| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 022 (feb 1939)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

Numeró 22 (1) - Cosmoglotta, Serie B - Februar 1939

-----

 

Nor Programma 1939

 

Noi posse expresser it per du paroles:

continuar e accelerar!

 

Nor letores posset persequer nor labore per leer Cosmoglotta e ili save que in li annu passat nor movement ha fat quelc bell progresses. Noi vide con plesura, que malgré "li témpores" li interessates pri Occidental e li abonnatores de Cosmoglotta augmenta continuimen. Qui vive con su epoca, save que, pro li grand mundal evenimentes del annu passat, li munde comercial passa nu un stadie de índecision, de atendida, de marca de corage. Noi es felici posser afirmar que to ne es li casu por li Occidental-movement. Noi posset ganiar li colaboration de quelc valent persones, ex-membres de altri movementes, e to permisse nos, plu quam antey, mantener Cosmoglotta sur un redactori e interlinguistic nivelle plesent a nor letores, e ducter li interlinguistic discussiones in maniere efectiv.

 

In li annu passat noi ha fat pluri editiones: Spíritu de Occidental; li grammatica por angleses de Raxworthy; li duesim edition del Vocabularium Occidental-Francés e li Vocabularium del Centres de Interesse de R. Berger, e divers propaganda-materiale, precipue nor verd cartes e li document 200.

 

Quo noi previde por li annu venient? Continuation de Spíritu de Occidental, edition de un grand Curs international, secun li metode de sr Littlewood, comensante con li edition por angleses, e un lexico comercial in Occidental e 5 lingues national. De altri látere noi audi que du grammaticas es in preparation, un por italianes, e un por portugaleses. Noi anc audi que on vole perducter nu li labores de standardisation de Occidental, e noi va comensar li publication del grand lexico de Occidental.

 

Concernent li labores de propaganda, noi conta

 

-1-

 

 

plu quam in altri dominias con auxilie per iniciative individual de nor coidealistes. It es un absolutmen steril propaganda-metode scrir nos un lettre in li stil sequent:

 

"Pro quo li Institute Occidental, o li Occidental-Union, ancor ne ha fat propaganda che li Association International A, o che li ministerie comercial del state B, o che li Scientic Institute C, o che li conosset filosof D, o che li populari e influent politico E, che li important movement del idé F, o che li grand gazette G, etc. etc."

 

Si vu conosse li afere quel vu recomanda e su special circumstanties, it va esser max util far li propaganda self. Noi have multissim a far, e noi es content pri omni labores queles altres posse far vice nos, si it ne es índispensabil que noi self fa it. Solmen ples consultar nos antey. Noi ha preparat mult propagandistic materiale e have experienties queles eventualmen posse auxiliar vos; e noi ne posse publicar omnicos in Cosmoglotta. In omni casu ples memorar nor "verd cartes de propaganda", nor documentes, precipue nor document 200, quel in mult casus demonstrat se quam specialmen efectiv, nam in it Occidental propaga se self.

 

Cert proverbies o paraboles es conosset de long, e tamen ye cert ocasiones, quam p.ex. li change del annu, it ne es superflú rememorar les: Union fa li fortie, e mult riverettes fa un fluvie potent. Colaboration de omni forties activ va ducter nos al fine victorie. Continuar nor via e accelerar nor propaganda, to es nor programma por 1939. Ad-avan!

Fred Lagnel

-----

 

Un tecnic impediment obliga nos scriturar li stenciles del present numeró sur un altri machine quam li usual, con plu grand tipes. Esque ili plese vos? Li rubricas omisset in ti numeró va esser supleet in li numeró sequent, i.a. li "Votation pri Cosmoglotta".

-----

 

-2-

 

 

Doc. 172

 

Occidental ne es romanic

 

Pro que li 2/3 del vocabularium international es de latin orígine, Occidental (basat sur ti vocabularium) ne posse haver un altri aspect quam ti de un lingue romanic.

 

Omni lingues have mixtet vocabularium, ma lor classification ne depende del gruppe lingual a quel apartene li plu grand parte del vocabules, ma de considerationes grammatical, nam "on ne peut jamais conclure d'un vocabulaire à un certain type de langue" (on ne posse nequande concluder de un vocabularium a un cert tip de lingue) - secun paroles del linguist Vendryès, professor del Universitá de Paris.

 

Pro to noi Occidentalistes nequande di que Occidental *es* romanic, ma que Occidental have *aspect* romanic. E aspect e essentie ne posse ni deve esser confuset.

 

Anglés have un vocabularium con majorité de paroles ex romanic lingues (o latin), ma li tip del lingue es germanic e ne romanic.

 

Li vocabularium posse esser transformat e li lingue posse tamen ne esser alterat sentibilmen in su fonetic e grammatical structura.

 

Pro que li usual vocabules de Occidental es international e natural, sin conosser li grammatica on posse tamen comprender presc omni su scrites.

 

Ma li clar vocabularium ne posse bon instructer nos pri li tip del lingue, e per it on ne have jure a ínmediat ponderationes, pro que on posse misjudicar. Malgré to, cert interlinguistes di íncautmen: "romanic". Ti calamitosi procede veni fro li... Esperantistes (ili es íninstructibil!). It es un regretabil e curiosi lingual deformation quel fa les confuser "aspect" e "essentie".

 

E li stil intern de nor lingue deve esser trovat in li grammatical constructiones - li verbal images.

 

Ci on vell posser prender un grammatica de un lingue romanic - francés o hispan - e analisar comparativmen li morfologic trates e structura del frases

 

-3-

 

in ambi lingues.

 

Li ínvariabilitá del adjectives, li eufonic finale -i che ili, lor position, li ínsuperabilmen expressiv analitic verbal sistema, li usa de cert grammatical paroles etc. ne concorda con li familie romanic. U on trova grand divergenties (e desfacilitás de traduction) to es in li "complex frase" ye li introduction de cert subordinat frases.

 

Si on prende li simplic frase "Maria livera vin a Josef" o mem li plu complet "Li constant comunication impedi li descomposition del mundilingue in dialectes" nequi va naturalmen trovar ta li tip de un cert lingue, pro que just li logic position del paroles de tal frases coresponde al majorité del culturlingues europan. Ne in li sintaxe de ti frases li inteligent interlinguistes sercha li tipe del lingue, ma in li analogie morfologic e precipue in li sintaxe del supra dit complex frase. Ta on vide li trates de un lingue in su form max sentibil; pri Occidental, noi vide li absurditá de tis queles imagina que Occidental es un calca de un lingue romanic. Yo invita al verification, e yo oferta por to li brev curs de Occidental por hispanes, de mi redaction, u yo evidenta e explica tal diferentiationes. Yo vell har posset reproducter ci alquel capitul del grammatica, ma to vell esser excessiv in un simplic articul.

 

Forsan pos nor repetit afirmation alqui va objectionar: "Si it ne es romanic, quo es do Occidental?"

- Noi responde: Si Occidental ne es li calca de francés o de un lingue romanic, it anc ne es li calca de anglés o de un lingue ne romanic. Occidental es un lingue autonom con propri stil, e ti stil repose sur nor comun spíritu e possedenties europan.

C. Varela-Burg

 

(Rem. Si, pro li composition del vocabularium international, anc li vocabularium de Occidental es precipue romanic-germanic, li sintaxe es tre simil a ti del slavic lingues.    E.W.)

 

-4-

 

 

EX ALTRI CAMPES

 

Novialiste, 22-23, oct. 1938. Tre interessant discussiones pri grammatical detallies de Novial. Sr Campos Lima, portugalés (su portrete es publicat sur li unesim págin) discusse li pronómines. Novial, sam quam Esperanto e Ido, ne distinte formes nominativic e obliqui (por ti ultim, Esperanto sempre, e Ido ocasionalmen, junte un -n al sam form). Li argumentation de sr C.L. in favore de special nominativic formes merite esser citat:

 

"... me quam nominative amemora tro li lingues europan parlat con erras de negros. Anc li manca de special paroles por li nominative postula un plu grand labore ye li construction grammatical de cert frases, por evitar li monoton e insistent repetition de "me", de "vu" etc. In scrit, con efortie e atention, on evita tal ínperfectiones, ma esque on posse in parla, ye improvisation de un discurs p.ex. far li sintactic substitutiones postulat del estetica e del eufonie? Esque li beson aprender un litt númer de vocabules ultra li ja conosset tales es un ínconvenientie tro grand por obligar nos a esser privat de un element lingual quel posse contribuer a plu grand claritá e eufonie de nor lingue?" - Sr Lima detallia poy qualmen il ha successivmen trovat apt formes nominativic, e explica qualmen just li parol "eu" de su lingue matrin portugalés es max conform aal schema pronominal de Novial por luder li rol de nor "yo" hispan.

 

Anc ye altri discussiones del "Lingue-Jurie" del Novialistes on posse in general constatar un progression alontanant se de teoric considerationes usual in li schematic scol e aproximant se al practic conceptiones de Occidental: on discusse li desirabilitá e adoption de un articul índefinit, e recomenda "un"; "su frequent usation quam índefinit articul es tre comod e fa li lingue plu fluent." Li discussion pri li form del articul definit - li o el, reprende argumentes audit ja ante mult annus e trovabil in "Spíritu

 

-5-

 

 

de Occidental". In summa, li bon demí del circa 25 fat recomandationes aproxima o identifica li usu de Novial a ti de Occidental: Númeres colectiv per -ene, possessives pluralic per -r (nor, vor), relativ pronómines per qu vice k, omni vice irgi, chaki; infinitive per r, perfect per ha + t, future per va vice ve o sal; "modest imperative" per ples e infinitive. - Noi cordialmen saluta che nor novialistic fratres omni victorie del practic rason súper li teoric schematisme heredat de Ido.

 

Un interlinguistic curiositá es un raport de sr H. Dibelius pri un lingue artificial hispano-italianatri del german poet Stefan George. Tri poemas in ti tre naturalistic (ma esque anc regulari?) idioma es plu internationalmen comprensibil quam Esperanto, quem li redactor, sr Ahlberg, nomina: "Li lingue del stagnation". Sr A. mentiona con flattant paroles li articul "Prof. Jespersen pri li criteries de IALA" in Cg B august 1938. Il cita in Occidental li fine pro que "it revela un mentalitá tam rar in li historie mundlingual". Mersí a sr A. pro ti aconossentie, e tam plu quam in presente cert adeptes de un cert schematic sistema da se mult pena porfar creder a lor adopter que li Occidental-movement es "sectari", maliciosi e vole "trublar li interlinguistic pace". Si omni mundlinguistes vell adopter vers nos un atitude simil a ti de nor novialistic amicos, nequi vell besonar plendir pri nos...

 

Li administration de Novialiste have li amabilitá reservar 25 gratuit exemplares del numeró pri li criteries por occidentalistic demandatores. Cordial mersí! -- Noi repeti li adresse: Sr P. Ahlberg, Industrigatan 14, Stockholm, Svedia. Ples hastar, interessates, ante exhaustion de ti stock gratuit!   E. Stbg.

-----

 

Persones interessat pri li lingue e revúe MONDI LINGWO recive information e specimenes gratuit che A. Lavagnini, Apartado postal 2929, Mexico D.F. Li revúe MONDI LINGWO favora li unification e ocmprension del mundlinguistic movement.

 

-6-

 

 

LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI Doc. 172

de "Interlinguisticus"

 

Remarca redactional:

Li present e li sequent articules de "Interlinguisticus" es prendet ex li memorandum:

"Pri Logica e Autonomie in li structura de un Lingue Auxiliari" (Esquisse de un critica del criterie 4 de IALA: "Li structura mey esser logic, regulari, autonom")

 

Li memorandum, redactet in lingue german, esset oficialmen presentat del Occidental-Union al IALA sin indication de autor. Li pseudonim "Interlinguisticus" cela un conosset interlinguist; su motives por restar ínconosset es aprobat del redaction de Cosmoglotta. Li ci presentat abreviat traductiones ex su ovre es pre-autorisat del autor, ma ni fat ni reviset de il self. - Noi posse mentionar que li "Interlinguistic Curve: Esque Occidental es un imitation de Esperanto" in Cosmoglotta B 1937, Doc. 169, es del sam autor.

Abreviationes usat: LA = Lingue Auxiliari; LI = Lingue International; Cr. = Criterie.

 

Li postulate que li LA deve esser "logic" es un restagi supervivent ex li epoca del lingues filosofic (a priori). Hodie it plu ne es mantenibil. Logica es li scientie pri corect conclusion e judicamentes. On do posse parlar pri logica in li aplication de un lingue; pri logica in li scientic o propagandistic argumentation in favore de un cert sistema de LA; ma on ne posse parlar pri logica in relation al structura de un lingue.

 

Logica formal. Li sens de "logica" o "logicalitá" in relation al structura de un LA es un complexe, ye quel partiprende adminim li 4 elementes sequent:

 

-7-

 

 

(1) regularitá, (2) unisensitá (monosemie), (in li coordination inter sens e signe, inter function e form); ex to seque (3) reversibilitá (del derivation) e (4) ínambiguitá (consequentie in li aplication del regul). Ti quar formes fundamental del "logicalitá" es tractat diferentmen in li criteries de IALA.

 

Li regularitá es con jure etablisset quam apart postulate del structura in Cg. 4. (v. remarca sur li págin precedent).

 

Unisensitá (monosemie). Cr. 4 de IALA mette "logicalitá", quam qualitá structural, in paralele a regularitá e autonomie. Li sens, quem li comentarie da a ti parol (p. 20, § a, 1 del "Criteria") quasi coincide con unisensitá. In li comentarie a Cr. 1 & 2 (p. 16, lin. 5/6) li "principie de logicalitá o non-ambiguitá" es identificat con unisensitá ("non-ambiguity"). TAmen unisensitá ("univocity"), sam quam regularitá, es tractat in un criterie special. (Cr. 10). Ma li comentaries de Cr. 4 e 10 indica quam ínprobabil li possibilitá satisfar ti postulate. In plu Cr. 26 ("Idioms shall be avoided" = idiomatic expressiones deve esser evitat) explicitmen statue to - in ti dominia interlinguistic in quel li principie del unisensitá es íncontestat e realisabil.

 

Anotation. Li unisensitá in strict sens (un parol - un function) have un reversion: un function = un signe. Ti unisensitá, un casu special del economisme (energetic principie), es escartat per un lude per paroles ("single word" - "word group"; singul parol - parol-gruppe) in § a.2 del comentarie de cr. 4. Ta on alega tri modos de plural-formation:

 

(1) the good books, li bon libres, la bona libri (un plural-signe por li tot "parol-gruppe";

 

(2) les bons livres (chascun "singul parol" del gruppe porta li signe del plurale);

 

(3) la bonaj libroj. It es significant, que ci li comentarie ne parla ni pri "singul parol", ni pri "parol-gruppe", ma contenta se per li simplic constatation "twice = duvez" vice signalar li ínlogica

 

-8-

 

 

e íneconomie del Esperanto-metode, quel adapta se ni al schema (1) parol-gruppe, ni al schema (2) singul parol.

 

Logicalitá quam reversibilitá (Ido: renversebleso) ne es postulat ni in li criteries, ni in li comentarie; on sembla escartar it quam ballast ínadmissibil. On have rason. Nam plu on vole realisar unisensitá e reversibilitá in li lingue, plu deve augmentar li númere de radicas e artificial sufixes nuanciant. In consequentie, pro li restriction de nor mental capabilitás, noi ne vell posser mastrisar un "lingue" talmen constructet. Céterimen li logic structura vell bentost esser demolit per li continui evolution del idés. Ido ha fat experimentes in ti direction: parol-formes quam "formacuro, kronizo, martelagar, korektiguro etc." On ne ha atinget un complet logicalitá - nam un tal ne es atingibil per li medies del lingue (noi va demonstrar to plu tard): in compensation sta abandonat li internationalitá (preconossibilitá del parol-formes), e per to li manuation del sistema es ínutilmen desfacilisat.

 

Li quaresim element del "logicalitá" in strict sense, li principie del "non-contradition" es tam ínrealisabil in li lingue quam li strict unisensitá; nam li lingue es mult tro complex e mutabil por posser esser incadrat in quelc regules rigid. Frequentmen principies coincide queles exclude o restricte unaltru. Esperanto es rich ye exemples: li articul e numerales have un situation exceptional in relation al plurale e acusative; cert adverbies es dispensat del obligatori finale -e; li tot duplicitá de derivates autonom (p.ex. "obl-ig-i") e tot paroles international con sam signification ("multipliki"), introductet secun regul 15 del Esperanto-grammatica. -- TO es probabilmen li cause pro quo li criteries evita tractar li "inexceptionalitá", benque it es un fundamental pilastre del logica.

 

Noi resuma lu dit in li sinoptica sequent sur li proxim págin:

 

-9-

 

 

"Logicalita" quam logica formal

 

+ | + | + | Valore

1. Regularitá | Cr. 4 special | Ti criterie monstra se quam tre fertil in li LI. | +1

2. Unisensitá - a. Un signe - un function | criterie Cr. 10 (5,26) | Tri criterie es de practicabilitá restrictet. | +|1/2

 

b. Un function - un signe | refusat o tacet in li criteries | Fatal contra-efect resulta ex Cr. 25 pri paroles international. | -1/2

 

3. Reversibilitá | refusat o tacet in li criteries | Tro grand ballast, it es in contradition a Cr. 14, 25, 27, 38. | 0

 

4. Con-contradition | refusat o tacet in li criteries | Practicmen ínpossibil, nam li lingue ne es un matematic pasigrafic. | 0

 

Noi vide: del "logicalitá" resta practicmen solmen li regularitá, e, in minor mesura, li unisensitá. Pro que ti du elementes ha esset tractat in special criteries, e li altri elementes es refusat, li criterie del "logicalitá" resulta quam completmen dispensabil, del vispunctu del logica formal.

-----

 

Li articules de "Interlinguisticus" apari in sam témpor quam documentes. Pos aparition del serie complet ili va esser colectet e vendit quam brochura apart. Ili constitue un critica mortal del schematic sistemas, e demasca li falsitá del "scientic" argumentationes alegat in lor favore.

 

-10-

 

 

ON SCRI NOS

 

Cando Tchulpa (Br. in S.-A.): Yo ne crede que on have li jure imposar al tot munde un monstru lingual, por que quelc milles de Esperantistes mey posser evitar aprender un nov lingue; e yo crede que it vale li pena luctar por que un munde civilisat recive un lingue auxiliari corespondent a su present standard de cultura.

 

Antonio Caldeire Firmino (Sardoal in Portugal): Solmen yer yo recivet li libres queles vu expedit li 25esim octobre passat. Yo ja leet un vez li grammatica e espera que to es suficent por posser scrir ti lettre in Occidental e esser comprendet de vu. Nu yo comprende tre clarmen li extrem e admirabil facilitá de Occidental e su índiscutibil naturalitá e evident superioritá sur Esperanto. Yo va studiar it acuratmen e quande yo va conosser li lingue plu bon, yo va laborar por su propaganda e, Deo volente, in 1939 Portugal va har plu occidentalistes quam hodie, do yo espera ne esser sol in ti labor. Esperanto ne have mult adeptes in Portugal e, inter altri, li professor in la universitat Dr. Agostinho de Campos, e li professor e poliglot Dr. Artur Bivar ja criticat it tre desfavorabilmen. Ambi li professores fa paroladas per T.S.F. e li duesim publica divers curses de lingues. ... Yo intenta publicar bentost un micri librette por li initiation de li studie de Occidental. ... Junt yo misse vos li carte de adhesion al Occ. Union. ... Ples desculpar li probabil erras de ti lettre ma yo comensat studiar solmen yer.

 

Un die de studie e un tal lettre! Bravo, bravissimo, senior! Quel brilliant atest por ambi, studiante e lingue! Vi vor erras - ili es negligibil e ne noce li comprensibilitá: vice "de vu" noi prefere "de vos", vice "har plu occ'istes" haver plu mult occ. "indiscutibil" = indiscussibil, "la universitat" = li universitá, "poliglot" = polyglott, "paroladas" = discurses o parladas, "intenta" = intente.

 

Quel schematic sistema vell posser imitar to?!

 

-11-

 

 

R. Chabaud (M.(C.) Francia): ...Essente soldate in...yo convictet me per li studie de Occidental del superioritá íncontestabil de it sur Esperanto e Ido.  ... Ye mi liberation del militari servicie, passante tra Paris, yo esset felici far li conossentie de senior de Guesnet quel receptet me tre amicalmen. Bon documentat pri ti question, il parlat me del Occidental-movement de su progress. Totvez yo reprocha a Occidental su manca de propaganda. (??? Red.) On ha dit que un lingue quel basa se sur stabil e seriosi fundamentes have plu mult chances successar quam altres elaborat con minori cuida e hastosimen "fabricat", malgré lor abundant reclames. To es ver ma it anc es necessi que li concurrent mey esser conosset, e Occidental ne es it suficentmen. It es per hasard que yo esset ductet a studiar it, pos har iniciat me a Esperanto, poy Ido, queles desde tande ne ha cessat tedar me per prospectes e brochuras de propaganda. It es sempre regretabil perdir témpor util per studiar altri projectes, quande existe ja un lingue homogen e harmoniosi quam Occidental, quel benque interessant, es quasi ignorat del popul. ... (Seque un considerabil comenda pri litteratura e quelc adresses de persones interessat pri Occidental.)

-----

 

Propaganda-lettres

 

Cosmoglotta B installa un nov rubrica in quel it va publicar successosi propaganda-lettres. Omni nor propagandistes es petit inviar nos copies de lor lettres queles va esser publicat si li redaction considera les quam apt. Noi recomanda a tis de nor propagandistes queles ancor es comensantes in li labore por nor lingue, inspirar se per ti modelles e mem imitar, copiar, traducter les, si ili es aplicabil a lor casus. In altri láter noi sublinea, que li lettres publicat es considerat quam proprietá spiritual de Cosmoglotta e que lor public reproduction in alqual revúe, occidentalistic o ne, besona nor autorisation.

 

-12-

 

 

 

Persones "obliviant" demandar ti autorisation exposi se al risca de persecution legal secun li leges de lor land. Naturalmen noi ne posse impedir li propagandistes de altri sistemas provar utilisar nor lettres por lor propaganda, ma ili va bentost percepter, que on ne posse propagar schematic sistemas con li argumentes de Occidental sin devenir culpabil pri promesses absolutmen ínsatisfabil. Si ili ne percepte self, lor dupes va.

 

Li sequent du lettres esset inviat in du columnes, version Occidental in levul, version in lingue national a dextri:

 

***

 

(Lettre-modelle 1)

A un person privat

 

Tre estimat seniora A.,

 

Cordial mersí pro vor lettre del ..., con anexes.

 

Yo invia vos ci-junt du printates pri Occidental, li lingue quel es destinat suplantar li tre defectiv e in tant concernes ínapt Esperanto.

 

Vu va vider, quam facil ti lingue es a leer, anc sin anteyan studie, in contradition con Esperanto, quel resta por li laico practicmen íncomprensibil.

 

Si vu interessa vos pri to, it va esser me un plesura dar vos omni desirat informationes pri Occidental.

 

Esque vu forsan va haver li bonitá monstrar lu includet anc a colegas o conossetes?

 

Yo invia vos in sam témpor un traduction in lingue ... de ti ci lettre; quam vu vide, li nov lingue es anc in alt gradu traductibil.

 

Con cordialissim salutationes, vor ...

 

***

 

(Lettre-modelle 2) Al redaction de un populari scientic revúe.

 

Tre estimat seniores,

 

Ci-junt yo have li honore inviar vos un excisete ex li jurnale ... del ... relatent li international auxiliari lingue Occidental. In sam témpor yo include anc un exemplare del brochura e del postcarte queles ocasionat li publication del articulette in li jurnale

 

-13-

 

 

mentionat.

 

Noi Occidentalistes vell considerar it quam un grand privilegie, si nor meta (scope) e aspiration vell posse juir li simpatie anc de ... (vor revúe). Yo do espera, que vu mey trovar un e altri suficentmen interessant por far it conosset anc a vor letores.

 

Yo permisse me far remarcar, que it acte se pri un solution del problema del international auxiliari lingue quel totalmen difere de omni precedent provas in ti direction. Ya vice provar fabricar un tal lingue artificialmen ex li nihil, li autor de Occidental, Prof. Edgar de Wahl, Tallinn, Estonia, ha successat in maniere genial por talmen dir elevar su lingue ex li ja existent vocabularium international quel retrova se in un grand parte del lingues europan, talmen que Occidental, quo concerne naturalitá e eufonie, totmen ne es inferiori al etnic lingues.

 

Si vu desira reciver ulteriori informationes pri ti - in ... (nor land) ancor poc conosset - lingue, it sempre va esser me un grand plesura furnir tis.

 

Esperanto reciver bentost vor benevolent co-operation, con max respectosi salutationes,

 

vor servitor  ...

-----

 

LINGUE VIVENT

 

"Nuanciator": In li unesim numeró de "Catalonia in lucta" yo ha trovat expressiones quam li sequent: "bombardagies" de cités etc. In li numerós plu tard on ha changeat a "bombardationes" etc. In li Vocabularium del Centres de Interesse sta, pag. 90: "bombardamentes" de cités apert. - Quo es rect? In li numeró de Cosmoglotta april 1937, pag. 20, yo lee: "...ma ti sufix (= -ment) es tre international e conosset anc in li non-romanic lingues, ma con li ver general signification: li concretisation del action, li medie per quel, o li scope por quel es fat li action, anc li resultant facte, ma ne li action self..." - Do secun to, "bombardementes" ne vell

 

-14-

 

 

 

esser rect, apen "bombardagies", ma "bombardationes?"

 

--- Response: "Bombardationes", quam vu indica, es li max rect form occidental. Noi tamen - specialmen durant li introduction de nor lingue - ne deve esser tro rigorosi pri altri formes. Ante un standardisation definitiv de nor lingue, e durant li epoca quande multes ancor aprende it, noi deve admisser anc altri formes analog a tis de lingues national, si ili es comprensibil e ne ambigui. Li form bombardement es un tipografic erra. It deve esser bombardament, de bombardar. Li sufix -ment es usat in li sequent lingues: F.I.A.Nl.P.Rm. H have "bombardeo", Cat. have "bombardeig" (pron. -éch = -age), G Bombardierung (anc Bombardement, parol extran francés), S bombardering, R bombardirowka, Tch bombardovani, Est pommitomine. Do ultra li romanic lingues H e Cat, li majorité de ne-romanic lingues usa propri sufixes. E Occidental preferibilmen anc.

 

Ralst: (1) Qualmen on posse expresser: "aus dem Gedächtnis, de mémoire, from memory?" Esque: "Ex memorie? -- (2) Qualmen on di: "in vieler Hinsicht, à beaucoup d'égards, in many respects?" Esque "in mult respectes?" -- Responses: (1) Yes, anc "secun memorie". (2) No, "respect" have internationalmen li sens de quel deriva "respectar, respectabil, respectosi" etc. Sr de Wahl proposi li traductiones sequent: "in pluri aspectes, in mult relationes, in mult concern(ent)es".

-----

 

Un response del autor de Occidental a vor lingual question?

 

Vu trova it in

SPÍRITU DE OCCIDENTAL

 

Li 4-esim liveration va aparir in april 1939.

-----

 

-15-

 

 

 

APIS - Nov adresses

 

Francia

261. Sr Siméteys, Roger / 7, rue du Musée / Marseille marinero / F.I.Arab. -- O.A.F.: temas general.

 

Hispania

 

247. Sr Barbas Miralles, Armand / c. Pablo Iglesias nro 29-30 / Barcelona / (1910) C.H.F. -- O.F.: gen.

 

 

256. Sta Rosell Bufarull, Pilar / Mediana S. Pedro 58 / Barcelona / (1917) C.H.--O: cor sol/men con féminas pri customes e feminin labores.

 

258. Sta Forniés Mercadé, Maria-Elena / Pi i Margall, 7 / Reus (Catalonia) / (1914) C.H.F.A. -- O.F.A.:

 

Italia

 

249. Sr Salvatore, Girolamo / Via Nicolai 303 / Bari / Tenero de libres, employato (1910) I.F.A.G. -- O.F.G.: tem. gen.; des. exch. jurnales e revúes.

 

254. Sr Polidori, Augusto / via V.Veneto, 183-8 / Roma / Proprietario de pension (1880) I.F.-O.: conosser Occidental e indicar su pension.

 

255. Sr Tusa, Giuseppe / via V.Veneto, 183-6 / Roma / Radio-tecnico (1892) I.Arab.--O.: conoss Occ.ipc.

 

252. Sr Bertelè, Alfredo / Stradone Duomo 3 / Verona / Stud.med. (1917) I.L.F. (G.H.) -- O.F.G.: 15.29. omni filologie.53.61.pb.pg.O.Grafologie.OP.

 

253. Sta Bertelè, Icilia / cp.252 / Diplomata (1913) I.F.G.--O.F.G. cor. gen.

 

260. Sr Trentin, Giovanni / via Durando, 23 / Vicenza / jurnalist (1902) I.F.--O. propaganda. il pc.

 

Svissia     Lausanne

 

259. Sr Mayor, Edouard / Av. Virgile Rossel 14 / empl. assecurantie (1902) F.G.(I).--O: tem gen. omnicos, exchange de informationes.

-----

 

Contene: Programma 1939 - Varela Burg: Occ ne es romanic - Ex altri Campes - Interlinguisticus, Logica in li L.A. - On scri nos - Propaganda-lettres - Lingue vivent - APIS

 

---

 

Chef-redactor: R.Berger, Morges (Vaud) Svissia - Administration: Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia - Reclames: A. Moeckli, Launguedoc-Bellevue, Chemin du Reposoir, Lausanne, Svissia

 

-16-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.