| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 034 (may 1942)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Serie B, poligrafat. May 1942 - Nró 34 (5)

 

----------

 

JOHAN ALBERT HALDIN †

 

Noi have li trist deventie informar nor letores que sr. Johan Albert Haldin, li pionero del Occidental-movement

 

in Svedia ha morit li 22 marte 1942 in Eskilstuna in li etá de 76 annus.

 

Sr. Haldin nascet in Göteborg e terminat su studies farmacologic in li annu 1892 con li diploma de apotecario.

 

Pos har laborat durant quelc témpor quam analitico in li fabrica de aquas mineral de Göteborg, il directet

 

successivmen li farmacias de Atvidaberg, Skara e Hemse. In 1924, il aquisitet li grand farmacie "Li Leon" in

 

Eskilstuna quel il possedet til 1936. Il poslassa su marita e quar filias.

 

In decembre 1927, sr. Haldin scrit li unesim articules pri Occidental in li diale "Eskilstuna-Kuriren". Il entusiasmat

 

por ti lingue pluri universitarios de Upsala e preparat li fundation del Sved Occidental-Federation quel evenit in

 

li fine del annu 1928. Il generosimen subventionat li edition del unesim publicationes del Sved Occidental

 

Editoría e anc contribuet per un important donation al edition del "Deutsch Occidental Wörterbuch" de

 

----------

 

Devenir membre del

 

SCOED

 

es

 

un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement.

 

Parte social Fr. 20.-- sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

 

SCOED - CHAPELLE (Vd)

 

-49-

 

Gär. Quant sr. de Wahl self apreciat li qualitás del sved concombattent es monstrat per li facte que il associat se

 

per un special lettre al homages del scandinavic occidentalistes in ocasion del 75 anniversarie de sr. Haldin in li

 

annu 1941.

 

Noi ha perdit un devoet amico, ma noi va conservar de il por sempre run fidel memorie.

 

COSMOGLOTTA

 

----------

 

SVISSIA IN LI SPEGUL DEL STATISTICA

 

Li secuent indicationes haustet ex li "Annuarium statistic de Svissia" va forsan interessar nor amicos e letores

 

extran e probabilmen...mani de nor compatriotes self.

 

Indicationes geografic

 

Superficie: 41'295 km2

 

Total longore del frontieres: 1'855 km.

 

Altitás extrem:

 

Punctu culminant: 4'634 m. (Pointe Dufour)

 

Punctu max bass: 193 m. (Riva del Lago Maggiore)

 

Conditiones atmosferic:

 

Númer de dies: Con ciel clar Con ciel covrit

 

Zürich 22 191

 

Bern 25 188

 

Genève 39 169

 

Lugano 89 118

 

Insolation Nebulositá Pluviositá

 

(in hores) (in %) (in mm.)

 

Zürich 1704 75% 1119

 

Bern 1708 72 940

 

Genève 2047 67 861

 

Lugano 2230 55 1695

 

Temperatura : Minimum Maximum Medial valore

 

Zürich -11,8 29,2 8,6

 

Bern -14,2 26,4 7,9

 

Genève -10,8 28,5 9,6

 

Lugano -8,0 29,4 11,3

 

-50-

 

Population (*)

 

Total: 4'256'500 (**) = 103 ye km2

 

Classification secun lingues:

 

german-parlant 2'925'000 = 72%

 

francés-parlant 831'000= 21%

 

italian-parlant 242'000= 6%

 

ladin-parlant 44'000= 1%

 

Classification secun confessiones:

 

Protestantes: 2'330'000= 57%

 

Roman-catolicos: 1'666'000= 41%

 

Israelites 18'000= 0,4%

 

Altres 52'000= 1,6%

 

Classification secun sexus:

 

Masculin 1'196'000 ) = 1076 féminas

 

Feminin2'108'000 ) por 1000 mannes

 

Númere del extranos:

 

Germanes: 155'000

 

Italianes: 127'000

 

Franceses: 37'000

 

Altres: 36'000

 

Classification secun activitás economic:

 

Agricultura 22%

 

Industrie, mestieres 45%

 

Comercie, bancas 10%

 

Hoteleríe 5%

 

Transportes 4%

 

Administration, professiones liberal 5%

 

Economie domestic 7%

 

Altres 2%

 

Population del max grand cités (**)

 

Zürich 334'000

 

Basel 162'000

 

Bern 130'000

 

Genève 125'000

 

Lausanne 92'000

 

St. Gallen 63'000

 

Winterthur 59'000

 

Luzern 55'000

 

Biel 41'000

 

La Chaux-de-Fonds 31'000

 

-51-

 

Post, telegraf e telefon:

 

Trafic intern del post:

 

(lettres, postcartes, printates, specimenes, etc.) 633'000'000 pezzes

 

Trafic international:

 

Expedit: 66'000'000 "

 

Recivet: 64'000'000 "

 

Transit: 800'000 "

 

Telegrammes:

 

Movement intern: 591'000 "

 

Movement international:

 

Expedit: 1'220'000 "

 

Recivet: 1'220'000 "

 

Transit: 212'000 "

 

Telefon:

 

Stationes: 298'000

 

Conversationes local 174'000'000

 

Conversationes interurban 128'000'000

 

-----

 

(*) Li indicationes concernent li population es basat sur aproximationes o sur li statu de 1930, nam li resultates

 

del ultim contation in 1941 ne es completmen finit.

 

(**) Secun li resultates del contation in 1941.

 

----------

 

POR RIDER !

 

Li yun mann, promenante tra li cité, decovrit un magnific persic in li vitrine de un luxuosi fructería. Il decidet

 

comprar ti persic por su amata.

 

"Quant custa ti persic?" il questionat li venditor.

 

"Quar francs", respondet ti-ci.

 

Li yun mann aturdit hesitat visibilmen, ma li tentation esset tro fort e il payat per un pezze de quin francs. Il ja

 

esset in li strada quande li venditor rejuntet le currente detra il.

 

"Yo debi vos ancor un franc de retropayation!"

 

"No, no!" dit li yun mann. "Omnicos es in órdin. Quande yo intrat li butica, yo anc aplatat pro inatention un vitber sub mi pedes".

 

-52-

 

LI MAX MICRI LINGUE ROMAN

 

Li extrano quel visita St. Moritz audi parlar quasi exclusivmen german. Solmen sonori, roman villages quam

 

Silvaplana, Pontresina, Maloja, etc. rememora nos que li german lingue apartene al extran importates quam anc

 

li ascensiones de montes e li sport hivernal.

 

Tot altrimen it es in li bass Engiadina. Ci li popul inter se parla exclusivmen romanch (rhaetoroman). Li

 

publicationes municipal es scrit precipue in romanch e ta u ili es bilingual, sempre li romanch trova se in

 

prim loc. Li oficial traductores mem ne reculat avan noviformationes, nam li german "Kurort" (loc de

 

cura) esset adaptat a "lödacura".

 

Li demi del 120 000 habitantes del canton del Grisones (Graubünden) parla romanch. Anc in un parte del

 

Dolomites apartenent nu a Italia e in quelc valleyes del Tirol Friaul on incontra dialectes rhaetoroman.

 

Totalmen rhaetoroman es parlat de circa 80 - 90 000 homes. Quasi chascun valley possede su propri

 

idioma e ti idiomas apartene a du gruppes lingual, inter queles existe un considerabil diferentie, quasi

 

quam inter german e nederlandés o quam inter hispan e portugales. Li apartenentes del du gruppes posse

 

- presuposit que ili successa - intercomprender se solmen con desfacilitá. Por designar ti diferenties

 

lingual on ha provat usar li du expressiones romanch o ladin. Tamen li popul designa su lingue in omni

 

loc quam romanch o romonch.

 

In ti micri alt-alpin munde, sur limitatissim spacie li historie lingual de un grand parte de Europa ha

 

repetit se. Ja in prim témpores ti montan valleyes esset conquestat per li romanos e ili ocupat les quam

 

protectori valleyes por Italia. Plu tard, quande li imperia roman extendet se til li Danube (Donau) ili

 

devenit li proprietá del provincia Rhaetia. In li nómin

 

-53-

 

del cité Chur (Coire, Coira), li capitalia del Grisones, supervive ancor li antiqui roman "Curia", to es li sede

 

del roman administration e tribunale. In li curs del secules li popul esset romanisat. Quam li francés e li

 

altri lingues roman anc li rhaetoroman ne originat del classic latin, quel on parlat e scrit in Roma, ma plu

 

bon del latin populari, del "lingua rustica", quel esset parlat per li legionarios e quel tre tost monstrat

 

tracies ex li antean indigen idiomas.

 

It esset li alemanes, li antecessores del svissogermanes, queles plu tard forpulset li romanic lingues ex

 

Rhaetia. Solmen li alt situat montan valleyes del Engiadian, u predomina durant 8 mensus li hiverne e li

 

friscore durant li altres, esset preservat pro lor geografic situation e lor povritá del menaciant

 

germanisation. Tamen to ne significa que in li antecessores del habitantes manca completmen li germanic

 

element. Pos li alemanes e li ostgoticos li francos conquestat ti dominias. Con li armées del carolingos,

 

queles ci installat un comtia e constructet castelles, venit guerreros e vassales in li land, queles assimilat se

 

partialmen. In li medievie, quande li Grisones esset assignat al comtia de Svabia li germanisation

 

progresset. Comtes, episcopes e abates fundat german colonias. In grand partes del Grisones on parla

 

german: in Chur, Landquart, Davos, Thusis e Vals. E tamen ne existe alqual diferentie rassal inter ti

 

population e ti del Engiadina.

 

In li 16. secul li bible e li catechisme esset traductet in ladin e per ti acte li micri lingue elevat se al rang de

 

un lingue literari. Desde te témpore on comensat scrir in ladin e romanch.

 

Del céteri lingues roman li provenzal es li max vicin parente del romanch. Scoleros par-

 

-54-

 

lant romanch posse comprender "Mireio" de Mistral in li originale. Li engiadineses comprende anc sin

 

pena li textu original del pacte de Verdun ex li 9-ésim secul, tant romanch ha conservat su formes

 

original.

 

Secun li constitution sviss es admisset quam lingues principal del land li german, li francés, li italian e nu

 

anc li ladin. Leges plu important, quam li code civil, es anc translatet a romanch. Li antiqui Grisones, li

 

"republica del tri ligas" esset li prim oficial quarlingual state in Svissia: romanch, ladin, german e italian

 

esset usat ta con egal jures.

 

In li ultim tri decennies li predilection por romanch ha developat se fortmen. Hodie it es li lingue del scole

 

elementari, del autorités, del administration e del tribunale. E ne solmen li popul confesse se ye su ancian

 

lingue, ma anc li plu alt-situates considera it quam apartenent al bon manieres parlar inter se denov

 

"romanch". H.F.H.

 

-----

 

Noi have li plesura dat ci li textu in romanch del unesim concurs de COSMOGLOTTA (pag. 22, nr. 31)

 

traductet de nor coidealist Major H. Tanner:

 

"Grands evenimaints nun uortan mê a da quels chi nun haun fat ünguotta per als clamer; e tuotüna perfin

 

l'accidaint minimel da la vita porta in se il sem d'ün grand evenimaint intern. Ma quists evenimaints sun

 

scleve da la güstizia, e minch' hom ho quella part da dan, ch'el merita. Nus dvantains exactamaing que

 

cha nus scuvrins in nossas furtünas e nossas disfurtünas, chad inscuntrains; e'ls chaprizis ils pü inaspettos

 

da la furtüna as adüsan da piglier la fuorma propria da noss impissamaints. Ils vstieus, las armas e'ls

 

imbellimaints dal destin as rechattan in nossa vita interna. Un dschess cha la disfurtüna u la furtüna as

 

purificha aunz cu picher a la porta dal sabi, e ch'ella sbassa il cho per intrer in ün' orma mediocra."

 

-55-

 

CRESCENT INTERESSE POR OCCIDENTAL

 

Por dar a nor letores un idé pri li reaction del publica al lettre in Occidental publicat in li jurnal "Die

 

Weltwoche" (vide Cg. 33/4), noi reproducte in infra quelc excerptes ex li petidas de information recivet del

 

Institute Occidental in Chapelle:

 

Sr. F.B., Luzern: Mi atention ha esset directet al lingue Occidental per un information del jurnal "Die

 

Weltwoche" e yo desira dir vos que yo senti un ardent interesse por ti lingue. Pro su simplicitá, yo

 

considera Occidental quam un creation absolut genial.

 

Sr. N.E., Savoie: Yo decovrit per hasard in li jurnal D.W. un litt articul in Occidental, quel yo comprendet

 

completmen ye prim visu. To es tre comprensibil, nam yo ha studiat omni lingues except li basc, por quel

 

yo ne posset trovar un grammatica. In sam témpor yo desira emfasar que yo es esperantist desde 15 

 

annus, ma malgré mi simpaties por ti sistema, yo ne trova que it es un bell lingue. Ma Occidental es bell,

 

rich malgré su original artificial it ha successat conservar li sapore particulari del lingues latin.

 

Dr. C.H.P., Basel: It va forsan interessar vos saver que in mi yunesse yo ha studiat Esperanto, ma yo ne havet

 

alquel ocasion utilisar ti lingue practicmen. In realitá it anc totmen ne pleset me. Yo trovat it tre ínpractic e

 

it havet secun mi opinion in tro alt gradu li caractere de un product artificial por posser luder utilmen li

 

rol de un medie de intercomprension international in li oral relationes. It sembla evident que Occidental

 

- judicante li poc specimenes queles yo videt de ti lingue - have un base mult plu natural...

 

In omni casu yo considera Occidental quam un tre interessant e bon successat prova soluer li problema de

 

un lingue universal. It es admirabil,

 

-56-

 

per quant habilitá e innascet sentiment lingual, li autor de ti lingue ha successat extraer e simplificar

 

li radicas comun a nor lingues de cultura occidental. Quam yo posset constatar per vor lettre e anc per li

 

divers specimenes queles yo videt antey pri Occidental, ti lingue es in facte ínmediatmen comprensibil por

 

omni tis, queles conosse adminim un lingue romanic.

 

***

 

It va interessar nor letores que sr. Dr.C. H.P. scrit nos un long lettre de 3 págines in Occidental sin erra e

 

sin alcun altri preparation quam li traletura del "Leitfaden" de Janotta e de quelc prospectes queles il

 

recivet del Institute Occidental! Ti lettres va haver un plazza de honor in nor archives, nam it constitue un

 

nov e aplastant pruva del rectitá de nor conceptiones linguistic, secun queles li facilitá de un lingue ne

 

resulta de un mecanismic grammatica, reductet a su max simplic expression, ma del respect del leges del

 

vive. To quo es facil es to, quo on ja conosse ex li structura del lingues national, durant que li regul max

 

simplic e max logic revela se quam un obstacul ínvictibil, si it imposi un maniere de expression

 

ínacustomat e foren al natural sentiment lingual del popules.

 

In resuma, li visibilmen crescent interesse por Occidental aperte tre injoyant perspectives por nor futur

 

activitá e it va incoragear nos perseverar in nor eforties.

 

----------

 

POR RIDER: Un litt garson intrat li butica del buchero.

 

- Mi matre retrodá vos vor bifstec. Ella di que it es tam dur que on vell posser solear li sapates per it.

 

- E pro quo ella tande ne usat it por soleation ? - Ínpossibil. Li cloves ne ea tra li bifstec!

 

-57-

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

Sved:

 

Själva utgångspunkten för Occidental är största möjliga internationalitet i ordval, ordbildning och

 

grammatik, förenad med största möjliga enkelhet och regenbundenhet samt frihet från personligt

 

godtycke. Denna utgångspunkt borde väl ingen förnuftig människa ha något att invända mot, och

 

kommer den dag, då statsmakterna tvingas att taga ställning till världsspråksfrågan, kommer väl just

 

denna princip att bli prövostenen för samtliga de tävlande projekten.

 

Francés: Le blé des pharaons.

 

Un archéologue ayant trouvé un grain de blé dans un sarcophage vieux de quatre mille ans, eut l'idée de le

 

planter. A son grand étonnement une douzaine de tiges sortirent de terre, grandirent, mûrirent et

 

portèrent chacune des épis quatre fois plus gros que les épis normaux. Au lieu de fournir une soixantaine

 

de grains par épi, le blé phénomène en avait produit près de 400. Ceci se passait en août 1941. Aussitôt les

 

grains de cette première récolte furent replantés et le deuxième résultat fut égal au premier, 160 000 grains

 

étaient issus du premier en deux générations seulement. Depuis les études se poursuivent dans le plus

 

grand mystère et bientôt le blé des pharaons pourra peut-être sauver l'Europe de la famine...

 

Ples inviar li un o li altri supra textu al Institute Occidental ante li 1. junio 1942

 

RESULTATES (Nr. Marte 1942):

 

Sr. G. HEVILACQUA (Pavullo), trad. de francés a Occidental: T.B.

 

Sr. JOHALF (Kosthofen), trad. de german a Occidental. Trad. incomplet. Ne apreciat.

 

CAR COIDEALISTES! PLES PARTIPRENDER A NOR CONCURSES DE TRADUCTION POR

 

AMELIORAR VOR STYL!

 

-58-

 

CONSERVA FERTIL VOR SPIRITU

 

Si un paisan planta li sam productes chascun annu sin restituer al suol li exhaustet materies, il va far

 

solmen un miserabil recolte.

 

Esque ti principie ne vell aplicar se tam al homes quam al terre? Quo on deve pensar pri li hom quel

 

execute li sam labor chascun die de su vive? Esque li monotonie de su labor ne destructe anc li fertilitá de

 

su cerebre? Yes, cert. It impedi le observar e pensar, exceptet si it regenera su spiritu per aprender del

 

altres o leer libres e jurnales capabil inrichar le.

 

Quande un hom es obligat al sam labor chascun die, il execute it automaticmen; ti labor ne obliga le a

 

pensar. Li automatic labor es facil; sempre plu, it es fat per li machines, queles ne pensa. Quande homes fa

 

un labor automatic, ili es in dangere devenir quam machines.

 

Ili posse evitar to, per quo ili fa durant lor líber témpor. Si li cerebre reposi se durant li die, it vell esser

 

necessi far laborar it durant li vésper o durant li líber dies.

 

Li max bon consilie quel on posse dar a un persone de quel li labor ne varia de un die al altri es: "Secue un

 

curs pri un tema quel interesse vos o lee libres, queles tracta ti objecte. Conserva vor cerebre activ. Fa it

 

activ."

 

Li laboreros del burós e del usinas have li max grand beson de ti consilie; alquel homes, li venditores,

 

mecanicos, have mestieres queles permisse les constantmen esser in relationes con altri persones; to

 

stimula lor cerebre. Ma omni persones, queles execute sempre li sam labor, vell obliviar que si li forties del

 

cerebre ne es stimulat e developat, ili despera.

 

(Secun "Efficience")

 

-59-

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.4.42)

 

Sra D.A. Morris, Fr. 27.--; J. Nordin, Fr. 10.--; E. Berggren, Fr. 12.80; G. Ahlstrand, Fr. 3.--; F. Fedier, Fr. 3.--;

 

Major H. Tanner, Fr. 5.--; G. Pidoux, Fr. 8.--; sra K. Chanaud, Fr. 5.--; Johalf, Fr. 3.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50;

 

S.O. Sunnar, Fr. 10.--; E. Binning, Fr. 5.--; Dr. B. Hammar, Fr. 3.--; Rector J. Elgeskog, Fr. 3.--.

 

SCOED: Sr. A. Matejka, 1 parte.

 

Cordialissim mersí a omni auxiliatores!

 

----------

 

PELMEL: Un extraordinari bastament

 

Li transport-laboreros de Changhay unquande organisat un bastament de ínusual caractere. Ili continuat

 

mover omni tramvias e autobuses quam usualmen, ma simplicmen refusat accepter moné del passageros.

 

Per to ili fortiat li proprietarios del trafic-systema, accepter, si ili volet evitar grand perdes, li odiositá de

 

stoppar self omni transport, durant que lor employates semblat restar pret a continuar li servicie

 

Li aqua rident

 

In li belgian legation in Peking ante li grand guerre on monstrat un film, por li unesim vez in China.

 

Quelc Manchu-princessas esset invitat e sedet in li max bon sedes, ma ili ne monstrat necun interesse e

 

ne semblat comprender proquo alquí prende li pena reproducter in movida scenes del vive del "diábol

 

foren", quam ili designat li Europanos. Ma pos un cert témpor un del princessas indicat su desir retirar se

 

un moment. Ili esset escortat tra li coridor. Pos quelc minutes ili revenit e comensat susurrar excitatmen

 

contra li altras. Pos febrosi conversation omni princessas subitmen levat se e curret tra li coridor por

 

admirar li miraculosi invention del "diáboles foren". Durant li rest del vésper li son intermittet de aqua

 

spruzzant mixtet se a lor sonori ridida.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.