| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 043 (feb 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Februar 1943 - Nró 43 (2)

 

--------------

 

ESQUE LI SITUATION INTERLINGUISTIC VA AMELIORAR SE ?

 

Si on considera que li interruption del vive international, e anc del propagation del interlingue, comensat ja tri o quar annus ante li guerre, e dura do desde 7 o 8 annus, e que nequande li munde esset tam trublat per apovration de capitales, per transplantation de families, desaparition de mannes in li guerre, interdiction publicar jurnales interlinguistic, on questiona se esque un tam long storm ne va har radicalmen ruptet li movement interlinguistic.

 

Sin dubita! Li situation ne plu va esser li sam. Ma to ne va esser mal por noi. Vi pro quo: Apovration ? ma just li moné falsat li ver scale del valores ante li guerre. Li sistemas semi-artificial quam Espo, Ido, Nov-Esperanto, queles esset subtenet de mult mecenes, posset brilliar per numerosi revúes queles dupat li publica pri lor ver valore intrinsic, durant que Occidental devet figurar solmen per micri revúes pro que lor redactores sin moné devet calcular solmen con li abonnamentes, mem durant li economic crise.

 

Dislocation del movementes? Ma de to va resultar un renovation del cadres. Li homes queles va ocupar se pri interlinguistica pos li guerre ne plu va esser li sam. To significa li partial desaparition del mentalitá ilustrat in Espo per Rollet de l'Isle e Spielmann e in Ido per de Beaufront sur qui omni argumentes scientic

 

-13-

 

 

 

o linguistic glissat sin penetrar. Ínutil discusser con tal conservatores. Lor position dependet de lor caractere e ne del valore de tal o tal sistema. Completmen ínsensibil al idé de un evolution.

 

Evidentmen simil caracteres va maner ci e ta in li nov Europa ma sin posser mantener lor ancian influentie. Esque vu ha remarcat que, quande vu ha interruptet durant long témpor un ocupation, vu reprende it con altri ocules; vor anteyan opiniones, vor anteyan prejudicies apare quam infantesc o mesquin. Un ínsensibil evolution evenit in vor spiritu malgré aparent desinteressa. On vide denove quasi con nov ocules. Curtmen dit, on judica con plu grand maturitá sin esser influentiat del atachament sentimental por un ancian sistema.

 

On posse expectar do que pos li guerre li ancian Esperantistes e Idistes va reconsiderar li problema del lingue international con plu apert spiritu e, avan Occidental, ne plu reacter quam li tauro avan un rubi toale. On di sempre que li témpore es un grand medico e que it cura li vúlneres e calma li passiones. Noi do posse esperar que ye li recomensa del international relationes, ili va har obliviat lor ancian rancores e concordar con noi que nor postulationes "internationalitá del radicas, del afixes e del gramatica" es postulationes legitim.

 

Si Zamenhof e Couturat ne successat atinger ti maximum de internationalitá, to ne es un rason por ignorar li labores del altres e combatter les, vice esser content del progress obtenet.

 

In un activitá interlinguistic ja long (desde 1912) yo havet li chance penetrar completmen li genese de du lingues international, it es Ido e Occidental, e yo ne posse impedir me desvelar li ínsuspectet diferentie in li metode

 

-14-

 

 

 

de de elaboration del du lingues.

 

On crede facilmen, por exemple que Ido esset creat de un Comité de scientistes. Yo self developat ti tema in un brochura scrit in favore de Ido in 1919 ("La langue internationale de l'avenir"). Ma 2 annus plu tard, penetrante in li archives del Delegation, yo esset terret del veritá: in realitá Ido esset fat de Couturat presc sol. Contrarimen a to, quo raconta li oficial documentes, de Beaufront, Jespersen e Leau fat presc necos, quo yo posse pruvar per li corespondentie (quel es in mi manus) de Couturat al supra-citat personalitás. E to destructe li legende pri li valore de Ido quam resultant de un "judicie de scientistes". In Ido, li vocabularium quel constitue li fundament del lingue ha esset elaborat de Couturat con quelc criticas de Jespersen, e to in li curt témpore de 4 mensus in hiverne 1907-1908. In quel maniere? Yo amusat me recopiar e classificar li discussiones e decisiones concernent ti elaboration e devet sempre haltar stupefat avan li levitá, li debilitá del argumentes.

 

In hasard, yo prende un exemple. Por li francés narrer, Espo di rakonti; ma Couturat opinet (tre just) que on deve haver ci un radica special por un nuancie tre marcat.

 

In facte, quam Progreso nr. 20 ha explicat it plu tard, F. narrer es preferibilmen historic, raconter es preferibilmen imaginari, do sovente fals, fictiv. Volente adopter ti unesim radica in Ido, Couturat scrit naracar in su list (parol existent ancor hodie in Ido). Tande Jespersen objectet que narar es plu bon pro que li ac ne existe in li lingues national. Ma Couturat respondet: in contrari, yo es tre content pri ti ac. On deve vider li substantive: naro di necos e fa memorar Narr (follo) a un Germano. Naraco evoca strax li parol international

 

-15-

 

 

 

narration.

 

Ti rasonament fa nos comprender de u veni li ínnumerabil erras in li lexico de Ido, erras queles su adeptes de hodie prova con mult pena eliminar, sin har fat ja li decesim del labor quel es tro grand.

 

Examinante li vocabularium international, noi trova:

 

Anglés: to narrate, narration, narrator, narrative.

 

Francés: narrer, narration, narrateur, narratif.

 

Hispan: narrar, narracion, narrador, narrativo.

 

Italian: narrare, narrazione, narratore, narrativo.

 

Pos ti bell concordantie in li vocabularium, Ido fabrica:

 

narac-ar, narac-o, narac-ero, narac-ala.

 

Do, ne un sol del paroles Ido es conform al internationalitá. It es astonant que ni Couturat, ni Beaufront, ni Jespersen o un altri scientist perceptet que alquo esset claudicant in li gramatica de Ido, un gramatica quel fortia mutilar presc omni derivates natural pro li absentie del sufixes international -ion e -or.

 

Vide nu Occidental: mersí al regules decovrit de de Wahl, on forma con un perfect regularitá:

 

narra-r, narra-t-ion, narra-t-or, narra-t-iv.

 

On comprende nu: ti fals sufixe ac, per quel Couturat ornat kuracar (vice curar), legacar (vice legar), profanacar, violacar, rotacar, dominacar, etc., etc. esset in realitá un specie de mal truc por provar retrovar li international derivates per -tion, nam li sol termination o, heredat de Espo, dat mal derivates (kuro, lego, profano, violo, roto), queles ne suggeste li action corespondent. Ma esque it ne esset plu logic, plu simplic e plu natural adopter just ti sufixe -ation, anc -ator, anc -ativ ? e omnicos es regularisat, quam in Occidental!

 

-16-

 

 

 

E si vu considera que pluri milles de paroles trova se in li sam casu in Espo e Ido, e que in Occidental li solution es ínattacabil, on comensa comprender que plu bentost o plu tard li veritá va triumfar un vez.

 

Li diferentie veni de to, que Occidental ha esset elaborat tot altrimen. Yo ha anc colectet omni documentes concernent li genese de Occidental e deve constatar quant long chascun detalie ha esset meditat, con un profund conossentie de omni leges filologic. Omni tis, qui havet occasion coresponder con E. de Wahl, desde li epoca del Volapuk, in 1888 til hodie, resta in admiration pri su extraordinari competentie. Quam plu yo esset deceptet de mi inqueste in li elaboration de Ido de 1907 til 1914, tam plu yo sentit me recomfortat del securitá del opiniones de E. de Wahl in omni lateres del problema del lingue international. Yo posse garantir que de Wahl ne vell har inventet, in 1908, li grotesc fabricationes del serie naracar, violacar, legacar, etc.!!! Ric Berger.

 

--------------

 

CHIMIC ELEMENTES

 

Secun li chimistes, it existe teoricmen 92 simplic elementes de queles 90 esset decovrit e nominat ante li guerre. Ti list de 90 elementes esset publicat de sr. Janotta in Cosmoglotta de april 1934.

 

Desde long on serchat li du mancant elementes 85 e 87 ne ja isolat. On savet solmen que li element 85, si it vell exister, apartene al gruppe del halogenes, que it do possede li sam particularitás quam li clor, li brom e li ...iod. In revancha, li element 87 devet esser un alcalin metall quam li natrium, li potassium, li rubidium e li cesium.

 

Un sviss scientist ha pruvat, in 1940 que li element chimic 85 resulta, in tre micri quantitá, del descomposition del actinium, element

 

-17-

 

 

 

radioactiv. In li honore de su patria, li professor Minder ha nominat ti nov element, decovrit de il, Helvetium. Presc in sam témpore un american chimist successat isolar li element 87, altri producte del descomposition del actinium, e il dat a it li nómine de Virginium (de Virginia, un del states de USA).

 

Ti procede de nomination de chimic elementes per li patria del decovritores ne es nov. On conosse ja li polonium, li indium, li gallium e li germanium. Anc li nómines del elementes masurium e rhenium fa memorar historic evenimentes (combatte del masuric lagos) o geografic locos (Rhen).

 

Concernent li vocabularium de Occidental, on posse nu completar li list de sr. Janotta per adjunter li paroles helvetium pos helium, e virginium pos vanadium.

 

---------------

 

EFECTE DEL CAREMA

 

In statu de inanition, li córpor homan destructe poc a poc su reserves, in prim li hydrates de carbone, poy li grasses e li albumines. Quande ti albumines del carne es consumat, li límites del resistentie es atinget e li fine es proxim. Ti-ci eveni quande li 4/5 del primitiv pesa es perdit.

 

Li ingestion de aqua permisse al caremant viver plu long.

 

Omni carnes e organes degenera; li cerebre, li osses e li cordie resiste max long. Li temperatura abassa se mult, li circulation e li respiration es alentat, li arterial pression diminue.

 

---------------

 

Por reflecter.

 

Pur e natural es, quo cresce del terre. To on deve manjar por conservar su natural succ de vive. Li medicos interdicte it quam crud, e to desplesa me mult. M. Luther

 

-18-

 

 

 

LI SAMARITANO MISERICORDIOSI (Luc 10: 25-37)

 

(Traduction secun li textu grec)

 

Poy un doctor del lege levat se e dit a Jesu por tentar le: "Mastro, quo yo deve far por heredar li vive eterni?". E Jesu dit le: "Quo es scrit in li lege ? Quo tu lee ta ? Respondente il dit: "Ama li Dómino, tui Deo, per tu tot cordie, per tu tot anim, per tu tot fortie, per tu tot pensada e tu proxim quam te self!". E Jesu dit le: "Tu ha respondet rect; fa to e tu va heredar li vive eterni". Ma ti-ci volente aparer just, dit a Jesu: "E qui es mi proxim?". E Jesu, respondente, dit le: "Un mann descendet de Jerusalem a Jerico e cadet in manus de brigantes queles, pos har spoliat e battet le, abandonat le demí-mort. Or, per hasard, un sacrificator descendet ti sam via e vidente le, preterpassat. Un Levit, hante venit in li sam loc e vidente le, preterpassat sammen. Ma un Samaritano viageante venit vers il, e vidente le, il esset emoet de compatientie e, hante aproximat se, il bandat su vúlneres versante oleo e vin sur ili. Pos har mettet le sur su propri ásin, il ductet le a un albergo e cuidat le. E li secuent matin, il tirat ex su bursa du denarios e dat les al hósped e dit le: "Cuida le e to, quo tu va expenser in plu, yo va payar te, quande yo va retrovenir". -- Quel de tis tri sembla te har esset li proxim de ti, quel cadet in manus del brigantes?". Li doctor dit: "Ti quel monstrat misericordie por il.". Jesu dit le: "Vade anc tu e acte similmen !". W.L.

 

-------------

 

LI BENEFANT LETURA

 

Li libres auxilia nos suportar li solitá. Ili permisse nos obliviar li duritá del homes e del coses, calma nor passiones e nor inquietitás. Quande noi es fatigat del viventes, noi posse tornar nos al mortes queles have ni acritás, ni orgollie in lor conversation. Jeremy Collier.

 

-19-

 

 

 

MODERN CALCULATION COMERCIAL

 

Ho-témpore, on es tam acustomat a grand transformationes que on plu ne fa atention a micri changeamentes. Ma malgré li grand reformatores, li micris ne ha morit. Inter ili on trova tales queles vole reformar li calculation comercial. Un brevi exemple va monstrar vos lor intentiones.

 

Vi un extracte ex un customal schema, quam on posse trovar it in omni scol-libres de calculation :

 

Precie de custa 100%

 

brutto-beneficie 20% 

 

precie de vendition netto 120% = 95%

 

sconto, rabatte, etc. 5% 

 

precie de vendition brutto 100%

 

Noi suposi que vu ha calculat un articul secun ti schema. Nu un tre bon cliente vole comprar in enorm quantitá de ti articul, ma solmen sub li condition que vu fa le un special rabatte 10 10 %. Esque vu va acceptar ?

 

Certmen yes, si támen vu va ganiar ancor alquo in li afere. Ma justmen, por saver ca vu have ancor un beneficie, vu deve recomensar li tot calculation. Vu ne posse strax vider, quant % del brutto-beneficie resta pos li deduction del special-rabatte de 10 %.

 

Do, li modern comerciante calcula in li secuent maniere:

 

Precie de custa 100% = 80 %

 

brutto-beneficie 15 %

 

precie de vendition netto 95%

 

sconto, rabatte, etc. 5% 

 

precie de vendition brutto 100%

 

Nu, quande vor cliente demande un special-rabatte de 10 %, vu vide strax que un brutto-beneficie de 5 % resta. Vu save self, ca to es sat mult o ne.

 

Ti modern metode de calculation have li avantagie que vu posse sempre strax saver quant alt

 

-20-

 

 

 

vor beneficie es, totmen egal ca vu vole acordar un special rabatte, demandar un suplement de incaration*, far un general reduction de precie in ocasion de un vendition total o qualcunc altri changeament.

 

Li desavantage es que li calculation in se es un poc plu desfacil, ma tis queles usa li modern machines calculatori ne va esser mult ínquietat per to. K. Hamburger.

 

*) in-car-ation, D Teuerung, F Renchérissement

 

-----------------------

 

COMPRATION DE STELLES !

 

Ante quelc mensus, li astronomes american imaginat un comercie vermen original: ti del stelles. Un die quelc richardes recivet un strangi lettre quel proposit dar lor nómin a un stelle recentmen decovrit, sub condition que un summa de moné mey esser inviat al observatoria de ... Talmen chascun vell posser, contra un pecuniari compensation, vider su nómin ínmortalisat in li firmament. Quel millionario vell resister a ti flattosi proposition? Li Yankes es sempre preta comprar; quel compra es plu tentant quam li ínmortalitá? On comprende do que li astronomic aferes in USA esset bentost prosperant.

 

Regretabilmen un strangi eveniment ha just supresset les. Un rich fabricant de Philadelphia hat payat un grand summa a un observatoria del West del land. Ma, quelc dies plu tard, il aconosset li trist veritá, que li stelle "reservat" a il, hat desaparit strax pos su aparition. Il do volet recuperar su moné, ma li director del observatoria ne volet acceptar su reclamation. Talmen li publica esset informat pri ti privat cielesti comercie e li policie decidet interdir continuar it.

 

---------------

 

Sententie: Li errore es in li hom, e it ne existe labor plu heroic quam etablisser li max litt veritá.

 

-21-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

German: Die Töpfe

 

Saburo, ein japanischer Eulenspiegel, ging einst einen Topf kaufen. Aber als er die vom Verkäufer umgestzürzt aufgestellten Töpfe sah, meinte er erstaunt:

 

"Ja, gibt's denn auch solche Töpfe, die oben gar keine Oeffnung haben?" Und indem er einen Topf probeweise in die Hand nahm und umkehrte, rief er noch mehr überrascht :

 

"Was ?! Und einen Boden haben sie auch nicht !"

 

Ti textu traductet a Occidental es a inviar til li 1 april 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

RESULTATE: (Nr. 41, decembre 1942) : Nequel.

 

Textu de decembre 1942:

 

Li córpore e li spiritu.

 

Li grand filosof american Santayana, quel comentat recentmen li "resistentie del Europanes al desfacilitás material", parlat del secret del homan córpore. Del córpor de un hom medial, dit Santayana, pesant 70 kg., on vell posser extraer sat mult grass materies por fabricar set pezzes de sapon, carbon por 9'000 crayones e un quantitá de fosfor suficent por 2'200 capes de inflammettes. Ma it existe ancor altri cose in li homan córpor: li pensa, li memorie, li imagination e ti soffle ínmortal quel on nomina li ánim. E to es ti "altri cose" quel permisse al Europanes resister al manca de omnicos: alimentes, sapon, carbon e mem inflammettes.

 

-------------------

 

Devinette:

 

Si un sol pezze de macaroni vell pesar 1'000 kg, quant long it vell esser, suposiente que it have li ordinari diametre ?

 

Response: 1200 km.

 

-22-

 

 

 

ON SCRI NOS...

 

Yo ha comensat un studiecircul in Occidental ci in nor college populari. Circa 30 partiprendentes. Amusant labore! Cordialmen vor

 

C. Segerståhl, Vindeln (Svedia)

 

--------------

 

TRA LI PRESSE...

 

Vi ancor un liste de jurnales queles ha publicat recension pri li "Vollständiger Lehrgang" de Matejka:

 

BERNER TAGWACHT, Nr. 289, 10 dec. 1942; DIe OSTSCHWEIZ, 21 dec. 1942; DIE FRIEDENS WARTE, nr. 6/1942; BERNER TAGBLATT, 30.12.1942/Nr. 305; GEWERBE-ZEITUNG (Bern), Nr.3, 16 januar 1943; WIR JUNGEN (Aarburg), nr. de januar 1943 in li rubrica: Libres in 100 paroles, BULLETIN DU BUREAU INTERNATIONAL D'EDUCATION, Nr. 64/3-ésim trimestre 1942, in li servicie bibliografic, sub Nr. 375.15 (classification decimal) "Lingues auxiliari international".

 

"The New Commonwealth" (Anglia) de decembre 1942 ha publicat un articul pri Occidental in li terminarium del paroles concernent li armé.

 

--------------

 

TU DEVE CONOSSER...

 

completmen li gramatica de Occidental quam anc su vocabularium. Si tui lingue matrin es german, tu deve comprar li "Vollständiger Lehrgang in 20 Lektionen" de A. Matejka e studiar it con fervore. It es composit con li max grand cuida, secun li ultim leges decovrit in pedagogie.

 

A. Matejka, polyglott e eminent interlinguist, esset til ante quelc annus, ductor del Ido-movement e li max grand adversario de Occidental. Pos profund studie del problema, il devet finalmen convicter se pri li superioritá de Occidental súper omni altri sistemas. Su libre in german representa li final evolution de un mente liberat de omni prejudicies.

 

-23-

 

 

 

SUBVENTIONES-CONTRIBUTIONES RECIVET (31.1.43)

 

Sr. F. Haller, Fr. 1.--; T. Ditisheim, Fr. 4.--; G. Pidoux, Fr. 5.--; E. Wettstein, Fr. 7.80; R. Ström, Fr. 10.--; G. Ahlstrand, Fr. 2.80; F. Lagnel, Fr. 10.--; Ed. Mayor, Fr. 4.50; J. Denzler, Fr. 5.10; Johalf, Fr. 20.--; Ing. Perers; C. Segerståhl, Fr. 10.--; J. Nordin, Fr. 10.--; A. Nordlund, Fr. 10.--; B. Blomé, Fr. 10.--; A. Schild, Fr. 5.--; V. Ahlstedt, Fr. 5.--.

 

Cordialissim mersi ad omnes !

 

------------------

 

OCCIDENTAL-UNION

 

Existe ancor quelc membres queles ne ha til nu payat lor contribution por 1943. Noi peti les benevoler ne plu atender renovar lor membratu (Contribution annual Fr. 1.50 + líber contribution por Cosmoglotta).

 

Corespondentie

 

Noi invita omni coidealistes, queles esset acustomat relater con li Institute Occidental ante li guerre, benevoler scrir nos de témpor a témpor por dar nos novas pri ili, si it existe postal relationes inter lor land e Svissia, nam noi desira saver ca ili recive regularimen Cosmoglotta e si ili have possibilitá ancor interessar se pri Occidental.

 

-----------------

 

Moscardage.

 

Li marito al bonna: -- Pro quo vu dit a mi marita ye quel clocca yo revenit ad-hem ho-nocte?

 

Li bonna: -- Ma Senior, yo ne fat it. Quande Seniora questionat me ye quel clocca vu revenit, yo respondet que yo esset tro ocupat per li preparation del dejuné por remarcar li clocca.

 

-----------

 

-- Si tu monstra bontá a un hom e testimonia le tu amore, il mersia te; ma si tu lassa tranquil un scarabé, avie, an o un plante, o monstra a it tu amore, tande tu fa to a Deo. H. Hesse.

 

-24-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.