

-12-

 

408.993.51 anglés-germanic sistemas, p.ex. Tutonish (Molle 1902).

408.993.52 anglés-romanic sistemas; p. ex. Anglo-Franca (Henderson 1889).

408.993.58 slavic sistemas - 408.993.7 altri international europan sistemas 408.993.71 sistemas con simplificat international grammatica, p.ex. Reform-Neutral (Rosenberger 1912), Occidental (E. de Wahl 1922), vide anc 408.942.1 Ido - 408.993.72 sistemas con aglutinat grammatica; vide anc 408.92 Esperanto, 408-942 sistemas derivat ex Esperanto - 408.993.722 Idiom Neutral (Kadem bevünetik volapüka 1902) - 408.993.722.1 variantes de Idiom Neutral - 408.993.723 Novial (Jespersen 1928) - 409.1 chiffre-lingue - 409.3 special lingues - 409.31 special lingues secun sociologic classification - 409.311 altlingues - 409.312 populari, familiari conversation-lingues - 409.314 vulgari lingues. Slang e a - 409.316 hierarchic lingues, polit lingues, lingues de castes - 409.32 lingues de singul sexus e de divers etás - 409.321 lingues del mannes - 409.322 lingues del féminas - 409.325 lingues del infantes - 409.325.9 lingues del matres, del nutressas - 409.33 secret lingues - 409.335 argot etc. - 409.34 lingues de divers professiones - 409.35 lingues del specialistes - 409.5 mimica.

 

Litteratura:

 

1) Dezimalklassifikation. Deutsch Kurzausgabe nach der 2. Ausgabe der Dezimalklassifikation. Bearbeitet im Auftrage des deutschen Normenausschusses von Dipl. Ing. Heinrich Günther, IDD-Publication Nr. 168. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1932, 100 S.A 4. RM 4.-.

 

2) Erweitertes Schlagwortverzeichnis zur deutschen Kurzausgabe der Dezimalklassifikation. IID-Publication Nr. 168 a. Vertriebsstelle der Vorträge des I.I.D. Frankfurt am Main. Neue Mainzerstrasse 47. 112S. A 4. RM 5.-.

 

 

3) Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutscher Normenausschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. IID-Publication 196 I. Lieferung: Einleitung: Hilfstafeln. Abteilung O. Allgemeines. Abteilung 1 Philosophie, Abteilung 2 Religion. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1934. 148 S.A. 4. RM 11.-.

 

4. Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutschen Normenausschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. 2 Lieferung: Abteilung 3 Sozialwissenschaften. Recht. Verwaltung. Abteilung 4 Philologie. Sprachwissenschaften. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1935: 160 S. A. 4 RM 11.-.

 

5) Classification Décimale Universelle Seconde Edition complète, française, internationale. IID-Publication Nr. 151: Firma D. van Keerberghea, Rue Piers 101, Bruxelles 1927 1929. 1400 pg. 40. fr. sv. 100.-.

 

6) Universalis Supplementa et Correctiones: 7000 nov DC-númeres in completation al Publ. Nr. 151: Edition del Institute International de Documentation. Willem Witsenplein 6, den Haag 1932: fl. holl. 8.-.

 

7) I.I.D. Communicationes trimensual. Ti ci revúe contene articules pri li question de documentation in francés, anglés, e german. Edition del Institute International de Documentation. Willem Witsenplein 6, den Haag Subscription annual: fl. holl. 4.-.

Ing. E. Pigal (Wien, Austria).

 

Senior: - Til revide, mi cara; si per hasard, yo ne vell posser revenir por li diné, tu vell reciver un telegramma.

 

Seniora: - Ples ne prender ti pena, mi amico, yo es avisat. Yo ha just nu trovat li telegramma in un tasca de tui veston.

 

-13-

 

 

 

PRO QUO LI DISCUSSIONES ES STERIL!

 

OBSERVA quo eveni circum vos.

 

Quande du persones, de quel li convictiones es completmen oposit, discusse pri quelcunc objecte, religiós, politic, social, etc., generalmen ili parla, in comensa, in un son prudent, presc índiferent; ma it sufice que un altri person, alcun auditores neutral es present por que ínmediatmen li ton deveni plu tranchant, plu agressiv. On posse deducter que li spectatores es li unesim culpabiles quande un discussion deveni violent.

 

Secun quant li argumentes deveni plu aspri, li du adversarios sempre minu escuta se unaltru. Ili crede que ili responde unaltru; in realitá ili monologa chascun in su torn. Li confusion cresce til li moment quande li max furiosi exclama: « It es simplic: ne existe possibilitá discusser con vos. »

 

On pretende que del choc del idés surti li lúmine. To es forsan ver inter du conversatores de quel chascun es sincermen desirosi informar se pri li opinion del altri; ma avan altri persones, chascun discussor crede esser abassat in li public opinion si su idés ne es victoriosi.

Tribune de Genève.

 

 

Un mal aventura. - On save que pro li diferentie de valore del moné inter Francia e Svissia, it es minu custosi por un Sviss comprar su vestimentes in Francia quam in su propri land. Por impedir li habitantes comprar tro mult in extrania, li doane sviss imposi fortmen li merces intrant in li land. Tamen existe sempre persones serchant aprovisionar se in extrania sin payar li impost in li doane; por exemple it es facil comprar un nov vestiment in Paris e metter it sur su córpor quam si it vell esser su habitual tel.

 

Ultimmen, un Geneveso comprat un bell complet vestiment durant un viage in Francia. Sur li tren de retorn, il intrat in li W-C con su carton, desvestit se rapidmen... Ma quo far con ti old vestimentes? Sin hesitar il lansat le tra li fenestre. Poy il apertet li pacca contenent li vestiment francés... Horrore, li pantalon mancat, probabilmen obliviat del mercator!

 

In li frontiere, nor mann ne volet surtir de su W-C. Finalmen il devet confesser su culpa tra li porta. On provat trovar un pantalon in li station, ma sin success. Li doaneros aportat le un mantel. Li fraudero descendet del tren in un tam comic vestimentache que li viageatores esset sucusset de rision.

 

-14-

 

 

 

VU CERTMEN conosse li sentiment quel fa su via al superficie del consciositá, quande ye clocca un in nocte, on es avigilat del senior logiant in li etage superior, quel retorna in audibilmen elevat humore del litt amusant evenimentes vesperal. Ancor in sferes superior, il senti un beson ventilar su cap calid per un marchadetta in li chambre, por injoyar e edificar su con-homes dormient. Il mem senti un tam fort desir a far les partiprender ye su propri reyunisat viv-joya, que il completmen abandona se a disharmonic reproductiones de un folli refran-fragment reptet in su stupid chest cerebral.

 

Poc a poc, li afrigidation efectuante se, il senti desir a un refriscant balne in li cuf. Con resolut energie il aperte li scruv del aqua calid, quel ulula in strident ton major. Sifflada e altri plu plump sones continua. Yo seque chascun de su tornes con atention maladiv. Li aquascruv ulula con ínfatigabil fortie. Bentost li temperatura del aqua va esser apt por far bollir svinettes in it; o forsan il vole transformar li chambre a un vaporatoria. Li marchada al aqua-scruv ululant cessa in sam témpor; ma es sequet rapidmen de un crac, e un serie de ínarticulat interjectiones.

 

Con satanic satisfaction yo constata que - a judicar secun evidentie - il ha brulat se. E nu li scruv del aqua frigid eleva su voce lamentosi; advere solmen por brevi témpor. Quam omni su con-masculines il es evidentmen timid a frigore. On audi caut movementes, e poy li scruve frigid fa denove audir un son lamentant, ti ci vez un poc plu long.

 

Pos to il suposibilmen cade in melancolic meditationes. Sones amemorant a un hipopótamo proclama li tormentes de ánima in queles il ho-moment trova se. Li pression del multitá e póndere de su peccas deveni tro grand; il ne plu posse portar les in position vertical; con sismatic sucusses il deve lassar cader su córpor sur un stul.

 

Quande il denove leva se, il es liberat ne solmen de obscur pensar, ma anc de un sapate. Li marchada adavan e adretro sur li suol continua, alternant in sones dur - del sapate - e sones moll - del ped in strump, acompaniat de felici cantettada e litt risiones plen de juition.

 

Yo es sufocat in cussines e furie. Mem du tablettes dormitiv have null efect.

 

Il comensa cantar « Rosaspina esset un flicca bell, flicca bell, flicca bell » (canzon-dansa por infantes), evidentmen con ínmesurabil joya e amusament por se self.

 

-15-

 

 

 

Yo es morient, con un humid drap sur li cap e vattetampones in li oreles; quande subitmen sona un crac, quam un tir de cannon : Suposibilmen li altri sapate ha fat se índependent del pede durant li dansa circum Rosaspina.

 

In fine li lette - e mi plafon - craca, menaciant grav accidentes, un portion de stuccatura cade sur me. E durant que yo in ínpotent furie salta de mi lette, trampla sur li suol, e lácrimas flue in continui riverettes sur mi facie, li bestie in supra dormi li dorme del ínnocentes.

 

Autorisat traduction ex dan de Ilmari Federn. 

 

Langore 

Yo te desira incontrar

In verne renascent

Sur un calm via solitar,

U vive es rident.

 

Tu ocules a me brilliat

De un profund chagrin;

Li dulci ride revelat

Un ánima sestrin.

 

Tu rosi facie monstra clar

Del sanitá li font.

E por in vesper it besar

Invita me tu front.

 

Del ciel li sole brillia nu

Sur un tranquill allé.

Ma yo joyar ne posse plu,

Si yo ne trova te.

 

 

Blues

 

Blu-vesit, un jolli flicca

Incontrat yo per hasard;

Ella transversat li corte

Persequet de mi regard.

 

Dulci aparet su labies,

Su ridette bon e fin.

Ella aportat li verne

Con se, e parfúm florin.

 

Ebrimen fe intricar yo

Li odore exquisit.

Ma in dom intrat fe ella -

E hiverne revenit.

 

De Niels Kaas-Johansen.

 

Autorisat traduction ex dan de Ilmari Federn.

 

-16-

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.