| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 137 (apr 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

Annu XXVII    April 1948    No 3 (137)

 

COSMOGLOTTA

 

CONTENETE: Kainulainen: Consciosi intervention. - Berger: Un projecte de Paul Mitrovich. - Pos 20 annus. - John: Morat. - Cosmoglotta: Heroldo de Esperanto e noi. - Roux: Lexico atomic. - R.H.: Humor, li max bon auxilie del memorie. - Karen: In obscuritá. - National-Zeitung: Chinese politesse. - Li locomotive de Hansen. - Li unesim telefon. - Li cangurú. - Li unesim telefon in Svissia. - Esque vu save it?

 

Covriment: Paisane del central Svissia (Linol-gravura, de Ric Berger)

 

 

 

CONSCIOSI INTERVENTION

 

On sovente imagina que lingues artificial e lingues natural es contrastes. Si linguistic naturalitá es interpretat quam evolution spontan, quasi automatic e índependent de omni consciosi influentie exterior, un tal conception contrastant es fals. Li famosi linguist Meillet, in su libre "Les langues dans l'Europe nouvelle" (Paris 1918) di (p. 321-322):

 

"Li lingue es un institution social e traditional, in quel li voluntá del hom constantmen interveni. Li selection de un lingue comun quam li francesi, anglesi, german, es debit a actes voluntari. Un lingue quam li neo-norvegian es creat in maniere electiv e arbitrari, sur li base del dialectes norvegian, ma sin representar alcun local dialecte definit. E per selection voluntari forma se anc li vocabularium scientic e tecnic quel ho-témpor es un parte important del vocabularium current del lingues del civilisation. Tchec es plen de paroles artificialmen constructet, queles ha intrat in usation ordinari. In li structura del frases, in li constitution del vocabularium, li voluntá homal lude un rol decisiv."

 

Artificial auxiliari lingues ne contrasta con lingues natural, ma contene in plu alt gradu elementes voluntari e aprioristic, Occidental pocos, Esperanto multes, e Volapük es quasi totalmen aprioristic. Li problema quel tal lingues deve soluer es li organic paralelisation con li lingues natural, li harmonic partiprension in li evolution general, li capacitá obedir al leges comun al tot familie lingual, sin indangerar lor teoric fundament (quam fa Esperanto per readmisser li bannit paroles international). Solmen Occidental successa far to.

 

Con rationalisant inteligentie li hom ha creat neologismes, e ha format, directet, e simplificat li lingues queles il usat. Ancian romanos, si miraculosimen resurectet in nor epoca, vell apen reconosser hispan quam descendente modern de lor latin, benque noi, regardante ti evolution for li fine, trova it completmen natural. E li salta de latin a hispan es forsan plu grand quam ti de hispan a Occidental.

 

On posse dir que Occidental es li fase final e decisiv de un long evolution. Mey it esser li herede de latin anc in su rol quam factor unificant.

 

J.K. Kainulainen, Helsinki (Finland)

 

-33-

 

UN PROJECTE de P. MITROUICH

 

Cosmoglotta signalat ja pluri vezes (Por ex. in may 193*) li activitá interlinguistic de Sr. Paul Mitrovich, professor in li Comercial Academie de Sarajevo. Su ultim brochura, quel noi just recive, es titulat: "Projekte de un inter-sistemal gramatike de auksiliar lingves". In 20 págines it exposi li esquisse de un sistema combinant, quam il di, "li quin lingues auxiliari victoriosi (Esperanto, Ido, Latino sine flexione, Occidental e Novial)".

 

Ti projecte essente in facte un compromisse inter li 5 lingues precitat, it ne aporta alquó essentialmen nov. Li vocabularium es international, e es dunc presc identic a ti de Occ., ma li aspecte es minu latinesc, pro que Sr. Mitrovich prende a chascun del 5 lingues alcun elementes grammatical o ortografic. A Esperanto is plende por exemple li ortografie ks, e per analogie gz, vice x, e li transscrition kv vice qu; a Novial li analitic infinitive: tu fakt = far, e li passate per -d. A Latino sine flexione, il prende li plurale ínobligatori; a Occidental li articul li, e un regul de Wahl passabilmen brolliat, it es minus su simplicitá e bell unitá.

 

Vi un specimen de ti lingue:

 

It ne restat nihil altre ma (kvam?) tu kreat un nov lingue, kvi vud superat tot kognited lingves: superat kon li facilit tu aprend il san temp-perdit; kon moles, tale ke it vad es un plezur tu studiat il; kon perfeksion, tale ke so uzaj vud profitat a li koze self.

 

Jan Amos Komensy

 

Per ti specimen on constata que li compromisse de Sr. Mitrovich aproxima se strangimen al lingue de Pirro publicot in Paris ante circa 80 annus.

 

Contrarimen al pluparte del autores de lingues international, quel obstina se, malgré ínfelici experienties, a inventer personal trates artificial, Sr. Mitrovich have li merite contentar se per lu existent. Tamen noi dubita que un *combination* del existent lingues international es li bon solution. Ido essat ja un compromisse inter Esperanto e Idiom Neutral, Novial un compromisse inter Ido e Occidental. Ambi compromisses ne posset viver malgré li fame de lor autores e li enorm summas expenset por lor propaganda. De u proveni ti ínsuccesse? De Wahl fat remarcar un vez que sol li sistemas *original* havet sat fortie por victer, alminu durante un cert periode, li índiferentie del publica: Volapük, Esperanto, e hodie Occidental, chascun aportant vermen un nov conception. Li lingues de compromisse, quam Ido e Novial, ne posse esser considerat quam "victoriosi" quande on save que li pluparte de lor adherentes fugit a Occidental. In ti circumstanties it sembla nos un erra includer in un combination destinat a viver ti fallit sistemas, in general, malgré nor fide al future del L.I., noi deve agnoscer que li lingues international have ancor poc importantie apu li grand lingues de civilisation. Pro to noi deve departer ni de Esperanto, ni de Ido o de Novial, ma de ti lingues de civilisation, renunciante a omni esperantismes, novialismes, etc.

 

Pos har comprendet to, IALA ha finalmen creat un sistema de quel li aspecte e li structura es tam proxim a Occ. que it es quasi li sam lingue.   Ric Berger

 

-34-

 

POS 20 ANNUS

 

Ho-mensu es just 20 annus desde quande Fred Lagnel, yun docento de 25 annus, intrat in li movement, sin imaginar, probabilmen, quo atendet le in ti afere. Su certificates ne esset tre incorageant: Noetzli de Zürich, ductor del Idistes e dextri manu de De Beaufront, hat decretat que "su colaborator Lagnel esset sempre in li nubes", ma un altri redactor idistic, Sr Pesch, hat ja divinat su valore nam, aprendente que il hat adheret a Occidental, il inviat me un epistul sudant li despite, in quel il "gratulat" me har ductet un tal aquisition a De Wahl.

 

Li futur bentost pruvat que li nubes de Noetzli contenet in realitá un hom de action, metodic e tenaci, ínsensibil al decorageament. In interlinguistica poc homes have sat fide por recader sur lor pedes pos li sucusses del controverse, evitar dronar se plu o minu tost in li morasses del índiferentie. Li entusiasme es un avie quel invola se con li unesim ocasion. Mem li max extraordinari profete del lingue international natural, Julius Lott de Wien, abandonat li lucte pos 15 annus solmen de labor.

 

Duant annus ha passat desde quande Fred Lagnel comensat devoer se córpor e anim al afere del ver lingue international: Occidental. Manuante presc chascun die, durante li líber témpor quel su professional labor lassa le, successivmen li scrimachine, li duplicator, li stilo, li print-machine il ne conosset li fatiga. Yo ne pensa exagerar diente que li númere del folies printat de le (e per li manu!) atinge nu li demí-million, sin contar li editiones printat che printatores, e quel il devet controlar, corecter e distribuer in li tot munde.

 

Hodie li nómine de CHAPELLE, litt village del Canton de Vaud in Svissia, in li ombre del antennes del Radio-Station de Sottens, es partú conosset del interlinguistes. It va restar in li annales del interlinguistica, benque hodie su rol es finit.

 

Ne pro que Fred Lagnel abandona nos, ma li fate ha volet que just in li anniversarie de ti 20 annus Chapelle cessa esser li Centrale. Por facilitar li education de su infantes F. Lagnel ha decidet translocar se li proxim 1-im julí a Cheseaux sur Lausanne. Ti change va felicimen anc facilitar li relationes inter li ductores del Occidental-Union, benque durante li quelc semanes del inpaccation e del depaccation li servicies de corespondentie de nor Centrale va esser un poc genat.   Ric Berger

 

-35-

 

MORAT

 

Quo ta li charme de Morat? Quo da a it un caractere particulari tam accentuat, tam original?

 

Su murallias in prim, banal constatation. Poc sviss cités ha restat tam fidel a lor armatura del medietá. Ja de long distantie, sive si on ariva in tren o in nave, sive per li rute de Berne o per ti de Avenches, li turres de Morat saluta in li horizonte. Desde li castelle til li porta de Berne e trans li porta, un graciosi demí-circul de murallias defende li cité ye li látere del rure. Ti murallias lassa se grimpar e, pos har ascendet un old scaliere de ligne, noi es sur li via de ronde, alt-strada super li tegmentes brun e ross del cité; in éxter, tra li creneles quadratic, extende se li campania, vast e inundat de sole, ta u yer incontrat se li armés sviss e burgundesi. Covrit de un long tegmente de tegules, li via alonga se, sonori, desde li turre quadratic del Sorcieras, loc de legendes misteriosi, til li german eclesia, passante per un serie de turres apertet sur li cité: li grand e li litt Cavalle Blanc (o turre del Carceres), li turre del Danse del Mortos, li Tornaletta, etc. Li via de ronde cessa avan li porta de Berne, turre del 18-esim secul, simil al Zyt glogge de Berne, e constructet sur li plazza del old turre del medi-etá demolit pos secules de servicie. Trans li porta de Berne noi ancor trova un turre venerabil inter omnis, li turre del caldroneros, quel ha conservat fiermen li breches quel fat a it li cannones de Carl li Temerari. Nam vi ancor un del marveles, e ne li max litt, de nor cité: su caractere historic. Contra li mures ruptet se li ambition de un duc orgolliosi. Ti breches, ti fores esset causat de su bombardationes e ti turre esset specialmen damageat; un altri devet esser reconstructet; apoyat a ti gross turre li soldates de Adrian de Bubenberg tirat contra li ínamicos durante que, del cúlmine del castelle con alt turres savoyan, lor comandante vigilat in li horizonte li ariva del sviss auxilies. Li murallias, con exception de quelc necessi reparationes, ha restat li sam; li simplicitá de lor lineas es un garanti de lor ancianitá.

 

...Morat, locum muratum, loc murat, cité del murallias, cité gloriosi e picturesc, tui nómine va restar in li historie quam un del max bell reminiscenties del sviss passate.

 

Articul original in Occ. de J.J. Joho (Berne)

 

-36-

 

 

"HEROLDO DE ESPERANTO" E NOI.

 

In li numeró del 1.12.47 de HEROLDO DE ESPERANTO Sr. Theo Jung ocupa se in su torne pri li conosset calumnie del nazi-jurnale DER ANGRIFF secun quel li movement occidentalistic in Austria vell durant un cert témpore har esset subtenet del nazis. Li parte del articul quel relate li concernet factes fini per ti question, directet al occidentalistes: "Kion vi okcidentalanoj, diras pri tiu speciala "honoro", esti subtenita dum iu tempo, de la plej fanatika malamiko de nia komuna(!) afero?"

 

Ti frase naturalmen evocat energic protestationes che li occidentalistes. Ma anc esperantistes expresset lor desaprobation; secun T.J. un ex ili mem reprochat le har "calumniat" nor movement.

 

In su comentarie, li redactor de HEROLDO DE ESPERANTO expresse su astonament pri ti protestationes queles, secun il, es basat sur un miscomprense. Il explica que li frase incriminat esset solmen un "retoric question" e que il efectivmen ne pensat reprochar al occidentalistes har profitat del toleration per li nazis. Il mem confesse apertmen que "anc esperantistes ne vell har refusat un tal subten durant quelc témpore". E il publica in extenso un oficial dementi de nor colego Pigal, adjuntente que il have null motive por dubitar pri li exactitá del afirmationes de nor viennesi amicos queles categoricmen nega har alquande esset subtenet del nazi-regime.

 

Sr. Theo Jung mey pardonar nos ti miscomprense. Noi vell har devet suspecter desde li comensa que nor interpretation esset fals, nam noi conosse li redactor de HEROLDO DE ESPERANTO quam perfect gentleman e il ha ancor un vez confirmat ti qualitá per su public rectification. Ma regretabilmen Sr. T.J. es in tu punctu un specie de blanc merle, nam noi ne ha incontrat ti sam sucie de objectivitá anc che cert de su confratres. Nor letores ancor memora que li sviss esperantistes esset li unesimes queles, in un circulare misset al presse, ne solmen publicmen difamat li occidentalistes "pro har lassat se subtener del nazis", ma mem havet li trist corage insinuar que li sviss occidentalistes es *payat* per li nazis por ruinar li movement esperantistic. It es ver que ti idiotic acusation ne havet li expectat successe. Li redactores del sviss jurnales ne besonat mult reflection por vider clar in li afere e un del max important diales (Die Tat, Zürich) publicmen qualificat li esperantistic metodes de combatte quam "infam" (niederträchtig). Un altri tre conosset jurnale, li "Appenzeller Zeitung" quel, besonante por un de su politic articules editorial un apt ilustration del notion "perfidie" ne trovat un plu bon exemple quam just ti del sviss esperantistes contra Occidental e citat it in li concernet articul.

 

Noi voluntarimen aconosse que ne omni esperantistes sembla har aprobat ti action calumniatori. It es mem possibil que in lor grand majorité ili condamnat li poc elegant metodes de combatte (por ne dir plu) de cert de su ductores. Ma si ili condamnat les, ili támen ne pussat lor corage til distantiar se publicmen del poc gloriosi action difamatori del responsabil autores del circulare al sviss presse. It es ver que anc tis-ci ne audaciat responsar per lor nómine: li elaborate esset misset anonim, i.e. sin alquel signatura individual.

 

Un hasarde támen permisset nos decovrir li ver instigator de ti sordid campanie. Totvez li max grand surprise venit solmen du annus plu tard e noi es cert que Sr. T.J. va mult interessar se pri ti digni coronation del ovre del sviss esperantistes:

 

Un del max important semanales sviss, DIE NATION publicat in su numeró del 4.9.46 li nómines de un cert númere de persones queles *ancor un annu pos li fine del guerre devet esser supervigilat del policie federal pro lor antinational (ples leer: nazistic) activitá*. E save vu quel nómine noi trovat in ti liste? Vu ha divinat: it es li nómine de ti "sviss" esperantist quel esset li factic instigator del calumnies contra Occidental! On crede revar.

 

-37-

 

Forsan Sr. T.J. posse nu self responder a ti question a quel noi ha, in li unesim moment, trovat null response: "Qualmen un sviss esperantist posset in plen guerre citar li contenete de un nazi-jurnale de quel li importation in Svissia esset interdictet?"

 

Pos li revelation in supra, ti response apare quam tant astonantmen simplic que on presc mira ne har trovat it plu tost.

 

It es in céteri interessant que anc li responsabil ductores del Esperanto-movement anglesi ne hontat colportar li sam calumnie in lor oficial "jar-libro". In response a un rectification quel noi misset a sres. Butler e Goldsmith, ti ultim contentat se per dir que li svisses afirmat solmen (yo cita in original anglesi) que "a movement which permits itself (sic!) to be supported by the nazis is doomed in this country". E pro que noi assertetmen nequande dementit que ti subten hat efectivmen esset dat, il vide null necessitá por alquel rectification!

 

Noi devet dunc acceptar li grotesc reproche har tolerat(!) li misusa del lingue Occidental per li nazis (quo ne es ver) e ti reproche esset fat del General Secretario del Universala Esperanto-Ligo, de ti sam Esperanto-Ligo *quel ne hontat fanfaronar in su oficial organe ancor til li mensu april 1940 pri li Esperanto-emissiones (con politic novas!) fat del fascistic radio-station Roma sub li egide mussolinic!*

 

Ma anc ci noi ne vole devenir ínjust. Noi es cert que si in ti afere sres. Butler e Goldsmith ne ha covrit se per glorie, it existe anc in Anglia, quam in Svissia, ancor sat mult esperantistes queles ne es particularimen fieri pri li lamentabilmen poc "gentlemanlike" conduida de cert de lor ductores. E pos li oficial guancie-batte quel li aludet seniores ha interim recivet del redactor de HEROLDO DE ESPERANTO, noi va anc in nor torne posser considerar li afere quam liquidat.

 

COSMOGLOTTA.

 

NOTA: Li articul in supra ja esset redactet quande noi recivet li max recent numeró de HEROLDO DE ESPERANTO quel contene li protestation de un tchec esperantist contra li metodes de combatte del landal occidentalistes. Por comprender ti protestation on deve saver que in li sam numeró in quel il publicat su rectification, sr. T.J. anc hat petit li occidentalistes ne sentir se ofendet si cert esperantistes ne successa resister al tentation misusar li information nazistic por difamar nor movement. Ili (li occidentalistes) mey ne obliviar - il adjuntet - que in cert casus anc ili ne esset particularimen regardaci in li election de lor argumentes contra Esperanto. E, hante constatat que in un lettre al radio-station Praha li tchec occidentalistes hat qualificat Esperanto quam "macaronic linguach", ti tchec esperantist trova que it es vermen exagerat ancor specialmen petir li occidentalistes "ne sentir se ofendet" per possibil ataccas esperantistic.

 

It ne posse esser nor tache defender excesses de lingue quam li supra mentionat e noi voluntarimen consenti con sr. T.J. que in li interesse de ambi movementes it vell esser preferibil evitar les. Támen noi permisse nos far remarcar a nor estimat mi-fratres que si noi vell publicar li complet liste de omni malsonant epitetes de queles noi ha esset gratificat del esperantistes desde li creation de nor movement, it es altmen dubitabil esque it vell just esser li espistes queles vell equitatosimen posser revendicar por ili self li palme por li bon conduida. In li foy del combatte on risca facilmen dir paroles queles on poy regreta (e to vale tam por noi quam por li esperantistes), ma it existe un abisse inter simplic excesses de lingue e un cuidosimen preparat action difamatori in li specie de ti pri quel noi just ha reportat.

 

Noi va in céteri haver li ocasion revenir ulteriorimen a un ancor altri, tre interessant aspecte del problema quel sr. T.J. exposi in su articules consacrat al nazi-calumnies.

 

-38-

 

 

LEXICO ATOMIC

 

LEXICO PUBLICAT IN LI SCIENTIC REVÚE "ATOMES" NR. 5 JULÍ 1946

AUTORISAT TRADUCTION DE J. ROUX

 

ACTIVATION. Tractament quel on fa suportar a un element por far it radio-activ.

 

ATOMES. Li max micri portion de materie havent determinat chimic proprietás. Til 1942 esset 92 tipes de diferent atomes. Chascun atom es format de un nucleo circum quel circula electrones.

 

BERILLIUM o GLUCINIUM. Levi metalle, con atomic numeró 4, utilisat por producter neutrones (bombardament per deutrones o per particules α).

 

BETATRON. Aparet destinat a comunicar al líber electrones energies considerabil (pluri decenes de milliones de electron-voltes) med un variabil campe magnetic.

 

BOMBE ATOMIC. Bombe de un novi tip de quel li explosive es un pesant metalle u on starta un reaction de fission in caten. Li energie liberat de un tal bombe es pluri milliones de vezes plu grand quam ti liberat de un bombe ordinari de sam pesa.

 

CALUTRON. Nómine dat a un specie de gigantesc spectrograf por masse, destinat a separar li isotopes del uranium e realisat con un electro-magnete del Universitá de California.

 

CAMERA POR IONISATION. Aparate destinat a mesurar li ionisation productet de un radiation in un gas.

 

CAMERA DE WILSON. Aparate destinat a monstrar li trajectorie de tre micri particules ionisant (electrones, protones, fragmentes de atomes etc.). Li condensation de micri guttettes de aqua sur li trajectorie visibilisa les.

 

CONTATORES DE GEIGER. Aparates destinat a detecter e contar li particules (α, β, γ, cosmic radies etc.).

 

CONTAMINATION. Quande un ínpuritá radio-activ veni sordidar alquel materie, on di que it es contaminat.

 

CICLOTRON. Aparate destinat a comunicar grand energies a pesant particules (protones, deutrones etc.) per successiv electric accelerationes in constant campe magnetic. Energies atinget: pluri decenes de milliones de electron-voltes.

 

DEUTRON o DEUTERON.  Nucleo del atom de pesant hidrogen (anc nominat deuterium), sovente usat quam projectile nucleari, pos acceleration per ciclotron.

 

DESINTEGRATION. Spontan transformation quel eveni in un nucleo de atom radio-activ, dant nascentie a un radiation (α, β+ o β-, γ) e lassant un nucleo diferent del unesim.

 

DIFUSION. Movement del particules tra un gas, un liquide o un solide, causat de lor spontan e desordinat agitation quel es un function del temperatura del medie.

 

PESANT AQUA. Aqua in quel ordinari hidrogen es viceat per su pesant isotope.

 

ELECTRON. Tre levi particul, transportant li sam quantité de negativ electricitá (li max micri quel on conosse). On trova les partú; li deplazzament del electrones constitue li currente electric. 5.10^18 electrones es necessi por producter un currente de un ampère, durante un seconde. Li masse del electron es circa 1/2000 del masse del proton.

 

-39-

 

 

ELECTRON-VOLT. Unitá de energie usat in nucleari fisica. Un watt-seconde representa ca. 6.10^18 electron-voltes. Un electron-volt equivale aproximativmen li energie cinetic de un hidrogen-atom deplazzant se con un rapiditá de 20 kilometres in chascun seconde; to es, exactimen, li cinetic energie quel un electron prende quande on accelera it in li potential-diferentie de 1 volt.

 

Li reactiones de nucleari chimica fa acter energies con pluri milliones de electron-voltes in singul atom: li fission del uranium libera, per chascun nucleo quel rupte se, ca. 200 milliones de electron-voltes. Li reactiones del ordinari chimica fa solmen acter quelc electron-voltes.

 

Abreviationes: ev = electron-volt; Mev = million de electron-voltes.

 

ELECTROSCOPE. Aparate destinat a mesurar variationes de electric cargas, per observar du levi conductores queles es tant plu escartat quant li carga quel ili porta, es plu grand.

 

ELEMENT. Nómine quel li chimicos da a un totale de pluri atomes havent li sam chimic proprietás. Ex.: Li ferre es un element.

 

ENERGIE. Caracteristic proprietás del materie, ye li sam titul quam li masse. Einstein ha monstrat, in 1905, que li masse e le energie posse transformar se reciprocmen, secun li equation:

 

e = mc^2

 

c essent li rapiditá del lúmine mesurat per unitás de un sam sistema quam tis queles mesura e e m. Talmen, 25 milliones de kilowatt-hores posse producter un gramme de materie, e inversmen.

 

ENERGIE CINETIC. Augmentation de energie comunicat a un masse m de materie, quande on da a it un rapiditá v. Ti energie have quam valore (in un sistema de coherent unitás)

 

e = mv

 

ENERGIE DE LIGATION. Energie ligant un ex li particules constituent un nucleo al totalité del altri particules del nucleo.

 

ENERGIE DE RESONANTIE. Particulari energie cinetic de un projectile por quel li nucleo visat es particularimen vulnerabil.

 

EQUILIBRE RADIO-ACTIV. Statu, por un radio-activ substantie, in quel es egalitá inter li númere del atomes format e ti del atomes desaparit durante li sam témpor.

 

FACTOR DE MULTIPLICATION. Númere de neutrones queles apari por un neutron quel desapari durante un catene-reaction (pile, bombe). Si li factor es egal a l, o plu grand, li caten-reaction intertene se o developa se; si li factor es inferiori a l, it stoppa.

 

FISSION. Ruptura del nucleo de un pesant atom in du o pluri gross fragmentes.

 

FOTON. Particul extra-levi ne cargat electricmen, deplazzant se con l/i rapiditá del lúmine. Li fotones constitue li "radies electro-magnetic": radies X, lúmine, radio etc.

 

HELIUM. Element con atomic numeró 2; su nucleo constitue li particul

 

ION. Atom, o gruppe de atomes, transportant un carga electric (per perde de un o pluri ex lor electrones).

 

IONISATION. Production de iones (per li choc de particules plu o minu rapid sur atomes o gruppes de atomes.)

 

ISOBARES. Du o pluri atomes havent li sam masse-númere, ma ne havent li sam numeró atomic. Ex.: Np 239 e Pu 239.

 

ISOMERIE NUCLEARI. Fenomen presentat de du atom-nucleos havent li sam masse-númere e li sam numeró atomic, e queles támen posse producter du diferent tipes de desintegration. Ex.: UZ e UX II ambi da nascentie a U II (ancian nómine de U 234), ma ne have li sam medial vive.

 

-40-

 

 

ISOTOPES. Du o pluri atom-nucleos havent li sam númere de protones, ma ne havent li sam númere de neutrones. It resulta de to que ili have li sam numeró atomic, ergo li sam proprietás chimic, ma diferent masse-númeres.

 

ISOTRON. Nómine dat a un aparate electro-magnetic, destinat a separar li isotopes, in quel li fonte de iones, vice esser un strett fensura quam in li ordinari spectrografes por masse, have un grand superficie.

 

MASSE. Caracteristic proprietá del materie. Ye nor scale, on distinte li pesa e li masse, ti-ci essent li quotient del pesa per li acceleration debit al pesantie; ma ye li scale atomic on usa índiferentmen ambi paroles, pro que li pesantie practicmen ne interveni in ti dominia.

 

MASSE CAITIC. Li minim quantité de un materie possent suportar li fission por que un caten-reaction posse mantener se automaticmen sol in it.

 

MESONES. Particules incontrat in li cosmic radiation. Cargat quam li ordinari electron, ili have masses possent ear desde quelc decenes de vezes li masse de ti-ci.

 

On admisse que li mesones interveni in li forties nucleari ligant inter ili protones e neutrones in li nucleos.

 

MODERATOR. Materie format de levi atomes, de quel li scope es alentar li neutrones per chocas. Li pesant aqua, li berillium, li carbon es bon moderatores.

 

MOLECUL. Gruppament de atomes, dotat de bon definit proprietás chimic. Ex.: Un molecul de "benzene", format del gruppament de 6 carbon-atomes e 6 hidrogen-atomes.

 

NEPTUNIUM. Element con numeró atomic 93 quel on ne trova in li natura e quel on producte artificialmen. Li isotope 239 de neptunium producte, per desintegration, li plutonium.

 

NEUTRION. Particul hipotetic, con masse e carga ínapreciabil, quel li teorie ha introductet por explicar cert aspectes del radio-activitá.

 

NEUTRON. Un ex li elementes constituent li nucleos. On posse extraer it per bombardation con apt projectiles. Li masse del neutron es tre proxim al unitá del masse atomic. Li neutron ne es cargat electricmen. It self constitue un excellent projectil por provocar desintegrationes o fissiones.

 

Neutrones termic: neutrones havent cinetic energies comparabil a tis del atomes e molecules constituent li materie circumdant.

 

NÚMERE o NUMERÓ ATOMIC. Númere de protones queles trova se in li nucleo del atomes de un element determinat. Ti númere varia actualmen de 1 til 96; li númere atomic defini li chimic proprietás del element considerat.

 

NÚMERE DE MASSE o MASSE-NÚMERE. LI total quantité max proxim al númere del pesa atomic; it es egal al summa del númere de protones e del númere de neutrones constituent li nucleo. Ti númere varia actualmen de 1 (hidrogen) til plu quam 240 (nov elementes situat pos li plutonium).

 

NUCLEO. LI max pesant parte del atom, constituet de neutrones e protones, e in quel reside li personalitá del atom. Li "forties nucleari" queles liga protones e neutrones in un nucleo ne existe ye nor scale.

 

PERIODE. Témpore ye li fine de quel li demí del númere del atomes constituent un isotope radio-activ determinat ha desintegrat se. Li periode posse variar de quelc millionesimes de seconde til quelc milliardes de annus (U 238).

 

PILE. Nómine quel li Americanes dat a un sistema complex in quel lentmen developa se un catene-reaction (U 235, Pu 239) e li materiale quel on posse inradiar per li neutrones productet (U 238) mixtet con convenent moderatores (pesant aqua, grafite ....) o con reflectores por neutrones. In plu, on trova in it li installationes por afrigidation, controle e protection.

 

PLUTONIUM. Element con numeró atomic 94, íntrovabil in li natura. De su isotope 239 (explosive atomic) on producte, med pile, notabil quantitás.

 

-41-

 

 

PESA ATOMIC o MASSE ATOMIC. It es li exact pesa de chascun atom de un element determinat. Li unitá de atomic pesa es, por li fisicos, li 1/16 del pesa del atom O16 de oxigen (li oxigen es un mixtura de 3 isotopes: O16, O17, O18). Ti unitá es, aproximativmen, li pesa del atom de hidrogen, o de su nucleo, li proton.

 

POSITON. It es li positiv electron. Su póndere es egal a ti del electron, ma it porta un carga electric con signe contrari. It es productet in cert desintegrationes e on trova it in li cosmic radies. It have un tre curt vive, nam tam bentost quam it passa proxim un electron ordinari, ili gruppa se por nascentar un foton.

 

PROTON. Nucleo del atom de hidrogen. It es, con li neutron, li elementari constituente del atom-nucleos. It porta un positiv carga electric (egal e con signe contrari a ti del electron). Li númere de protones queles trova se in un nucleo determina li proprietás chimic del atom a quel apartene ti nucleo, pro que it determina li númere de electrones queles li atom tractat va contener.

 

RADIO-ACTIVITÁ. Emission de radiationes (α, β o γ) durante un desintegration.

 

RADIES α. Radiation constituet de particules α helium-nucleos emisset durante li desintegrationes de cert pesant atomes.

 

RADIES β. Radiation constituet de particules β (electrones rapid, tam positiv quam negativ) emisset durante tre numerosi desintegrationes.

 

RADIES γ. Radies composit de fotones, provenient del nucleo de atomes. LI radies have un considerabil eada tra li materie.

 

RADIES COSMIC. Radiation, emanant del stelles e quel continuimen cade sur li terra. It contene particules tre penetrant, havente energies de pluri milliardes de electron-voltes, inter queles on trova protones, electrones, mesones..

 

RADIES X. RAdiation composit de fotones provenient del electrones queles rota circum atom-nucleos.

 

REACTION CATENAL o CATENE-REACTION. Reaction chimic o nucleari, in quel li unesim atomes o nucleos hant partiprendet in li reaction, da particules con un suficent energie por far startar li reaction che li vicin atomes.

 

SECTION EFICACI. Superficie aparent quel presenta un cert nucleo quande on bombarda it con un particul determinat. Ti superficie evidentmen es tre micri, circa 10^-24 cm^2.

 

SPECTROGRAF DE MASSE. Aparate por separar atomes o gruppes de atomes secun lor masses. Principie: On ionisa li atom per bombardar it con electrones; li ion talmen productet es atraet in un campe electric; li trajectorie rectilineal, quel it tende prender, es curvat med un campe magnetic; plu li ion es pesant, minu su trajectorie va esser curvat. In li fine de lor trajectorie in li duplic campes, li iones talmen es separat secun lor masse. Pos har esset separat, ili regarni se con electrones por formar complet atomes.

 

SIMBOLES. Singul del 96 elementes actualmen conosset es representat per un simbol, por abreviar li scritura. Ex.: Hidrogen = H; Plutonium = Pu.

 

Por distinter du isotopes de un sam element, on fa sequer li simbol de lor masse-númere. Ex.: U235 e U238, li du cardinal isotopes del uranium.

 

In fisica nucleari, on have mem li custom scrir in plu li númere atomic del element (benque it es superflui). Ex.: 235/92U o 239/94Pu.

 

TABELLE PERIODIC. It es un general classification del 96 conosset elementes, ordinat secun lor númere atomic e gruppat secun li analogie de lor proprietás chimic.

 

TRANSMUTATION. Changeament de un element in un altri. On obtene to per bombardar li nucleo per apt projectiles.

 

-42-

 

 

URANIUM. Element con númere atomic 92. Un ex su isotopes, U 235, fende se quande it recive un neutron. Un altri isotope, U 238, absorptente un neutron posse nascentar Neptunium 239, quel self va nascentar Plutonium 239. Omni isotopes de Uranium es spontanmen radioactiv.

 

VIVE MEDIAL. Medial témpore durante quel un nucleo radioactiv subsiste ante desintegrar se. Ti témpore es tam grand quam ti del "periode".

-------

 

HUMOR, li max bon auxilie del memorie!

 

Tam por tis que doce quam por tis que aprende, por li pedagogos quam por li eleves, un metode pedagogic ha revelat se quam li max bon. Ti metode nómina se "humor". Un professor e psicolog francesi ha furnit pri to recentmen li demonstration. In omni branches del instruction e plu particularimen in ti del lingues, li materies docet es retenet in li memorie in un considerabilmen plu grand mesura si on da a it un caractere amusant e espritosi. Testes ha esset fat in ti concernentie e ili ha monstrat que li eleves retene medialmen 75% del materie docet sub forme humoristic durante que ili retene solmen 45% del materie docet in li maniere habitual.

 

On posse explicar ti facte psicologicmen, nam li memorie inregistra plu voluntarimen to quo aporta joya e gayitá. Generalmen noi memora plu facilmen li coses agreabil e noi have un propulsion natural por obliviar max rapidmen possibil to quo evoca in noi pensas desagreabil. It es anc possibil monstrar li superioritá de un metode educativ de ti specie, comparante li nivelle del secules anteriori con ti del nor. It es índiscussibilmen pruvat que li nivelle intelectual ha augmentat per adminim 50%. ti Amelioration es debit a sat mult causes e particularimen a ti-ci: In li secules passat li instruction havet un caractere de austeritá e de severitá poc seductent. Hodie li scoles ha devenit plu clar e plu joyosi, li professores es minu severi e plu facilmen inclinat a usar li metodes humoristic, extremmen productiv. Li humor, li max bon auxilie del memorie, postula mem un plazza ancor plu grand. *)   R.J.

 

*) Conscient pri li valore del humor quam auxilie pedagogic, noi ha reservat a it li convenent spacie in li "Vollständiger Lehrgang der Wilthilfssprache Occidental" de A. Matejka.

--------

 

In Obscuritá -- Al c.J. Podobský.

 

Unquande...nocte proxim...quam infant

in li hem yo restat sol sin mi mamá.

Detra l'fenestre vente torrent e siflant-

Tal atmosphere yo ama.

 

Sur li mur li horloge sona su serenad'

durantque burasc in folies canta tristi psalm

per voce pesosi per voce timid per voce de luna calm(?(

Tal atmosphere yo amat.

 

Sta! Quo evenit? Alqui frappa l'porta lent'

Ca it es ci? Il cigano nigri ex fabules

qui furte li infant e flor e mata les..?

Yo sta sin aspir' e movement.

 

Necos! Semblantie...Sol ventes mui e brui sicc..

In mi hem yo restat sol, solari, sin mi mamá,

con su fantasie poetic

qui tal atmosphere ama.

 

-43-

 

 

Chinese politesse

 

In li station de Tientsin un Chinese directet se vers un functionario ferroviari chinesi, inclinat se trivez, subridet e dit:

 

- Grand Dominator del cavalles ferrin queles travola li países sur bandes de stal e exhala vapores calid, pardona a me, risibilmen ínimportant viageante, quel es ancor plu índigni quam li verme edentat tordente se in li polve, e quel debi su existentie solmen a un joca comicissim del natura, pardona a me, tui humilissim sclave quel ne vell meriter besar tui sublim pedes, si aciecat per arogantie e self-suficientie yo audacia levar vers te mi facie e peti te con max profund respecte permisser me directer un question a te qui es omniscient e settvez sagi!

 

Li functionario in su torne inclinat se trivez, posit su manu sur li cordie e respondet:

 

- Nobil viageante al magnanimitá de qui yo debi li ris, li don de tui splendent gracie, quel permisse a me e al mis viver nor vive ínvalorosi, nobil viageante quel ha venit sur me quam li lúmine del radiant Deo del sole, yo prosterna me ye tui pedes e adjura te, levante vers te mi hideosi manus, directer a me tui question por que yo mey saver que mi preavo, mi avo, mi patre e yo ne ha vivet totalmen in van, si yo posse responder a tui question!

 

- Tu fa me felici, Dominator del cavalles ferrin, replicat li viageante... Li question quel yo, índigni fripon audacia directer a te con li arrogantie del sparro es "Ye quel hora li tren por Peiping va departer?"

 

- Sublim viageante, exclamat li functionario, Tu versa li sole in mi cordie e da un nov contenete a mi lamentabil vive. Yo posse tre bon responder al question quel venit quam guttes de gracie de tui labies: Li tren por Peiping ha departet ne plu tard quam deci secondes ante nu!

 

Ex "National-Zeitung".

--------

 

"Ples intrar, ples intrar!" exclamat li proprietario de un baracca de curiositás in li ferie. "Vu va vider un real, vivent fémina, segat in du partes!"

 

"Ne escuta le, Tommy," dit un paisana a su marito. "It es un tric. Altrimen ili vell postular plu mult quam 20 centimes quam precie de intrada."

--------

 

DU! SOLMEN DU!

 

Vu desira auxiliar nor movement? Vu questiona nos qualmen? - Vu ne besona tre mult témpor, ni far long studies pri matematica, astrologie o antiqui filosofies! Per personal propaganda che vor amicos vu va facilmen recrutar *2 nov abonnatores a Cosmoglotta por 1948!*

 

-44-

 

 

LI LOCOMOTIVE DE HANSEN

 

In li ocasion del industrial exposition in li Museum de Kansas City, on hat plazzat in li grand halle un locomotive quel apartenet in prim al Companie del Ferrovia del Colorado. Poy it reposat durante 50 annus in li funde del rivere Colorado, sub un strate de sand, spess de 5 metres.

 

Un placca de cupre gravet explicat al visitatores li aventura fantastic de ti locomotive e de su constructor.

 

Li genial ovre de un ingeniero.

 

Ante 55 annus Oscar Hansen, un danesi ingeniero emigrat in America, hat projectet constructer un locomotive in quel li perfectionamentes imaginat de il devet constituer un remarcabil modelle. Por li realisation de ili il hat sacrificat li max grand parte de su fortune. Li machine finit, Hansen dat a it li numeró 13 ciffre quel devet conceder le li felicitá. Ma just li contrarie evenit.

 

Li companie del Ferrovia del Colorado, quel hat interessat se a ti nov modelle de quel on expectat marvelosi resultates, demandat tande far un prova sur su rete, e delegat un de su mecanicos por ducter it.

 

Esque li culpe de Hansen quel ne savet bon explicar li manuation de su machine, o esque negligentie del mecanico in li intention sabotar li invention? Li facte es que durante li provas, li nov locomotive, quel devet esser un miracul de velocitá, developat un rapiditá ne superior a ti de un machine ordinari. E in ti qualitá solmen it esset comprat - pro compate al ingeniero - del Direction del Ferrovia.

 

-45-

 

Li curse al abisse

 

Li ingeniero Hansen sentit tam profundmen li fiasco de su esperanties que su mental statu esset gravmen tuchat. Nequo posset deprender de su spiritu que ti aventura esset debit unicmen a un mal intention. On esset obligat includer le in un asil de alienates, ex quel il successat evader. Il hat lassat crescer su barbe e nequi reconosset le quande il traversat li cité por atinger li station de ferrovia. Ta, il decovrit su machine sub pression, atelat a 6 vagones cargat de dinamite, de quel li transport postulat un prudent lentore. Hansen, ne vidente un mecanico, saltat sur li locomotive, manuat li leveres, quel il tam bon conosset, e departet con li tren, ante que on posset far quocunc por impedir le. Il besonat solmen quelc minutes por accelerar e atinger un rapiditá ancor nequande videt sur li rete del Ferrovia del Colorado. Detra le... li vagones plen de dinamite.

 

Durante ti témpor, li station de Kansas City hat alarmat li tot linea de ferrovia. Un altri machine esset lansat sur li secund via paralel, por persequer li tren e por explicar al conductor li dementie de su interprense. Benque tre rapid, li secund locomotive ne posset atinger it, li machine de Hansen avansant con un vertiginosi rapiditá. Li locomotive Nro 13, sub li duction de su constructor, esset finalmen in statu monstrar to, quo it esset capabil.

 

Li catastrof.

 

Li garda-via proxim un ponte, lontan sur li Colorado, raportat plu tard que il hat audit un formidabil explosion. In facte, in li intrada del ponte on trovat li vestigie de 6 vagones de merces. Li sucusses causat del efrenat curse in un curve just ante li ponte hat provocat li deflagration del dinamite. On retrovat li vagones dissplittrat, ma null tracie del locomotive e de su ductor.

 

Pro que it esset ínprobabil que li pesant machine vell har esset volatilisat del explosion, on admisset que it hat esset projectet in li profund rivere per li potent soffle del deflagration. Li avantage del interprense ne valent li custas on renunciat al salvation del machine e li afere esset classat.

 

Un demí-secul plu tard.

 

Poc a poc li oblivie extendet se sur ti accidente. Quinant quin annus plu tard - it es dunc ante 10 annus - un interprense de corection e reparationes esset executet proxim li ponte. Durante li draggage li ovreros decovrit in li funde del rivere li locomotive nro 13 tre bon conservat sub un strate de sand spess de 5 metres. E in li cabine del mecanico un homan squelette, ti del ingeniero Oscar Hansen quel in li moment del accidente hat probabilmen cramponat se al leveres e manettes con su tot forties decuplicat del dementie.

 

Projectet in li rivere, li machine, pro su enorm pesa, hat profundmen infundat se in li sandes, de quel li spessore hat ancor crescet in un demí-secul. Lass nos adjunter, por li glorie de Hansen, que il hat realisat in su construction cert tecnic principies quel hodie on considera quam li resultates max recent del modern tecnica.

 

(Ex francesi, trad. R Bg)

 

-46-

 

UN RARI ANIMALE

 

Li morte del gigantic salamandre de Sligo, in 1946, ha privat li Zoo de London del max rari animale quel il possedet. Ti bestie, unic specimen, de un metre long, havet un cap aplastat, tre litt ocules e un tre curt caude. Il hat exeat, in 1924 in Hong-Kong, de un cloaca quel un inundation hat ruptet, e li marita del guvernator, li marquesa Sligo, hat inviat it in London.

 

Quande, in li comensa del ultim guerre, on mortat li pluparte del animales, on conservat ti-ci pro su raritá. On mettet it in un secur loc e on retroductet it in un aquarium solmen in 1943. Ti salamandre nutrit se exclusivmen per carne e it manjat regularimen un vez chascun semane. It agrandat se solmen de 15 cm. in 20 annus.

 

On save nequo cert pri ti gigantic salamandre, tre diferent de su congeneres, omnes originant in Japan; on crede que it descende de un ambifio prehistoric. In omni casu, til hodie, on ha trovat un sol specimen de ti specie.

 

Habitualmen, li grand salamandres habita li torrentes del montanias o subterran riveres, e ili cela se in obscur fores sub li roccas.

--------

 

LI CANGURÚ

 

Ante 3 annus, un farmero australian de Grafton, nominat William Thompson, decovrit un gross cangurú inbrolliat in un clusura de ferrin files, talmen que it ne plu posset moer. Avan ti spectacul un baroc idé traversat li spiritu de Thompson: il deprendet su old jaque, vestit per it li cangurú, cuidante butonar it e fixat it mem per un solid cordette circum li córpor del animale. Poy il liberat li povri cangurú, e comensat rider til li lácrimes vidente li bestie fugir saltillante, vestit de su jaquette.

 

Ma subitmen, il cessat rider; il just memorat que in li matine il hat mettet un bank-note de 50 pounds in un tasca de su jaquette, summa quel il volet consacrar al compration de un agricultural machine, in Brisbane.

 

Thompson ne eat a Brisbane ma, acompaniat de omni su domesticos, il serchat partú li vestit cangurú.

 

Forsan li cangurú, devenit tam subitmen rich, ha esset, saltante, til Brisbane, por comprar un pantalon. In omni casu Thompson ne ha retrovat su bank-note til hodie.

 

-47-

 

 

LI UNESIM TELEFON in Svissia

 

Li unesim provas de telefon in Svissia comensat in li fine del annu 1870. Li grand desfacilitá jacet tande in li fabrication de microfones capabil reproducter clarmen li voce homan. In estive 1880 un prov-linea esset installat inter Berne e Koeniz, e inter Berne e Wabern. Li aparates, in ti témpor, ne ja esset perfectionat til posser reproducter clarmen qualcunc voce. It existet voces plu o minu "telefonogenic".

 

E in Koeniz li secretario municipal e notario Freiburghaus, quel servit in li telefonic station del cité, esset dotat de un voce de quel li timbre convenet specialmen al conversationes per telefon.

 

In Wabern, li postal buralist Elise Fankhauser, quel havet un litt spiceríe, e anc plenat li functiones de telefonista, havet anc un voce favorabil a ti nov profession. Li telefonic aparate de ti unesim telefonista in Svissia esset plazzat simplicmen in su chambre!

------

 

ESQUE VU SAVE IT?

 

- Un judicament pronunciat in Illinese (USA) declara que chascun infante have li jure criar quant mult il vole un hor chascun die alminu; it acte ci, remarca li judicanto, pri un exercicie excellent por li pulmones del bebé.

 

- In India on ha experimentat sur quelc rutes un covritura composit de melasse, de asfalte e gudron. Ti mixtura resiste perfectimen al calore e deveni dur quam li petre.

 

- Quande Napoleon Bonaparte presentat se al scola militari de Paris por studiar li strategie, il chocat se al hostilitá de su professor de german lingue, quel judicat le índigni concurrer, pro que, il dit, "li eleve Bonaporte es un stupide".

----

 

-48-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.