| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 095 (apr 1934)

Page history last edited by Dave MacLeod 4 years, 11 months ago

COSMOGLOTTA 

 

Annu XIII   April 1934  No 4 (95)   

 

MULT PERSONES CREDE... 

 

que li max grand qualitá de Occidental es su naturalitá. Ili erra ! Su max preciós avantagie es su regularitá. It ne es desfacil composir un lingue con aspect natural, prendente li paroles in li grand lingues de civilisation ! Ma li desfacilitá consiste in incorporar ti paroles international in un sistema regulari de derivation. E ti problema ha esset tro desfacil por omni autores de lingue international. Pro to ili ha circumeat li obstacul per renunciar al derivates natural ! 

 

Noi concorda con li Esperantistes quande ili postula li simplicitá in li lingue international. Quam ili, noi es faruchi partisanes del regularitá, tam complet quam possibil ; ma noi pruva que on posse obtener ti regularitá, mem conservante al lingue li aspect natural. E noi presenta ti pruva : Occidental ! 

 

In li grand lingues de civilisation trova se un enorm quantitá de paroles ja international, quel sufice por composir un idioma auxiliari immediatmen comprensibil in li tot munde ; Por exemple : Proposition, cursiv, definition, visor, vision, adherer, adhesion, extorsion, adhesiv, immersion, invention, propagar, decoration, expeditor, creat, constructiv, collection, audir, inventor, creation, propagativ, decorar, expedition, audition, destruction, decorator, expedition, inventer, destructiv, educativ, propagation, education, auditiv, construction, colector, decorativ, destructor, etc, etc, ad infinit. 

 

Ne possente regularisar ti paroles, li autores de lingues international ha rejectet ti tresor de nor civilisation mundal. Volapük, Esperanto e Ido considerat ti paroles quam illogic e baroc e viceat les per fabricationes plu regulari (!)

 

Ma li prof. Edgar de Wahl venit pruvar que li lingues national es mult plu regulari quam on crede. Il ha monstrat que 3 regules suffice por regularisar ti enorm amasse de paroles international. Li suffixes -ion, -or, -iv, etc, rejectet, (benque ili es usat sur li tot terre) del « pretendet » lingues international, regularisa in Occidental ti paroles international. Li supra derivates es incorporat in Occidental per un sistema de derivation genialmen simplic, per li 3 regules sequent : 

 

On omisse li finale r (o er) del infinitive, e... 

Si li radica fini 

per un vocale, on 

intercala un t. 

 

 

 

Si li radica fini 

per d, r, o g, on 

muta ti lítteres a s. 

 

 

In omni altri casus 

null mutation. 

 

 

crea-r 

crea-t-ion 

crea-t-or 

crea-t-iv 

audi-r 

audi-t-ion 

audi-t-or 

audi-t-iv 

vid-er 

vis-ion 

vis-or 

invent-er 

invent-ion 

invent-or 

invent-ar

decora-r 

decora-t-ion 

decora-t-or 

decora-t-iv 

expedi-r 

expedi-t-ion 

expedi-t-or 

expedi-t-iv 

curr-er 

curs-or 

curs-iv 

colect-er 

colect-ion 

colect-or 

colect-iv 

propaga-r 

propaga-t-ion 

propaga-t-iv 

proposi-r 

proposi-t-ion 

proposi-t-or 

proposi-t-iv 

immerg-er 

immers-ion 

immers-iv 

construct-er 

construct-ion 

construct-or 

construct-iv 

educa-r 

educa-t-ion 

educa-t-or 

educa-t-iv 

defini-r 

defini-t-ion 

defini-t-or 

defini-t-iv 

adher-er 

adhes-ion 

adhes-iv 

destruct-er 

destruct-ion 

destruct—or 

destruct-iv

 

 

-49-

 

 

Per ti tri regules, quel on aprende in quelc minutes, E. de Wahl ha regularisat presc omni paroles international rejectet o deformat de Esperanto e de altri « lingues International ». 

 

Occidental es li sol systema quel retrova integralmen li paroles international per un derivation regulari, e quel incorpora sin mutilation li vocabularium comun del grand lingues de nor civilisation. 

 

Li problema soluet de Occidental es eterni. Pos miles e miles de annus, li paroles international, quel constitue li expressiones de nor cultura scientific e litterari, va haver li sam jure intrar in li lingue international del futur ; e sempre li problema de lor regularisation va presentar se. Qui vole ignorar Occidental ignora li íneluctabil fortie del destin.    R. Bg.

---

 

Li voce del publica. 

 

In su libre « Le hasard » Sr. Emile Borel, membre del Institute, director honorari del « Ecole Normale Supérieure » scri ti lineas significativ (trad. ex frances a Occ.) : « Yo ne pretende soluer passante li question tant discusset del creation possibil de un lingue artificial vivibil. It sembla simplicmen evident que ti lingue va dever haver, secun li vise-punctu interessant nos, li caracteres de un lingue natural. »

---

 

NOV SIMBOLISME

 

In li revúe Lingva Kritiko», quel studia li questiones grammatical de Esperanto, un Esperantist prova justificar li suffixe —eg de Esp., corespondent a nor sufixe -issim. Il explica que « en preskau ciuj europaj lingvoj vortoj kun signifo granda enhavas literon G ». E il cita quam exemples : gigantic, great, grand, gros, etc., e mem... Goliat ! 

 

Noi va continuar ti eloquent list : pigmé, gnom, gringalet, exigu, maigre, goutte, etc. !!!!

 

Seriosmen, In vice de far acrobateries por tentar justificar per fas et nefas ti sufixe eg, esque it ne vell esser plu simplic agnoscer que Zamenhof ha solmen amputat li cap a li ped del parol grec mega, secun li metod de Volapük? Pro quo hontar pri tal procede quande existe mult altri casus in Esp. ? Ex. : adulti vice adulterar, elasta vice elastica, boji vice aboyar, etc. 

 

Por monstrar quant fals es li justification de —eg, per li Esperantistes, it sufice considerar que Goliat, great have anc li littere t e que in consequentie li sufixe —et, -eg de Esp. deve significar alquo... tre grand !! (E in Esp. it es just un sufixe diminutiv !) 

 

In realitá, Zamenhof ha solmen volet far li simetrie -et, —eg, sin pensar que just ti similitá es li cause de confusiones, tam plu genant que ti sufixes have oposit significationes. 

 

Un sol sufixe es vermen international por servir quam augmentativ, it es -issim, quel es conosset partú per li terminologie musical italian, quel es ja international desde pluri secules. Ex. : fort-issim, pian-issim, etc. Pro quo serchar altri cos quande li lingues natural usa ja un sufixe international ?    R. Bg.

 

-50-

 

 

QUALMEN OCCIDENTAL HA EXPLICAT ME MI LINGUE MATERNAL 

 

Sovente yo audit expresser li opinion que sol li studie de latin permisse bon comprender li formation, composition e derivation del paroles natural del grand lingues de civilisation. 

 

Regretabilmen li númer de persones possent studiar latin es minim e va esser plu e plu micri, nam ti lingue mort ne plu have alcun utilitá exter li láter teoric e 

cultural. Yo self trova me in li situation del enorm majorité del civilisates. Obligat ganiar mi pane tre bentost, yo ne havet témpor e ocasion studiar latin. 

 

Ma yo posse dir que Occ. ha viceat por me li desfacil latin nam it ne es altricos 

quam un latin simplificat. 

 

Durant que Esperanto e Ido aportat me solmen un tedantie causat de lor artificialitá, Occ. ha extendet mi conossentie de mi lingue maternal (quel es francés). Per Occ. yo ha comprendet mult e mult coses quel semblat me ínexplicabil. Occ. fat me vider li element quel manca por comprender li regularitá ne suspectet de mi lingue maternal. 

 

Yo vole citar exemples por explicar mi pensa. In hasard, in un sol líttere del dictionarium (líttere N), yo prende li sequentes : 

 

Por exemple, in francés existe un radica nombre, ma li sequent paroles in li sam familie : numéral, numéralement, numérateur, numératif, numération, numérique numériquement. Li tot familie ne sembla coherent pro que it manca li ver radica : in facte del radica nombre on ne posse derivar numéral, numérique, etc. Ma Occ. monstrat me just li mancant radica quel permisse regular li tot familie per li sufixes quel have in Occ. li sens necessi : numer, numer-al, numer-al-men, numer-ator, numer-ativ, numer-ation, numer-ic, numer-ic-men. To es vermen admirabil e solmen hodie yo comprende quant órdin existe in mi lingue matrin sub un aparentie de irregularitá. Esperanto e Ido esset incapabil monstrar me ti regularità nam por numer, ili di nombro, de quel on posse derivar nequo ! 

 

Ma yo continua. 

 

ln francés existe li verb nourrir e li derivates semblant sin conexion grammatical : nutriment, nutrimentaire, nutritif, nutrition, nutritivité. Ma li verb nutri-r in Occ. aclara e regularisa omni ti derivates. Vide : nutri-r, nutri-ment, nutri-ment-ari, nutri-tiv, nutri-tion, nutri-tiv-itá. Esperanto have anc li radica nutr-i e Ido nutr-ar, ma pro que ili ne have li suffixes international de Occ., null del supra derivates posse esser format in ti lingues. It es anc facil remarcar que li radica ne es nutr-, ma nutri- pro que li littere i retrova se in omni derivates. 

 

Li verb francés nuire ne explica li derivates del sam lingue : nocif, nocivité, innocent, innocence, innocenter ; ma si on prende quam radica li verb noc-er tande omni ti paroles deveni clar derivates o composites mersi al affixes -iv, -itd, in-. Considera : noc-er, noc-iv, noc-iv-itá, in-noc-ent, in-noc-ent-ie, in-noc-ent-ar monstra un perfect regularita in Occ. e anc... in francés. (In Esperanto nocer es dit : malutili ! !) 

 

Li paroles in francés, nasal, nasalement, nasaliser, nasalisation, nasalité sembla esser orfanes, nam li radica es in francés nez. Per li radica nase in Occ., yo vide in un sol colp li explication : li radica nas(e) da : nas-al, nas-al-men, nas-al-isar, nas-al-is-ation, nas-al-itá e nu yo vide quant just es li sabir parisan quande it di : le nase vice le nez ! 

 

In comensa, yo ne comprendet pro quo Occ. have li parol nomin quande on di in frances nom, in german Name, in anglés name. Esque un radica nom, quam in Esperanto, ne vell esser plu natural? Ve, yo ne pensat plu lontan quam mi nase ; explorante plu tard li dictionarium yo trovat li paroles francés, e anc international, nomin-al, nomin-ale-ment, nomin-al-ism, nomin-al-iste, nomin-ateur, nomin-atif, nomin-ation, nomin-ative-ment, e yo comprendet li sagesse del autor de Occ. quel, per li ver radica, retrova omni paroles international, quo ne vell evenir per un radica nom-o ! 

 

-51-

 

 

Sovente yo questionat me pro quo francés have li parol noeud e li adjective nodal. 

Ma Occ. fat me comprender que ti adjective veni del radica nod quel explica me 

li paroles francés nodal, nodifère, nodiflore, nodosité(= occ. nod-os-itá). 

 

E yo anc comprende que li paroles francés innover, innovation, innovateur, novaleur, 

novissime forma un familie tot regulari si on departe del radica nov (e ne del francés neuf, del german neu, del anglés new). Omnicos deveni rect : in-nov-ar, in-nov-ation, in-nov-ator, nov-ator, nov-issim coresponde al just derivates natural. 

 

Li parol frances neige quel Esperanto ha ínfelicimen copiat, es incapabil explicar 

me li derivates nivéen, nivôse, niviforme, nivéole, nivéal, ma li radica niv, selectet de Occ., aporta me li explication necessi. 

 

Sam casu por li radica noct (in francés : nuit) quel explica me li paroles francés 

noctambule, noctambuler, noctiflore e mem li nomines de animales (quel probabilmen 

surti in nocte) : noctiluque, noctuelle, noctule. Yo vell dever ancor parlar pri li radica francés niveau quel ne explica li derivates niveler, niveleur, nivelette, nivellement, durant qu:e occ. regularisa les per nivel. Yo finalmen cita li paroles francés négatif, négation, négativement, négateur, queles appare forsan tre clar a un latinist ma ne a un Franceso quel conosse solmen li verb nier.? Per su verb nega-r, occ. monstra me li regularità de mi lingue maternal : nega-tiv, nega-tion, nega-tiv-men, nega-tor. Quant admirabil! Li demonstration posse durar interminabilmen. 

 

Yo save bon quo on va obiecter me : « ti utilità de occ. es tre comprensibil por li 

Franceses pro que occ. es tre proxim a vor lingue. Ma li altri lingues national? » Si 

yo ne save latin yo conosse sat li lingues modern por saver que li avantage es li sam 

e in li altri landes. Anc italian, anglés, hispan, portugués, provenzal, etc, es proxim a occ. e mem un grand parte del altri lingues de civilisation. E si latin esset studiat til nu che li Slaves e Germanes, it esset pro li rason que it explica les li paroles cultural. Occ. va plenar ti rol. con li ultra avantage esser 100 vezes plu facil a aprender. 

 

Yo ha monstrat pro quo Occ. fat comprender me mi lingue francés. It va esser facil a coidealistes de altri lingues exposir un simil utilitá por ili. 

Yves ARMAND. 

---

 

DISCOS DE GRAMOFON 

Por agrementar li studie de nor lingue, li reuniones de grupes e li discurses del propagatores, on ha proposit li fabrication de discos de gramofon con textus in occ. Ti desir es nu realisat. Un unesim prova de inregistration esset fat in Zurich, de nor coidealist Sr. Moekli, in estive 1933, sur disco unic. ln Stockholm, Sr. A. Lindstrom fat un duesim prova in comensa de 1934. E nu li administration de Cosmoglotta fat fabricar discos in series, quo permisset abassar li precies indicat in nor numeró de februar. Pro que li pacca de plu quam 20 cm. paya tre alt postal porte, solmen discos de 2 minutes es editet ho-tempor. Sur un láter es gravet li textu propagativ del covriment de Cosm. e sur li altri later tri curt poemas in occ. : Es curt li vive ; li svin sub li querc ; un pine sta solitari. 

 

Ti discos de du minutes sur chascun facie es in vende che li administration de Chapelle por li precie de 4.50 fr. sviss, includet li postal porte, li impaccation e special agules juntet al pacca por un valore de l.- fr. sviss. 

 

Un duesim serie de discos con altri textu va esser strax editet pos que li unesim va esser exhaustet. 

 

Publica vor libres in Occidental ! 

 

Li demanda de litteratura in Occidental cresce sempre plu. Pluri editiones es ja exhaustet e li actual collection deveni ínsuficent por responder al besones. 

 

Autores, por esser strax comprendet in omni civilisat locs, publica vor libres in Occidental ! Un ovre in Occ. es comprendet mem de tis qui ne ha studiat li lingue e qui ne mem conosse su nómin.

 

Cosmoglotta va annunciar gratuitmen in su catalog omni publicationes in Occ. E Cosmoglotta es leet chascun mensu de plu quam 1000 letores in omni landes del terre. 

 

-52- 

 

 

LINGUISTIC RESPONSES

 

Quelc coidealistes sovente questiona, pro quo in Occ. es usat ti form e ne un altri. Sub li supra indicat titul noi va publicar successivmen explicationes e motivationes pri divers formes in Occidental.

 

BLANC

 

Alb es latin, in li nov lingues presc partú viceat de blanc. Alb colide con li idé international album ; albumin es parol scientic in quel li idé (weiss) es reconossibil solmen a latinistes e erudites. Alba in romanic lingues significa F. aube, do suggeste plu li color ros quam blanc. Li sol plu minu valid coherentie el albino, ma anc ci obliviat.

 

Blanc es panromanic, do mill vez plu conosset quam alb. Ma existe un ínconvenientie, que blanc deveni del germanic u it ne significa (weiss) ma F. reluisant, brillant, net, poli. In li international expression un cambio (Wechsel) in blanco che li publica es li idé que li paper resta nescrit, do blanc = weiss. E por li sens del german blank on ja posse usar « polit, brilliant, nett, glatt ».  E.W.

 

CHASCUN

 

L. quisque, I. ciascuno, F. chacun, SP. cada, Ru. fiecare, A. each, every, D. jeder, Hol. ieder, Sv. varje, Dan Nor. hver, R Pol Tch kazdy, Srb. svaki, Blg. vséki, Hng. mindegyik, Fin. jokainen, Est. iga, Let. ikkatrs. Lit. kiekvienas.

 

Pro li tro diferent formes sembla possibil solmen du alternatives, sive li IF, siva li SP cada combinat con li slavic kazdy, li form cashdi ni per pronunciation ni per ortografie ne adapta se al stil de Occ.; cadi es impossibil pro li ja quasi international parol: kadi, alkadi = judico oriental.

 

Do resta li du formes I. e F. Chascun de ili es tro specialmen national, ma on posse fusionar les in un comun neutral-romanic form  « chascun », tam plu que it es li antiqui francés form in li 16im secul. Ti form es do li fundamental e talmen li max justificat in Occidental.   E.W.

 

DO

 

F. donc, ainsi, I. cosi, dunque, A. thus, so, S. asi, luego, P. assim, Ru. asá, D. doch, also, somit, denn, Sv. salunda, Sv. Dan. Nor. saledes, R. ved', Slav. tak, F in. niin, Est. nii, Espo. do. 

 

On have do li election inter donc — dunc, tak e Esp. do, adoptet anc de Ido e Neutral, quel es un acurtat donc e plu fluent. Proquo ne sequer Espo. e li altri mundlingues in su bon e expressiv formes?  E.W.

 

FORSAN 

L. fortasse, forsitan, forsan, I. forse, SP. talvez, pode ser, F. peut-être, Ru poate, A. perhaps, D. vielleicht, Hol. misschien, Sv. kanske, Nor. kanskje, Dan. maaske, R. mozet byt', Pol. moze, Srb. mozda, Tch. snad, Blg. mozhe-bi, Hng. talán, F in. ehkä, Est. ehk, vôib olla, etc. 

 

In pluri lingues li form significa « it posse esser, possibil ». Ma tal metode sembla me tro long, e ultra to on ne posse dir « forsan it es possibil ». 

 

Do sembla esser usabil solmen li curt form latin (secun Diez li form fundamental es forsan). I. forse ne vell esser apt in Occ. pro li confusion auditiv inter forse e fortie, quo on deve evitar. Do « forsan » es li sol form usabil a adplu filologicalmen justificat.    E.W.

 

NAM 

 

L. nam, A. for (because, since), F. car, l. poichè, perchè, P. logo, pois, assim, Ru caci, D. denn, Sv. tu, da, R. ibo, Sl. bo, Est. sést. 

 

Proque existe un diferentie inter A. for e because, F. car e parce que, D. denn e weil etc, do it sembla que un tal diferentie es necessi anc in Occ. Regardante omni ti national 

 

-53- 

 

 

 

paroles on vide que for, car, logo es ínusabil por nor scope pro similitá con altri necessi paroles; assim es simil in sense al F. ainsi. Lu max simplic es adopter ci li pur latin form quel es conosset a omni latinistes e es expressiv e ne misguidant. E.W. 

 

POS 

 

On questiona pro quo pos e ne post, quel trova se in postdiluvial, posthum, postscrit, etc. 

 

Li radica «post» have pluri diferent senses : l) li supra indicat de plu tard o de sequentie D. 2) ti del conosset institution de comunication. 3) de situation, loc, oficie. 4) de gardator, observator militari. 5) de trave vertical, pal. 

 

It es clar que li max international es li sense del institution de comunication, li posta. e ti del militari posto. 

 

Por un preposition, i. e. un parol sovente usat ante altri paroles, li form post es tro ponderosi por su du final consonantes, specialmen si li secuent parol comensa per du o tri consonantes. Li I.L. Neutral pro li sam rason mem ha acurtat ti parol til « po », quo sembla me un poc tro radical, e adplu ti form in divers lingues have diferent significationes, do posse esser misguidant. 

 

Adplu li form « post » in li secuentie de paroles posse esser confusent. Quo significa por exemple : post congress? Esque to es : pos congress, on un pos-congress o un congress de posta ?

 

Do yo prefere por li preposition e anc por li prefix li form « pos », in li ultim casu con tirette : pos-scrit, pos-position etc. 

 

Ples comparar anc li italian formes : posdomane, pos tutto, pospositiv, posludio, posponimento, poscritto, posdiluviano etc. 

 

Proquo ne sequer ti modelle de simplification e regularisation in un vivent natural lingue, si to ne colisiona con li stil e regules de Occidental ?  E.W.

 

SECUN 

 

L. secundum, P. secundo, S. segun, I. secondo, F. selon, A. according to, D. gemäss, Sv. enligt, R. soglasno, Est. järel, etc. 

 

Li form F. selon es un mixage inter L. secundum e longum. Li comun romanic secund ne es usabil pro li altri signification (temporal) de ti international parol.

 

Pro to yo hat electet segun, ma nor CELIA ha preferet secun.  E.W. 

 

SEMPRE 

L. semper, I.P. Cat. Prov. sempre, S. siempre, F. toujours, Ru. totdeauna, D. immer, Hol. altijd, Sv. Dan. Nor. alltid, R. vsegdá, POI. zawsze. T ch. vzdy, Srb. uvek, Blg. vinagi, Hng. mindig, Fin. aina, Est. ikka, Let. vienmer, Lit. visada, Gr. pándote, Turc daima, Arab. dâiman, Esp. ciam. 

 

It sembla tam clar que solmen sempre es possibil in Occ. que yo astona, que on posse mem posir ti question. Quel altri proposition on do vell posser far?  E.W. 

 

STRAX 

 

Por ti idé omni lingues usa diferent expressiones : D. sofort, A. at once, S. Cat. de seguida, l. subito, P. ja. F. tout de suite, R. seitchas, totchass, Ru. numai decit, Sv. Nor. strax, Svb. odmah, Blg. vednaga, Let. nekavejosi, POI. zaraz, Fin. aiven hati, Est. kohe, Gr. amésos, Esp. tuj. 

 

Existe paroles con simil signification : ínmediat, momentan, ma ti paroles es tro long por li idé quel postula un curtissim parol por esser expressiv. Un tal parol es li sved-norvegian strax quel have anc un paralel un german stracks = directmen, sin retarda. 

 

Ti ultim consideration que por ti idé es necessi un curt parol apari clarmen in Esp «tuj», un parol inventet, ma quant expressiv ! Zamenhof havet un bon instinct linguistic. 

 

Naturalmen chascun a quel ne place strax e qui vole haver solmen romanic paroles posse usar « inmediatmen ».   E.W.

 

-54-

 

 

HISTORIE HUMORISTIC DEL LINGUE INTERNATIONAL 

 

Image: DESCARTES 

 

Li unesim homes qui ocupat se pri li problema del lingue international ha esset li filisofos. Li grand pensatores Descartes in Francia e 

Leibnitz in Germania ha monstrat li necessitá de un idioma auxiliari por remediar al multiplicitá del lingues national. Ma ili credet que ti idioma devet esser necessarimen filosofic, it es composit de paroles completmen inventet, por satisfar li absolut logica. Ti erra ha regretabilmen misductet li serchas durant du secules. 

 

Li unesim project quel obtenet success es li Sol-re-sol (1827). Su autor imaginat composir omni paroles per li 7 notes del musica ! Talmen li die es dit doremi, li seman : dorefa, li mensu doresol, etc. It es apen credibil que ti infantesc lingue recivet strax li max alt e flattosi aprobationes (de Victor Hugo, de Lamartine, de Napoléon III, etc.). In li Exposition universal de 1855, it esset mem honorat de un recompensa exceptional de 10.000 fr. ! 

 

De 1880 a 1888 triumfat Volapük del pastor Schleyer. Ti autor in facte prendet su paroles in li lingues natural, ma il credet necessi generalmen acurtar les, cupante lor cap o lor ped. Talmen de academie, il fat kadem, de compliment : plim, de propagation : pak, del parole anglesi world : vol e de speak : pük (de u : Volapük). Li lingue esset presc incomprensibil, su success extraordinarimen rapid e su fiasco ancor plu rapid. 

 

-55-

 

 

In 1887, in plen regna de Volapük, li Dr polonesi Zamenhof publicat su Esperanto. Superior a Volapük, Esperanto es tamen ancor tro artificial. It deforma li plupart del paroles international e presenta evident defectes, por exemple su lítteres circumflexat quel ne existe in li printerías, su acusative obligatori e su grotesc finales ojn, ajn, ujn, quel deveni rapidmen tedant. 

 

Paralelmen al systemas semi-artificial del tip Esperanto ha evoluet un scole de lingues auxiliari basat sur li naturalitá. Su grand promotor esset li austrian Julius Lott, quel, pos li fiasco de Volapük, serchat un solution natural conform al vive. Laborante con li esthonian Edgar de Wahl il finalmen publicat in 1889 su Mundo-lingue, de quel li valore ne esset comprendet. Descoragiat, Lott abandonat li lucta e morit in 1905, 

obscur heróe. Il hat venit tro bentost. 

 

Li projectes de lingue international deveniente sempre plu numerosi, un «Delegation por li adoption de un lingue auxiliari neutral » opinet necessi selecter li max bon sistema. Defensores del conosset projectes esset convocat in 1907 in Paris por posser judicar quel lingue devet reciver li coron. In comensa li harmonie regnat in li reuniones. Omni judicantes e judicates ludet un arie pacific. 

 

Ma ve, li concordie ne durat long. Li unes volet adopter Esperanto con su defectes, li altres volet reformar it. Li partisanes del reforma parturit un nov sistema nominat Ido. Li « delegates » comensat querellar, injuriar e batter se unaltru. Li combatte prolongat se mem durant un quart de secul. 

 

-56-

 

 

Li sistema Ido posset successar nam it esset apoyat per mult moné. Regretabilmen su autores havet li ínfelici idé posir it sur 4 steltes 

fabricat ex un specie de metalle nominat Logica. Ili pensat que, plazzat sur Logica, Ido vell avansar con mult plu grand securitá e rapiditá. 

 

Ma li experientie ha esset desastrosi. 

 

Li Idistes devet constatar que li steltes solmen embarassat li marcha e esset plu nociv quam util. Ili desirat reformar lor medie de locomotion e revenir al natura. Sol lor grand chef L. de Beaufront persistet cavalcar sur li «Logica», quo causat un mal aventura a ti obstinate. 

 

Durant ti evenimentes li ancian amico de Julius Lott, li esthonian Edgar de Wahl continuat serchar un solution naturalistic. Il consacrat 30 annus de su vive a combinar un sistema in sam témpor natural e regulari. Pensante que li lingue international ne deve esser inventet, ma extraet del lingues vivent, il serchat li prefixes e sufixes existent in li grand lingues de civilisation e formulat lor sens exact. 

 

De su labores ha nascet finalmen, in 1922, li sistema ma Occidental quel es li max bon combination de regularitá e de naturalitá. Til tande li autores de lingues auxiliari, ne possente incorporar in un derivation regulari li enorm stock de paroles ja international, ha repussat les, e declarat les índesirabil, baroc o illogic. 

 

Per su regules de derivation, Edgar de Wahl ha successat inregistrar e legitimar ti paroles international universalmen conosset. It es evident que un lingue international deve esser composit ante omnicos ex paroles ja international. 

 

-57-

 

 

Desde li publication de Occ., altri interlinguistes ha provat altri solutiones plu o minu interessant. In 1923, li german Weisbart imagina combinar paroles de diferent lingues por obtener vocabules medial e ti 

lingue il nomina Medial. Por exemple il combina li F. eviter e D. vermeiden por emidir ! Con F. joie e D. Freude, il obtene... joide. Per D. Mal e S. vez, il invente maz, quel es íncomprensibil a omnes.

 

Tal fabricationes fa memorar li monstrus imaginat in Medievie e quel esset composit del demí parte de du animales different. Quam ti besties, li paroles de Medial ne es vivi-capabil. Sagimen, Sr. Weisbart ha renunciat les hodie. 

 

Un altri autor, Sr. R. de Saussure in Bern publica omni 5 annus un reforma de Esperanto quel il asserte sempre esser li ultim e definitiv. Por su ultim (si it es ancor li ultim !) projecte, il ha selectet li nómin de Nov-Esperanto. Trovante que li corelatives de Esperanto ne es suficent ínnatural, il invente altres quam lolo, lala, nala, etc. Parlante Nov-Espo, on va do creder se in li unesim témpor de su vive ! 

 

Con li nómin de Uniti Langue, du ex-Idistes ha composit un lingue, quel adopte omni species de paroles sin ocupar se pri un derivation regulari per prefixes e suffixes. Uniti Langue ne have por chascun familie un radica de quel es derivat li altri paroles del sam familie. No! ti sistema trova plu comod ignorar li regularitá e adopter pelmel omni species de paroles sin conexion grammatical. 

 

Talmen, Uniti Langue gloti un masse de paroles sin pensar que it va dever digester les ! ! 

 

-58- 

 

 

 

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL 

Composit de K. Janotta 

(13-esim continuation ) 

 

I. Interpunction. 

 

l) Punctu (.) es usat por separar li frases, i.e. expressiones de integri e complet pensas absolutmen índependent. Un bon precepte : Ples usar mult punctus, i.e. ples far curt frases. In li algebra li punctu significa li multiplication sammen quam li signe X. Pro to on ne deve usar li punctu por separar li millenes in long númeres, ma on mey usar sempre solmen lacunes (spacies), por ex. 2 345 000. On deve ne usar li punctu por li decimales (vide li sequent articul). 

 

2) Comma (,) es usat por separar li propositiones queles composi un frase. 

Pos li relativ pronómines, adjectives e adverbies, on posse imitar li francesi aplication del comma, it es 

a) usar it ante relatives qualificativ (explicativ), 

b) ne usar it ante relatives determinativ (specificativ). 

Exemples : Li phrase Yo ne ama li infantes, queles fa brui posse haver du significationes : 

a) Yo ne ama li (i.e. omni) infantes, pro que ili fa brui ; 

b) Yo ne ama tis del infantes, queles fa brui. 

 

In li unesim casu (a), li relative es qualificativ o explicativ ; it qualifica in general omni infantes. In li duesim casu (b), it es determinativ ; it determina li specie de infantes queles yo ne ama. Ante li relatives determinativ (casu b) on posse omisser li comma. 

 

Altri exemples : 

 

a) con relatives qualificativ (explicativ):

Ples regardar ti mann, quel lee un jurnal ; il audi tamen omnicos, quo noi di. 

Mi old amic, quel es acustomat dir li verità, ne ha audaciat dir me it in ti casu. 

Napoleon, quel videt avansar li ínamicos, directet contra les su Old Guardie. 

 

b) con relatives determinativ (specificativ) :

 

Li hom quel lee li jurnales ne deve creder omnicos quo il lee. 

Li amic quel ne audacia dir li verità ne es un ver amic. 

Li unesim soldat quel videt li ínamicos hastat advertir li generale. 

Ti exemples suggeste un util remarca. In omni vezes quande li substantive es determinat, li parol quel es solmen explicativ, ergo it postula un comma. Ma to eveni 

 

) si li substantive es un nómin propri ; evidentmen ne existe pluri Napoleons, ergo necos quo vell posser determinar it plu completmen ; 

6) si li substantiv es acompaniat de un adjective determinativ, sive demonstrativ, sive possessiv : « ti hom » es ja suficentmen e completmen determinat del demonstrative (o del geste, quel acompania it) ; « mi old amic » es anc determinat per ti ci epitetes. 

 

Comprensibilmen, ti regules es valid anc si quel es precedet de un preposition 

a) qualificativ : 

Mi patre, de quel yo demandat un consilie, aprobat mi maniere de pensar. 

b) determinativ :

Li amic de quel yo demandat un consilie aprobat mi maniere de pensar. 

 

Li relatives qualificativ on posse supleer per un conjunction (o locution conjunctional) : Ples regardar ti mann ; malgré que il lee un jurnale, il audi tamen omnicos, quo noi di, — malgré que (o: pro que) mi old amic es acustomat dir li verità, il ne ha audaciat... — Napoleon directet su Old Guardie contra li ínamicos, quande il videt les avansar. — Quande yo demandat un consilie de mi patre, il aprobat mi maniere 

de pensar. 

 

-59- 

 

 

In li númeres decimal, li integres es separat del decimales per un comma (ne per un punctu, quel have un altri usu ; vide supra), p. ex. : 3,141 59 (compara li anglesi e austrian maniere 3 141.59 !). Li unesim decimale seque sin interspacie (lacune) al comma ; tri e tri decimales es separat del sequent gruppe per un lacune. Si ne existe integres, on scri un zero ante li comma, p. ex. : 0,89 ples leer : « null comma ott 

nin » o « null integres ottanti-nin centesimes » ; do on ne imita li maniere de anglesi. 

 

3) Semicolon o punctu-comma (;) es usat por separar propositiones o frases grammaticalmen índependent, ma ligat per li signification. 

 

4) Colon (:) es usat por anunciar un explication ; it indica que li frase sequent explica li precedent. It anuncia anc citates, ma in ti casus it es sequet de citat-signes (vide infra). 

 

5) Punctus suspensiv (...) indica un interruption del frase, sive de un altri parlant sive del parlante self quel pausa por retener o changear li expression de su pensa. Li germanes usa in vice de it li « Gedankenstrich » (litteralmen : pensa-strec), ma it es un mal usu, nam li strec have un altri signification e un altri, índispensabil usu (v. infra). On posse usar li punctus suspensiv anc in vice del parol « til » ; vide infra sub « strec ». 

 

6) Parenteses () es usat por includer un frase, proposition o parol, quel es apart e deve esser separat del céteri textu. In general it es un remarca lateral, quel on inserte, e quel interrupte li rect órdine del pensa. De to seque un consilie : ples ne abuser li parenteses, pro que on risca per to trublar li comprension. 

 

Pro que li parentheses es essentialmen destinat a includer, on ne deve usar les un sin li altri in li textu current qualmen on fa sovente pri li númeres. Vice « l) » on deve scrir, o « (l) » o « 1-m » (abreviatura de unesim). Li usu « l) » have un grav detriment : si on vide un tal parentese final, on sercha spontanimen li parentese inicial sin trovar it. In plu, it eveni sovente, que ti parentese « vidui » es trovat in o 

apu un altri ver (duplic) parentese, e in ti casu on have sive « l)) », sive « )1) » du dispositiones egalmen absurd. Ergo : nequande usar un parentese sol. 

 

Li sam regul vale anc por li usu del parenteses con lítteres, do « (a) », « (b) », e ne « a) », « b) ». 

 

On posse far ci solmen un exception, 1. e. in li commensa de un alinea. Ta li parentese cludent « ) » posse esser aplicat sol con ciffres o lítteres sin li parentese apertent, pro que ci un miscomprense ne posse evenir. 

 

7) Crampones [] e imbrassamentes {} es usat, in matematica, quam parenteses de duesim o triesim gradu, ex. .  {...[...(...)...]...}. In li « prosa», on posse usar li crampones in simil casu o quam apart parenteses. On usa li inbrassament (unic) por far coresponder un linea (unilateralmen) a pluri lineas (altrilateralmen), talmen : 

 

    {...   ...}

----{... o ...} .... 

    {...   ...}

 

Li punte deve tornar se al unic linea, e li brasses (li concavitá) al pluri lineas. Noi consilia usar rarmen li inbrassamentes, pro que ili fa complicat e desfacil li composition. Ili es util solmen in tabelles. Ili posse esser usat anc horizontalmen p. ex. in genealogic árbores :

 

Ludovico 

/------------\

Petro, Paulo, Ioannes, Maria. 

 

8) Tiré (-) es un ortografical signe e functiona quam ligation. It unifica li partes de un parol composit (c . III, B., l). It indica anc li separation de un parol de un linea al altri (cp. I, D., 4). Ples nequande usar ci un duplic strec, quel es reservat quam signe de egalitá, ni iterar li tiré in li comensa del linea sequent. In plu ples ne usar li tiré pos li nómin de un person por indicar su cité o land, ma usar in ti casus li parenteses ; do : senior Martin (Paris) o senior Braun (Germania), e ne Martin-Paris o Braun-Germania. 

 

-60- 

 

 

9) Strec (—) es plu long quam li tiré e functiona quam separation. It indica sive un changeament del interlocutor (i.e. it separa li dictiones, responses de divers interlocutores), sive un changeament del tema. It separa do plu mult quam li punctu. Ma in li duesim casu on mey preferer li usation del alinea, quel indica plu clarmen li separation ; it have li avantage inserter in li textu «blancages», vacuages, queles 

reposa li ocul e furni a it un stoppa-punctu. Li strec servi anc, precipue in lexicos, por suppleer paroles o parol-partes, queles on ne vole repetir.

 

Pro que li strec significa li subtraction in li matematica, i. e. inter ciffres, on ne mey usar it inter ciffres in un altri signification, p. ex. «til» on scri do : de 2 til 3 cloccas (e ne : de 2 — 3 cloccas) ; si li preposition ''de'' ne precede e precipue in abreviationes on posse usar anc li du punctus, do 2 til 3 cloccas = 2 ... 3 cloccas.

 

10) Signes de citation (« »). Ili indica e include li paroles e frases queles on cita. Ili deve tornar lor concavitá a intern, i.e. al textu includet. On posse anc usar duplic commas quam signes de citation, i. e. ,,.." secun li maniere german o "..." secun li maniere anglesi ; ma li signes francesi, i.e. «...», es preferibil, pro que ili es 

plu distinctibil. Li unesim signe es nominat apertent o apertori, li duesim cludent o clusori. 

 

11) Referenties a ped-notes. Por indicar li ped-notes, nequel medie es tam simplic e commod quam li números ; nam ili es li max bon e clar signes, e ili es disponibil in un ínlimitat quantité. Si on usa asteriscos (*) o crucettes (†), quam in quelc printerías, e si on have mult notes sur li sam págin, on neplu save, qualmen arangear it. 

 

12) Signe de exclamation (!) es usat pos un exclamation o pos un frase 

exclamatori. Quelc popules usa it pos omni vocation o interpellation, mem pos Senior in li comensa de epistules, i.e. pos omni vocatives, ma to ne es necessi. 

 

13) Signe interrogativ (?) es usat solmen pos direct frases interrogativ. 

 

14) Apostrof ('). — It es usat por indicar un elision ; in ultra it forma un parte del lítteres del mollat sones l' e n' ; ples vider I, B., 2 e V, A. 

 

15) General remarca. — On ne deve misevaluar li importantie del interpunction e depreciar li concernent regules quam ínnecessi e minuciosi. Li interpunction es necessi por li claritá, do por li perfect e secur intercomprension ; it have importantie por li pronunciation. Li punctu representa un stoppa passabilmen grand ; li colon e li punctu-comma un stoppa minu grand ; li comma un stoppa mem minu grand, ma 

sensibil. Egardar ti signes e far li corespondent pausas, es li unesim regul del diction, e li max important. Pro to ja li Ido-Academie ha tractat li interpunction tre detalliatmen, e noi secue ci su exemple, sovente con li sam paroles e specimenes. 

 

J. Abreviationes. 

(l) General Abrevationes. 

 

a.C. = ante Christo 

a.c. = (del) annu current 

am. = antemidí (= premidí)

c. = (del mensu) current 

cp. = (ples) compara(r) 

Dr., dr. = doctor 

etc = etcetera (e céteri) 

EV = (del) era vulgari (= cristian era)

i.e. = it es

md. = midí

mn. = minocte

ms. = manuscrit

nr = numeró

nrs = numerós

p.ex = por exemple

p. C. = pos Cristo

pg. = págin

PS. = pos-scrite

sr., Sr. = senior

sra., Sra. = seniora

V. = (ples) vide(r)

 

(2) Abreviationes linguistic.

 

(a) Natural lingues

 

A = anglesi

Ab = arabic

Al = albanesi

Am = american (anglesi)

An = armenian

Cl = celtic

Ct = catalan

D = german (= deutsch{

Dn = danesi

Es = estonian

F = francesi

 

-61-

 

 

Fn = finnic

G = (ancian) grec

Gt = gotic

Hb = hebreic

Hl = hollandesi

I = italian

In = indic

Is = islandesi

L = latin

Let = letton

Lit = lituan

N = nordic

Nv = norveg

P = portugalesi

Pl = polonesi

Pr = provenzal

R = russ

Rh = retoroman(ic)

Rm = rumanian

S = hispan

Sc = sanscrit

Sl = slavic

Sv = svedic

T = turk

Tch = tchec

U = (h)ungarian

Y = yugoslav (= serbo-croatic)

m = medí, p. ex.:

mhd = medíaltgerman

mL = medílatin.

 

Subclassificationes:

 

a = ancian, p.ex.:

aA = ancian-anglesi = anglosaxonic,

aD = ancian-german,

aIn = ancian-indic.

 

b = bass (A low, D nieder, F bas), p.ex.:

bD = bass-german.

 

h = alt (A high, D hoch, F haut), p. ex.:

hD = altgerman,

ahD = ancian-altgerman.

 

n = nov, p. ex.:

nhD = nov-altgerman.

 

 

(b) Artificial lingues:

 

Esp = Esperanto

Ido = Ido

Il = Interlingua

IN = Idiom Neutral

L.I. = lingue international

LsF = Latino sine Flexione

Nl = Novial

Occ = Occidental

RN = Reformneutral

Vp = Volapük.

 

(3) Signes por li chimic elementes.

 

actinium Ac

aluminie Al

antimon (L stibium) Sb

argente Ag

argon Ar

arsen As

aure Au

azote = nitrogenie (v. ti)

barium Ba

beryllium Be

bismut Bi

bor B

brom Br

cadmium Cd

calcium Ca

carbon (eum) C

cassipopeium Cp

cer(ium) Ce

cesium Cs

c(h)lor Cl

c(h)rom Co

columbium = niobium (v. ti)

cupre Cu

dysprosium Dy

emanation Em

erbium Er

europium Eu

ferre Fe

fluor F

fosfor = phosphor (v. ti)

gadolinium Gd

gallium Ga

germanium Ge

hafnium Hf

helium He

holmium Ho

hydrarg(yre) Hg

hydrogen(ie) H

illinium Il

indium In

iod J

iridium Ir

kalium K

krypton Kr

lanthan La

lithium Li

lutetium = cassiopeium (v. ti)

magnesium Mg

mangan Mn

masurium Ma

mercurie = hydrarg (v. ti)

molybden Mo

natrium Na

neodynium Nd

neon Ne

nickel Ni

niobium Nb

niton = ematation (v. ti)

nitrogen(ie) N

osmium Os

oxigen(ie) O

palladium Pd

phosphor P

thorium Th

thulium Tu

titan Ti

uran U

vanadium V

wolfram W

xenon Xe

ytterbium Yb

yttrium Y

zinc Zn

zirconium Zr

platin Pt

plumbe Pb

polonium Po

praseudymium Pr

protactinium Pa

radium Ra

rhenium Re

rhodium Rh

rubidium Rb

ruthenium Ru

samarium Sm

scandium Sc

selen Se

silicium Si

stanno Sn

strontium Si

sulfur (sulphur) S

tantal Ta

tellur Te

terbium Tb

thallium T

 

-62-

 

 

 

In ti liste li abreviationes es trovabil presc in li just órdin alfabetic ; solmen Sb es tre lontan del alfabetic plazza ; vide it che « antimon ». 

 

Ne recomandabil es li sequent signes national (grass print indica li just signe) : A (= Ar, argon), Az (azote = N, nitrogen), Cb (columbium = Nb, niobium), Gl (glacinium = Be, beryllium), Lu (lutetium = Cp, cassiopeium), Nt (niton = Em, emanation). On mey scrir por dysprosium ne Ds, ma Dy ; por samarium ne Sm, ma Sa por thulium ne Tm, ma Tu. 

 

(4) General remarcas al abreviationes. 

 

On ne mey abuser li abreviationes. Lor mission es in general esser usat in sinopticas, tabelles, listes, formules etc e precipue in special ovres con exception del general abreviationes indicat supra in articul l. It es plu comod por li letor, trovar in li current textus tam poc abreviationes quam possibil. 

 

Talmen on mey usar p. ex. li abbreviationes Dr., Sr. , Sra. (articul l) solmen con un sequent nómin, ma ne stant sol ; li abbreviationes a.c., EV. , p.C. (articul l) solmen pos numerós de annus ; li abreviationes dC, dM, nr, nrs, pg (articul l) solmen in combination con ciffres ; li linguistic abreviationes (articul 2) solmen ante lingual exemples ; li signes de chimic elementes (articul 3) solmen in formules etc. 

 

K Signes non alfabetic. 

 

* (asterisc) = (in general :) hant nascet in... ; (in lingues mort :) inatestat, ma conjectet ; (in lingues modern :) neologisme. 

† (crucette) = (in general :) mort in... ; (in lingues :) arcaic, obsolet.

Onn mey ne usar ti du signes por ped-notes. 

---

 

NOV PUBLICATIONES IN OCCIDENTAL 

 

Occidental in a Week es li titul de un concis Beginner's Text Book of the International Language » publicat del Occ. Association de Anglia. (Precie : 3 pences.) In 7 curt leciones, it da li essentie de nor lingue al anglesi studiantes. 

 

The Interlinguist, organ del anglesi Ass. publica in su numeró de januar-marte du interessant articules : How Esperanto conflicts with 

modern linguistics, scrit de Sr. Paul D. Hugon de Los Angeles, ex Esperantist, e The 1887 Model, scrit de Sr. A. Hubbard. — The Interlinguist anuncia li morte del interlinguist Sidni Bond, autor de Optoez e de Meso, du sistemas pri quel Cosm. ha parlat antey. 

 

L'Occidental en cinq leçons. Pro que li Cours complet de Occ. per Berger es hodie exhaustet, li Occ. Burós de Paris e de Chapelle editet un nov brochura scrit del sam autor. Al Franceses, ti curs explica in 20 págines omnicos necessi por scrir e parlar sin erra Occ. Comprabil in li du Burós de quel li adresse es indicat sur li covriment de Cosm. Precie fr. 0.40 sviss, e fr. 2.— francesi. 

---

 

Li candidates al diploma de docent de Occ. es pregat demandar programma de exámine a Chapelle. Exámines va bentost comensar. 

 

Li proxim numeró de Cosmoglotta va esser unicmen litterari. 

 

-63- 

 

 

 

METODES DE COMBATTE 

 

In su Bulletin Français-Ido li autor de Ido marques L. de Beaufront in Nr 179-180-181 sur unesim págin publica un articul intitulat : La posedal "mo" en Occidental. Ci il cita Sr. Berger, quel in "Helvetia" hat acusat le pri fals criticas proque mo nequande existet in Occ. ; e poy il continua talmen : "ma eventis ja ke ta samideano obliviis en Occ la radiko achet quan il akuzis me false atribuar a la linguo". Poy il constata que li radica achet ha existet in li unesim témpor, e plu tard ha esset viceat per li radica compra. 

 

Quo il scri es rect. Ma li metode de comparation de du divers factes es vermen ingeniós, proque it evoca che li letor li opinion que mo anc ha existet e poy esset changeat. Yo declara ci, que un form "mo" nequande ha existet in Occidental. e Sr. de B. tre bon save to self. 

 

Un honest hom, si il ha errat, excusa se, e publica un rectification, per quo li afere in general es presc redressat. "Presc", proque "semper aliquid haeret", e ne omnes ya lee li rectification. Quó nu fa li marques de Beaufront? Unesimmen, il intitula su articul sur unesim págin per grass lítteres con li fals form inter commas de citation, evocante talmen che persones, queles ne lee li tot articul, ma solmen li titul, li impression que un tal form existe in Occ. Duesimmen, il ne revoca li fals form, in contrari il scri (advere pri un altri parol) in grass lítteres : "Me ne inventabis", per quo, triesimwes, il confirma che li letor li conviction que ti form existe o almen ha existet, malgré li constatation de Sr. Berger, quem, quaresimmen, il ancor discredita córam li interlinguistic publica, quam ínloyal. Yo gratula li autor pri ti mastro-ovre de insinuation sin har dit necos direct. 

E. de Wahl. 

 

Remarca del redaction : 

Ti maniere de acter ne deve astonar quande on conosse altri factes. Por exemple, ante du annus li revúe « Muevi » gratulat se que Sr. de Beaufront « loyale e kavalierale deklaras que nur per eroro on institucis la regulo supresar la sufixi pos la kompozit vorti. Logikale on nek devas nek darfas supresar li. » 

 

Ti declaration es stupefant. Durant 25 annus nequi ha plu, quam L. de Beaufront, obstinatmen imposit ti stupid regul secun quel it es interdictet usar li sufixes in composit paroles. In Ido, on deve dir por exemple nacion-ala, ma internacion-a, leg-ala, ma kontreleg-a, etc. Quam fat remarcar li conosset Esperantist Sr. Ayrnonier e anc E. de Wahl, it es contrari a omni leges de analogie e al instinct linguistic postular tal differenties sin utilitá. Nul argument posset far changear ti fix idé che Sr. de Beaufront, quel in su « Gramatiko detaloza » (p. 173) justifica li suppression de ti sufixes per li... logica ! ! 

 

Hodie sam autor declara, pos 25 annus de oposition, que logicmen « on ni deve ni posse supresser ti sufixes in composit paroles ». Li logica de Sr. de Beaufront es un machine tre comod per su elasticitá ! 

 

† Dr ARNOLD SCHRAG 

 

Noi have li dolore informar nor letores pri li morte de nor coidealist Sr. Dr Arnold Szhrag, inspector del scoles secundari del Canton Bern (Svissia). Dr Schrag esset ganiat al lingue international ante 20 annus per un discurs del german scientist Ostwald. Il publicat un grammatica in german por li studie de Ido, ma quande il conosset Occidental, in 1928 il strax expresset su admiration por li ovre de Wahl e adheret al Sviss Association por Occidental. In colaboration con Dr Aschwanden e Dr Nidecker, il publicat un brochura in german « Die moderne Weltsprache », quel exposi li principies del scole naturalistic. 

 

In 1928, secun nor prega, Dr. Schrag benevolet presider un conferentie interlinguistic in Bern in quel noi discusset, con li Idistes li divers lateres del problema del lingue international. Su alt cultura e su ponderositá fat de Sr. Schrag un judicanto escutat e honorat. 

 

Noi prega su filio Sr. Herbert Schrag, accepter li expression de nor calid simpatie.     R. Bg.

 

-64-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.