| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 021 (dec 1938)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

Numeró 21 (8)    COSMOGLOTTA, Serie B    Decembre 1938

 

Edgar de Wahl: Quelc exemples in natural lingues e quo ili doce nos

 

Durant que cert persones calumnia Occidental pri mancant autonomie e reserva a lor sistemas li exclusivitá del epitet "autonom", altres just critica li tendentie de Occidental a autonom paroles, quam p.ex. ínreal, desfacilitá, comensa, posser, atinger, ganiar, extinter etc., vice queles nor "omnicos-plu-bon-saventes" postula irreal, difficultá, commenceament, pover, extincter etc. etc. Pro to yo ci vole demonstrar quelc simplificationes e regularisationes fat in divers natural lingues. To va monstrar nos que li regularisationes in Occidental es ancor mult plu caut e traditional quam pluri modern evoluet lingues. Occidental just tene li medie inter li fossil relictes latin e ti modern formes:

 

Francés: interromption, patriotard, je vas mourir (canadian francés)

 

Anglés: concoct, fanaticism, agentive, dramatist, greenery, unreality.

 

Hispan: amistoso, adquisición, eugenésico, actitude, aniquilar (= anihilar) (cp. Occidental simplic, Hispan codigo), eyector, reflectar, -ador, -ación, inamovible, inmortal, inmergir, inpardonable, conmutación, conmensurar, desmejorar (vice pejorar!), misionista, sugestiones.

 

Portugalés: estudar, estudo, desapparecer, depositado.

 

Italian: genesico, femminile, telogale, tralasciato, automa, aprendista (F aprentis), millenario, comandare, cominciare, comento, comodo, comune, omnipossente

 

Sved: seglation.

 

Catalan: comens, atényer, gonyar, milesme.

 

Provenzal: ganher, atenher, estenher (F. éteindre), estracte.

 

Nederlandés: religie.

 

Russ: religia.

 

Lu principal por un Lingue International es perducter omni possibil regularitá secun su propri regules quel es conciliabil con li postulation de naturalitá, internationalitá, simplicitá etc. Li antiquat scientic latinismes va viver in quant ili es international, i.e. trovat in li majorité del lingues civilisat. Pro ti omniconosset expansion ili posse conservar un form ínregulari, proque tal form, quam ja conosset quasi partú, ne es plu sentit quam exception. Ma on ne deve pensar que quelc comun romanic ínregularitás es international, p.ex. formes quam "quintuple, centennari" etc. Tales on posse tre bon vicear per "quinuplic, centenari" etc. format secun li regules de Occidental. Un lingue *ne* es un conglomerate o mosaica de paroles de divers form e fonetica, ma un autonom, harmonic in se, quasi organic totalité, mey it esser natural crescet o artificialmen evoluet o mem composit. Omnicos deve esser submisset a un unitari stil e fonetisme.

 

Ti condition es li primari ex quel exflue omni altri qualitás, secun li postulationes queles on fa, ma sin ti condition un "lingue vivicapabil" ne posse exister.

 

-89-

 

 

 

Inter li Lingues international tal lingues esset Volapük, Esperanto e Occidental (+).

 

Lor success es just explicabil per lor autonom intern homogenitá. Provas corecter, introducter un altri stil strax ruinat Volapük. Li cent provas corecter Esperanto fallit. Li un, Ido, essent bentost eliminat ex li grand concurrentie, e su fate monstra que Zamenhof havet rason. Ido decomposi se pro manca de intern homogenitá causat per li circumstanties que it es un product de colaboration de pluri persones con diferent gustes e stil. Li tri supra citat lingues, Volapük, Esperanto, Occidental es unitari ovres de autonom persones con clar idé e direction. E li morale del historie: On ne deve "corecter" - on deve far nov labor plu bon secun un nov idé ductent.

-----

 

(+) Ido, essente sempre in corectida, ancor ne ha atinget su final form harmonisat, malgré li decretet "periodo di stabileso". Latine sine Flexione ne possedente un propri sistema de derivation, es privat de un possibil progress e resta un torso. Novial es just nu in un periode de intern harmonisada, li fine de quel noi posse expectar con interesse.

-----

 

Li acord con li Idistes: Quam ja mentionat antey in Cosmoglotta B, li Ido-revúe "Progreso" desde quelc témpor favora li general idé de un cooperation inter li sistemas e reprocha nos Occidentalistes, que noi ne vole cooperar. Respondente a ti reproche e pro manca de un programma concret dat del Idistes, li administration de Cosmoglotta ha formulat un proposition realisabil: cumulativ abonnamentes de Cosmoglotta e Progreso ye precies reductet durant un annu. Pos un discussori corespondentie inter li administration de Cosmoglotta e li secretario del Ido-Union, ti proposition de un acord, con cert modificationes demandat del Idistes, ha esset votat e in principie acceptet per li comité del Ido-Union. Li textu definitiv del acord in ambi lingues ancor ne es fixat completmen, quande ti lineas ea scrit. It va esser publicat in li unesim numeró de Cosmoglotta B in 1939. Li punctu essential es: que chascun payant abonnator de ún revúe va haver li jure a un abonnament ye precie reductet del altri revúe durant 1939. Noi crede posser recomandar a nor abonnatores utilisar ti privilegie, si ili desira conosser un lingue unic in su specie, creat precipue del matematico Couturat e basat cardinalmen sur li principies de logica e unisensitá, e conosser li argumentes queles su adeptes alega in favore de lor interlinguistic conception. Noi anc expresse li sincer desir, que mult Idistes mey profitar del abonnamentes reductet de Cosmoglotta; noi devet ancor recentmen constatar, que omni informationes del Ido-presse relatent Occidental es passabilmen íncomplet e ínexact. Li letion de Cosmoglotta vell do por ili esser un excellent complement. Talmen nor acord posse factmen devenir li unesim gradu de plu strett reciproc intercomprension e cooperation.    Red.

-----

 

-90-

 

 

 

BIBLIOGRAFIE

 

Li Evolution Social de Alexandre Deulofeu es un historic studie de ca. 200 págines in lingue catalan con un resumate de circa 40 págines in Occidental. Interessates posse reciver it de C. Varela, -5, President Macià, Figueres, Catalonia.

 

It es un grand plesura vider scientic ovres, specialmen tales redactet in "litt" lingues (ma Catalan have ancor un coeficient de international comprensibilitá superiori a cert lingues nominant se "international") usar resumates in Occidental por letores extran.

 

Li titul di sat mult pri li tema tractat, e conform al redactional principies de Cosmoglotta, noi va restricter nos a un purmen linguistic recension. Noi cordialmen saluta que elementes sud-romanic, de lingue hispan, italian, catalan, augmenta poc a poc lor colaboration e influentie in nor movement. Just ti lingues es in lor caracter max afin al professet e generalmen acceptet caractere del majorité del sistemas de lingue auxiliari e anc de Occidental. Ili veni in just témpor por contrabalanciar li forsan tro fort influentie de linguanes francés, german e anglés, influentie sentibil in omni sistemas de lingue auxiliari, ma plu dangerosi por Occidental quam por altris, queles per lor arbitraritá es in altri látere protectet contra unilateralitá in sens natural. Talmen nor coidealistes de lingues sud-romanic va aportar a nor lingue un salutabil e legitim inrichament ye constructiones, formes derivat e expressiones stilistic.

 

Noi preterpassa cert litt erras, queles mey contar quam erras de composition: "gran" vice "grand", "adquisiter" vice "aquisiter". Alcun constructiones respegula li bell e tre concis energic contraction iberic, permisset per un tre líber usa de prepositiones con infinitive, p.ex. "Ancor li historie secun mult persones es li vive del grand ductores, sin voler comprender que...". Minu concentrat, ma plu clar vell esser: "...grand ductores; ili ne vole comprender que..." O: "Ne har ti veritá penetrat in li intelectu del majorité...crea li statu...". ("Que ti veritá ne ha penetrat..., to (o "ti fact") crea li statu..."). "Noi conclude que por desaparir absolutmen li grand politic unités, it vell ancor mancar six secules e demí." (Sive: "por far desaparir...", sive: "til que...li unités...desapari...")

 

It resta contestabil, ca tal constructiones es admissibil o ne in li cadre del sintaxe de Occidental, ma si ili ne trova facil comprension e imitatores che non-iberic Occidentalistes, noi consilia usar constructiones plu clarmen comprensibil.

 

Questionabil es anc li usation de "comprender" in li sens litteral e original: "li equivalent posterior etape comprende del annu 1500 til li annu 1650, to es un secul e demí". Probabilmen on ne posse excluder ti signification quam íncorect, nam it es li ancian e legitim concret, sur quel li hodial abstract signification basa se. Ma ti ultim ha devenit tam general, que por claritá it recomenda se preferer

 

-91-

 

por li sens ancian li paroles "contener, inbrassar, extender se intra, durar de...til..." si on ne vole introducter in Occidental un nov verb "comprehender".

 

Ínrecomendabil es "ti qui" vice "ti queles", "esser de" vice "apartener a"; "viger" quasi plu ne trova se quam verb, on di solmen "vigore". Un constitution "es valid, in validitá, in valore, vale". Tamen "viger" ne es directmen íncorect. "Exiger" ne existe, Occidental have "postular, demandar". Vice "legeri" ples dir "levi", vice "ne ja": "ancor ne". Interessant e remarcabil es li form "justiciaci" e "object" in li sens de G "Zweck". Vice "nobli" noi nu di "nobil". "Feres" ne existe, dir "besties feroci". "Lass" ne es un plen form verbal (to es "lassa") ma un specie de imperative reflexiv, on do deve dir "lass nos" e ne "noi lass". Vice "along li témpor" plu bon es "in li curs del témpor". Li expression "chef-stant" ("un chef-stant Aristocratie") ne es clar.

 

Ti poc observationes es relativmen sin importantie comparat al claritá comprensional del total 40 págines del resumate. It deve esser mentionat que a persones con un cert lingual instruction it ne va esser desfacil deschiffrar grand partes del textu catalan con li clave Occidental. Li lingue catalan es astonantmen rich ye paroles international. Tamen, atention a un amusant contrast: Li construction "va ...r" ne indica quam in Occidental li future, ma un aspect del... passate.   I.F.

 

 

 

A.W.S. Raxworthy, Introductory Grammar of Occidental for English Students. - 32 págines in formate normal A 5, poligrafat in maniere de Cosmoglotta B, covriment printat. Edition provisori. Editoría: Institute Occidental. Precie afrancat: Sv. Fr. -.60, 7 d. anglés, -.15 dollar american.

 

Li present ovrette es li unesim grammatica de Occidental in lingue anglés, si on abstrae del "clave" de 8 págines editet in 1922 e nu antiquat, e li provisorissim e curtissim curs poligrafat de E. Biddle, exhaustet desde long.

 

Pos un brevi introduction in li function del lingue e li caracter de Occidental, sr Raxworthy da sur un dozen de págines un sinoptica del essential grammatical elementes de Occidental; li regul de Wahl es amplimen exposit, junt con un long liste de afixes e grammatical paroles. Pro que li introductori grammatica ne intente concurrer con complet curses o manuales, it abstene de textus de exercicie, ma it da pluri Occidental-textus con paralel traduction anglés: li poema "Li flech e li cant" de Longfellow con traduction de E. de Wahl, un biblic textu "Li laude del charitá", li articul "Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés?" de Littlewood, quel da al novicio simultanmen un fundat argumentation. Solmen in Occidental es li novelle "Li pont" de Karl Federn e li canzon "Triumf-marcha del Occidental-movement"; omni textus es prendet ex Cosmoglotta. Seque un vocabularium de frequent paroles gruppat secun centres de interesse: témpor, calendarium, tempe, familie, animales, fructes, e un curt vocabularium anglés-occidental alfabetic. Un articul del fratres Beer fa atenter pri li similitás inter Anglés e Occidental, e

 

-92-

 

 

li grammatica fini per un liste de circa 60 tal nominat "fals amícos" (parol egal in form, ma con diferent signification) e de circa 150 frequent idiomatic expressiones anglés con lor equivalente in Occidental, alfabeticmen ordinat.

 

On intente far sequer a ti util "introductori grammatica" in comensa de 1939 un populari curs per corespondentie in 5 leciones de srs Beer e un complet curs-manuale por angleses de sr Littlewood, secun li metode descrit in su ovrette "Vers un lingual instruction plu rational".    I.F.

 

 

Ric. Berger, Vocabulaire Occidental-Français. 36 págines in formate normal A 5, poligrafat in maniere de Cosmoglotta B, covriment printat. 2-esim reviset provisori edition. Editoría: Institute Occidental. Precie afrancat: Fr.sv. -.50.

 

Li autor di in su anteparole: Ti vocabularium contene solmen li paroles diferent in li du lingues. - Pro que Occidental pretende esser ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation, on posse creder que un vocabularium Occidental-Francés es ínutil. It es ver, que li paroles diferent, vermen diferent in li du lingues es tre rar, e li pluparte del radicas citat es conosset o adminim "divinabil" a omni franceses. In veritá, li scope de ti vocabularium es monstrar pro quo un parol ha esset selectet in ún form e ne in un altri. E on va bentost constatar que in general li paroles international es mult plu conosset per derivates quam per lor radica primitiv, quel es sovente apen comprensibil in li divers lingues national". Li libre do have quasi du scopes simultan: dar un liste del paroles un poc diferent in li du lingues, e justificar li selection e formation del Occidental-paroles. Ambi scopes es successosimen atinget. Ti duesim provisori edition ha esset reviset per li presidente e li secretario del Occidental-Academie e contene circa 2000 radicas con lor derivates.   I.F.

-----

 

Possessores de ancian Occidental-publicationes, atention! Sr P. Tarnow, Düsseldorferstr. 5, Düsseldorf-Oberkassel, Germania, es li chef-colaborator del "Katalogo de la Esperanto-Gazetaro" quel va ocupar se anc pri altri sistemas, e possede un del max complet interlinguistic archives. Il desira obtener per exchange o compration li sequent publicationes: --- (1) Oficial Bulletin del SAPO 1936, nrós 6 e 7. -- (2) Svenska Occ-Förbundets Medlemsblad, complet. -- (3) Bulletin del SAPO 1928, nrós 2 e 4. -- (4) Periodical Bull. de Inform. del Occ. Soc. de Francia, complet. (5) Circulare Praha (Jos. Svec), 1934 nov. e dec. -- (6) Revue Cosmoglottique (Budapest) 1912, complet. -- (7) Occidental (Brno), complet. -- (8) Occidental-Bulletin (Praha), nrós 1, 7, 9, 12, 16, 17, 20, 21, 23, 29. -- (9) Cosmoglotta-Informationes: 1935: 2, 3, 4; 1936: 5, 7, 8. -- (10) Isora: 1930: 2 til fine. -- (11) German Occidentalist: nrós 1, 2, 4, 5, 7, 8, 12, e 32 til fine.

 

Interessates mey prender contact direct con sr Tarnow. Li Institute Occidental ne posse chargear se per mediation.

 

-93-

 

 

 

ON SCRI NOS

 

Dr A.C.F. in S. (Portugal): In 1934 yo recivet un numeró de vor revúe "Cosmoglotta", nró 94. Tande yo just hat finit mi studies pri anglés e german in li universitá de Coimbra e yo studiat Esperanto por plesura e anc pro interesse psicologic. Yo savet que altri tentatives hat esset fat por crear un lingue international, ma yo credet que Esperanto es li solution definitiv del problema. ... Yo ne dat atention al revúe e yo ne leet it. Tamen, ante quelc dies, yo retrovat it in un tiruore. Ti ci vez yo foliettat it con atention e yo deve confesser vos que yo esset astonat pro li success: yo comprendet presc li tot textu, quo ne vell esser possibil in li sam conditiones con Esperanto. Yo espera que vu va haver li amabilitá inviar me quelc informationes pri Occidental etc. ... e un grammatica e un vocabularium. Yo vell mult desirar far un experiment plu complet quam li unesim, e yo espera que li proxim vez yo va posser scrir vos in Occidental. (Ti lettre esset scrit in francés. Red.) Til nu, null propaganda es fat in Portugal (Dr. A.F.C. ne save que noi have un representante in Portugal) u li difusion de Esperanto ne posse esser considerat quam tre grand. Qui save, ca Occidental vell posser haver un altri fate tre diferent.

 

Ralst: (Concernent "Noi es agressiv") ... In fine, si on es anti-occidentalist, on posse trovar omnicos agressiv. Secun mi propri experientie, li max bon medie por ne esser agressiv es tacer; e to on posse far quande it acte se pri personal questiones, durant que tacer pri li superioritá de Occidental vell esser trahition. Do ad-avan in li spíritu de Rädler e Oscar. (Doc. 150. Noi promesse cessar...)

 

Haldin: Nor Cosmoglotta es sempre benevenit che me. Li die del ariva deveni clar e gay, etsí li pluvie sta quam un strec sur li terra. "Facilitá del Lingue International" de Matejka es sumbilm! Li yun hollandés ha versimilmen esset tre gay pri su nov conossenties e hastat lassar li tot munde saver les ...

 

H.D. Akerman: Un ténnis-champion del munde intra un ténnis-club. Il cria: "Ha, ha! Hoi, hoi! Yo es li ténnis-champion! Yo lude mult plu bon quam vu absurd membres de ti-ci mesquin club!" - Si ti hom es vor amíco, esque vu ne vell hontar pri il? Anc yo honta pri Cosmoglotta quande it parla pri Esperanto e Ido; nam Occidental es li munde-champion. - In Anglia noi have un nómin por alquicos superlativmen bon: It es "Rolls-Royce". Li fabricatores ne di it, li popul di it. - Yo recomanda complet silentie pri Esperanto etc. Lass li lingue (Occidental) parlar por se self. It va far to plu bon quam noi posse. Tande on plu ne posse parlar pri li "mult-trumpetat superioritá de Occidental."

 

Red.: Nor letores va remarcar que li tre interessant comunicationes de sr Ralst e Akerman contene teses diametralmen contraditori pri li tema "discussion".!

 

-94-

 

 

"Belgia, Flandria, Nederlandés"

 

Al proposition de sr M. de Ketelaere in Cosmoglotta B nró 20 (6) yo deve far quelc remarcas. Un popul "Belgos" ne existe. Belgia es habitat de du totmen divers popules: li wallones, parlant un dialect francés, e li flames, parlant un dialect nederlandés. Do secun li leges de derivation de Occidental li population de Belgia secun lor politic apartenentie deve esser nominat Belgianes, li form Belgos deve restar por li antiqui gallic popul, quel dat li nómin al land, e pri quel César ha scrit. Plu desfacil es li question ca flam, flandric o flandrian. It apare me que omni ti formes es usabil por divers significationes. Flandrian significa relatend a Flandria, p.ex. historie flandrian. Sammen on vell posser statuer diferenties inter customes flandric e flamic, i.e. customes tipic por li land o tipic por li flames, nam anc in Flandria vive non-flames.    E.W.

-----

 

 

EX ALTRI CAMPES

 

Curt Informationes: Li 30-esim Esperanto-congress havet loc del 31. julí til li 6. august 1938 in London. It esset visitat de circa 1600 "delegitoj". Ex ili 1000 esset Angleses, li rest precipue Franceses, Svedes e Nederlandeses. In total 30 landes esset representat.

 

Li raportes del Esperanto-presse pri li labores del congress ne furni indicationes particularimen sensational. In fact null cose similea a un Esperanto-congress plu quam li congress precedent e li congress sequent. To quo Cosmoglotta ja ha dit pri li valore del congresses in general verifica se anc ci e ha esset confirmat del Esperanto-revúe "Esperanto", quel scri sub li titul "General impressiones": "Plu e plu li congress es solmen un manifestation por li exteriorité e un esperantistic amusament. Ti constatation ja ha esset fat antey pri passat congresses. Abstraet de discussiones pri grav problemas (queles ya ne interessa li 9/10 del congressistes), li distractiones ocupa li plazza preponderant in li programma." -- Li 31-esim Esperanto-congress va haver loc in 1939 in Bern, Svissia.

 

Progreso nró 120 raporta "kun satisfaco" que li comunication de su numeró precedent pri li demission de prof. Collinson del Committee for Agreement de IALA es errat. Prof C. resta membre del mentionat comité. Noi comprende li "satisfaco" del Idistes, ma noi debi al veritá constatar que li rectification es ancor plu fals quam li version primitiv. Prof. C. ha factmen demissionat quam membre del C.f.A., e si il ha retrovenit per un detra-porta, tande to es debit a influenties pri queles IALA va probabilmen dever ancor dar quelc aclarationes. Nam li simplic fact que tal influenties posse manifestar se in li direction de IALA es in se self mult plu grav quam li restada de prof. C. in li comité. It ne es mi rol, comentar ti

 

-95-

 

 

eveniment, ma it es cert que li ultim parol ancor ne es dit, e it es ancor minu cert ca ti ultim parol va esser dit de nos o de IALA.

 

 

Li sam numeró de "Progreso" contene inter altricos un tre interessant articul pri primitiv lingues (Beach-la-mar e Pidgin-English). Li unesim es parlat del indigenes del Westal regiones del Pacific e li duesim del Chineses in lor contact con Europanes (precipue Angleses). Factmen ambi lingues es basat sur li Anglés. Ili caracterisa se per li povritá de lor vocabulariums e li exforties remediar ti pauperisme per descritiones metaforic pri queles yo cita quelc exemples: piano traducte se per "big fellow bokus (A box) you fight him, he cry" (grand bux, vu batte it, it cria). - li acordeon es: "little fellow bokus, you shove him he cry, you pull him he cri" (litt bux, vu pussa it, it cria, vu tira it, it cria.) Li gravid fémina es descrit quam "mary he got faminil (A family) inside" (fémine, il (!) recivet familie in li interiori). "Mary" es li usual expression por "fémina". -- calvitá es: "grass belong head belong him all he die finish" (li grámines del cap apartenent a il morit completmen e es finit). -- Li jolli definition de sega es: "you give me brother belong tomahawk, he come he go" (ples dar me li fratre del hache, it veni, it departe). -- Ti poc exemples mey suficer. Indicationes plu detalliat e remarcas pri li grammatica mey possibilmen trovar loc in un articul apart.

 

Li radica, su derivation e signification es li titul de un articul publicat de Heinz Jacob in li sam numeró de "Progreso". It resuma un libre de Prof. Jespersen (regretabilmen il obliviat indicar li titul) e es in su conclusiones visibilmen directet contra Occidental. Factmen li conclusion del tese de Prof. Jespersen es: que sovente comun radicas ne retene un comun signification e que por tal paroles con divers signification it es practicmen ne important, ca ili deriva se de un comun radica. E Hzj. cita quam exemples li paroles occidental: generar - generator - generation - generativ; e posir - position - positiv, - preposition etc. Ex li sequent explicationes resulta que mult radicas de paroles modern posse esser considerat quam nov, benque lor conexion etimologic con radicas latin semblantmen dessimil es índubitabil. Li profanes etablisse facilmen etimologic relationes inter paroles de parent signification, quam p.ex. A sorrow e sorry, u ili vide un comun radica "sorr-", benque li du paroles deriva se factmen de radicas totalmen diferent. Mem filologos ne vell timer far simil conclusiones, si p.ex. omni tracies del ancian Latin e Grec vell bruscmen esser perdit.

 

Li claritá del exposite de Hzj ha visibilmen sufret per li resumation; un recension seriosi es pro to ínpossibili, tam plu quam on ne save secun quel vispunctus li extrates ha esset combinat. Sol li letura del ovre complet vell permisser un judicament bon fundat. Un remarca tamen sembla me util:

 

Li grand superioritá de Occidental ne consiste in li respectation del etimologic conexiones derivativ, ma in li possibilitá derivar ex li radica li paroles international per regulari formation. E it es precismen ti regularitá quel revela

 

-96-

 

 

li fundamental conexiones etimologic e confirma per to li justitá del metode aplicat. Si Ido vell, per su propri metodes in li parolformation, arivar al sam resultate, i.e. obtener li paroles international per regulari derivation, tande on ne vell reprochar it li absentie de etimologic justification. Or li factic situation es que it possede nequel del avantages citat. In 9 casus ex 10, su metode de parolformation ducte a un mutilation de derivates perfectmen international, e in li ún casu restant, li internationalitá es obtenet solmen per li sacrificie del regularitá. Sub tal circumstanties, li conclusiones extraet del libre de prof. Jespersen posse adver furnir un facil justification del íncoherentie etimologic del sistema, ma ili ne posse dupar li objectiv observator pri li factic fiasco del idistic metode de derivation.   Scorpion

 

 

Íncomplet informationes

 

Centerbladet de septembre 1938 publica un long raport de sr Heinz Jacob comensant per li desir "ke omna membri dil Uniono abonez Centerpladet por esar reguloze informata". Forsan "reguloze", ma ne completmen - si on ne save leer inter li lineas. In fact sr Heinz Jacob informa pri que...

 

1. ...sr Gardner ha demissionat del Ido-Academie - ma con cuida il evita dir que li lingue a quel sr Gardner ha adheret es Occidental!

 

2. ...li document OA/F 2344 ha respondet con scientic motivation a un justification de IALA del finales -as, -is, -os quam "aposteriori", e CB reproducte li textu del Occidental-Union - ma sin dir de u it veni. Li letores de CB ne deve saver que OA significa "Occidental-Academie"!

 

3. ...li politic textus publicat in Italia Filatelica "...obtenis la oficala sanciono de Wahl..." - benque Cosmoglotta A de may 1938, p. 48 ha dat precisiones pri ti afere e mentionat li protestation de sr de Wahl che Italia Filatelica!

 

Noi remarca que Progreso e Centerbladet mentiona sr de Wahl solmen por far creder que il es partisan de alquel politic sistema o adversario del indigenes de Madagascar. Pri su linguistic opiniones ili sembla opiner que lor letores ne besona conosser les. Tre amusant, ti tactica.   R.Bg.

-----

 

Votation pri Cosmoglotta

 

Pro tecnic circumstanties, li pluparte del stenciles del present numeró devet esser scriturat ante li previdet clusion redactional. Pro to noi es obligat ajornar li resultate del Votation ancor un vez, til li unesim numeró de Cosmoglotta B in 1939. Secun li votationes recivet til nu, noi posse predir que pri mult questiones li responses es sat contraditori.   Red.

 

-97-

 

 

LINGUE VIVENT

 

Sr Ralst: Vi li responses a vor questiones:

 

1. Qualmen vu recomanda traducter "tout ça, das alles, all that"? - Response: Max bon es li traduction: "to omnicos, omnicos to", anc "omni to" e "to omni" es possibil.

 

2. Esque ti frases es just? (a) Il comprat divers coses, inter *altru* un spegul.  (b) Yo incontrat pluri amícos, inter *altres* Alfred e Max. (c) Il dat me quelc libres a leer, inter altris "Li felici Hypocrit". - Resonse: In frase (a) on deve dir "inter altricos un spegul". Frases (b) e (c) es corect.

 

3. Yo leet (in "Occidental-Bulletin") tri formes del pronómin relativ, a saver: (a) quo con pronómin demonstrativ o índefinit (neutri) quam antecedente, p.ex. to quo, necos quo; - (b) qui, quande li antecedente significa un person (pluri persones); - (c) quel(es) in altri casus. - Esque to es aprobat? -

 

Response: Yes, to es aprobat. It tamen recomanda se evitar usar qui quam pronómin relativ, usat precipue de Ex-Idistes. It mey restar reservat al usa interogativ: Qui veni? Yo ne save, qui veni? e anc quam contration de ti quel e analog combinationes: Qui vole, posse. Anc: quicunc. Yo do recomanda insistentmen usar quel(es) anc in li casu (b): li mann, quel...    I.F.

 

Esque. Franceses, atention al aplication de ti parol! Esque sta sempre in li comensa del frase e nequande pos un altri parol interrogativ! Ples ne introducter in Occidental un ínelegant custom del Francés negligentmen parlat. On deve evitar citar mal exemples, ma vi quelc bones: U il es? o U es il? Quo il ha fat? o Quo ha il fat? Li inversion in questiones es tam international, que on deve admisser it apu li parol-sequentie nominat "direct". Ma nequande inversion pose esque. Ples memorar que esque es un contration ex li frase: es it ver que... Do: esque il ha venit? o anc Ha il venit?

 

Participar o partiprender? Lor sens es egal (cip es un variante de cap (latin "capere") retrovabil in capter, de quel li semantic parentitá con prender es evident). Ma partiprender es un bon regulari composition occidental, e sr de Wahl recomanda preferer it avan li pur romanisme participar. Do lass nos evitar ti form, e haver solmen participie, participial in li sens grammatical.

 

In li lingue italian noi trova li bell parol "francesisme". Vi un bell neologisme vice li parol "gallicisme", quel es plu international, ma visibilmen de doct provenientie. Francesisme di li sam cose, clarmen comprensibil, e es perfectmen natural. Qui vole hesitar? Germanisme, anglesisme, francesisme, hispanisme etc. etc., un serie de perfect analogie.

 

-98-

 

 

EX LI PAPER-CORB

 

Yes, vu divina rect! Nor amat "Ex li Paper-Corb" vive ancor e reprende su activitá pos vacanties debit al general obscurantisme (pardon§ - exercicie de obscuration) quam passiv defense contra li ataccas aeran. Durant li témpor passat nor redactora ne esset un humore jocar. Ella extintet su luce e covrit se per su paper-corb contra li imaginari bombes del tristesse. Li titul de nor rubrica es scrit durant un tal exercicie. Do ples excusar eventual ínprecisiones in li dessin... Noi recomensa li seson per un sensational raport de nor colaborator Farfarello pri li astonant activitá de prof. Madhrepore e su amícos:   Miquette

 

Comité International por Efectiv Corelativitá

 

Li famosi C.I.E.C. fundat de nor eminent confratre Prof. Sysiphos Q. Madhrepore (cp. Paper-Corb de junio 1938), havet su unesim reunion in li Casino de Montecarlo (Monaco). Ultra li fundator esset present li membres: professoris Casimir Belargot, Jeremias Kauderwelsch, Charlie Chaplin, Sherlock Cockneyson, Muta Ridetado. Li sessiones evenit exactmen secun li programma previdet, li locale del labores essente alternativmen li plage (matin) e li Casino (vésper), li pos-midís essente reservat al repose. Ye li unesim die on decidet elargar li comité per co-option del sequent persones: prof. Snorre Sluddertask (Aarhus), Prof. Komplikey Desfacilyevitch Proposof (Moskva), pnrofessoressa Flappie Slang (Gargoyle), e prof. Sing-A-Song (Changhay). Ye li duesim die, prof. Madhrepore exposit li resultates de su famosi statistic reserches: durant un long serie de annus il hat ocupat se pri li examination del question: pro quo on deveni scritor? Sur li base de un grand statistic e psicologic materiale il da li response sequent: 3% pro ínfelici maritage. 21% pro que ili ne posse dormir in nocte. 44% por posser payar li ratas mensual de lor scri-machine. Li céteres pro un regretabil erra de yunesse. - Pos ti excellent resultate, prof. Sysiphos Q. Madhrepore, auxiliat de su valent colaboratores, vole nu interprender un statistica sur li sam base concernent li grav question: "Pro quo vu ha devenit inventor de un Lingue International?" Li professor ja posset dar quelc provisori responses recivet de quelc eminent interlinguistes: Raoul de Chaussure: "Pro rutine. Yo plu ne posse memorar, quande e qualmen it comensat. Ma it capte vos, e poy vu ne posse cessar. Li lingue International es tentant quam li alcohol." Lakritzson (Svedia): "Yo ne es inventor. Yo ha solmen desinternationalisat li lingue Anglés." Emile Duval (Estonia): "Li desir a plagiation pro odie contra sr Zusammensoff. It es exclusivmen ambition, quel ha instigat me a inventer un L.I. Li glorie del altres ne lassat me dormir - yo volet ganiar mult moné." Dr. Louis Ratfoutu: "Shut, shut. Nequí deve saver que yo ha inventet un L.I. Ples tornar vos al Baron de Affront, quel ha signat li afere. Yo ya esset membre de un societé neutral."

 

-99-

 

 

Li efectiv corelationes inter li membres esset de un cordialitá perfect. Solmen ye li ultim die evenit un regretabil incidente. Statuente li procede por li labores general pri ti important question, prof. S.Q. Madhrepore proposit, que li membres de C.I.E.C. ne va esser questionat pri it, pro que on mantene li suposition que ili ne have ínlegitim corelationes a un Lingue International. Audiente to, sr Charlie Chaplin dat su demission, nam, quam on save, il ha inventet e usat un lingue international conglomerativ in su ultim e unic film sonori.  -rello

 

Remarca del redaction: In suplement al raport de nor colaborator, noi publica ci quelc telegrammas arivat pos li reunion e ante li clusion redactional: "Ples notar, que yo ne ha demissionat pro li enunciationes de prof. Madhrepore, ma pro que li sessiones in Montecarlo devenit tro expensiv por me. C. Chaplin". "Ples notar que li demissionario ne es, quam ínexactmen raportat, Charlie Chaplin, ma prof. Casimir Belargot. Kauderwelsch." - "Ples notar, que Chaplin ne ha dat, ma solmen ofertat su demission. Cockneyson." - "Ples notar que li demission de Charlie Chaplin esset retraet. Proposof." -- Confuset de tant contraditori telegrammas, noi cablat un radiogramma a prof. Madhrepore self, demandante un explication del afere e li veritá exact pri li misteriosi demission. Noi recivet li sequent response: "Yo ne have null explicationes a dar. Yo ne save necos pri un assertet demission in C.I.E.C. Madhrepore." Per to li afere ne ha ganiat in claritá, e noi regreta dever lassar nor letores córam ti enigma. It sembla que li C.I.E.C. trova se in un ciec-via. Noi va informar vos, quande noi self va vider li solution.    Ex le Paper-Corb

-----

 

Esque vu vole auxiliar nos?

Ples reabonnar Cosmoglotta strax! Vu evita un interruption in li expedition a vos.

 

-100-

 

 

 

CRONICA

 

FRANCIA: Quam raportat in nor ultim Cronica in Cg B 20 p. 86, li redactor de "Le nouvel Âge" replicat a un Esperantist concernent li obligatori acusative. Noi cita quelc passages ex su interessant argumentation: "...in summa sr Arger di me: li franceses aprende latin e russ queles have casus desfacil, ili posse tam plu aprender Esperanto quel have poc casus e facil. To es ver, ma si Esperanto es plu facil quam russ, un lingue sin casus es plu facil quam Esperanto. Du casus ne es un grand complication, ma null casus es ancor minu complicat. ... li sequent tabelle permisse nos capter per un regard li historie del declinationes in li munde occidental: Arcaic latin: 8 casus - classic latin: 6 casus - "vulgari" latin: 2 o 3 casus - ancian francés: 2 casus - modern francés: rudimentes de casus. Esque ti tabelle ne es parlant? Esque it ne monstra se que li tot evolution ínconsciosi del lingue, con li progresses del societá, tende a eliminar li declinationes, a far les desaparir completmen? Restaurar li declinationes in un lingue artificial, quel vell posser carir les, es do inverter li evolution, es voler retornar in li curs del secules.: Poy sr Messac demonstra que "Esperanto ne ha ganiat avantages de ti heresie linguistic", "por justificar li acusative per exemples, sr Arger cita frases queles da usationes exceptional del acusative, e ne li usation max frequent: del complement direct. In favor de ti modification obligatori del complement direct, sr A. posse furnir solmen un argument: it permisse inversiones. Ma it es fals dir que un lingue sin declinationes ne posse permisser se inversiones. It sufice foliettar alcun classic tragedie... Racine e Corneille formíca de inversiones... lass nos tamen admisser que un lingue con declination posse permisser se inversiones plu sovent quam un altri: to es un avantage apreciabil exclusivmen de poetes." ... "on va dir; Esperanto aboli (per li acusative) (in cert casus) li ambiguitá sin apesantar li frase. Yes, ma it apesanta li tot lingue. Por abolir un ambiguitá sat rar, it obliga a un modification quel atinge li totalité del substantives e pronómines (e adjectives). Esque to ne es un procede custosi? ..."

 

SVEDIA: "Li Sved Occidentalist", nró 3, septembre 1938, contene sur 4 págines bellmen printat in formate de Cosmoglotta li continuation del articul "Occidental o Esperanto" de Dr. C.W. von Sydow, in du columnes, sved e occidental.

 

SVISSIA: "Neue schweizer Biographie - Nouvelle biographie suisse - Nuova biografia svizzera", chefredaction Albert Bruckner, ilustrat, Basel, editoría Basler Berichthaus, 1938, 600 págines, contene li curt biografies e in part anc li portretes de un grand númer de sviss contemporanes. It es clar, que malgré li amplore ti ovre deve restar lontan de esser complet. Specialmen li Occidentalistes va indiger mult nómines de coidealistes. Li sol du, queles noi til nu ha

 

-101-

 

 

 

posset trovar es: p. 381: Heinrich Nidecker. Su biografie ha esset admisset in Occidental, malgré li principie printar biografies solmen in un del tri lingues: german, francés, italian. Probabilmen to es li unic exception del tot libre. p. 529: Hermann Alfred Tanner. Interessantissim articul mentionant li variat e rich contenete del vive de nor concombattent. Con portrete. It es recomendabil leer li articul, e interessates posse obtener un copie del Institute Occidental.

 

-----

 

H. Armand:   "Mondi Lingue"

 

Noi recivet se sr Th. Martineau (Francia) un circulare proposient su projecte "Mondi Lingue" quam compromiss inter li divers sistemas de L.I. usat hodie. Ti projecte, ja conosset del letores del morit revúe "Interlanguages", es un combination de divers elementes pruntat de Esperanto, Ido, Nov-Esperanto, Occidental etc. Li substantives fini per u, durant que li entes "animat" fini per o. Li presente del verbes es -an, li passate -in, li future -on, etc. Mondi-Lingue ne sembla esser ni plu mal ni plu bon quam li ínnumerabil imitationes de Esperanto aparit durant li ultim 30 annus. Tamen it permisse usar quelc Occidental-sufixes, por exemple in "akumul-at-ore, nutr-it-iv", ma lassa li libertá usar li formes "plu simpli" "akumul-ore, nutr-iv) etc. Talmen Mondi-Lingue va presentar duplic formationes quel on ha tam mult reprochat a Esperanto. Noi ne vole detalliar plu long ti projecte, unesimmen pro manca de témpor, e duesimmen por ne chagrinar sr. Martineau por quel noi have mult simpatie. Por nos li epoca del esperantatri lingues ha passat - li future apartene al naturalitá. Ti de nor letores queles interessa se al labores de sr Martineau posse scrir a Sr J.T. Mátineau, Champservé par Tonnay (Charente), Francia. Interim noi presenta un exemple del lingue, extraet de su circulare: "Sen dubite, li chefos Esperantist et Idist lektan Cosmoglotta, dunk konosan li aserbi et sovente justi kritikes da S. Berger et altros. Pro que los ne respondan... kon suksese, del "tak al tak". Simplim pro ke, per Esperanto od Ido on ne povas respondar, pruvar, komparar; nam, li radikarie esan ne-sufisantim international et li derivie "medial" ne-logik, ne-defendabil."

-----

 

Facilisar li propaganda?

Ples demandar nor verd 

Propaganda-cartes!

 

-102-

 

 

Documentation facilisat per un lingue auxiliari. Li trimensual raport del Internation Institute por documentation in Den Haag, in lor nró 3, Novembre 1937, pág. 32, rubrica "Bibliografie", recense un ovre de sta D. Montel pri li elaboration del documentes. LI recension di (in francés) inter altricos:

 

"In ti articul sta Montel studia unicmen li material elaboration del document. ... UN grand obstacul, quelcvez ínsuperabil, por li documentist, es li diversitá del lingues. Li espere que li production mundal vell concentrar se poc a poc a un litt númere de lingues, sembla ho-moment ancor ne posser realisar se. On do deve ocupar se remediar li desagreabil efectes del situation. Li solutiones proposibil posse esser numerosi. Un del max bones e max seductentes vell consister in far acompaniar omni memorandum o omni articul per un resumate in un lingue auxiliari international. ... Li problemas posit ye li elaboration de administrativ documentes es tre simil a tis de normalisation.

-----

 

Prof. A. Debrunner, presidente del "Committee for agreement" de I.A.L.A. comunicat nos lu sequent pri li demission de prof. Collinson: "Senior Collinson, in egard al ataccas del Occidentalistes contra il, volet demissionar ex li C.A. Ma noi ne ha acceptet ti demission e noi ha conventionat con il, que il resta membre, ma que in future su colaboration va restricter se al preparation de objectiv materiales. Secun su desir, il anc va esser dispensat de redacter li eventual changes in li scrite "Some Criteria etc." ..."

 

Nor letores va memorar que prof. Collinson, un organisat e tre fervent Esperantist, ha publicat acri ataccas contra Occidental in "The British Esperantist" de febr. 1935, refutat de sr de Wahl in Cosmoglotta de marte 1935. (Cp. Doc. 143) Malgré ti antecedentie, l. C.A. de I.A.L.A. nominat le poy por preparar li labores ex queles nascet li famosi "Criteria". To explica li occidentalistic ataccas mentionat de prof. Debrunner. Noi reserva nos revenir a ti question.   I.F.

-----

 

Contene: --- Quelc exemples de lingues natural e quo ili doce nos - Li acord con li Idistes - Bibliografie: Li Evolution social, Introductory Grammar, Vocabulaire Occidental-Français - On scri nos - Wahl: Belgia, Flandria, Nederlandés - Scorpion: Ex altri Campes: R.Bg.: Íncomplet informationes - Lingue Vivent - Ex li Paper-Corb - Cronica: Francia, Svedia, Svissia - Armand: Mondi Lingue - Documentation facilisat - Demission che IALA - Index alfabetic 1938

-----

 

Chef-Redactor: R. Berger, Morges (Vaud), Svissia - Administration: Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia - Reclames: A. Moeckli, Languedoc-Hellevue, Chemin du Reposoir, Lausanne, Svissia.

-----

 

-103-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.