| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 135 (jan 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

Annu XXVII    Januar 1948    No 1 (135)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: - AIKES: Li rubi-pectores. - BERGER: Li apostrofat lítteres de Esperanto. - Kurt Feder. - W. Gilbert. - Esperanto e li Liga de Nationes. - COUDERC P.: Li reforme del calendares.  - DEMAISON A.: Li crocodil. - BEER: Li Insul de Venus. - Li smeraldin anelle. - TWAIN M.: Boxero e furtard. - Li orfane (canzon). - MONTLOIN P.: Li ultim chasse de Sr. Walbonn. - BEAUCHEMIN A.P.: Mi canne e mi pipe.

--------

 

A NOR LETORES

 

Li long tarde del aparition de ti numeró es debit a un anormal supercargation de labores professional che li cardinal colaboratores de COSMOGLOTTA e in plu a un important change de printation. Li constant elevation del custas del editiones (quin vez plu alt quam ante li guerre, malgré nequel augmentation del precie del abonnament!) e li desfacilitá transferter li moné de extrania a Svissia obligat nos a usar li procede offset quel es minu custosi e quel have tamen li avantage permisser nos ilustrar chascun numeró. Certmen li prim numeró ne va esser perfect, ma li necessi ameliorationes va esser fat in li proxim numeró.

 

Noi espera que pos quelc mensus nor revúe va denov aparir regularimen. Nor intention es publicar 8 numerós A e 4 numerós B (multiplicat) in 1948.

 

Si chascun abonnator de COSMOGLOTTA recruta *du* nov abonnatores in 1948, il va permisser nos ameliorar rapidmen li edition de nor revúe.

 

Ples anc atenter li nov precies 1948 (vider li págine 2 del covriment).

 

Li rubi-pectores

 

Noi logia in li forestes. Sur li terren circum nor dom trova se abietes, quelcunes havent un altore de ca. 14 m, e versimilmen old de 70 til 80 annus. Disperset inter li abietes sta árbores de foliage e arbustes. Li fauna in nor circumitá es dunc forestal, anc pri li avies. It trova se ci mult species, quam quelc sortes de parus, pinsones, merles, troglodites, rubi-péctores etc. e li grand avies: cornilles, pigos etc. Adplu quar sortes de picos, forest-columbes, cucús e quelc altri species, ma omni tis evita li domes. Li cornilles nesta precipue in li chimenés, adminim si ili have li oportunitá por to, quo che noi ne es li casu. Du vezes támen noi havet un cornille-neste in un chimené. Li unesim vez it esset in it, quande noi venit logiar in nor hodial dom. Tande noi fat menagear fort gaze circum li chimené, por que li cornilles ne plu posset ear in it. Támen, poc a poc li gaze es consumat del pluvie e del fum. E chascun verne li cornilles denove prova lacerar li gaze. Ili vola sin brue al chimené, sin esser perceptet. Talmen ili successat un duesim vez constructer un neste in it ante que noi hat remarcat it. Noi fat demover li neste e renovar li gaze. Felicimen ancor ne esset oves in li neste. Li branches del neste esset fixat tam ínmovibil que li carpentero esset fortiat far un apertura in un látere del chimené por posser deprender li branches.

 

Pigos es insolent jocones. Ho-témpore ili es tro numerosi in nor circumitá; li quantité de litt avies ha diminuet per it, pro que li pigos sovente destructe li nestes. Ili es ver rapteros. Sparros ne trova se ci. Esque to ne es strangi? Yo ha logiat in mult locos de Nederland, ma necú u ne esset

 

-1-

 

 

sparros apu li dom. On trova les presc partú, anc apu li farmes situat solitarimen. Ma ili sembla ne amar li forestes. Quin minutes de nor dom, in li vicinitá del ferrovia, u comensa li village, ili trova se! Ili ne es aviettes graciosi, ma on ne posse dir to pri lor vol, quel es magnific. Ili es pretti fripones!

 

Pretti es anc li troglodites. Ne solmen lor fort son - frappant por un aviette tam micri - es atrativ, ma adplu ili intot ne es faruchi. Ili sovente inspecte nor hangare internmen, por vider ca ili posse trovar aranés. Quelcvez - evidentmen con li sam scope - ili vola tra un fenestre apert in li dom. Si on decovri les, ili es anxiosi e fa audir lor penetrant cri. It es facil far volar les ad éxter tra alcun fenestre.

 

Ma, car letora o letor, esque vu conosse li rubi-péctores? Por noi ili es li max atrativ aviettes queles noi conosse. Precipue per *un* qualitá, quel tant frappa che null altri avie, vivent savagimen, quel noi conosse, a saver que ili have un fort inclination al homes. Naturalmen to apari max mult in hiverne, ma si ili ha esset nutrit durante ti seson, ili ne resavagija in estive. Si vu conosse ti aviette, con su tipic modelle e bec caracteristic, vu anc save que it have li hábitu seder ínmobil durant long témpore. Ples comparar con it li parus, queles adplu - apu nor dom in tri o quar sortes in sam témpore - sempre vola e voletta ci e ta in litt truppes, con un tumultu aturdient. Ti ínmobilitá del rubi-péctore es probabilmen un medie, restar ínremarcat, dunc un preservative, adplu mult fortificat per su colores, a saver aproximativmen bronzatri-verdi, e su gurgul de un sorte de rubatri orangi, quam folies marcid posse haver.

 

Un rubi-péctore sempre have su propri territoria, quam p.ex. to anc es li casu che li cucús, e vé, si un rubi-péctore audacia penetrar in li territoria de un altri. Tande resulta un lucte ye vive e morte, si adminu li invasor ne fugi. Du vezes noi havet apu nor dom nestes de du pares de rubi-péctores; un neste trovat se chascun vez sub un demí-tegmente del vicines, li altri avan nor dom, in li borde de un elevation del suol. Noi posset precisimen remarcar u curret li frontieras del du territorias; in ambi láteres del dom it esset un maroniero; un maroniero apartenet ancor just al territoria del pare detra li dom, li altri ancor just a ti del altri pare.

 

Rubi-péctores es aristocrates, in max alt gradu. Probabilmen, quam un resultate de to, ili fa solmen poc littes, max sovente solmen *un* covatura in un estive, e adplu solmen poc littes un *un* covatura. Ci esset quelc vezes du littes. Pos li unesim covatura li neste max sovente deveni un tal-nominat "neste de divertissement". Littes ne plu veni in it. Pro que chascun rubi-péctore have su propri territoria, li littes ne plu es tolerat desde li momente quande ili posse subtener se self. Tam long quam li rubi-péctore quel possede un territoria es fort, li littes ordinarimen deve ceder; quande it deveni plu old e debil, it sovente eveni que it es expulset de un del littes. Tande quelcvez un old rubi-péctore lucta con un yun ye vive e morte; sovente un de ili es mortat. Yes, li vive es quelcvez cruel.

 

Quande un rubi-péctore vola vers su neste, it ne fa to in rect linea, ma along un detorne, por impedir li decovrition del neste de eventual ínamicos.

 

Du vezes un rubi-péctore havet su territoria detra nor dom. Ambi vezes li amicitá comensat in autun, atinget su cúlmine in hiverne, e ne desaparit in li sequent estive, benque li rubi-péctore alor havet plu mult interesse por altri coses. Chascun vez quande li bell verne denov avigilat omni vive sur li terra, li rubi-péctore havet un camarada. Tande il sedet alcú sur un árbor e fat sonar su piani chiripada, a quel sovente esset respondet del feminin aviette, sedent distantmen. Ti-ci aviette noi anc sovente videt, ma sempre in un litt distantie; ella ne aproximat se. E chascun vez ella desaparit in autun. Anc quande un intrudente aparit, li rubi-péctore fat sonar su piani chiripada, ma tande it sonat tot altrimen: in lingue de rubi-péctore it clarmen expresset colere.

 

Ambi vezes li rubi-péctore restat ci ca. du annus. Ambi esset egalmen amansat. Támen esset diferentie. Ne omni hábitus del un esset egal a tis del altri. Anc li individualitá denov demonstra li aristocratie! Pro to noi strax remarcat, quande li numeró du aparit, que it ne esset li ancian. Li aristocratie anc monstra se per li cortesitá del masculin aviette por su camarada. Li ultim es ja nutrit del unesim ante li covada.

 

Originale de H. AIKES (Nederland).

 

-2-

 

Li apostrofat lítteres de Esperanto

 

Quam un serpente de mare ti question obsedent reveni regularimen in li preoccupationes del Esperantistes. Ja in 1894, Zamenhof, constatant que ti 5 lítteres de su lingue ĉ ĝ ĥ ĵ ŝ constituet li max grand impediment a su difusion, proposit supresser les in su projecte de reforme. Ti projecte, forsan vell har successat si li "secund patre de Esperanto" de Beaufront, per su faruchi oposition, ne vell har strangulat it, quam il self candidmen racontat it in su "Bulletine del Lingue auxiliari".

 

Hodie li Esperantistes comensa devenir ínquiet pri li future de lor lingue pro ti chapelat lítteres. Un de ili, li pastor John Kubacki, de Milwaukee (USA), ha fundat un comité tre activ por changear ti lítteres viceant ŭ per w, ĉ per q, ŝ per x, ĵ e ĝ per j, j per y. Li ĥ "tute bezonan" es supresset.

 

Li rasones presentat per ti comité por supresser "la absurdajn supersignitajn literojon", quam it scri, es duplic. De un parte li lino- e monotipic compostores tucha li claviere de lor machines sin regardar les, anc li machinscritores; e introducter nov caracteres va causar grav derangeamentes queles li printatores ne va acceptar.

 

It es interessant constatar que to es exactmen li argumentes dat del partisanes del naturalitá desde li nascentie de Esperanto, e anc de Couturat de 1907 a 1914. Ma omnes predicat in li deserte!

 

Un altri argument dat in ti manifeste es que Esperanto nu deve luctar contra li hegemonie de anglesi quel es ja parlat de 700 milliones de homes, it es del ters del homanité. Or li grand qualitá de anglesi es li simplicitá de su alfabete, quel permisse a it esset usat in omni printerías, scri-machines e in telegrafes. Ergo on ne posse presentar al munde, quam lingue international, un idioma plu complicat quam anglesi self.

 

E ti apelle fini talmen in li Esperanto reformat del comité fundat de Sr Kubacki:

 

DO Karay GeEsperantistoy, kay speciale Vi, membroy de la "Lingva Komitato", ni petegas Vin, atentu la averton. Grandega danjero minacas nian Karan Lingvon. Se ni, kiel eble pley frue, ne liberigos jin je tiuy malhelpay supersignitay literoy, Esperanto perdos la okazon fariji internacia. Pro tiuy literoy ji estas pli malfacila por skribi, tipi kay presi ol iu ayin alia nacia lingvo. Purigu kay simpligu jin, por ke ji fariju tiel simpla kay presebla kiel la Angla. Se ni tion ne faras, ji ne povas konkuri kun la Angla, kiu nun estas preskauw tutmonda. Vi Sinyoroy, ne tenu jin plue katenigitan; ne sufoku, ne mortigu jin, per ia senpripensa obstino. Vi estas kulpay ke la Kara Lingvo progresas tiel malrapide. Vi sufokas, vi mortigas Esperanton. Ji ne estas via posedajo. Ji apartenas al homaro. Simpligu jin, faciligu, liberigu kay donu al homaro jin kay vi vidos kiel ji progresos.

 

La "Esperanto Simpligita Klubo",

JOHANO KUBACKI, SEK.

 

It es ver que, per ti procede, li paroles Esperanto es sovente abominabilmen defigurat: maŝinisto, plaĉi, ŝanĝi, aĉ, aŭ, ŝajnas etc. deveni: maxinisto, plaqi, xanji, eq, aw, xaynas.

 

li témpor de Volapük, ante 70 annus, on havet ancor li ilusion que li homes civilisat vell acceptar un radical change de lor hábitus visual, ma hodie, pos du generationes de experienties it es superflú sublinear li vanitá de tal pretensiones.

 

Un altri defecte de ti reforme es que it veni tro tard. Por su adoption li tot litteratura de Esperanto, orgollie de su adeptes, vell devenir antiquat. Omni libres de aprension in omni lingues vell dever esset reeditet. Li truble vell esser tam grand que solmen un fraction del Esp/istes va sequer, e, por tis-ci adherer a un altri Interlingue va esser un solution ancor plu simplic.

 

It ne es li unesim vez quande li Esp/istes prova reformar lor ortografie genant. Noi memora, por

 

-3-

 

exemple, li sociolog sviss Auguste Forel quel, circim 1912, proposit un solution presc identic a ti de Sr. Kubacki, anc René de Saussure, de Bern, quel publicat in Esperanto "sin supersignoj" un tot libre, li traduction del famosi romane "ALINE", del autor sviss Ramuz. Omni ti tentatives restat sin successe pro li conservatisme del presc totalité del Esperantistaro". Reformar Esp/o sur un sol punctu vell aperter li porta a mult altri urgent reformes, e to vell esser li comensa del fine!

 

Ric Berger (Svissia)

---------

 

Kurt Feder

 

Sr. K.F. de Bad Homburg (Germania) ha dedicat presc su tot vive al lingue auxiliari. Desde li fine del passat centennie il es mundlinguist. In li annu 1900, il recivet li diploma de docente de Volapük (tidel volapüka) del autor de Volapük, Johann Martin Schleyer, plu tard li diploma de docent superior. In li annu 1904 il adheret a Esperanto, e fundat in Halle (S) un gruppe esperantistic, corespondet mult con prof. Couturat, devenit Idist del unesim hora, composit in 1911 li suplement del vocabularium german-Ido, esset colaborator presc unic de prof. Couturat in li composition del grand Lexico german-Ido, devenit membre del Ido-academie (1912). Pos li unesim guerre mundan il devenit secretario del Ido-Academie, e composit li complet Radicarium Ido-german (1919, colaborator sr. Schneeberger) e li Radio-Lexico Ido, german, anglesi, italian e hispan (1924, colaborator sr. J. Nordin).

 

Pro fatiga excessiv il devet demissionar quam secretario del Ido-Academie. Ante 1930 il tornat se al Occidental e laborat por Occ. con sr. Dr ing. Wormser in li societé interlinguistic de Frankfurt (M?). Ante e pos li comensa del duesim guerre mundan il adaptat li german unitari stenografie (Einheitzkurzschrift) a Occ. (ne ja publicat). Nu il traducte in Occ. li vocabularium de prof. Hecker (centres de interesse) e li Optic Lexicos de Dr. Pietzsch (recenset de sr. Janotta in Cosmoglotta 1930, pg. 92).

 

Regretabilmen un public propaganda por Occ. ne esset possibil in Germania desde 1935 (annu del interdiction del lingues artificial in Germania) til li fine del guerre, un facte quel mult atristat le, essente mundlinguist presc desde un demí-secul. In li fine de 1946 il successat relater con nor buró in Chapelle, pos que un unesim lettre de april 1946 esset retrodat del censura american, pro que solmen informationes familiari esset permisset tande.

 

Hodie, Sr. Kurt Feder, sempre activ, ha interprendet li revision complet del dictionarium recentmen editet de nor Centrale, e su notas e criticas constitue por nos un ínesperat auxilie.   Ric Berger

------

 

INTERESSAT CHARITÁ: Toto demanda 50 centimes de su mamá (moné sviss, naturalmen!)

- Quo tu fat, ella dit, de tis, quel yo donat te yer?

- Yo donat les a un povri old dama, responde Toto.

- Tu es tre bon, mi infante, li matre dit. Tene, vi ancor 50 centimes. Ma, pro quo tu interessa te pri ti old dama?

- Pro que ella vendi bonbones, confesse Toto.

 

-4-

 

WILLY GILBERT

 

Nascet in 1912, Sr. Willy Gilbert, de Paris, adheret a Occidental, pos har studiar Esperanto durant quelc semanes. Il aprendet Occidental per corespondentie in curt témpor e, con Sr Thibault - quel nu regretabilmen ha morit - il creat strax un gruppe in Angers (M-et-L?). Ti gruppe vivet til li departe de Sr. Gilbert al armé. Ante li guerre, il traductet pluri libres, ex queles li "Manifeste del partise comunistic" de K Marx e F. Engels. Il inviat egalmen quelc litt traductiones a Cosmoglotta, inter queles "Li consequenties de un maritage" e diversi proverbies. Noi va bentost publicar un altri raconta de Mark Twain, traductet de il.

 

Durante li guerre, il etablisset li contacte inter Svissia e li francesi coidealistes, pro que il vivet in Sud-Francia, i.e. in li zone neocupat del Germanes. Il tande preparat un grand cursu de Occidental in 28 leciones basat sur li conosset metode Assimil. Ti cursu esset signalat in Cosm. ma ne posset esser printat pro material impedimentes. Poy il compensat denov li propaganda in Sud-Francia desde 1942.

 

Pos har esset dessinator in li ferrovias, durante li guerre, il devenit "Contrôleur-adjoint d'entretien des Bâtiments" e esset inviat a Paris, ye ti ocasion. To permisset le reorganisar li "Association proletari interlinguistic" (API), strax pos li liberation de Paris, con solmen 2-3 camarades.

 

Tot devoet al afere del Lingue international, Sr. Gilbert redacte nu "Renascentie" bulletine politic international por li difusion del lingue international Occidental.

 

POR LI FÉMINAS

 

Li Federation del feminin clubes de California ha elaborat leges a fin que li maritas mey conservar lor maritos, mey esser longmen amat de ili e mey haver un vive marital exempt de tro mult nubes.

 

Vi ti comandamentes: Vesti vos con guste por li dejuné; paya li facturas del menage ante comprar un nov robe; evita tam mult quam possibil, precipue in véspere servir frigid platiles a vor marito; ne lassa venir vor bell-matre durante li vacanties, e tro frequentmen li soledí; escuta atentivmen vor marito quande il raconta alquó, mem si ti factes ne es tre interessant: il certmen ama audir li son de su voce...quam vu... Alor/ A chascun su terme, esque ne? Prende su opinion in omnicos con li risca, poy, deviar un poc, de vor propri iniciative, e ducter le a vor vise-punctu, to-ci, naturalmen, per tro dulci maniere. Ne lude li rol del fémina fort, quel nequande besona auxilie; in contrari, emfasa(?), tam mult quam possibil, li vigore, li bon sense, li apoy quel li fort sexu posse aportar.

 

LI CURATION DEL RONCAMENT

 

In Chicago, un specialist del maladies del organes respiratori, li DR. J.F. Strauss, basante se sur numerosi experienties, ha etablisset que li roncation esset causat del vibration de cert partes cartilaginosi del organes del respiration.

 

Per li medie de apropriat injectiones, il ha successat che mult patientes, in atenuar e mem a far completmen desaparir ti vibrationes e, per consequentie, a provocar li fine del roncament. LI divulgation de ti curationes sensational ha productet un ver assalte de roncatores che li medicos quel ne plu sufice por contentar omnes.

 

-5-

 

 

ESPERANTO e li LIGA del NATIONES

 

Esperantistes german just atacca un de nor colaboratores pro su constatation que "li Liga del Nationes ne ha acceptat Esperanto quam mundelingue". Ili publica in un mensuale, que Esperanto "esset acceptat li 21 septembre 1922 del assemblé plenari del Liga del Nationes con 26 voces contra 2 voces, dunc con aplastant majorité, quam unic mundelingue auxiliari".

 

Pro que it ne es li unesim vez (e probabilmen ne li ultim!) que Esperantistes fa creder pri li oficialisation exclusiv de lor lingue in li morit Liga del Nationes, noi va resumar in sequent li factes real.

 

Strax pos li nascentie del Liga, influent Esperantistes efortiat introducter lor lingue in li nov organisation. Ja in li unesim (!) assemblé, in decembre 1920, li belg delegate Lafontaine successat plazzar un discurse por Esperanto e far parlar un "interprete" in li lingue de Zamenhof, ma secun li "Gazette de Lausanne" del 20 decembre 1920, "omni assistentes comensat rider!". Li francesi delegate Hanotaux oposit se vehementmen al usation de Esp/o "con li aplause del assemblé".

 

In 1924, nov tentative del Esperantistes, ma li 3-esim assemblé general del Liga, per 26 voces contra 2 adoptet li sequent resolution:

 

"Li question relativ al docentie de Esp/o va esser reinviat al Comission de cooperation intelectual, por que ti comission mey furnir su avise pri li diferent aspectes del problema de un lingue international auxiliari."

 

Li sequent annu, ti Comission de cooperation intelectual decidet, "pos har examinat li diferent aspectes del problema del auxiliari lingue, *ne recomendar* un artificial lingue al atention del Societé del Nationes".

 

On vide dunc que li hodial interpretation del german Esperantistes pri li vote de 1922 es un risibil duperíe. On ne posse torder li veritá con plu mult audacie.

 

Ti raporte del Comission intelectual esset publicat in extenso in li "Revúe de Geneve" (may 1925). It es anihilant por Esperanto, quel es qualificat in it quam "barbaric", e su usa quam "cause e efecte de "decadentie intelectual"!!!

 

Li 28 januar 1930, nor colaborator Sr. L.M. de Guesnet, de Paris, besonant un atestation oficial del Liga pri ti assertet "adoption" de Espo, questionat li Secretariatu de Genève, quel respondet li 30 januar 1930 per li sequent lettre in francesi:

 

"En accusant réception de votre lettre du 28 janvier 1930, je tiens à vous informer que la question d'une langue universelle a été étudiée au cours des trois premières sessions de l'Assemblée des Nations, et d'une session de la Commission intellectuelle, mais aucune décision ne fut prise. En effet la Société des Nations n'est pas à même de se déclarer en faveur de lúne ou de l'autre del langues auxiliaires.

 

Veillez agréer, ...etc. Signé: Schubert membre de la section de coopération intell.

 

Li Liga resistet sempre tam bon al assaltes del Esperantistes por obtener li oficialisation de lor lingue, que un autor esperantistic conosset, Sr. Rollet de l'Isle, in su brochura "Initiation à l'Esperanto", publicat in 1928, assertet que li Liga "nequande decidet alquo pri Esperanto". Li revúe "Esperanto", de Genève (januar 1929), recensente ti brochura, prova contradir ti assertion diente que tamen li Liga li 20 septembre 1924 recomandat al guvernamentes acceptar li usation de Esperanto quam "clar lingue". Poy li Union telegrafic fat ti adoption obligatori per change del articul VII de su regulament in octobre 1920.

 

Por comprender li sense de ti recomandation, on deve saver que un telegramm redactet in un lingue ne comprensibil del functionarios es taxat plu mult quam un lingue national. To es dunc un question de tarif. Si Esp/o ne vell esser composit, in su demí, de paroles deformat o íncomprensibil, it nequande vell har besonat tal inscrition oficial. Li pruva es que telegrammes in Occidental es acceptat "ipso facto" quam *ínclar*(?), sin decision oficial, pro quo omni su paroles es strax comprensibil.   Ric Berger

 

-6-

 

LI REFORME DEL CALENDARE

 

Paul COUDERC, astronom in li Observatoria de Paris, da pri ti tema, in un bon libre titulat "Li Calendare" (Colection "Quo save yo?", Les Presses Universitaires de France, éd. Paris) interessant reflectiones de queles noi extrae to quo seque:

 

Li defectes de nor calendare

 

Li publica es tant acustomat a su calendare que it ne es chocat per li ínregularitás de it e anc ne mult reflecte pri li ínnumerabil desfacilitás queles ili introducte in li vive economic e social.

 

It es un deve de general education monstrar li vicies del calendare, por preparar li public opinion a un necessi reforme: omni compartimentes del social vive e li max mult professiones es molestat per li anomalies del actual calendare e vell mult profitar de su adaption al modern besones.

 

Li númere de dies del mensu varia de 28 a 31  li númere del dies de labor oscilla inter 24 e 27 (variation relativ: 12). Li mensual statisticas queles es li base del previsiones del industrie e del grand explotationes, tam por li production quam por li salaries, ne es comparabil a unaltru e exige continual adjustamentes.

 

Talmen un production mensual posse diminuer durante que li production dial ha augmentat! A ti genant variation del exfluentie del production e del volúmine del salaries adjunte se li témpor e li moné perdit por etablisser comparationes delicat e queles on deve constantmen refar.

 

Un duesim grav anomalie es li perpetui changeament del semanal die quel cade sur un cert date, por ex.: li 4 octobre. Omni dies del semane defila, annu pos annu, ye ti 4 octobre, de quo eveni 7 eventualitás. Ma li presentie, in omni 4 annus, de un annu bissextil complica li fenomen... Li calendare por 1944, por exemple, va posser servir denove solmen in 1972.

 

Si un comité assembla se li 10 de chascun mensu, un calendare es necessi por saver esque it ne es un soledí, e on deve changear eventualmen li date.

 

Inversmen, un assemblé fixat al triesim mardí de chascun mensu va postular, por que on save su date, un regarde sur li calendare.

 

Li position del soledí in li mensu adjunte se al ínegalitá del mensus por far variar li númere del labor-dies: li númere del soledís es quar o quin. Anc hay quar o quin vezes un saturdí, die semanal de payation.

 

In fine, li position del festas in li annu causa grand desfacilitás. Anc li *festas fix*, quam Crist-Nascentie, li 15 august o li 14 julí (festa national francesi) es perfid in nor calendare: on ne save, *a priori*, esque ti festas ne coincide con un soledí, in quel casu ili adjunte nequó al semanal reposa - o con un lunedí, quo causa du dies consecutiv de non-production - o con un saturdí, quo es tre genant, nam li saturdí es un die de grand labore in li comercie (payation del salaries, bilancie semanal, liquidation de corespondentie e de ne soluet questiones, ante li soledial repose.). Si ti festas code sur un venerdí o un mardí, esque on va far, yes o no, "li ponte" i.e. esque on va ofertar al employates li possibilitá de un micri viage, con tri dies consecutiv de non-labor? Esque it ne vell esser mult preferibil saver definitivmen li exact statu, omni annus essent identic?

 

Con li *festas mobil*, ligat al date de Pasca, quel posse ocupar 35 diferent locos, del 22 marte al 25 april, li situation deveni catastrofic. Desde secules, it es li fonte de plendes justificat. Li fixation de ti date es ancor actualmen un desfacil problema pri quel li eclesie fat pluri erras (1798, 1818...).

 

Li Festa Pascal have un real importantie por li viages, li fabrication, vendes e compras de vernal costumes, por li vacanties del scoleros (li tempe es sovente mal in marte, plu bon in april), por lor studies e lor exámines: li scolari trimestres es tre ínegal in li sam annu o in li annus consecutiv.

 

Li modern civilisation imposi nos adaptar li calendare a un vive economic e social pri quel nor antecessores havet null idé.

 

-7-

 

 

Li projecte de reforme.

 

Inter mani propositiones, un sol conserva chances obtener general aprobation. Li guides natural del publica: scientistes, prelates, ingenieros, activ homes, es ganiat a it; solmen manca por li realisation (it sembla) conquestar li public opinion. Sufice, por to, informar ti opinion.

 

Li grand astronom francesi Camille Plammarion, pos un campanie contra li actual calendare e un vast inqueste, finit per recomendar un sistema de calendare perpetual de 12 mensus, con identic trimestres, quel esset consiliat ja in 1887 per Armelin e Manin. Ti projecte, reprendet hodie sub li nómine de *Calendare Universal*, sembla sat proxim ac victorie con un forme tre poc modificat.

 

(image del calendare universal)

 

1) Li die bissextil veni pos li 30-im junio, chascun 4-im annu.

2) Li die del annu veni, chascun annu, pos li 30-im decembre.

 

Quam on vide, li annu composi se de 364 "dies contat", 12 mensus e 52 semanes. Un die suplementari, stabilisatori, festal e non datat, li "blanc die", es adjuntet al fine de decembre. Li *die bissextil* va esser plazzat ye li fine de junio. Chascun date coresponde a un die del semane bon determinat: *li calendare es perpetual*.

 

Un unic desavantage: li mensu ne es li multiplic del semane. Mensus levimen ínegal es conservat (30 o 31 dies), e in ili presenta se 5 dies de payation de salaries in li mensu de fine de trimestre.

 

Ma li númere del labor-dies in chascun mensu es li sam: 26, quo permisse li comparation con altri mensus del sam annu o del altri annus.

 

Li trimestre es rigorosimen identic con unaltru (91 dies: 31+30+30) e it es facil retener per memorie que li mensus de chascun trimestre comensa successivmen per un soledí, un mercurdí o un venerdí. To permisse trovar sin pena, por ex., que li 20 novembre es un lunedí. Por obtener ti avantages it ha suficet alongar februar per 2 dies, april per un die, supresser un die a marte, may e august, quo representa un subversion minimal. Li 7 altri mensus sta ínalterat; in tot tre poc anniversaries es supresset; presc null va esser deplazzat (de 1 o 2 dies).

 

In ti calendare, li 14 julí va esser sempre un saturdí e va ofertar du reposa-dies conligat.

 

Crist-Nascentie, quel cade un lunedí, e li "die del annu" sequet del soledí 1-im januar, vell dar chascun denove 2 dies al traditional reuniones familial.

 

Li date de Pasca va esser fix: soledí 8-im april. Li reforme va esser declincat per un annu quel comensa un soledí: li transition va esser presc ínremarcat. Quande on pensa pri li violentie del ultim reforme, ti de Gregorius XIII quel, supressente brusquimen 10 dies, ruptet li continuitá con li passate, on posse dir que ti-ci vez it acte se de un normal evolution e ne de un revolution. Li reforme seque li linea del minim resistentie del natural prejudicas.

 

Paul COUDERC

traductet de francesi

per L. Boutreux

 

-8-

 

LI CRODODIL

 

Ex li "Vie privée des bêtes sauvages" de A. Demaison.

 

...Li fluvies african es superpassat in majestá solmen del fluvie del Amazones in Sud-America. Lor lette, quel recolie li aquas de provincias chascun grand quam Francia, es ja tre larg ye quelc centenes de km de lor fonte. Lor lette major es constituet de vast planages, queles li pluvie plena durante du o tri mensus del hiverne.

 

Li extendet aquas ne porta solmen pirogas; ili nutri e protecte rud e strangi animales quam li crocodiles e li hippopotames. On have mult rasones creder que li crocodiles es un reste del animales antediluvian. Personalmen, benque yo ha vivet durante 8 annus in su omnidiari vicinitá, yo ne successa trovar in it li minim utilitá. To ne es li casu por li grand feroci animales e anc por li serpentes. In plu li crocodil es desbell. It es mem repugnant. Destructer it es far un bon action, quam mortar mosquitos.

 

Li crocodil nutri se con piscos e ocasionalmen con terrestri savagines, anc féminas lavante su linage in li rivere o un filiette quel veni hauster aqua. Il mem atacca antilopes e boves venient trincar in li fine del jorne. Ma il lassa tranquil li leones, li elefantes e mem li hippopotam quel il vide e frola in chascun moment.

 

Quande un animale veni trincar, li crocodil, quel save atender patientmen durante hores e mem dies, aproxima se tre dulcimen, su ocules verd directet vers su captura. Quande il es sat proxim, per un enorm colpe de caude, il lansa se sur li povri musel, merset in li aqua, e quel trinca con voluptá; it capte it in su machuores e lansa se retro per li fortie del pattes e del caude, por dronar su victime.

 

Si alminu li rasse vell haver curt vive e esset poc prolific. Ma ti reptent besties vive frequentmen 200 annus e li feminines fa til quarant-quin oves. Ti progenitura causa null sucies al genitores: li oves es deposit in un fore, sur li plage, e es covrit per un levi strate de sand. It es li sole quel cuida far surtir li litt crocodiles, long quam li manu, e de queles li unesim movement es morder omnicos, quo ili incontra.

 

Li canes es tre apreciat del crocodiles. Ma desde milles de annus li canes es advertit del inclination quel lor ínamicos have por lor dur carne. Pro to, quande ili es in li obligation traversar un rivere, ili usa astutie. Ili aboya longmen abass(?) un vada til que li stupid crocodiles es omnes reunit avan ili. Poy per lor tot rapiditá, ili ascende in li direction oposit al currente, plu rapidmen quam li crocodiles, e traversa li aqua sin lassar se distracter.

 

On havet li custom, ante poc témpor, dessinar indigenes captent crocodiles presentante les un pelisse apuntat in li du extremitás. Li reptil apertet su machuores, lansat se ad-avan quam un leon e clovat se self su pálate, su lingue e li funde del fauc.

 

Omni to es completmen risibil. Li crocodil ne raffa just avan se, ne lansa su machuore ad-látere, quam li pluparte del animales, quel trova se vis a vis un bon(?). Poy on ne deve creder que si li crocodil vell inpalissar su machuores sur un ligne con du puntes, il vell lassar se forducter quam un litt cane. Un balle, pluri balle(?) in li ventre, e mem in li pulmones, ne impedi it rejecter se in li aqua hastosimen.

 

Por dir ver, un pisca-croc con pluri puntes, garnit de un bloc de carne demí-putrid, e fixat a un solid corde, constitue un medie plu simplic, minu naiv e plu practic destructer ti bestie vermen savagi.

 

-9-

 

Li insul de Venus

 

De omni histories landal probabilmen li max romantic es ti del insul Cypria. Ta li deessa del amore, Venus, surtit ex li mare e esset adorat. Antonius donat it a Cleopatra. Sant Paulo visitat it. Harun-al-Rachid, li calif del "Noctes Arabian", ataccat it. Poy Richard I, li reyal cruceator de Anglia, captet it, vendit al Templares (qui retrodonat it a il pos un annu), e finalmen etablisset Guy de Lusignan quam li unesim rey Cyprian.

 

Sub li Lusignan reyes Cypria atinget su max grand prosperitá; lor ínsuccesse in Palestine causat li cruceatores retraer a Cypria, e talmen inrichar li mercatores de Famagusta. Un rey de Cypria es mentionat in Dante; Boccaccio e sant Tomas Aquinas dedicat libres a reyes cyprian. In Cypria li visitator remarca sempre du coses queles es debit al cruceatores -- li remarcabil castelles e li excellent vine nominat Commanderia.

 

In 1481 ti remarcabil genio, Leonardo da Vinci, visitat Cypria. In 1489 comensat li ocupation venezian, e es a ti periode que apartene li historie de Othello. Li Cyprianes nequande amat li Venezianes e bonvenit li Turcos in 1571. Li insul restat turc til 1878 quande it esset anexat de Britannia.

 

Li majorité de Cyprianos parla grec ma it es un considerabil minorité turc. Li capitalia es Nicosia e li principal portu es Famagusta; inter li du es li sol ferrovia. In li west es montanias nivosi e li centre del adoration de Venus - Paphos. Cypria es un loc u li eclesias catolic e ortodox compromisset e mem usat li sam edificie.

 

Cypria contribuet alquant al developpament del alfabete. Li antiqui Cyprianes inventat un sillabarium quel havet un signe por chascun síllabe; it esset un signe por La, un altri por Le, un triesim por Li e du altres por Lo e Lu. Benque to fat possibil circa 60 signes it esset plu progressiv quam li ideografes egyptian.   S.W.B. Beer (London)

 

ASTUTIE DE INDIANES

 

Un die - ante alcun annus - un viageator quel sejornat in un reservia de indianes del Nov-Mexica, remarcat un old Indiano, quel eat e venit in un agre plugat e quel fat li geste regulari hauster granes in su sac pendet a su epol. Ritmicmen il fat oscillar li manu de levul a dextri e de detra ad-avan por expander li seme. Ma, ye li grand astonament del viageator nequo cadet del manu del semator e su sac esset vacui. Hante questionat un indigen quel trovat se in li proximitá, pri li rasones de un tal maniere semar, il recivet quam response: "il lude con li stupid corvos". In facte, detra li semator esset un numerosi truppe de corvos quel saltillat de ci a ta, serchante li absent granes. LI old indiano fat ti simulation durante tri dies. Quande li nigri maroderos comprendet li ínutilitá de lor serchas, ili eat vers un altri agre e li old astuto posset tande semar su agre sin suffrer li minim perde.

 

LI RECORDE DEL APETITE:

 

Li max grand manjator del terra es probabilmen li arané quel absorpte in 24 hores captetes representant 25 vezes su propri pesa. Si on vell aplicar ti ciffre al hom, ti-ci havente un pesa de 80 kgs vell dever glotir in un sol die 2000 kgs de nutritura.

 

-10-

 

LI SMERALDIN ANELLE

 

(Li sequent raconta ha just esset publicat de sviss jurnales queles garanti lor veritá. Ma, pro que li factes narrat sembla vermen extraordinari, forsan un de nor letores conossent li biografie de Walter Scott va posser dir nos esque ili es autentic o apartene al legende)

 

To evenit in 1766. In un litt scot village, un yun e jolli fémina esset morient. Quande ella sentit venir li fine, ella petit su marito lassar a ella, in su sarco, su smeraldin anelle. Du dies plu tard, quande on portat la in su sepultoria, inter li assistentes, esset du mannes quel hat audit li desire expresset del yun fémina.

 

Just ye mi-nocte, ili eat al sepultoria, munit de haccas e pallas, e comensat fossar. Bentost li sarco aparit, e quande ili apertet it, li max old del malfatores volet capter li smeraldin anelle. Ma un levi cri elevat se e li córpore, in li sarco, fat quelc moves. Terret, li du rascales fugit abandonante lor haccas e lor pallas.

 

Li fossator del sepultoria, hante audit bruida, eat proxim li fosse. Quande, ye su ínexpressibil stupore, il videt li yun fémina sedent in li sarco, il traet la éxter li tombe e forprendet la in su cayute, u il fat la trincar calid sup, poy il avisat li marito de quel on divina li joya. Li yun fémina esset bentost completmen resanat. Quande, in 1771 ella genitet un filio, ella esset in plen sanitá e plu bell quam jamá. Si malefatores ne vell har desirat su smeraldin anelle, li munde nequande vell har conosset un grand autor de quel li ovres ha donat bell hores a ínnumerabil letores, nam li filio del resurecteta devenit celebri. Su nómine? Sir Walter Scott.

 

Advere Walter Scott nascet claudicante. Su genitores fat omnicos possibil por provar curar le. Vi quo il self raconta in su "Memories":

 

"Omni vezes quande on mortat un agne in hem, on invelopat me tot nud in li pelle ancor calid del animale. Talmen vestit quam un Tartaro, yo esset cuchat sur li planc-suol del litt parlatoria del farme. Yo have ancor avan mi ocules li venerabil visage con blanc capilles de mi avo, quel excitat me avansar reptente por ear til le. Yo vide ancor Georges Marc Dougald  (un parente), in su old uniform de colonel, hoccat avan me, sur li parquette, agitante su tasc-horloge sur li tapisse por atraer me a le."

 

Drolli curation, quel ad-ultra servit a nequo.

------

 

(Image)

Li explorator:

- Mi stilo ne plu havente incre, yo interrupte ci mi raconta.

-----

 

MARITAL PICATURAS

 

Ili es sponsat. Sedent apu unaltru, ili regarda se tendrimen.

 

- Yo es, il di, ne tre bell oh vé!

 

- No, ella constata, ma pro que vu va esser li tot jorne in vor buró, to ne have importantie.

***

 

Ella - Ante maritar te, yo hat recivet demandes de maritage de homes plu inteligent quam tu.

 

Il - Certimen ili esset tal. Ili ha pruvat it per ne maritar te.

 

-11-

 

BOXERO E FURTARD

 

Yo havet in New-York un anglesi amico quel esset tipograf che un importantissim gazette del Cité. Savente que yo amat li policie-histories, il racontat me li sequent aventuras evenit in su land.

 

Tom Sawer hat nascet in Birmingham, li grand cité del comtia de Warwick. Ti cité have un fama universal pro su imensi industrie metallurgic. Ma to, quo es minu conosset es su astonant production de gimnastes, de colperíes por li feries, de atletes de omni species, de clownes precipue, e de boxeros professional.

 

Inter ti popul, pri quel yo ha just enumerat quel ex su multiplic aptitás, li combattes de bulldogs es mult in favore; ma ti popul usa celatmen ti sport favorat.

 

Til 1830, in Anglia, li bulldogs esset elevat unicmen por partiprender li combattes de tauros quel constituet li recreation del bass classe anglesi. Ínfortunosimen, - por omnes -, un actu del Parlament de Anglia datat de 1835 interdictet strictmen li combattes de canes e de tauros, li combattes de canes inter se e li combattes de gallinos. Li ombre del grand Shakespeare, quel amat omni ti barbaric amusamentes - e il esset conform a su témpor - ha sin dúbite pallidijat in li mur ú il ha refugit se.

 

Dunc, presc omni Angleses comic, habil e astonant per lor fisic fortie, quel noi admira in nor circos e in nor salas de concertes, veni de Birmingham. Li grand cité industrial anc producte tascardes reputat; ma it es lontan haver li monopol de ti industrie. Omni grand aglomerationes homan es excellent scolas por docer li arte nocer al altres.

 

Tom Sawer venit de Birmingham; exeat de lu populari, il devenit boxero. Su habilitá e su grand fortie predestinat le a ti exercicie violent. Pos un yunesse laborosimen passat, il hat surtit del profession, possedent un modest comforte, su nase ruptet e su machuore damageat por sempre; ma un habil dentist hat reparat, almen in aparentie, li havaries causat del formidabil colpes de punie recivet. Quande li hora del retiratie sonat por li boxero, il havet li idé augmentar su revenús tre modic por satisfar su gustes de comforte e de expenses.

 

Il departet por li colonias del Cap; il hat speculat ye li Natal, in li region de Orange, in Transvaal, ma sin successe. Alor il retrovenit al matre-patria. Su litt fortune hat brechat se, e su tendenties a viver largmen hat alargat se durante su viages.

 

Li moralitá ne es tre ancrat in li funde del cordie del boxeros in general. Tom Sawer ne esset long ante ceder al tendenties latent. Il afiliat se a un de ti famosi bandas de rascales de queles li industrie consiste in apropriar se to, quo ne apartene les: valores moblari, moné, juveles, vestimentes; quo ancor?, in apropriar se omnicos per medies etablisset con reflexion, calcul e metode practicat con arte e sangue-calmesse; medies quel presc sempre fa necessi avanses considerabil de capitales, de quel li importantie sempre astona; e li "labor" realisat oferta racontas quel es li nutri-ganiator del redactores de "Factes diversi".

 

Desde poc témpor, Tom esset activ membre de un de ti associationes por li explotation del possedage del altres, quande il signalat se a su confratres per un furte quel merite esset racontat.

 

Avan Guild-Hall - li borgo-dom del Cité de London - it existet un important horlogero-juvelero havent li specialitá del carissim cronometres: cent, ducent, tricent, quincent guineas esset li precie del tasc-horloges che ti horlogero. Un matine, li honorabil comerciante videt un privat hansom-cab, elegantissim, quel stoppat avan li porta de su magasine. Nequó particulari in to; céterimen li facte, por le, evenit plurivez in un die. Un yun mann, vestit con un luxu de perfect guste, descendet con agilitá del vehicul e intrat in li magasine. Un commí zelat al visitator:

 

- Quo desira li gentilmann? questiona li commí, avansante un stul quam in un salon.

 

- Un de vor cronometres, respondet li dandy. On ha dit me que vu fabrica excellent cronometres.

 

- Inter li max bon de London, gentilmann, dit li commí.

 

E il surtit del vitrines un colection de tasca-horloges, con lor frames ex aur(?) massiv, con fasson rich e comfortosi.

 

- Ti-ci, quant it custa? interroga li gentilmann con índiferentie.

 

Li venditor consulta li litt etiquette pendent al anelle del cronometre.

 

- Tricent guineas, gentilmann, il respondet.

 

-12-

 

 

- Esque it posse suportar li alt temperaturas del calid landes? Yo departe por Jamaica.

 

- Omni nor tasca-horloges es constructet por Anglia e li colonias.

 

- Yo posse forportar ti-ci? Nu! tre bon.

 

Li comprator apertet tranquilmen su surtute, prendet su portafolie e surtit de it un billet de mill pounds. Certmen li firma esset important e fat enorm aferes; tamen li bank-notes de 5 mill dollares esset donat in payament...plutost rarmen. Li commí pretextet li necessitá ear al ferrin coffre por li "litt moné", passat in un chambre in li detra-magasine por informar li patron pri li facte ínusat... e monstrat li bank-note. Ti-ci, examinat con minucie per li lupe, havet omni aparenties de autenticitá postulat. Tamen li juvelero ordonat a su commí currer al bank de Anglia, por assecurar se pri li autenticitá. In li special portette del Bank, li billet esset aconosset quam bon e li commí hastat retornar al magasine. Con excusas por li atende imposit al comprator, li patron self contat li monete al gentilmann; ti-ci mettet it in su tasca con li tot índiferentie del rich mann, e foreat pacibilmen, consultante li cronometre quel il ha just comprat.

 

Comprensibilmen, pos deci minutes, nequi neplu pensat, in li magasine, a ti levi incidente. Ma pos duant-quar hores, li sam facte evenit: yun eleganto, hansom privat, sam compration. Li mercante, contante li monete al comprator, posset solmen felicitar se pri li du excellent vendes in tri dies.

 

Ma li sequent die, un detective del policie metropolitan, con un costume ex drap blu obscur, ornat de larg galones ex nigri lane, un chap quadrat, presentat se in li magasine.

 

Li mann del policie havet su osse nasal ruptet, con rigiditá in su inferiori machuore, consequentie de luctas con li malfatores, sin dubitá; su atitude esset vigorosi e resoluet, quam it convene in su dangerosi mestiere. Secun su demande, il esset ductet al patron del firma.

 

- Senior, comensat li policist, yo es un inspector del policie, inviat de Scotland-Yard.

 

- Yo remarca it - quam omnes - per vor uniforme, respondet li juvelero-horlogero, designante un stul.

 

- Noi ne motiva celar nor personalitá, Senior, dit li detective, alminu in li casu quel aducte me.

 

- Ples parlar...quo yo posse far por vos?

 

- Senior, on ha comprat vos, ante tri dies, du valorosi tasca-horloges de un precie total de 600 guineas. On ha payat vos per du bank-notes de mill pounds chascun?

 

- Ili es fals, ne ver? clamat li juvelero con vehementie. Yo dubitat pri to! Yo es furtet!

 

- Vu es furtet... to es possibil, respondet li detective con flegma. Ma li bank-notes es bon; ili proveni de un furte executet con li detriment de Leaden-Hall. Yo peti ne auxiliar me arestar li furteros por identificar les... Yo save u ili es. Ples prender li bank-notes con vos por apoyar vor declaration in Scotland Yard. Noi mey ne perdir témpor in paroles ínutil. Ples venir, yo peti vos.

 

Li comerciant tranquilisat pri li qualitá de su bank-notes, prendet li 2000 pounds - li du billetes - de su ferrin coffre; il plazzat les in su porta-folie, posit su chapel e sequet li inspector de policie. Ti tip hat sifflat un hansom cab; li juvelero e su compano ascendet in it. Tra li strades bruient e aferat del cité, populat de milles de vehicules, li carre con su enorm rotes fugit con un habilitá e un rapiditá stupefant. Poy li cab insinuat se in un strett stradette, ex tis, numerosi, queles descende vers li Tamise.

 

In li extremitá del stradette, du yun mannes, vestit per li ultim elegantie, esset conversant, fante grand gestes. Ili semblat expectar alquí, monstrante li max grand ínpatientie, e semblat tre hastosi.

 

- Vi mi compratores! dit li horlogero. By Jove! Qual chance!

 

Li Orfane

 

Tchec balladic canzon populari.

 

(Notes musical)

 

Gravimen.

 

Traduction, dedicat al memorie de professor H. Pasma / A. Toman, ex li tchec originale de J. Kresina.

 

Tri demís de annu

es infant, orfan nu.

 

Cresce it, rasona

e poy questiona.

 

"Patre, ah, papá mi,

ú vu dat mamá mi?"

 

"Tui matre dormi

somnie enormi.

 

Jace sin vigor ta

in tomb próxim porta."

 

Filie audi, curre

al tomb detra mure.

 

Fossa per un pingle,

cava per su fingre.

 

E pos ti labore

clama in trist plore.

 

"Ah, mamá, mamette,

dí un parolette!"

 

"Qualmen, mi car! Terra

mi bocc presse, serra.

 

Lápid sur mi mamme

brula quam foy-flamme.

 

Ea, in hem resta,

altri matre es ta."

 

"Ti es ínafabil;

vu esset amabil.

 

Ti, si da un pan-pezz,

remesura tant vez.

 

Quande vu me dat it,

buttre completat it.

 

Ti, si cap pectina,

sangue tress glutina.

 

Quande vu ornat me,

vu ha inbrassat me.

 

Ti, si lava pedes,

batte cuve per les.

 

Quande vu lavat les,

mildmen vu besat les.

 

Ti, si fa lavage,

cria mal blamage.

 

Quande brandissat vu,

sempre gay cantat vu."

 

"Ea hem, infante,

e yo tost deman te

va prender salvante."

 

Poy orfan hem passa,

cape su abassa.

 

"Ah, papá, mi patre,

yo ja vide matre.

 

Mi mamá car vive,

blanc es tot quam nive!"

 

"Quo tu dí, car! Save,

tu null matre have.

 

Es nequí in dome,

van es tu fantome."

 

"Ah, papá, yo peti,

fa pret sarco pretti.

 

Anim mi celesti,

córpor mi terrestri.

 

Córpor in tomb posi

ad mamá joyosi."

 

Es malad unesim

die, mort duesim,

sepultet triesim."

 

-14-

 

- Vu vide, yo ne errat! dit li detective con li max perfect frigiditá. Da me li notes... Li pruv-objectes. Hasta! Li furteros ne deve escapar de me.

 

Li comerciante, aturdit del precipitation del aventura, dat li billetes de 1000 pounds. Li detective saltat alertimen del cab, assaltat li yunos, quel strax fugit, e li policero(?) persequet les...

Li horlogero, emoet de ti chasse, expectat in li cab. Il expectat durante un hor, ancor un altri hor; poy, secun li opinion self del cochero, il devet bon comprender que il esset furtet e bon furtet. Il perdit du cronometres de 600 pounds e li micri (???) del du billetes; sive in total 2000 pounds. Li afere esset íncredibil. Ad-plu it (???) íneditet. Ti, qui hat imaginat it esset Tom Sawer, quel hat ludet li max desfacil rol de ti farse...lucra(???)

 

Li rol del figurantes hat esset plenat, con distintion, per du yun elegantos del famosi institution de pick-pockets de London.

 

(Traductet de anglesi a francesi per Alfred de Sauvenière, poy de francesi a Occ. per Willy Gilber)

 

LI ULTIM CHASSE DE SR. WALBONN

 

De omni insules del vast munde, it forsan ne existe un plu mal explorat quam Borneo. LI interiore ne ja es habitat de blancos, e li litt continente conserva sempre su misterie, essent defendet de un virginal foreste, de un mortatori clima e de antropofag popules.

 

Ma, ante 20 annus, necos terret me. Pro que li Providentie hat benevolet conceder me rentas, un profund guste por li scienties e li geografie, yo ne hesitat debarcar in li grand insul, por serchar rari aventuras.

 

E yo peti vos creder que, de ti látere, yo esset bon servit. Pos diferent sejornes in Sarawak e in Borneo, yo logiat durante un annu in Sadoug, in li ost, in li límite del max imposant equatorial forestes, e li max paludosi quel yo jamá videt.

 

Yo interessat me precipue al "mias". Talmen es nominat li orang-utanes, de Oyaks e Chineses etablisset in quelc locos del litorale. Li mias es un misterie por nos, mult plu quam qualcuncaltri animale. Yo es presc genat usar por it li nómine de animale, nam it da me tam mult pruvas de inteligentie, possede un rudimentari linguage, un vive de familie, talmen que on questiona se quelcvez esque it ne es preferetmen un de nor pre-cusines, tre desbell e passabilmen feroci... Ti opinion, sat vag in comensa, ancrat se fortmen in mi cerebre, pos li extraordinari raconta quel mi bon Chinese, Ho-Tang, fat me un die, e quel plu quam 20 indigenes e cólones certificat me.

 

Sr. Walbonn esset un Angleso tre rich, quel hat etablisset se in Borneo ante 50 annus. In ti moment li colonisation esset in su comensa e tre poc Europanes posset resister al terribil clima del insul. Li indigenes ne hesitat ataccar li proprietás, e li vive ta ne esset specialmen agreabil. Tamen, Sr. Walbonn esset felici in Borneo. Il havet du rasones por to. Su aferes esset bon, il ganiat mult moné e, de un altri parte, il esset amorosi, follimen amorosi.

 

Durante un halta in li insules Laquedives, in un viage inter Europa e Malesia, il hat conossentat se con un yun metissa britannic-indian. Il hat forprendet la con le a Borneo e nu ili vivet in perpetui miel-lune. Necos mancat a lor felicitá, ne mem un infanta.

 

Ma li clima del insul esset sin compate. Sra Walbonn morit in 2 dies de un atacca de hépatite. Li povri hom vell har devenit folli si il ne vell har reportat su tot tendresse sur su filietta de quar annus, li adorabil Mabel.

 

Nequande Sr. Walbonn lassat la sol un moment o, si il departet al foreste, il includet la in li bungalow sub li garda de un boy chinesi armat til li dentes e completmen devoet.

 

Un nocte, hante absentat se durante quelc hores, Sr. Walbonn retrovat li fenestre del bungalow ruptet; omni mobles esset disperset e li boy chinesi ralat, demí-strangulat. Ne plu Mabel.

 

Perceptente su mastre, li boy posset pronunciar:

 

- Un mias... Mabel.

 

Poy il morit.

 

Sr. Walbonn comprendet li terribil drama, quel confirmat li legende del popules dyaks: Quelcvez li feminines de orang-utanes, de quel li infantes ha morit ne hesita rapter un litt hom, quel ellas eleva con cuida, ma quel ellas morta si on prova reprender it. Li infante, ad-ultra, ne resiste a ti experientie e mori pos quelc dies.

 

Li plantator devenit folli, ma de un follie mut e lucid. Il vendit su terras, organisat un caravane de dyaks guerraci, e passat su témpor in percurrer li insul de Borneo, massacrante omni orant-utanes quel il incontrat. Il exterminat

 

-15-

 

milles de ili, e su rabie, it semblat, crescet ye chascun nov victime.

 

Deci annus, deciquin annus passat talmen. Sr. Walbonn nequande hat interruptet su chassada venjatori

 

Un die, quar annus ante mi venida, on signalat le, in li circumité de Sadoug, un tot tribe de orang-utanes quel devastat li plantages. Il adcurre ta, reconosse li terran, prende su dispositiones e, ti-ci vez, decide operar sol.

 

Desde li aurora, il mette se in guata, in plen morasse. Il atende apen un hor quande il audi li rauc tusse del mias. Il aproxima se dulcimen, con un experientie de 20 annus, e ye quelc passus de il, percepte inter li branches, du siluettes de mias: un mascul enorm, benque yun e, detra le, su feminine, sin dúbite.

 

Por protecter li retraida del feminine, li mascule plazza se avan li ínamico, e aproxima se a le fante grinsar su dentes. Sr. Walbonn atende le sin moer, e de 10 passus, tira.

 

In un grand cri, li animale cade de su branche bass. Tamen il ne es mort, ma il rala. Li chassator tande avansa con precaution, e surtient su puniale, infunda li lame in li cordie. Un ultim sursalta del mias e omnicos es finit!

 

In ti moment, un córpore cadet sur Sr Walbonn. Il vacilla e senti du manus quel prova strangular le de detra su dorse. IL comprende: li feminine hat assistet li mortation e ella provat venjar su compano.

 

Li dangere rendit le su tot forties. Il recoliet su puniale e plugat li flancas del inrabiat bestie. Ti-ci lansat un ulula presc homan, desserrat su brasses e cadet sur li cadavre del morto.

 

Ancor sub li colpe de un emotion quel on comprende, Sr. Walbonn retornat se por finir su duesim victime.

 

In ti moment il devenit definitivmen folli...

 

Sur li grand mias it ne esset un simia quel ralat, ma un fémina! Un fémina ancor yun, con formes simiatri, ma tamen un fémina, e mem un blanca. Li capilles erectet sur su cap, li ocules terret, Sr Walbonn aproximat se a la, sublevat su sanguant visage, e reconosset un cert similitá lontan, ma índubitabil con su propri marita.

 

Il hat, to esset cert, mortat Mabel, su filia!

*******

 

Pro que yo restat sceptic avan li raconta de Ho-Tang, li administrator de Sadoug, Sr O'Brienn, afirmat me que il ne hat assistet ti extraordinari drama, ma que li indigenes hat certificat su véritá.

 

Ho-Tang adjuntet que on retrovat 3 dies plu tard Sr. Walbonn cuchat sur li du cadavres, e que on reconstituet su terribil chasse travers li íncoherent paroles quel escapat de le durante su delirie.   P. Montloin.

-------

 

 

Mi canne e mi pipe

 

Del canne e pipe,

Yo es li servitor;

Armat del equipe,

Yo ne time ancor.

Bon es un viage,

Ma ta es ya "danger";

Sin canne in cite,

Yo posse bon cader.

Sin pipe in chambre,

Tot jorne es tristi;

Mersi a su ambre,

Pipe es bongusti,

Vers amat richesse,

Yo marchat tre lontan;

Canne anc bon esse;

Ma minu long forsan.

 

A.P. Beauchemin (Canada)

composit in li etá de 88 annus

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.