| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 020 (oct 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

Numeró 20 (7)    COSMOGLOTTA, Serie B   Octobre 1938

 

Edgar de Wahl: Richess natural o patologic

 

Quam yo ja ha indicat multvez, li psicologic e psicofisic efect es caracterisat per to que in li spacie del max frequent usation, del special centres de interesse o necessitá vital, li diferentiation del images, conceptiones, perceptiones optic, acustic, palpativ etc. es plu grand quam in li altri partes. To sam on posse vider anc in li mental sfere e psichic dominia, talmen que in li sfere del interesse on distinte mult litt diferenties e finesses, queles in lontan dominias ne es prendet in calcul.

 

To noi vide in tal nominat tecnic paroles o abstract idés, u li sam parol posse significar mult divers nuancies, p.ex. li parol "redaction" posse significar tam li action de redacter, li institution redactent, li locale u it es practicat.

 

Si on compara con ti generalisation li imens richesse de derivates, p.ex. del parol diábol, quel in li medietá ludet un rol important in li psichica del homes, on va posser vider li incarnation de ti lege. Specialmen rich in ti relation es li popules romanic, pro li grand influentie del eclesie catolic:

 

Diábol, diábola, diabolessa, diabolon, diabolosi, diabolic, diaboletto, diabolettinio, diabolazzo, diabolissimo, indiabolat, diabolie, diaboleríe, diabolitá, diabolentie, diabolacho, diabolear, diabolificar, diábolmen, diabolettello, indiabolar, desdiabolat... es formes un poc occidentalisat del divers formes national (italian, hispan, francés, catalan etc.)

 

Qui conosse li sens del divers sufixes in Occidental strax posse capter li nuancies e diferenties che li divers paroles, queles nequande have li sam signification. Ja li possibilitá dar ti nuancies in un form occidentalisat monstra clarmen li instinctiv naturalitá de Occidental e li ver sense atribuet a chascun del sufixes in Occidental.

 

Lass nos nu comparar li possibilitás representat per Esperanto:

 

Noi vide que in li casu de "redaction", Esperanto ne possede ti vermen international parol, si noi abstrae del form "redakcío" quel sta extern del derivation esperantal. Ma vice to on have "redaktado, redaktistaro, redaktejo", nuancies superflú, pro que ne usat necú.

 

Qualmen su sta li cose con li derivates de diablo in Esperanto: "diabla, diableca, diableco, diabligi, diablacxo, diableto, diablego, diablajxo, fidiablo." To es omnicos.

 

On vide do clar, que ta u it es desirabil far diferenties, sublinear nuancies possibil e usat in li natural lingues, Esperanto es mancativ, e mem ti derivates queles it have, have un form usat necú. E ta, u in null lingue on fa diferenties, Esperanto trova necessi imposar al usator superflú finesses, e in form foren a omnes o usar un form simil al existent (with a little adjustment, quam di li criteries

 

-73-

 

de IALA) ma sin coherentie etimologic.

 

Occidental seque li leges psicologic e psicofisic, Esperanto un schema rigid e foren al vive.

 

Li Esperantistes defende lor lingue, assertente, que ti sufixes es superflú, proque ili significa lu sam e pro to es misguidant. In fact inter li supracitat exemples de occidentalisat romanic formes de derivates de diábol ne trova se ni un sol pare de paroles con totalmen identic sense.

 

Naturalmen on sovente ne va usar formes con un totmen special nuancie, ma to ne contradí a to que li sense del sufixes, queles reproducte formes trovat in li divers lingues, es rectmen interpretat in Occidental. Adplu nor exemples monstra que Occidental posse incorporar se per su sufixes paroles trovat in un grand númere de lingues, queles singul ne usa omni ti divers formes. Talmen Occidental monstra se quam li max rich lingue del future con un possibilitá de imens modulation ta u to posse esser necessi. It have li instinctiv potentiale vital in un gradu, quel til nu esset ínconosset in li plan-creat lingues. Esperanto, in contrari, possede un metode schematic, foren al postulationes del vive e del psicologie, e quel genite formes ne trovat necú ni per li form ni per li sense.

 

Por monstrar li diferentie del nuancies yo va ci dar li traduction o circumscrition in german.

 

diábola, diabolessa = Teufelin, Teufelsweib

diabolon = Teufelskerl (Dievelskerl, Deubelskerl)

diabolosi = voller Teufel

diabolic = teuflisch, wie ein Teufel

diaboletto, diabolettinnio = Teufelchen

diabolazzo = ungeschlachter grober Teufel

diabolissimo = Oberteufel, Höchstgrad eines Teufels

indiabolat = verteufelt, eingeteufelt

diabolie = Teufelei, teuflischer Gedanke, Idee

diaboleríe = Teufelei, teuflische Handlung

diabolitá, diabolentie = Titel, Teuflische Majestät, parallel zu majestá, excellentie

diabolucho = armer Teufel, jämmerlicher Teufel

diabolear = teuflische Gedanken haben, teuflisch handeln

diabolificar = zum Teufel machen, erneennen (vgl. santificar, deificar)

diábolmen = auf teuflische Weise, verteufelt (als Adverb)

diabolettello = Teufelskind

diabolallia = Teufelsbrut, Teufelspack

desdiabolat = exsorciat

indiabolar = zum Teufel machen, einteufeln

diabolist = Teufelsanhänger

diabolisar = zum Teufel machen, einteufeln, verteufeln

etc. etc.

 

-74-

 

 

Forsan on va dir: "Pro quo tant nuancies totalmen superflú?! On deve abolir li majorité de ti sufixes!" Ma li cose es ti que quasi omni ti sufixes es trovat in altri ja international paroles, queles on ne posse abolir; do li sense del sufix deve esser preciset, e si it ja existe, on posse usar it anc in altri combinationes. Do li richess de Occidental ne es un sorte de elefantíase, ma un tot natural e san exuberantie vital. Li possibilitás es enorm, ma it totmen ne es necessi usar absolutmen omni possibilitás.

 

Lu essential es que Occidental contene li potential possibilitás evoluer in ti direction quel li vive e historie va postular. Anc li maniere del expression del necessi nuancies totmen ne es prejudicat per li sufixes, nam sammen li evolution posse ear in li direction analitic secun modelle anglés, p.ex. "diabol-mann, fémina diabolic, diabolic maniere de acter, diabolic action, povri diábol, evocar diabolic furie", etc. etc.

 

E on ne deve castrar nor lingue despermissente li possibilitás de natural evolution!

-----

 

Ric Berger: Li verb Star

 

Ja in 1908 on discusset pri paroles defectosi de esperanto, queles li Idistes volet corecter. Couturat criticat por exemple quelc verbes de Esperanto quam far-i, dir-i in queles li finale del infinitive es expresset du vezes, per r e per i. Il opinet, pro li sam rason, ínpossibil scrir far-ar, dir-ar e adoptet in su Ido fac-ar, dic-ar. Li solution vell esser bon, si ne regretabilmen pro li sintetic passive de Ido per -es- e su esperantic finales -as, -is, -os, tal radicas fac-, dic-, vell dar acumulation de sibilantes just in paroles usat tre sovente: dicesas, facesos, facesez, etc.

 

Tamen, por un altri verb, stari in Esperanto, quel anc contene du vezes li finale del infinitive, Couturat decidet conservar li fals radicale star e dir in Ido starar. Il explicat que li ver radica latin es sta, e ne star, ma que it ne esset possibil adopter it pro que Ido separa st-ar, e li radical resultant, st-, vell esser tro curt.

 

Ja in 1909 un Idist, sr Böckl, criticat ti exceptional form star-ar con du successiv finales del infinitive e proposit li radicale stit- (stit-ar). Pos long discussiones li Academie Idistic adoptet li verb stac-ar quel have in fact solmen un sol vez li finale del infinitive.

 

Ti solution idic monstra un vez in plu li falsitá del base de Esperanto-Ido. In realitá, quam Couturat confesset, li ver radica es sta. Si on admisse, quam in Occidental, que li finale del infinitive es -r e ne -ar, tande necos impedi adopter li verb sta-r, quel da in presente: yo sta, noi sta. Ti radica permisse poy derivar regularimen li tot familie: sta-bil, sta-bil-itá, sta-bil-isa-r,

 

-75-

 

 

sta-bil-isa-t-ion, ín-sta-bil, sta-t-ion, sta-t-ion-ar, sta-t-ion-ari, con-sta-nt, etc. etc. Omnicos deveni natural e perfectmen regulari, e on ne besona plu atender li decisiones de un Academie por trovar li form de chascun derivate.

-----

 

Belgia, Flandria, Nederlandés

 

De sr Morris de Katelaere (Antwerpen), li redaction de Cosmoglotta ha recivet li sequent interessant geografic-linguistic remarcas:

 

Por li land Belgia noi trova li sequent términos: in Nederlandés België, in Francés Belgique, in German Belgien, in Anglés Belgium. In omnis trova se li radica belg. Francés usa un adjectivit form "belgic" in "Belgique".

 

Li nómin del population es (in singulare): Nl. Belg, F. Belge, G. Belgier, A. Belgian. Li adjective es: Nl. belgisch, F. belge, G. belgisch, A. belgian. In Occidental vu ja usa por li land: Belgia. Por li population yo proposi: Belgo, Belga, Belge. Lingue: ne existe. Adjectiv: yo proposi "belgic". P.ex. li belgic franc.

 

In li nordic demí de Belgia habita un population de 4.500.000, li majorité del belgic population, nominat in Nl. Vlaam o Vlaming: in F. Flamand, in G. Flame, in A. Flemisch. Li lingue Nederlandés have ta li local nómin de Nl. Vlaamsch, F. flamand, G. Flämisch, A. Flemish. Li region es nominat in Nederlandés secun li sam radica "Vlaam" quo ha dat "Vlaamderen" modificat per assimilation a "Vlaanderen". Ti form del nómin ha determinat li formes in altri lingues: F. Flandres, G. Flandern, A. Flanders. In Occidental it sembla me preferibil haver solmen un radica por li tri derivates. Flandr- sembla esser plu caracteristic quam Flam o Flem. Yo vell proposir: por li region Flandria (quam in Latin); por li homes: Flandrés; lingue: Flandrés; adjectiv general: flandrés (por homes e lingue); adjective por special regional-geografic términos: flandric: p.ex. li flandric suol.

 

Vu sovente usa li vocabul Holandés por designar li lingue Nederlandés. "Holandés" es un local denomination in li provincia Holland, quam in Belgia li sam lingue es nominat localmen e ínoficialmen "Vlaamsch (Flamand, Flemisch, Flämisch - Flandrés)". Ma li oficial e scientic nómin in Nederland quam in Belgia es "Nederlandsch" do "Nederlandés. Esque vu ne posse egardar to in vor revúes?

 

It es evident que li términos "Hollandés" e "Flandrés (Vlaamsch)" have lor importantie por designar li local e dialectic diferenties in li lingue populari e dialectic de ambi regiones: Ili deve do esser reservat a ti special signification. ----

 

Li remarcas de sr De Ketelaere merite plen atention. It es índubitabil que in li sovente desfacil decision pri nómines geografic li opinion del habitantes self del concernet regiones posse dar valorosissim indicationes por li solution.

 

-76-

 

R. Berger   Terribil menacies

 

Li colectiv response intitulat "Progreso atacca nos" e signat de Berger, Federn e Matejka ha provocat li colere de sr Cornioley, presidente e cassero del Ido-Union. Il inviat me un lettre qualificant me quam "mentitor, demagog, histeric jurnalist" etc.; e sr Heinz Jacob, secretario del Ido-Union, ha declarat al Institute Occidental que il "plenmen consenti" con ti lettre. Talmen li elegant vocabularium inaugurat de sr Röhnisch (on memora li famosi "dementes") sembla nu propagar se fructosimen in "Idonia".

 

Yo save tre bon que mi activitá in favore de Occidental ha exasperat li conservatori Idistes e yo ne expecta que ili va inviar me un certificate de bon conduida. In 25 annus de practica interlinguistic quam Esperantist, Idist e Occidentalist, yo havet sat mult ocasiones penetrar in li cordie homan. Do li injuries de sr C. ne astona me. It existe por il circumstanties atenuant: quande on es in sam témpor presidente e cassero de un societé in decadentie, on have du rasones vice un por perdir li self-control.

 

Ma pro quo ti explosion de colere? Pro que yo havet li audacie criticar su historie aparit in "Progreso": "30 yari de Ido".

 

Quande li redactor de Progreso signalat e criticat mi "Ver historie", yo considerat ti critica (quel esset adver poc comprensiv) quam normal e Cosmoglotta B mem reproductet it (p. 99 de 1937) sin adjunter protestation. On ne posse esser plu amabil vers un concurrent!

 

Ma quande li redactor de Cosmoglotta da su opinion pri li "historie" publicat in Progreso sub li signatura de sr Cornioley, ti ci es sufocat de indignation. Do il tolera ni li contradition, ni li reciprocitá. Su prosa il considera quam tabú. Si il vole mantener ti íntolerantie in su cariera jurnalistic, yo posse predir que in future il va nequande descolerar durant li 12 mensus de chascun annu.

 

Sr C. alega que su historie es solmen li manuscrite de su discurs fat in Paris 1937 ante conosser mi historie, e que il ne havet li jure changear it. Ma esque it do esset ínpossibil mentionar li nov conossentie, que Couturat e ne De Beaufront es li autor de Ido, in un ped-note o un parentese?

 

Sr C. explica que su historie del Delegation es basat sur li "Historio di nia linguo" quel prof. Jespersen ha publicat... in 1912! Il ne save que de 1908 til 1912 omni articules interlinguistic de prof. Jespersen esset controlat e sovente modificat de Couturat self, til quande prof. Jespersen, justmen exasperat de ti tutela, demissionat quam presidente del Ido-Academie e cessat omni colaboration ye "Progreso". Plu tard prof. Jespersen ha racontat plu líbermen li factes in su "Publika letro al Idisti" in Mondo 1927, in su libre pri Novial 1928 e in su recent "Men labore por un international lingue" (Novialiste 1937). Li documentation do ne manca, ma sr C. tace pri omni to; solmen li opinion de prof. Jespersen ante 1912 es digni de interesse!

 

-77-

 

 

 

Pri li "Historie" de sr C. vell esser mult a dir: sempre li sam version de Couturat, li sam dogma oficial pri li unic culpabilitá del Esperantistes. Omni erras de Ido, linguistic e historic, tacet. Ma it vell esser ínprudent citar ci li obliviationes e ínexactitás de su historie e anc de su lettre: sr C. vell exploder! Yo prefere atender til quande il va esser un poc calmat.

 

It es tamen interessant constatar que sr C. in su historie critica e moca li Esperantistes pro lor oposition al reformes. Il asserte que in li congress esperantistic de 1908 li "reformproblemo pasionoze ignoresis" e alude li "tragikomediala naraco" de ti congress.

 

Si on vole parlar pri li "tragicomic" escamotation de reformes, on ne besona retornar til un congress esperantistic de ante 30 annus; li recent Ido-congresses sufice quam exemples! nam in ili li "reform-problemo" esset ancor plu passionatmen ignorat. ON ne deve rider pri li altres quande on fa sam quam ili.

 

Yo constata solmen que sr C. permisse se mocar li Esperantistes pro lor ínmobilisme, ma strax furia, quande li Occidentalistes adressa li sam reproches a Ido. Li diferentie es curiosi!

 

Con un desarmant certitá, sr C. acusa me har sol scrit li colectiv lettre incriminat e har fat signar it del du altres. No, senior! Si Couturat dat li mal exemple far signar su "laboruro" de un altri person, to ne es un rason por creder que noi Occidentalistes imita le. In realitá nor response colectiv es li combination de nor tri responses separat. Yo es tre flattat vider que on atribue me li patrinitá anc del excellent argumentes de srs Federn e Matejka, ma yo refusa esser un furtard!

 

Sr C. fini su sermon per terribil menacies. Il scri me "Ocul por ocul, dent por dent". Si yo ancor un vez critica le publicmen, il va dar me un bastonada!

-----

 

"Votation pri Cosmoglotta"

 

Li redaction de Cg mersía sincermen pro li bell serie de responses al question-cedul pri Cg, quel noi inviat a nor occidentalistes abonnatores. Li responses testimonia pri li viv interesse quel Cg trova inter su letores e es nos tre, tre valorosi por li future de nor revúe. Pro que totvez li ultim nró de Cg B aparit con retard e li brevi témpor ancor ne permisset a omnis responder a nor 16 questiones, noi vole atender li nró de decembre de Cg por parlar pri li resultate del opiniones recivet; talmen tam multes quam possibil posse enunciar se pri Cg.

 

Solmen a un remarca quel trovat se in quelc responses, noi posse responder strax: Alcunes accentuat li diferentie de impression e propagativ valore inter li edition printat e poligrafat, e que li litt tipes de Cg B ne es egalmen apreciat de omni ocules. Ili questionat ca vermen li diferentie de custas inter printation e poligrafation es tam considerabil, e alcunes expresset esser pret payar un precie de abonnament plu alt, si Cg vole aparir con 12 numerós printat. ---

 

-78-

 

Sin inprofundar nos in administrativ detallies, noi posse responder, que in li present circumstanties un change ne es possibil: Un numeró de Cg B poligrafat (con covriment!) custa solmen 1/5 (un quinesim) de un numeró printat! On ne deve obliviar que interlinguistic gazettes havent 12 printat numerós per annu generalmen jui rich donationes o have mecenes por payar li deficite, durant que Cg vive per li intrinsic valore de nor lingue e per su propri medies, i.e. li abonnamentes payat - NB payat! e lor númere regretabilmen ne es identic con li abonnamentes liverat.

 

Li solution haver 12 numerós printat de solmen 8 págines es ínpractic, considerante li abundantie del materie a publicar e li vive sempre plu intensiv e expandet de nor movement. Sub li present conditiones - si noi ne trova un mecen - noi vell posser publicar 12 numerós printat de 16 págines chascun solmen si (a) li precie de un simplic abonnament es augmentat de SFr. 4.- a 8.- (ja li present precie es considerat quam sat alt de multes!); o si (b) noi gania 1000 (mill) nov abonnatores! Ti ultim es li max facil del indicat solutiones, si omni abonnatores - anc vu - vole far un propaganda un poc plu activ in favore de Cg.

Administration de Cosmoglotta

-----

 

Oscar: Litt observationes

 

In li restoration del litt cité on discusset li etern problema de alcoholisme, abstenentie, prohibition etc. Un audaciosi gast demandat que li restorator mey anc dir su opinion. Ti, un mann jovial e diplomatic, respondet nobilmen: "Quo vu vole...?! Yo es restorator, e it es me índiferent ca yo vendi a mi clientes trincages alcoholic o sirop de fructes..." Ti response esset considerat quam un bon joc e evocat grand aplause del auditores - sin mult reflecter pri li detallies e consequenties de tal atitude. - Tal reflectiones in contrari esset fat de quelc membres del societé de abstenentes, nam li sententie del hósped hat esset difuset tra li cité, e on discusset it. Alcunes accentuat li fact que alcoholic trincages es toxic e nociv, durant que trincages ne-fermentat es salubri; altres mentionat li experientie fat in cert landes, que per vendir bon trincages restoratores gania considerabilmen plu mult quam per alcohol, nam ili posse vendir les ne solmen a mannes, ma anc a féminas e infantes, do have un clientela considerabilmen plu ampli quam li venditores de alcohol. Ma presc omni abstenentes concordat pri interpretar li response del restorator nullmen quam un geste de generositá e largess de vispunctus, ma quam un oportunisme astut e sin conscientie. Nu, abstenentes facilmen exagera; to certmen es debit al influentie del alcohol - ne trincat...

 

Pro quo yo memora ti historie, quel ne have necun relation al interlinguistica? Nu, yo audit cert interlinguistes professer: "Yo es in unesim linea mundlinguist, e li sistema es un afere secundari." E yo audit li comentaries de cert altri interlinguistes, queles insistet pri li fact, que mecanistic sistemas falsa li lingual

 

-79-

 

 

sentiment de lor adeptes ("intoxicar"), durant que natural sistemas es conform a lor san e natural maniere pensar e parlar; e de altres queles mentionat, que per un lingue ínmediatmen comprensibil on atinge un tre grand publica, mult plu grand quam per un lingue comprensibil solmen a iniciates, e que in consequentie un vermen astut interlinguist volent far profit... ma ili petit me ne trahir li secrete comercial de lor firma.

 

 

Que li argumentation tendent a convicter li grand publica pri li necessitá, utilitá e comoditá de un Lingue International ne depende del special sistema propagat, to es un fact ne besonant grand demonstration. It do nullmen astona, que, desde Volapük, Esperantistes, Idistes e Occidentalistes ha sempre successivmen transprendet un bon parte del argumentation de lor respectiv precessores. Ti comunitá del traditional argumentation es tot natural e ne posse frappar nequem.

 

Mult plu astonant it es, si alquel argument ea li via contrari, i.e. si un schematic sistema prunta un argument considerat quam specific por Occidental: sur li márgine del "Monatala letro", mensual circulare del "International Language (Ido) Society of Great Britain", chascun qui vole posse leer un textu propagativ printat quel contene li sequent frases:

 

The Auxiliary Language Ido (Reform-esperanto) is a synthesis of all the natural elements of the living languages. Ido is therefore the best key for the easy apprehension of any living language.

Li auxiliari lingue Ido (Reform-esperanto) es un sintese de omni natural elementes del lingues vivent. Ido es pro to li max bon clave por facil aprension de vivent lingues.

 

To es nov. Ne li argument, ma su aplication a Ido. Céterimen to ne impedi li pruntatores combatter in lor ideologie omni naturalitá quam caotic, ínregulari e desfacil... quande ti naturalitá trova se che su possessor legitim. In omni casu noi Occidentalistes debi mersí a ti certificate de bonitá de nor argumentation, nam generalmen on ya ne prunta coses queles on considera quam mal. Tamen, forsan, sub ti circumstanties, it vell esser in future un poc plu polit plu ne denigrar quo on prunta! On ne mey sputar in li bronn ex quel on ha trincat.

-----

 

ON SCRI NOS

 

Pranas Otas, Lituania, laborero, pos circa 2 mensus de studie, scrit a sr de Wahl un carte, quel noi reproducte in sequent con omni erras (corection in parentese) quam exemple del facilitá de Occidental por laboreros de lingue matrin non-occidental:

 

"Tre estimat Senior! - Yo mersia vos sincermen pro li informationes e librette pri li bell e rich mundlingue, quel yo ja posse utilisar pos curt studie: Chascun hom va mersiar eternmen vos, car Occidental-creator. - Yo sempre va mersiar anc al institute por li auxilie e revues. - Estimat Senior! Till (til quande) mi adhesion

 

-80-

 

a APIS va esser inpressat (printat) in li "Cosmoglotta", forsan vu posse inviar a me celc (quelc) adresses de occidentalistes ex divers pays (landes), con quis (queles) yo vell posser corespondar (coresponder) pri divers temas e progressar (progresser) in li lingue. -- Ples auscultar (escutar) mi pet(ida)! -- Si vu, car senior, nu ha(ve) alqual desnecesial (ínnecessi) Occidental-revues o insigne ples anc invia(r) a me, nam pro material causes yo ne posse to atinar (atinyer). Occidental-literatura es a me max car quam omnicos. Yo va payar per bon labores. - Vita (mey viver, o vivat) Occidental e su creator! - Con respectos(i) salutationes, Pranas Otas, Zem. Kalvarija, Lituania, 10. aug. 38."

 

 

Un recent abonnator de Cosmoglotta, sr K. en Egiptia, scri a un de nor colaboratores un lettre tre interessant, ex quel seque li partes essential in version Occidental:

 

"Yo sequet vor consilies e ha abonnat Cosmoglotta e complet li Radicarium Directiv. Con ti documentes e ti altris queles vu ha inviat me antey yo posset facilmen convicter me que Occidental es un enorm progress in comparation a Esperanto, pro que it es - sin contestation - ínmediatmen comprensibil por quicunc have quelc conossentie del lingues europan. Lass me tamen dir vos que yo have li impression que it es forsan plu desfacil a aprender, forsan pro li "liberalisme" del regules tam diferent del regules *categoric* de Esperanto. - In plu, un cert evolution deve har fat se desde li orígine, nam cert términos es diferent secun ca on consulta li documentes datat de 1928 o tis datat de 1934: (Mi = Yo; Mu = Mi; duti, triti, quarti = duant, triant, quarant etc.) Mem li duesim regul por trovar li radica del perfect (si li ultim líttere e d o r...) ha esset augmentat plu tard: (si li ultim líttere es d, g o r...).

 

Talmen ti documentation in evolution constant sembla esser preferibilmen un materiale de studie (céterimen excellent) por iniciates, por labores in "laboratoria". Ma it ne sembla me esser destinat al propaganda, o adminim ne al edification del grand publica profan. Yo bon comprende que probabilmen li medies por haver li amplitá del propaganda esperantistic. It visa do preferibilmen tuchar persones "ex altri campes", i.e. persones ja convictet pri li Lingue International. To es damage! Tam plu quam persones queles ja ha sufret li "deformation" esperantistic have desfacilitás liberar se de ili por utilisar li regules liberal de Occidental. Durant que li publica profan, ne pre-influentiat, vell sin dúbite esser plu facil a ganiar. Ma, quam yo ja dit vos, li "materiale" ne sembla ancor pret por ti destination. Es to intentionat? convicter (o victer!) antey li citadelle esperantistic ante expander in li publica ti marvelosi instrument de comprension?

 

ples ne creder trovar in mi observationes...alquel oposition al propagande de Occidental, precipue ne in profite de...Esperanto! In contrari, yo desde nu have ye mi disposition omni argumentes necessi por mi colegos de nor litt gruppe Esperantistic, ma yo regreta indiger ancor argumentes por li profanes ganiabil..."

 

-81-

 

 

Sr K. tucha cert aspectes de problemas queles sin dúbite interessa mult coidealistes, e noi debi mersí a il pro har posit les in tam clar maniere. In fact, Occidental, sam quam Esperanto, Ido e etnic lingues ha passat un cert evolution, quo explica alcun divergenties inter divers publicationes. Ye li nascentie de Occidental, sr de Wahl ha publicat solmen tre litt claves, e ili, sam quam li radicarium dat preferibilmen general directives e ne un schema fixat in omni detallies. Il ha plurivez declarat se contra omni rigid schematisme e accentuat que libertá es plu facil quam regules contra li instinct. To esset un grand avantage del linguistic vispunctu, nam it lassat e lassa ancor grand facilitá al evolution, quam on ya ne posse previder in omni detallies, e quel, pro just li elasticitá de Occidental, nequande posse chocar contra fundamental partes de su structura, quam it fa che li schematic sistemas. Del propagandistic vispunctu it esset un desavantage - benque it nullmen ha impedit li notorimen dinamic progress de nor movement - nam durant li comensa, li "heroic" epoca de Occidental, chascun person quel volet publicat un manuale de Occidental basat sur li principies comun ma indicant detallies secun li respectiv gust personal, sin cuidar demandar un aprobation capabil garantir un paralelisation central de omni manuales. Nor letores havet ancor recentmen ocasion audir pri un tal casu. Ma in parte to esset excusabil: til nu noi ancor ne have un grand standard-ovre autoritativ por omnes in caracter del Fundamento del Esperantistes. On do deve ne, quam fa cert espritosi adversarios de Occidental, mocar "que hay tant formes de Occidental quam grammaticas", ma in contrari admirar li alt gradu de unitá quel Occidental ha atinget malgré li manca de decisiones central. Nu, quam on save, labores de standardisation de nor lingue es intentionat e in parte ja comensat. Pos to nor lingue va esser in alt gradu unitari e unificat - ma ne schematisat! noi va bon cuidar lassar li necessi libertá por ne impedir li lingual evolution natural! Li augmentation del regul de Wahl, i.e. su elargation al líttere g es debit al certmen laudabil fervore de cert coidealistes, ma it nequande ha esset aprobat de sr de Wahl self, quel opine ínutil far un regul special por du o tri verbes de litt frequentie e queles mem posse esser viceat per altris in ocasion de un standardisation de nor lingue.

 

Sr K. tre justmen alude al manca de "medies". Altri sistemas, sub li pretext sive esser li unic sistemas considerabil, sive esser li resultate unificant de un decision colectiv, autoritatosi e definitiv, ha savet capter rich donationes queles permisse les editor numerosi manuales, lexicos e materiale de propaganda, durant que Occidental posse obtener su materiale solmen tre poc a poc. Considerante ti impediment, e comparante nor propagandistic resultates atinget quasi sin moné con tis de altri movementes queles ha dissipat summas de 6 e plu mult ciffres por trovar se nu in stagnation o decadentie, on posse esser contentissim pri nor resultates, e omni nor amícos mey esser convictet, que nor centrale labora con "plen vapore" por plenar li lacunes ancor restant in nor litteratura e materiale.

 

-82-

 

 

Concernent li propaganda, li alternative inter "altri campes" e "publica profan", ne hay un intention excluder un in favore del altri. It depende del special capabilitás del singul coidealistes a qual propaganda ili dedica se. Multes pensa quam sr K. Altres fa valer que in fact, quam di sr K. li propaganda che li profan publica vell esser mult plu facil, si noi antey successa esser li unic sistema "sur li mercate". It es ver, que in li stil de cert de nor coidealistes li "deformationes mental" causat del schematic sistemas ancor ne sta completmen eliminat. Ma in altri látere it es un fact, que li grand majorité del max activ e ductent coidealistes es Ex-Idites, ganiat a nor afere per energic polemica. Anc li propaganda inter Esperantistes ne es a negliger: Ex-Esperantistes in general es tre disciplinat e activ e fervorosi Occidental-propagatores, e ili adapta se al mentalitá Occidentalistic plu facilmen quam Ex-Idistes. Ma it es cert, li propaganda inter li profan publica ne deve esser negliget, e va esser continuimen accentuat in li future. Noi tande cordialmen atende li colaboration de sr K.

 

 

Li secretario de un francés Esperanto-gruppe comendat in junio quelc ovres pri Occidental...: "...e ples junter un materiale max complet possibil e specimenes de omni articules de propaganda. Noi va profundmen studiar li question de Occidental e si nor judicament e questiones che divers linguistes es tam favorabil quam nor unesim impression (ancor superficial) noi va far por Occidental un propaganda tam activ quam ti quel noi ha fat por Esperanto - nam noi ne es sectarios ma universalistes. Noi considera que tal litt modificationes quam tis de Ido ne permisse demolir li labore fat de Esperanto. Ma, in contrast, li valore del comprensibilitá ínmediat, li formation natural, li evoluibilitá de Occidental apare me avantages tam considerabil que to vale li pena recomensar li labore por que it mey progresser plu rapidmen.  ..." Bravo, car samideano! Vi un interlinguist digni de su nómin. E ples notar, que ti Esperantist generosi e vigil ne es un alt lingual functionario de Esperanto, ma, quam vide se ex altri partes de su lettre, un laborero sam quam su camarades.

-----

 

Lexico de Occidental: Li comensa del edition del "Lexico de Occidental" devet regretabilmen esser plurivez ajornat in favore de labores plu urgent. Noi peti li subscritores del ovre excusar to. Noi posse predir con passabil certitá, que li unesim liveration va aparir ye li comensa de 1939. Ples ancor patientar vos quelc témpor!    Institute Occidental

-----

 

CASSE DE PROPAGANDA: 4. liste: Sfr. 294.45 -- 5. liste: Littlewood (Groningen) 2.-; Wahl 12.50; I. Federn 2.-; Wahl 5.-; Maj. H. Tanner (Bern) 5.-; Littlewood 2.-; Wahl 7.40; Björkman (Jänkisjärvi) 8.10; F. Tjernström (Hällaström) 10.60. Summa: SFr. 54.60. -- Summa total: SFr. 349.05. Cordial mersí F.L.

 

-83-

 

 

LINGUE VIVENT

 

Quelc linguistic responses: Pluri coidealistes critica li form radica (rádica) e postula li form radíce, quam li sol regulari derivation de L. radix - radicis con accentu sur i. It es clar que un tal form vell haver du mancas, i.e. complicationes absolutmen ínnecessi in ti casu. (1) li pronunciation del c vell changear in li derivation: radíce, ma radical. (2) On vell dever scrir un accentu sur i, proque li parol vell representar un exception del regul que ic ne es accentuat. Omni to es evitat si noi prende li form radica. Nor latinistes e doct grammaticos revolta e trova un tal form ínpossibil proque ínnatural e arbitrari. Ma... si noi have un form analog in un lingue natural crescet, esque vermen noi ne have li jure adopter it anc in Occidental? Nu! Just un tal noi have in italian "radica". Do secun li principies fundamental de Occidental: "junter quant possibil regularitá e naturalitá", just li form "radica" es li sol rect e apt por ti parol. Tal critica e mem individual usation de un apocrif form "radíce" es un del consequenties del ínsuficent conossentie del factic materiale e leges linguistic.

 

Noi esset e es ancor superversat de criticas pri ti o altri parol o form, e propositiones de corectura e prendet amelioration de Occidental, sovente pro pur national preferenties. To fa nos naturalmen mult superflú labor e custas e per to impedi mult altri important labores necessi por li expansion e victorie de Occidental. Sovente li persones mem ne mastrisa self li lingue e ne ha penetrat in li essentie e fundamental caractere de Occidental. Pro to noi peti tal yun impetuosos, specialmen anteyan Idistes, ante critica e nov propositiones (1) studiar li formes e derivation in un max grand númere de lingues, e ne solmen romanic, ma anc germanic, slavic e altris, (2) consultar anc etimologic lexicos, specialmen tis de romanic e germanic linguistic e (3) ne obliviar que ne sempre existe un ideal solution quel completmen coresponde tam al regularitá, naturalitá, stil de Occidental, internationalitá, quam al propri gust personal. In fine on ne mey obliviar, que Occidental ne es un project fat in quelc mensus, ma li resultate de plu quam 30 annus de exploration e experimentation.    E.W.

 

Rem. d. red.: Con special plesura noi publica ci un contribution de sr de Wahl a "Lingue Vivent". Considerante un cert paralelitá inter partes de it e del precedent articul "Un sincer parol a nor novicios", it apare util mentionar, que li du articules es scrit índependentmen de unaltru, e que ti de sr de Wahl ha esset redactet ante li altri. On vide per to li continui e general actualitá del idés expresset in ambi. Li secretariatu del Occidental-Academie desira adjunter, al adresse de quelc propositores atendent response a lor propositiones, ex Tallinn o Chapelle, que noi ne responde - pro manca de témpor - a change-propositiones queles ne satisfá li sequent conditiones:

 

-84-

 

 

(1) Li propositor deve pruvar, que il apartene al Occidental-movement desde adminim un annu, o que il ha studiat Occidental ja desde tant témpor. - To ne es necessi, si li propositor posse suposir que ti fact ja es conosset.

 

(2) Li proposition deve esser scrit in perfect Occidental, sin alcun erra, por pruvar que li propositor save usar Occidental ja tal qual it es.

 

(3) Li propositor deve indicar que il possede "Spíritu de Occidental" -- altrimen it va esser suposit apriori, que li propositiones es causat per ignorantie del principies de Occidental.

 

(4) Omni proposition deve esser completmen motivat. It ne sufice dar listes pri li paroles present e li formes preferet vice ili.

 

(5) Por li response deve esser juntet un Bon de 30 cts. del Institute Occidental o un international respons-cupon postal. In casu de ne-response pro ne-satisfation a un del altri conditiones, li Bon ne va esser ni retornat ni altrimen compensat. Li propositor tamen posse demandar anticipatmen, que in casu de ne-response li manuscrite mey esser retornat, li porte essente payat per li Bon.

 

§ § §

 

Simplic o duplic negation? In "Spíritu de Occidental" va aparir un articul ex ancian Kosmoglott, in quel senior de Wahl explica pro quo li duplic negation es preferibil. Ja li unesim claves contenet alusion pri li duplic negation. It es plu international e plu psicologic. Li simplic negation (plu logic secun un matematical conception del grammatica) esset introductet in li practica de Occidental per li Ex-Idistes. It ne constitue un grav erra; ma on deve memorar que li matematica in quel un duplic negation deveni positiv, es un munde de altri leges quam li lingue. Do, amatores de bon stil occidental: ples preferer li duplic negation ("to ne fa necos", "yo ne ha videt nequem", "yo ne conosse necun chinés") ma solmen quande li ne precede li altri parole negat, e quande it ne precede it ínmediatmen ("nequí ha venit". "Yo ha videt ne nequem - yo ha videt un mann").   I.F.

 

 

A sr Ralst e altres: Mersí pro li questiones. Ples ancor esser patient: Alcun questiones besona un cert labore por lor response, pro to noi regreta ne sempre posser responder ja in li nró sequent de "Lingue Vivent". 

 

Quelc letores ha demandat que "Lingue vivent" mey dar exemples de traduction secun li modelle de un del national Occidental-Bulletines. Essente un international organ, Cosmoglotta ne posse far to in cadre tam ampli quam un national organ quel torna se a letores de quasi exclusivmen un sol lingue matrin. To on va facilmen comprendet. Cosmoglotta vell dever dar exemples in pluri lingues e vell dever restricter se a specialmen frequent exemples del grand lingues Anglés, Francés, German, Hispan, Italian e Russ. Un special articul o serie de articules pri li important e interessant problema del tal-nominat "faux amis" es projectet por li comensa de 1939. Ma in general li exemples de traduction etc. resta reservat al national Occidental-organes. In future, "Lingue Vivent" va dar plu mult consilies e exemples. Lor temas depende del questiones arivant.   I.F.

 

-85-

 

 

CRONICA

 

ANGLIA: "Daily Mail" del 1.8. (comunicat de sr Raxworthy) scri pri li Esperanto-congress in London inter altricos: "...It es remarcabil que Esperanto ne ha fat plu grand progress, benque inventet ante un generation. Forsan li explication es que Anglés es un rival tro potent. In nor lingue elementes latin e germanic es talmen mixtet que ili relationa it con ambi grand families de lingues europan. It have anc li avantage esser ja li natural lingue de presc 300.000.000 homes. Anglés have li suprem valore que qui mastrisa it have access a mult del max grand litteratura." Ti argumentes ja esset plurivez tractat de nor vis-punctu, noi do abstene de comentar.     Red.

 

CATALONIA: Alexandre Deulofeu ha publicat un libre "L'evoluciò social" de circa 200 págines in catalan con un resumate de 40 págines in Occidental. It es recivibil de C. Varela, 5 Macià, Figueres, Catalonia e va esser recenset in li proxim bibliografie de Cg B. In "La Publicitat" del 10. julí, un senior Rafel Tasis i Marca fini su recension pri it con li sequent inteligent paroles: "...li devotion del autor por un idioma artificial quel il nómina "Occidental", e quel, ye prim vise, sembla un arbitrari mixtura de catalan, italian, francés e anglés. Li resumate de su ovre in ti idioma absurd, quel covri un duantene de págines, es solmen un demonstration de quel yo ne vide ci li utilitá." Li senior del sonori nómin oblivia que li lingue catalan ne apartene a tis queles es generalmen docet in li scoles del munde. -- "La Humanitat" del 20. julí contene un long recension del revúe "Catalonia in Lucta" e cita mult lettres recivet in response ex extrania.

 

FRANCIA: Li articul de sr Régis Messac in "Le nouvel âge" pri Occidental (cp. Cronica Cg A may 1938) questionat inter altricos li Esperantistes in quo consiste li utilitá del acusative. In li nró del 20. junio del sam jurnale, un Esperantist prova responder, e sr Messac replica. Manca de spacie impedi nos detalliar ci, ma li brilliant argumentes de sr M. va esser citat in proxim Cg B.

 

ITALIA: Ha aparit nró 5, august 1938, de "Italia Filatelica e Cosmoglotta" con 5 págines in Occidental e pri L.I.: Un bon articul general historic de sr A. Lavagnini, un textu comwparativ con "Mondi Lingwo", un lettre apart a sr Canesi pri L.s.F., e un discussion de sr Rädler pri li interna ideo". Un grand portrete de sr de Wahl orna li covriment. Li diferenties de opinion inter li redaction del dit revúe e nos ha, quam previdet, trovat un felici solution e liquidation: Li Central Oficie del Occidental-Union ha permisset al revúe junter li nómin "Cosmoglotta" a "Italia Filatelica", e li redaction in compensation ha obligat se sequer li redactional principies de Cg concernent puritá lingual e abstenentie de politica. Ti arangeament esset ratificat per li Senate del Occidental-Union. noi mersí sincermen pro li comprendent atitude de director sr Bevilacqua e posse nu sincermen

(v.p. 87)

 

-86-

 

 

BIBLIOGRAFIE

 

Interlinguistique de Ph. André Schild, Fontainemelon, Svissia, 1938. poligrafat, 34 pág. formate normal A 4. Precie fr.sv. 1.20. Li libre es comprabil che li autor. Li Institute Occidental, Chapelle, es pret mediar comendes.

 

Un Esperantist interprende dar un objectiv comparation del tri lingues Esperanto, Ido, Occidental...e successa. Un sinoptica del principies, del grammatica, mem del derivation, principies e exemples, concis e corect. Circa li demí del ovre es un lexico comparativ del vocabules diferent in li tri lingues, ordinat secun li alfabete francés. Rar e brevi comentaries in francés anc in li altri partes nullmen diminue su valore anc por persones no comprendent francés. On posse criticar detallies, un litt superficialitá in li exposition del principies, in quelc formes. In li verb-tabelles li repetition del parol "auxiliare" abreviat che Occidental crea li tipografic impression de complication contra claritá che li schematic sistemas. Ma to es bagatelles, e on mey memorar que li ovre ne apari con pretension esser scientic, neutral e objectiv. Esser to sin pretender it es mult plu bon quam pretender it sin esser it... Generalmen on deve dir, que in omni schemas comparativ Occidental es ipso facto handicapat contra li schematic sistemas creat secun schemas e por brilliar in schemas. Li valore e superioritá de Occidental monstra se in li practic aplication e ti es representat per un ampli textu comparativ, prendet ex li francés originale de A. Meillet. Por esser complet, li covriment mem porta li insignies del tri lingues. In summa: un ovre instructiv e recomendabil. Li leibilitá es excellent.   I.F.

-----

 

 

(Cronica, continuat de p. 86) recomandar ti revúe quam neutral e bon-lingual anc a non-italian Occidentalistes. Omni util informationes da li director de "Italia Filatelica e Cosmoglotta", Cav. Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano.   F.L.

 

SVISSIA: "Revue Internationale de Sténographie", julí/august, contene un articul propagativ pri Occidental con explication pro quo ne Esperanto. -- Reclames pri Occidental continua in li oficial jurnale del posteros, in ambi editiones (german e francés). -- Li Institute Occidental havet li grand plesura reciver li visite de sr Littlewood ye li fine de julí. It esset ocasion deliberar pluri important aferes, precipue li preparation del grand curs projectet secun li nov metode. Ye su retorn, sr Littlewood havet ocasion incontrar anc srs Berger, Matejka, in Lausanne e Nidecker in Basel.

 

TCHECOSLOVACIA: Durant august e septembre, "Nezavislá Politika" publicat multvez in e pri Occidental. Pro que ti publicationes sempre tuchat actual politic evenimentes, noi abstene de un recension plu detalliat.   C.R.

 

-87-

 

 

OCCIDENTAL-UNION

Important comunication!

 

Secun § 28 del statutes li Senate del Occidental-Union deve esser electet per li plenum (= omni membres del Occidental-Union). Ti election va evenir in fine de ho-annu. Chascun land have jure proposir 1-3 candidates (anc plu mult, ma admaxim 3 es electibil). Li landal functionarios es petit relater con li clubes e membres de lor land por selection del candidates. Li nómines del candidates oficialmen presentat mey esser comunicat al Central Oficie del Occidental-Union in Chapelle (Vaud), Svissia ante li 1-esim decembre 1938.

Li Director: Fred Lagnel

 

Contene: E. de Wahl: Richess natural e patologic. -- R. Berger: Li verb star -- Belgia, Flandria, Nederlandés -- R. Berger: Terribil menacies -- Votation pri Cosmoglotta -- Oscar: Litt observationes -- On scri nos -- Lingue Vivent -- Cronica -- Bibliografie

-----

 

-- A ti numeró es juntet un specimen del Document 200, reedition del famosi "yelb-brun prospect". Atention! Qui retorna nos un exemplare falsmen paginat, recive 10 exemplares gratuit quam premie.

 

-- Anc li marcas glutinabil es denov recivibil, 100 expl. por SFr. -.80 afrancat.

 

-- Vu facilisa nor labore, si vu renova ja nu vor abonnament a Cosmoglotta (Fr 4.-) o vor membre-contribution al Union (Fr 5.-)

 

-- Ples utilisar li juntet carte de comende.

 

-- Ples demandar nor verd propaganda-cart!

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.