| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 133 (apr 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

Annu XXVI    April 1947    No 1 (133)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: Martinet A.: Li lingue de IALA. - Waringhien G. : Un lettre. - Tambures de Africa. - Berger R.: Li Neo-latin. - Gilbert W. : Quel es li max facil lingue auxiliari. - Cortinas A.E.: Li incarcerat princessa. - Littlewood H. : Li scientie e li verge divinatori. - Berger R.: Li Moral Rearmament. - Sauvageot A.: Li scole del norvegian paisane. - Diverses.

------

 

LI LINGUE DE IALA

 

(Comunication fat in li Radio sur li parisan caten, de Professor André Martinet li 10 februar 1947, ye 13 h. 35 trad. ex francesi.)

 

Ante 20 annus esset fundat un association por li studie del question del lingue international auxiliari. Ti association, nominat generalmen IALA (del iniciales del anglesi paroles « International Auxiliary Language Association ») have su sede in New-York. Li fundatores de IALA opinet que li homanité besona un lingue neutral quel mey esser li instrument de nequel imperialisme e quel deve posser leer, comprender, scrir e parlar omni person de quel li horizonte ne es limitat per li frontieres de su land natal. In un spíritu de absolut ínpartialitá, li Association informat se pri li possibilitás ofertat del lingues auxiliari existent. Pos pluri annus, it ha arivat al conviction que nequel inter ili posse esperar posser imposir se al munde quam lingue general de intercomunication. Chascun ha presentat, in li movent de su aparition, un progresse sentibil sur su predecessores, ma omnes posse ancor esser largmen ameliorat. Nequel have, hodie, un difusion suficent por que on posse hesitar reprender li problema si on posse esperar far plu bon quam to quo existe.

 

(image: Mrs Morris, fundatora de IALA)

 

Quande on studia li historie del lingues constructet, on percepte que solmen tis havet un cert successe, queles savet reducter li parte de lu arbitrari por inspirar se del existent realitás. Un lingue vermen international va dever pruntar omni su elementes al international vocabularium, it es al totalité del paroles queles, con formes poc diferent, es comun al grand lingues de Europa, medies actual de expression de nor civilisaation.

 

In ti conditiones, IALA decidet proceder al extration de ti international vocabularium. Ti labor, quel veni a su fine, ha liverat un enorm summa de materies quel it es possibil organisar in un lingue tre manuabil e utilisabil in omni in omni dominias del practica e del pensada.

 

Concernent li presentation de ti materies, IALA ha retenet til hodie pluri diferent solutiones. Talmen que su lingue presenta se actualmen sub li forme de pluri modelles quel difere in detallies. Ta u un modelle di "un conditione favorabile", un altri va haver "un condition favorabil" e un triesim "un konditiono favorable". IALA va bentost efecter, che li international publica, sondages queles va permisser a it determinar quel de su modelles es capabil reciver li max mult sufragies. Tande it va restar solmen a fixar li definitiv forme del lingue, e a publicar manuales e dictionariums.

 

-1-

 

Ti lingue va esser facil, ne pro que su vocabularium va esser squelettic, ma pro que it va utilisar in maximum li paroles queles omni homes un poc cultivat conosse, quelcunc mey esser li nation a quel ili apartene. It va esser facil pro que it ne va contener sones rar o desfacil, pro que su grammatica va haver nequel subtilitás queles incombra ancor tant mult li lingues constructet sin permisser a ti quel parla les, nuanciar utilmen su pensada.

 

It va haver li grand avantage practic esser ínmediatmen utilisabil nam, sub su forme scrit, e mem parlat, it va esser comprendet practicmen sin anterior studie del instructet homes in li max diversi landes.

 

Vi quelc frases in un del modelles del lingue de IALA:

 

« IALA es un association fundat per studiar le question del lingue international. Su collaboratores labora in New-York per crear un nove lingue. On pote sperar que este lingue va devenir le secunde idioma del homes cultivat de omni nationes. »

 

ANDRÉ MARTINET.

 

Nota del redaction. Noi nota con satisfation que li lingue in favore che IALA simila sempre plu... Occidental, con tre poc diferenties in li selection del radicas. Noi fa memorar que li verbe poter (vice nor posser) esset usat de de Wahl in su unesim projecte Auli, ma esset bentost abandonat pro que su participie present potent significa in sam témpor F pouvent e puissant, D könnend e mächtig, du notionel queles un lingue international ne posse confuser. Pro to de Wahl preferet adopter du radicas diferent: poss/er, de quel es derivat poss/ibil, poss/ibil/itá, ín/poss/ibil, etc., poy potent, quel forma potent/ie (F. puissance), potent/i/al/e, ín/potent, ín/potent/ie.

 

Un altri parol este (in Occ.: ti) es in facte natural, ma regretabilmen in audition posse esser comprendet es te (= a te). Just pro to, li pluparte del projectes de LI preferet iste. LI parol Occ. ti have li avantage far memorar (e ancor plu per su plurale) li demonstratives anglesi this e german dies(e). It es bon egardar li naturalitá, ma sovente altri considerationes interveni, por exemple li necessitá impedir confusiones.    RIC BERGER.

----------

 

LI FORMES DEL PLURALE IN LI LINGUES INTERNATIONAL

 

Secun li revúe Mondi-linguo, vi quelc precisiones pri ti punctu grammatical:

 

1° Li finale -aj, -oj de Esperanto ha esset evidentmen pruntat del classic grec; on incontra it in nequel modern lingue.

 

2° Li finale -i de Idiom Neutral e de Ido es sat international. It es comun, in practica, a omni idiomas del Oriental Europa, a italian e al modern grec, e de rumanian til russ.

 

3° Li finale -n de Unilingue, de Antido e de Nov-Esperanto posse invocar un universal usa: it ea de septentrional e central Europa til diferent dialectes arab, persan e hindustan; on trova it *sporadicmen* in anglesi. LI plurale sanscrit fini per -ni.

 

4° Li finale -s, -as es tre ancian e es comun a omni arian classic lingues; it es usat del litorale de west-Europa til Australia; it es pan-Atlantic e exclusivmen pan-american. It es ordinari in anglesi, hispan, francesi, portugalesi. Nederlandesi anc conosse it. Modificat (o viceat)  in russ, on incontra it egalmen in german e in scandinav lingues.

 

Ti finale -s, quam marca del plurale, es usat in Volapük, Mundilingue, Latino sine flexione, Romanal, Occidental, Medial, Monario, Novilatin, Mundilatin, Novial, Mundi-linguo.

 

Exb li revúe l'Unique, trad. ex francesi J. ROUX (Francia).

 

-2-

 

UN LETTRE DE Sr. WARINGHIEN

 

Tours, li 23 Januar 1947.

 

Car senior,

 

Yo mersia vos vivmen del articul tam cortesi e tam pertinent, quel vu ha dedicat a mi micri brochura.

 

Yo ci ne vole responder a criticas tot natural del látere de un occidentalist: in céteri, yo have li impression, que mem si noi concorda pri li detallies, noi ne regarda li factes del sam vispunctu.

 

Yo permisse támen a me inviar vos, con petida de insertion, du rectificationes, quel sembla me important: nam yo ha sempre prescrit a me self far citationes li max honestmen exact quam possibil.

 

1° Vu di: « li linguist Meillet, quel Sr. W. sempre invoca in su demonstrationes. » Nu, yo ha fat solmen un citation de Meillet (p. 60), e it concerne li latin!

 

2° Vu contesta, que li citat frase de Sr. de Wahl posse haver du senses. Si yo bon comprendet vor rasonament, it sembla, que on deve leer in vor articul: « in Occidental it have solmen li duesim sense », vice « li unesim », i.e. in Occidental li verbe abuser have solmen li sense de far abuse de (« quam monstra bon li altri paroles del sam familie abuse, abusiv e li etimologie: usar... con excesse »), e li frase significa in francesi: Mr R. O. abuse de l'idée que seul le latin est international.

 

Nu, lu max comic, quam di suavimen Sr. Matejka in su remarca, es que ti-ci, in su excellent vocabularium Occidental-Deutsch, da al verbe abuser li sol sense, quel vu refusa a it (« täuschen, hintergehen » = dupar), e que ti sense es just li signification, quel it have in li frase de Sr. de Wahl: « l'idée que le latin est international abuse Mr R.O. » - quam vu va vider, si vu va leer li contextu (Cosmoglotta VI, N° 39, p. 27, lin. 12). Mi exemple es dunc li « fals » ni « ínexact »; li frase de Sr. de Wahl ne es dunc « perfectmen clar », pro que un tam expert linguist (Red. !) quam vu ha fat contrasense pri it. Quod erat demonstrandum.

 

Con mi anticipat mersi,    G. WARINGHIEN.

 

Ti lettre, quel Sr. Waringhien scrit nos in Occidental (e quasi sin erras!) subleva un interessant problema lexicologic. It acte se pri un parol prefixat per ab- e havent dunc primitivmen, li sense de un « deviation », poy un translatet sense, ti de « dupar ». Ti duesim sense es hodie plu ordinari, ma regretabilmen existe un derivate international: abusiv, quel concerne preferetmen li unesim sense, plu quam ti de « dupativ ». It es exact que li dictionarium Matejka, e probabilmen de Wahl anc, accepta li unesim signification, e pro to Sr. Waringhien es rect. Yo mersia le har signalat me ti casu curiosi, ma yo fa remarcar le que ti constatation nequant justifica, quam il credet, li necessitá de un acusative, nam on ne etablisse un regul tam íntolerabil quam li acusative obligatori por li simplic plesura evitar duplicitá de sense in un sol parol, quande it es plu simplic preciser ti sense in un vocabularium. E si Sr. Waringhien opine que per li contextu li frase de de Wahl have solmen li unesim sense, tande ti acusative resta ancor plu superflú. Ta existe ne un problema grammatical ma de vocabul: it es fixar un sol signification al verbe abusar, forsan adoptente abuser por li notion usar con excesse por posser retrovar li derivate abus/iv, e adoptente abusar por li altri sense de dupar. Noi submisse li question al judica del Academie de Occidental.

 

In un apart lettre, Sr. Waringhien questione me pro quo de Wahl ne adoptet li serie men, ten, sen, por F. mon, ton, son. Sr. We. mey excusar me, ma si yo reprochat le dar in su brochura fantastic explicationes pri li selection del formes in Esperanto yo ne intente far li sam erra furniente imaginari argumentes de E. de Wahl pri li vocabularium de Occidental! Pro que Sr. de Wahl es felicimen ancor vivent il mey scrir le directmen por obtener li ver explication, nam, quam di li proverbie, it es plu bon adressar se a Deo quam a su santos!    RIC BERGER.

 

-3-

 

 

TAMBURES DE AFRICA

 

Súper tenebrosi Africa rula li sones del signal-tambures, quelcvez surd e pesant, repercussente se contra montes e forestes virginal, quelcvez levi e apen audibil in proximitá de lor fonte. « Bu-um, tep, bu-u-um » - percurrente enorm distanties, ili porta novas de diversi specie, de nascentie e morte, de chasse e festas e guerre e to probabilmen ja desde millenes de annus. Quande on audi les in un clar e ardent nocte, contemplante li nigri ciel trasemat de stelles, e li ancor plu nigri terra extendente se sub it, ili apare enigmatic e misteriosi quam li tenebrosi e misteriosi continente nigri self; misteriosi quam li ritme e li pulsationes del vive in li foreste african, ili supervive in li memorie ancor mult annus pos que tant mult altri sones e images del nigri continente ha definitivmen evanescet.

 

Ma ti aureol ne es completmen meritet. Necú in li munde, homes primitiv ha realmen sentit alquel desfacilitá difuser simplic novas med un simplic code intra limitat regiones. Li max grand miracul de ti signal-tambures es que ili ha preterpassat li lingual confines african, que ci negros ha creat un specie de lingue universal, subdividet in code-sones e que talmen ili successa transmisser un nova in un sol die e quelcvez mem in poc hores sur distanties de centenes de milies. Null village african es tro lontan por que tá li signal-tambur ne mey esser usat e comprendet. It sembla exister un tambur-lingue conosset solmen del max habil negro-telegrafistes de omni rasses del continente. It es un real lingue, nam li tambures realmen parla. Ili ne transmisse punctu-strec signes queles on vell posser assimilar a telegrafie.

 

Marvelosi ili es sovente, ti tambures. It existe tales havent un longore de 3 metres e un diametre de plu quam un metre, format ex un sol e unic pezze de arbor-trunc excavat del interiori tra un fensura ne plu larg quam 2-3 centimetres. Exteriorimen ti tambures max sovente have li aspecte de horribil idole, richmen sculptet in ligne. Tal tambures apartene generalmen al chef de tribe e ili es conservat in un loc special. Li mann quel usa it ne have un altri tache, ma ti-ci es anc suficentmen absorptent. IL deve ne solmen haver un grand rutine in li usa de un instrument tre particulari, ma il anc deve conosser li « tamburlingue-nómines » de coses e homes, nómines queles es tabú por alquel altri usa. Li signalero senti se protectet per su professional habilitá. Il ne es facilmen remplazzabil e a un signalero minu exercit un litt erra posse custar cap o manus.

 

Talmen li tambures transmisse paroles e mem complet frases per un sol signale, nam li son-altore da a mult paroles un diferent sense. In un cadentie quel have null signification por oreles europan li sones del tambures burdona súper Africa, alt, bass, quelcvez raslant, quelcvez tonnerant, quelcvez staccato, quelcvez prolongat. Ili comensa lontan in li trement calmie, propaga se rulante, evanesce, augmenta denov, deveni plu sonori e es talmen captet e retransmisset de village a village. E secun quant ili alontana se, lor sonoritá gradualmen diminua e dissolue se in nequó. Ma intertémpore ili expande se quam files de un invisibil rete de arané til in li max distant locs del misteriosi Africa.

 

Ex De Haagsche Post (autorisat trad. de A. Koning.)

-----

 

It existe circa 620 448 401 733 239 439 360 000 manieres combinar li lítteres del alfabete. (Leer li númere talmen: 620 trilliardes, 448 trilliones, 401 billiardes, 733 billiones, 239 milliardes, 439 milliones, e 360 mill.).

 

Quelc scientistes crede que lingues posse influer li fisionomie de popules: per parlada, li partes del bocca e laringe, labies, maxilles, e li altri partes proxim li boccas ha changeat durante li secules.

 

Francesi es parlat ye un medial rapiditá de 350 síllabes per minute, durante que cert polinesian tribes parla 50 síllabes per minute. Anglesi es parlat relativmen lentmen, 220 síllabes, e german ye 250 síllabes per minute.

 

-4-

 

 

LI NEO-LATIN

 

Quande, in 1907, li famosi Delegation de Couturat apertet un concurse por li adoption del max bon lingue international, on videt ínnumerabil autores publicar in hasta projectes plu o minu complet e in omni tendenties, ma precipue esperantatri pro que, in ti epoca, Esperanto juit li max grand successe. Hodie li information que IALA de New-York va recomensar li sam concurse sembla haver li sam efecte, ma hodie li projectes publicat, in preferentie naturalistic, sembla tornar circum Occidental vice Esperanto.

 

Li decision de nor coidealist, Sr. A. Schild de Basel, publicar su propri sistema, nominat NEO-LATIN, es dunc natural, e, benque it sembla nos un erra que li partisanes del naturalitá presenta se in « disperset órdine » vice far un comun fronte plu solid, noi ne va reprochar le voler provar su chance. Occidental nequande esset un sistema íntuchabil quam Esperanto. Desde su publication, in 1922, omni coidealistes competent o havent bon idés posset proposir ameliorationes in it, con li condition pruvar lor excellentie. Chascun vez quande un propositor esset índubitabilmen rect, il obtenet finalmen li vota del Academie. Ti labor de equip have li avantage obligar li reformatores far controlar li valore de lor argumentes, e impedi les contentar se per ínsatisfant solutiones. Talmen fat de Wahl durante li 30 unesim annus de su activitá interlinguistic, laborante e discussente sin cessa con Lott, Zamenhof, Rosenberger, etc.

 

Quande, in contrari, on elabora un sistema in li solitá, on ínmancabilmen decide éxter ti salutari control e critica. On tande contempla li avantage de tal solution sin vider li desavantages queles altri persones vell strax percepter.

 

Pri to noi posse parlar per experientie, nam, hante colaborat in li Comité explorativ de Occidental, poy in li Academie interimari, durante 20 annus, noi constatat quant mult conossenties e profund investigationes postula li max micri detallies de un lingue constructet. Li complexitá de tal labor es tam grand que noi sempre mira vider homes parturir un lingue international in curt témpor, pos lor professional labor.

 

Neo-Latin de Sr. Schild es basat sur li naturalitá, quam Occidental, ma ne egarda li simplicitá tam mult quam nor lingue. It ti desfacil combination del naturalitá e del regularitá Sr. Schild decide presc sempre in favore del naturalitá, criticante mem Occidental pro que su derivation es « tro rigid » (Ti critica es a dedicar a tis quel reprocha a ti derivation esser ínsuficentmen precis !!!).

 

Sr. Schild adopte in general li grammatica de Occidental, e mem li Regul de Wahl, ma por numerosi verbes il admisse du radicas diferent, por queles on deve consultar li dictionarium. To esset just li solution adoptet in 1910 de Rosenberger in su Idiom Neutral reformed. On save que it satisfat nequí, exceptet su autor. On posse dir que apu li complicationes de Neo-Latin, nor lingue, su grammatica e su derivation apare astonantmen... simplic per contraste. Li pluparte del afixes de Neo-Latin es identic a tis de Occidental. Li quelc sufixes in plu sembla nos tre discussibil. Por posser formar li parol client/ela, por exemple, Sr. Schild admisse li sufixe -ela significant « reunion de persones », e il da quam altri exemple li derivate parent/ela! Támen it sembla nos que li derivation Occ. parent/é (parent/ité) es ancor plu natural sin postular li intervention de un nov sufixe! Un erra a ne far in li construction de un lingue international es justmen instituer un afixe por solmen un o du paroles. Un tal solution ne es un economie! In Occidental on ha anc volet proposir li admission del sufixes -il, -itude, -est, etc., por posser « regularisar » quelc rari paroles, ma tal complicationes esset felicimen rejectet. Li labor in equip just fortia renunciar a tal exagerationes, o, quam di de Wahl, tal « derelamentes ».

 

Sr. Shild indica in li introduction de su brochura que il volet far ante omnicos un « sintese del romanic lingues ». In facte il obtene un specie de hispanatri idioma, de quel es excludet omni radicas german o nordic. Benque hispan es certmen un bell lingue, li conossores opine que li abundantie de su finales sibilant noce su eufonie.

 

-5-

 

 

E pro que in Neo-Latin li adjectives e li articules prende li plurale per -s (esque to es necessi? Vide li simplicitá de anglesi!), it contene un quantité vermen genant de sibilant sones. Ples audir li sequent specimenes:

 

« Las moleculas poten glissar las unas sur las altras... Inter los max grossos ex questos pisces... Los congres e las murenas e diversos pisces extraordinarios... »

 

Li exagerat domination del naturalitá sur li regularitá ductet Sr. Schild a adopter un complication quel nequel autor de L.I., si noi ne erra, acceptat til hodie; it es formes verbal diferent por li persones. Li verbe esser, pro exemple, es conjugat talmen in li presente: yo sun, tu ses, il es, nus somos, vus estis, iles son.

 

It es tre dubitabil ca li gania in naturalitá obtenet per li diferent formes proposit de Sr. Schild compensa li perde de simplicitá e regularitá quel caracterisa li sistema de conjugation de Occidental. Por un Francese, por exemple tu ses es minu natural quam tu es!

 

Li selection del paroles apare nos anc ne tre clar. Ta u ti paroles difere de Occ., noi ne comprende li rasones de Sr. Schild. Por exemple F. douter = dutar in Neo-Latin. Ma qualmen formar li derivate international índubitabil con dutar? On save que Ido, quel havet in prim dubar, changeat it a dubitar secun li proposition self de de Beaufront, conosset támen quam un ultra-conservator! Esque li erras va sempre recomensar in li historie del L.I. e li sam corectiones sempre esser refat? It sembla nos que li experienties de nor predecessores ne deve cader in oblivia.    RIC BERGER

--------

 

Li « Vocoder ».

 

Ti nómine de Vocoder va semblar strangi a mult persones: it es ti de un instrument constructet del administration britannic pos mult annus de scientic serchas e quel permisse utilisar simultanmen li sam fil por pluri telefonic conversationes. Li scientistes laborant in li laboratoria de serchas del Administration ha departet del fundamental idé que li parol homan es format de diferent acustic unitás de queles chascun have su special frequentie. Chascun unitá apari quam un ínarticulat son e it es solmen mersí a lor perfect combination que li total summa deveni un intelligibil parol.

 

Li problema consistet in divider li parol in su diversi unitás, in transmisser les separatmen, poy in assemblar les denov in li receptori extremitá del fil in tal maniere que on reconstitue li total númere in un normal parol. Li « Vocoder », constructet sur li base de ti experienties, solue li problema quel li serchatores hat interprendet elucidar. Li emissori aparate, li « analisator » desintegra li voce in su constituent partes queles es reunit in li altri extremitá del fil, per li « sintesator » quel reproducte un sintetic parol havent omni caracteristicas del original son. Li « Vocoder » va dunc permisser far passar pluri conversationes sur li sam fil, quo va economisar mult materiales.

-------

 

-- No, senior comissario, dit li trincard in li buró de policie. Li sergente menti. Yo totmen ne esset ebrie!

 

-- Támen li sergente ha surprisat vos quande vu provat grimpar sur un candelabre.

 

-- Yes, senior comissario, yo confesse it. Ma ples prender in calcul que yo esset tre nervosi pro li du maledit crocodiles queles obstinatmen persecutet me in li strade.

-------

 

In Europa on parla circa 600 separat lingues e dialectes.

In Soviet-Russia on parla 146 diferent lingues.

Li unesim lexico aparit in chinesi.

 

-6-

 

QUEL ES LI MAX FACIL LINGUE AUXILIARI?

 

Esperantistes e Idistes asserte sovente que OCCIDENTAL es desfacil, utilisante quam principal argument que su grammatica contene « exceptiones ».

 

Cert prejudicas es vermen tenaci: Ti interlinguistes crede ancor, secun un conception infantesc, que li facilitá de aprension de un lingue depende precipue, si ne unicmen, del simplicitá formal del grammatica.

 

Noi vell posser demandar les pro quo hispan es generalmen plu facil a aprender por Franceses o Italianes, quam Anglesi, benque su grammatica es mult plu complicat quam in ti ultim idioma.

 

Ili save tamen quant es desfacil li practic aplication de regules grammatical rigorosimen matematic e « logic », in lingues « filosofic » quam RO o SOL-RE-SOL.

 

In omni lingues auxiliari, li grammatica es reductet al minimum. Quelc minutes sufice por memorar omni regules essential. Si noi introducte 3 o 4 exceptiones, noi va besonar 3 o 4 minutes suplementari por retener les. Nor contraditores oblivia simplicmen que pos har aprendet li grammatica de un idioma national o international, on nullmen conosse e save parlar ti lingue, e que li max grand parte del labor resta a far! To ne plu es un question de minutes, ma de centenes de hores. Altrimen dit, li témpor necessi por studiar li grammatica es relativmen ínsignificant, specialmen in un L.I., e on ne posse alegar li existentie de quelc exceptiones por justificar un pretendet desfacilitá de aprension de un lingue.

 

Nequí posse seriosimen contestar que li ver desfacilitás es:

 

1° Li traduction del idiotismes.

2° Li amemoration del vocabularium.

3° Li rect usation del prepositiones.

 

Por li national lingues, on deve adjunter li amemoration de multissim idiotismes e li usation del prepositiones, quel ne es sempre conform a un minimal logica.

 

Pri li punctus 1 e 3, null diferentie inter OCCIDENTAL e li altri L.I.

 

Pri li punctu 2, li quelc « exceptiones » de nor lingue permisse retrovar paroles familiari, e memorar talmen un enorm vocabularium, ínfinitmen plu rapidmen quam in omni altri idiomas auxiliari. *Li ci-supra 3 o 4 minutes suplementari es compensat per centenes de hores sparniat in li studie del vocabularium! U es li desfacilitá, si ne precismen in Esperanto-Ido*?

 

Por exemple, li regul DE WAHL, li duplic son de C, etc... permisse retrovar, quam on save, millenes de paroles international sub lor form natural, durante que li artificial, rigid regules de ESPERANTO-IDO da nascentie a monstrus tam plu desfacilmen memorabil que ili es plu lontan del formes natural.

 

Ad-plu, li « exceptiones » de OCCIDENTAL ne deve esser utilisat por celar li facte que *ESPERANTO e IDO have exceptiones e complicationes grammatical vermen ínexcusabil*.

 

Li diferentie jace in to, que li regules grammatical de OCCIDENTAL facilisa li aprension del vocabularium, durante que tis de ESPERANTO-IDO (mem si ili vell esser plu facil in se self) fa plu desfacil li practic usation del lingue (Exemples, li acusative de ESPERANTO, li témpores composit del conjugation, e li parol-formation de ESPERANTO-IDO, etc...). Altrimen dit, *on ne deve regardar li grammatica in se self, ma su practic consequenties*. Li studie del grammatica ne es li *scope* a atinger, it es li *medie* por facilisar li aprension del lingue.

 

Ma on responde nos: « To es ver por Anglo-latin popules, qui ja conosse ti vocabules international, ne por li altres. »

 

On mey considerar in prim que ti popules representa li tot America e un parte important de Europa, que nequi til nu posset negar li influentie del greco-latin in omni grand lingues de civilisation europan e su quasi exclusiv usation in li vocabularium scientific e tecnic international, que li lingues europan expande se tra li tot terra, durante que lu invers ne existe, que in oriental landes on ne posse concepter li relationes international sin li conossentie de un europan idioma...

 

-7-

 

Tal es li situation linguistic tra li munde, tal es li factes, e on deve regardar li factes in facie, e ne far revas utopic in li nubes, lontan del terra!

 

Ma noi mey prender quelcunc rurano in China o Japan e docer le in sam témpore ESPERANTO, IDO e OCCIDENTAL... Si on vole atribuer tant importantie al grammatica, esque on crede vermen que ti rurano va assimilar se plu facilmen li acusative de ESPERANTO, li conjugation sintetic e li complicat témpores composit de ESPERANTO-IDO? Resta li vocabularium, quo es vermen lu important: On asserte nos que li derivation de OCCIDENTAL ne es « logic » e que ta jace li real desfacilitá por Orientales. Noi ha sovente monstrat in COSMOGLOTTA que li famosi logica de ESPERANTO-IDO es un ver duperíe, que it existe solmen in teorie. Li hiperlogica quel nor contraditores sercha vanmen es un principie aplicabil solmen in matematica, e matematica e interlinguistica es du coses extremmen diferent.

 

Adplu, li paroles international have tant fortie que ti sistemas adopte les plu e plu, quam « extran radicas » (Ples notar ti cúlmine de inlogisme: li paroles *international*, in un lingue *international*, es considerat quam *extran*!!!). Resultate: ú on deve aprender *un* radica in OCCIDENTAL, 2 , 3 es necessi in ESPERANTO-IDO, e li revúes esperantistic self ha devet signalar li protestationes de loor oriental coidealistes que ne comprende ti acumulation de vocabules con sam signification (Exemple: AERFLUGADO e AVIACIO). In OCCIDENTAL, it sufice conosser un derivate international (Ex.: AVIA-T-ION) por haver li clave de omni paroles del sam familie e talmen far comprender se ínmediatmen de milliones de homes civilisat, quo es particularimen atrativ e util por ne anglo-romanic popules!

 

Dunc, egal qualmen on torna li question, li conclusion es evident: OCCIDENTAL es ya mult plu facil quam ESPERANTO-IDO, it es li tip del lingue mundal del future!

 

WILLIAM GILBERT (Paris).

-----

 

BASIC ENGLISH ES COMPRAT

 

Quelc jurnales ha publicat in februar 1947 li sequent noticie:

 

« Li britannic guvernament ha comprat por 23 000 pounds li metode de simplificat anglesi « Basic English » quel ha esset inventet de un professor del Universitá de Cambridge T.K. Ogden. Ti metode ha expandet se in comense per li radio in quel esset dat leciones de anglesi destinat al extran auditores. Pro que it reducte li vocabularium til 850 paroles in tot, li Londonesi jurnalistes ha calculat que li anglesi guvernament ha payat 27 pounds por chascun parol.

-----------

 

Li novmen maritat cuple esset ocupat per li revision del contos de menage pos lor miellune. Inter li expenses inregistrat del marita, li notation « DSPQ » sequent de alquel summa: frs. 20.-, frs. 50.- o mem frs. 100.- frappat li marito per su constant repetition. Benque ne desiranto monstrar se ínutilmen inquisitiv, ti-ci finalmen esset victet per su curiositá.

 

- Carissima, il dit quo significa DSPQ?

- Oh, ella dit, it sta por « Deo save por quo ! »

----

 

Yun marita (in ton excusatori): « Yo ha prendet li recepte por ti cake ex mi libre de cocine ».

 

Marito (tactosimen): « Tu ha fat tre bon, carissima, it nequande vell har devet intrar in it. »

-------

 

Piscator: Ja desde plu quam 3 hores vu regarda me piscar. Pro quo vu ne prova piscar self?

Spectator: Yo ne have li necessi patientie.

 

-8-

 

LI INCARCERAT PRINCESSA

 

Save vu alquó pri li Alcázar de Toledo, infantes?

 

It es un antiqui castelle, tam fort que solmen un terr-tremore posse destructer it.

 

Vis a vis, al altri rive del fluvie Tajo elevat se ante mult secules li castelle de un potent principe. Su filia Nénufar passat quam bell e esset cortesat de numerosi solicitantes; támen, nequel ex ili semblat suficent a su guste. To contrariat li volentie del patre, pro que inter ili trovat se yun mannes de nóbil rang, e quande li filia ne cessat su refusa dar un « yes » a un del solicitantes, li principe furosijat tant que il incarcerat la in li turre del castelle, u li fate menaciat la maner til que su obstination vell esser finit. Pos har languit du dies in ti cárcere, li puella revelat al gardator curiosi e loquaci on conservat li clave por li vin-cava. To il profitat strax, furtente, junt con li portario, durante que crepusculat li véspere, in li locales quel servit quam depó del max exquisit trincages; e ambi juit quant lor boccas demandat, til abandonar li vulte solmen con pena. Totalmen inebriat ili cadet sur un banca in li vestibul del castelle.

 

To esset li moment expectat de Nénufar. Ella glissat ex li cellul apert, monta sur li optim cavalle de su patre e forcavalcat, volante simil a un storm, trans montes e polvosi planuras, son cessa vers li sud. Li fugida durat tri dies. In prim vez ella pernoctet che un paisano, poy che un caprero, e in últim che un old fémina qui havet li reputation esser un sorciera. E in facte, apen li princessa hat cadet in dorme, quande ti feminacha venit al lette e regardat la con invidiosi ocules; odiante quelcunc bellitá, ella aportat un pott, plongeat su fingres in it e covrit li facie del forena per un unguente; per to li yun e frisc visage devenit brun; ugli* e tumorosi, ma, pro trovar null spegul in li chambre, pos har levat se in matine, Nénufar ne remarcat alcun alteration sur se self, e it surprisat la solmen in li instante de arivar al rive del Guadalquivir quel percurre li floreant valleyes de Andalusia, proque li undes brilliant reflexet su image.

 

Poy un cri terribil yellat ex su gúttur; desgustat del vive, ella precipitat se in li fluvie, cap-ad-avan.Totvez, li Deo del Aqua sentit misericordie con ella; il lassat la perir, ma ductet la in su blu castelle e dit:

 

« Tu va esser líber retornar al terra e devenir felici, si un hom vertuosi salva te intra tri dies. »

 

Nénufar plorat, audiente to, nam ella pensat ínpossibil que in tri dies un vertuosi hom vell aparir. In comensant crepuscul, li Deo del Aqua ordonat la ascender li rive e vestit quam un paisana, colier figues del arborettes crescent a, durante que un mul pastet apu ella. Tam bentost quam li Deo del Aqua da un signe, ella have a cader in li fluvie e clamar por auxilie.

 

Dunc, sur strett via, ínmediatmen al rive abrupt ella colectet li figues e jettat les in un corbe, quel li mul portat sur su dorse.

 

Poy arivat per cavalle un yun mann, saltat a terra e reposat in un altri loc del scarpe. Il esset standartario del armé reyal, hat perdit li via pos un battallie e hastat retrovar unition con su truppe.

 

Li colines circumsituat aspectet blu-nigri in li obscuritá noctal; lune e stelles brilliat e lor luce videntat un svelt córpor quel con glatt brasses partit li verd fluvie. It esset un nimfa, un del spirites subject al Deo del Aqua. Ella svimmat vers li nov-arivate, submerset se quelcvez e jettat manuades de lápides preciosi avan il sur li terra. Li yuno regardat con admiration li diamantes, rubines e smeraldes quel scintillat e splendet in li luce lunari, ma ancor plu atraet le li blanc nimfa per su bocca rubi quam granate, li long e nigri capilles. Nu ella questionat le:

 

« Vole tu que yo fa te companie, yuno? »

 

Il petit: « Yes, nimfa graciosi. Veni a me ».

 

Ella ascendet, e su labies tuchat tis del yuno quam foy.

 

Ma in lor proximitá, alquó con clacca in li fluvie, e un voce criat desesperatmen por auxilie.

 

« Escuta ! » li nimfa dit, stoppante su caresses. « A qui evenit un accidente? »

 

« A ti ugli* paisana », esset li despectosi aclaration del standartario. « Quo ella concerne nos? »

 

Apen enunciat ti parol, il sentit se inbrassat del nimfa e tirat in li fluvie. Il resistet in li comensa, combattet quelc témpor ínutilmen con li undes e dronat.

 

Quande li proxim vésper descendet. Nénufar stat denov al rive, coliente figues, quam si necos hat evenit. Ye su látere pastet li mul.

 

Vi, un mercant advenit per cavalle, acompaniat de su servitor. Il hat vendit merces in li cité e viageat ad hem; ma il esset fatigat e decidet juir al fluvie quelc minutes de reposa.

 

E li luce del ascendent lune brilliat li córpor lubric del nimfa, quel svimmat a ci agilmen quam un pisc acustomat al aqua. Ja ella inpassionat li mercant; ma quande ella jettat manuades de juveles avan il sur li terra, il detornat se strax de ella, ordonante al servitor raffar junt con il ti-ci tresores. Ili plenat grand cutin saccos, e lor avid fingres ne mem cessat, quande tot proxim resonat un bruiosi clacca de aqua e pos un cri por auxilie.

 

« Audi vu li clama, senior? » li nimfa questionat. « Esque vu ne vole ear ta por sucursar? »

 

« Quem? »? il replicat índiferentmen. « A ti farm-garsona abominabil? Pro to yo ne va riscar que un altre prende con se tal juveles ».

 

Apen li últim parol hat escapat le, li lápides preciosi perdit lor magic splendore e quande li mercant e su servitor con surprise tenet les vers li luce, ili decovrit que li magic tresores hat alterat se totmen e ne esset plu altricos quam ordinari lápides.

 

Ili lansat les colerosimen in li sand, vocat li nimfa por postular un explication, ma sin successe: ella hat desaparit e ne revenit. In fine, ili foreat blasfemante e insultante, e li obscur colines del circumité respondet per un ecó mocaci.

 

Li triesim vésper comensat e Nénufar deruptet figues anc hodie, sin espera, ja resignante se a su cert fate esser abandonat bentost al profund aqua por sempre.

 

 

 

Ma – denov un ped-frappada de cavalles! Du mannes arivat e preparat se un sede comfortabil al rive del fluvie. To esset li cavaliero Don Octavio de Miranda de Aragon, con su scudero. Il havet solmen un castelle povrachi e demí-discadet, e desde pluri dies ili travagat ti-ci region, con li intention acquisiter ci terrenes plu fertil quam tis quel il possedet in su país natal; nam il volet viver quam agricultor laboriosi e esser util a homes.

 

Calm fluet in luce lunari li Guadalquivir inter su rives ornat de olives e palmes. Li cavaliero desmettet li armatura, comodmen extendet su membres e delectat se per li benefant silentie del nocte comensant.

 

Alcun témpor hat passat, quande li scudero captet su dómino al brasse e dit:

 

« Regarda ta, senior! Quant mirabil! »

 

Il monstrat li nimfa svimmant plu próxim in torsiones serpentosi. Don Octavio videt la, támen, su ócules strax forglissat de ella, fascinat per un altri spectacul: li yun paisana in li ombre del figuiero, qui penat sin cessa plenar un grand corbe per dulci fructes.

 

« Ella in su diligentie », Don Ocatavio dit, « es plu mult mirabil ».

 

« Ma vi! », li scudero replicat e indicat li suol. « Senior, noi posse devenir rich! ».

 

E in facte, qual brillie del juveles jettat del nimfa sur terra, in omni colores imaginabil! Li scudero ja esset tre propensi levar quant possibil, ma su dómino impedit le:

 

« Ne tuchar! Lass nos meriter to quo noi possede. Escuta! », il haltat – « qui cria ta por auxilie? »

 

Captet de terrore Don Octavio videt que li puella cadet in li aqua. Sin hesitar il sequet la per un salta, luctat bravmen contra li element dangerosi e atinget li presc-dronanta pos alcun fort colpes.

 

-10-

 

Ella inbrassat su col e semblat tam pesant quam un masse de plumbe: Don Octavio ja credet perir con ella in li profundore. Ma ili sentit un funde solid sub lor pedes. Lucid radies circumfluet les, ex li medie elevat se un palace de cristall blu-scintillant, al portas de quel stat quar guardianes mauresc de color cafeatri, armat per halebardes. Poy apertet se li battentes del intradas, e al cap de spirites multicolori, con li tridente in manu aparit li Deo del Aqua.

 

In lévul de Don Octavio, li scudero observat li tot spectacul con astonament e timore. Per su brasse dextri Don Octavio tenet un creatura completmen alterat; ne plu ti demí-marcid paisana de antey, ma un fémina con facie iradiant friscore e yunitá. Exempt del insorciation, ella hat recuperat su aspecte anteriori e ultra to pur joya pri viver. Solmen su silkin veste, verd quam li mare, amemorat que ella hat passat tri dies in un profundore subaquatic.

 

« Foren cavaliero », li Deo del Aqua parlat con alt voce, « yo transda te mi protecteta, li princessa Nénufar. Pro timore a su cruel patre ella refugit se a mi imperie, u yo concedet la un asil. Ella va esser tui sponsa, in recompense por har apreciat tu li vertús plu quam benes mundan. Yo congedia vos – mey li felicitá favorisar vos ambi! »

 

Poy li palace submerset se, li undes confluet. Don Octavio, Nénufar e li scudero stat denov al borde del rive, credente revar. In sam témpor ili audit un fort hinnida; Nénufar videt su blanc cavalle quel secun aparentie hat forcurret, ma in realitá transformat se in un mul e nu reprendet su figura original. Li Deo del Aqua misset les ancor in ultim du del guardianes mauresc, ili havet a plenar li sede-tascas per juveles. Finalmen li forenas saltat sur lor cavalles, e levi hufes portat les per flechesc velocitá vers Aragon.

 

Don Octavio trovat su castelle caduc in ruines; it hat crulat. Per chance il possedet li medies reconstructer it plu bell, e con li restant tresores il mitigat li misere de povres qui hat perdit lor logís pro incendie o terr-tremore. Ci esset li car dom seniorial de su preavos in medie de laure e oleandres, con vista sur alt montes roccosi; de ci ne plu alquel desires fortraet le. Il sequet li vive de agricultor, secun su long albergat intentiones, havente a su láter un fidel consorta, li líber e felici Nénufar.

 

Fabul original in Occidental, de A.E. Cortinas (Lugano, Svissia.)

 

Remarca del redaction: Li precedent contribution de Sr. Cortinas contene quel neologismes queles noi ha marcat per un asterisco.

 

* fiaba = F conte (de fée), A fairy-tale, I fiaba, H cuento, G Märchen. Noi trova por ti notion in nor lexicos: raconta, saga, legende, fabul. Saga, legende e fabul have un sense plu specialisat. Raconta anc ne expresse precismen li idé de A fairy-tale. * Fiaba, prendet ex italian, sembla convener sat bon.

 

* ugli = F laid, A ugly, H feo, I brutto, G hässlich. Nor « desbell » es tro debil por expresser li senses indicat in supra. Li radica francesi « led » ne convene pro que it ja have un altri sense: leder, lesion. Li proposition vicear « desbell » per « ugli » ja hat esset fat in li INTAC. Ma it existe un general resistentie contra tipicmen anglesi paroles queles in lor adaptation fonetic a Occidental plu ne es reconossibil (cf. Espo: birdo, boato, etc.) Pro to ti proposition finalmen esset escartat. Ma li discussion resta apert, pro que it es realmen desirabil trovar un plu marcant parol por vicear nor debil « desbell ».

--------

 

Du lunaticos amusa se directente li radies de un electric tasca-lampe vers li plafon de un obscur chambre. « Esque vu vell esser capabil », questionat li uno, « grimpar al plafon along li radie de mi tasca-lampe? » « Naturalmen », respondet li altri, « ma yo save quo va evenir. Quande yo va har grimpat li demí-via, vu va descomutar li lúmine. »

 

-11-

 

 

LI SCIENTIE E LI VERGE DIVINATORI

 

Esque it es possibil divinar, per medie de un furcat verge o branchette, li presentie de aqua in li suol?

 

Benque li tal-nominat hidroscopie es un profession antiqui, li scientistes til recentmen ne ha dat it lor seriosi atention. Sin basar lor judicament sur experimentes personal, ili max sovente ha restat sceptic pri su valore.

 

It támen nu sembla esser etablisset que ne solmen aqua, ma anc li max mult altri substanties, emisse radiationes queles posse influentiar li verge divinatori, o plutost li muscules del person quel tene it.

 

Substituente instrumentes electric por li furcat verge, on ha demonstrat que anc li maladies es registrabil in maniere analog. Li idé que chascun organ, maladie e drogue have su specific radiation es confirmat del constatation que anc li elementes chimic lassa se in cert conditiones identificar per tal metodes - chascun element dante, por talmen dir, su « signale » vers un specific punctu del bussol, sin dúbite sub influentie del polaritá terral.

 

On mem ha constructet instrumentes ultra-sensibil queles registra actes de pense; forsan hay ci alquel conexion con li observat facte que machinalmen jettat ossettes responde a directives mental del spectatores.   H. LITTLEWOOD (London).

 

(Condensat version de un articul de Sr. Charles Davy, in the Observer de soledí, 20 octobre, 1945. COn autorisation del redaction del jurnale nominat.)

-------

 

Pasca.

 

Ti parol es derivat del hebreic « passah » quel significat in prim sparniar, poy passar. Li solemni festa de Pasca fat, in facte, memorar al Hebreos un duplic passage, ti del ángel exterminatori quel, per li morte del unesim nascetes del Egiptianes, obligat li Faraon retrodar li libertá al Hebreos; poy li miraculosi passage del Rubi Mare.

 

Instituet de Mosa, li festa durat sett dies. In li cristian Eclesia, li festa de Pasca have quam scope celebrar li resurection de Jesu-Cristo.

 

It es in 325 pos J-C que li Consilie de Nicea decidet que in future li pascal solemnitá vell evenir li unesim soledí pos li plen lune quel seque li equinoctie de verne, it es inter li 22 marte e li 25 april. Del mobilitá del festa de Pasca resulta li mobilitá de altri cristian festas: Ascension, Pentecoste, Trinitá, Festa-Deo. Ti mobilitá, in li practic vive, have numerosi ínconvenenties. Un quantitá de problemas concernent li scolari annus, li aprentisages, li labor in li firmas de chapeles, de vestimentes, etc., posi se, e it es necessi resoluer les.

 

On ha sovente provat far de Pasca un festa fixat. Ante li guerre li question esset studiat del competent organes del S.d.N.e e del BIT (International Buró del Labor), ma null decision ha esset prendet.

 

Li vagones por fumatores have 100 annus.

 

It es in 1846 que li Companie del Ferrovias del Ost-Comtia, in Anglia, mettet in servicie sur su rete li prim vagon reservat al fumatores. Támen li ferventes del herbe de Nicot devet atender ancor 22 annus ante vider li Britannic Parlament obligar li companies de ferrovias admisser un o pluri vagones por fumatores in chascun de lor trenes.

 

Ante 1846, li facte fumar in un ferrovia-vagon esset considerat in Anglia quam tre íncorect e provocat severi punitiones al delinquentes. On cita li casu de un Scote quel, viageante inter Glascow e Edinburg, plendit que un vag odore de tabac hat manet in su compartiment. LI conductor, tre conscientiosi, redactet un raporte ye li demande del viageator quel obtenet del Companie, quam indemnisation, li summa considerabil in ti epoca de 8 pounds 6 shillings e 8 pences.

 

-12-

 

LI MORAL REARMAMENT

 

Ti nómine pruntat al terminologie militari designa un idealistic movement fundat de Dr Buchman e de quel li scope es etablisser nov relationes ne solmen inter li popules ma anc inter li individues de diferent classes social, relationes basat sur li ver principies evangelic.

 

Li Moral Rearmament ne es un nov religion, ni un nov filosofie: « Noi ne posse etablisser li pace inter li nationes, proclama su adeptes, si in li interior de ti nationes, li individues es in statu de íncessant guerre. Li bastamentes, li conflictes del labor e li guerre es ínevitabil tam long quam noi ne changea nor maniere de pensar. Chascun desira vider su vicinos changear. Chascun nation desira vider li altri nationes changear, ma chascun atende que li altris comensa! Li idé del Moral Rearmament es comensar per se self. »

 

Tre extendet ja ante li guerre sub li nómine de « Gruppes de Oxford », li Moral Rearmament ha incontrat in comensa mult oposition del íntolerantes. Mult adeptes de it ha esset suspectet, difamat e persecutet, precipue in li landes totalitari. Hodie li Movement ha victoriosimen trapassat li desfacilitá del comensa e extende se sempre plu in omni landes del terra.

 

Du centres ha esset ja fundat. In America li Island-House, in Mackinac (Michigan). In Europa li Mountain-House, in Caux sur Montreux. Mountain-House esset antey li Caux-Palace, un luxuosi palace. Recentmen, pos har contenet milles de internates e refugites durante li guerre, li hotel vat just esser demolit e li mobles vendit in extrania quande, in verne 1946, Svisses de omni partes del land decidet comprar ti grand dom e donar it al Moral Rearmament. Li scope de ti centre ha incontrat un tam grand respecte que li sviss autorités decidet liberar li Rearmament de omni impostes pri li donationes e mutationes.

 

Ma un idé vale solmen per su real efectes. In Caux lor aplication constitue un ver miracul. « To, quo es astonant in Caux, scri li « Tribune de Genève » (28 oct. 1946) es li spíritu de auxilie ». Un extraordinari solidaritá in li dominia material quam in li dominia spiritual mette sin cessa in action li habitantes del dom laborant in equipes. Per li labor combinat de omnes li locales es sempre nett e in órdine, li repastes es excellent e servit just ye li hora por 700 a 800 persones.

 

Pro que li adeptes del Moral Rearmament veni de omni landes, mem de China e de India, li discussiones es naturalmen desfacilisat per li diversitá del lingues. Inter ti homes tam proxim per li cordie li íncomprension oral es li sol barriere ancor existent, precipue si ili ne conosse un del tri lingues principal: anglesi, francesi e german. In null loc plu quam ci es sentit li maledition quel pesa sur li homes desde li construction del turre de Babel. Quel aleviament vell aportar un lingue auxiliari neutral! E quant fructosi vell esser un colaboration inter ti Moral Rearmament laborant in li dominia social e nor movement laborant in li dominia linguistic!

 

Li Rearmament in Caux just edite un brochura in francesi, in german e in italian "Nouvelles d'un Monde Neuf" abundantmen ilustrat e quel contene mult interessantissim informationes pri li resultates obtenet in ti nov cruceada por li pace social. On posse obtener ti brochura in un del tri editiones supra mentionat, por li precie de 1 fr. sviss, scriente a: Servicie del publicationes del Moral Rearmament in Caux sur Montreux, Svissia.   RIC BERGER.

--------

 

Li instruction del litt lapones.

 

Li departament del Sved public instruction ha ordonat que li instruction del Lapones in li Grand-Nord va esser confidet solmen a un personale indigen apt a docer al puellas li tressage e li textage, e al garsones li sculptura sur ligne, sur osse e sur corne, anc li dressage del rennes.

 

-13-

 

 

LI SCOL DEL NORVEGIAN PAISANE

 

Ante plu quam duant annus, in un cave de valley innivat, in funde de un fiord, yo sedet sur li bancas del Folkehogskule de Voss, Norvegia, un ex ti « scoles superior populari » u li paisanes de ambi sexus profita li stagnation del hiverne por venir instructer se. Yo partiprendet lor vive durante pluri semanes e yo sequet li docentie quel esset dat tande sub li direction del ardent scritor Lars Eskeland. Yo manjat ye li table u li director sedet con su scoleres, yo dormit in un chambrette, sub li tegmentes, impregnat del odore del abiet-ligne; in altri paroles, yo vivet li vive studiosi de ti grand yunos e de ti alt puellas queles lassat lor farmer por cultivar li spíritu pos har cultivat li terra. Yo ne posse dir con quel emotion yo regardat les, durante que, por lor ínhabil fingres, ili foliettat studiosimen lor libres, ni con quel simpatie yo guatat, sur lor atentiv visages, li efecte productet del explicationes del instructor quel ili escutat religiosimen.

 

Li materies quel esset in li programma esset diversi. Li scoleros posset iniciar se tam pri li terra-mesuration e li agricultural chimie quam pri matematica, historie del litteratura o antiqui islandesi, quel esset por les, to quo esset por me li latin in li licéo. In ti témpor, yo esset just exeant del Scole Normal Superior (Scole por professores del secundari docentie) e yo ne posse dir quant yo esset astonat vidente, in ti Alt Nord, un litt gruppe de ti paisanes luctant contra li original textu del comentaries de Julius Caesar pri li guerre de Gallia, nam alcunes havet li audacie voler aprender li latin.

 

 

Ili petit me auxiliar les por comprender li textu. Yo provat it, e volente explicar in lor lingue neo-norvegian tant concret e tant vivid, yo deve confesser que, forsan, yo comprendet it por li prim vez. It es pro que yo esset obligat traducter it precisimen in ti lingue, nov e antiqui in sam témpor, e quel scientistes e poetes constructet specialmen por li usantie del norvegian paisanes. Talmen, li yun mann o li yun fémina queles esset avan me, sentit null confusion expressente se per li términos max abstrat, pro que tis esset constructet con elementes queles ili bon conosset e de queles ili comprendet ínmediatmen li sense e li sapore. Ili penetrat directmen in li munde del idés pos har vivet in ti del objectes. Ili fat to per medie de ti neo-norvegian lingue quel gradualmen devenit li lingue del tot popul de Norvegia. E, in sam témpor quam li neo-norvegian difuset se, li homes, descendent del profund strates del nation, ascendet gradualmen vers li potentie. E talmen, li norvegian paisane, quasi sin changear su lingue, posset acceder al max alt nivelle del instruction, iniciar se al aferes del state, guvernar con plen conossentie. Li neo-norvegian lingue, constructet de Ivar Aasen a su companes, extraet del dialectes, devenit li max secur e max eficaci instrument por li emancipation political e social del norvegian masses. Vi es to, quo yo aprendet in li scol del norvegian paisanes. Yo opine que noi vell bon far, meditante ti docentie.

 

AURÉLIEN SAUVAGEOT.

 

« Le Populaire » - Paris - 19 Marte 1947 (trad. L.M. de Guesnet.)

 

N.B. Noi traductet ti interessant articul pri li fate de un constructet lingue, quam homage a Sr. Prof. Aurélien SAUVAGEOT, Professor in li Scole del Modern Lingues Oriental in Paris, quel introductet con competentie e afabilitá li radio-emission « Li Unit States del Spíritu » consacrat al international lingues in li radio-station de Paris li 10 Feb. 1947.

 

L.M.G.

---------

 

Un long labor

 

Li dictionarium del francesi Academie, quel ha esset recomensat ante quelc annus, va esser finit solmen circum li annu 2000. Un altri dictionarium, ti de Oxford, postula « solmen » 50 annus.

 

-14-

 

DIVERSES

 

Li grand forestes.

 

Malgré li deforestationes, it existe ancor bell forestes sur nor terra. Li max vast es probabilmen ti quel extende se sur li tot central Africa. It have, in facte, ne minu quam 4800 km in longore del nord al sud e un largore egalmen considerabil.

 

In li valley del Amazona, li forestes covri un region havent presc 3500 km in long e 2000 km in larg.

 

Li forestes del provincias de Quebec e Ontario, in Canada, es 2700 km long e 1000 km larg.

 

Finalmen Siberia contene anc tre vast forestes, format precipue per coniferes de quel li truncos es tam proxim li unes al altres que it es quasi ínpossibil far se in via inter ili.

 

Numerotation del domes

 

Til ante 150 annus on ne conosset ti procede de indication, ni in LOndon, ni in Paris. It es in Berlin, in 1795 que on comensat numerotar li particulari domes, ma in maniere tre defectosi. On prendet quam punctu de departe li porta de Brandenburg e li numerós succedet se in li tot cité sin distintion de strades!

 

Vienna, desde 1803, sequet li sistema inaugurat in Paris in 1795: li ciffres pari in un látere del strade e li ciffres ínpari in li altri látere.

 

Un strangi avie

 

On just anuncia de Australia que zoologos de ti land ha successat capter vivent li sol avie venenosi existent sur li terra, adminu li sol quel on conosse til hodie.

 

Ti avie, quel li indigenes de Nov-Guinea nomina li « avie del morte » have in su bec un venen de quel li efecte es fulminant. It sufice que it pica, mem levimen, su adversario por que ti-ci es sucusset de convulsiones quel aporta li morte.

 

Li Avie del Morte simila un poc li luscinia e vive solmen in Nov-Guinea. It es tre rari.

 

Qualmen manja li homes.

 

Secun un curiosi statistica publicat in Japan ante curt témpor, li homes quel utilisa, por manjar, un furcette e un cultelle constitue solmen un ters del population del terra.

 

Un altri ters es format de tis quel utilisa bastonettes. E un triesim de tis quel utilisa plu simplicmen lor... fingres.

 

Viages al lune.

 

Anglia interessa se vividmen al problema cielari. Ta existe un « Société britannic interplanetari » fundat in 1933 de Sr. Cleator, un fisico de Liverpool, e quel atrae mult yun scientistes.

 

Instructet per li experientie del ultim guerre, li membres de ti societé labora nu basante se sur li suposition que, secun omni probabilitás, projectiles in prim sin pilotes, poy con pilotes, va atinger li lune. Ili pensa que to es possibil nu per aparates con reaction propulset med un chimic combustibile, a quel li scientie nucleari va furnir li fortie necessi in un volúmine tre micri.

 

Li societé, quel have circa 300 membres, de quel li 2/3 es scientistes, publica un revúe tecnic. It organisa reuniones, conferenties, expositiones. Su membres es persuadet que li unesim machine sin pilote va posser atinger li satelite del terra ante 10 annus e que li unesim viage quel li homes va posser far til li lude va evenir ante que 30 annus ha passat.

 

Támen, li lune ne plu es considerat quam li principal scope, ma quam un etappe inter li lune e li altri planetes.

 

-15-

 

Un mestiere original e fructosi.

 

Richard Bilkowski, ex-jardinero, ha abandonat su profession por consacrar se a un plu fructosi mestiere: li elevage del lumbricos. Il ha luat in California un terren de circa un quart de hectare por installar ta su bizarr explotation. Li terra contenente ja mult lumbricos, Bilkowski ha ancor ameliorat it jettante sur it mult jettallias de farine, de mosses e vegetal restes. Pro que chascun verme, tant abundantmen nutrit, posi adminu 400 oves, on vide li rendiment del terren, expurgat in antey de omni animales destructori de vermes. Chascun verne, li max grand lumbricos quel ha atinget adminu 2 annus, es extraet del suol e posit in recipiente con nutriment por 4 mensus. Tal collis es facilmen transportabil. Li merce es demandat til li nord de Canada e li afere nutri largmen su ingeniosi proprietario.

 

Un land quel debi su nómine a un tintur-ligne.

 

Durante que tam mult exotic lignes, utilisat in fin-carpenteríe, in apotecas e tinturerías, debe lor nómine (por ex.: Nicaragua, Pánama, Campeche, Surinam, etc.) al regiones in queles ili origina, it existe un quel ha dat su nómine a un grand sud-american land, it es li *bresil*, con un b minuscul.

 

Li « berzi », quam nominat it ja in li XII-esim secul Marco Polo, quel hat conosset it in Ceylon, es un ligne dant un tintura quel Europa recivet tra Egiptia mult secules ante li decovrition de America e Brasil. Ti ligne debi su nómine al rubi tintura quel it furni e quel on ha comparat a ti del *brase*.

 

Li unesim Portugaleses qual abordat li ost-litorale de Sud-America, dat a ti terra li nómine de Vera-Cruz, poy de Santa-Cruz. Quande plu tard on decovrit que it esset tre rich in ligne de rubi tintura, li nómine del asiatic ligne viceat tis de Ver-Cruce e Sant-Cruce, queles persistet in altri locs de Sud e Central-America, e sol li nómine de Brasil restat.

 

Li dactilografa es obedient.

 

(Ex li « Revue sténographique belge »).

 

- Senioretta, di li patron, releente lettres, yo vole que vu tippa to quo yo dicta vos, e ne to, quo vu pensa. Esque vu audi?

 

- Yes, Senior.

 

Li sequent die un senior Squizz recivet li sequent lettre:

 

« Car senior Squizz, hum, hum, hum. Vu es un excellent hom de aferes. No, ples recomensar. Il es un furtero, ma yo ne posse insultar le, il vell far me un processu. Li ultim cargament de sapones, quel vu inviat me es de inferior qualitá. No, ples efaciar. Si vu ne posse furnir me, no, furnir nos sapon de melior qualitá. - Mi cigarre es ancor extintet, diábol de diábol, ples excusar me, Senioretta. U donc yo esset in mi lettre? Sacri Deo, vu es bon friset, hodie. Vor devoet. Uf! Ancor un idiot expedit. Ples signar vice me, Senioretta. »

 

Ah, ti ortografie!

 

Li marito es in li lette, malad. Botellettes, pillules, medicamentes vicina pelmel sur li nocte-table. Il senti se tre mal e es persuadet que il va passar in li altri munde. Subitmen li porta del chambre mi-aperte se. Blond e subrident, quam sempre, su gentil litt marita, quel cuida le con amore, avansa su cap in li apertura.

 

- Car, mi litte, ella di, yo es scrient un lettre a mi mamá. Qualmen dunc on ortografia *forne crematori*? Con un c o plu bon con un k?

-------

 

JUST APARIT

 

Ric Berger: Fundamental Vocabularium, cadernes 1 e 2.

Ric Berger: Lexico del finales in li L.I. .... Fr. 1.20

 

-16-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.