| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 028 (nov 1941)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Serie B, poligrafat. Novembre 1941 - Nró 28 (2)

 

----------

 

 

 

NOR INQUESTE :

 

Qualmen vu ha aprendet Occidental ?

 

On ha ja mult discusset pri li divers metodes de aprension del lingues vivent. Li facte que ti discussiones ancor dura, pruva que on ancor ne ha trovat un solution ideal. Li cardinal obstacul a un unification es probabilmen li individualistic tendenties del aprensor self, nam un metode quel revela se quam excellent por li studiant A posse facilmen dar resultates tre mediocri si it es aplicat a studiant B.

 

It es ver que un cose adminim sembla esser pruvat: it es li íncontestabil avantages del modern metodes direct sur li old metode grammatical. Ma mem in li cadre del metode direct it existe ancor sat mult libertá por li tractation del divers problemas linguistic e specificmen grammatical.

 

Quam li letor save, noi es presentmen fortiat reediter presc completmen nor tot literatura in manuales de aprension e vocabulariums. Ti labores ja es comensat e noi espera posser terminar li manuscrites in li curs del proxim annu. Tamen it vell esser interessant saver qualmen nor amicos ha aprendet Occidental e quel es li experienties queles ili ha fat con li ja existent manuales. To vell dar nos tre precios indicationes concernent li preparation del nov materiale aprensori.

 

Ti question es minu acut quande it acte se pri li studie de Espo o Volapük. In ti lingues li desfacilitás a victer es presc li sam por omni popules e on posse do sin alcun íncomoditá aplicar anc li sam metodes de aprension in li divers manuales. Ma in Occidental to es diferent. Ti lingue es comprensibil a prim visu por milliones de homes instructet e ti facte naturalmen mult influe li conditiones queles un bon manuale deve satisfar.

 

Yo, personalmen, nequande ha studiat systematicmen ni Ido ni Occidental. Yo ha aquisitet presc omni conossenties unicmen per letura. Solmen mult plu tard yo ha ocupat me plu atentivmen anc pri grammatica. Ma li gustes e inclinationes es índiferent e to quo tre bon convenet a me, posse in revancha ne convener al altres. Pro to noi invita nor letores auxiliar nos in nor labor, respondente max precismen possibil al secuent questiones:

 

1) Queles es li medies de aprension (manuales, lexicos, curses oral, etc.) queles format li base de vor studie de Occidental ?

 

2) Esque li manuale usat de von ha dat bon resultates ? Quel es ti manuale ? Quo vu have a objecter contra it? Esque vu conosse per hasard un altri libre de aprension quel secun vu responde plu bon a vor dispositiones lingual ?

 

3) Quant témpor vu besonat por li studie de Occidental, suposiente que vu ha ductet ti studie systematicmen secun un del existent manuales?

 

4) Queles es li problemas grammatical quel semblat vos li max desfacil a aprender ?

 

5) Quo vu postula de un bon manuale ? Qualmen it vell dever presentar se, por garantir li max bon resultates ?

 

6) Altri personal remarcas suplementari.

 

Noi mersia cordialmen li letores queles va benevoler partiprender a nor inqueste.

 

 

 

QUO VU SAVE PRI VOR HORLOGE ?

 

In mi precedent articul yo indicat quam principal organes del mecanisme: 1) li ressore (motor), li rotes dentat (organes transmissori) e li escapament (organ regulatori). Ti classification, intentionalmen simplificat, advere ne posse esser considerat quam tre ortodox de tecnic vispunctu. It convene sin dubitá esser un poc plu precis e far li clar distintion inter escapament e li organ regulatori quel es constituet per li balansuore con su spirale. Noi posse mentionar ci, por completar li classification, li mecanisme de retention e adjustation del indicatores, e li "cage" o "ébauche". Ma yo vole restricter me ci a quelc remarcas pri li regulator (balansuore con spirale).

 

Si, in un horloge ne tendet, on da un litt impulsion al balansuore, it va far un curt serie de oscillationes de amplitá decrescent e poy stoppar. To es li sam lege fysical quel determina li movement del pendul. It es li rol del ressore, restituer al balansuore per medie del rotes e del escapament li energie perdit per li efect del frictiones e del resistenties exterior. Li factores determinant por li regulation e li dura del oscillationes es: 1) li grandore (particularimen li diametre) e li pesa del balansuore e 2) li elasticitá, longore, spessore e largore del spirale. Ma li functionament del organ regulatori es fortmen influentiat per li variation del temperatura. On constata un retard de 10-11 secundes in 24 hores por chascun elevation del temperatura per 1° centigrad. Li horloge deve do esser providet de un dispositive de compensation. Li max conosset metode es li usation de un balansuore bi-metallic ciset. Li leges del dilatation e contraction de metalles causa un augmentation o diminution del diametre del balansuore e talmen compensa li retard o avans provocat per li variationes de elasticitá del spirale. Ma un mult plu bon resultate ha posset esser obtenet mersí al descovrition de un metall con elasticitá ínvariabil; pro to li spirale fat ex ti metall es nominat spirale elinvar. It permisse usar un balansuore monometallic ne ciset (do minu custosi) e it have li avantage suplementari far li mecanisme practicmen ínsensibil al influenties magnetic. Un altri specie de spirale fat ex berillium es nominat "nivarox"; it presenta li sam avantages quam li spirale "elinvar" e adplu ancor un plu grand insensibilitá al influenties magnetic. Li usation de balansuores monometallic in combination con spirales elinvar o nivarox furni do li maximum de precision.

 

Li resultates de regulation de un horloge varia secun li position del mecanisme. Pro to li horloges de bon qualitá es sempre regulat in divers positiones e sub divers temperaturas (horizontal con cadran adsupra e adinfra, vertical con li "corona" de remontuore adsupra, a levul e a dextri, temperatura normal, alt e bass. Avertiment a amatores de precision: un tasca-horloge va sempre esser plu precis quam un brasselett-horloge de sam qualitá, ne solmen pro que li mecanisme es plu grand, ma anc proque on porta it sempre in li sam position (vertical) durant que un brasselett-horloge changea constantmen su position durant un die. Pro to li toleranties es anc plu grand por un brasselett-horloge. In general on posse dir que un brasselett-horloge es tre bon si li variation dial ne superpassa 20-30 secundes. Si li diferentie es minu quam 15 secundes, tande it es excellent e posse obtener un certificate de "bon marcha" del oficial institutes de controle horometrical specialmen creat por ti scope. (vider seque in li págine 24)

 

- 20 -

 

QUO ES LI "SCOED" ?

 

In august 1939 esset constituet li "Societé cooperativ del Occidental-Editiones", abreviat in SCOED (anteriorimen SOCOCED). Li statutes esset adoptet li 6 august 1939 in Zürich e li comité e li director esset electet per li membres queles adheret al societé (vide Cosmoglotta A, Nr. 128, p. 75).

 

Quel es li scope del SCOED ? Noi crede util reproducter ci un parte del circulare quel noi inviat a nor coidealistes e de quel li contene va ancor interessar les :

 

"Li sol existentie de un invention ancor ne fa su success. Mult importantissim inventiones restat ínconosset durant decenes de annus til quande mannes activ demonstrat lor importantie al publica. Difuser conossentie pri alquicos, demonstrar su importantie, to significa : propagar it. E por propaganda it es necessi publicar informationes pri li invention, descritiones pri it, monstrar quo it va aportar al munde quande it va esser generalmen usat. Por to, on besona materiale de propaganda, prospectes, reclames, manuales, literatura, etc., etc. Ti coses ne crea se self : ili postula labor e moné.

 

Creder que OCCIDENTAL, per hasard, es un exception e vell escapar al necessitás general, vell esser un ínjustificabil ilusion. Li simplic facte que it existe, e que li competent persones considera it quam li lingue max perfect sur li interlinguistic mercate, ne sufice por su success. Occidental es nor merce, ma it besona esser conosset tra li tot munde.

 

Por trovar capitales necessi a to, pluri possibilitás ofertat se. Noi decidet por li max modern e max sympatic form de organisation: li societé cooperativ. Quicunc desira, posse partiprender ti cooperative secun su possibilitás financiari. Li moné prestat va dar un 

 

 

 

-21-

 

modest intereste e li membres va reciver special rabattes sur li editiones del cooperative".

 

Pro li guesse, li comensat activitá del SCOED devet esser strax stoppat. Nu, noi vide que it ne es possibil atender su fine por preparar nor movement por li pos-guerre. In contrari, noi deve efortiar nos, tis queles have li privilegie posser laborar por li realisation de nor ideale, crear un solid organisation capabil startar nor movement strax pos li storm.

 

Per li SCOED, noi da li necessi base al futur developament de Occidental: li possibilitá editer li manuales e medies de aprension queles es nu presc omnes exhaustet.

 

Qualmen devenir membre del SCOED ? Ti societé emisse partes social de Fr. 20.-- sviss (= sved Kr. 20.--). Ti partes posse esser payat anc in du rates de Fr. 10.- o quar rates de Fr. 5.-. Chascun membre posse subscrir tam mult partes quam il desira, ma chascun membre have solmen un vote in li deliberationes o votationes. Chascun parte da un intereste desde li 1-ésim januar del annu quel seque li annu de subscrition.

 

Por strax recomensar nor activitá, noi adjunte al present nr. 28 de Cosmoglotta B, un cedule de subscrition por coidealistes queles desira devenir membre de nor societé cooperativ o quel desira prender nov partes.

 

Interim, noi mersia max calidmen omnes queles subtene o va subtener li organisation quel es destinat a devenir li clave del futur successes de Occidental. Li Comité

 

----------

 

PENSAS.

 

- Poc sufice chascun die si chascun die aquisite ti poc.

 

- Li negatores have nultémpor aportat un progress. Walter Akermann

 

- To es in li specialisation que on perveni al perfection. Goethe

 

 

 

-22-

 

 

 

ON SCRI NOS...

 

Yo gratula li resurrection ex li silentie. Li vive in splendid isolation mey do haver un fine e noi mey recomensar li labore.

 

A. Haldin, Kvicksund, Svedia

 

Ad avan malgré li guerre!

 

Haller, Solothurn

 

Videt con plesura que Occidental persevera e mi omni desiras p r que it mey viver malgré li desfacilitás. Kitty Chanaud, Genève

 

Max calid bondesires por vor nov iniciative. Lector B. Blomé, Stockholm.

 

----------

 

COMUNICATIONES:

 

Ad omnes.

 

Noi permisse ci mersiar omnes queles subtene nor recomensat activitá por Occidental sive per activ colaboration, per subventiones o altri incorageamentes. To es por nos un grandissim joya constatar que SOLIDARITÁ ne es un van parol : li resultates de nor apell trapassat quo max optimisticmen noi vell esperar. Si ti movement de solidaritá persiste, noi posse asserter que it va esser possibil far mult plu quam noi vell audaciar esperar. Do noi di ad omnes : Ples continuar !

 

Al membres del SCOED

 

Li membres del SCOED es informat que li intereste de lor partes, subscrit in 1939, por li annu 1940, es contabilisat in lor credite che li Institute Occidental ú tá ili posse posse disponer. Li intereste por 1940 es fixat ye 3 %, do chascun parte de Fr. 20.-- da un intereste de Fr. 0.60 sviss. Li subscritores de partes va reciver ye li comensa de novembre lor parte numerotat con li nota de credite che li Institute Occidental concernent lor intereste. In casu u ili ne vell har recivet les ye li fine de novembre, ples informar li: SCOED, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

-23-

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (24.10.41)

 

Recivet in 1940: Y. Sköld, Fr. 10.60; Aug. Brand, Fr. 4.--; E. Wettstein, Fr. 5.--; H. Leuthold, Fr. 5.--; J. Denzler, Fr. 4.--; Prof. Dr. A. Picchi, Fr. 5--.; G. Bevilacqua, Fr. 4.--; E. Ahlström, Fr. 4.--; H. Björkman, Fr. 4.--; E.O. Frias, Fr. 4.

 

Recivet del 27.9.41 til 24.10.41: Major H. Tanner, Fr. 6.--; C.E. Sjöstedt Fr. 3.--; A. Nordlund, Fr. 9.--; Ferd. Haller, Fr. 3.--; K. Chanaud, Fr. 5.--; A. Matejka, Fr. 5.--; Ch. Piaget, Fr. 5.--; J. Denzler, fr. 1.--; Fred. Lagnel, Fr. 5.--; B. Hammar, Fr. 3.--; V. Ahlstedt, fr. 5.--; J.J. Joho, Fr. 2.--; R. Ström, fr. 5.--; Major H. Tanner, Fr. 5.--; Prof. Dr. A. Picchi, Fr. 3.--; E. Gämperle, Fr. -.50; Ferd. Haller, fr. 1.--; E.A. Landén, fr. 10.--; Lector B. Blomé, fr. 5.--; Apot. A. Haldin, Fr. 12.--; T.V. Bäckström, fr. 8.--; Anonym, fr. 2.--; Dr. Fritz Haas, fr. 5.--; Dr. A. Wormser, Fr. 10.--.

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

----------

 

COMUNICATIONES (vide págine 23)

 

Payamentes: Omni payamentes deve esser fat al postchec-contos del Institute Occidental in li landes u li Institute possede tales. Por altri landes, li payamentes per mandate international es sol recomendabil. Por facilisar nor labores, noi peti omnes benevoler notar sur li cupon li destination de lor payament, por ex.: contribution al Occidental-Union, por Cosmoglotta, por SCOED, por literatura comendat, por credite che Institute Occidental, etc..

 

----------

 

(Quo vu save pri vor horloge, secue)

 

Ínutil dir que che cronometres e precipue cronometres de marine, li variationes mesura se mem per fractiones de secundes.

 

(A sequer in li proxim numeró)

 

-24-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.