| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 092 (jan 1934)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

COSMOGLOTTA 

 

Annu XIII Januar 1934  No 1 (92)

 

LETTRE APERT A UN ANGLESE 

 

Car compatriot, 

Can you read this article ?

 

Esque vu posse leer ti-ci articul ?

 

Si vu posse, nor tasca es finit ! onsidera ! Yo scri in Cambridge in Anglia. Post exámine de un redactional comité quel consiste ex un Sved, un Tchec, un Austrian e un Russ, yo es publicat in Svissia e leet in Francia, Germania, Holland, Dania, Svedia, Finland, Russia, Estonia, Tchecoslovacia etc., etc., e tra li Imperia Britanic e U. S. A., e to sin alcun traduction mersí a Occidental quel yo aprendet in poc semanes. 

 

Occidental es un interlingue, ma it es mult plu. It es un unitiv social fortie. Grand divergentie de simpatie existe hodie inter li educates e li íneducates. Aristote regardat li education quam li suprem cohesiv fortie del societé. Il esset rect, benque li parol education have mult different significationes. Li Europan-American cultura es basat sur li 

Latin. Tre poc homes completmen aprende Latin. Li plupart ne mem aprende un minimum de it ; ili vive e mori culturalmen ciec. Nu ! Occidental provide ti minimum. Noi auxilia les aprender lor propri lingue e litteratura. Noi es un voluntari corporation educativ. 

 

Noi, Anglo-americanes, have quam caracteristica li practicabilitá 

e li traditionalisme. Occidental anc es practical e traditional. It es li maxim simplic lingue del munde just pro que it es li maxim historic. It es tam facil que mult Angleses ha nominat it un simplificat anglés. 

 

Occidental es li producte de un 40-annual evolution interlinguistic. Omni lingues ante it ha evoluet vers it, e omni lingues pos it (Ex. Novial) ha retornat a it. 

 

Yo apella a Vos, car compatriot ! Auxilia nos constructer alquo vermen grand, un munde sin lingual barrieres. E un tal munde deve interessar Vos si Vu ha venit sur ti-ci terre por altri cos quam por 

manjar, trincar, e dormir. Quocunc per quo vu contribue, moné o labor, vu nequande va regretar. 

 

S. W. Beer, 

del Universitás de London e Cambridge. 

 

-1-

 

LI SCIENTIFIC TERMINOLOGIES IN ESPERANTO E OCCIDENTAL 

 

Sovente noi ha emfasat li inaptitá de Esperanto por scientic scopes. In fine noi trova un confession in Heroldo de Esperanto, confirmant nor conviction. Noi permisse nos traducter li interessant articul, intitulat "Pri Esperanta scienca terminaro", t. e. "Pri scientic terminologie in Esperanto", scrit de dr. jur. J. Rathay (trad. in Occ.) : 

 

« On di con jure, que Esperanto es un lingue, basante se sur li clar homan intelectu e sever logica. Ti ci circumstantie ja garanti li precision del expression. Ma tamen li scientic, p. ex. li juridic terminologie es ancor ínsuficent. In prim ne pro to, que 

manca absolutmen li expressiones ; quande on prova traducter p. ex. juridical textus 

in Esperanto, on in fin have alquant success, ma on have dúbites pri li precision del expressiones. It es possibil, que un altri jurist, leente li traduction, ne va comprender it bon. Li natural lingues es tre rich de expressiones, por omni nuancies ili have 

ordinarimen un índependent parol, li signification de quel ha esset preciset 

per long tradition. Li expressivitá e li possibilitá nuanciar li expressiones jace in Esperanto in prim in li mecanisme de prefixes e sufixes. Ex un radic-parol on forma per li pre- e sufixes un grand gruppe de altri paroles e nuancies. Ma li diferentie inter li natural lingues e Esperanto jace justmen in to, que in Esperanto li expressiones, principalmen li expressiones de nuancies, ne es sempre precismen diferentiat quam in li national lingues, que on, per ti o altri expression, ne have un clar image pri su signification, que on usa li expressiones "promiscue" e ne precismen, e tamen on ne posse sempre dir esque bon o mal. 

 

Ma existe anc casus, que on in van sercha in li vocabularium de Esperanto convenent expression e que mem per li grammatical mecanisme on ne posse formar it ; li expression manca absolut... 

 

Til nu, certmen, li manca de ti terminologie presc ne ha esset experit, proque on ha usat E. por scientific scopes ancor solmen poc. Ma li manca va monstrar 

se strax fortmen, quande on va voler practicmen usar E. por seriós scientific 

labor ; tande on va dever refusar E. quam instrument ne totmen sufficent. » 

 

De ti atestation de un scientist Esperantist, it resultat que on ha usat Esperanto ancor solmen poc por scientific scopes malgré un demí secul de propaganda. In ti atestation es anc agnoscet que Esperanto ne posse rivalisar con li lingues natural pro que tis ci have un long tradition (Li sub-lineationes es de nos). 

 

Tande, esque li remedie ne es evident : far quam Occidental, adopter li paroles natural in vice de fabricar derivates artificial e íncomprensibil. Quande Sr. Rathay remarca que "li natural lingues es tre rich de expressiones" to significa que in comparation con les, Esperanto es tro povri. It ne possede un suficent númere de radicas e de sufixes. 

 

In future, quande li Esperantistes va emfasar li "simplicitá" de lor vocabularium e de lor afixes comparat a tis de Occidental, noi va responder : just pro to vor Esperanto es íncapabil expresser li nuancies necessi in li scientie, quam vor propri scientistes 

declara it. 

 

(Image)

UN DIE DE NASCENTIE 

 

— Di me, Toto? quo tu prefere? un micri fratre o un micri sestra? 

— Si it es egal a mamá, yo prefere... un polichinelle. 

 

-2- 

 

 

QUALMEN TROVAR LI JUST RADICAS DE OCCIDENTAL SIN DICTIONARIUM 

 

Preocupat per trovar un metode direct por docer Occidental, un anglés coidealist proposi etablisser un tabelle de correlationes inter li lingues national e Occidental. Il fa remarcar por exemple li general mutationes por li lingue francés : 

 

Francés = Occidental -- Exemples:

ai = a -- F. pain, main Occ. : pane, manu 

eu = o -- F. directeur, editeur Occ. : director, editor 

ou = u -- F. vous Occ. : vu, just 

Inicial é = s -- F. école, étude Occ. : scol, studie 

Finale e = a -- F. problème, drame Occ. : problema, drama 

Finale x = c -- F. paix, doux Occ. : pace, dulci 

 

Ma, post verification, li propositor self remarca que it existe mult exceptiones a ti regules. In facte, except ou — u, quel es generalmen rect, ti regules sembla nos ínsuficent... E on posse creder nos, nam 

noi ha composit li grand dictionarium francés-Occidental. 

 

No ! It existe un altri medie por trovar li just radicas de Occidental sin dictionarium e ti medie posse esser usat in li altri lingues natural, anc in anglés, hispan, etc., it es examinar li derivates. Noi ja parlat pri ti admirabil metode in li "Document 53" : Comment trouver les mots internationaux sans dictionnaire ?

 

Vu vole saver qualmen li parol francés pain es traductet in Occidental ? Pensa al conosset derivates panifier, panification, panière, panetier, queles pruva que li radica originari es pan(e), de quel on deriva regularmen pan-ificar, pan-ifica-t-ion, pan-ifica-t-or (F. Boulanger). 

 

Li parole main ? Li derivates francés manuel, manuscrit, manuellement, manutention, manufacturer, monstra abundantmen que li radica es manu e ne un altri. 

 

Directeur, éditeur ? Ma it existe in francés li derivates directorat, directorial, éditorial, etc., a queles coresponde regularimen li sam derivates in Occidental, e queles monstra que li nómines de persones es direct-or, edit-or (sufixe -or). 

 

Ecole, étude. Lor traduction in Occidental es facil si on pensa a lor derivates francés scolaire, scolarité, studieux queles monstra li perfect regularità del familie : scol, scol-ari, scol-ari-tà, studie, studi-osi. It es impossibil errar. 

 

-3- 

 

 

Problème, drame. It ne es exact que li finale francés e deveni a ; solmen por li paroles grec finient per -ma. Ma tis-ci es facil a trovar pro que li adjectives derivat have li finale -atic (e ne -ic), u li t lude un rol eufonic. Si on pensa al francés problématique, dramatique, 

dogmatique, systématique, on save immediatmen que li radicas e li derivates corespondent in Occidental es : problema, problema-t-ic ; drama, drama-i-ic ; dogma, dogma-t-ic ; sistema, sistema-t-ic, etc. 

 

Paix, doux ? Anc lor ver traduction in Occidental posse esser trovat solmen per li derivates. Pensa a F. pacifier, pacifique, pacification ; dulcifier, dulcification. E strax on divina que li radicas Occidental es pace e dulci, nam per ili on retrova li derivates francés e international : pac-ificar, pac-ific, pac-ification ; dulc-ificar, dulc-ification. 

 

Li securità de ti metode es facil a explicar. Omni professor de francés va explicar it vos per li historie del francés e, in general, del lingues romanic : Li radica latin ha esset sempre plu bon conservat in li derivates quam in li parol primitiv. Maxim sovente ti radica es 

reconossibil in li derivates, durant que li parol primitiv ha mutat se durant li secules secun leges fonetic. 

 

DR. DECROLY, DE BRUXELLES 

 

Dr. Decroly, de Bruxelles, morit in 1932, ha pruvat, per mult experienties, que li infantes aprende leer e comprender principalmen per frases e ne per paroles isolat. Li labores de Decroly es tre important por li elaboration de un lingue 

international pro que ili pruva que li paroles es perceptet solmen in li cadre del frase e ne secun lor sens absolut. 

 

To confirma li excellentie del principies de Occidental e condamna li artificial finales de Esperanto-ldo. Un parol ne plu 

besona esser etiquettat per li finales obligatori —o, —a, nam li contextu sufice por far comprender su signification exact 

e specie grammatical. R. B. 

 

-4-

 

 

 

UN SISTEMA FILOSOPHIC IN LI 20im SECUL ? 

 

Li quelc autores (Couturat, Guerard, Peano) quel ha racontat li historie del lingue universal, sempre emfasat que li evolution ha esset del complet artificialitá (sistemas filosophic o a priori) til li naturalitá (sistemas a posteriori). 

 

Cose curiosi, ti evolution es li sam in li vive de un hom. Tis quel interessa se tre yun al problema del lingue international generalmen comensa per elaborar alquo completmen inventet, un lingue tam bon por li habitantes del lune quam por tis del terre. Poy, con li etá e li experientie, li creator comprende que un lingue international ne es fat por fortiar li homes parlar modellicmen, logicmen, ma por comprender se unaltru e que to eveni maxim facilmen si on prende li paroles ja international. Omni adeptes del lingues international ha passat per ti evolution natural. 

 

Hodie, presc omni autores de lingue international ha renunciat al chimere de un philosophic lingue. Un sol fa exception, sr. Foster de Waverly (U. S. A.) quel in plen 20im secul presenta nos un project RO, completmen inventet, del unesim til li ultim parol !! 

 

Li idés de Sr. Foster. 

 

In li revúe "Interlanguages" (Nr. 55, p. 789) sr. Foster ha explicat su conception del lingue international (in anglés): 

Give to each letter in addition a signification or elementary idea, just as each of the figures in numbers has a numerical signification. Then classify ideas, and construct words to correspond. That is the way to create an international language, and the ONLY way. We are erecting a new building. We cannot build on old structures. We must go down to the solid rock to get a solid foundation. That rock is the alphabet. We must join its letters into words, scientifically. With these new stones we must build the Temple of Universal Language. 

 

Li afere es clar : Secun sr. Foster, on ne deve utilisar li paroles existent ; por far li lingue international, on deve combinar li lítteres del alfabet "scienticmen" (!). Noi deve constructer li lingue auxiliari sur un solid rocca del alfabet e ne per old materies ( ! ) 

 

On posse far remarcar a sr. Foster li strangitá de su rasonament. Il considera li paroles international quam old materies, tro old por esser utilisat ma... il conserva li alfabet latin quel es ancor plu old ! ! ! In facte, li alfabet latin proveni del ancian Phenicianes, e es do anterior al paroles greco-latin. Esque it ne vell esser plu logic abandonar tal "old materie" e inventer stenografic signes si noi deve erecter "a new building" ? Ti contradiction es por nos ínexplicabil. 

 

Qualmen RO forma su paroles. 

 

Vi un exemple prendet in hasard. In RO, li síllabe lu indica un plante, luga un plante usat quam nutritura, li consonante secuent lug indica li parte del plante que es manjat. Talmen li frase : Plantes de quel li granes es manjal es lentilles, mais, faseoles pises, es traductet in RO per : Lugaz avze lesadz abz lig ela lugbalz, lugbam, lugbanz ud lugbapz ! 

 

On vide que ne solmen li lingue es absolutmen íncomprensibil sin un dictionarium ma que it es presc ínpronunciabil. Prova leer ti paroles ! To es ínevitabil, quande on da a omni líttere un signification; li hasard causa combinationes quam bzl, lzl quel defia li scientie del maxim habil babillard del munde.

 

Antiscientic caractere de RO. 

 

Malgré li assertion de sr. Foster, su formation de paroles procede de un metode completmen arbitrari e antiscientic. Divider li plantes e animales in manjabiles e non manjabiles es un medie de classification a quel li scientistes nequande ha recurret. Li bebés til 5 annus divide li coses de lor circumitá inter quo posse esser manjat e quo ne posse esser... Ma un scientist posse solmen rider pri tal classification de quel vell depender li nómines del plantes o del animales. 

 

-5-

 

 

On save que alcun popules considera manjabil alcun plantes o animales quel vell desgustar altres. Do, in RO, ti manjabiles va changear lor nómines secun li landes. Por un lingue pretendent esser universal, to es un drolli solution ! 

 

Talmen li saltarelle quel es manjat de quelc popules arab va prender in Africa li syllabe ga ma ne in Europa ! Sam casu por ínnumerabil altres. Por li negros antropofag, un hom va dever prender ga, ma ne por un civilisate ! On senti se devenir ga-ga quande on pensa a omni ti complicationes ! 

 

Seriosmen, noi consilia a sr. Foster ne persequer tal chimeric fabricationes. 

 

Li tortura del memorie. 

 

Certmen, sr. Foster crede facilisar li memorie per su sistema schematic. In realitá it ha fat just li contrarie. Esque vu ha remarcat que quande on confuse du paroles, it es sempre du paroles tre proxim li un al altri. To es un facte constatat de omni psicologos quel ha studiat li question del memorie. 

 

Ad ultra, in audition por exemple in telefon, paroles tro simil posse causar miscomprenses ; pro ti rason, li Germanes di preferibilmen zwo in vice de zwei por plu bon evitar li confusion con drei. In RO, un enumeration de coses, de mensus, etc., pro que iili comensa per li sam síllabe, vell causar continual confusiones e un monotonie, grand Deo, un monotonie horribil, ínsuportabil. 

 

In RO, por exemple li hidrogen es dit babgab, li potassium : babgaf, li radium : 

babhax, li oxigen : babnac, li nickel : babzaf. Omni elementes comensa per bah. Imagina un chimist quel manua li tot jorne ti elementes e quel deve sempre comensar su nómines per bab. Li povro ne va tardar devenir folli o plu bon, il va instinctivmen, per abreviation, nominar li elementes solmen gab, gal, hax. Ma tande li tot regularità de RO cade ; e in vice del paroles international hidrogen, potassium, vell exister altri paroles 

tam irregulari e fabricat. Li bell beneficie ! 

 

Li destruction del internationalitá ! 

 

Li terminologie scientic es ja presc completmen international ; li paroles quam hydrogen, potassium es conosset sur li tot terre. To constitue un precios unitá quel deve esser utilisat in li lingue international. Ad ultra, on posse bon pensar que nequande li scientistes va abandonar ti terminologie usual desde lor infantie por adopter li fabricationes de sr. Foster queles es sempre confusibil pro lor tro grand similitá. 

 

U ducte li arbitraritá ! 

 

Li grand defecte de tal inventet sistemas es que ili fa impossibil li unification del solutiones, nam it posse exister sistemas tam numerosi quam autores. Sr. Foster nómina por exemple li radium : babhax, ma un altri autor posse nominar it con li sam jure habxah o pulpuf o per qualcunc altri fabricates. Sr. Foster self informa nos que con 6 lítteres on posse combinar 4 000 000 de paroles. Do, it existe 4 milliones de manieres traducter li parol radium in un sistema filosofic. 4 milliones de inventores posse esser rect in sam témpore por un sol parol... e ne concordar. Fa li sam rasonament por 10.000 paroles international e vu imagina li númere de lingues international egalmen bon ! 

 

Un sistema natural... 

 

es sol capabil reunir li partisanes del lingue international, nam un parol natural ne posse esser discusset. It es adoptet pro que it existe. Paroles quam radium, potassium, etc. ne lassa plazza a quelcunc discussion sur li tot terre. On ne mem besona aprender les. Ouo on desira in plu? 

 

Un perseverantie mal plazzat. 

 

Con un perseverantie digni de un ovre plu interessant, sr. Foster continua propagar su desde 1906 (27 annus !) publicante claves e mem un micri revúe, sin har fat til hodie un sol adepte... parlant. Ma nor coidealist ne es descorageat pro tam poc, il continua ofertar al munde un anacronic singularitá, credente servir un ideale quel es, in fact, irrealisabil... 

felicimen.    R. Bg.

 

-6-

 

 

 

LI QUESTION DEL INSIGNE DE OCCIDENTAL 

 

Li Centrale de Vienna comunica:

 

Un idé por quel on fa propaganda, usualmen have anc un visibil expression, un 

insigne o emblema. 

 

Esperanto e Ido usa stelles quam insignes. Conform al altri principes de Occidental 

noi deve serchar anc un altri, ma anc plu expressiv signe. 

 

Li postulationes a un bon insigne es l) symbolic caractere, 2) simplicitá, 3) originalitá, 4) inconfusibilitá, 5) bicromie, 6) (ne policromie). 

 

Secun oficiosi international pre-normes (A WB u. G. für O. : Organisationsschaubilder : Verlag f. Organisation, Wien III u. Berlin W 30/36 : 1932 ; pag. 14) li tilde es li simbol por "parlar" 

 

Ma ti application del tilde por expresser li notion "parlar" have ti general sense 

solmen por li intern organisation de fabricas e de burós, ci specialmen por expresser li notion "telefonar". Li tilde es un element del linea undulat, li simbol por comunicationes oral. 

 

Ma por li public usation un special sense del tilde ancor ne es stipulat. Pro to li 

viennés Occidentalistes proposi usar, quam oficial insigne de Occidental, li tilde del fig. l. To es du arcos de circul in sens contrari in un circul. Li linea undulat deve esser horizontal. Li circul e unde es nigri sur fund yelb (o albi in printation). 

 

Tam long quam un emblema plu apt ne es proposit noi recomanda a omni Occidentalistes usar li tilde quam provisori insigne de Occidental. 

 

Noi espera que li idé del lingue international va victoriar in li signe del unde de Occidental, quel mey ingresser omni landes del munde. 

 

E. Pigal, 

director del Central Officie del Occidental-Union. 

 

Remarca del Redaction : 

 

Li question del insigne ha ja preoccupat mult de nor coidealistes e plur projectes esset proposit ante ti del Centrale. 

 

Ja in 1928 Sr. de Guesnet fat graver li insigne del fig. 5 secun un dessin de Sr. van den Outer (de Holland), to es un stilisation del glob. In 1929, li Centrale de Vienna editet du species de insignes sur paper de color ; li unesim esset li glob terrestri aplatat, li duesim esset ti del figura no 2, un sole sur un mare. Omni ti insignes on opinet tro complicat, pro to on serchat ancor plu simplic. 

 

Sr. Lindstrom de Stockholm provat esquissar li dessin de nor figura no 3, in quel li circul representa li inicial líttere de "Occidental", quel include li lítteres CC (= Occ.) e LI (= lingue international).Ma Sr. Lindstrom arrivat post simplificationes al simplic circul quel esset printat sur li covriment de Cosmoglotta 1933. Tamen it sembla nos que li circul sol ne da li impression de un emblema pro que it es tro sovent usat sin signification. It ne es suficent. 

 

-7-

 

 

Fig. 5. 

 

Noi anc deve far remarcar que un bon insigne deve esser original. Si it es ja usat de altri organisation o partise it va causar sempre confusiones genant til quande on va esser obligat modificar it. Plu bon es strax selecter un insigne totalmen nov e non-usat. 

 

Passante noi deve citar li emblema just selectet da nov Hispan Occidental Association (fig. 4) : Un cruce in un circul; ti insigne es evidentmen valid solmen por li H. O. A. Por li Occidental 

Union noi deve decider esque noi adopte li dessine proposit del Centrale. Noi atende li opinion de nor letores por posser traer conclusiones e presentar rapport al Centrale. Ples inviar propositiones e criticas a Redaction de Cosmoglotta, 

Chapelle-Vaud Svissia ante li 1-im februar 1934.    R.B.

 

LI ADMIRABIL REGULARITÁ DE OCCIDENTAL 

 

vid-er (F. voir) 

pre-vid-er 

re-vid-er 

pro-vid-er 

pro-vid-ent-le 

pro-vid-ent-i-al 

di-vid-er 

di-vid-end-e 

 

Li regul de Wahl permisse derivar ancor : 

vis-ion 

vis-ion-ario 

vis-or 

vis-ibil 

in-vis-ibil 

vis-ibil-ità 

vis-iere 

re-vis-ion 

pre-vis-ion 

pre-vis-ibil 

pro-vis-ion 

a-pro-vis-ion-ar 

a-pro-vis-ion-ament 

di-vis-ion 

di-vis-or 

di-vis-ion-ano 

di-vis-ibil 

di-vis-ibil-ità 

re-vis-or 

 

duct-er (D. führen) 

duct-ion 

duct-ion 

duct-ibil 

duct-ibil-ità 

in-duct-er 

in-duct-ion 

in-duct-or 

de-duct-er 

de-duct-ion 

de-duct-ibil 

intro-duct-er 

intro-duct-ion 

intro-duct-or 

pro-duct-er 

pro-duct-ion 

pro-duct-or 

pro-duct-iv 

pro-duct-ibil 

in-pro-duct-iv 

in-pro-duct-ibil 

re-duct-er 

re-duct-ion 

re-duct-ibil 

se-duct-ion 

se-duct-or 

se-duct-iv 

 

-8-

 

 

LI 10 COMANDAMENTES DEL OCCIDENTALIST 

 

l. Propaga sempre quam si li success depende solmen de tui actività e ne de ti del altri propagandistes. 

 

2. Memora que nullcos es plu dangeros quam un consilia acompaniat de un mal exemple. Do, comensa per studiar completmen 

Occidental e usa it in omni ocasiones. 

 

3. Inter omni lingues international, Occ. es li maxim ínmediatmen comprensibil al majorité del civilisates. In consequentie, quande tu publica articules de propagande in national jurnale, scri in Occidental e 

ne solmen pri Occ. ; li efecte es plu grand. Ad plu, junte sempre un adresse de Occ.-Buro ; si li letores ne save u adressar se por informationes, ili bentost oblivia lor interesse. To es un foy strax extinctet pro manca de combustibile. 

 

4. Quande un hom sembla favorabil al idé de un lingue international, ne atende que il redeveni índiferent ; strax misse le omni documentes pri li question. On deve batter li ferre durant it es calid. 

 

5. Resta sempre calm e subrident in discussiones mem quande on atacca desgentilmen tui amat affere. 

 

6. Conserva sempre amical relationes con tui adversarios e evita vulnerant reprochas, nam un adversario de hodie posse esser deman un fervent collaborator. Li historie del mundlingue es plen de conversiones rapid e ínexpectat. 

 

7. Ne monstra un exagerat entusiasme quel vell mal impressionar li publicum e far creder que tu es un fanatico. Occidental ne es un religion ma solmen un lingue, li solution de un tecnic problema. 

 

8. Nequande perdi coragie pro li índiferentie del publica. Omni util inventiones comensat per esser criticat e mocat. 

 

9. Ne oblivia que li lingue international es destinat ante omnicos a tis qui besona it. Do ne perdi tui témpore a far parlar in Occidental tui cocinera, li cusino del filia de tui sapatero, o anc tui papagaye ; ma in prim loc acte che li viageros, li comerciantes e li pedagogos.

 

10. Si tu recive un desgentil lettre de partisan de un altri lingue international, ne incolera ma responde a il amabilmen que in omni dominias es sempre li maxim bon sistema quel victe ; plu bentost o plu tard li progress triumfa. Do, it es plu simplic strax adherer a it.    R.B.

 

-9- 

 

 

ETIMOLOGIC LEXICO DE GEOGRAPHIC NÓMINES 

de Karl JANOTTA 

 

Bolzano = nL. Bolzanum, IS. Bolzano, FA. Botzen, D. Bozen. - Li nómin de ti cité in Alto Adige (ante li Grand guerre : Sud-Tyrol) amemora un antiqui roman Pons Drusi ponte de Drusus , un roman militari station apu li via de Brenner, u un ponte traversat li river D. Eisack (L. Isarcus). Ancor hotempor existe in Bolzano restes de antiqui roman fortificationes. 

 

Botocudos, tribe de indianos apu li dextri rive del superior San Francisco in Brasil. Li nómin del tribe veni de P. botoque, batoque, "tampon de baril", pro li strangi adorne, quel ti indianos porta in li 

perforat labie inferior. 

 

Bretonia = L. Aremorica, nL. Britannia minor, I. Brettagna, FD. Bretagne, A. Brittany, nordwestic prominente de Francia ; recivet li modern nómin depos que ti region esset colonisat de britannic fugiardes, queles hat esset expulset del anglo-saxones. Ergo li nómin significa 

"Litti Britannia" in contrarie a Grand Britannia. 

 

Britannos — L. Britanni, F. Bretons, A. Britons, D. Briten, un celtic tribe, nominat secun li custom picter li córpor, nam celtic brith significa "multicolor". Secun li tribe li tot insul esset nominat L. Britannia. 

 

Brno = FD. Brünn, Tch. Brno, cité in Moravia, de Tch. brno "vate", situat apu un riveral passage, u li vias Budapest .. Praha e Breslau .. Wien crucea. 

 

Bruxell = L. Bruxellae, I. Brusselle, S. Bruselas, A. Brussels, D. Brüssel, de H.(ollandesi) broek (pronuncia : bruk) "palude", Broeksele "loc de palude". Li cité inferior sta sur li humid suol del valley del river Senne. 

 

Canaan = I. Canea, F. Chanaan, A. Canaan, D. Kanaan, significa lu "bass"; li nómin sembla har apartenet in prim solmen al litorale e har esset translatet solmen plu tard al vicin plu alt region til li Jordan. 

 

Canada = LISFA. Canada, D. Kanada, es derivat del indian parol kanata "un númer de cabanes' ; on asserte que li decovritores comprendet ti parol quam nómin del land. 

 

Canton = I. Cantone, FA. Canton, D. Kanton, cité in Sud-China, es tal nominat del europanos secun li provincia Kuan-tun, de quel it es li capitale. 

 

Catalonia = nLIA. Cataloña, S. Catalunia, F. Catalogne, D. Katalonien, ha nascet ex Gotholunia "land del gothos", pro que li 

gothos havet ci lor max ancian sedes sur li pireneic peninsul. 

(va continuar.) 

 

-10-

 

 

 

LI PERLE DE AMORE 

 

de H. G. WELLS. 

 

Li settesim historie de su grand tom de Historiettes, Ernest Benn, 7 s. 6 d. 

 

("London, 24 Junio 1933. Sr. Wells have null objection contra li printation de vor traduction de ci historie un singul vez in li revúe Cosmoglotta.   Sra. G. P. Wells." )

 

Li perle es plu bell quam li max brilliant del lápides cristallin — declara li moralist — proque it es fat per li suffrentie de un creatura vivent. Pri to yo posse dir necos, nam yo ne senti li fascination de perles. Lor nubós lustre move me nequant. Anc yo self ne posse decider pri li antiqui disput : esque Li Perle de Amore es li historie maxim cruel, o solmen un graciós fabul del immortalitá del bellitá.

 

Li historie evenit in Nord India, quel es li maxim fructosi suol, por sublim amorós histories, de omni landes del munde. It esset in un país de sol e lagos, e rich forestes, e montes e valleyes fertil. Ta esset un yun prince, dómino del tot land : e il trovat un puella de índescribil bellitá e delicie, e il fat la su reya e posit su cordie a su pedes. Lor amore esset plen de Joyes e dulcess, plen de esperantie, un amor exquisit, brav e mirabil. It esset li lor durant un annu e un part de un annu : e poy subitmen, pro alcun venenós picatura quel illa recivet in bosco, ella morit.

 

Ella morit e li prince esset tot prostrat. Li dolore fat le silent e ínmobil. On timet que il vell suicidiar se, e il ne havet ni filies ni fratres succedent. Durant du dies e noctes il jacet, facie al terre caremant, al pede del lette quel tenet li córpor de illa calm e bell. Poy il levat se e manjat, e standat tre quietmen quam un hom qui ha fat un grand resolution. Il fat metter li córpor in un sarc de plumbe mixtet de argente, e por to il fat far un sarc extern de lignes maxim precios e odorant, laborat de aure. E extra to il fat constructer un sarcofag de alabastre, ornat de precios lápides. E durant que on fat ti coses il passat maxim mult de su témpor che li lagos, e in li kioskes e pavilliones e boscos, e in ti chambres del palace u ili du hat maxim mult promenat, meditante su bellitá. Il ni lacerat su vestimentes ni sordidat se de cindres e sac quam esset li custom, proque su amore esset plu grand quam tal extravaganties. In fin il denove revenit inter su consilieros e avan li popul, e dit les to quo il hat li intention far. Il dit que il neplu posset tuchar un fémina, neplu posset pensar pri un altra, e pro to il intentet trovar un yuno adoptend quam su herede e instructer le su tasc, ma il intentet executer su deventies quam it dece : pri li rest, il vell dar se con su tot potentie e su tot fortie e su tot richess, omnicos quo il posset commendar, far un monument digni de su íncomparabil car perdita. Un edificie it vell esser, de perfect gracie e bellitá, plu mirabil quam alquande hat esset o vell esser alqual altri edificie, por que til li fin del témpores it vell esser un mirabile, e on vell parlar pri it, e desirar vider it, e venir de omni landes del terre visitar e vocar li nómin e li memorie de su reya. E ti ci edificie vell esser nominat li Perl de Amore. 

 

E to ci su consilieros e popul permisset le far, e to il fat. 

 

Annu sequet annu, e omni annu esset devoet al construction e ornament del Perle de Amor. Un grand fundament esset ciset ex li vivent petre in un loc u it semblat que on regardat li nivós desert del grand montania tra li valle del mund. Ta esset villages e 

 

-11- 

 

 

montes, un tornant fluvie e in grand distantie tri grand cités. Ci on posit li sarcofag de alabastre sub un pavillion de habil elaboration, e circumposit pilares de un petre strangi e bell e mures marcat e decupat, e un grand scatull de massonerie tenent un cupol e pinacules e cupolettes, tam exquisit quam un juvel. 

 

Nu, il ne plu esset li graciós yuno qui amat li puellic reyessa. Il esset un mann, grav e atentiv, tot concentrat al construction del Perle de Amor. Con omni annu de efortie il hat aprendet nov possibilitàs in arc, e mur, e contrafort : il hat aportat plu grand potentie al materiale usand e il hat aprendet cent colores e effectes pri queles il ne hat posset pensar in li comensa. 

 

Su sens del color hat devenit plu exact e plu frigid : il ne plu cuidat pri li esmaltat aurilineat clartá de un illuminat messale : il selectet nu un blu coloration, quam ti del ciel, quel da subtil tintes, ombres discret e subit larg diluviamentes de purpur opalescentie. 

 

...Con terror e astonation on videt li Perl de Amor ascender a un superhoman largore e altore e magnificie. Nequande on hat anticipat un tam sublim cos quam ti ci. "Vermen admirabil es li miracules", on murmurat, "quel li amor posse far". E omni fémina del munde, qualcunc altri amores ili havet, amat li prince pro li splendore de su devotion. 

 

Tra li medie del edificie curret un grand nef, un vise, quel li prince bentost amat plu e plu. Del intern intrada del edificie il perspectet un immens pilarat galerie, tra li cúlmine del pavilion sub quel jacet li sarcofag, tra un apertura mirabil constructet, al nivós desertes del grand montania. Li pilares e arcos e contrafortes e galeries ascendet in chascun láter, quam grand archangeles attendent in li ombres li presentie de Deo. Quande un hom videt ti auster bellità in unesim vez il esset exaltat : poy il frissonat e su cordie abassat se. Tre sovent venit li prince por star ta e regardar ti vise, movet profundmen ma ne tot satisfat. Li Perle de Amor havet ancor alquo, il sentit, quel il devet far ante que su tasc vell esser compleet. Sempre il commendat quelc micri alteration. E un die il dit que li sarcofag vell esser plu clar e plu simplic sin li pavillion : e pos har long regardat it tre fix, il fat forportar it. 

 

Li sequent die il venit e dit necos. E anc li sequent, e li sequent. Poy durant du dies il absentat se. Poy il revenit con un architecte e du mastr-artisanes e un micri. 

 

Omnes regardat silent, stante junt in un micri grupp, inter li seren vastess de lor acomplement. Null tracie de labor remanet in su perfection. It esset quam si li Deo del bellità de natura hat self prendet lor infant. 

 

Sol un cos desfigurat li absolut harmonie. It esset un cert desproportion del sarcofag. Nequande it hat esset inlargiat e vermen qualmen posset it esser inlargiat depos li prim dies ? It defiat li ocul, it intalliat li fluent lineas. In ti sarcofag esset li scatull de plumbe e argente, e in li scatull de plumbe e argente esset li reya, li car immortal caus de omni ti bellità. Ma nu ti sarcofag ne semblat plu quam un micri obscur oblong quel jacet íncongruent in li grand vise del Perle de Amor. It esset quam si alcun hat fat cader un valise sur li cristallin mar de ciel. 

 

Long li prince meditat, ma nequi savet li penses quel passat tra su mente. 

 

In fin il parlat. Il imperat : 

 

"Porta to for." 

---

 

Li societé sempre ha crucificat li serchatores del verità pro que it time les. Con jure it regarda li acomodation a nov factes quam un grand íncommoditá.    Lindsey. 

 

Efecter sin querelles. Lao Tse.

 

Li secrete del potentie es li volentie.    G. Mazzini. 

 

Li colere es un del maxim grand peccas ; nam it prende de nos lu maxim nobil, lu maxim divin : li prudentie. Herm. Heiberg. 

 

-12-

 

CRONICA 

 

SVEDIA 

 

Nor coidealist Sr. Albert Haldin, apotecario, in Erkilstuna, un del unesim benefatores de nor movement, ha sponsat Senioretta Alice Jansson. Nor cordial gratulationes e calid desiras de felicitá. 

 

Li Vindeln, revúe de un populari unversitá in Svedia, nro 4, 1933, contene un long articul "Hjelpsproksfrogan" (li question del lingue auxiliari). Li autor es sr Cand. Phil. Carl Segerståhl, quel recentmen adheret a Occidental e ja in verne 1933 ductet studie-circules in nor 

lingue. Inter altricos noi cita in li articul : in Espo e Ido "omni substantives fini per -o, omni adjectives per -a e li max mult adverbies per -e. Ti qui es lingualmen ínexperientiat incontra ínnecessi desfacilitás. Un simil desfacilitá — trovabil in un e altri national lingue, p. ex. Dan e German — es li postulation que li substantives deve esser scrit per e majuscules. Li instructores del matrin lingue in li resp. landes posse atestar quam desfacil it es far li eleves aprender ti cose. De mult 

lateres — ne minim del laboreros — on hotémpor postula un reform in ti respect. Recentmen on ha fat fort ataccas contra ti etiquettes in Dania. " Li articul, quel nu es editet quam apart brochura del Sved 

Occ. Federation, accentua li grand avantages de Occ. e fini per mult 

specimenes de vocabules e textus. 

E. Berggren. 

 

SVISSIA 

 

Li organ sviss del stenografistes Aimé Paris (Biel) publicat spontanimen in su numeró de novembre 1933 un long articul pri Occidental. Li redactor fini per li conclusion : "Li structura del lingue "Occidental" fa de it certimen li maxim harmoniosi del lingues international pri queles noi audit parlar til hodie e su studie ne deve indiger interesse. 

 

On save que Occidental ha esset adaptat til nu a 5 sistemas de stenografie, ma ne ja al importantissim systema Aimé Paris. Esque forsan un practicant de ti sistema vell interprender li adaptation ? 

 

Li revúe international Art et Dessin, aparient in 3 lingues, ha publicat in su ultim numeró un anuncie directimen in Occidental por informar li publicum pri li existentie del famosi Bussol del colores creat de Sr. Major Henri Tanner de Bern, comiteano del Sviss Ass. por Occ. 

 

Nie wieder Krieg, un revue pacifistic aparient in Zurich (Svissia), in su numeró de octobre 1933 publica un articul simpatic in favore de Occ. e invita su letores demandar informationes concernent nor movement al Secretariatu de Chapelle. 

 

ANGLIA 

 

Du lettres de Sr. Beer pri Occ. va esser includet in Vital Sayings of the year 1933, Shaw, London, 12 s 6 d (Vital Pronunciamentes del Annu 1933). 

 

Sr. Eric Biddle scri nos : 

 

In julí 1932, yo recivet un lettre de nor hodial activissim secretario Sr. S. W. Beer. Il demandat me esque yo havet ancor interesse por Occidental (nam yo hat ocupat

 

-13- 

 

 

me pri ti lingue quelc annus antey). Yo esset tre sceptic pri li possibilitá instaurar un movement in Anglia e respondet dubitosimen. Tamen, nor amico esset persistent e in li fine yo promesset auxiliar le per li printation de su circulares e folies propagatori. 

 

Li entusiasme de Sr. Beer e un visita de Sr. Moore victet mi índiferentie e yo comensat li publication de un Bulletin (Interlanguage News).

 

Desde tande ha passat un annu. Li fide de Sres Moore e Beer ha esset justificat e hodie noi have ci in Anglia un vivent movement quel cresce constantmen. Li publicum, mersí al mult articules in divers gazettes comensa saver que Occ. existe. 

 

Resta mult a far. Maxim urgent es li publication de vocabularium. To va esser interprendet durant li hiverne e it va aparir, quam li Radicarium, in liverationes, queles va contener chascun 8 págines e circa 200 vocabules. Li custa va esser tre bass e li vendition va aportar un util profit a nor Association. 

Eric Biddle. 

 

AUSTRIA 

Li celebri Hoerbiger-lnstitute de Wien (Austria) publica desde octobre de ho-annu un revúe scientic in german con resumas in lingue international Occidental. On save que li scientist austrian Hoerbiger, morit ante du annus, es li autor de un Cosmologie explicant li formation del universe. Li nov revúe es consacrat al problemas de fisica, de geologie, de meteorologie. Nor letores posse demandar specimenes a Hoerbiger- Institut, Ehamgasse, 40, Wien XI, Austria. 

 

Auxilie per Occidental. 

 

Senioretta Lisl Heger, occidentalista in Wien, ha recivet excellent auxilies de seniorettas Guilbert e Colas de Francia por su dissertation de doctoratu in national psicologie del infantes, expresset in li scolari articules (temas, obligas) de ti ci. 

 

Ella mersia cordialmen su francés coidealistes. 

 

Un coidealist de Herne Hill, Australia, desira aprender li croatian lingue. Esque un de nor letores savent ti lingue posse dar consilias e indicar libres in anglés por su studie. Ples responder al redaction de Cosmogl. 

 

Sr. Eugen Moess, de Wien, informa nos que li articul "Autoritás e progress” publicat in Cosmoglotta no 90 ne esset traductet in Occ. de le, ma de Sr. Alois Deminger, ingeniero. 

 

Per li sam ocasion, li redaction de Cosm. prega li traductores de altri articules, trovat in li porta-folies del manuscrites, benevoler anunciar se. Ti articules va apariv in Cosm. ne signat til quande noi va conosser li traductor. 

 

Sparwirtschaft (rational economie), numeró 7/8, julí-august 1933, critica sur págin 240 li ovre "Occidental, die Weltsprache” de E. Pigal etc. Ti critica es remarcabil pro du causes, in prim pro que ti revúe es editet del "Hauptverband der Industrie Osterreichs" (= general association del industrie de Austria) e pro que it es li organ de publication del "Osterreichischer Normenausschuss" (austrian comité por normes), e in secund pro que on comisset Ing. E. Wüster, li autor del max grand lexico Esperanto-german, far ti critica. To es un signe, quant importantie li ductores de ti grand association atribue a Occidental. Senior W. contraposi li natural derivates de Occidental barbero, electrico, fisico, director (dirigente), bibliotecario al artificial derivates barbisto, elektristo, fizikisto, direktisto, bibliotekisto de Esperanto, e accentua li naturalitá de Occidental per alegation del corespondent vocabules in anglesi, german, russ e francesi. Il constata in fin: "Li rational lingues (D. Plansprachen) del tip de Occidental have li avantage, que conossores del westeuropan lingues posse leer les presc sin grammatical conossenties. Occidental have in contrast al altri representantes de su gruppe li grand merite har inregistrat su derivates in un sistema relativmen regulari. Li present libre es un unesim introduction. Su 5 autores (2 de ili es austrianes) ha fat un labore solid e complacent." In ti ocasion mey esser rectificat, que mem 3 del autores es austrianes, nam anc senior E. Graber es tal.   Jil.

 

-14-

 

 

FRANCIA 

 

Li revúe Interlanguages de Paris publica successivmen li portretes de Sr. Pasma, 

president del Occidental-Academie, de Sr. Dr Nidecker, president del "Sviss Association por Occidental" e de Sr. Joseph Gär, de München, autor del Dictionarium German-Occidental. Li sam revúe publicat articules scrit de R. Berger e K. Janotta por li defense de Occ. 

 

Educateur prolétarien de Francia, in su numeró de julí 1933 exposi li argumentes de un Esperantist, sr. Bourguignon contra Occidental e li defense presentat con grand competentie de nor coidealist sr. Poujet. 

 

In summa, sr. B. reprochat a Occidental esser un lingue del capitalistes contra 

que Esperanto es li lingue del revolutionarios russ (!). A ti extraordinari afirmation, sr. P. respondet que sr. de Wahl nequant fat politica e que Occidental ne es plu capitalistic quam Esperanto. Un medie linguistic de intercomprension ne es plu li apanage de un partise quam de un altri. Occidental have hodie anc partisanes che li Bolchevistes. 

 

Sr. B. alegat que sempre plu li paroles russ e asiatic va penetrar in Esperanto. A quo sr. P. responde que to ne demonstra que Esperanto es plu apti reciver e assimilar ti paroles quam Occidental ! 

 

(Red.: Noi adjunte que in contrari Esperanto es minu apti quam Occidental assimilar ti paroles russ o asiatic. In Occ., por exemple, li paroles vodka, knut, tundra, czar, té, cangurú, pagoda, divan, shah, nirvana, bayadera, etc., es assimilat sin mutilation. In Esp-o, pro que li etiquette-o es obligatori, on deve desfigurar les a vodko, knuto, tundro, caro, teo, canguro, pagodo, divano, saho, nirvano, bajadero, etc.) 

 

Naturalmen sr. B. ne obliviat objecter que Occidental es tro occidental e que un 

lingue auxiliari bon por li russes deve esser de preferentie artificial ! Ma sr. P. havet su response tot pret. Por refutar ti argument tant amat del Esperantistes, il citat li opinion del revúe esperantistic russ self NOVA ETAPO quel scri (p. 23, 1933) — in Esperanto - "La komuneuropa teknikaterminologio farigas au almenau komencas Jarigi tutrnonda. La kulturaj lingvoj de Azio alprenas gin pli kaj pli. La grek-lalina terminologio, pro tio, ke Europo iras antau ciuj lau la vojo de teknika progreso, venkas ciujn siajn konkurentojn."

 

Do, li russ Esperantistes self proclama que la greco-latin terminologie es adoptet 

sempre plu del Asianes e que it victe omni su concurrentes. 

 

E ti terminologie es conservat completmen in Occidental, durant que it es mutilat 

in Esperanto-Ido. Quel plu bell garanti de success on desira por Occidental in 

Oriente ?

 

Li Chasseur Français, revúe editet in St. Etienne (Loire) publica in su numeró de octobre 1933 un articul pri Esperanto. Pos har amarimen criticat li resistentie del 

publicum contra Esperanto (ma esque li sistema presentat ne es culpabil de ti resistentie li autor del articul, sr. Georges Avril alega que quar celebritás ha "reconosset, post objectiv exámine, que Esperanto aporta un solution complet, logic e elegant del problema del lingue international". 

 

Inter ti quar, queles in facte, ha aprobat precipue li idé de un lingue international 

simbolisat per Esperanto, sr. Avril cita li celebri linguist francés Meillet. Ti assertion es contradit de sr. Meillet self quel ha declarat textualmen (noi have su declaration scrit sub li ocules) - in francés — :

 

« L'Espéranto a de grands mérites, mais son succès actuel est fâcheux, en un sens, car s'il est définitif, ce sera le succès d'une solution assez défectueuse. » 

 

To es clar. Exactmen quo nor pense. Sr. Meillet ha explicat in altri locos pro quo 

Esperanto es defectosi. 

 

-15- 

 

 

(Image)

 

MUNDO - HEM 

in Alberiz proxim Luck (Bohemia)... 

 

es un etablissement por li education natural del yunes. Musica, balneas, theatre, alt-frequentie-radiator con helium-sole supervigilal de un medico, null comfort manca a ti hem modern. 

 

Li interlinguistes qui vole passar agreabil vacanties o reposar se deve far un sejorn in Alberitz. Ili va trovar ta li occasion perfectionar se in... Occidental. 

 

Li director de li Mundo-hem es Senior Pastre Helmut MILNER, nor colaborator. 

On save que Sr. Milner es li autor del conosset lingue international Cosmar, pri quel Cosmoglotta parlat plur vezes. Post har studiat li labores de E. de Wahl, Sr. Milner abandonat su sistema, malgré li custosi sacrificies fat por propagar it, e in 1930 il adheret con entusiasme a Occidental. 

---

 

Noi fa memorar que li abonnantes a Cosmoglotta in 1934, qui paya lor abonnament ante li 1 januar, recive gratuitmen un del tomes del colection Ovre. Ples indicar sur li mandate li nró del tome selectet secun li catalog del covriment de Cosmoglotta. 

 

-16-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.