| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 147 (jul 1949)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 1 month ago

COSMOGLOTTA

 

CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (OCC)

EDITION A   JULÍ 1949

Nro 147

 

 

EDITION A apari in Januar, Marte, April

Junio, Julí, Septembre, Octobre, Decembre,

EDITION B in Februar, May, August, Novembre

 

 

Li QUESTION del ARTICUL

 

Li prim diferentie aparent, benque it acte se pri un sol líttere, inter Occ e Interlingua de IALA, jace in li articul quel, in ti ultim lingue, va esser probabilmen *le* por omni géneres e númeres, secun li exemple de Volk e Fuchs (1883), de Courtonne (1885), de Rosa (1890), de Lott (1890), de Heintzeler (1893), de Stempfl (1894). Question tre desfacil a soluer pro que it ne existe un internationalitá evident por *un* articul definit. Anglesi, quel have un unic articul (the), ne posse furnir it al L.I. pro li pronunciation tre diferent del scrition.

 

Pri li articul de Wahl esset tre perplex. Pos har studiat li problema in "Lingua internationale" de oct 1911, il concludet:

 

"Li forme fundamental del articul (in li lingues national) es l, a quel on posse adjunter secun guste o li finition adjectivic i, o li finitiones indicant li sexu: masculin -o, feminin -a, neutri -u, e li finition -s del plurale" (Spíritu de Occp, p. 36) In su proto-Occ, nominat Auli, il usat l, quel have li desavantage esser tro similar al ciffre 1. Ma desde 1922 il adoptet li, quel esset proposit 10 annus antey de prof. Monseur de Bruxelles, e qual esset usat de Pirro ja in 1868, in sam témpor quam el. On save que in 1928 Jespersen anc adoptet it in su Novial.

 

*Li* have li avantage ne chocar, quam it es li casu por le, avan feminines e ne chocar, quam it es li casu por li articul la de Esperanto, avan masculines.

 

Al remarca que *li* ne es natural, de Wahl respondet que ti articul esset just usat in ancian francesi. De un altri parte Couturat, in su "Histoire de la langue universelle" (p. 499), scri: "Li beson del articul es tam vividmen sentit in li modern pensada, que li scolasticos hat introductet in latin un articul (li).." Li coincidentie es vermen curiosi.

 

On ha dit que ti articul *li* evoca in Francia li qualificative de "petit nègre" pro que li negros parlante francesi sovente pronuncia li père vice le père, probabilmen pro li desfacilitá pronunciar li e mut, ma ti objection vale solmen por Franceses in relation con negros debutant! Ad-plu, si li negros instinctivmen invente li articul *li* ne existent in francesi, it sembla nos que to es just un rason in favore de ti articul, nam li L.I., noi pensa, es anc destinat al negros, esque no?

 

In Occ, ti articul satisfa nos, e on acustoma se rapidmen a it.

 

Naturalmen, *le* posse anc convener si vermen it ne choca avan feminines.   R.Bg.

---------

 

LI CIFFRES QUAM L.I.

 

Ante un annu li sviss jurnales ha publicat li sequent articul:

 

"Esperanto, Ido, Volapük e altri international lingues deve esser un die detronat de mi "ciffrat lingue", asserte Ivan Petelka, un professor ukranian etablisset in Canada. Quo es efectivmen plu clar quam 27-8730000-27-123000-01-02-03? Con li code numeric de quel yo es li inventor, un Papu, un Esquimo va comprender quo ti ciffres significa."

 

"Li code de Petelka usa deci ciffres arab e li líttere x por li plurale. Yo, to es li ciffre 1, tu=2, il=4, etc. Null articul, null conjugation, null declinationes. Li null (0) indica li formes del discurse. Por exemple democratie es 8730; democratisar 97300; democratic 873000; democraticmen 8730000. In quelc dies, Ivan Petelka pretende esser comprendet del tot homanité.

 

-66-

 

 

LING, UN NOV LINGUE NATURALISTIC

 

In fine de 1948 aparit in Stockholm un nov lingue international nominat LING, composit de Senior Anders Olson. Li unesim grammatica have quam titul: parle ju ling? (Esque vu parla Ling?). It apartene al naturalistic conception, ma con un tendentie nordic tre marcat, simil a ti de Novial.

 

Li alfabete expulse C,G,W,X,Y,Z. Quam Novial it vicea partú C per s. Dunc li experientie de Novial quel, pos 10 annus de practica, devet readopter C, servit a nequó.

 

Li vocabularium adopte mult anglesi e mem germanic radicas: kros (cruce), finde (trovar), folge (sequer).

 

Li grammatica es reductet al minimum; quam in Latino sine Flexione, li plurale existe in li nómines solmen si li sense del frase ne ja implica it: du lingva (=du lingues), ave plur ending (have pluri finales), arb ese plur meter alt (=li arbor es pluri metres alt).

 

Li derivation es un problema ínexistent in LING, e su autor ne sucia dar li minim regul pri it. Null liste de afixes es dat. Li rudimentari parol-liste del fine anc ne permisse comprender qualmen un familie de paroles es derivat de un radica. Sr Olson contenta se indicar que de fish (pisc) on deriva li verbe fishe (piscar), fishing (piscation). Noi dunc suposi que su vocabularium essente 70 o 80 % romanic, pluri milles de derivates romanic per -ion va mutar lor finale a -ing! E tis per -or, per -iv, per -ura? Plu bon es ne questionar!

 

Li desdigna del autor por li derivation natural ductet le a acurtar li radicas por "simplificar" su lingue, sin previder que li derivates va esser talmen presc omnes mutilat. Noi ne comprende, por exemple, qualmen in LING on va derivar de famil li tot familie: famili/al, famili/ari, famili/ar/isar, famili/ar/itá, etc; qualmen de mid (=medie) on deriva medi/al, inter/medi/ari. Un rapid exámine del curt vocabularium dat monstra que ti derivates existe in altri locos quam *nov* radicas: imediat, intermeder. Si li altri families es talmen distribuet, noi pensa que li acusation "esser complicat" lansat de Sr Olson contra Occidental es aplicabil just a su LING, e que li structura tam simplic de nor lingue vell in contrari constituer un bon modelle por "simplificar" ti nov idioma!

 

In hasarde noi anc trova in LING li parol inosens. Ja ante 20 annus Sr A.Z. Ramstedt de Helsinki, recensente NOVIAL de Jespersen in Cosm. remarcat:

 

"In Novial noi trova *inosent*, quel in Occ es un totalmen regulari derivate, clarmen explicat secun li regules de Occ; ma in Novial it sta isolat, sin coherentie, in su ínnocentie demonstrante que li lingue ne cuida pri arbitrari decretes".

 

It es un *complication* adopter quam radica li parol *inocens* quande, per li verbe primitiv noc-er on forma con perfect regularitá li tot familie noc/ent, noc/ent/ie, ín/nocent, ín/noc/ent/ie, noc/iv, noc/iv/itá, etc.

 

Per su grammatica e su vocabularium, LING posse esser considerat quam li fratre nordic del romanic UNIAL de Dr Molenaar.

 

Li marotte acurtativ del autor ne impedi ti-ci composir paroles quam tablténismondshampion, avan quel noi restat quam un cane avan un iguanodon, til quande noi comprendet que it volet dir: mundan champion del ténnis de table! Nor colegos nordic ne deve obliviar que por omni romanic popules tal formationes kilometric constitue repugnant monstruositás.

 

-67-

 

 

 

Pri li articul de Wahl esset tre perplex. Pos har studiat li problema in "Lingua internationale" de oct 1911, il concludet:

 

"Li forme fundamental del articul (in li lingues national) es l, a quel on posse adjunter secun guste o li finition adjectivic i, o li finitiones indicant li sexu: masculin -o, feminin -a, neutri -u, e li finition -s del plurale" (Spíritu de Occp, p. 36) In su proto-Occ, nominat Auli, il usat l, quel have li desavantage esser tro similar al ciffre 1. Ma desde 1922 il adoptet li, quel esset proposit 10 annus antey de prof. Monseur de Bruxelles, e qual esset usat de Pirro ja in 1868, in sam témpor quam el. On save que in 1928 Jespersen anc adoptet it in su Novial.

 

*Li* have li avantage ne chocar, quam it es li casu por le, avan feminines e ne chocar, quam it es li casu por li articul la de Esperanto, avan masculines.

 

Al remarca que *li* ne es natural, de Wahl respondet que ti articul esset just usat in ancian francesi. De un altri parte Couturat, in su "Histoire de la langue universelle" (p. 499), scri: "Li beson del articul es tam vividmen sentit in li modern pensada, que li scolasticos hat introductet in latin un articul (li).." Li coincidentie es vermen curiosi.

 

On ha dit que ti articul *li* evoca in Francia li qualificative de "petit nègre" pro que li negros parlante francesi sovente pronuncia li père vice le père, probabilmen pro li desfacilitá pronunciar li e mut, ma ti objection vale solmen por Franceses in relation con negros debutant! Ad-plu, si li negros instinctivmen invente li articul *li* ne existent in francesi, it sembla nos que to es just un rason in favore de ti articul, nam li L.I., noi pensa, es anc destinat al negros, esque no?

 

In Occ, ti articul satisfa nos, e on acustoma se rapidmen a it.

 

Naturalmen, *le* posse anc convener si vermen it ne choca avan feminines.   R.Bg.

---------

 

LI CIFFRES QUAM L.I.

 

Ante un annu li sviss jurnales ha publicat li sequent articul:

 

"Esperanto, Ido, Volapük e altri international lingues deve esser un die detronat de mi "ciffrat lingue", asserte Ivan Petelka, un professor ukranian etablisset in Canada. Quo es efectivmen plu clar quam 27-8730000-27-123000-01-02-03? Con li code numeric de quel yo es li inventor, un Papu, un Esquimo va comprender quo ti ciffres significa."

 

"Li code de Petelka usa deci ciffres arab e li líttere x por li plurale. Yo, to es li ciffre 1, tu=2, il=4, etc. Null articul, null conjugation, null declinationes. Li null (0) indica li formes del discurse. Por exemple democratie es 8730; democratisar 97300; democratic 873000; democraticmen 8730000. In quelc dies, Ivan Petelka pretende esser comprendet del tot homanité.

 

-66-

 

 

LING, UN NOV LINGUE NATURALISTIC

 

In fine de 1948 aparit in Stockholm un nov lingue international nominat LING, composit de Senior Anders Olson. Li unesim grammatica have quam titul: parle ju ling? (Esque vu parla Ling?). It apartene al naturalistic conception, ma con un tendentie nordic tre marcat, simil a ti de Novial.

 

Li alfabete expulse C,G,W,X,Y,Z. Quam Novial it vicea partú C per s. Dunc li experientie de Novial quel, pos 10 annus de practica, devet readopter C, servit a nequó.

 

Li vocabularium adopte mult anglesi e mem germanic radicas: kros (cruce), finde (trovar), folge (sequer).

 

Li grammatica es reductet al minimum; quam in Latino sine Flexione, li plurale existe in li nómines solmen si li sense del frase ne ja implica it: du lingva (=du lingues), ave plur ending (have pluri finales), arb ese plur meter alt (=li arbor es pluri metres alt).

 

Li derivation es un problema ínexistent in LING, e su autor ne sucia dar li minim regul pri it. Null liste de afixes es dat. Li rudimentari parol-liste del fine anc ne permisse comprender qualmen un familie de paroles es derivat de un radica. Sr Olson contenta se indicar que de fish (pisc) on deriva li verbe fishe (piscar), fishing (piscation). Noi dunc suposi que su vocabularium essente 70 o 80 % romanic, pluri milles de derivates romanic per -ion va mutar lor finale a -ing! E tis per -or, per -iv, per -ura? Plu bon es ne questionar!

 

Li desdigna del autor por li derivation natural ductet le a acurtar li radicas por "simplificar" su lingue, sin previder que li derivates va esser talmen presc omnes mutilat. Noi ne comprende, por exemple, qualmen in LING on va derivar de famil li tot familie: famili/al, famili/ari, famili/ar/isar, famili/ar/itá, etc; qualmen de mid (=medie) on deriva medi/al, inter/medi/ari. Un rapid exámine del curt vocabularium dat monstra que ti derivates existe in altri locos quam *nov* radicas: imediat, intermeder. Si li altri families es talmen distribuet, noi pensa que li acusation "esser complicat" lansat de Sr Olson contra Occidental es aplicabil just a su LING, e que li structura tam simplic de nor lingue vell in contrari constituer un bon modelle por "simplificar" ti nov idioma!

 

In hasarde noi anc trova in LING li parol inosens. Ja ante 20 annus Sr A.Z. Ramstedt de Helsinki, recensente NOVIAL de Jespersen in Cosm. remarcat:

 

"In Novial noi trova *inosent*, quel in Occ es un totalmen regulari derivate, clarmen explicat secun li regules de Occ; ma in Novial it sta isolat, sin coherentie, in su ínnocentie demonstrante que li lingue ne cuida pri arbitrari decretes".

 

It es un *complication* adopter quam radica li parol *inocens* quande, per li verbe primitiv noc-er on forma con perfect regularitá li tot familie noc/ent, noc/ent/ie, ín/nocent, ín/noc/ent/ie, noc/iv, noc/iv/itá, etc.

 

Per su grammatica e su vocabularium, LING posse esser considerat quam li fratre nordic del romanic UNIAL de Dr Molenaar.

 

Li marotte acurtativ del autor ne impedi ti-ci composir paroles quam tablténismondshampion, avan quel noi restat quam un cane avan un iguanodon, til quande noi comprendet que it volet dir: mundan champion del ténnis de table! Nor colegos nordic ne deve obliviar que por omni romanic popules tal formationes kilometric constitue repugnant monstruositás.

 

-67-

 

Un altri grav defecte de LING es li *supression de omni majuscules*. Ti supression, noi save, have partisanes in pluri landes, ma introducter it in un L.I. ante que li Europanes es acustomat a it, sembla nos un erra. Li expansion de un L.I. choca se ja sat mult al inertie del popul: imposar in sam témpor ti nov custom es cargar sin beson li nave quel avansa con sat grand pena. Ples leer li sequent textu in LING:

 

beverly smith, lit un-e-half-ani las de akron, ese a present medisini sensasion in amerik. el ave no sentí e no reakte a nedlpik, brul-damag o bat. derest "fakir-bebi" ese normal.

 

dosent vahlquist a norrtull infanthospital dike ke plu old infant ave somfoi no sentí in sert korppart. person kon damageat sereber pote ank verde sin sentí, e organi nervmaladí pote kause mem fenomen. "ma prene ek ameriki novitet kon pinsh salt!", eksorte dosent.

 

In un textu ordinari li majuscules auxilia li comprension indicante strax li nómines propri e li comensa del frase. In un L.I. de quel li unesim qualitá es li ínmediat comprension, li supression de ti majuscules crea un perplexitá e deruta li letores. In li supra textu, por exemple, on es haltat ja avan beverly smith, akron, etc, serchante quo ili posse significar, til quande - e to posse durar long - on comprende que ili es propri nómines. Ples vicear omni lítteres quel noi sublineat per majuscules e vu va constatar quant li textu es plu clar.

 

In summa un projecte íncomplet quel contene omni erras a quel renunciat finalmen Jespersen, e quel adjunte a ili altri erras facil a evitar.   Ric Berger

-------

 

REFORME ECONOMIC

 

On save que li russ revolution ha introductet un reforme in li grammatica, supressente alcun signes, de quel li max frequentmen usat es li tvërdy znak (signe dur) quel esset plazzat pos dur consonantes. Mersí a ti rational simplification, li númere del tipografic signes posset esser reductet til circa 3 %, e mem plu, si on crede alcun specialistes. Resulta de to, secun un calcul fat recentmen, un considerabil economie. In 1913, li númere del libres publicat in Russia atinget circa 80 milliones. In consequentie li tvërdy znak plenat circa 2,5 milliones de libres! Con li medial precie de 50 ancian kopeckes - circa 1,25 fr aur - to representa, quam ínutil expenses plu quam un million de rubles-aur.

 

Si on prende quam medial pesa de un libre 100 grammes, to significa, de un altri parte, que li abolit signe augmentat li total pesa del editiones de circa 250 000 kilos. Li russ statisticas calculat, sur ti aproximativ base, que li supression del "dur" signe del russ alfabete permisset far un economie de 330 milliones de libres.

 

Concernent li problema del lingue international ti reforme presenta un cert interesse. It monstra que on deve ne alongar paroles si to ne es postulat del internationalitá. Li adjuntion del -n del acusative, o del j del plurale in Esp/o al adjectives, o li adjuntion del -s pluralic al adjectives e al articules in li sud-romanic projectes alonga li textus sin avantages por li comprension. Ti alongationes finalmen custa tam mult quam li signe dur supresset con rason in li lingue russ.

 

-68-

 

 

CALUMNIE DEMENTIT

 

Nor letores forsan memora li odiabil acusation de alcun Esperantistes, secun quel li Occ.-movement vell har esset "subtenet" del Nazistes in Germania e in Austria ante e durante li guerre. Contra ti calumnie debit in prim a un Esperantist sviss habitant Zürich, quel li policie sviss devet supervigilar pro su activitá "nazistic" in Svissia (Un poc ordinari audacie!), nor revúe protestat energicmen ja in april 1948, nro a quel noi reinvia nor letores por plu ampli information.

 

Hodie per hasarde noi recive de nor colaborator de ante li guerre, Sr. Walter Rädler, li copie del infra document, un avise punient le de 4 semanes de arestes rigorosi, in 1941, pro har contravenit al interdiction propagar un lingue international (Esperanto e Occidental). Li textu german indica formalmen que li Occidental-Union (Sprachbund), quam li Esp/o-Union esset interdictet in Germania.

 

Noi pensa que per li publication de ti document li afere es nu classat, ma, quam dit Plutarkhos de un calumnie, it resta sempre alquó!

 

Gericht der 102. Inf. Div

St.L. Nr. 130 / 1941

 

Div. St. Qu., den 29.9 1941

An den Gefr. Walter Rädler

2./I.R. 235

 

Strafverfügung geb. am 27.12.1910 in Glogau.

 

Sie werden beschuldigt: im Jahre 1937 und 1938 sich für den in Deutschland verbotenen Esperantobund und den Occidentalsprachbund betätigt zu haben, obwohl Ihnen von der Polizei in Gübberg dies ausdrücklich verboten worden war.

 

Es wird deshalb gegen Sie eine Strafe von 4 Wochen

(in BUchstaben: vier Wochen)

geschärften Arrest    

Arrest festgesetzt.

---------

 

YNGVE SKÖLD

 

Yngve Sköld, compositor in Stockholm, nascet li 29.4.1899. Il studiat li piano che prof. R. Anderson in Stockholm, de 1915 a 1918, li contrapunctu e li composition che H. Flyklöf in Stockholm. Poy venit li exámine de organist in 1919, studies de piano, li direction de orchestre e composition in li conservatoria de Brno in 1920-22, dipl. de Meisterschule de piano Praha in 1922, exámine superiori de cantator eclesial in Stockholm in 1933, employament che Sved Film-industrie de 1923 a 1938, in archive musical del sved compositores.

 

Sr Sköld esset secretario e cassero del sved Occ.-Federation desde 1936. Il composit ovres por piano, musica vocalic, musica de chambre, organe, cor, orchestre, etc., inter altris 2 violinsonates, cellosonates, pianotrio, quartette por cordes, cantat de Gustave Adolf, 2 concertos de piano, 3 simfonies, etc. Maritat desde 1925 con Ciga Kajsova, li filia de nor colaborator e pionero del Interlingue in Tchecoslovacia Jan Kajs e Adela Boronová.    E. Berggren

 

-69-

 

 

CHIMIC NOMENCLATURA

 

Con plesura yo leet in Cosm. de mate 1949 li articul de Sr Akerman de London pri li Chimic nomenclatura. Nam yo ha colaborat al chimic nomenclatura quel va aparir in li sequent edition del Plena Vortaro de Esperanto.

 

Yo have dunc alquant experientie pri ti tema.

 

Vi quelc remarcas pri li propositiones de Sr. Akerman, queles il forsan posse utilisar por su final conclusiones.

 

1. - Sr A. di que il ha scrit li elementes in classic ortografie. Il signala ja que il ha changeat chromium in cromium. To vale anc por clor (chlor!) e súlfur (sulphur; in phosphor li ph es conservat!). In li sequentie de su articul sr. A. usa li simplificat ortografie (oxigen, etc). It sembla me preferibil presentar solmen un ortografie.

 

2. - Li restriction del sufixe -um al metalles es artificial. Sr. A. ja ne save quo far con "helium", ma anc li non-metalles hidrogen, bor, carbon, nitrogen e altris havet originalmen li finale -um: hidrogenium, borium, etc.

 

3. - On posse disputar pri li election de sodium, potassium, iode, nam mult lingues ha conservat li original formes natruim, kalium, jodium, etc. Wolfram es conservat benque anglesi e francesi have tungsten.

 

4. - Metalloides: li definition (pg.) ne es just. Mi aprense-libres distinte li elementes in metalles e metalloides. Sin dúbite ti metalloides es tis quel Sr A. nómina non-metalles. Li elementes arsen e selen(ium), (e plur altris quam fosfor, antimon, tellur, etc.) posse esser tande metallic, por ex. in lor clorides, tande metalloidic, in li forme de arsenates, fosfates, etc. In li ultim casu it es un parte del acid-reste. Tal elementes es nominat "amfoter".

 

5. - Composite = composition?

 

6. -osi: plu clar es forsan dir: indica un composition in quel li considerat element have un valentie plu bass quam ordinarimen.

 

-ic: idem in quel li element have su ordinari valentie.

 

-at: (On posse remarcar que evidentmen existe compositiones in quel li númere de oxigen-atomes es plu quam "plen": p.e. in li perclorates apu li clorates)

 

In fine yo mentiona vos que yo possede un Esperantic nomenclatura de chimie con circa 4000 términos. It vell esser relativmen facil traducter les in Occ-Interlingue, ma yo save quant témpor to custa e to retene me comensar it. Un problema quel in Esperanto es tre mal soluet es li pronunciation del chimic formules: H2SO4 p.e. es ho-du-so-o-kvar. Ti formules sona tre monoton e yo crede que Occ posse soluer to plu bon. Esperante que mi remarcas va esser vos util...etc.   Dr. W.J. Nijveld, Eyckstraat 25 b Amsterdam-Z (Nederland)

 

Red.: In Occ. es li ultim formul pronunciat: ha-du-ess-o-quar. Dunc null monotonie.

 

-70-

 

 

 

BIOCLIMATOLOGIE

 

Li bioclimatologie tracta pri li relationes, quel existe inter li geofisic elementes e li sanitá o maladie del hom. Vi un exemple: pos un long periode de bon tempe con insolation e blu clar ciel aproxima se in Europa, del west un depression, i.e. un tempe-region de bass pression con pluvie; mult homes va sentir in ti dies un opression psichic e fisic; ili va esser ínquiet e ne posse dormir; ili apen posse laborar concentratmen, etc. Ti exemple di nos, que cert relationes existe inter ti tempe-situation e li standa del hom.

 

Ma it ne solmen es un certe tempe-element, quel causa li simptomas in li psiche e li córpor del hom. Mult elementes forma un *acorde* e li hom senti ti acorde, ne solmen li singul element. Si li acorde es harmonic, e li hom san, il va sentir se quiet. Al altri látere li functiones del córpor va esser trublat, si li acorde es ínharmonic. Li bioclimatologie prova esser capabil trovar li divers acordes, quel trubla li functiones del homan psiche e córpor. Explorar un acorde de mult elementes naturalmen es tre desfacil; on ne posse explorar li singul elementes, quel es por exemple in li bioclimatologie. Li temperatura, li humiditá, li vente, li pluvia, li nebul, li insolation e li radiation in general, ma anc li geomagnetisme, li electric potentiale del aere, li iones in li aere, li trublationes (nucleos) del aere, divers fenomenes sur li sole (macules, protuberanties, flocules, etc.) e in fine anc complex elementes, ante omnicos li aer-córpores e li tempe-frontes, quel separa li singul aer-córpores. Yo dit: on ne posse explorar ti singul elementes, nam null de ti elementes efecte por se sol. Solmen un colection de ti elementes causa fenomenes, queles molesta o anc injoya nos, secun li harmonie o desharmonie del element.

 

Ante circa duant annus li bioclimatologie esset fundat in Germania; in li unesim annus on provat explorar li fenomenes e misteries per un statistic metode. E mult bell resultates on ganiat! Hodie noi save, que maladies, quam manca de dorme, cert migrenes, eclampsie, reumatisme, cert pneumonies, apoplexie, trombose, embolies, comensa de difterie, colicas del ren e bilie, angina de péctor e astma, es causat, o plu bon dit, es favorisat del ínharmonic tempe-acordes. On save que, per exemple, li tempe-frontes forma tal ínharmonic acordes. Ma on ne save, quel factor del geofisic procedura es li causator de ti fenomenes in li homan córpor. Li unes di, que li atmosferic electricitá es li causant agente, li altris di, que it es li ozon, quel es in variabil quantitá in li aere. Ma anc altri situationes es ja totalmen clar: quelc scientistes trovat, que plu mult homes mori, si li sole have plu mult protuberanties e flocules quam normal; un imensi statistical materiale in Zürich e Copenhag esset laborat por ti question. E ancor hodie on ne posse dir, que per ti fenomenes o li atmosferic electricitá o li quantité de ozon varia.

 

On vide, que li tache del bioclimatologie es tre grand, e anc tre desfacil. Hodie on ea un altri via: it es clar, que in alcun maniere li vegetabil nerve-sistema del hom es infectet del geofisic fenomenes. Pro to, mem hodie, on fa experimentes sur homes: si alcun tempe-situation veni, quel on opine esser activ por li córpor (harmonic o ínharmonic), on labilisa li nerve-sistema del hom per cert injectiones e observa, quel

 

-71-

 

 

influentie va haver li advenient tempe-acorde ínharmonic, quel deve esser prognosticat de un bon meteorolog. On espera, que in ti via on va posser levar li vel, quel hodie ancor covri li misteries del tempe-influentie al hom.

 

Li futuri scopes de ti labores es clar: on vole posser dir al medico, que ti-ci o ti-ta die va esser ínharmonic o dangerosi por cert maladies e cert homan situationes; e li medico ne va interprender in ti dies por exemple un operation o un tre exfortiant terapie, un altri medico va dar a patientes divers calmant medicamentes, si li patiente va esser tre trublat del tempe-fenomenes; altri patientes va esser debilisat per li tempe-acorde, e li medico save, que il deve dar les medicamentes, quel li córpor suporta.

 

On vide, que li bioclimatologic problemas ne es soluibil solmen de meteorologos; solmen un colectiv labor de meteorologos e medicos posse esser fertil. Nam ne solmen li situationes e variationes del tempe deve esser studiat e analisat, ma anc li divers maladies del hom deve esser classificat, e inter li du series de fenomenes (tempe e hom-constitution) on deve trovar li relationes. To es li final problema del bioclimatologie, e malgré grand desfacilitás in Germania, noi va ataccar ti questiones por soluer les.

 

In fine, yo vole curt mentionar, que ne solmen li tempe-fenomenes efecte al homan córpor; anc li climatic conditiones fa simil. Esque it ne es strangi que solmen in ti-ta regiones del terra vive vermen culturat popules, in queles es li max ínstabil tempe? Noi opine hodie, que solmen ti variabil activitá del tempe, del climate, dispone li hom por soluer grand idés. Li grand variabilitá instiga li hom esser fortmen in su idés, e devenir culturat. Li climate es li medial tempe de mult annus; e anc li climate have influentie al hom. On save, que homes tuberculosi ne posse suportar dur climates. Pri to li tache del bioclimatologie anc extende sur ti questiones, e in futur noi va dever saver, quel climate es apt o ínapt por tal hom, secun su constitution.

 

(Original articul in Interlingue)   Dr C.A. Pfeiffer, Königstein- Ts (Germ.)

 

 

PROFETIE REALISAT

 

It es tre interessant traleer li ancian revúes scientic. On vide talmen defilar serchas, prevision,s supositiones, quel hodie es confirmat, e mult plu rapidmen quam on suposit. Noi have, por exemple, sub li ocules un numeró de 1927 del conosset revúe francesi: "Sciences et Voyages". Un long articul es consacrat al question: Quel vell esser li decovrition possent far li max grand bene al homanité? E prof. Martel, membre del Academie de Medicina, exposi li extraordinari beneficies quel vell resultar del *desintegration* del atom in li córpores radioactiv. "Ti desintegration, il di, con li liberation del formidabil quantitás de energie, suscite captivant e angustiant serchas, e lassa percepter li possibilitá de decovritiones superant omni to, quo vell posser imaginar Jules Verne".

 

Poy seque un panegirica del avantages quel vell resultar probabilmen de ti marvelosi decovrition.

 

Hodie it es fat, ti decovrition, it es fat desde 4 annus. Ma, oh vé, null "liberation de energie possent aleviar li labor homan" ha evenit. In vice aportar li "bene" expectat, ti desintegration atomic ha solmen exasperat li rivalitá de du grand nationes, e li reste del homanité vive nu con li vag timore que plu tost o plu tard, li bombe atomic va devastar nor planete, combustente plantes, animales, homes e constructiones. Un bell decovrition, ma quam li nitroglicerine.   R. Bg.

 

-72-

 

 

 

Li TURRE de BABEL

 

(Image: observatoria, temple)

 

Li raconta del 11-esim del Genese, capitul nominat del Turre de Babel, ha excitat li imagination del homes, ti del historianes, del scritores e del pictores. Desde 10 secules, li pictores quel representat li turre, imaginat it max sovente rond, plu exactmen quam un trunc de cone con numerosi fenestres. Ti reconstitution ha devenit traditional probabilmen pro que li Turre de Pisa ha inspirat li artistes.

 

Ma in li 19-esim secul li archeologos ha pruvat que li turre de Babel in Chaldea ne havet un forme rond ma ti de un piramide quadratic, secun li exemple del construction de Egiptia e de Mesopotamia. It esset composit de 7 etages. In realitá ne existet *un* turre de Babel in Mesopotamia, ma pluris. On ha mem retrovat li fundamentes de un triantene, quel li archeologos nomina zigurates.

 

Un zigurat havet 7 etages. Su mures esset ornat de bandes vertical e coronat de creneles. Chascun etage esset pictet de un color diferent amemorant li quin planetes, conosset in ti epoca. Li 6-esim esset consacrat al lune e pro to esset pictet blanc. Li ultim, aurat, esset dedicat al sole.

 

In li comensa de ho-secul, prof. Eckhard Unger de Berlin ha preciset que li piramide ne esset regulari. Li du unesim etages esset horizontal e un grand scaliere tre inclinat ductet directmen al duesim etage; poy un inclinat plan tornat circum li sequent etages til li temple quel esset covrit de un plat-forme servient quam observatoria.

 

Nor figura monstra li reconstitution exact de ti turre de Babel, secun prof. Unger.

 

Si presc nequó resta de ti constructiones, apen li fundamentes, to veni de que li materie utilisat ne esset li petre, quam in Egiptia, ma li simplic argil, crud o mal cocinat, pro que li ligne por calentar li fornes esset tre poc abundant in ti landes.

 

Ad-plu in Mesopotamia cade sovente violent pluvies quel ruina completmen e rapidmen li max grand edificies, sin parlar pri li fluvies, li Tigre e li Eufrate quel rode sin cessa li base del cités. Li cuneiform inscritiones signala sovente li reparationes o li reconstructiones de domes cadet. On dunc comprende que li turre de Babel, quel existet ancor in li 2-esim secul pos J-C, es hodie desaparit.

 

In un discurse fat in februar 1949 in Lausanne, Sr. André Parrot, conservator del museos del Louvre in Paris, ha exposit li ultim teories pri li turre de Babel.

 

On save que Sr Parrot ha consacrat 13 annus de su vive a explorar li sandes del Mesopotamia, e exhumat pluri cités desaparit.

 

Sr Parrot ne contesta li existentie de ti turre, e in contrari confirma it per su explorationes e tis del altri archeologos. Li textus biblic mem auxilia li reconstitutiones. Anc un descrition del grec historiano Herodot, long considerat quam fantastic, es hodie confirmat. Ma li max preciosi document es un tabulette covrit de cuneiform scritura quel, decovrit in 1876, esset perdit, poy retrovat 60 annus plu tard. In excellent statu de conservation ti tabulette, scrit li 12(??).12.229 *ante* J-C, da un minuciosi descrition

 

-73-

 

del "dom del fundament del terra e del ciel". Secun ti document, ti turre de 7 etages havet 4 láteres de 90 m. e un altore de 100 m. Ti proportiones, contrari a tis del image traditional, mult tro alongat, concorda bon con tis de prof. Unger quel noi ha reproductet in supra.

 

Apoyante se sur li ultim documentes decovrit, Sr. Parrot precise que in li sómmite del turres o Zigurates trovat se generalmen un santuarium con numerosi portas: to es li temple del Manifestation. In li pede del grand scalieres, su explorationes ha exhumat un altri santuarium, ti del Habitation. Ti duplic santuarium explica nu, secun Sr. Parrot, bon li enigma del Turre de Babel: Quam li Egiptianes, li habitantes de Mesopotamia, 3000 annus ante J-C, representat li divinitá navigant in li Ocean del Ciel; li turres tande esset necessi por permisser it "aterrar". Receptet del prestros in li superior temple, li Divinitá esset ductet con pompe in li inferior "Temple del logí". In facte Babel significa "porta de Deo". To explica li expression de Jacob (Genese, capitul 28) quel, pos su reva, designante li loco sur quel apoyat se li scale, exclamat: to es li porta del cieles.

 

Concernent li confusion del lingues, Sr Parrot explica it per li duplic sense de un parol in hebreic lingue, duplicitá quel on ne posse traducter in altri lingue (in francesi: jeu de mots: in Intl.: calembur).   Ric Berger.

--------

 

 

CONCESSIONES AL SLAVES

 

Quelc coidealistes non-slavic reclama concessiones por li Slaves. Ti reclamationes es motivat per li "Importantie politic". Ili oblivia que li L.I. es superpolitic, it es neutral. Pri li stabilitá de politic importantie noi have un frappant exemple in Germania. Nor lingue deve esser *international*. It deve esser composit de paroles internationalmen conosset. It sembla que li reclamantes ne save que, por exemple, li russ lingue es saturat de international paroles. Solmen tal naivos, quam ha esset li autor de Veltparl, posse creder que on atinge li internationalitá prendente de chascun lingue quelc paroles. On posse admisser alcun parol pur slavic quande ne existe un comod parol roman. Ma tal casus es tre rar e ne vale parlada. Noi Slavos nullmen reclama plu grand percentage de paroles slavic. Ma tamen noi reclama alquó, e to es plu important quam quelc paroles: Noi reclama plu grand simplicitá in li construction del frases. Ci yo va dar un exemple prendet de Cosm.: "Secun vu, Bombonnel, li famosi chassero de panteres, quo il vell far in ti-ci casu?" Pos long meditation yo decovrit que li autor ha volet dir: "Secun vu, quo vell far in ti-ci casu li famosi chassero de panteres Bombonnel?" O: "Quo vell far Bombonnel, li famosi chassero de panteres, in ti-ci casu?" - Yo opine que si on exaudi nor reclamation nequí va perdir alquó.   J.A. Kajs, Brno (Tch.)

 

Response: Noi mersia nor venerat colaborator tchec por li supra critica quel sembla nos fundat. Malgré un long hábitu "pensar" in li lingue international, it eveni de témpor a témpor que un national expression insinua se in nor textus. In li exemple citat de Sr Kajs, tamen, on posse excusar li ambigui expression del chassero alegante que, quande on trova se subitmen avan un pantere avid de sangue, on ne have li témpor composir ínreprochabil frases. Noi fa anc remarcar que li unesim frase corectiv quel on propose contene un nov miscomprense: on vell posser creder que Bombonnel es un nov specie de panteres. Plu bon es li duesim corection proposit.

 

-74-

 

 

QUALMEN SCRIR LI PÁGINES COMPACT

 

Li articul deve esser scrit du vezes. Ye li unesim, on posi tam mult paroles quam possibil sur li linea, cuidante ne exceder li maximal longore, e complee to quo eventualmen remane, per signes queles ne posse esser miscomprendet. Distribuer ti-ci spacie sur li linea, e poy rescrir.

 

SPECIMEN

 

Ante 3 annus, un farmero australian de Grafton, nominat William 

Thompson,|decovrit un gross|cangurú inbrolliat in un|clusura|de|****

ferrin files,|talmen que it ne plu posset moer.|Avan ti spectacul**

un barocc idé traversat li spíritu de Thompson: il deprendet su old

jaque, vestit per ti li cangurú, cuidante butonar it e fixat it mem

per un solid cordette circum li córpor del animale.|Poy il liberat*

li povri cangurú,|e comensat|rider til li|lácrimes,|vidente|li*****

bestie fugir saltillante, vestit de su jaquette.

 

Ma subitmen, il cessat rider.|Il just memorat que in li matine*

il hat mettet un bank-note de|50 pounds in un tasca de su jaquette*

 

++++++

 

Ante 3 annus, un farmero australian de Grafton, nominat William 

Thompson, decovrit un gross|cangurú inbrolliat in un clusura de

ferrin files, talmen que it ne plu posset moer. Avan ti spectacul

un barocc idé traversat li spíritu de Thompson: il deprendet su old

jaque, vestit per ti li cangurú, cuidante butonar it e fixat it mem

per un solid cordette circum li córpor del animale. Poy il liberat

li povri cangurú, e comensat|rider til li lácrimes, vidente li

bestie fugir saltillante, vestit de su jaquette.

 

Ma subitmen, il cessat rider. Il just memorat que in li matine

il hat mettet un bank-note de 50 pounds in un tasca de su jaquette

 

REDACTION: Li supra consilies, scrit de un de nor colaboratores, deve esser leet atentivmen, por que noi mey posser reproducter directmen articules per li procede Offset in Cosm. A.. On deve anc observar li sequent conditiones por ti directe reproduction: Omni lítteres deve esser tippat regularimen, sin interspacies inter li lineas. Pro que null linea posse esser plu long quam 18 cm con li caractere ordinari del scri-machine, it es recomendat traciar in prim vertical margines per un clove, ma ne per crayon, nam tracies de crayon veni in li reproduction per Offset. Null strecation sur li lítteres: por corecter un erra on deve rescrir li paroles sur un pezze de papere quel on glutina con grand cuida sur li textu. Li titules posse esser scrit provisorimen per crayon, li redaction preferent prender sur li li scritura del titules.

 

Nu, vi un altri medie obtener un egal longore del lineas: Vice rescrir du vezes li textu on anc posse, pos har constat li númere del frappas in un linea de 18 cm. separar in antey sur li textu scrit per manu omni lineas del textu. Si li separation cade sur *un* parol e ne sur un spacie, on plazza it sur li precedent spacie e on distribue in li lineas li frappas restant til li fine del linea, quam on explica it in li supra consilies. Li metode preventiv permisse evitar scrir du vezes per machine li tot articul.

--------

 

Li max curiosi mestiere in li Zoologic Jardin de London es certmen ti de seniora Margaret Southwick. It consiste in elevar moscas.

 

Sra. Southwick have li desfacil tache nutrir chascun die un centene de cameleones, de geckos, de rospes. Ella devet dunc trovar li medie procurar se un tre grand númere de moscas. It esset naturalmen ínpossibil provar capter un pos un con un rete por papiliones. Pro to ella decidet fabricar les in series.

 

Vi su procede: Ella posi un cert númere de moscas sur coton saturat de lacte. Li insectes posi ta lor oves quel es recoliet e conservat in un cuve ja demí-plenat de bran, de extracte de malt e de leven. Pos 10 dies, li oves aperte se e Sra. Southwick besona solmen recolier li yun moscas... queles es glotit con delicie de su pensionarios.

 

-75-

 

 

CELEBRI SCULPTURAS: LI GORILLE, DE FREMIET

 

Omni cultivat Franceses conosse li nómine de Emmanuel Fremiet, un de lor max talentosi sculptores, nascet in 1824 e morit in 1910. Su ovre es consacrat in parte al reconstitution del vive primitiv o prehistoric.

 

Durante li penibil unesim annus de su carriera, Fremiet hat amat un bell Parisana, filia de un functionario, quel subitmen perdit su fortune. Just in li momente quande il esset cadent in fallida, presentat se un pretendente por su filia, un old e desbell baron, de quel li grand argument esset su imensi richesse. Li yuna amat Fremiet, ma Fremiet esset ancor povri e obscur artist. Por evitar li deshonor a su genitores, ella acceptat, contra su vole, maritar li rich baron. Fremiet, in su dolore, serchat li consolation in su arte, e devenit bentost apreciat e celebri.

 

Quande su important gruppe, nominat "li gorille" esset exposit in Paris, it provocat un intensi curiositá pro li novitá del tema: un enorm simie forprende, pressente la contra su péctor, un yun indigena quel porta ancor un cintura de conches e un péctine. Li yuna baracta e efortia repussar li monstru velut, con un desesperat energie, quo es pruvat del morsuras sur su brasses. Su bocca expresse li max horribil desguste.

 

Li criticos sublineat li veritá extraordinari de ti sculptura durante que li visitatores, e precipue li visitatores pussat exclamationes de horrore. Inter ili trovat se un cuple de marites, quel devenit pallid in li vise del gruppe marmorin. Li marito lassat escapar tande un cri de rabie. Omnes regardat les, e tande on constatat con stupore que li fémina similat li indigena e que li visage del mann esset quasi li copie de ti del simie. LI mann hat dunc reconosset se e reconosset li córpor de su marita.

 

Benque rapid, ti scene amusat ja li spectatores quel murmurat unaltru li similitá...e poy li historie del maritage, tam plu que, detra li spectatores li autor del sculptura regardat con intensi interesse li efecte de su venjantie: li arte esset plu potent quam li moné. It es sempre dangerosi vulnerar li artistes... Ric Berger

 

-76-

 

 

TERRIBIL NOCTE

 

It esset mi-nocte. Li maneges del festa hat stoppat lor musica e fat lor ultim rotationes in silentie. Fatigat clownes extintet in hasta li lampes, hiante. Li menageríe Rodriguez cludet su portas. Noi esset ancor apen duant spectatores. Hante atardat me por accender un cigarette yo trovat me esser li ultim in lassar li baracca.

 

Ja Rodriguez, li domitero con li scarlat jaquette hat rejuntet sur li estrade li cassera, su marita. Il studiat li recivages del jorne.

 

Noi comensat babillar. It esset in julí. Li nocte esset calid. Yo invitat mi conparlante venir trincar alquó. Il acceptat.

 

Noi traversat li strade e intrat in un café. Yo imaginat que un temeraro quam Rodriguez devet mult trincar. Ples judicar mi surprise audiente mi companion demandar un glass de mineral aqua. Mi astonament esset remarcat del domitero, quel comensat rider.

 

-- Yo ha jurat ante deci-quin annus ne plu trincar un gutte de alcohol, e yo tenet mi promesse.

 

Il interruptet se. Forsan il timet enoyar me per su memoras. Ma yo videt que il mult desirat parlar. Yo interrogat le.

 

-- Un aventura?

 

-- Yes, un aventura in sam témpor risibil e horribil... quam yo ne vell desirar un simil a un ínamico, si yo vell haver alcun.

 

E, hante trincat li demí de su glass, Rodriguez comensat.

 

-- In ti-ci témpor, yo ne esset patron. Yo apartenet al circo Filippo. Yo fat laborar tri tigres e du leones, e noi dax six representationes chascun die. To explica vos pro quo yo posset haver mult sete.

 

Dunc, un cert nocte, un nocte pesant quam ti-ci, yo atardat me in trincar con li patron de un vicin manege. It esset forsan du horas quande noi separat nos por retrovar nor carrettes. Mi senses esset un poc obtusat, e to es li rason, yo crede, por quel vice contornar, quam habitualmen, li menageríe, yo interprendet traversar it, por ganiar un poc témpor. Pussante li porta, yo avansat in li obscur baracca. Mi cerebre esset nubosi, yo repeti it vos; pro to yo hat conservat solmen un sense tre aproximativ del orientation. Ad-plu yo chancelat levimen. Subitmen, yo chocat me con violentie al barres de un cage.

 

Aturdit, yo retornat me. Ma, pos quelc passus yo incontrat altri barres. Yo tande eat a levul, poy a dextri. Pena ínutil, barres e ancor barres.

 

Un horribil timore invadet me. Esque yo ne hat intrat in un del cages? Ti pensa hat apen traversat mi spíritu quande yo chocat me contra alquó moll e un poc elastic.

 

-77-

 

 

Yo saltat a retro con un cri... a quel respondet un horribil rugiment. 

 

It vell har esset van voler ordonar al besties in li obscuritá. Afollat, yo comensat currer in lu nigri, stupidmen. Strax, li maledit barres interrupte me in mi fuge. Ma ti-ci vez yo videt in ili li salvation.

 

Inpuniante les con un desesperat energie yo elevat me tam rapidmen quam yo posset. Yo grimpat til un altore de circa quin metres, poy yo stoppat, exhaustet, íncapabil persequer mi efortie. Yo deve dir vos que li cages esset alt, pro que fat in it exercicies con li trapeze.

 

Sin dúbite yo vell har posset vocar. Ma yo tro timet li colore de Filippo. Certmen il vell har expulset me de su truppe, precipue por far un exemple. Li sol salvation por me esset atender li jorne. Tande it vell esser facil atinger li porta del cage. Ma esque yo vell trovar li fortie maner du hores, forsan tri, in ti ínversimil situation?

 

Li timore dat me ti fortie. Ma, mem si yo vell viver cent annus, yo ne vell obliviar ti abominabil nocte. Yo audit li carnivores extender se, hiar, ear e venir. Yo sentit lor hala. In omni momentes, yo credet distinter ombres contraer se por saltar.

 

Yo vell har criat de joy quande un unesim luce infiltrat se inter li plancas del baracca. Bentost yo videt...

 

Yo videt sub me li masse moll e elastic contra quel yo hat chocat me. Confus in unesim, li contures preciset se poc a poc, in sam témpor quam li color. Or, ti masse esset verdi! To esset un covritura inrulat.

 

Yo anc videt li animales... Ma ili esset omnis in li altri látere del grille. Nam, in facte...yo esset pendet exteriorimen a un cage!

 

Forsan vu ha divinat it, Senior, yo hat subisset solmen un dangere imaginari, ne hante surtit del central allé del menageríe. Ínutil dir vos que yo hastat glissar til li suol. Yo esset mort de fatiga. Yo exeat sin bruida del baracca e atinget mi carrette u yo cuchat me tot vestit. On devet avigilar me ye li hore del representation.

 

Rodriguez adjuntet, elevante su glass.

 

-- E vi li tot aventura... Desde ti témpor ti mineral aqua ha esset mi sol excesses. A vor sanitá, Senior.   (Ex francesi, trad. R. Bg.)

 

 

ÍNEXPECTET POSITION DE UN NAVE

 

Quande li rey Georges V esset ancor duc de York, il viageat sovente sur un cruceator por aprender li navigation. Un die, trovante se in alt mare, li comandante del nave, qui dat le letiones e consilies, petit le far li "punctu", e calcular li position del nave... Li duc mettet se strax al labor e, hante finit su calculationes, venit submisser su resultates al comandante. Ti-ci regardat les e, max seriosimen dit: "Mey vor Altesse decovrir su cap". In sam témpor, il deprendet su casquette e continuat: "Si noi considera quam just li resultates de Vor Altesse - e mey Deo far me dubitar pri lor exactitá - noi trova nos in li Abatia de Westminster!"

 

-78-

 

 

ÍNUTILITÁ DE UN TENTATIVE

 

Li american esperantist, pastor Kubacki continua su propaganda contra li chapelat lítteres de Esperanto. Il proposi un nov alfabete in quel ti lítteres es viceat del lítteres latin de asmisset in Esp/o. Talmen verbes quam sajnas, del german scheinen (Occ.: semblar) deveni xaynas, sxati (= apreciar) deveni xati. Vi un citation exciset in li recent prospecte quel sr. Kubacki invia nos. Li autor agresse tis, quel oposi se a su reforme, e fa les responsabil pri li ínsuccesse de Espo in U.S.A.

 

Ili senfruktigas siayn propayn penoyn. Ili do estas kulpay ke la bela ideo de Maystro Zamenhof faris tian malgrandan progreson dum la 60 pasintay yaroy. Tie qi en Usono la movado estas nula, precipe pro la fremday, strangay, malfacilay, nepreseblay, nek tipeblay literoy. Usonanoy i quuy angleparolantay gentoy preferas sian simplan alfabeton, eq, i spite tio, ke ilia lingvo havas aliayn stultayn malfacilajoyn. Bonvolu do vi, Sinyoroy de la "netuxebleco", malfermi viayn miopayn okuloyn i mensoyn.

 

Traduction in Interlingue: "Ili sterilisa lor propri penas. Ili dunc es culpabil que li bell idé de Mastro Zamenhof fa tal litt progresses durante li 60 passat annus. Ci in U.S.A. li movement es null, precipue pro li strangi, desfacil, ínprintabil, ni tippabil lítteres. Usanes e omni anglesi-parlantes prefere lor simplic alfabete mem, e malgré to, que lor lingue have altri stult desfacilitás. Benevole dunc, Seniores del íntangibilitá, aperter vor miopic ocules e mentes..."

 

Un cose tamen sembla nos ínexplicabil in li action de Sr Kubacki: Si, secun su propri declaration, li movement esperantistic in U.S.A. *es ancor null* pos 50 annus de intensi e custosi propaganda (Li german scientist Wilhelm Oldwald propagat li "lingvo internacia" ja ante 1906 in li universitás american) noi ne vide quel utilitá posse haver li modest reforme proposit de Sr K. in un lingue tam poc apreciat. Reformar su alfabete va ducter a quo? Forsan satisfar un gruppe esperantistic e descontentar omni altris. Un tal reforme ne va suficer por far simpatic Espo al publica. Nam li desfiguration del paroles international per li alfabete de Sr. K. es ancor plu "íntolerabil" quam li chapelat lítteres. It sufice comparar li version proposit de Sr. K. con li traduction in Interl. Occ por esser convictet que li elimination de ti chapelat lítteres es solmen *un* parte del reforme a far. Li 9/10 del labor resta ancor a acompleer: supression del acusative, del acorde del adjective, del paroles íncomprensibil, etc. Li *tot lingue* deve esser refat. E tande it va esser plu simplic e plu rapid adopter un sistema modern quam Interlingue o Interlingua de IALA. Ti idé ne ha venit til hodie a Sr. Kubacki pro que il ancor espera converter su "samideanoyn" a su reformes, ma sr. K. posse creder nor old experientie: ti espera es van, e pos un plu o minu long témpor, sr. K. va esser *obligat* decider se, quam noi ex-partisanes de Espo, devet finalmen acceptar, it es tornar nos vers li progresse sin plu ocupar nos pri Esperanto.   R. Bg.

 

 

CONTENETE

 

Anonim: Li ciffres quam L.I. Reforme economic. Qualmen scrir li págines compact. Terribil nocte. Ric Berger: Li question del articul. Ling, un nov lingue naturalistic. Calumnie refutat. Li gorille, de Fremiet. Li turre de Babel. Ínutilitá de un tentative. Berggren: Ingve Sköld. Dr. Nijveld: Chimic nomenclatura. Dr Pfeiffer: Bioclimatologie. J. Kajs: Concessiones al Slaves.

 

-79-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.