| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 036 (jul 1942)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Serie B, poligrafat. Tel 9 56 56 Julí 1942 - Nró 36 (7)

 

----------

 

ESQUE HAY STANDARD-LINGUES NATIONAL ?

 

Recentmen un tre activ e entusiastic Occidentalist demandat de me indicar un absolut standard-pronunciation in Occidental. Su insistentie posit me in embarass. Yo devet explicar que un strict exact standard-pronunciation ne existe in Occidental, tam poc quam in altri systemas de L.I. Noi posse solmen dar un general indication pri pronunciation aproximativ e recomendar: Ples pronunciar ti son de vor lingue matrin quel es max proxim a ti indication; ples evitar ti e ti particularitá de vor lingue matrin quel tro alontana se de lu international, e si vu questiona quel pronunciation national es max proxim al ideale, li response es : li italian. Specialmen ti ultim response have un efect calmant e assecurant, nam quasi omnes have un idé pri que "li italian es li lingue del musica e specialmen bell e clar", durant que tre pocos save que "li lingue italian" es un fantoma de existentie discussibil detra li dozen de fortmen diferent dialectes del peninsul bottiform. In ti concerne it es tre interessant audir quo un autoritá eminent quam Harold Palmer di in li introduction a su "A Grammar of spoken English" :

 

"Un del max difuset, inter li mult linguistic

 

----------

 

Devenir membre del

 

SCOED

 

es

 

un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement. Parte social Fr. 20.-- sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

 

SCOED - CHAPELLE (Vd)

 

-73-

 

 

 

ilusiones current in li munde, es li crede que omni lingues possede un form "pur" o "gramatical", un form intrinsicmen "corect", índependent del usagie, un form quel existe, quel ha sempre existet, ma quel nu es in dangere perdir su existentie..."

 

Palmer descri li combatte inter li "puristes", li defensores del ver lingue, contra li barbares, li violatores del gramatica etc. e cita Lansbury constatant que on presc plu ne posse expresser se sin alcú o de alquí esser considerat quam íncorect.

 

Palmer continua: "Un del max bon pruvas pri li prevalentie de ti teorie es li persistentie de ti serie de questiones: 'U es trovabil li max pur German ?' 'U on parla li max bon Anglés?' 'In quel parte de Francia on parla li max corect Francés ?', etc. etc. Li sol usation, in ti conex, de términos quam "max bon" o "corect" implica un implicit crede in li existentie de alqual standard- o super-dialect, li superioritá o intrinsic "corectess" de quel ne posse esser dubitat. Li sol possibil response a tal questiones es : "Li max bon Scott Anglés es parlat in Scottland, li max bon American Anglés es parlat in li States Unit, li max pur Londonés es trovat in London, li max corect Parisian francés es usat in Paris, li ideal Viennés es parlat in Vienna, li sol pur form de Micripratés es usat in li village de Micri-Prate."

 

"Ma to ne satisfá nor questionatores; ili di: "Oh, ma yo ne parla pri local dialectes e tal depravat formes de lingue; ú es parlat li standard-lingue? ú es parlat real Anglés ? genuin Francés ? pur German ? etc. Li response es: Real, genuin o pur Anglés, Francés etc. ne existe e ne ha nequande existet. - Ma li chimeric idé pri un standard-dialect persiste ancor.

 

-74-

 

Vanmen li max eminent e max respectat gramaticos e etymologos afirma nos que li sol standard del usagie ha restat suprem e íncontestat de ti queles ha arivat a comprender alquicos pri li natura del lingue. Que li usagie es reyet per li gramatica, to es un tese quel hodie es defendet solmen per persones ne informat". I.F.

 

----------

 

LI CLASSIFICATION

 

In li ocupationes de un bon secretario comercial o mem particulari trova se li "classification".

 

LI classification es li parte del organisation de un buró quel consiste in plazzar li documentes in un determinat órdine, talmen que on posse retrovar les in un minim témpor e consultar les rapidmen, hante un complet conossentie del afere a quel ili relate.

 

Por classificar es necessi reunir li documentes in classificatores. Li classificatores de corespondentie, éxter cert elementes de comptabilitá, deve contener li lettre del demandator in originale e li copie del response per carbon. Li max sovente hay interesse servir se del individual classificator, singul cliente, liverant o corespondent hante su classificator.

 

Li classificator posse esser ordinat secun li metodes alfabetic, numeric, geografic o decimal.

 

Li classification alfabetic presenta li avantage constituer, in se self, un repertorie, li classificatores essent classificat in li órdine alfabetic del interessates o del documentes: To es lu max bon ye su active. Contra to es li absentie de control; un classificator posse desaparir sin que nequi remarca it.

 

Li classification numeric consiste in dar a chascun classificator un numeró de órdine e quel es scrit sur omni contenet documentes.

 

(parte de frase obliviat: vide p. 81)

 

-75-

 

 

 

Li classificatores es ordinat secun li numerós. Ti sistema es perfect in to, que it da li control de omni classificatores exeat. Ma it postula li pre-usu de un repertorie generalmen alfabetic e constituet per fiches mobil de litt dimensiones queles contene ultra li nómin del interessate e cert indicationes, li numeró de referentie del classificator.

 

Li classification geografic es realisat per plazzar li classificatores in un órdine corespondent al divisiones administrativ del Terre: states, provincias, departamentes, cités e final subdivisiones. Exceptet rar exceptiones, singul division es alfabetic.

 

In li classification geografic on trova, multiplicat, li ínconvenienties del alfabetic sistema: absentie de control.

 

Li classification numeric decimal es utilisat plu por li documentes quam por li classificatores. Su avantage es su base sur li principie ideologic quel, quam indica it ti parol, tende a gruppar li coses o li documentes in un sam órdine.

 

Omni classification decimal comprende nin grand categories corespondent al nin prim cifres. Ti prim division deve esser seriosimen etablisset. Li zero servi a crear un decesim categorie nominat "diverses" quel permisse classificar li coses poc important o li ínprevidetes. Chascun del prim divisiones subdivide se egalmen in nin subdivisiones, plus un 0 por li diverses. Altri sub-subdivisiones posse esser fat si li comoditá del classification postula it. In li ultim subdivision, li documentes inscri se in li órdine numeric ordinari, sin límite decimal o altri.

 

On posse dir que ti sistema, complicat in su determination, es facilmen consultabil. It permisse, precipue, ne necessitar reserches in li exteriori temas del object pro que ili es classificat in li ínmediat vicinitá.

 

-76-

 

 

 

† Dr. Prof. Ing. Albert Picchi.

 

Yo have li trist deve informar nor letores pri li mort de sr. Dr. Prof. Ing. Albert Picchi, li 27 marte in Firenze in li etá de 67 annus. Il nascet in Firenze li 26 marte 1875 e vers li fine de annu 1897 completat su academic studies in Torino. Il esset competentissim docent de electricitá e mecanica.

 

Il abandonat Esperanto por Occidental e esset un valorosi coidealist; il laborat in colaboration con G. Bevilacqua al preparation "Vocabulario Italiano-Occidental". Il es anc li autor de un remarcabil studie: Stato attuale del problema della lingue ausiliaria internazionale.

 

Il poslassa su marita, tri filias e un filio.

 

Noi ha perdit un devoet amico, ma noi va conservar de il por sempre un fidel memorie.

 

G. Bevilacqua.

 

Red.. Noi tre regreta li morte de dr. Picchi, il esset un de nor max eminent italian coidealistes pro su vast erudation, su competentie e su clarvidentie in li problema del L.I.

 

Su vidua e filies mey accepter nor max sincer condolentie.

 

----------

 

ON SCRI NOS...

 

Yo mersia vos pro vor lettre e altri material inviat. Regretabilmen in li prim témpor, yo ne posset decider me al adhesion al movement occidentalistic, nam, quam old esperantist, yo ne posset facilmen abandonar un ideale quel yo defendet durant mult annus. Ma, finalmen, li construction latin, li vocabularium latin e li sapore vital del latinitá, convictet me del necessitá a un adhesion total. Yo vole far nu tot quo es possibil por li difusion de Occidental.

 

N. Erdélyi, Voglans.

 

-77-

 

 

 

Li habitantes del lun

 

In un discurs fat al Astronomic Societé de Francia, prof. Ch. Fabry, membre del Academie del Scientie, ha questionat ca li planetes es habitat. Il dit inter altricos:

 

"On deve confesser nu que ti espera es chimeric, ma ante poc témpor it aparet quam possibil. Esque yo deve amemorar que Descartes credet vermen ye li possibilitá vider li habitantes del lun. Il ha decovrit un teorema, nam il esset precipue matematico, pri li aberrationes del linse. On ha retrovat de il un lettre a un optico quel il fat laborar por li realisation de su idés e ti lettre dit : "Mersí a vor talent, noi va bentost saver ca existe animales in li lun."

 

Noi save hodie que ne existe animales in li lun, ma noi save to ne per corecter li sferic aberrationes del telescop, queles es in ultra perfectmen negligibil, ma per altri observationes. Pro que li lun have ni aer ni aqua, e es composit solmen ex lápides e cindres, noi posse afirmar que in it ne hay habitantes. Ti chimeric espera ha do desaparit.

 

Incontra, li procede del analyse del luce ha ductet in li studie del planetes a remarcabil resultates ínexpectat. Ti resultates ne es tre consolativ, adver, concernent li possibilitá de habitation. Li vapore de aqua e li oxigen es sive absent, sive tre rar. Li atmosfere de Venus es composit precipue ex gas carbonic, quam esset forsan ti del terra ante que li planetes hat absorptet li carbon e interrat it. Forsan Venus es un planet reservat por li moment quande li plantes va transformar su atmosfere.

 

Sur Jupiter e Saturn, li resultate es ancor plu ínexpectat: on trova in it amoniac gase e un carbur de hydrogen. Li amoniac fa un poc pensar a stalles por vacca."

 

-78-

 

 

 

 

Antiqui stoffes de vestimentes.

 

Ultra li silk, pri quel noi have poc informationes, li cardinal stoffes usat por vestir se in antiqui Egyptia e Babylon, consistet ex lin, coton e bis (silk extraet te conches riveran). Li coton aparit in prim in Egyptia ye 500 annus ante Cristo e sembla har esset importat de Persia. Ultra to, mult popules oriental usat li crines de un specie de capra. Talmen in India li industrie del "chales" de cachemir aparit tre temporan. Anc India tre temporanmen usat jute.

 

Probabilmen li Grecos e Romanos conosset in comensa solmen lin e lan, ma bentost li comercie con Egyptia aportat les coton. Li ancian Germanen cultivat precipue lin. Durant que li mannes vestit se per pelles de animales, li féminas portat, secun Táticus, sovente linin vestimentes. In comensa, li lan esset ganiat ne per tonsion, ma per ex-raffada. Solmen plu tard, probabilmen che li Romanes, on comensat usar cisores por tonsion e de ta ili esset difuset. Ili simileat al actual cisores, ma ili esset plu grand e plu grossier.

 

Li lin, plantat in masses in Egyptia ja ye 2 500 annus ante Cristo, esset usat por li fabrication de toale quel esset li stoff generalmen usat in li land, durant que in Grecia in li témpor de Homeras, it esset portat solmen de homes nobil e elegant. Anc in Roma li toale in comensa esset stoff vestimental por li riches.

 

----------

 

ON SCRI NOS...

 

Yo profita li ocasion por mersiar vos pri li invia de brochuras de propaganda queles vu ha expedit me. Yo es in admiration pri les: Yo lee les currentmen e conosse quam lingues national anglés, francés e german. In facte qual diferentie con Esperanto! A. Aldwinckle (Nice)

 

-79-

 

 

 

PELMEL QUO ES LI VIVE ?

 

Verses traductet del grec filisof MENANDROS

 

 

 

Si tu desira saver qui tu es,

 

Pretereante regarde li tombes.

 

Ta es li osses e li levi pulvre

 

Del soveranes, despotes, sagis,

 

Tis queles gloriat pri noblesse, fortun,

 

Pri lor renomé e charme del córpor.

 

Ma nequem esset omisset del témpor.

 

Noi omnes have un morte comun.

 

Observante to, vide qui tu es.

 

 

 

** Un conosset autor visitat un die un actor quel esset patre de tri tre vivaci infantes. Tis-ci fat mult bruida talmen que it esset impossibil mantener un conversation. Li infantes tappat per bastones e martelles sur li meubles.

 

Li visitator, monstrante un del perturbatores per li fingre, dit al patre: "Esque it ne importuna vos que ti litt diábol planta cloves in vor bell meubles? Adplu to sembla esser un plesur sat expensiv ! "

 

"Expensiv ? subridet li actor. Totmen ne, yo compra li cloves directmen che li grossist!"

 

** "Esque noi va maritar nos proxim mardí ?" questionat illa.

 

"No," respondet il, "it es preferibil selecter un jovedí".

 

"Quo to significa ?"

 

"Tu ne pensa al futur. Si noi selecte un mardí, tande li festa de nor nuptia argentin va evenir un lunedí vésper yo customa ear keglar".

 

** Lu max consolativ in li grand ínpenetrabilitá del proxim future es li certitá que it existe eterni leges del jure e del veritá queles anc homes ne posse violar ínpunitmen e que li veritá, bentost o plu tard, deve ínmancabilmen victer. 

 

-80

 

 

 

Li aranés de Lalande

 

Li astronom Lalande (1732 - 1807), grand erudito, quel anc esset un amabil mistificator, hat, on dit, un predilection tam repugnant quam strangi por li aranés. Il havet sempre un dozen de ili, enorm e grassut, in su bonboniere. To esset, circum il, crias de horrore quande li old erudite prendet delicatmen un de ti hideosi insectes por crocar it con delicies. Un die, li celebri astronom visitat li comtessa de Perthuis. Un superb arané aparit sur un unpedtable.

 

- Vi quo va far vor afere, senior Lalande...hasta vos...

 

- Yo ne fa far to, seniora; yer, cuchante me, yo sentit apetite e yo manjat triant tri aranés queles ha fat me un levi indigestion.

 

- Oh! un in plus o in minus!  Ples regardar quant it es bell...

 

- E pro quo yo vell manjar ti povri bestie? It ha fat me necos!

 

E li joyosi astronom confidet, ye li max grand secret, al comtessa de Perthuis, que li famosi aranés de su bonboniere esset omnes in chocolate de prim qualitá. Un habil confitero de su amicos confectionat les pro su gurmanditá e por li stupefaction del spectatores.

 

Li legendes have li vive long e li arané de Lalande continuat durant un secul a ocupar li historie.

 

----------

 

(Ples vider pag. 75: parte de frase obliviat):

 

...* es e sempre ha esset ti del corect usagie. Desde Horatius til li témpor de Hales, Sweet, Lansbury, Wyld, Jespersen e Bloomfield, li standard...

 

----------

 

Li real-politico posse esser rect just in li present moment, ma al idealist obedi li secules. Friedrich Albert Lange.

 

-81-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

German:

 

Dieser Tage sind es dreissig Jahre her, dass der erste Fallschirmabsprung aus einem Flugzeug gemacht wurde. Dass der Fallschirm in diesen drei Jahrzehnten einen grossen Platz im Flugwesen eingenommen hat, daran ist dach den Wehrmachtsberichten aus diesem Kriege nicht zu zweifeln. Wom unentbehrlichen Hilfsmittel bei "Stunts" an Luftfahrtstagen und bei Weltausstellungen wurde der Fallschirm ein äusserst nützlicher Ausrüstungsgegenstand der Piloten und jetzt ist er eine der gefährlichsten und geheimnisvollsten Waffen, über die das Militär verfügt.

 

Francés: Où fait-il le plus chaud?

 

On a pu assez facilement déceler l'endroit de la terre où il fait le plus froid. C'est en Sibérie orientale (et non au pôle Nord comme certains pourraient le croire) dans la région de Verkhoiansk. Mais où se trouve ce qu'on pourrait appeler "le pôle du chaud" par opposition au pôle simérien du froid ? D'aprèsde nombreuses observations d'experts, il semblebien que l'on puisse le fixer à l'entrée du golfe Persique, sur la presqu'île de Musendam. On prétend que la température y atteint jusqu'à 70° centigrades. Les rochers sont si brûlants dans cette région qu'il est impossible de les toucher. Un poste de surveillance des câbles transcontinentaux qui y avait été installé a dû être abandonné par ses occupants.

 

Ples inviar li traduction a Occidental de un del supra textus al redaction de Cosmoglotta ante li 1. august 1942.

 

RESULTATES (Nr. de may 1942):

 

De francés a Occidental:

 

Sr. J.J. JOHO (Lausanne): TBF.

 

Sr. G. PIDOUX (Yvonand): TB.

 

Sr. G. BEVILACQUA (Pavullo): B.

 

-82-

 

 

 

TRA NOR MOVEMENT :

 

** Li REVUE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE publicat de nor coidealist sr. Ed. Bieller (11, Ch. Ritter, Bienne, Svissia) continua consacrar regularimen chascun du mensus un complet págine a Occidental. Li nr. 3 (mai-junio 1942) contene du articules prendet ex Cosmoglotta. Un de ti articules es utilisat quam textu de concurs de traduction.

 

Sr. Bieller mey reciver nor sincer mersís pri su util propaganda por Occidental.

 

** Un coidealist de St. Gallen comunicat nos li "Statut" e du acompaniant articules: "Quant long va durar li guerre?" e "Beat es li hom, quel sede in su dom" del association "LI AMICOS DEL PACE E DEL FAMILIE" (Case postal 7, Roveredo (Grisones), Svissia), publicat completmen in Occidental. Vi li scopes de ti organisation:

 

"Li association intente li reunion del adherentes de un just pace e ordin, li perduction de un europan ovre auxiliari al families, li favorisation del eforties por li amelioration del economic situation de su membres, li favorisation del familie-hemes, li prelabores por li fundamental base del necessi reformation juristic".

 

Noi mersia li ductores de ti movement har pensat utilisar Occidental por li difusionde lor nobil interprense.

 

** Sr. André Schild, quel directe li "Oficie por li lingue international auxiliari Occidental in Basel (Thiersteinerallee, 72) just ha publicat du documentes:

 

1) Tabelle comparative Volapük, Esperanto, Ido, Occidental

 

2) Was ist Occidental?

 

Un exemplare es obtenibil gratuitmen anc de: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd)

 

** Sr. Erdélyi, 5° G.T.E. VOGLANS par Le Viviers (Savoie), Francia, sercha corespondentes.

 

-83-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.6.42)

 

Sr. R. Bauer, Fr. -.50; F. Haller, Fr. 1.-; A. Portmann, Fr. 3.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; W. Gilbert, Fr. 2.40; C. Varela, Fr. 7.80; P. Jauzin, Fr. 2.90; A. Nordlund, Fr. 5.--; G. Ahlstrand, Fr. 3.--.

 

Cordialissim mersi ad omnes !

 

----------

 

Vollständiger Lehrgang

 

der internationalen Welthilfsprache

 

OCCIDENTAL

 

in 20 Lektionen

 

von

 

A. Matejka

 

Pro li grand labor de corection, completation per suplementari textus e capitules, ti manuale va aparir con quelc tarde solmen durant julí. Quancam ti libre es atendet con ínpatientie, noi prefere dar li max grand cuidas a ti edition quel va esser un important passu ad avan por nor movement.

 

Ad plu, pro un fort augmentation del previdet custas de printation, noi deve vendir li libre Fr. 2.50 vice Fr. 2.-- previdet anteriorimen. Tamen omni interessates queles ja ha comendat it o quel va comendar it ante su aparition con li ja recivet "Bestellschein" (cedule de comende) va ancor payar it Fr. 2.--.

 

Per ti manuale up to date chascun coidealist va posser accelerar su propaganda por Occidental !

 

----------

 

COSMOGLOTTA SERIE A e B

 

Sovente on questiona li administration de Cosmoglotta ca li serie A ancor apari. Noi repeti que li serie A es printat typograficmen e li serie B e polygrafat. Li serie A ne plu apari desde li guerre, to es desde li nr. 128. li B aparit ante li guerre til li nr. 25 (august 1939) e desde septembre 1941 (nr. 26)

 

-84-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.