| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 094 (mar 1934)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA 

 

Annu XIII  Marte 1934  No 3 (94)

LI ORIENTE PROTESTA !...

 

Li Esperantistes es hodie mult preoccupat del "rezolucio" per quel li "Japana Esperanto Kongreso" in Kioto (Nov. 1933), protesta contra li invasion del neologismes in Esperanto. Ti congress "energie malrekomendas, pro la bono de Esperanto, la uzon de neologismoj sen nuanca diferenco... Tro ofte, oni ne atentas nin Orientanojn che la enkonduko de internaciaj vortoj, kiuj ne estas komprenata en la Oriento".

 

Strax quelc amicos esperantist signalat nos ti "rezolucio" e concludet que it es directet contra li naturalità del "Occidenteeee", e que mem it es li condamnation del principies de Occidental ! 

 

In realitá, ti rezolucio pruva nequo contra nor systema. In contrari ! Li afere es vermen interessant e noi hasta exposir it a nor letores e anc al tro superficial judicant Esperantistes. Por comprender li Oriental protestation, on deve intrar in li construction de Esp-o. 

 

Li male jace in li construction de Esperanto. 

 

Li enorm majorité del derivates international fini presc sempre per li sam suffixes -ion, -or, -ura, -iv, -ment, etc. (quam it es esset constatat in Cosm. de nov. 1933, p. 92). Ma Dr Zamenhof ne admisset ti sufixes in su sistema. Por formar li nómines de action, por exemple, il substituet li finale -o al finale -i del verbes : administr-i, adminis-tr-o ; deklar-i, deklar-o, civiliz-i, civiliz-o, etc., etc. 

 

Ma li nómines de action, derivat de ti verbes es in li grand lingues de civilisation : administration, declaration, civilisation, etc. , etc. Li fortie del internationalitá es tal que ti derivates invadet poc a poc Esperanto e esset admisset quam nov radicas, quam neologismes. Apu li derivates regulari, ilumino, konverso, delego, etc.. esset admisset li dublettes iluminacio, konversacio, delegacio, etc. Remarca ti curios formes per -io, quel postula un fals accentuation sur i. Esperanto ne posset adopter li finition natural -ion pro su acusative quel vell postular iluminacionon... etc. 

 

Anc apu direkci-isto, konduk-isto, redakt-isto, etc., regularimen derivat ma ínnatural es usat paralelmen direktoro, konduktoro, redaktoro, etc., quel ne posse derivar se regularimen pro que li sufixe -or ne es admisset in Esp-o. Sam casu por li derivates per -ura, -ment, e -io. 

 

On ha resumat li derivation de Esp-o per ti formul tre just : "Quande Esp-o vole esser regulari, it es ínnatural, e quande it vole esser natural, it es ínregulari!" 

 

Quam on divina, ti neologismes es usat precipue del europan e american Esperantistes qui save que ti paroles es international durant que li derivates regulari es artificial.

 

Pro quo li Orientales es contra li neologismes. 

 

Ma li Orientales ne comprende li necessità de ti neologismes apu li derivates regulari. In un curt extracte del vocabularium Japanesi-Esperanto, publicat in li revúe "Esperanto", on trova, vis a vis un parol Japanesi, li traduction evolu-i, -evolu-o... e anc evolucio quam equivalent de evoluo ! It es evident que li Orientales ne comprende li utilitá de ti duplic traduction quel causa continual hesitationes. On ne plu save esque on deve dir evoluo o evolucio. Do li Orientales tot naturalmen protesta contra li duesim form e fa memorar al Europanes que li essential avantagie de Esp-o es su formation per afixes e composition. Li "rezoluzio" de Kioto explica ti resistentie tre clarmen : 

 

"La Japana Kongreso deklaras ke la vortfarado per afiksoj kaj kunmetado estas unu el la esencaj karakterizoj de Esp-o ; gi estas grava plifaciligo de la lernado". (Li parol-formation per afixes e composition es un del essential caracteristicas de Esp-o ; it es un important afacilation del studie). 

 

-33- 

 

 

Nu ! ti principie noi completmen aproba. Noi aplaude con entusiasme li coragiós postulation del Japaneses. Li Oriente es rect ! Un lingue international ne deve haver du species de paroles de sam signification : un derivate regulari e un altri adoptet pro pietá al internationalitá. Talmen on charja ínutilmen li vocabularium, e li Orientales deve aprender du lingues. Ti strangi situation de Esperanto ha esset mult vezes explicat e criticat in nor publicationes, specialmen in li important exposite de E. Pigal "Essentie de Occ." (Cosm. no 56), in li capitul : Valor cultural e educativ de Occ. 

 

Ma li fortie del internationalitá !... 

 

On va objecter nos : it es facil contentar li Orientales ; it sufice eliminar ti neologismes e usar solmen li derivates regulari de Esp-o. Ve ! Li solution ne es tam facil. On ne posse ignorar li potentie del naturalitá.

 

Zamenhof, por evitar que su Esp-o cade in li cáos del paroles international contentat se per circa 2000 radicas in comensa, ma poc a poc li international paroles invadet irresistibilmen Esp-o pro li repugnantie natural al artificialitá. Li crise causat del antagonisme inter li naturalitá e li artificialitá esset ínevitabil e va esser regretabilmen sempre plu acut, nam ti antagonisme es ínsolubil in li sistema. Pos 50, pos 100 annus, li problema va esser li sam pro que li culpa jace in li construction self del sistema. 

 

Vole vu un exemple typic del fortie del naturalitá ? It es trovabil in li parol self rezolucio, quel li Orientales self usa quam titul de lor protestation. Ti parol esset ínconosset in li Esperanto de Zamenhof. Til 1907, li vocabulariums Esp-o traductet ti parol tre International per decido o decid-ajo. In 1908, li dictionarium de Cart accepta rezolucio, ma solmen in li sens medical, quo constituet ja un unesim concession al internationalitá. Ma hodie, ti sam parol rejectet de Zamenhof es usat plenmen con li sens general postulat del internationalitá. Talmen por miles e miles de altri paroles. E it es tro tard por ear retro al Esperanto de Zamenhof, ye li nómine del regularitá. Li naturalitá es tro potent. 

 

Qualmen soluer li antagonisme ? 

 

De un part li Americo-Europanes tende preferer li internationalitá al regularitá e de un altri parte, li Orientales postula li conservation del regularitá.

 

Un sol via possibil es : Occidental ! 

 

(Image: Occidental es li aurin clave quel aperte li tresor del vocabularium international) 

 

Occ. es li sol sistema combinant li regularitá con li naturalitá, li sol sistema possent satisfar in sam témpor li beson de naturalitá del Occidente e li beson de regularitá del Oriente. Omni duplicitá de paroles, quel causat li protestation de Kioto es ínexistent in Occ.

 

Por exemple, del verbes ilumina-r, conversa-r, delega-r, civilisa-r, confedera-r, resolu-er, etc., etc. (pluri miles de paroles es in li sam casu !) on deriva in Occ. regularimen li nómines de action illumination, conversa-tion, delega-tion, civilisa-tion, confedera-tion, resoltion etc., e omni ti derivates es rigorosimen conform in sam témpor al naturalitá e al regularitá. Li question del neologismes ne mem posse esser discusset in Occ, nam per su regules Occ. retrova precismen ti paroles international sin alcun hesitation. 

 

E ti problema es soluet per 3 curt regules quel omni Orientale aprende in quelc minutes. Esque vu comprende nu li alt signification del rezolucio de Kioto? It justifica completmen li principies e li construction de Occ. It es nu urgent far conosser al Orientales li sol solution satisfant lor postulationes. Occ. deve esser strax expandet in Oriente. 

 

-34-

 

 

E li altri systemas ? 

 

Forsan on va questionar nos : esque altri projectes ne anc solue li problema per lor derivation ? Regretabilmen no ! Quam in Esp-o, li derivation de Ido ne posse formar li paroles international per su propri regules (ma solmen un parte de ti paroles). E to es li cause de long disputas che su adeptes. Ad-ver, Ido have li suffixes -iv e -uro, ma pro que li notion de supine ne es egardat, ti sufixes forma paroles quam eduk-iva, 

decor-iv, etc. !!! 

 

E Ido rejectet completmen li max international suffixe -ion, benque it servi formar milles de derivates natural. Li sam dilemma existe in Ido quam in Esp-o. Ido es íncapabil retrovar li derivates international con -ion, -or per su propri regules. E save vu quo proposi li Idistes por soluer li desfacilitá (Vide lor revúe "Muevi")? Ili proposi introducter per un sol colp omni paroles per -ion quam nov radicas, quam neologismes apu li derivates 

regularimen format per -o ! Si un vez Ido penetra in Oriente, li historie va recomensar ; un nov congress de Kioto va dever adressar un "rezolucio" al Idistes del Occidente ! 

 

Li altri sistemas de lingue international ne solue plu bon li problema del derivation natural. Por exemple Romanal, creat circa ante 20 annus del avocat Michaux, li presidente del unesim congress de Esp-o in Boulogne s/Mer de 1905, es anc íncapabil derivar regularimen li paroles per -ion, -or, -ura, -iv. Romanal considera les quam nov radicas. 

 

Li sam cáos existe in Uniti Langue, quel esset creat de du german Idistes, in 1922, li sam annu quam Occ. Ni Romanal, ni Uniti Langue cuida pri li regularitá in li derivation ; lor autores ne suposit un sol moment que li Orientales besona li regularitá ! Forsan li rezolucio de Kioto va far comprender it a ili ! It es significativ que, durant que Romanal e Uniti langue ne trovat un sol adepte til nu, Occ. sempre extende su movement. 

 

Noi repeti : li tot nod del question, li capital desfacilità in li elaboration del lingue International jace in li deverbal derivation ; ni Esperanto, ni Ido, ni alcun altri sistema ha desligat li nod. Pro to no; resta entusiast defensor de Occ., li sol sistema possent contentar li oriental e li occidental popules.  R. Bg.

---

 

OCCIDENTAL ES LI SOL LINGUE INTERNATIONAL FORMANT REGULARIMEN LI PAROLES INTERNATIONAL 

 

plic (F. pli, D. Falte) 

plic-ar 

du-plic 

du-plic-ita 

du-plic-ata 

tri-plic-e 

im-plic-ar 

de-plic-ar 

re-plic-ar 

sun-plic-ita 

sim-plic-ita 

com-plic-ita 

com-plic-ar 

com-plic-ation 

a-plic-ar 

a-plic-ation 

a-plic-abil-ita 

ex-plic-ar 

ex-plic-ation 

ex-plic-ativ 

ex-plic-abil 

in-ex-plic-abil 

press-er 

press-ion 

com-press-er 

com-press-ion 

com-press-or 

com-press-iv 

com-press-ibil 

com-press-ibil-ità 

im-press-ion 

im-press-ion-ist 

im-press-ion-abil 

im-press-ion-abil-ità 

ex-press-er 

ex-press-ion 

ex-press-iv 

ex-press-iv-ità 

ex-press-ibil 

de-press-ion 

de-press-iv 

su-press-er 

su-press-ion 

su-press-ibil 

 

miss-er (F. envoyer) 

miss-ion 

miss-ion-ano 

miss-iv-e 

trans-miss-er 

trans-miss-ion 

de-miss-ion 

de-miss-ion-ar 

de-miss-ion-ario 

com-miss-ion 

com-miss-ion-ario 

ad-miss-ion 

ad-miss-ibil 

in-ad-miss-ibil 

ad-miss-ibil-ità 

per-miss-er 

per-miss-ion 

per-miss-ion-ano 

re-miss-er 

re-miss-ion 

 

-35-

 

 

LI LINGUE EXPECTAT 

 

"Vu trubla nor adeptes, objecte nos quelc Esperantistes, vu noce lor entusiasme per vor propaganda" 

 

Noi responde : No ! Li numerosi lettres, quel noi recive monstra que Esperanto ne satisfa su adeptes e que li lingue international risca perir si on ne rectifica li fals via sequet til hodie, si on ne rejecte li ínsuportabil artificialitá quel Esperanto vole imposir malgré li instinctiv repugnantie del popul. 

 

Por monstrar li actual statu de spiritu del mundolinguistes, noi cita ti-ci lettre just arivat che li administration de Cosmoglotta. 

 

Rio de Janeiro, 1o de Janeiro de 1934. 

 

Estimataj sinjoroj, 

 

Okaze, mi trovis numeron de "Cosmoglotta" kaj ekinteresighis pri "Occidental". Gis nun, mi neniam audis pri tiu-ci lingvo, car la estroj de nia esperanto-klubo kaj ankau la esp-revuoj preskau neniam parolas pri tiaj novajoj. 

 

Esperanto lacigas min. Mi pensas ke la "lacigeco" estas unu el la plej karakteraj trajtoj de Esperanto, kvankam unuavide gi sajnas esti tre simpla kaj facillernebla. 

 

Mi pensas ankau ke la nenatureco de la lingvo malpermesas la disvolvigho de la literaturo kaj poezio. Verdire, la originala Espo-poezio (Julio Baghy, k. t. p.) estas tiel artefarita kaj senviva kiel la lingvo mem. Neniel gi estas arto ! Ili ambau (la lingvo kaj la literaturo) estas "homunculus" sed neniel vivaj estajoj ! 

 

Tial mi dezirus ekkoni Occidental'on. Eble gi estas pli vivplena kaj homa lingvo..."

 

Quam on vide, ti spontan judicament de un expert Esperantist monstra li fatiga causat unicmen del artificialitá del lingue. To explica pro quo Esperanto ne progresse : tro mult adeptes abandona li movement pro que li sistema es tro lontan del natura.

 

Un altri interlinguist de Rio de Janeiro, qui practica Esperanto desde 25 annus comensat per scrir nos un grand lettre plen de objectiones ; noi invitat le examinar almen li construction de Occ. ante combatter it. E poy, il respondet nos in un tot altri ton per ti confession : la derivado de Occ. estas mirindajo !    R. Bg.

---

 

IMPORTANT AVIS POR OMNI CORESPONDENTES CON ESTONIA 

 

Depos februar 1934 por li posta in Estonia es valid solmen li nov estonian nómines del cités, locs, strades, etc. It mem ne es permisset usar ambi nómines, li nov junt con li anteyan. Correspondenties peccant contra ti rigorós ukas va esser regardat quam sin adresse e adressat quam íntrovabil. Pro to it es necessi usar nu solmen li nov estonian nómines : Tallinn (Reval), Tartu (Dorpat, Jurjew). Rakvere (Wesenberg), Paide (Weissenstein), Haapsalu (Hapsal), Pärnu (Pernau), Narva-Jöesun (Hungerburg), Kuresaare (Arensburg), etc. 

E. de Wahl. 

 

-36-

 

 

ENGELBERT PIGAL 

 

E. Pigal, ingeniero in Wien (Austria), posse esser nominat li secund patre de Occidental. A su clartá de vise, a su energie, a su tenacitá, nor 

movement debe su unesim Impulsion. 

 

Sr. Pigal esset, in 1921, un del 5 organisatores del unesim Ido-Kongreso. Essente ingeniero del grand firma Hoerbiger & Cie de Wien, Sr. Pigal interessat se al labores astronomic de su chef, li astronom Hoerbiger, e il publicat in Ido li Cosmogonie glacial de ti-ci (hodie traductet in Occ.). 

 

In 1922 aparit Occidental. Strax (forsan li unesim) Sr. Pigal, malgré su extrem yunesse, perceptet li extraordinari qualitós del solution de Wahl, quel semblat in unesim vise al profanes ne plu remarcabil quam li altri numerosi projectes. Durant li unesim annus, Occidental incontrat solmen prejudicas. 

Certmen, un altri mann quam E. de Wahl vell har abandonat li lucte ; li simpatie de quelc Idistes, inter queles E. Pigal in prim, subtenet le, nam il savet que plu o minu tard li veritá victe. 

 

E. Pigal ganiat al scole naturalistic su colegos plu old, plu experimentat quam il, por exemple Sr. Janotta, ancian Volapükist e Esperanstist e presidente de un Ido-Kongreso, Sr. Hoerbiger patre e filio, Sr. Deminger etc., etc. Per Cosmoglotta, quel il redactet de 1926 til 1930, il iniciat li unesim propaganda sistematic inter Idistes e Esperantistes. Ancor hodie il es Director del Occidental-Union de quel li sede es in Wien XI (Ehamgasse 40). 

 

Dir in quelc lineas li admirabil labor de ti pionero ne es possibil. Plu tard li historianes del lingue international va astonar se pri li su enorm capacitá de labor junt a un tel richess de conossenties linguistic...e tamen Engelbert Pigal ne es un professional linguist ! 

 

Noi save que, con un tal chef, nor Occidental movement posse ear ad-avan in fide.    R.B.

---

 

Li memorantie es li sol paradise ex quel noi ne posse esser expulset. 

 

Tolerantie es li normal expression de intern securitá. Mem Anglia esset liberal solmen tande, quande it sentit se por long témpor esser victor sin possibil dangere, e supressiv quande it sentit se in dangere.  Keyserling.

 

Saver es poc, voler es plu, posser es omnicos.   Shaw.

 

-37-

 

 

ESQUE ON VA REFORMAR ESPERANTO E IDO ? 

 

Long, noi credet it, ma hodie nor conviction es fat. Sovent, adeptes de 

ti lingues asserte que bentost on va "modernisar" lor idioma ; it sufice atender ! Precipue che li Idistes, on ha discusset calidmen, on proposit reformas in li direction de Occidental ; ma desde 6 annus on ha reformat necos e mem li Ido-reunion in Luxemburg de 1933 ha votat li desir que on mey instituer "10 annus de stabilità in Ido" !! 

 

Do, li evenimentes del ultim periode ha docet nequo al Idistes. Ili vide lor ranges diminuer desde que Occidental attrae li partisanes del naturalità, ma in vice de interprender francmen li modernisation de lor lingue, ili decide conservar nechangeat lor demí-reformat Esperanto ! 

 

Ti decision ne deve astonar nos : it es tro tard por reformar ni Ido, ni Esperanto. Ti labor devet esser fat in li unesim annus. Hodie li capitales investit in li editiones e precipue li acustomation, li ínevitabil acustomation impedi it. 

 

Por comprender quel fortie representa li acustomation, it sufice studiar li historie del reforma ortografic in li lingue francés. Ante un demi-secul, Francia esset agitat per prominent grammaticos, qui volet simplificar li ortografie francés tant complicat. Omnes concordat que on devet far ti simplification ma con un restriction : sin modificar li fisionomie (o aspect) del paroles. Naturalmen ti du postulates esset ínconciliabil ! Li acustomation esset tant inradicat que li reformatores trovat un terribil opposition che omnes strax quande ili volet modificar un sol parol. Mem Voltaire li maxim influent scritor frances del 18im secul por obligar li Franceses scrir filosofe in vice de philosophie, rangeat ti parol in li líttere F in su Dictionnaire philosophique. Du secules plu tard, francés continua scrir philosophie malgré li exemple de hispan e italian ! 

 

Li conosset teoretico Michel Breal ha explicat ti conservatism in un libre tre interessant "Causeries sur l'orthographe". In it, il monstra que li difusion del instruction, del libre es li ver responsabil : "Li reformas esset possibil in li anteyan secules, tande li jurnalisme ne hat prendet li spíritus e li ocules in li ligas del hábitu. Sam quant augmenta li númere del homes savent leer e scrir, li efortie postulat por un reforma deveni plu grand. Omni nov dictionarium es un pesa adjuntet in li balancie sur li latere del conservatism. 

 

Pos 10 annus, Ido e Esperanto va esser ancor minu reformabil e reformat quam hodie. 

 

Chascun libre, quel va esser publicat durant ti periode va esser un pesa adjuntet in li balancie sur li latere del conservatism.   R.B.

---

 

A omnes ! 

 

Omni hom quel apprecia li órdine, posi su corespondenties in cadernes, e, por fixar les, perfora les in li levul márgine. Ma quande vu prende un tal caderne por controlar alquo, ho ve ! Ta vu trova sovent lettres scrit justmen til li márgine, li scritura es perforat e li partes del lettre proxim li márgine es ínleibil. Adver li maxim multi homes ha apprendet in li scol que on deve lassar líber li levul márgine por evitar ti desavantage. Ma ti bon regul de scol ne considera li homes quel utilisa anc li reverse del lettre-paper ; ti bon homes anc sur li reverse lassa líber li levul margine, obliviant li scop del regul.

 

Scriente sur li reverse de vor lettre-paper, ples lassar líber li ''dextri'' márgine !!! 

 

Scrit in rabie de un hom quel sovent deve foliettar in su cadernes de correspondentie. 

 

Publicand in li tot munde por afrigidar ti rabie. 

 

Yo suplica li tot munde : ples ne scrir sur li dextri márgine del reverse !!! 

 

Ples dir it al tot munde, ples traducter it in omni lingues del munde, ples inserter it in omni gazettes del tot munde !!!! 

Dr Peipers (Köln). 

 

-38-

 

Perfection del levul demí-cerebre. 

 

Presc omni nerv-cordes imbocca in li cerebre. Sur li via ili crucea unaltru. Sentimentes del levul demi-córpor ergo es raportat al dextri demí-cerebre e invers. Egalmen li dextri demí-cerebre efecte al levul demi-córpor e invers. Maladie e vulneration de un demí-cerebre causa desordinationes in li altri demí-córpor.

 

Pro que nu noi tasta e labora precipue con li dextri manu, it es evident que li levul cerebre-part es plu perfect in consequentie de su relation al dextri manu. Muscules, ne usat de nos, deperi. Exactmen tal it es pri li cerebre. A un mann, ataccat de apoplexie in li dextri flanc, ne solmen esset paralisat li brassa, ma il perdit anc li capabilitá parlar. Con pena on le instructet, scrir per li levul manu. E vide ! Poc a poc il denov gania li lingue. Essente ataccat de apoplexie un duesim vez, il nequande plu perdit li lingue. 

 

Per ti hasard on constatat li fact que li dextri demi-cerebre es índevelopat, ma apt educar se per practica del levul manu, del levul membres intot, e per to es possibil un duplication del fortie intellectual. Experimentes, fat in prim in America, poy in scoles in Berlin e Königsberg, dat surprisant successes. It monstrat se que li expectationes in mult regardes esset superat del resultates. Ne solmen li levul manu lassat se perfecter extraordinarimen rapid, ma sovente mem it devenit plu habil quam li dextri.

 

Si alquo es singulari, it es que til hodie on ha fat poc atention a ti circumstantie. Tamen existet un númer de prominent persones, inter ili Leonardo da Vinci, Michel Angelo, Adolf Menzel e Baden-Powell, quel laborat per ambi manus e de quel anc quelc con mult entusiasme fat propaganda por li simetric exercitie de ambi manus. Quo es atingibil per bimanuisme monstrat li scoleros de John Jackson in London. Inter tis esset teles quel pos curt exercities in li sam témpor posset scrir du lettres de divers contenete o simultanmen mem contar e dessinar. 

 

Li angleses e americanes ja desde quelc témpor aplica li nov conossentie. In Philadelphia li autorités propaga per obligat instruction li bimanual perfection, e in Anglia existe un societé por favorisation del bimanual education. Li japaneses possede li beneficie del bimanuisme ja desde ínmemorabil témpores. In lor scoles e in lor armé li levul manu es exercit tam quam li dextri. Adver ti ci popul solmen in recent témpor sembla haver reconosset li profit de ti perfection, ma informantes fortmen inclina al opinion que existe strett relationes inter li bimanuisme e li capabilitá de ti ci yelb rasse. Noi blancos deve ne restar retro, e it vell esser prudent, attenter ti problema plu fortmen quam til nu. 

 

Qui ne vole participar li profit resultant ex li usation de ambi manus ? Lass nos exercir nor levul manu, til nu tractat tam step-matrin, e per to anc exercir nor dextri demí-cerebre por plen developation de nor forties fisic e psichic ! 

 

Secun Hans Cloy. 

Traductet de H. Gaminger (Austria). 

---

 

In li zoologic jardin: 

 

— Di me, papá, esque li zebre es un 

animale nigri con blanc stries, o un blanc animale con nigri stries ? 

 

-39-

 

 

 

 

LI REY ÍNTUCHABIL 

--

 

Li reyes de Hispania fundat un etiquette (regul de ceremonie in li corte) exagerat til lu absurd. Un de ti regul interdictet tuchar li rey e li reyessa exter certi casus strictmen indicat. 

 

Vi, pri to, un facte quel on vell creder con mult pena si it ne esset historic. 

 

Philippe III, rey de Hispania, essente malad, esset plazzat in un fauteul tre proxim al camine u on hat acumulat un grand quantitá de ligne. Bentost li calore devenit íntolerabil, e li rey dit al cortesanes retraer quelc splintes. Ma pro que li duc de Ussede, grand Garda-foy del coron ne esset ta, e que il sol havet li jure tuchar li foy del reyal chambre, nul assistente audaciat commetter tam grand infraction al etiquette. 

 

De un altri parte, nequi posset tuchar al fauteul del rey exceptet li grand chambellan, quel esset anc absent. 

 

In fine, it es interdictet, con pena de morte, tuchar al sacrat persone de Su Majestá. De quo, it resulta que li cortesanes lassat tranquilmen rostar lor rey durant que ili lamentat pri su trist fate.

 

Quande li Garda-foy e li Chambellan arivat, it esset tro tard, li rey 

esset morient e in li sequent die, il morit del consequenties de ti horribil 

suplicie. (Larousse.) 

 

Nota del Red. Noi cita ti anecdote historic pro que it posse servir 

admirabilmen quam parabole. Nor letores ha ja fat, sin dubita, li necessi transscritiones : Li rey es... Esperanto ! Li foy es li... defectes (acusative obligatori, lítteres circumflexat, etc.) Li cortesanes es li Esperantistes e li etiquette li... sacri Fundamento. Li cortesanes vide bon que on posse salvar lor rey, ma li etiquette ne permisse it. 

 

FORMES IN EXPERIMENTATION 

 

Durant li ultim annus ha esset usat in Cosmoglotta quelc nov formes in experimentation quam : illi (vice ili), vece (vez), post (pos), nuance (nuancie), alor (ye), mangear (manjar), avantage (avan ie), comencear (comensar), till (til), maxim (max). Sin 

negar li bon rasones alegat in faavore de ti nov formes, noi constata tamen que li majorité del Occidentalistes continua preferer li duesim formes plu ancian. Por evitar hesitationes che li nov adeptes, nor revúe va usar in futur solmen li duesim ortografie, conform al libre "Occ. die Weltsprache" til quande li Academie eventualmen va decider altrimen. 

 

-40-

 

 

 

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL 

Composit de K. Janotta 

 

(12-esim continuation)l 

 

V-esim capitul : ORTHOGRAPHIE 

 

A. Mollat sones. 

 

Li mollat sones l' e n' esset li max disputat punctu del ortografie de Occidental. 

On ha minu criticat li sones del vispunctu fonetic ; li criticas directet se plu contra li scrition per li apostrof. On studiat ti problema in detalliat maniere in li Comité Explorativ del Lingue International Auxiliari (CELIA) sin trovar un apt ortografic remedie. Do in fin CELIA adoptet duplettes apu li ancian formes, p. ex. attinar apu attin'er, detail apu detal'e, do un lexicologic solution del problema. Li complet liste de ti paroles con li nov duplettes in experimentation ha esset insertet in Cosmoglotta nr 73. 

 

It va esser affere del Occidental-Academie decider definitivmen ti problema. 

 

B. Lítteres c, g, gh, k. 

 

Li scrition e pronunciation del lítteres, resp. sones c e g es un del max disputat problemas del fonologie e ortografie del lingue international in general. Lor pronunciation e ti del bilítter gh in Occidental ha esset indicat in I. B. 2 (« Cosmoglotta », nr 64). Lor aplication in li flexion e in li derivation de ti paroles, de queles li tema fini per c o g, ha esset explicat in II. D. 4 (« Cosmoglotta nr 65 ») e III. E. (« Cosmoglotta », nr 72). 

 

It resta do solmen ti paroles, u li concernet lítteres trova se ne in li fine del temas. 

 

In li paroles de latin orígin li latin scrition per C es conservat, quam to es monstrat in li sequent parte D. 

 

Li transscrition del grec son k eveni in general secun li maniere latin, do per c in vice de k con li modern duplic pronunciation del c : academie, ascet, catalog, cataract, centaur, ceramic, cinema (tica), cithar, clero, clima, collodium, colophonio, comma, cosmo, crise, cycle, cylindre, decagramm, ecclesie, economie, electric, erica, hectometre, icteric, micri, narcose, nectar, octogon, practic, protocol, scen, sceptic, sceptre, sciopticon, syndico, tectonica. Ma on scri secun li exemple del modern lingues : krypton (pro li chimic abbreviation Kr), kyrie (= litanie). On scri in vice de ascet, sceptic anc « asket, skeptic », ma li unesim formes (tis con c) es preferibil, pro que ili plu concorda con li general caractere de Occidental e in special anc con li altri exemples superior quam « scen » etc. 

 

C dur ante e, i In non-classic paroles es scrit sovente k : Kenia, Kilimanjaro, kimono (jap.), meshin (Ar), nickel (D), racket (de Ar rahat manu-palme b), rakete (de I rocchetta rukett de ahD roccho ruc ; turkis, Turkia, turk ; Valakia, valak. 

 

On scri pro li international grafisme mem k in li sequent paroles, u to ne vell esser necessi pro li phonetism : bakshish (Pers.), cok[sl (A), deck (HI), dock, kabyl, kainit, kali (= alcali Ar), kalium (pro li chimic abbreviation K), kaolin, kashmir, knut, ulak, kuli, mark (D), ukas (R). 

 

In li paroles non-classic (ni latin, ni grec) on trova tre sovente un g ante e, i con son dur, quel on scri in ti casu per h : ghepard, ghesha, ghetto, gheuse, ghéyser, ghibellin, ghigh (AD gig, F gigue), ghilde, ghirlande (plu bon quam guirlande, quel have solmen li grafisme, ma ne li fonetisme francés ; I ghirlanda)

 

C. Duplic consonantes. 

 

Mult paroles posse esser scrit per simplic o duplic consonantes (fonetic o historic 

scrition) : colision o collision, comunion o communion, corespondentie o correspondentie, 

---

 

Li 11—esim continuation del Complet Grammatica trova se in Cosmoglotta nr 79, pg 100 .. 102.

 

-41-

 

ocupation o occupation, raport o rapport. In quelc casus existe anc un triesim form anc foneticmen different ; on mey comparar li IV-m capitul, partes B e D ( «Cosmoglotta », nrs 75 till 78). In general on mey preferer li formes de historic scrition, pro que ili da un plu clar imágin del developation historic del paroles e anc es plu comprensibil pro to. 

 

Un líber scrition es impossibil in ti casus, u li different scrition indica anc un diferent signification e pronunciation, p. ex. per li lítter c : (yo) moca (verb e mocca (café) ; per d : adition (jur.) e addition (math.) ; per I : bal (dansa) e ball (ludette), folie (de plantes) e follie (dementie), mol (lápid) e moll (contrarie de dur), stal (metall) e stall (por animales) ; per m : comet (astre) e commette (verb), rame (de árbor) e ramme (machine) ; per n : cane (animal) e canne (plant etc), pane (nutriment) e panne (de vehicul) ; per p : capir (contener) e cappar (cupar) ; per r : car (amat) e carre (vehicul), curar (por sanar) e currer (ear tre rapidmen), era (témpor) e erra (erration), tur (action) e turre (edificie) ; per s : casu (eveniment) e casse (de moné), cusin (parent) e cussin (por jacer), miser(e) e misser (verb), pose (position) e posse (es capabil), present (essent ci) e pressent (de presser), rose (flor) e ross (color) ; per t : bote (nave) e botte (sapate), rate (parte) e ratt[e] (animal), vate (in un fluvie) e vatte (de lan). 

 

On mey atenter bon li ortografie de summa (resultat de addition) con duplic m, ma resuma (curt repetition) con simplic m ; nam resumar ne es parent a summa. Summa es identic a suprem, quel es li historic superlativ de superior ; in contra li verb resumar deriva se de L sumere (sub+emere, «prender in se de supra ») e es parent a consumar, premie etc, anc scrit con simplic m. 

 

Sammen on mey distincter bon con simplic n de abonnar e bonna con duplic n ; malgré li ortografie I abonnar, ti verb veni ne de bon, ma de à+bonne, un form ancian-francés in vice de F borne « limit », parent a A bound « limit ». Ergo abonnar ha significat in prim « limitar » e poy « acquisiter ye un precie limitat ». Concernent li parol bonna it es bon usar li international scrition per duplic n por conservar ti form internationalmen comprensibil e por bon distincter it de bona, malgré que « bonna » deriva se de bon (L bonus). 

 

On mey anc distincter li adjectiv bell e li prefix bel-, pro que li signification es tre divers, malgré que li du radicas es identic secun li etimologie, do : bell matre, bel-matre. e mem : bell belmatre. 

 

D. Transscrition del latin paroles. 

 

Li lingue international Occidental es fundat sur li paroles international. Ma li majorité del paroles international per li evolution del europan cultura es de orígin latin. Pro to anc li majorité del paroles de Occidental deveni ex li latin e es pro to retrovabil in li romanic paroles. In li transition del latin paroles a Occidental ili recive li sequent transformationes :

 

ae deveni e : L aedificium = Occ. edificie, L adhaesio = adhesion, L Graecia = Grecia, L, haesitare = hesitar, L laedere = leder, L praecipitare = precepitar, L praeter = preter, L praesidere = presider ; oe deveni sammen e : L poena pena. Ti ortografie es in general egal al francesi scrition. 

 

Li conservation del scrition ae e oe (eventual con adaptat pronunciation secun li exemple del lingue german) vell haver un grand valore cultural e educativ ; ma it representa anc quelc ínconvenienties, pro que existe ya mult paroles in queles ae e oe ne es diphthongs quam p. ex. : aere, poema, etc. Adver on vell posser aplicar ci li trema: aëre, poëma. Ma si un diferentiation es oportun quam inter equidistantie (L aequidistantia) e equitation, on vell posser usar anc nu li scrition ae e oe, precipue in lexicos scientific, do : aequidistantie, paedagogica, praehistoric, saeculari, phóenix (in vice de equidistantic, pedagogica, prehistoric, seculari, fénix, etc). 

 

On vell posser hesitar in li casu del transscrition del son «tss» in li latin paroles, por exemple es que scrir difference o differentie. Li paroles D Diferenz (z = c), A difference,

 

-42- 

 

 

F différence vell pledar por difference, ma si on prende differentie secun li L 

differentia, on obtene it quam regulari derivation del Occidental participie 

« different » ; e in plu on posse regularimen derivar de differentie li proles differentiar e differential. Sammen on scri per t omni altri static verba substantives e lor derivates : alliantie, distantie, elegantie, substantie, vacantie. essentie, licentie, residentia, audientie, obedientie, etc etc ; compara III. B. l, suffixes -ie e -ion («Cosmoglotta» nr 67, pg 216, 217 e 218). 

 

Germanes, slaves e sudromanes mey atenter, que Occidental ha in general plenmen 

conservat li latin consonantes, ergo on scri L accentus Occ. accentu in vice de D 

Akzent, Pol akcent ; L natio = Occ. nation in vice de I nazione, S nacidn, Pt. naçião ; L Onyx = Occ. Onyx in Vice de I onice, Pol oniks. It es un grand erra voler soluer in un lingue international li problema de fonetic scrition. Talmen on ha atinget parol-images (grafismes) vermen barbaric. To evenit ne solmen in lingues artificial (Esperanto, Ido, Novial etc), ma anc in lingues national, por exemple in german e in li lingues Slavic e sudromamc quam pruva li exemples superior. 

 

Resumante noi constata, que li historic scrition conserva li evidentie del etimologic 

coherentie del radicas e paroles, quel es efaciat per un fonetic ortografie. On 

mey comparar li sequent formes fonetic con li juxtaposit historic. 

 

Fonetic formes  -- Historic formes (Occidental:

elektrik : elektrizitá -- electric : electricitá

afel : perihel -- aphel : perihel

nazion : natur -- nation : natura

 

E. Transscrition del grec paroles. 

 

Li max mult paroles de grec orígin veni trans li latin al modern lingues e ergo 

a Occidental. Pro to on scri in Occidental in li grec paroles : e in Vice de ai (p. ex. demon, pedagog), sammen e in vice de Oi (economie), i in Vice de ei (idyll, apodictic), u in vice de ou (chirurg, enthusiasm, liturgie), c in Vice de k (cp. in supra li parte B). 

 

In ultra in paroles de grec orígin on posse scrir foneticmen (o plu bon dit : acurtatmen) c (ma ne ante e, i, y), f, r, t, o historicmen (o plu bon dit : completmen) ch (ma ne ante a, o, u), ph, rh, th : Clor o chlor, cristian o christian, crom o Chrom, cronometre o chronometre, fase o phase (o phasis), fénix o phénix, fotografar o photographar, Ftise o Phthise, fysica o physica, icneumon o ichneumon, ictuol o ichthyol, reumatic o rheumatic, rytm o rhythm, teatre o theatre, tecnic o technic, tema o thema, teosof o theosoph, termofor o thermofor, tron o thron etc. It es recomandat usar li « historic » scrition precipue in publicationes sciential. Ma ante a, o on mey scrir sempre c : arcaism e ne : archaism), calcedon (e ne : chalcedon), cameleon (e ne : chameleon), camomil (e ne: chamomille), caos (e ne : chaos), caractere (e ne : charactere), cart (e ne : Chart, quel have un signification modificat), colera (e ne : cholera), colere (e ne : cholere), cor (e ne : chor), cord (e ne : chord), eco, epoca, hypocondre, mecanic, saccarin, scole. 

Ante e, i, y on scri solmen ch : anarchist, archepiscop, archipelag, architect, archive, chelidonie (A celandine, F chélidoine, D Schellkraut), chimere, chiragra, chiromant, chirurg, chyle, chyme, ischias, monarchia, orchestre, orchidé, psychic (ma psycologie), schema, traché(a), trachyt, trichine. Ma in vice de chilo- on scri sempre kilo-, abreviat K (malgré I chilo-) ; vide li parte I (6, b) de ti ci capitul V. 

 

Quelc paroles de grec orígin posse esser scrit per i o y : coryfé o corifé, styl o stil, syllab o sillab, tyf (anc typho) o tif, typ o tip. On deve usar ti supletion tre rarmen por evitar miscomprenses ; altrimen tales vell posser resultar inter mite (insect) e mythe (raconta), chlorophil (aspirant al chlor) e chlorophyll (materie organic), profilaxe e prophylaxe etc. On deve usar nequande i in vice de y in paroles de non-grec origin, p. ex. in li paroles flute, styrmann, syll etc, u resta sempre li lítter y. 

 

-43-

 

 

F. Transscrition del non-classic paroles. 

 

Li transscrition del non-classic paroles ne have uniform regules ; ma pro que lor 

númer es micri, to have null importantie. In general on ha provat adaptar al aspect 

de Occidental li caractere de ti paroles ne venient ex li latinité. 

 

On posse dir, que li max mult paroles mem extraeuropan adapta se bon al international orthographie de Occidental. On mey comparar persian sha, pashdh, malayesi 

orang-utan, nov-selandesi emu, australian cangurú, caraibic colibrí, hottentott quagga, arabic nadir, razzia, Japanesi ghesha, indic nirvana, nordamerican mocassin etc. On mey egardar mem un parol tam crud quam li german edelweiss. 

 

On mey comparar in li parte B. in supra li explication pri li usu de k in li non-classic paroles. Quam on ci usa sovente k in vice de c dur, sammen on usa ci kh in vice de ch dur p. ex. khamsin, khan, khedioe, Kheops, Khiva, kolkhose, Tutenkhamun. 

 

On scri anc in non-classic paroles tch in vice de ch (tchecoslovak), ts in vice de 

c e z (tsar, tsetse) etc. 

 

G. Majuscules. 

 

On usa majuscules quam líttere inicial in general :

 

l) in li unesim parol de chascun phrase, ergo post chascun punctu, sovente anc 

post un colon (v. in infra);

 

2) pro politesse in titules, p. ex. : Senior Professor. In li nómin del Rey. — Ma it 

es recomandat usar minuscules anc in ti casus. In plu on usa majuscules ; 

 

3) in li nórnines propri inclusiv li nómines de landes, montes, mares, lagos, fluvies, institutiones, corporationes etc, p. ex. : Unit States de America (= USA), Alpes, Mont Blanc, Mare Mort, Lago de Lucern, Societé de Nationes, Carl Magno, Pipin 

Curt. 

 

On ne usa majuscules in li derivates de nómines propri, p. ex. : Germania, ma li 

germanes, german lingue, pangermanism, germanophil, germanophob ; Christ ( = Cristo), 

Antichrist, ma c[h]ristian, c[h]ristianité, c[hlristianisar, c[hlristianism, antic[h]ristianism. 

 

On anc ne imita li usu de quelc lingues, in queles quelc pronórnines personal 

have un inicial majuscul, quam in anglesi « I » (= yo), in german in epistules « Du » 

(= tu) e e « Ihr » (= vu) e sempre « Sie » (= vu in casu de politesse) ; do : U yo va 

incontrar vos e vor matre. Sammen on mey commensar per minuscules li nómines del dies, mensus e sesones : soledí, pasca, januar, verne. 

 

ln general on mey usar minuscules, si on hesita pri li scrition de un inicial líttere. 

 

On mey distincter I e J e ne imitar li mal usu de quelc german printerías, queles 

printa erratorimen « Jch, Jdo, Jgnatius, Jnfanterie », in vice del just ortografie 

Ich (= yo), Ido, Ignatius, Infanterie ». 

 

H. Manuscrition. 

 

Anc in li manuscrition on mey atenter bonmen distincter I de J, sammen F de T, 

K de R etc. In general on mey reflecter, que scrir es in mult casus ne un privat, ma 

un social acte. On deve pensar tam al ocules quam al témpor del letor. Altrimen it 

vell posser evenir quam a Tristan Bernard, quande il invitat un parisian medico al 

dejeuna. Ex li epistul responsori, quel esset presc nonleibil, li hósped opinet posser leer un refusa, ma il presentat it, por esser secur, a un farmacist. « Ti medicina custa quin francs », esset li response, e in sam témpor un flacon con un rosi liquide esset presset in su manu. 

 

It es necessi, que on scri ne solmen leibil, ma anc per lítteres, queles es customal 

al letor. 

 

-44- 

 

 

ANDRÉ E LI POSTMASTRE 

 

— Cavalca vers li cité e questiona, esque ta es un lettre por me, dit un die senior 

a su servitor, li heró de ti historiette, André Parat. 

— Yes, senior. 

— Esque vu save u vu deve Vader ? 

— Al cité, senior. 

— Ma esque vu save li via al cité ?

— No, senior. 

- Ma pro quo vu ne questiona me, follo? 

— Por ne trublar vos, senior. 

— Bon, il continuat, cavalca al post-oficie. Vu conosse li post-oficie, yo 

suposi?

— Yes, senior, ta u on vendi li púlvere. 

— Vu es rect, un vez, dit li mastre. (Li letor deve saver, que in ti témpores li reyal postmastre esset li sam person, quel havet li privilegie comerciar con li nominat combustibile.) 

— Vade al post-oficie e questiona, esque existe un lettre por me. Memora. ne púlvere, ma un lettre. 

— Yes, senior, dit André, quel montat li cavall e galoppat al post-oficie. In fine il 

arrivat al dom del postmastre, quel ductet un vivid comercie con spiceríe, drogueríe, 

utensiles e merceríes de omni sortes. André presentat se ante li table del butique e dit : 

- Yo desira un lettre, senior, ples. 

— Por qui vu desira it ? dit li postmastre, in un ton, quel André sentit quam 

agressiv contra li sacritá del privat vive, e pro to André pensat, que li maxim digni 

response esset ignorar totalmen li question, e il repetit: 

— Yo desira un lettre, senior, ples. 

- E por qui vu desira it, repetit li postmastre. 

— Qualmen it concerne vos ? dit André. 

Li postmastre ridet a ti simplicitá e explicat le, que il ne posset dar un lettre, si il ne volet dar le directives concernent li recivero del lettre. 

- Li directives, quel yo recivet, esset : aportar lettre de ci. Ta es li directives. 

— Qui dat vos tal directives ?

— Mi mastre. 

— E qui es vor mastre ?

— It ne es vor affere. 

— Ho, vu stupid mann, si vu ne di me su nómine, qualmen yo posse dar vos su lettre? 

- Vu posse si vu vole, ma vu ama far impudent questiones, proque vu pensa que yo es un idiot. 

— Vade retro. Vor mastre deve esser un tal ganse quam vu, quande il misse un tal 

missagero. 

— Ad inferne pro vor impudentie, dit André, esque vu audacia nominar senior Egan un ganse ? 

— Ho, senior Egan es vor mastre ? 

— Yes, esque vu vole negar to ?

— Yo ne posse dar li lettre del senior Egan, si yo ne save, que vu es su servitor. 

Esque existe in li cité un hom, quel conosse vos ? 

— Mult homes, dit André, ne omnes es tam ignorant quam vu. 

Just in ti moment un person, senior Durfy, quel conosset André intrat in li dom, e il assecurat al postmastre, que ti vell posser dar li lettre del senior Egan ad André, ma il addit : 

— Esque vu have un lettre anc por me ?

— Yes, senior, dit li postmastre e presentant le un — quar pences, ples. 

Li gentilmann payat li postage de quar pences e departet con su lettre. 

 

-45- 

 

 

— Ci es li lettre de senior Egan, dit li postmastre, vu deve payar me postage de deciun pences. 

— Pro quo yo deve payar deciun pences ?

- Pro li postage. 

— A diábol con vos. Esque yo ne videt, que vu dat a Sr. Durfy un lettre por quar pences just nu, e un plu grand lettre quam ti? E nu vu vole que yo deve payar deciun

pences pro un tal bagatelle. Esque vu pensa que yo es un idiot ?

- No, yo es secur pri to, dit li postmastre. 

— Bon, vu mey esser secur pri to quo vu vole, ma ples ne tardar me plu - ci es quar pences e ples dar me li lettre. 

— Vade a infern, vu impertinent, dit li postmastre, prendet li lettre e comensat 

servir un altri client, quel volet comprar un mus-trapp. 

Durant que ti person e mult altres esset servit, André promenat avan e retro in li 

butique, de témpor a témpor il posit su cap in li medie del compratores e questionat : 

— Nu, vole vu dar me li lettre ?

Il atendet plu quam un demí hor, malgré li anatemas del postmastre e in fine il 

departet, quande il trovat it impossibil obtener justicie in favor a su mastre, quel li postmastre, secun li opinion de André, volet injuriar, e sub ti impression André 

decidet ne dar plu quam li quar pence. 

Interim senior Egan devenit impatient pro su absentie e quande André aparit il questionat strax, esque existet un lettre por il. 

— Existe, senior, dit André. 

— Da me it. 

— Yo ne have it, senior. 

- Quo vu di ! 

— Il ne volet dar me it. 

— Qui ne volet dar vos it? 

— Li old fraudero ta in li cité — il volet debitar li duplic taxe por it. 

— Forsan un lettre de duplic pesa? Pro quo vu ne payat to quo il desirat? 

— Oho, pro quo yo deve lassar le fraudar vos It ne es un duplic lettre, it ne have 

li demí granditá de ti, quel senior Durfy recivet avan mi facie por quar pences. 

- Vu provoca me rupter vor coll un bell die, vu vagabunde. Cavalca strax retro 

pro vor vive e paya quo il desira e aporta me li lettre. 

— Pro quo, senior? Il vendit les avan mi nase por quar pences per exemplare. 

— Vade retro, vu canallia, e si vu tarda plu quam un hor, yo va... 

André evanescet e fat un duesim visit in li post-oficie. Quande il intrat, du altri 

persones recivet lettres e li postmastre esset selectent li lettres por chascun de ili ex un grand pacca sur li table, e in li sam témpor mult compratores esset expectant expedition. 

— Yo veni por ti lettre, dit André. 

— Yo va expedir vos in vor órdine. 

— Mi mastre have hast. 

— Lass le attender til que li hast ha passat. 

— Il va mortar me, si yo ne va esser retro bentost. 

- Yo joya audir to. 

Durant que li postmastre continuat dar tal provocativ responses al apellationes de André, ti observat li grand masse de lettres jacent sur li table, e durant que li postmastre ponderat sapon e tabac, il successat prender du lettres ex li cumul, sin que li postmastre remarcat it. Depoy il expectat patientmen til que li postmastre dat le li lettre de senior Egan contra payation de deciun pences.

 

Tande André montat su cavallach e triumfante il hastat retro a hem tam rapid quam li animale posset portar le. Il aparit avan su mastre con facie radiant pro fiertá e con un aspect de content superioritá in su manieres, quo su mastre ne posset comprender, antequam il prendet de su tasca tri lettres, queles il presentat a su mastre, posit les sur li table e dit : 

— Ah ! senior, il fortiat me payar deciun pences, ma yo aporta vos plen valore por vor moné. 

Mark Twain. 

 

-46-

 

 

CRONICA 

 

ANGLIA 

Li secretario del anglés Occ.-Association peti li coidealistes qui save anglés auxiliar le compilar listes de exceptiones al sequent regules por traduction de anglés a Occ. : 

Regul 1 : Anglés paroles contenent K e W usualmen ne es international. Ni tis quel 

contene Gh, Sh, Sk, Sl, Sm, Sw. 

Regul 2. Omni paroles clarmen composit quam someone, everyday, deve esser analisat. 

Regul 3. Negligente non-analisat composit paroles, omni anglés paroles de plu quam 4 lítteres (pos har omisset inflexiones, quam li plurale -s, li preterit -d, e li final 

e's) intra in Occ. con solmen minor alterationes. 

Regul 4. Inter li minor alterationes es tis-ci, applicat a suffixes : -ce, -cy deveni -tie ; -ee = ate ; -eer = -er; -ics = -ica ; is = -e; -ish (verb) = -ir -ish (adj) = -atri; -ive = -iv; -le = -ul(?) (ma -ble = -bil); -our = -or; -ous = -os (ma -acious = -aci); que = c; -y = -ie (ma -cy e -ty = -tie e -tá).

Amendationes e simplificationes de ti regules va esser recivet con gratitá del: 

I. A. G. B., 40 St Andrew St, London SW 8. 

 

AUSTRIA 

Wien. — Mercurdí, li 5-m januar, li secretario del Occidental-Union coidealist Karl Janotta discurset avan li membres del "Vereinigung der Solidar-Aktivisten" (i. e. Union del Solidar-Activistes) pri "li solidar-activism e li problema del lingue universal". Il pruvat que li solidar-activistes deve occupar se pri ti problema e que ili deve adopter por lor international relationes Occidental pro que ni anglesi ni Esperanto satisfá li postulationes a un lingue international auxiliari. Li presidenta del societé mersiat li orator pro su excellent explicationes e anunciat li comensa de un curs de Occidental por li membres del societé. In li discussion li conosset simpatic viennesi Esperantoductor professor Simon combattet quelc argumentes de senior Janotta, ma declarat in fine, que il va strax adherer a Occidental, si ti ci va haver tam mult adherentes quam Esperanto. Li assistent membres del societé, in general persones con poliglottic erudition, declarat unanirmmen, e plures con grand vehementie, lor repugnation contra Esperanto e lor preferentie par Occidental. Quande senior Janotta leet pro general desir un plu long textu (págin 80 del ovre Occidental, die Weltsprache"), on constatat con grand entusiame li immediat comprensibilitá de Occidental. Anc li viennesi coidealistes Ing. Pigal, Dr. Homolka, Ernst Graber, Ing. Machowetz e Kurt Frankel esset present. Li discurse e li discussion durat plu quam tri hores ye grand atention e interesse del auditorie. 

 

FRANCIA 

Li revue pedagogic "L'Ecole Emancipée", in su numero del 3 Decembre 33, inserte li traduction de informationes pri li salaries del instructores in Svedia, misset de nor coidealist Fritz Fjernstrom, Instructor in Hallastrom (Sved Lappland) a su occidentalist colego G. Pouiet. It es indicat que li textu es traductet ex Occidental. 

 

In li revue Revolution proletarienne, Paris, 25 déc. 1933, Sr. Paul Dhermy, delegate del Usines Hotchkiss (St-Denis) raporta pri su viage a Moskwa. "Plur vezes, il scri yo questionat esque it ne existet laboreros parlant Esperanto. Ye mi grand astonament, on sempre respondet me que in facte ili existet, ma que on ne conosset les ; e yo qui fundat grand espera sur li possibilitá parlar sin alcun gena con russ laboreros, sin passar per un interpretor!" 

 

Ti testimonie de un Esperantist es vermen interessant, pos que, in li Educateur prolétarien (julio 1933), un altri bon informat Esperantist assertet que li 2/3 del "samideanoj" trova se in Russia ! 

 

Sub li titul "Surmenage scolaire" li grup Occ. de Angers (Francia) fat aparir in li grand diale "L'Ouest" in decembre 1933 du grand articules, in queles es exposit li principies e li derivation de nor lingue. 

 

-47-

 

HISPANIA 

 

Li hispan Occ.-Association publica in lingue castillan un Curso de lengua Occidental 

en cinco cartas-lecciones, con un rich vocabularium hispan-Occ. Quar lettres ja aparit. Ad plu su activ secretario, Sr. Cebreiros, avocat, publicat du folies de propaganda traductet del prospectes del Sviss Ass. Ili es: El sistema verbal del Occ. (Doc. 5), e Esperantistas. Por qué P (Doc. 13). 

 

GERMANIA 

 

In German Occidentalist (Mitteilungsblatt des Deutschen Occ.-Bundes) Sr. Walter 

Karch publicat du important articules queles noi recommenda a omni tis qui lee german : Occidental und die deutschen Lehntwörter, e Occ. und die deutschen Ableitsilben. 

 

Li german Association ha renovat su comité quam sequent : Presidente Joh Quensel 

(Gotha-Land). Vice-president : M. Fritzsche (Leipzig). Secretario : W. Karch. 

Administration : Mildebrath. Vice-adm. : Ponnier. Propaganda : Kurt Neumann. 

Adresse del Ass. : Deutschen Occidental-Bund, Bernau bei Berlin (Germania). 

Un international corespondentie por cert special revúes, til nu editet in tri lingues 

(german, angles, frances), nu ha resoluet adjunter un textu in Occidental, redactet per nor ancian adherent Dr. Peipers in Köln. Ti corespondentie es misset a special revúes gazettes in 20 divers landes. Do it es un grand success por Occidental, quel 

nu comensa penetrar in li international trafic. 

 

SVEDIA 

 

In VÄSTERBOTTENS-KURIREN, un important diale in li norde de Svedia, ha aparit durant nov.-dec. del annu passat e jan. de ho-annu un serie de polemic articules pri li L. I. Occidental trovat un habil e entusiastic presentator in sr cand. Phil. Carl Segerstahl, docente in li populari universitá in Vindeln. In pluri long articules sr 

S. demonstrat li fundamental idés de Occidental e criticat li esperantic solution. 

Precipue il sublineat li necessi demanda pri naturalitá e familiaritá por un modern 

L.I. De esperantistic låtere pluri persones partiprendet con li old bonconosset "argumentes" contra Occidental. Specialmen on posset remarcar un pronunciat repugnantie del Espistes contra li demonstration de sr S. de "pur esperantic" paroles, paroles queles Zamenhof self volet far suprem in Espo ! On esset tre zelosi monstrar que Espo "anc" usat alcun international paroles. Que ti paroles es foren a Espo u ili presenta solmen contorsiones del original, natural formes, li Espistes naturalmen ne mentionat. Li polemica resultat in mani demandas de information pri Occidental. Li articul de sr S., quel causat ti discussion es recivibil quam brochura (in sved) che li Sved Federation por Occidental, Box 171, Stockholm, sub li titul Hiälpspraksfragan (Li Question del Lingue Auxiliari).  K.B.B.

 

SUBVENTIONES 

Sr. Gerald A. Moore, London, Fr. 300.-; Grup Interlinguistic, Angers Fr. 2.—; Sr. W. Mildebrath, Bernau-Berlin, Fr. 23.30 ; Sr. F. Sonnier, Les Abrets (Isère) Fr. 0.50 ; Sta Colas, Souday, Fr. 2.50; Sr. W. Zimmermann, H. Schwendi. Fr. 1.50 ; Sr. Janis Roze, Riga, Fr. 5.— Sr. J. Chanaud, Genève, fr. 1.50 ; Sr. L. M. de Guesnet, Paris, Fr. 6.50. Summa : Fr. 340.80 sviss. Nor maxim calid mersis a omnes. 

Administration. 

---

 

On nequande deve esser fatigat repetir quo es ver, nam li errore es sempre predicat circum nos. Goethe.

 

-48-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.