| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 037 (aug 1942)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration :

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. Tel. 9 56 56   August 1942 - Nró 37 (8)

 

----------

 

JUST APARIT LI 25 JULÍ 1942

 

Vollständiger Lehrgang

 

der internationalen Welthilfsprache

 

OCCIDENTAL

 

in 20 Lektionen

 

von

 

A. MATEJKA

 

Format 148 x 210 mm.   64 págines

 

----------

 

It es por nos un grand joya posser anunciar li aparition de ti libre atendet de omni lateres con ínpatientie.

 

Quam ja dit in li ultim numeró de Cosmoglotta, li témpor previdet por li edition esset fortmen trapassat pro li numerosi adjuntiones fat in li curs del composition.

 

Noi espera que nor letores va apreciar li cuidas queles li autor e li numerosi revisores adportat al original manuscrite e al revision del print-provas.

 

Li edition de ti libre in un tant trublat témpor monstra un robust fide pri li valor e li viv-capabilitá de Occidental. It es un vermen grand passu adavan por nor movement, nam noi espera que it va esser possibil pos curt

 

----------

 

Devenir membre del

 

SCOED

 

es

 

un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement.

 

Parte social Fr. 20-- sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

 

SCOED - CHAPELLE (Vd)

 

-85-

 

 

 

témpor un duesim libre a ti-ovre, to es un vocabularium Occidental-german e german Occidental, suficentmen complet por li current besones.

 

Nor coidealistes have nu in manu un excellent manuale por far un activ propaganda. Noi espera que chascun de ili va far un special efortie por far conosser Occidental e precipue por securar li success del edition de ti libre quel postulat grand sacrificies de témpor e moné a quelc entusiasmat e ínfatigabil coidealistes ! 

 

Quo contene ti manuale ? Vi un resumate de su contenete :

 

1) Quo es Occidental ? 2) Prefacie. 3) Introduction. 3) 20 leciones in queles es tractat in agreabil maniere li divers partes gramatical. Chascun lecion comprende un textu amusant secuet del vocabularium Occidental—german del lecion e del explicationes gramatical. 5) Diferent anexes: a) Quin págines es consacrat al lectura, h) Tri págines al conversation. c) Quar págines a un vocabularium del coses usual. 

 

Ti libre, perfectmen printat per li "Imprimerie Centrale" (Lausanne) , quel durant long annus ha printat Cosmoglotta, es del max bell editiones del Occidental literatura. 

 

Mey chascun Occidentalist posseder it ! F. L.

 

---------- 

 

It existe tri species de bene: li deve quel es li bene del conscientie; li joya quel es li bene del cordie; li órdine quel es li bene del ration.    E. Naville 

 

Un ociosi vive es un anticipat morte. Goethe. 

 

On perveni a necós grand sin que it custa mult.    Ciceron 

 

Quande vu va har cessat pensar al felicitá, vu va har trovat it.   Ch. Secretan. 

 

Esque li reparation del erras ne es un grand parte del vive ?     Wagner. 

 

-86-

 

 

 

CONCENTRATE DEL SUCC DE UVES 

 

Ili max nov e probabilmen in futur anc max important utilisation del uves es li fabrication de concentrates. 

 

Li succ del uves contene 16 - 24 percent extract o 13 - 20 percent sucre, secun li sorte e li vive-conditiones del viniero. Li sucre forma un harmonic mixtura con omni altri solubil partes del uve, acides, minerales e vitamines.

 

Ex ti succ de uves on fabrica li concentrate per extracter li aqua. To posse esser fat per congelation o per evaporation. Li duesim metode es plu practic e plu economic. In Svissia existe mult tal fabricas e li max nov installationes posse evaporar in un hor 5'000 litres, o in un die 150'000 litres de succ. Tal etablissementes es capabil utilisar grand quantitás de uves in max curt témpor. 

 

Li evaporation ne besona alt temperaturas, pro que it es fat ye bass pression atmosferic. Per li concentration li contenete percentual de sucre es augmentat til plu quam 60 percent e li mielatri restage ne plu posse esser destructet del fungos pro su alt pression osmotic. Pro ti bass temperatura e li exclusion del aer li vitamines ne es destructet. Pos un partial desacidisation li final concentrate es a comparar max bon al miel del apes, ma contene plu mult minerales e vitamines. 

 

It vell esser possibil fabricar anc blanc sucre ex li concentrate. Ma ti sucre ne vell esser plu bon quam li sucre ex rapes. Ti ultim deve esser rafinat pro que it contene componentes desagreabil in sapore, durant que li accessories del sucre de fructes in contrarie ameliora li qualitá e possede un grand importantie por li sanitá del hom. 

 

It es cert, que successivmen li anihilation de 90 percent del max valorosi partes de un de 

 

-87 - 

 

 

 

nor max nobil fructes per li fermentation, va esser viceat per li usation de 100 percent de ti important nutriment. Dr. F. Haas. 

 

----------

 

NOCIVITÁ DEL HIPERNUTRITION PER VITAMINES

 

Ne solmen li manca de vitamines, ma anc li excesses in li nutrition per vitamines posse producter damages e mem tre grav damages in li córpor homan. It es bon ne ignorar to, nam mult matres, pussat per li laudabil desir far profitar lor infantes del recent decovritiones scientic in li metodes de nutrition, excede li natural límites e incorpora al repastes quantitás de alimentes vitaminosi absolut exagerat, ínutil e quelcvez mem directmen nociv. Li vitamines constitue solmen un suplement al alimentation general e ili es céterimen max sovente ja contenet in ti-ci in suficent quantitás, precipue durant li mensus may a octobre. To vale particularimen por Svissia u on presc ne decrema li lacte e u on posse reciver in general plu quam suficent quantitás de fructes e legumes. Ma mem quande on senti li beson, compensar cert deficites (por ex. durant li mensus hivernal e ye li comensa de verne), li quantitás de vitamines besonat es minim: quelc guttes de citron-succ e un carotte chascun duesim o triesim die es plu quam suficent. Si on manja plu mult, li quantitás in excess ne es absorptet e ili do servi a necos. In comensa, ti hipernutrition ne efecte in maniere nociv. Ma si on exagera (quam por ex. li fémina quel manjat omnidie un kilo de carottes durant pluri mensus! ) ti excesses posse ducter a organic perturbationes: yelb—coloration del derma quam che icterítis, grav afectiones del hépate e del renes e intoxicationes. 

 

(ex "National-Zeitung", Basel) 

 

----------

 

Omnube u on posse viver, on posse bon viver. 

 

(Marc-Aurel) 

 

-88 - 

 

 

 

DURANT QUANT TEMPOR LI CARBONIERAS DEL MUNDE VA ANCOR DURAR ?

 

 

 

Li carbon, de quel noi just durant li passat hivernes de guerre recomensat apreciar li valore, es certmen un del max "ardent" problemas actual. Li importation de ti precios materie deveni sempre plu desfacil e it es pro to forsan interessant examinar li question del durada del stocks de carbon ancor disponibil in li minieras. Li problema deveni duplicmen actual, si noi considera que pos relativmen curt témpor li benzin deve esser productet exclusivmen ex carbon. 

 

Li response a ti question es tre interessant, benque it ne posse fortmen ínquietar nos personalmen. Germania possede ancor suficent quantitás de carbon de terre por circa 1'000 annus, ma li stocks de lignite va suficer por ancor admaxim 200 annus. Secun li consumation actual, li disponibilitás de omni minieras del munde va suficer por circa 200 annus. Li futur generationes va do haver ancor tre important problemas a soluer, nam li fortie hidraulic sol nequande va posser remplazzar completmen li carbon. Li utilisation del gigantesc forties del sole e del vent va do constituer li tache del venient tecnicos . 

 

(Ex "Schweiz. Werkmeisterzeitung" ) 

 

----------

 

Por reflecter. 

 

Tam long quam li medicina ne vole reconosser que li nutrition es li max important condition in sanitá e maladie, e li max eficaci preventive e remedie contra males e maladies heredat, tam long it va restar submisset al errore e al stagnation e omni decovritiones laudat tam alt, servi finalmen solmen a augmentar li dolores del génere homan e a accelerar su decadentie. 

 

Dr. Paul Carton. 

 

-89 - 

 

 

 

LASS NOS NE PERDIR LI CREDE AL HOMANITÉ. 

 

Anc in témpores quam li hodial - e precipue in tales - on ne mey obliviar li grand coherenties. Si noi pensa al astres in su via in li universe, ma anc al historie del homanité, on deveni modest e judica forsan un poc altrimen pri li evenimentes de nor dies . 

 

Lass nos sempre denov memorar li grand veritás enunciat de nor grand pensatores. Talmen forsan anc li secuent pensas de H.G. Wells in li fine de su libre: Un curt historie del munde, traduction in german 1932, di lu secuent: 

 

"Si li dangeres, confusiones e accidentes menaciant li hom es hodie mult plu terribil quam in li passat témpores, to have su cause in li fact, que mersí al scientie, il possede un mult plu grand potentie quam alquande antey. Li scientic metode de pensada sin timore, de suficent clar constatation, e de critic projection, quel ha dat le un tam grand, ma til nu ne ancor controlabil potentie va anc possibilisar le ganiar in fine li complet mastrisation de ti potentie. Li hom sta ancor in li adolescentie. Su besones ne es tis del senilitá e del exhaustion, ma tis de un crescent e ancor totalmen ne mesurat energie... Li aurora del homan grandore solmen comensa just nu... Quo li hom ha executet til nu, li micri atingementes de su hodial statu e omni evenimentes, de queles noi ha raportat, es solmen li prelude a to quo resta le ancor a realisar. 

 

Dr. F. Haas. 

 

----------

 

Por reflecter. 

 

Nu yo es desde 30 annus medico. Quant dogmas del scientic medicina yo videt cader in ti curt spacie de témpor! Quant idés, pri queles on in prim mocat per ironie e sarcasme es hodie self evident factes reconosset partú ! 

 

Dr.med. Erwin Liek 

 

- 90 - 

 

 

 

LI MAX GRAND FRAUDE DE POST-MARCAS DE OMNI TÉMPORES

 

Ye li comensa de junio 1897 quele jurnales Parisan comunicat a lor letores que un prince exotic, li rey Marie I de Sedang vat arivar in li capitalia de Francia e ili adjuntet que li dominator de ti micri insul-reyia proxim li littore ehinés merita tant plu respect que il vat probabilmen submisser se spontanmen al soveranitá francés. Bentost li prince mongolic arivat efectivmen in Paris, acompaniat de su ministre del state e de un imposant escorte de yelb servitores. Il inlogiat se in un del max luxuosi hoteles del cité. Sumptuosimen vestit, il monstrat se sovente in li publica e expenset su moné sin contar.

 

Un die li servitores del hotel decovrit in li paper-corb del rey pluri covertes con un tot serie de multicolori post-marcas del reyia Sedang. Ti post-marcas, de ínacustomat grandore e magnificmen executet, bent0st esset in possession de un comerciant-specialist quel strax videt li possibilitá de un excellent afere. Il payat extra-gratification al hotel-servitores queles liverat le omni postmarcas trovat in li paper-corbes del hotel. In tal maniere il bentost recivet nov post-marcas de Sedang queles il posset facilmen e avantageosimen vendir al amatores quam particulari raritá. Ma li concurrentie ne manet ínactiv; pluri post-marcas-venditores associat se, petit un audientie al rey e submisset le li proposition comprar li monopol del vendida de su post-marcas in omni landes de Europa. Li rey escutat les atentivmen e directet les a su ministre del state, con quel ili anc concludet li monopol-contracte contra payament ínmediat de un sat important summa. Ye ti ocasion, li ministre monstrat les anc li colection oficial de omni editiones de postmarcas del reyia Sedang

 

- 91 -

 

 

 

e consentit anc ceder ti-ci, juntmen con pluri folies de print-provas e color-essayes, contra apart payament . 

 

Curt témpor pos to, li rey interruptet su privat visita in Paris, por posser revenir, quam on dit, plu tard oficialmen in li capitalia francés. In li atelages del postmarca-venditores on ja posset vider mult Sedang-marcas, li reva del filatelistes de ti témpor. Ma un gimnasiaste directet a un jurnal li petida informar le pri li exact situation geografic del insul Sedang e talmen on decovrit, pos tri-semanal comedie que ti reyia totmen ne existe. Li fraude hat esset imaginat e executet de quelc astut Japaneses in maniere tam rafinat que ili successat completmen dupar li centre mundal de filatelistica de ti témpores . 

 

(Ex "Die Ostschweiz" ) 

 

LI LAND DEL STORC

 

Fabul de Pestalozzi (1746 - 1827)

 

Un viageator errat in un valley solitari, u il audit null altri voce quam li coacada del ranes. Il ne posset continuar su via, partú esset palude. Ma ante que il retro-eat, il questionat ancor un ran, proquó in ti land omnes coaca. Li ran respondet: "Nor felici land es quam necun altri til su ultim angul organisat por nor Deo. - E qui es do vor Deo ? questionat li foreno. Li ran respondet: - Li storc. " 

 

Li hom astonat se, que li ranes posse trovar felici su vive sub su Deo, li storc. Il esset ínjust, li ranes have, tam minim quam omni altri animales del munde un ánim homal, li sentimentes animalic totmen ne es homan sentimentes; al masse total de ti specie animalic it fa absolut necos, si in omni instant un fratre o un sestra es devorat del storc, ili saltetta e coaca e canta índisturbat, quam si absolut necos vell har evenit. Trad. F.Hg. 

 

- 92 -  

 

 

 

ESQUE LI SOLE NUTRI SE ? 

 

Desde ínmemorabil témpores li fantasie del hom nutri se per imagination pri li perition del munde. Quamcunc ti image picte se in li mente homan, it es necessimen associat al idé pri li fine de omni vive sur terre. Desde que li scientie ha penetrat li últim secretes del universe, ti conceptiones pri li perition del munde presenta se nu anc in vestiment scientic.

 

Li idé fundamental del modern speculationes es que li sole con ti-ci li altri soles e stelles fix deve procurar se li calore alcú e que ti fonte de calore, li transformation del element hidrogen in li element helium, anc deve unquande exhauster se. Li calculationes queles on fat in ti coherentie es advere sat tranquilisant: li quantitás de hidrogen del sole sufice por ancor pluri milliardes de annus. Ma li justitá del constatation fundamental per to ne es tanget. 

 

Intertémpor, du astronomes anglés, Lyttleton e Hoyle conceptet ura altri idé. Ili crede que li stelles fix, e do anc li sole, ne vive solmen de lor capital, ma que ili anc have revenús. Li universe totmen ne es un vacuum; it es plenat de materie, de un substantie extremmen fin, ma támen substantie. On conosse mem in li spacie planetari talnominat obscur nubes queles ne es altricos quam finissim materie quel manifesta se per li absorption del luce venient del córpores celest situat trans ili. In lor rapidissim currida tra li universe, li stelles fix trapassa de témpor a témpor tal nubes de substantie e Lyttleton e Hoyle suposi que ye ti ocasion ili rapte partes de ti substantie, acumula it e talmen replena lor reserves. Ma si ti hipotese verifica se, to significa que it vell durar ancor mult plu long til que li substantie del sole vell esser exhaustet e que noi besona ínquietar nos ancor min mult pri li fine del sole e un eventual perition del munde. (Ex "St. Galler Tagb1att'5 

 

 

 

- 93 - 

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION 

 

Français: Mort aux requins !

 

Avant la guerre, presque toute l'huile de foie de morue "mauvais souvenirs d'enfance!" venait de Norvège. Cette huile riche en vitamines A est d'un grand secours aux jeunes mères qui nourrissent leur bébé, aux enfants et aux adolescents dans leur croissance. Elle est nécessaire même aujourd'hui pour conserver aux aviateurs une grande acuité visuelle.

 

Or, un grand directeur de pêcherie eut l'idée d'étudier le foie des requins qui pullulent sur la côte ouest des Etats—Unis. Il s'aperçut qu'il contenait cent fois plus de vitamines A que celui des morues. 

 

D'où le "boom" actuel sur les requins aux Etats-Unis où une chasse acharnée leur est faite. Peu de gens s'apitoiront sur ce carnage. 

 

Ples inviar li traduction a del supra textu al redaction de Cosmoglotta ante li 1-ésim septembre 1942.

 

RESULTATE (Nr. de junio 1942). Noi ne recivet traduction del latin textu. Esque it esset tro desfacil... o esque li latin es ancor minu international quam su historie fat to creder ? 

 

----------

 

LI FRUMENT DEL FARAONES (Concurs nr. may 1942) 

 

Un archeolog, hant trovat un grane de frument in un sarcofag quar vez millenari, havet li idé plantar it. Ye su grand astonament, un dozen de halmes surtit del suol, agrandat se, maturat e portat chascun quar vez plu gross spicas quam li normales. Vice furnir un sixantene de granes per spica, li frument-fenomen hat productet presc quar cent. To evenit in august mil nin cent quarant e un. Li granes de ti unesim recolte esset strax replantat e li duesim resultate esset egal al unesim: cent sixant mil granes ha nascet del unesim pos solmen du generationes. Desde, li studies continua in li plu grand mysterie...

 

(Trad. J.J.Joho) 

 

-94-

 

 

 

NOI DESIRA COLABORATORES 

 

Durant que generalmen li jurnales plendi pri un pletore de voluntari colaboratores queles submerge li redactiones per lor contributiones jurnalistic, noi experi che Cosmoglotta li fenomen invers. Noi recive tre rarmen apt articules ex li ranges de nor letores e un plu activ colaboration a nor revúe vell esser bonvenit al micri stab de redactores. 

 

Noi do peti nor amicos, subtener nos plu eficacimen in ti direction. Si vu decovri interessant articules in li presse de vor pais, traducte les e misse vor labor al redaction de Cosmoglotta. Si eventualmen vu ne have li necessi témpor por far li traduction self, invia nos li original e noi va far li labor in vor plazza. Tamen noi ne posse usar originales scrit in altri lingues quam francés, german, italian, anglés, hispan, portugalés, hollandés, o russ. Li contributiones adplu ne deve exceder du págines de Cosmoglotta. 

 

Particularimen noi vell apreciar li traductiones del max suggestiv e poc conosset pagines del literaturas national: Cosmoglotta es li loc u tal richesses posse far apreciar se exter li local circules linguistic. 

 

Vor colaboration ne solmen va deschargear li redaction e permisser a nor ductores dedicar lor témpor a altri, plu important labores, ma it va anc far li revúe plu vivent e mult plu interessant. Naturalmen noi va dever conservar li jure far un selection ex li contributiones recivet e judicar self pri li aptitá por publication, ma to ya ne es un cose particulari a nor revúe, ma un lege self-evident in li jurnalistica. 

 

Noi mersia nor amicos anticipatmen pro lor benevolent auxilie e espera que ja li proxim numeró de Cosmoglotta va ilustrar li resultates de nor apell. Li redaction de Cgl. 

 

-95- 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.7.42) 

 

Sr. E. Koeb, Fr. 2.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; Ferd. Haller, Fr. 1.--; Major H. Tanner, Fr. 2.50; F. Tjernström, Fr. 4.--; E. A. Landén, Fr. 5.--; P. Piguet, Fr. 1.--; Dr. F. Haas, Fr. 17.35; J. Feierabend, Fr. 3.--; Johalf, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50. 

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

----------

 

PRECIE

 

DEL VOLLSTÄNDIGER LEHRGANG DE A. MATEJKA

 

Por li membres del OCCIDENTAL-UNION o del SCOED:

 

1 ex. Fr. 2.20 li ex.

 

2 - 4 ex. Fr. 2.10 li ex.

 

5 - 9 ex. Fr. 2.-- li ex.

 

10 e plus ex. Fr. 1.90 li ex.

 

Por non-membres:

 

1 ex. Fr. 2.50 li ex.

 

2 - 4 ex. Fr. 2.40 li ex.

 

5 - 9 ex. Fr. 2.30 li ex.

 

10 e plus ex. Fr. 2.20 li ex.

 

Omni exemplares es inviat afrancat del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia 

 

ATENTION !

 

Omni separat exemplare deve esser revendit al precie oficial, to es Fr. 2.50. 

 

----------

 

CHE LI BORGOMASTRE 

 

In un litt comune, li borgomastre, quel es in sam témpor li sol spicero, procede a un maritage. Il torna se vers li sponso e posi le li ritual question : 

 

-- Esque vu consenti prender quam legitim marita senioretta Leonie X ? 

 

-- Yes, senior borgomastre. 

 

Tande li oficiario, in un moment de distraction, con un subride tam graciosi quam comercial :

 

-- Esque yo deve invelopar it, senior ? 

 

- 96 -

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.