| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta A 157 (oct 1950)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL ORGAN MENSUAL DEL INTERLINGUE-UNION

Redaction e Administration:

INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia

Expedition: INTERLINGUE-SERVICIE WINTERTHUR, Svissia

 

Abonnament annual : 1 ex. : sviss Fr. 8.-, 3 ex. : Fr.14.-, 5 ex. :Fr.20.-

 

29-im annu    Octobre 1950   Nr A. 157

 

LI REDACTION DE COSMOGLOTTA

 

Pro li demission de sr Ric Berger quam redactor de COSMOGLOTTA li redaction de nor oficial organ es organisat quam seque:

 

GRAND COMITÉ DE REDACTION (GCR).

 

Ti colaboratores ingageat se inviar nos regularimen articules por Cosmoglotta. Ili anc va acceptar ti articules scrit del landal colaboratores ocasional por transmisser les al Central Oficie. (Pri li regules concernent li redaction de tal articules, ples vider Cosmoglotta A/156, pg. 96).

 

Vi li liste : (* = colaboratores ocasional)

 

AUSTRIA : W. Blaschke *.

ANGLIA : I. Federn.

DANIA : H.P. Frodelund.

FRANCIA : L.M. de Guesnet, G. Aguiré, J. Roux *.

GERMANIA : K. Feder, Dr C.A. Pfeiffer.

ITALIA : Dr Fr. Mascanzoni.

NEDERLAND : A. Koning, M. den Outer *.

SVISSIA : Dr Haas, K. Hamburger, F. Lagnel, A. Matejka, Dr Pollog.

TCHECOSLOVACIA : L. Podmele, J. Podobský.

 

COMITÉ DE REDACTION (CR).

 

Li *selection* del articules va esser fat de s-res De Guesnet, Hamburger e Lagnel.

 

Li *revision* va esser executet de s-res Dr Haas, Matejka e Dr Pollog.

 

Nul chef-redactor va esser electet.

 

Noi sincermen mersia omni ti colaboratores queles ha strax respondet afabilmen a nor apell. Noi ne dúbita que li colaboration de ti coidealistes va permisser a nor revúe contener varie interessant materie.

 

In fine, noi mersia calidmen sr Berger quel, durant 17 annus, chascun mensu ha devoet su forties, témpor e competentie al redaction de nor oficial organ. Noi mey esperar que il va posser recomensar su colaboration in un ne tre lontan future.

 

CENTRAL OFICIE : Fred Lagnel

 

-97-

 

LI FINALES

 

Li tese pri li necessitá del abolition del finale adjectivic -i in favore del general finale eufonic -e ha esset defendet til nu in Cosmoglotta con tant ardore e con tant mult argumentes peremptori que mani letores forsan ja ha questionat se qualmen it es possibil que noi ha usat ti maledit finale durant plu quam 25 annus sin remarcar que it es un anacronisme e un ofense al principie de naturalitá. Yo va efortiar me examinar in li sequent lineas quelcunes del argumentes citat in favore del general finale eufonic -e e provar retablisser li fortmen ledet reputation del finale -i.

 

Ante far to, yo va consacrar quelc paroles al question del eufonie quel, quam on save, es ye li orígine del tot "movement de reforme".

 

1) IL ne es sat eufoniosi por romanes.

 

To es un afirmation sin pruva. It existe lingues romanic, quam por ex. portugalesi queles aspecte tre sonori sur li paper, ma queles in pronunciation es minu eufoniosi quam russ con su multitá de combinationes consonantic. Ma it existe anc lingues romanic queles mem in lor scrit image monstra un astonant similitá con li fonetic caractere de IL :

 

Rumanian : Fruct, gust, mult, diamant, crud, fund, disc, export, fabricant, nord, alb, etc.

 

Catalan : Estat, aquest, ric, amb, part, semblant, retorn, front, moviment, acord, govern, plebs, etc.

 

Ladin : Sort, temp, gust, chod, bass, dialect, infiern, pesch, brav, depart, cuolp, suord, etc.

 

In realitá solmen italian e hispan monstar un plu grand richesse de finales vocalic quam IL, ma per to ancor ne es pruvat que Italianes e Hispanes es vermen genat per li manca de ti richesse in IL. Adplu ambi lingues excelle per un judiciosi distribution e repartition del vocales a, e, i, o. De to resulta un impression de harmonie quel noi certmen ne va obtener in IL adjuntente ciecmen e obstinatmen li sempre sam e unic finale -e, a un quantité de paroles queles noi pro quelcunc motive considera quam nu suficentmen "eufoniosi".

 

2) Li -e es plu natural quam finale adjectivic.

 

In general li adjectives latin in -us (-a) ha transformat se in li lingues modern in -o (-a) : I nuovo, H. nuevo ; tis in -is, -er, -ix, -ax, -ox ha dat li finale -e : forte, celebre, felice, vivace, veloce. Or li adjectives in -o (-a) es plu frequent quam li formes in -e ; si dunc noi adopte -e quam finale general por li adjective in IL, solmen un litt minorité de paroles va har devenit plu "natural". In li grand majorité del casus (ex. nove, furiose, multe, exacte, oblique, etc.) noi va simplicmen har viceat un finale "ínnatural" per un altri finale exactmen sam ínnatural. It vell esser un joca alegar I furiose quam subten por li finale -e, nam ci li -e es solmen li signe por li forme feminin del plurale, durant que li forme masculin have li finale -i.

 

In realitá it ne existe un tipic finale "natural" por li adjectives : in li lingues romanic li vocales -a, -e, -i e -o indica li sexu e li númere, e ili vale por li substantives tam bon quam por li adjectives. Or, si noi da al vocale final del adjectives un valore purmen eufonic, it ne es visibil, pro quo -e vell esser plu bon quam -i. In strict logica quelcunc vocale vell convener por ti scope.

 

On va objecter a to que si it existe null vocale caracteristic

 

-98-

 

 

ni por li substantive ni por li adjective e si in li lingues romanic vivent li finales del adjectives sempre es identic con tis del substantives queles ili qualifica, tande it es logic introducter li sam congruentie anc in IL, usante li sam finale e por li substantives e por li adjectives.

 

LI rasonament sembla convictiv e it vell esser acceptabil, si li situation in IL vell esser li sam quam in li lingues vivent. Or, quam ja dit, noi constata in I e H un plu grand diversitá de vocales, durant que ILI es caracterisat per un clar preponderantie del vocale final -e. Mersí al usa del -i final por adjectives noi successa evitar un tro grand equilibrie in li distribution del finales vocalic. Si noi, in contrari, extende li usa del -e final ancor al adjectives, *pos ja har augmentat li númere de substantives con -e eufonic secun li regul RB (Cgl. B/70)*, noi agrava li situation e risca producter un monotonie ínsuportabil.

 

Li adoption del finale -e have ancor li desavantage suplementari que noi plu ne posse far li distintion inter substantive e adjective in casus u tal distintiones es util o necessi. Cf. li francesi (= li lingue francesi) e li francese (habitante de Francia). It es un trangi ínconsequentie adjunter li finale -e a paroles quam hangare, jasmine, chagrine, jurnale, pedestale sub li pretexte evitar confusiones con verbes e substantives *ínexistent* e in li sam hala supresser ti sam possibilitá de distintion in casus u li possibilitá de confusiones es tre real e sovente genant.

 

Si noi tira li bilancie, noi trova que li scope persequet, a saver li obtention de plu grand naturalitá, es atinget solmen in parte ; in li max mult casus li usa del -e final ne adporta plu mult avantages quam li mantention del finale -i. Li desavantages es : supression del possibilitá evitar confusiones inter substantive e adjective a accentuation del desequilibrie in li harmoniosi distribution del vocales final. Un facte ancor plu grav es que per li adoption del finale -e por adjectives, omni nor modern grammaticas e lexicos va devenir obsolet in un punctu quel tucha li structura fundamental del lingue. Li nov formes adoptet va esser diferent de tis queles li aprensor trova in su libres de studie e chascun nov comprator de grammaticas e lexicos va dever esser avertit in antey pri li punctus u li formes docet plu ne coresponde al practic usa del lingue. Esque noi posse responsar tal perturbationes pro un tam magri resultate? Mi response es emfaticmen NO.

 

It es forsan permisset far remarcar que li finale -i ne es tam ínnatural quam su adversarios vole far creder. Sin retroear a latin u noi vell trovar sat bon justificationes, noi posse alegar li relativ frequentie del son -i quam finale adjectivic in A : ugly, bloody, trashy, rusty, puny, healthy, witty, etc. etc. It es anc li regulari finale adjectivic masculin in li slavic lingues.

 

Adplu li finale -i deveni vermen genant solmen si noi exagera su usa. Restrictet al sol casus u it constitue un fonetic necessitá (magri, feroci, sagi, etc.), su presentie es apene sentit quam ínnatural e it es certmen plu suportabil quam li ínfrenat multiplication del -e final quel risca transformar totalmen li sonal caractere de Interlingue e certmen ne a su avantage.    A. Matejka

--------

 

 

Redactores demandat

 

Chascun letor de Cosmoglotta vell dever esser anc su colaborator. Vu certmen posse inviar nos de témpor a témpor quelc lineas. Ne oblivia! Premersí.

 

-99-

 

INQUESTE PRI LI METODES E MEDIES DEL ESPERANTISTIC PROPAGANDA

 

On posse discusser pri li necessitá publicar continual polemicas pri un tal tema, ma yo crede que it es absolutmen necessi documentar nor pioneros, precipue li nov recrutates pri li aspecte practic del problema. To sovent ili sta desarmat in ti discussion e ne posse trovar argumentes sur li terren u esperantistes prova sempre mantener se: ti permisset un facil polemica.

 

Por to, it es urgent dar armes a nor propagandistes. Yo ja colectet un abundant documentation, ma yo opine que it posse esser plu complet mersí al colaboration de omni interessates. Yo vell esser felici reciver omni informationes queles on posse classificar in li sequent capitules con suggestiv titules :

 

1) Organisation del ignorantie del publica :

a) censura b) mentie per omission (c organisationes dupat, organes censurat.

 

2) Menties del esperantistic propaganda :

a) per afirmation b) per amalgamation.

 

3) Calumnie, difamation.

 

4) Falsification de documentes.

 

5) Falsification del historie.

 

6) Argumentes sin valore (precipue in li dominia linguistic).

 

7) Stult argumentes (sic).

 

8) Precisiones pri li númere de esperantistes (númere citat del propaganda e númere citat in revúes esperantistic).

 

9) Divers.

 

In omni casus ples dar *referenties exact* pruvant li ínrefutabilitá de nor citationes.

 

Li edition de ti documentation posse esser fat de me self o it posse constituer un brochura special editet del Interlingue-Insitute.

 

Ples inviar omni informationes a sr. J. ROUX, instructor, COULON (Dx-S.), Francia.

--------

 

LI PROBLEMA DEL PROPAGANDA

 

In Cgta B/104, p.4, noi comensat un liste de interessates al problema del propaganda. Al publicat nómines, noi posse adjunter :

 

6) Kurt Hamburger, Brauerstrasse 31, ST. GALLEN, Svissia.

7) J. Roux, COULON (Dx-S.), Francia.

 

Li studie pri li metodes de propaganda scrit de sr. G. Aguiré ha circulat inter li interessates. Sr. Mascansoni (Bari, Italia) proposi que noi mey preparar un litt manuale destinat al propagandistes. Noi ha examinat ti proposition e sr. G. Aguiré benevolet preparar un projecte. Con grand mersí il va reciver suggestiones e ofertas de auxilie in li preparation de ti important labor.

 

Noi peti omni coidealistes queles have experienties in ti dominia relater con : Sr. G.  Aguiré, 22 Rue Trébois, LEVALLOIS (Seine), Francia.

------------

 

 

BULLETIN PEDAGOGIC INTERNATIONAL

 

Pro que it ne esset possibil editer un nró del B.P.I. ho-annu, li abonnament payat por li annu 1950 va esser usat por 1951. Li proxim B.P.I. (nró 4) va inter altri articules contener li Anteparole e li indicationes practic del Dictionnaire des Racines del langues européennes (Dictionarium del radicas del lingues europan). Ti dictionarium editet del firma LAROUSSE (Paris) es interessantissim por omni interlinguistes e filologos. Li publication del textus ha esset amabilmen autorisat del editoría e del autor, sr. Grandsaignes d'Hauterive. J.R.

 

-100-

 

 

CRONICA

 

BRASIL. - In li nró 108 (marte-april 1950) de "Revista Taquigráfica" (Revúe Stenografic), organ oficial del "Organização Taquigráfica Brasileira" de Rio de Janeiro, ha aparit in Interlingue li apell de nor colaborator italian Dr F. Mascanzoni de Bari al stenografes e dactilografes del tot munde. Dr Mascanzoni, quel es corespondent por Italia del citat organisation e revúe, informa nos que ti apell ha evocat mult interesse por Interlingue che li stenografes brasilian. mf.

 

DANIA. - Aparit li duesim numeró del INTERLINGUE INFORMATION DANMARK. Sur 12 págines it presenta un tre varie contenete. In prim noi trova un extracte de un articul del autor Karl Hårböl pri instruction de lingues in gimnasies. Li autor proposit li abolition de latin e in compensation li introduction del docentie de Interlingue. Ti articul aparit in du grand diales. Pro su importantie it anc es presentat in IL, talmen que it es accessibil a letores extran.

 

Seque un interview con li chefredactor del revúe Esperantologio, Dr agro. Paul Neergaard. Ti interview aparit in "Fred og Frihed", li organ del dan section del International Liga de Féminas por Pace e Libertá quam response a un articul de un simpatisante de IL. Malgré li provocatori questiones del interviewera Dr. Neergaard prova conservar un cert objectivitá, quo es tre admirabil, si on considera que li doctor es tant ingageat in li movement esperantistic. Vi un litt citate del interview: "Por international standardisation de términos scientific IL probabilmen va posser rendir valorosi contributiones, ma concernent practic usa ne mult es obtenet durante li 28 annus de su existentie. Hay solmen in Copenhag plu mult esp-istes quam hay IL-istes in li tot munde, benque on ne posse dir que li Copenhag espo-movement es numericmen tre fort. Ma IL es un contribution a un scientific debatte quel yo trova meritent li respecte del esp-istes."

 

Finalmen noi mentiona un traduction in IL de un articul del celebri sved autor Dr Törngren quel presenta un multitá de exemples demonstrant e li adversarios de innovationes sovente mobilisa "li san rason" (sens comun).

 

Mersí a un meritosi contribution de sr Harild li Dan Interlingue-Federation successat editer un bell poligrafat pamflete "ESPERANTO OG FOLKEFORBUNDET" (Esperanto e Liga de Nationes). Precie : 0.35 kr.d.

 

Adresse de Dan Interlingue Information : Munkeringen 2, ODENSE. Precie : Sviss Fr. 0.75 (4 numerós), che Interlingue-Institute, CHESEAUX, Svissia. Por subtener li important efortie de nor dan coidealistes, omni nor letores deve abonnar lor organ oficial!

 

FRANCIA. - In ocasion del Congress de Esperanto, 200 circulares esset inviat al presse por far conosser existentie de nor lingue. Pluris insertet it e noi recivet mult lettres de inqueste.

 

In Paris, in comensa de august noi esset visitat de sr. O. Nordström, president del Sved Ido Federation e sra e sr Axel Rylander de Stockholm.

 

Nor coidealist Robert Rodil de Bordeaux fat un viage a Scandinavia e visitat Dr Bengt Hammar in Stockholm e sr Poul Moth in Copenhag.

 

L'École libératrice, oficial organ del National sindicatu del instructores finit li boicott de nor lingue e publicat in long articul por Interlingue in su numeró del 21 septembre. In consequentie, noi recivet mult demandas de informationes e pluri instructores seque li curs per corespondentie.

 

-101-

 

 

Sr. J. Roux, COULON (Deux Sèvres), Francia, ha printat un "Grammaire de Interlingue" in francesi in du págines. It es un excellent resumma tre util por li propaganda.

 

GERMANIA. - Sr Dr Carl A. Pfeiffer (Königstein, Taunus), organisa li propaganda con auxilie de sr Ludwig Weber de Bochum i. West.

 

ITALIA. - In li nró 7 (julí 1950) del revúe mensual "Le lingue estere" (Li lingues foren) de Firenze ha aparit un litt anuncie pri Interlingue mentionant li adresse de nor colaborator Dr F. Mascanzoni de Bari. Secun comunication recivet de Dr Mascanzoni, ti anuncie ha esset successosi.

 

In li libre "L'anima delle lingue" (Li anim del lingues - Editoria "Le lingue estere", Firenze), de Toddi (pseudonim del bon conosset linguist e orientalist P.S. Rivetta), li autor consacra un tot capitul, titulat "De Babel al Verd stelle", al lingues international auxiliari. Inter li divers lingues international til nu creat, prof. Rivetta cita nor Interlingue, li creation de quel il atribue erratorimen a IALA. In li sam capitul sta reproductet un curt textu in Interlingue. Prof. Rivetta es un declarat adversario del lingues auxiliari, nam omni tis-ci, secun il, have null spíritu e pro to ne posse expresser omni nuancies e li  "feeling" sam quam li idiotismes queles es li caracteristica del lingues natural.   mf.

 

SVISSIA. - Excursion annual del INCLUBA (Interlingue-Club Basel).

 

Ho-annu li secretario del Interlingue-Club de Basel, con marita e infantes, passat su vacanties in li villegiatura de Anwil. Li altri clubistes, in tant que ili ne hat egalmen departet pro congedie, resoluet far un visite al estimat familie secretarial, profitante adplu del ocasion visitar un paisage poc conosset de nor bell Jura baselesi, al sam témpor, li max litt village del canton de Basel-Campania ; in céteri Anwil have li particularitá esser habitat, on di, por li pluparte per descendentes de ciganos, quo in facte apari tre credibil precipue per li exotic aspecte del yun puellas.

 

Li membres arivat in Anwil in li tard antemidí, in just témpor ancor por far un litt promenada sur li vast plató, situat a un altitudine de presc 700 metres, quel es covrit in parte per rident agres, in parte per verd forestes e oferta splendid vistas al catenes de montania. Ti promenada dat les un apetite digni del abundant diné quel atendet les e pos quel on abandonat se al bon-meritat siesta. Poy li membres reanimat se denov por li customari fotografada. Ma bentost monstrat se un desfacilitá sovente incontrat in tal ocasiones, benque ne previdet in ti casu : li desproportion inter li formate anormal del Club (augmentat ancor per li diné) e li formate tro normal del aparates, talmen que extrem caution devenit necessi por capter li Club sin mutilationes.

 

In li curs del posmidí li Club interprendet, sub un ciel de ardent azur, un excursion de rigorosi caractere spelologic. Nam in li region anwilesi existe, atendente exploration scientic, un caverne sat enigmatic, ocultat in li roccut precipitie de un "Fluh" e pro to desfacilmen accessibil - adminim por non-troglodites. Tamen li membres del Club, pos un moment de perplexitá, energicmen tutelat per li secretario actent quam guide, resolutmen grimpat along li abrupt roccage, li unes demonstrant per strangi moves lor apart notiones de alpinisme, durante que li altres regretat har lassat in hem lor equipament de alt montanio - ma qui vell har posset presentir que nor car secretario vell seducter nos a un excursion de caractere talmen ínexpectat? Finalmen omnes, pos

 

-102-

 

un grimpada sudorific, benque descendent, superat ne solmen lor tre homan cavernofobie, ma egalmen li apen numerabil dangeres guatant del via trogloditic. Ma li spíritu de Interlingue, congrimpant sin grand entusiasme, fat un mal mime linguistic al bon lude spelologic, e, obliviante su romanic descendentie, creat quelc maleditiones de vermen problematic latinitá queles apen vell esser apt por inrichar un nov edition del "Radicarium". Céterimen it esset constatat que li caverne vell posser formar un excellent refugie por li adherentes de nor movement in casu de dangere, pro que it vell esser tre desfacilmen trovabil por li adversarios e, del vispunctu militari, es apt por esser defendet per un litt truppe de partisanes contra un superpotentie de agressores.

 

Hante retornat san, benque un poc fatigat, a Anwil, li clubistes resoluet lassar departer li ultim autobus, circulant tro tost, por posser partiprender, in li vésper, al celebration local del 1-im august, fest-die national de Svissia. Dunc ili interprendet, ja in complet obscuritá, un marchada de presc deci kilometres a Gelterkinden, max proxim station de relvia, possente juir, in via, li fin spectacul del flammes accendet sur li sómmites ci e crestes ta, ilumination ancor completat per li fúlmines de quelc tónner-stormes queles semblat trovar nul surtida ex li labirint de montes e valleyes. Li excursion esset un plen success e va restar por un long témpor in agreabil memorie por omni partiprendentes.

 

- "L'Employé" (Lausanne) ha publicat un articul pri Interlingue. "Wir Jungen" (Olten), in su nró 8/1950 ha insertet un interessant articul "Volapük vergessen" quel in fine recomenda Interlingue e, quo es sempre important, adjunte un textu in Interlingue de 8 lineas con li adresse de Interlingue-Servicie Winterthur.

 

TCHECOSLOVACIA. - Ta nor movement resta vivid. Sempre nov idés spruzza del cap de nor tchec coidealistes. In comensa de septembre, noi recivet un lettre scrit sur modern lettre-paper con simplic ma bell cap : Blu insigne in li medie del parte superior ; sub li insigne li parol INTERLINGUE e in li sequent linea "Scientific lingue international - Vedecký Jazyk mezinárodní" : omnicos printat sur clar-verd bande. In li centre del págine apari un emblema del tchec republica in clar verd.

 

Sur li coverte noi vide in li levul angel superiori un blu viniette, con blanc cadre, sur quel es printat in blanc li paroles NOI PARLA INTERLINGUE, ornat in levul per li oficial insigne. Excellent medies de propaganda!   lg.

 

U.R.S.S. - Noi recivet un lettre inviat li 1 septembre de Arkhangelsk, de nor adherent britannic marinero B. Bennet de quel li nave cargat ligne in ti portu. It es li prim lettre quel noi havet de U.R.S.S. desde pluri annus ante li guerre. It arivat in Paris li 25 septembre. Lass nos esperar que li comunicationes va esser possibil denove con Soviet-Russia.    L.M. de G.

----------

 

 

REUNION INTERNATIONAL INTERLINGUISTIC

 

Noi ja ha recivet un cert númere de responses a nor questiones del nró B/106 de COSMOGLOTTA. Tamen, noi es cert que ne ancor omni interessates ha scrit nos. Ples ne plu atender, nam si noi vole organisar un reunion in 1951, noi deve preparar it long ante li date selectet.

 

Ples scrir nos strax a Cheseaux.

 

-103-

 

 

INTERLINGUE E LI COMERCIAL FIRMAS

 

Nor articulette in Cosmoglotta B/106 avigilat li interesse de pluri coidealistes. Noi ancor peti omni letores queles labora in comercial firmas scrir nos, por alongar li liste de firmas queles desira coresponder, respondente detalliatmen pri li sequent punctus :

 

1. Nómine del firma. 2. Complet adresse con telefon, postchec-conto, etc. 3. Génere de comercie. 4. Esque it importa o exporta merces e quel merces? 5. Por quel merces it es representante? 6. Con quel landes it desira haver relationes? 7. Nómine del Interlingue-corespondente in ti firma.

 

Noi intente publicar sive in COSMOGLOTTA sive in INFORMATOR un liste de ti firmas, con li necessi util informationes.

 

Ad plu noi peti nor coidealistes propagar che tal firmas por far progresser nor lingue in ti circules.

 

Un coidealist suggestet que noi mey editer un manuale comercial. Noi joya informar nor letores que sr. Matejka ha preparat, ja ante pluri annus, un tal manuale. Li max important problema es nu publicar it.

 

Por possibilisar un tal edition, noi fa li sequent proposition : Chascun coidealist promesse payar sv. Fr. 10.- payabil quande li libre va esser editet. In compensation, il va reciver 2 exemplares del libre. Anc li comercial firmas va esser invitat subscrir a ti publication.

 

Si suficent coidealistes interessa se a nor interprense, noi va editer un bulletin de subscrition.

 

Nu! Chascun al labor, nam hay ta un imens camp a explotar por li realisation de ti important progress!

 

Interlingue-Institute, CHESEAUX, Svissia

-------

 

CRUCE-PAROL

de Kurt Feder

 

Horizontal: 1. Refugie, 4. insul mediterranean, 7. ingagear (imperative), 11. deo egiptian, chimic element (abreviat), 13. solid precipitate atmosferic, 14. líttere grec, 15. participie del passate + sufixe indicant abstractes, 17. ne tost, 19. articul índeterminat, 20. ne ancian, 22. pronómine possessiv, 23. epoca, 25. recivente de un jurnale, 29. prescrition eclesial, formul de prega, 30. signe de victorie, 32. adverbie de loc, 34. latin : e, 35. papagaye, 37. preposition, 38. parte de un spectacul, 39. nómine de un jurnale interlinguistic.

 

Vertical: 1. ne dulci, acid, 2. chimic element (abrev.), 3. norme, regul, 4. budgete statal, 5. articul feminin, 6. exsiccat, 8. chimic element (abrev.), 9. retrovenida, 10. avie, 12. sufixe indicant institutiones, dignitás, oficies, 14. preposition, 16. malad, 18. carissimo, galanto, 20. chimic element (gas), 21. corde principal del seglage, 24. buc, 26. des-mal, 27. mesura de area, 28. resultate, consequentie, 29. imitation de un son animalic, 31. sufixe del diminutives feminin, 33. parte del tonnel, 36. chimic element (abrev.), 37. fluvie italian, 38. sufixe del participie del passate.

 

Li paroles horizontal 7,19,20,25,37,39 forma un invitation a nor coidealistes.

 

-104-

 

 

Fabul de Carl A. Pfeiffer (Germania)

 

LI VIVE

 

Ern regardat fixmen in li libre, jacent sur su table ; ma su ocul ne leet. Li strangi disposition mental, quel influet de extern in su studie-chambre, venient del mild verne-tempe del marte-nocte quasi plen de presentiment, embarassat su pensada e fat vagar it al lontanie - trist e obscur. In tal momentes it semblat le, ínconscient, que li lampe extintet, e que un pesant tenebrositá abassat se sur su ánim. Fantomes e evenimentes trapassat confusimen su intern ocules, ma ili esset támen tre real, pro que ili format se de evenimentes, queles circumdat le diarimen in un maniere tormentant e plen de cruelitá. Esque li vive havet un signification general? Pro quo ci il provat studiar? Por constructer se un bon futur? Por posser viver in alcun maniere quam un micri petre inter milliardes, bon o mal, por posser manjar e trincar - por nequó altri?

 

Il credet dever levar se violentmen, combatter ferocimen e freneticmen contra un caten, quel torturat le. Esque nequó esset in li munde, quo il posset amar? Nequó, quo esset bell, o posset levar le in li altore del contentament?

 

"Quo tu pensa?" tendrimen chuchotat un voce apu il, e ti voce esset suav e strangimen elevant. Ern savet - to esset ti-ta voce, quel il sempre desirat audir, quel ne vell esser li su, ma quel anc ne mey esser ínconosset por il - ti-ta voce, quel devet esser ligat a alcun ente quel il posset amar ; e il savet, que ti amore por it ne vell esser li satisfaction de egoistic desires e instinctes, ma il volet amar ti ente por dar a it omni to quo plenat le, e anc amar it por reciver lu bell, quel sol posset elevar le al veritabil vive, por que il vell trovar li signification del vive - oh, si solmen il posset presentir quo esset li signification, li valore del vive?

 

"Quo tu pensa, Ern?" repetit li voce, e il sursaltat de su meditation; nam li voce, quel esset tam mild e sonori quam antey, ne plu posset esser su propri desir fluent de su interiore. Il regardat detra se, de u venit li bass voce - apu il stat un puella, e li strangi luce quel semblat circumdar la, prohibit le parlar o mover. Il regardat ti fenomene, quel ne posset esser veritá in su solitari studie-chambre. De u venit ti strangi lucement tra-radiant li obscur capilles e circumlucent li figura con un aspecte de pace e joy? Quel ente íncredibilmen perfect stat ci apu il? Invelopat in un vestiment quel il nequande videt antey. In li sam luce, quel il ne posset aclarar se, anc ti vestiment lucet, circumdant li puella quam un vel.

 

E du obscur ocules regardat subrident, insistentmen e profundmen, e ti amabil trates del visage contrastat mult contra li seriositá del voce. Anc ti nigri ocules semblat scintillar, benque ili apen esset lucentat.

 

"Qui tu es?", Ern dit apen audibil. Ma subitmen il devenit anxiosi, ma anc un poc despitat; qualmen ti puella posset intrar su chambre tra li cludet porta - e pro quo il fat se dependent de un fantom, quel solmen existet in su imagination ?! Ern sursaltat.

 

-105-

 

 

Li puella retrocedet un passu, solmen un micri passu, quasi por dar le spacie apu su sede. Ern hesitat un moment, ma poy il palpat - e it ne esset un image, un fantom, quel il captet!

 

"Yo es Indra, infanta del sole! Ern, tu ha vocat me? dit li bass e sonant voce del puella. "Ma ples sedentar te, Ern, tu es aterret e ne posse comprender, qualmen yo posset intrar in tui micri chambre ; forsan tu va comprender to, quande yo va har foreat. Ples, yo vole seder che te, nam..."

 

"Ma, yo ne ha vocat te, Indra!"

 

"Chascun hom voca me, quel, serchante joy e un scope, vice to solmen trova misere e presc morte!"

 

Ern sentit, que su interiore devenit plu calid, malgré li strangitá del moment.

 

"Ma yo nequande audit, que tu ha venit a un hom, quel ne posset trovar quo il serchat!"

 

"Ern, esque tu ne comprende me? Li unes ne di it que yo esset che ili, li altris ne save it, e li maxim multes ne sercha me, pro que ili sercha solmen un vacui joy, quel deve satisfar solmen lor egoistic desires!"

 

"E esque tu save, que mi serchada es plu alt? Que yo ne anc aspira al exteriore e vil experientie?"

 

"Mi parentes, li luce e li sole, traregarda omnicos ; e yo quam lor infanta eternmen prende parte a to, quo ili vide", replicat Indra obscurmen, e ella mettet su manu sur li brass de Ern. Il ínvoluntarimen retraet, proque il credet, que ti manu devet esser frigid e sin vive. Ma li obscur e lucent ocules de Indra profundmen penetrat le, e il sentit li calid fluente, venient del tendri manu de Indra.

 

"Tu ne deve dubitar pri me, Ern" continuat ella seriosimen e un poc suplicant. "Un dúbit pri mi solaritá es tui fine... e significa tui submersion in li max profund misere del oblivia... in tui self! Vide, yo vole exister in te, por que tu mey posseder me eternimen ; ma ne dúbita pri me quam li veritabil ente del universe!"

 

"Ma Indra, tu ne es - tu ne posse esser!" chuchotat Ern con pena. Por un moment su meditation retroductet le a su circumité ; extern sofflat un frisc, pur vent del unesim verne circum li tegment-fenestre de su chambre e fuset li ultim nive del passat hiverne. E ci intern - ci ardet li strangi luce, quel aparit le quam un ente havent li figura de un bell puella, e parlant a il. Li evenimentes e fantomes reaparit, queles ha tormentat le ancor ante quelc minutes per destructent meditationes. Esque anc Indra esset un de ti fantomes? Vivent solmen in un bell vestiment e figura, quam si ella vell voler seducter le, e poy totalmen mortar le, quande li mild e calm splendore circum ella esset extintet?

 

"Advere yo ne es in tui pensa e tui sens, Ern ; ma yo deve esser talmen. E pro que yo deve esser e yo videt, que tu serchat me, yo venit a te, por que tu mey posseder me!"

 

"Yo ne crede al amore, Indra. Vide, quo fat me tam desesperat in li ultim semanes e annus, e quo raptet me omni joy del vive? It esset li aconossentie, que li vive ne posse posseder un valore total, pro que necos existe, quo es valorosi por esser vivet. Vide

 

-106-

 

 

li amore inter li homes ; vide in li munde u li homes conosse solmen li invidie, li odie e li persecution ; in omni loc noi vide solmen jalusie e combatte si quelc poc homes reuni se ; vide, qualmen bon amicitás rupte se, si ne plu li securitá del existentie circumflue les. Quo yo deve creder, a quo aspirar, quo esperar?"

 

"Ern, li valore del vive existe ne in to, quo altres oferta te, ma in to, quo tu fa de tui vive! Li valore del vive deve montar ex tui anim, por que tu eleva tui anim al luce, porque tu infortia tui anim per to, quo tu fa, quo tu vole e quo tu acte!"

 

"Ma si yo ne es capabil far ti efortie? Si omnicos extern combatte contra me e destructe li max bon intentiones? Esque anc poy li volentie al bon e al joy posse ancor viver in me e plenar me?"

 

"Oh, quam minutiosimen tu pensa, Ern! Por exemple, esque li amore es solmen un satisfaction de tui egoistic desires? O esque it significa intrar in li altri, e it es li felicie significar por li altri to quo on porta in se de bellesse e bonitá? Certmen, rarmen tu vide to in li munde; ma li cause de to es, que solmen poc homes porta ti luce in se, quel ili támen besona, por posser erecter solmen lor propri ente; esque tal homes sin luce posse compleer li existentie de un altri con joy, bonitá e reconossentie?"

 

"Yo ne conosse li amore, Indra! Forsan yo es tro yun."

 

"Ern, tu conosse solmen ti amore, quel inebria li homes; unquande tu fat conossentie con it, ma felicimen to quo tu travivet tande, ruptet."

 

"De qui tu save to?" Conscient pri su culpa, Ern regardat li puella. Il hat dit li ínveritá, forsan, proque ti aparition, ti puella, Indra, atraet le? Il ponderat ti sentiment por Indra contra ti quel il hat conosset ante quelc annus por un altri hom. No, it ne es lu sam? E nu, esque lu preterit hat esset amore? O esque ti sentiment por Indra esset li ver amore?

 

"Esque yo ama te, Indra?" il questionat bassmen pos un long témpor de silentie.

 

"Tu solmen posse e deve amar, quo ne es in te, Ern - e yo vole esser in te, yo deve esser in te, si tu vole viver denove!" Indra levat se, e ta ella stat bell e presc fier - ma in su expression ne esset alcun fieritá o superbie, solmen un compatient lucentie circumradiat la e transfigurat su facie. "Ern, yo solmen es ci che tu, proque yo ne posse penetrar in te con mi ente. E si tu ne vole prender me, li sole, quel bentost va levar se ne plu va lucer por te, ma tu va ear tra li munde sin vive, sin joy, sin volentie!"

 

Ern regardat la fixmen e con timore, ma támen il sentit, que ti puella, ti ente potentmen influentiat le. No, it ne posset esser amore, quel il sentit por Indra. Indra esset tro pur por esser amat.

 

"Ma, quo es amore, Indra?" il questionat, formante su propri pensas e sentimentes in paroles.

 

"Quo li amore ne es, yo ha dit. Quo it es, to tu solmen posse experir, si li altruistic joy e fidelitá traflue te, a far un hom felici con tui propri essentie. E to tu va solmen posser, si ti porta ti luce in te self, ti luce, quel eleva nos omnis, e si ti altri, quel tu ama, posse redonar te, quo tu da a il. Amore nequande es un ligament, Ern, quel concatena du homes; it nequande

 

-107-

 

 

deve far li du entes ínliber e dependent, nam in su interiore it ne conosse deventies, queles on expecta, ma solmen deventies, queles on voluntarimen dona ex se self al altri!"

 

"Yo ne comprende to, Indra!"

 

"Li amore deve esser amicitá, quel ne dona obligante, ma quel líbermen da e prende". Li tot figura de Indra devenit plu e plu lucent, e Ern sentit un strangi cantada e jubilation, quel montat ex su interiore e trafluet le.

 

"Ma, Ern, it ne solmen es li amore", continuat li puella. "Anc in te self, in li solitaritá in quel tu vive, tu deve conosser e portar ti essentie, quel traluce te, quel destructe chascun chagrin del vive, omni malicies del altri homes, omni odie e discordie e omni desfacilitás del témpores, talmen que ti males del vive apari ínimportant por te, proque sempre tu posse oposir a ili ti tui luce interiori, ti tui joy del vive, queles tu va conosser. Ern, regarda ad exter, li ciel deveni rubi in li ost, victoriosimen li sole, mi etern matre, va levar se; ella va raffar te con se, proque yo va penetrar in te e erecter te!"

 

"Qualmen yo posse far it?" chuchotat Ern, ma li cantada e lucentie in il self devenit sempre plu potent; il captet li manu de Indra, regardat in li ardent ocules de ella, poy il tornat se al lucentie levante se ta súper li forest - e victoriosimen venit li sole súper li horizonte - un long témpor il tamen stat, regardante in ti luce e escutante li voces del joy in li natura, li murmura del vent e li chiripada del avies - e tande, il regardat Indra - ma ella hat desaparit. Tamen, ella ne hat abandonat le; il sentit, que ella vivet in su interiore. Con un humore líber e limpid il descendet li scaliere e eat ad exter in li frisc e nov munde; lentmen il traeat li forestes e prates, vidente li luce circum se e in se, e li brillia súper li montes e árbores. Li homes ne vell esser altrimen, quam il videt les antey; forsan nu il vell vider lor desbellitá ancor plu clarmen, proque il portat li luce in se, quel dat le joy por viver; proque il sentit que li vive portat un valore in il self e forsan anc in un altri ente a quel il volet donar omni ti joy e bonitá quel il sentit in se. E il incontrat li homes; e il videt, que ili ne esset tal qual il sempre hat opinet; anc ti homes portat joy in se e lor facies lucet e ili salutat le calidmen e cordialmen; anc inter ili devet esser alcunes queles esset fidel e bon.   (26.1.1949)

--------

 

LI PRIM STEREOCINEMA

 

Recentmen in Moscva ha esset presentat 3 stereoplastic filmes colorat: un curt film pri li Moscovic zoo sub li titul "Inter animales", un altri pri li statal institute de circo-artistica intitulat "Sub li blu cupol" e un ulteriori pri "Un die con ínobliviabil impressiones" demonstrant li vive del yun pioneros (organisation infantin) in lor camp Artek in li Krim.

 

In su 3-annual existentie ti "stereocinemá" es li prim e singul stereoplastic cinemá in li munde. Per un modern scren de projection consistent ex millenes de micri linses vitrin it possibilisa al spectatores li tridimensional regardation sin alquel optic medie.

 

W.R. Raedler

 

-108-

 

 

Li jurnal LE MONDE, Paris, publicat in su numeró del 13.6.50 li sequent nova:

 

Un poliglott extraordinari

 

"Sr. Nils Magnus Holmer, professor in li Universitá sved de Lund, es un del max grand linguistes del munde. Il have quaranti-six annus de etá. Il scri e parla 200 foren lingues. Su tese de doctoratu concernet li sanscrit. Secun li "Basler Nachrichten", li lingues indoeuropan have null secretes por le. Il ha studiat anc li dialectes del Indianes del occidental hemisfere e li idiomas parlat de divers tribes negri e del Tsiganos."

 

Ti information amemora nus un enunciation del grand filolog e linguist Hugo Schuchardt: "De témpor a témpor on posi me li question: quant lingues conosse vu? e yo ne pecca pri modestie exagirat respondente: "Apen mi proprie".

 

Esque per hasarde Sr. Magnus Holmer vell esser minu modest quam su ilustri precessor? Yo ne pensa it. Il ha simplicmen devenit li victim del modern jurnalistica quel es avid pre sensationes. It es conosset que li naves max abracadabrant es precismen tis queles es glotit max facilmen de un publica sin discernement. Quant mult persones es capabil reflecter que por aprender 200 lingues in 30 annus on posse dedicar al studie de chascun de ili admaxim 2 mensus mem consacrante su tot témpor a ti tache. E quant persones es consciosi pri li facte que pretender saver scrir e parlar un lingue, si in su tot vive on ne posset dedicar a it plu quam 2 mensus, es un pur insanitá?

 

It es astonant que li sam homes queles, sin reflecter, advoca li usa de un lingue vivent (precipue anglesi) quam lingue international, plu ne sembla memorar que ili self besonat un minimum de 10 annus de studie por mastrisar lor propri lingue matrin. In li max mult casus mem to ne sufice e yo es inclinat afirmar que li proportion del persones íncapabil expresser se corectmen in lor lingue matrin, varia secun li países inter 40% e 80%. Li constatationes queles yo posset far pri to in mi propri profession es plu quam eloquent.

 

Li cause de ti deplorabil mancas es extremmen simplic. Li corect mastrisation de un lingue presuposi un summa de studies queles li programmas del scoles elementari es íncapabil furnir. Naturalmen on posse perfinir su conossenties e arivar a un gradu de perfection tre suficent in li usa de su lingue matrin mersí a un assidui efortie consacrat al letura de modellic autores e de bon stilistes. Ma solmen un litt minorité de persones hant finit lor studies scolari es pret far ti efortie. Lor instruction lingual va dunc necessimen maner deficient. Por tis qui vole aprender un lingue foren, li labor a furnir es ancor plu grand. Mem pos har aquisitet un bon conossentie fundamental del lingue, ili besona ancor mult annus de practica e de atentiv letura por vermen penetrar li spíritu del lingue e mastrisar su ínnumerabil subtilitás. Nequí posse pretender sparniar se ti efortie e arivar per un via plu curt al sam resultate. Assertet lu contrari e pretender aprender un lingue in quelc mensus o mem quelc annus es pur fanfaronada.    A.M.

 

-109-

 

 

LI LEGE DEL SERIE

 

Recentmen, in un sol e sam die accidet li aer-catastrofes max grav desde li comensa del aviation. Quin machines fracassat se intra 24 hores, fante plu quam 150 victimes, includet 50 mortes de un sol machine. On ne successat til nu elucidar li causes de ti quin accidentes.

 

It vell advere esser simplic explicar to per li sovente alegat "lege del serie", ma self si on vell provar justificar ti lege, on vell esser exactmen tam perplex quam antey. Ya li normal lege del probabilitá asserte li direct contrarie : si accide un cert eveniment un poc extraordinari, on posse admisser con un tre grand probabilitá que it ne va esser sequet de un sam o simil eveniment durant un cert durada de témpor. Si on tira li une in li loto, circa 99 sorteadas va esser necessi ante que it surti denov ex li urne. Ma li lege del serie asserte li exact contrarie : si alquó extraordinari accide, existe un tre grand probabilitá por que in max curt témpor lu sam o alquó simil va evenir.

 

Ambi leges manifesta se chascun die in li efectes e noi posse anc retrosequer les in li historie. Mult important inventiones decovritiones es fat presc in sam témpor, etsi de diferent homes e in diferent locos. E anc sovente temas litterari es tractat de diferent autores in sam témpor.

 

Pri to yo posse citar un propri experientie tre interessant : in li annu 1923 aparit mi roman "Rapanui", un raconta quel have quam teatre li Insul de Pasca in li Ocean Pacific. Li nómine indigen de ti insul es "Rapanui" e per mi roman (adminim yo opinet tal) it intrat por li unesim vez in li litteratura international. Or, in li sam témpor e mem in li sam mensu aparit anc in Paris un roman con li sam titul quel advere esset un modern raconta de pirates e de quel li action esset - in un maniere sat ínhabil - localisat sur li sam insul solitari. On posse nu suposir con un probabilitá quel confina al certitá que ti nómine plu ne va reaparir un sol vez in li litteratura. To va forsan dar nos un bon base por aclarar un poc li du leges mentionat.

 

Pro quo mani evenimentes acumula se in li sam témpor?

 

Yo opine que noi concepte li notion "vive-spacie" in un tre strett maniere. Nor vive-spacie es plu grand quam li munde ínmediat quel circumda nos. Noi es tro modest quande noi declara ressortissar a un microcosmo. In veritá noi apartene a un macrocosmo de presc ínfinit extension in quel manifesta se influenties ex distanties pri queles on semblantmen ne posse far se un idé. Quelcunc mey esser nor opinion pri astrologie, it es ínnegabil que un grand parte del homanité crede in it desde 6'000 annus e forsan altri 6'000 annus va dever passar ante que li pretendet o real efectes del astres sur li creaturas e evenimentes de nor terra va har esser arangeat in un sistema sur li funde del factes empiric. In li sfere mental-psical li distanties es certmen solmen relativ. Milliones de kilometres posse significar ínmediat proximitá. Noi posse pensar presc in sam témpor a un del max lontan stelles de nor hemisfere e a un altri stelle egalmen lontan quel es visibil solmen del hemisfere austral. Nor conceptiones sciential es conditionat per li potentie del modern telescopes (circa 250 milliones luce-annus). Du nebuloses queles dista circa 500 milliones de luce-annus in li un del altri, atinge in nor inteligent spíritu, in sam témpor, un strangi existentie ; ili incontra unaltru in nor cerebre ; il iexperi li existentie de unaltru.

 

-110-

 

 

It es dunc altmen versimil que tra li macrocosmo passa oscillationes por queles existe in li cerebre del terra, in li hom, un specie de receptor. Pro li enorm distanties queles ci es a considerar, on posse concepter hom e terra quam unité (ambi es ínfinitmen micri e, matematicmen, egal al altri) e pro to ti sensibilitá posse exister ancor por evenimentes. It es pensabil que in cert locos e in cert témpores ti oscillationes crucea unaltru, que ili forma un sorte de nodes con extremmen augmentat eficacitá. Si to eveni in li cerebre de selectet homes, plures de ili va trovar in sam témpor li sam scientific o altri fecund resultates. E si li node afecte evenimentes, tande tis-ci acumula se in un - cosmicmen considerat - tant micrissim spacie de témpor, que on posse concepter les quam absolutmen simultan.

 

In ti conexion it es passabilmen índiferent in quel maniere li accidentes es iniciat. In li casu del 5 grand accidentes aviatic, probabilmen li max divers causes cooperat : explosion del reservuores, ruption de un ale, colision con un monte, etc. It es significativ e presc misteriosi per quel diferent modos li cosmicmen conditionat resultate final posse esser causat. Li mecanisme per quel li serie functiona es certmen tam varie que su importantie es minor. Li strangi "vis major" quel iradia del node del oscillation, atinge su scope per omni medies, queles in ti moment es ye disposition. Homes e coses es ínrangeat per fortie in un evenida superior.

 

It sembla que in su importantie li lege del serie es ancor superat del leges de probabilitá. To veni forsan de que ili es matematicmen fixabil e que li matematica es un o forsan mem *li* lege fundamental del cosmo. On posso presc esser cert que durant un sat long témpor noi plu ne besona timer grand catastrofes de aviation e que un acumulation de tales, quam li recentmen evenit, ne va representar se ante pluri annus. Yo es presc inclinat a dir que li leges del probabilitá, transposit in nor notiones homan, representa un specie de legislative, durant que li lege del serie es li executive. Li lege del probabilitá fixa li témpor de cert evenimentes e lor acumulation, e li lege del serie execute les.

 

Theodor Heinrich Meyer

 

(Traduction ex "Die Presse", Wien, de E. Moess)

----------

 

QUO ES UN "SCOOTER"?

 

Secun "L'Officiel du Cycle" (Paris), li "scooter" es un motorcicle de variabil cilindrade, con du micri rotes e un continui planciere inter li avan-parte e li detra-parte. Sur it li motorciclist sede quam in un fotel.

 

In facte, li "scooter" es un motorcicle carrossat, tot nov, facilmen demontibil, tre comfortosi e con seductent aspecte. Malgré su present precie tre alt, ti vehicul obtene un imens success e on posse dir que it es "rey" in Italia. Li constructores francesi comensa interessar se tre mult pri it. E it es amusant constatar que nu on sercha un nómine altri quam "scooter" quel, on di, ne es populari e quel, adplu, es ja usat por denominar ti litt tamponant automobiles queles on vide in feries e parcos de amusamentes. On ha proposit quam nov nómine : "Moto-fauteuil", "Bi-car", "cyclecar", ma pro divers motives null ex ti nómines convene. Por ex., "cyclecar" designa ja un motor-carre con tri o quar rotes sin diferentiale.

 

Va Interlingue adopter simplicmen "scooter"? Un response de nor Academie vell esser benevenit, adminim de...

 

Georges Aguiré

 

-111-

 

 

INTERLINGUE DIE WELTSPRACHE

 

In fine, noi ha recivet exemplares del grand introductori libre editet in 1932 per E. Pigal in Franckh'sche Verlag, noi ha nominat "Occidental die Weltsprache", nu equipat de un crem covriment in fort paper e inrichat de quelc págines quam anteparole por clarificar li actual situation linguistic de Interlingue. Ti exemplares ha esset salvat ex li ruinas de Wien. Nor german-parlantes va esser felici posser comprar ti valorosi ovre de 256 págines por li precie de Fr. 5.-- sviss afrancat, che Interlingue-Institute, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia. Pch. Svissia : II.1969 ; Stockholm 176546 ; Copenhag 26972.

-------

 

DIE EUROPÄISCHE SPRACHE ENTSTEHT

 

Brochura de 32 págines, brochat, con 6 ilustrationes, scrit de W. Blaschke, sv. Fr. 1.20 afrancat che Interlingue-Institute (Recension in li proxim numeró).

 

Noi memora li sequent publicationes :

UNE LANGUE AUXILIAIRE : L'INTERLINGUE, Fr. 0.30 sviss.

ALMANAC INTERNATIONAL : Fr. 1.10.

------

 

UN NOV ABONNATE?

 

Recrutar un nov abonnate a COSOMGLOTTA es li max bon auxilie quel vu posse dar a nor movement! Per vor personal action, per discussion con vor conossetes vu posse ganiar un letor de nor revúe. Ples demandar de nos numerós specimenic con li carte de abonnament. Li nov abonnates va reciver 3 ancian numerós de nor revúe.   Administration

 

Precie del abonnament a COSMOGLOTTA :

 

Sviss Fr. 6.- = 13 s. 4 d. = Fr. 640 fr. = ned.f. 7.- = 2 dollares = DM 8.- = Lit. 1150.- = Fr. 70.- belg = sved Kr. 9.60 = dan Kr. 13.20 = norv. Kr. 13.20 = Kcs 90.- = pol.zloty 700.- = Soviet rubles 8.-.

--------

 

INTERLINGUE-LITTERATURA

 

Esque vu ja possede li brochuras e manuales pri Interlingue queles existe in vor lingue matrin? Esque vu ja comprat li Interlingue litteratura quel es anunciat in nor catalog? Vor comende va esser liverat del INTERLINGUE-INSTITUTE in Cheseaux s/Lausanne, Svissia.

------

 

 

QUANT ANNU-COLECTIONES DE "COSMOGLOTTA" VU POSSEDE?

 

Un cert númere de annu-colectiones de nor oficial revúe es quasi íntrovabil. Li possessores del complet colection es rarissim. Tamen vu posse ancor nu completar presc omni series de COSMOGLOTTA e quelc series de KOSMOGLOTT. Ples consultar li precies del colectiones in li págine 18 del nró 136/A. Li administration va informar vos pri li ancor liverabil cadernes.

------

 

CONTENETE: Li redaction de Cosmoglotta. - A. Matejka: Li finales. - J. Roux: Inqueste pri li metodes e medies del esperantistic propaganda. - Li problema del propaganda. - Bulletin pedagogic international. - Cronica. - Reunion interlinguistic international - Interlingue e li comercial firmas. - Dr Pfeiffer: Li vive. - A. Matejka: Un poliglott extraordinari. - T.H. Meyer: Li lege del seriee. G. Aguiré: Quo es un "scooter"? - Diverses.

----

 

Red. e Adm. : INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia.

 

-112-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.