| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 025 (aug 1939)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years ago

Numeró 25 (4)    COSMOGLOTTA, Serie B    August 1939

 

D. Bunker: Quelc remarcas pri esperantistic propaganda.

 

In septembre passat un jurnale nederlandés, "De Zaanlander", publicat li unesim articul de un serie pri Esperanto, durant que in novembre aparit in li presse nederlandés un raport pri un national congress in Den Haag, organisat del Buró "Esperanto bij het Onderwijs" ("Esperanto in li scol").

 

Li articul es self-comprensibilmen pur propaganda. Ma anc li raport fa li impression esser scrit por li sam scope; in omni casu it es cert, que un letor ne tre atentiv va esser misductet tam bon per it quam per li max pronunciat unilateral propaganda. Pro ti rason it sembla ne ínutil comentar articul e raport junt.

 

In ambi casus on comensa per emfasar li grand númere de adherentes. Li raport parla pri "Li Buró, a quel es afiliat li Esperanto-Uniones e grand societés de instructores". Li publica comprende, deve sin dúbit comprender, que grand societés de instructores, ne essent societés esperantistic, es afiliat a ti Buró, durant que in veritá ti societés certmen es uniones de instructores esperantistic. Quel es li grandore de ti "grand" uniones, pri to on ne informa nos.

 

Li articul fa remarcar, que por taxar li ver númere de Esperantistes in li munde on ne deve prender in calcul solmen li membres organisat in societés. Ma quel motive on posse haver por creder que hay mult ne-organisat Esperantistes? Quant del "milles, yes centenes de milles de Esperantistes" queles li autor del articul alude, (in quant ili existe0, es persones queles, pos har prendet leciones durant pluri mensus, multvez mem solmen durant pluri semanes, ha cessat interessar se pri li lingue? E in altri láter, quant de ili es persones queles usa Esperanto por altri, plu important international relationes quam li exchange de postmarcas, de postcartes ilustrat, o in li max favorosi casu por coresponder ye intervalles, amicalmen e banalmen, con membres de curses o societés in altri landes.?

 

Li presidente del congress constatat, que tant persones ex omni partes del land hat acceptet li invitation assister ti congress. Omnes suposibilmen esset ja convictet Esperantistes; it do acte se plu pri organisation e discipline in li ranges del Esperantistes quam pri interesse che li grand publica. On raporta, que ex plu quam duant landes venit 110 lettres de simpatie, scrit in Esperanto, quam resultate de un unic anuncie in li Esperanto-presse. Ancor un pruva de organisation e discipline? Esque on anunciat solmen que li convenida va haver loc o esque on urgentmen invitat omni instructores-esperantistes assister it? Esque li anuncie aparit un sol vez in un sol jurnale, o un vez in chascun de mult jurnales, o mult vezes in un o mult jurnales? Per altri paroles, esque li presentie de tant Esperantistes esset spontan o organisat?

 

-49-

 

 

In plu li presidente constatat con satisfation, que li interesse pri Esperanto quam branche de instruction ha crescet; in quel circules, to il ne dit. Li scritor del articul asserte, que li grand númere del Esperantistes forma un cert "potentie". Ma ti crescentie e ti potentie ne ha suficet por impedir, ni que on deve aconosser un stagnation total in li "progress" de Esperanto ("Wij zijn met het Esperanto vastgeloopen"!) ni que li ministre de education, secun un membre del parlament quel parlat in li convenida, "regretabilmen", sin alcun argument, refusat permission conossentar li eleves del seminaries con Esperanto. Li articul anc ne mentiona, e nequí constatat to in li congress, que li crescentie del "Esperantistaro" in omni casu ne ha esset sat "spontan" por posser enunciar(?) max intensiv, unilateral e misductent propaganda. Proquó ne dar un statistica del Esperanto-organisationes e jurnales (anc de tis queles ja cessat exister, con indication del cessation), con li númer de: (1) nov membres (abonnatores), (2) membres (abonnatores) queles demissionat, e (3) membres ye p.ex. li 1. januar - to omnicos por chascun annu desde li fundation de chascun societé o jurnale? Etsí on considera li statistica solmen quam "l'art de grouper les chiffres", on ne posse negar, que un tal resumation vell haver plu grand valore testimonial (benque forsan mult minu grand valore propagandistic!) quam li exemple citat, a saver, que che li Federation (Nederlandés) de laboreros-esperantistes li númere de partiprendentes del curs por li seson 1936-37 atinget un totale de 5600, durant que in 1937 plu quam 1000 persones partiprendet un Esperanto-exámine. Nam quo significa to? Ne un totale de 6600, ma que ex 5600 laboreros solmen admaxim 1000 partiprendet un exámine; yo di "admaxim", pro que ya anc altres partiprende li sam exámines. Per altri paroles, solmen *un* ex six o sett eleves aprendet sat mult por partiprender li exámine A, quel es tam facil, que li possession del diploma nequant demonstra, que on mastrisa li lingue. In plu, on ne di, quant de ti 1000 recivet li diploma! E quant de tis resta in qualcunc ver sens activ Esperantistes?

 

Finalmen, on posse riscar li suposition, que anc ti "ún exemple ex nor propri micri land" es in alt gradu misductent. It ya es probabil, que just in Nederland, quel es conosset pro li interesse de su habitantes pri lingues foren, li númere del partiprendentes che tal curses es relativmen, mem absolutmen, mult plu grand quam in altri landes con un population quin o six vezes tam grand.

 

Li ja citat membre del parlament conclude ex li ínpossibilitá far ulteriori progress, que on deve introducter Esperanto in li scol. Li opiniones pri li usa de pression difere sat grandmen; ma on deve in omni casu esser cert, que li scopes queles on vole atinget per fortie vermen vale li pena esser atinget. Un instructor citat ott questiones ex divers exámines, queles nequí del assistentes in li congress posset responder; on opinet que to pruva que on posse eliminar mult ballast e remplazzar it per Esperanto. Logica de Esperantist! On ya posse con egal jure recomandar li introduction in li scol de instruction pri li solution de enigmas o pri

 

-50-

 

 

ping-pong (table-ténnis)! Lu sol decisiv es li utilitá e scope-conformitá del cose a docer; e li pruva manca, que Esperanto es li max util substitute. Adver on assertet, que li instruction scolari de Esperanto "ne es un perde, ma un ganie de témpor, pro que tis queles ha aprendet Esperanto va sequer li instruction in altri branches linguistic tam plu facilmen". Ma si to ne significa, que on aprende plu mult Francés, Anglés, o German in p.ex. quinant hores, pos quinant hores de Esperanto, quam in cent hores sin Esperanto, it ne significa necos; quo céterimen sembla tre probabil. On adplu declarat, que "Esperanto es un lingue vivent, quel facilisa li contact con extranes, it ne importa in quel land on trova se" - si solmen (ma pri to on tacet!) on cuida frequentar null altres quam Esperantistes! Céterimen it vale anc pri li tal nominat "lingues modern", e ancor plu pri Occidental, quel es comprendet in grand parte de omni educat Europanes e Americanes sin studie anteyan!

 

Prof. Dr. Gorlach Royen remarcat, que hay tant lingues in li munde; suposibilmen il volet dir per to, que on evidentmen ne posse mastrisar les omni, e que pro to lu max practical es aprender Esperanto. Ma proquó just Esperanto?  Chascun lingue international vell servir tam bon, e un lingue quam Occidental, pro conosset rasones, mem mult melior.

 

"Hitler e Chamberlain", on lee in li raport, "vell har conferet mult plu facilmen con unaltru (in Godesberg e München. Rem.red.) si ili vell har conosset Esperanto"; anc, on posse responder, si ili vell har conosset un altri lingue, p.ex. Francés. Ma por conferer pri important coses it es absolut necessi, que on parla li lingue conferential quasi perfectmen, quo ye un lingue tam ínnecessimen complicat e ínnatural quam Esperanto ne sembla tam facilmen realisabil.

 

Naturalmen on anc mentionat li "ideal signification de Esperanto", e que ti lingue es "un efortie vers li pace" ("een stuk vredeswil"). Esque ti ideal signification existe extra li fantasie del Esperantistes? Un lingue international ne es necos altri quam un tecnic medie de comunication e intercomprension, e ne have plu grand ideal signification quam li notation musical, li Morse-code, li signales marin o ferroviari, e li avis-tabules por automobilistes. Adplu on posse usar un interlingue tam bon por injuriar unaltru quam por declarationes de amores.

 

Esset present li "wethouder" Snoeck Henkeman (un "wethouder" have pluminu li sam function in un cité quam un ministre in li state) e sr. Rienks del ministerie de instruction. Esque ti seniores esset invitat, o esque ili assistet pro ínsubjugabil interesse pri li afere? Esque, precipue, ili expresset concordantie con li opiniones del Esperantistes? Certmen né, nam altrimen on vell har raportat to con grand brue. -- Finalmen li ínevitabil resolution. Necos altri, comprensibilmen, quam li opinion de quelc - quant, li raport ne revela - Esperantistes queles eat a Den Haag specialmen por ti scope. -- In resumate: li usual fanfaronades queles nausea omni iniciates, exceptet li Esperantistes self.

 

-51-

 

 

CRONICA

 

Cuba: "Union", bulletin oficial del club de interchange, organ del fraternitá postal international, un filatelic revúe aparient in Santiago de Cub, publica sur plu quam un págine de su numeró de februar 1939 un articul informativ pri Occidental. Li articul, in lingue hispan, es debit a nor valent coidealist sr. G. Bevilacqua, director de "Italia Filatelica e Cosmoglotta". It exposi habilmen li necessitá del idioma auxiliari, posi in relief li merites de Occidental e da in fine un textu e li adresse del Institute Occidental.   T.G.

 

 

Francia: Li "Groupe interlinguiste du syndicat national" ha constituet se in junio. Li gruppe ha inviat li sequent comunicate por publication in li grand pedagogic revúe. "L'Ecole Libératrice": - "Li membres del Syndicatu National, practicant li lingue international Occidental, ha decidet constituer intra li cadre del S.N. un gruppe interlinguistic chargeat per defender e propagar li lingue in nor bulletines sindical, et in nor region et in li tot land. Convictet pri que li conservatisme paralisa li developation del idioma international quel he-témpor es absolutmen necessi, ili apella a tis de lor colegos queles es interessat pri ti idé. Membres del Buró: G. Poujet, instructor retraet in Isles s/Suippe (Marne), L. Boutreux, ex-secretario del Internationale del Instruction, director del scole Place des Récollets, Saumur (Maine et Loire), R. Houssin, instructor in Yquelon, par Grandville (Manche), exdelegato departmental del gruppe esperantistic che li instruction. - Li secretario, G. Poujet, va responder a omni demande pri information, si acompaniat per un postmarca."   G.P.

 

Italia: "Fronte Unico", Roma, del 31. may 1939, publica un articul de circa 500 paroles de sr. Alfredo Bertelè "Por un radio-lingue mundal". Li articul excelle per un convictiv demonstration, que just nationes consciosi e fier pri lor propri nationalisme have un special interesse in usar un lingue auxiliari vice lingues de altri nationes in li practicmen ínevitabil e necessi relationes international. T.G.

 

-- "Roma" del febr. 1939 sub li titul "Por li studie e usation del Latin" recense ínfavorabilmen li L.I. in general e Esperanto in special. It mentiona in fine Occidental: "...un sorte de iberic o de rumanian de bass stampation (di basso conio), adminim it talmen sona al orel. - Omni duant annus es creat un nov de tal lingues. Ma omnes passa. Latin resta. It resta con li póndere e li glorie de su potent tradition." Con li póndere, yes, un póndere sufocant. Li remarca, sam quam li tot articul, scrit in un ton sat arogant, ne excelle per profund comprension. Totvez it es un nov testimonie pri li impressiv naturalitá de Occidental.   T.G.

 

Nederland: "De Spiecel van Handel en Wandel" es un important revúe de studies lingual e comercial. It apari mensualmen, in Amsterdam, e ocupa se pri li lingues Nederlandés, Malay, German, Anglés, Francés, Italian, Hispan, Portugalés,

 

-52-

 

 

Sved, e Esperanto. It have ocasional rubricas pri questiones juridic e comercial, mecanic administration, radio, etc. in li servicie de practica, instruction e scientie." In su númer de may ti revúe publicat li complet textu (sin ilustrationes) de nor litt brun-yelb prospect document 200 in Occidental, junt con adresse de sr. H. Littlewood. In su numeró de junio it publica un lettre de sr. Littlewood avisant pri li existentie del Gruppe Nederland del Occidental-Union, de quel li Secretariatu es domiciliat in Rotterdam-W (mathenesserlaan 472). Anc ti lettre esset scrit in Occidental. It es joyosi por nos observar li sempre crescent activitá de nor Nederlandés amícos. Li publicationes in Occidental in ti important revúe gania un special sapore si comparat con li textus del current Esperanto-rubrica, ex quel noi cita flores quam: "kandelingo, piedingo, birdido, flamingo, sxafaro, lamulino, silentulino, unuokululo, anino, kunano, varejo, monfarejo". Noi lassa li divination del sens de ti "international" paroles al letores, remarcante totvez que "flamingo" *ne* significa li rosi avio con long coll, naturalmen...

 

-- Un lexico Nederlandés-Occidental basat sur li lexico de Gär sta pret in manuscrite. Li labore esset fat del Gral-damas, un nederlandés societé feminin de scouts. Un cordial mersí e admiration por lor valorosi devotion!   C.R.

 

Praha: Per un circulare in Tchec e Occidental li Club Occidental in Praha avisa su membres e amícos pri que it ha liquidat se ye li date del 30. junio 1939 e retornat a omni membres 60% de lor cotisationes. Per to suspende se un activitá quel esset durant long témpor observat con admiration e considerat de mult gruppes quam un modelle dignissim de imitation. Nor amícos mey esser convictet pri que nor sentimentes de sincer simpatie continua.   C.R.

 

Svissia: Li "Revue Internationale de Sténographie", (Red.: 11, Ch. Ritter, Bienne, Svissia) ne havet, pro manca de spacie, un parte pri Occidental. In compensation it publica un interessantissim articul pri un nov machine por stenografar, li "Velotype" inventet de nor coidealist nederlandés Sr. M. Den Outer.

 

It es un perfectionat "Tachotype" de quel noi ha publicat un descrition in Cg nró 104. Noi esset agreabilmen surprisat vider que li specimen de "velogramma" esset in Occidental, textu sequent: "Tre estimat senior, con special interesse noi ha leet vor lettre." To es un excellent aplication de Occidental, e noi mersía nor coidealistes Bieller e Den Outer pro har pensat utilisar ti medie de intercomprension. -- It es tre probabil que un descrition del "Velotype" va esser dat in un futur numeró de Cosmoglotta.   F.L.

 

-- "Le signal sténographique", revúe aparient in Lausanne, festa su 50. anniversarie de existentie in su numeró de junio 1939 e publica in li sam numeró un noticie in Occidental de nor coidealist Pierre Sanche: "Li lingue international "Occidental" -- Occidental es li max facil lingue international ínmediatmen comprensibil in li tot munde civilisat de omni persones un poc cultivat. - Si vu studia Occidental, vu aprende li veritabil vocabularium international, pro que

 

-53-

 

 

ti lingue adopte li international nomenclatura universalmen conosset. -- Li studie del lingues national es facilisat per Occidental. Qui studia it, aprende li fundament de omni lingues del occidente. Por orientales, Occidental es li clave del occidental cultura. - On usa Occidental sin modification in telegraf, telefon, radio, printa e scri-machine." - Per su habil simplicitá, li textu posse servir quam modelle por simil publication. Li sam numeró contene un noticie del Institute Occidental promessent un brochura a omni person inviant un traduction de ti textu, e un bellmen arangeat anuncie del Institute con insignie e li argument: "Corespondentes, Steno-dactilografes, adjunte un corde a vor arc studiante Occidental, li modern lingue international..."   I.F.

-----

 

 

Reunion international in Zürich

 

Quam anunciat in li precedent Cosmoglotta B de junio, va evenir in Zürich, in sam témpor quam li general reunion del "Sviss Association por Occidental" (SAPO), un international reunion in quel va esser discusset divers problemas concernent li difusion de nor lingue. Pro to, noi peti omni coidealistes queles posse far li viage a Zürich e queles es interessat al progress de Occidental, benevoler far ti efortie. Ili ne va regretar. Malgré li actual desfacil politic circumstanties queles certmen fa hesitar multes, li vive ne halta se e consequentmen anc li labores de Occidental continua.

 

Li sequent programma general ha esset fixat por soledí, 6. august:

 

(1) cl. 11: Reunion del SAPO.

(2) cl. 14: Reunion international: Discussion pri raportes e general discussion pri nor movement.

(3) cl. 17: Reunion del subscritores por li definitiv constitution del SOCOCED (Societé cooperativ de Occidental-Editiones).

Avis important: Li subscritores al SOCOCED queles ne va venir a Zürich posse dar procuration a un altri subscritor por li votes.

 

Li locale del reunion va esser comunicat sat temporanmen al partiprendentes.

 

Coidealistes! Noi besona far vor conossentie in Zürich! Vu anc besona constatar quant vivid es nor movement e nor lingue. Ples ne privar vos del plesura e del efect stimulativ de un personal contact con extran coidealistes! It va dar vos ínobliviabil memories e un nov fide pri li certitá del definitiv victorie de Occidental.

Pro to - noi expecta vos in Zürich!   Fred Lagnel

 

N.B. Li coidealistes queles va restar in Zürich por visitar li National Exposition va organisar ulteriori incontras e reuniones por amical conversationes.

 

Zürich atende vos!

 

-54-

 

 

Doc. 179

 

Autonomie

de "Interlinguisticus" (6. articul)

 

Al question "Qualmen on fa un cannon?" un joc conosset responde: "On prende un grand fore e circumdá it per un fort tub." Schleyer e Zamenhof ha procedet secun ti recepte: ili ha prendet un grand "fore", i.e. ili ha inventet un schema ex nihil, e circum to ili ha miscurvat con pluminu grand habilitá li lingue-materiale dat per natura. On nominat tal procede: "autonomie".

 

Altres ha opinet que li autores de Volapük e Esperanto ha exagerat in to e que secun li modelle de Esperanto on vell posser fabricar mill sistemas de qualitá egal o superiori. Ili videt que on ne besona inventar necos, ma que it sufice regular li materiale natural; ili anc comprendet que to deve suficer, si on ne vole mortar li lingue in su nucleo essential. To va devenir plu clar ex lu sequent:

 

Li ultim índependent element del lingue (quam medie por expresser factes sensat per sones) es li frase. Li paroles formant li frase es

 

(1) simboles denominatori; ili in se self es multisensi;

(2) signes ordinatori, o formes de relation; to es relationes sintactic e grammatical; in un láter ili completa li simboles denominatori til esser un fact ("Sachverhalt") e por to ili anc precise lor signification in li contextu; in altri láter ili determina li genealogic caractere del lingue respectiv.

 

Ex ti distintion noi gania un vispunctu scopiconform e important por judicar li linguistic autonomie:

 

Li formes de relationes grammatical (inclusivmen sintaxe) constitue li dominia, quel tolera grand activitá del autonomie in li sens de un simplification del formes sin damage por li lingue. To es monstrat per (1) li functionada de lingues de tip diferent e (2) anc per li experientie ganiat in li dominia interlinguistic. Li simplification del formes concerne et (1) li númer del formes, et (2) lor quant possibil strict regularitá. Li singul dominias es:

 

I. Li dominies (a) del declination del substantive

(b) del comparation del adjective

(c) del conjugation del verbe

ili es reductet chascun a un *sol* paradigma max simplificat.

 

II. LI fenomenes (a) del génere grammatical

(b) del congruentie del adjective con li parol relationat a it

secun li energetic principie ili ne have plazza in un L.A.

 

III. li question (a) del unification del articul (consequentie ex IIa)

(b) del restriction (consequentie ex IIb) e unification del indication del plurale.

 

IV. Li exclusion del mutation del radicas, conosset sub li nómine flexiones, ex li total dominia del grammatic relationes.

 

V. Li regularisation e "logisation"(??) del sintaxe (abolition de complicationes "historic e traditional" del lingues national).

 

-55-

 

 

In li tecnica li max grand efect util e bellitá es garantit per maximal imitation de modelles natural. Egalmen, anc ye li regularisation del formes de lingual relationes, it va esser scopiconform (nam prudent e minim riscant), restar tam proxim quam possibil al modelles natural. To vale ancor plu fortmen, si un sistema de L.I. deve esser constructet sur li base del Crit. 9 (= vocabularium basat primarimen sur lingues west-europan). In ti casu it va esser ínrefusabil basar se sur natural modelles ex li lingue-gruppe nominat in Crit. 9, e aplicar li dangerosi permission del Crit. 2: "structural features may be apriori" solmen avarissimen e prudentissimmen, si in tot on aplica it. Ci noi pleda precipue por li grammatica anglés, modificat in quelc punctus (cp. Ia, b e V del tabelle precedent) per li grammaticas del lingues neoroman. To have su special motive

 

(1) in li importantie e difusion del lingues anglés;

(2) quam contra-póndere contra un cert proponderantie de romanic radicas in consequentie del hegemonie del lingue latin in témpores anteriori;

(3) in li fact que anc anglés es un "idioma mixtet", cp. 3. articul, capitul "Parol-class-vocales e analitisme", duesim paragraf.

(4) in li grand analitisme del anglés grammatica, conform al Crit. 3. quel demanda con jure que "li structura deve esser altmen analitic".

(5) in li experientie, que un simplic analitic structura grandmen facilisa li aprension e usation del sistema; altrimen li talmen-nominat minimum-lingues (Beach-la-Mar, Creolic, Pidgin) ne vell esser analitic in lor structura.

-----

 

Li "ínlogic", simbolic natura del lingue

de "Interlinguisticus" -- (7. articul)

 

Secun K. Bühler, li signe lingual (son, parol, frase) es simultanmen tri coses:

 

(1) Indicie, per su dependentie del person emissent de quel it expresse penses o sentimentes ("Innerlichkeit"). (Lingue quam expression).

 

(2) Signale, per que it apella al auditor, de quel it directe li atitude o conduida extern o intern in sam maniere quam fa altri signales de trafic. (Lingue quam stimul).

 

(3) Simbol, per que it es coordinat a objectes e relationes. (Lingue quam representation). "On nequande atente suficentmen a to que un lingue in veritá es solmen simbolic, que it expresse li coses nequande ínmediatmen, ma solmen in reflection, (transposition). ("Widerschein") (Goethe).

 

Just pro to, F. Meuthner opine que li natura del lingue, su liquiditá e volatilitá, li índeterminabilitá de su opinion e li mutabilitá de su signification completmen contradí al postulates de su scientic conossentie. Pro to, desde li témpor de Leibniz, li exact scienties tende sempre plu sucessosimen vers lor propri

 

-56-

 

 

lingue de formules. Per to ili testimonia li grand importantie del problema de denomination. Li "logistica" o "logic-calcul" (creator George Boolem, +1864) utilisa matematic simboles por logic operationes. Talmen ti dominias fat se índependent del lingue proprimen dit. To pruva que omni eforties constructer lingue sur logica es van.

 

Li lingue servi a comunication e comprension inter li homes. Tamen exact transmission de idés per lingue es ínpossibil. ("Si li lingue vell esser li adequat expression del pensa e ne solmen un efortia pluminu successosi vers ti expression, it ne vell exister un arte de bonmen dir li coses". (Dermsteter, "La vie des mots", Paris 1937, 212 pág.)

 

Li principal motives por ti ínprecision del lingue es quin:

(1) Paroles es sovente usat figuratmen (Animation, metáfor, metonimie, sinecdote);

(2) Durant li secules li sens del paroles ha mutat (sub influentie de analogie e catacrese; li mutation pre(???) li form del modification, sovente complex, per radiation e incatenation (rayonnement et enchaînement, Darmsteten(?), cp. in supra).

(3) Paroles es, intra cert límites, necessimen chancelant e individual; on posse parlar pri un "amplitude" de paroles, quam on parla pri "amplitude" de undes.

(4) Li transformation de un idé a un quant possibil adequat expression lingual - e invers - depende del varie gradus de individual habilitá, atention, e exercicie. - Ja homes parlant li sam lingue experi defectes in comunicar unaltru lor veritabil pensas; to vale in gradu augmentat por homes parlant lingues diferent,

(5) nam chascun lingue es li expression de un diferent cultura. It es li sediment del customes pensal del comunité quel parla it. Li lingue ne es un organisme, ma it es un function de un tal. To vole dir que li lingue, benque it ne es un vivent ente índependent, it tamen es vivent in su developation. Pro to li leges del evolution del lingues es sovente tam simil a tis de organismes. On posse parlar pri lingue solmen in conex con li spíritu homan; ti spíritu ha self creat se ti sistema de sensat medies de expression, e sempre denove transforma e evolue it, conform a su scopes.

 

Mutabilitá (transformabilitá): Quande ti fortie "revolutionari", neo-creant(??), del lingue falli e li lingue ínmobilisa se, tande hay dangere por su existentie. Li sam dangere hay, si li evolution del lingue es supresset per violentie, e it talmen es privat del possibilitá sequer li progress del idés. Du exemples:

 

(1) Li classic latin, usat de roman scritores de plu alt strates, secludet se contra li lingue populari, quel developat se in líber lude del forties. Ti seclusion durat tam long, que in fine del epoca imperial li classic latin hat perdit su vivicapabilitá e hat cedet su plazza completmen al vivifort lingue vulgari, quel continua viver in li hodial lingues romanic.

 

(2) Esperanto, in li lucta por su existentie, devet tolerar lu invers: In li curs del témpor, su "autonommen" creat e sistem-conform parol-formes monstrat se quam

 

-57-

 

 

poc vivicapabil in mult casus pro lor ínnaturalitá: ili esset, e es ancor, plu e plu suplantat per paroles complet, ínregulari, ma internationalmen conosset. Ti paroles es *foren* al sistema, ma intrudet per li via del factic usation. Vi un litt selection quam exemples ex li centenes de tal parol-pares:

 

alispecigilo = transformatoro, agalajxo = ekvacio (equation), obligi = multipliki, mortintajxo = kadavro, kreskajxo = planto, profundegajxo = abismo, vortorompa = perfida, kronvirino = konkubino, multekostajxo = juvelo, sammezuro = proporcio, malricxulejo = azilo, pafilo = fuzilo, pafilego = kanono, redaktejo = redakcio, libraro = biblioteko, administrejo = administracio, direktisto = direktoro.

 

Li fact que ti paroles es ínregularitás, es velat per to que ili ne es mentionat inter li regules, ma trova se solmen in li lexicos. Tal "fugida del ínregularitá e contra-sistematica in li lexico" stampa li assertet "facilitá" de Esperanto a un lure por homes sin critica e pruva que li tot construction es mort-nascet. "Naturam expellas furca, tamen usque recurret!" (Horatius). (Etsí tu expulse li natura per un furca, tamen it sempre va revenir).

 

Images e dis-evolution. Li etimologic exploration consiste in trovar detra un parol ti special determinativ qualitá quel ha ductet a su nascentie. In null lingue, de quel noi conosse li historie, hay paroles abstract queles ne vell permisser reducter les a concret paroles, si on conosse lor etimologie. To ne posse esser altri, nam abstract procedes de pensation on posse comunicar solmen per images (secun Darmsteter). Conform al diversitá del customes parlatori del popules, anc li images difere de lingue a lingue. Ples comparar, por exemple, un parol relativmen yun: "radio" ex "radie", venient ex "radica", anglés "broadcasting" ex "larg" e "jettar"; francés "telegrafie sin fil"; german ex "circum" (in li sens de circulation general) e "scintille".

 

Comunité pensatori es li cause del comun-europan materie lingual.

 

Malgré lu dit in li paragraf sequent, fortunosimen existe hodie ancor un relativmen ampli similitá in li expression lingual, in li lingues west-europan, enumerat del Crit. 9, de IALA. Ti similitá existe

(a) in li términos special, scientic, tecnic e altri, queles in parte apartene anc al stock del vocabularium omnidiari. (Cp. E. Lorenz in "Weltsprache und Wissenschaft, Jan(?) 1913, p. 93 e sequentes, e Apéndice I); e

(b) in li tre mult paralelitás traductori, queles ha acompaniat, quam "lexical exchange" ("Lexikalischer Tauschhandel", secun K. Vossler), li trafic spiritual e cultural del popules europan. P.ex. "aequilibrium = Gleichgewicht (equilibrie), omnipotens = almighty (omnipotent), = allmächtig, = toutpuissant, arrière-pensée = Hintergedanke (detra-pensa) etc.

 

Ti fenomen, li similitá del expression lingual, esset nominat de Bally tre frappantmen "mentalitá europan". (Jespersen, Die Sprache, Heidelberg 1925, p. 195).

 

-58-

 

 

Doc. 177a

 

Geografic nómines

 

Li pluparte del geografic nómines es passabilmen international. U tamen un explication aparet util, it seque in parenteses; generalmen li distintion "cité", "land", "país" suficet. (NB: "land" designa un politic unité, "país" un unité natural.) U pluri denominationes presenta se quam acceptibil, sin que usu o un decision ha favorat un e eliminat altres, omnes es indicat, quelcvez li minu frequent in parenteses. Li decision apartene al labores de standardisation; un liste reviset e plu ampli va aparir quam apéndice del Lexico de Occidental in preparation. Li present liste es reviset e aprobat de senior de Wahl.   Ilmari Federn

 

U necessi, li sequent abreviationes es usat: A(nglés), C(atalan), D(an), F(rancés), G(erman), Gr(ec), H(ispan), I(talian), L(atin), M(adyar = Hungarian), N(orvegian), N(eder)l(andés), P(ortugalés), P(o)l(onés), R(uss), R(u)m(an), S(ved). cé = cité, ld = land, ps = país, hb = habitant(es), hi = historic, mo = modern, ln = in lingue national local: ....; fl = fluvie, mt = mont(es), rg = region. Pro motives de spacie, li separation del parol-partes e repetition del parteradical per medie del tiré (-) ne es fat secun li strict etimologie.

 

Abkhasia, -n

Abessinia, -n = Etiopia

Abruzzes

Acadia, -n, -tic

Adria, -n, -tic

Adrianópol, -itan

Afgan, -istan

Africa, -n

Alban-ia, -n, -és

ALbion (= Britannia)

Alemann-es, -ia, -ic, (tribe sud-germanic)

Aleppo

Alëútes

Alexandria

Alexandrette

Alger (cé?), -ia, -n (ps)

Alp-es, -in

Alsassia, -n

Álton-a, -és

Amazona = Maranion

America, -n, -isme

Amirantes

Anatolia, -n

Andalusia, -n (ln: Andalucía)

Andamanes

Andes

Andorr-a, -an, -és

Angl-ia (ln: England) -és; -o, -ic (hi tribe), -o-saxon (2 tribes combinat hi, nu nómin comun por Angléses e Americanes)

Anhalt, -an, -és

Annam, -it, (-an, -és)

Antilles

Antverp (F. Anvers)

Apaches

Apenines

Appenzell

Apulia

Arab-o, -ia, -n

Aragon(ia), -és

lago Aral

Araxe

Arcadia, -n

Ardennes

Arezzo

Argentinia, -n

Argovia = Aargau

Arkhángel

Armenia, -n, -ic

Asia, -t, -ic, -e(?)

Asia minor(i)

Asov

Assiria, -n, -ic

Astrakhen

Asturia, -n

Aten, -és

Atlantic (Ocean)

Átlas

Attica

Augsburg

Australia, -n

Austrasia, -n

Austria, -n

Azores

Aztec(o)

 

-59-

 

 

Babel (biblic nómin de Babilon)

Babilon, -és, -ia, -ian

Bactria, -n

Baden, -és, -ia

Baffin, Golfde

Bahamas

lago Baikal

Balcan, -ic

Baleares

Bali, -nés

Baltic, mar baltic, Balte = habitant german del baltic costa (Lituania, Lettonia, Estonia)

Basco(n)

Básel (G. Basel, F> Bâle, I. Basilea)

Bavar-ia, -ian, -és

Beduin

Beirut

Belg-os (ancian tribe gallés), -ia, -ian (popul modern), -ic (concernent li land)

Belodj-e, -istan

Bengal, -ia

Beot, -ia, -ian

Bérber, -ia

Berlin, -és

Bermudas

Bern, -és

Bessarabia, -ian, -ic

Betlehem

Birma, -n

Biscaya

Bitynia

Mont Blanc

Bohem, -ia, -ian

Bolivia, -n

Bologn-a, -és

Bombay

Bonn

Borne-o, -an

Bosfor

Bosnia, -n

Bottn-ia, -ian, -ic, golf

Brabant, -in, -és

Brahmaputra

Brandenburg, -és

Brasilia, -n

Bremen

Breton, -ia (F. Bretagne)

Brisgau

Britann-ia, -ic, Grand- (A. Great Britain)

Brunswig, -an

Brussel

Bucarest

Bucovina

Buidhar(?)-a, -an, -és

Bulgar, -ia, -ian, -ic

Burgund-ia, -ian (mo); -o, -ic (hi)

Bures (ln: Boers)

Bushmann, -ic

Bizant-ia, -in

Cabul

Cachmir (Cashmir)

Cadix

Caffr-o, -aria

Cafiristan

Cairo

Calabr-ia, -és

Calcutta

Caldé-o, -ia, -ic

Californ-ia, -ic

Calmuc

Cambodja, -n

Camerun

Campania (in Italia)

Camtchatca, camtchadal(o)

Canaan, -it, -és

Cánad-a, -és, -ian

Canar-ias, -iés, -ic

(avio: canarí)

Candia (Creta)

Canton

Cap de bon esperantie

Capernao

Capland

Cappadocia

Capverdi

Carolines

Carpates

Cartag-o, -inés (Cartágin-e) (Pun-io(?), -ic)

Cartagena

Caribde

Casp-ia, -ic mar

Transcaspia

Castilia, -n

Catal-onia, -an

Cattegatt

Caucas-o, -ia, -ian, -ic, Transcaucasia

Cayenne

Célebes

Celt-es, -ic

Central America

Cevennes

Ceylon

Champania (in Francia)

Chili, -an

Chimborazzo

Chin-a, és

Ciganes

Cilicia

Cimbres

Circassia, -n

Coblenz

Coburg

Cochinchin-a, -és

Coimbra

Colchida

Colonie (G. Köln)

Columbia, -n

Congo, -land, -state

Constantinópol, -itan (= Istanbul)

Copenhag

Cop-es, -ic

Cordilieres

Coréa, -n (Cho-sen)

Corfú

Corint, -an

Cornwall, -és

Corsica, -n

Corunye

Costa aurin

Costarica

Crasov, -an, -iac, -és

Creol, -ic

 

(va esser continuat)

 

-60-

 

 

Doc. 100-c (version prolongat)   Duesim suplement al liste de nor Documentes

 

161. A. Un lettre al publica de lingue anglés, juntet a un nró de Cg, invita a examinar Occ; pronunciation de Occ, lingual neutralitá, pro quo ne anglés.

162. A. Simplificat Anglés o Occidental. Demonstra con frappant, humoristic exemples que just Occ es un simplification de Anglés por esser apt a esser L.I., durant que "Anglic" e "Basic" choca Angleses sin esser util a altres.

163. A.H. Littlewood: Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés? Demonstra con mult exemples li special desfacilitás de Anglés por extran aprendentes, experienties ex li practica. Version Occ aparit in Cg B 16, p. 19.

164. Nl. H. Littlewood, Lettre a un Esperantist, da li unesim informationes pri Occ e responde a cert prejudicies esperantistic.

165. O. A.Z.Ramstedt, Li psicologic e sociologic caractere del lingue, reproduction del fundamental articul aparit in Cg. Li tema es studiat in scientic maniere e demontra specialmen li practic e scientic ínmantenibilitá de cert teories assertet del defensores de schematic sistemas. Popularimen comprensibil. 10 cts.

166. E. Ciu vera Esperantisto. Lettre in Esperanto invitant Esperantistes a informar se anc pri li mundlinguistic vive extra lor propri camp.

167. O. Quelc factes concret pri li Occidental-movement. Quant gazettes? Quant medias de aprension? Quant lexicos? Quant representantes? Quant abonnatores? etc.

168. (in preparation) Matejka, Facilitá del lingue international. Reproduction del sensational articul aparit in Cg A 121. Demonstra con genuin humorosi exemple ex li practica li desfacilitá de Esperanto, li ínrelevantie del númer 16 de su regules, li precis ciffres pri li regress de Esperanto in Anglia.

169. Interlinguisticus, Esque Occidental es un imitation de Esperanto? Diagramma demonstrant que Esperanto e Occidental trova se sur diferent branches del interlinguistic evolution. (cp. Doc. 172)

170. Un sincer parol a nor novicios. "Onclo Academico" adverti contra li ilusion considerar litt changes lingual quam essential por propagandistic success. Pos practic exemples pri li divergentie del gustes, il exhorta a studiar Occ profundmen ant voler reformar it.

171. A. Lettre exposient brevimen li situation del problema del L.I. e recomandant specialmen li Introductory Grammar de A.W.S. Raxworthy.

172. Interlinguisticus, Logica in li lingue auxiliari. In scientic maniere es demonstrat que interlinguistic "logica" in veritá composi se ex (1) regularitá, (2) unisensitá (monosemie), (3) reversibilitá, (4) non-contradition. (5 cts.) cp. remarca in fine del liste present.

173. Varela, Occidental ne es romanic. Concluder ex li vocabularium que Occ es romanic, es un confusion de aspect e essentie. Occ es in su grammatica international, céterimen un lingue autonom con propri stil.

 

-61-

 

 

174/175. Interlinguisticus, Logica in li lingue auxiliari (II). Demonstration del arbitraritá del logic categories o parol-classes usat del schematic sistemas. Objetiones contra li obligatori finales por parol-classes. Rich arsenale de argumentes contra ti ínutil complication. (5 cts. Comp. Doc. 172)

176. Lingue comun Occidental. Exposition del cultural-filosofic base de Occidental in populari e comprensibil maniere sur un págine. Util por propaganda.

177. Geografic nómines. Circa 600 geografic nómines in form Occidental. (10 cts.)

178. Interlinguisticus: Logica quam slogan e Esperanto. In li interlinguistica "logica" ne da sens, it es un vacui propaganda-slogan, usat de Esperantistes secun oportunitá. Ye li sufix -in e li prefix mal- es monstrat li ínlogic cáos de Esperanto. Logica, Regularitá e Autonomie. Con diagramma es demonstrat li coincidentie partial de ti tri notiones. (5 cts. COmp. Doc. 172)

179. Interlinguisticus, Autonomie, Humoristic definition de to quo autonomie ne es e quo it es. U esser autonom? Li valore del modelles natural. Valore del analitisme. Li ínlogic simbolic natura del lingue. Li veritabil caractere del lingue. Li mult duplicitás de Esperanto, i.a. (5 cts. Comp. Doc. 172)

180. A. International Intercourse. General, clar e convictiv introduction in li necessitá e utilitá del L.I. Tre recomandabil por propaganda. Contene liste de omni anglés documentes. (10 cts., in Grand Britannia ld).

 

Remarca: U manca indication de lingue, li document es redactet in Occidental, u manca indication del precie, it custa 2 cts. Demandes in valore de minu quam 30 cts. deve esser acompaniat de 5 cts. por li porte. -- Omni documentes de Interlinguisticus va esser colectet e vendit junt quam brochura (previsibilmen 25 pág.) -- Li complet serie de Documentes, afrancat SFr. 4.- Complet significa: omni documentes essent in stock ye li moment del ariva del comende. Institute Occidental

-----

 

PROGRESO

 

central revúe oficial del Ido-movement. Progreso comenta omni important mundlingual evenimentes del vispunctu del scole Esperanto-Ido. It publica articules scientic pri linguistic e interlinguistic problemas e belletristica in li L.I. Ido (Esperanto reformat). Progreso apari trimensualmen. Secun li acord con Cosmoglotta, Progreso es liverat por SFr. 3.- durant un annu a omni abonnator de Cosmoglotta hant payat su abonnament. Specimenes es recivibil del "Uniono por la Linguo Internaciona", 3, Spareleaze Hill, Loughton, Essex, Anglia.

-----

 

Donationes por Cosmoglotta recivet: Klaesi 6.-; Akerman 14.60; R. Berger 40.-; de Guesnet 12.85; de Wahl 5.-; 12.50, 7.40; Maj Tanner 5.-; Svec 7.51; Tjernström 10.60; de Guesnet -.90; Cebreiros 10.-; Gär -.50; Morris 15.-; de Guesnet 2.80; sta Guilbert 1.85; de Wahl 100.- Omni in sviss francs. Cordial mersí a omni benevolent donatores!   Fred Lagnel.

 

-62-

 

 

ON SCRI NOS

 

Fratre Hildebert (Vught, Nederland): "Por Esperanto yo possede du diplomas, A e B, recivet in li annus 1922 e 23. Desde ti annus mi interesse pri Esperanto ne crescet, ma diminuet; benque yo assistet un international Esperanto-congress, to ne posset entusiasmar me. Finalmen yo videt in januar de ho-annu un litt articul in Occidental, in quel yo observat li bon qualitás queles Esperanto indige e queles fa Occidental tam atrativ. Ja li direct corespondentie in Occidental have grand valore propagatori. Ti bell lingue mey in li future conquestar mult cordies e demonstrar se quam utilissim al comunité homal!"

 

Gusten Jungren (San Benito, Texas, U.S.A.) "...Yo desira bon acustomar me a(?) ver lingue international proposit, por justmen comparar it con Esperanto ante forjettar un o li altri. Ma vermen yo posse confesser que yo ja apoya me plu fort a Occidental, pro li naturalitá de ti lingue.

-----

 

LINGUE VIVENT

 

R. Caillard (Soisy s/Seine): Yo vide que cert paroles es scrit diferentmen in divers textus: apprender e aprender, grammatica e gramatica, commercie e comercie.

 

Response: In comensa Occidental lassat un cert libertá in li scrition. Noi nu prefere generalmen li plu simplic scrition: aprender, comercie. In grammatica totvez li duplic mm apare preferibil pro analogie con paroles quam telegramma. --

 

Question: LI francés parol "Loi" es scrit "ley". Pro quo ne "leg"? quel vell dar "legal, leg-ist, legalmen, legalisation, legalisar, legalitá, legator".

 

Response: Vu trova li motivation del formes ley, leyal etc. in Spíritu de Occidental, 31.23. It es just por evitar li confusion con paroles quam "legator" quel ne have necos a far con ti radica.

 

Question: Quel diferentie hay inter necnica e trafic.

 

Response: tecnica apartene inter li mult paroles de grec orígine finient per -ica e designant scienties: matematica, logic, linguistica; -ica es ci un sufix, it fini per -a in lingues (?).I.H.P. e Occidental. Ti paroles es distint del adjectives finient per -ic: matematic, logic, tecnic, linguistic. - Trafic es un parol de orígine ínconosset, it ne have necos a far con li grec paroles precedent, it data solmen del medieval Latin. It ne have un adjective, e li -ic apartene probabilmen al radica, on conjecte que it es alqualmen relationat a L. -ficore de facere.

 

Question: Vu di tecnica e literatura, pro quo ne tecnic e literature.

 

Response: Tecnica es substantive, scientie, tecnic es adjective. In Occidental it es nu usual dir -ura: natura, candidatura, literatura etc.

 

Question: Yo trova monate e moné, secun e segun, loc e plurale locos!

 

Response: moné es li parol general por medies

 

-63-

 

de payation (F. argent, A. money), monete es li pezze de metalle stampat (F. (pièce de) monnaie, A. coin). Naturalmen ambi paroles have li sam orígine. It es tre amusant, ma vell ducter tro lontan ci. Vu trova it in omni etimologic lexico. Segun es li parol originalmen proposit de sr. de Wahl, it es hispan. Altri Occidentalistes opinet que li form secun es plu apt por Occidental pro li orígine ex Latin secundum (Ital. secondo), e li analogie con secund, secundari, seconde. In present li form secun es plu usual. Pri detallies vider Spíritu de Occidental. Til un decision, li formes loc, loco, e in consequentie locs e locos posse esser considerat quam egalmen admisset.   I.F.

 

 

Contributiones pri li parol yul: -- W. Henthorne: Yo desira expresser mi ardent aprobation al suggestion que on mey adopter li anglo-scandinavl parol "yul" quam un nómin general e alternativ ye "Cristfest". Quam di F. Tjernström - pro que "yul" ne have necun religiosi conexion, it vell posser esser acceptibil che li mahometanes, buddhistes, judéos e paganes. Monosillabic, sonori e facilmen pronunciabil it es strax usabil in li formation de composit paroles e secun mi opinion vell esser un aptissim addition al vocabularium de Occidental. --

 

C.W.T. Reeve: Yul es tre util. In anglés on usa mult li expressiones "yuletide" "the yule log for the fire" ("yul-témpor", "li yule-pezze-de-ligne" por li foy").

 

E.D. Martello: Far Crist-nasce, o far Cristfesta, o festar Crist-nasce, resta plu international in Europa quam li pagan verbe yular. --- Nor esperantistic amíco accentua que li parol yul have, adminim in Germania, un son explicitmen anticristan. Il opine que francés noël have un plu grand factor de internationalitá quam li scandinav parol yul. -- Li discussion posse continuar. Quam on vide, li opiniones es dividet, ma li fautores certmen posse usar lor yul anc sin que it strax es proclamat parol oficial. Lass nos atender li experientie del practica.

-----

 

Cassa de propaganda: Donationes recivet: Denzler -.50; Kossakonski 3.15; Berger 25.-; Kossakowski -.20; Berger 3.-; Littlewood 2.-; Maj. Tanner 5.-; Denzler 1.50; Brand 3.-; Tjernström 6.60; Sra Kemp 5.-. Omni in sviss francs. Sincer mersí al benevolent donatores!

-----

 

Contene: D. Bunker: Quelc remarcas pri esperantistic propaganda. -- Cronica: Cuba - Francia - Italia - Nederland - Praha - Svissia. -- Reunion international in Zürich. -- Interlinguisticus: Autonomie. -- Interlinguisticus: Li ínlogic simbolic natura del lingue. -- Geografic nómines. -- Suplement al liste de documentes. -- On scri nos. -- Lingue vivent.

-----

 

Pro li masse de materiale e li restriction del spacie, divers rubricas e promesset articules devet esser denove ajornat. Noi peti nor colaboratores ne ínpatientar se si lor contributiones atende quelcvez quelc mensus ante publication.

 

Chef-redactor: R. Berger, Morges - Administration: Institute Occidental, Chapelle - Reclames: A. Moeckli, Lausanne.

 

-64-

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.