| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 045 (apr 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) April 1943 - Nró 45 (4)

 

--------------

 

 

 

LI UNESIM SCARMUCHE

 

Un de nor amicos habitant Zürich comunica nos un anonim circulare scrit in german e dismisset recentmen sub li titul "warum Esperanto und nicht Occidental ?" (Pro quo Esperanto e ne Occidental?).

 

Til hodie li Esperantistes afectat ignorar Occidental. Tre rarmen lor revúes mentionat li nómin de nor lingue e nequande citat nor argumentes, e ancor minu monstrat un textu Occidental a lor letores. Conossente ti politica de struce noi esset curiosi vider quo ili posse racontar pri nor movement. Naturalmen ! Li textu sembla esser redactet de un mann quel save pri Occidental nequó, exceptet su nómin! Ne un sol linea in nor lingue es citat, ne un sol parol. On parla in it precipue pri li fiasco de...Ido!

 

Li argument de nor esperantist es ja bon conosset e refutat plurivez in nor revúes: Occidental noce li idé del lingue international creante un rivale a Esperanto. To es exactmen quo li Volapükistes dit contra Esperanto in 1887! In ti epoca Volapük esset li sol lingue international usat practicmen. It possedet un million de adherentes in li tot munde, 20 revúes, un grand númer de societés. Su success, (quel esset mult plu grand quam ti de Esperanto hodie) ne impedit Zamenhof serchar e propagar un solution melior e Zamenhof deve esser mersiat.

 

- 37 -

 

 

 

Evidentmen it es regretabil que in ti ultim 7O annus 4 sistemas (Volapük, Esperanto, Ido, Occidental) aparit, ma it es un lege sur nor terra que omni inventiones venit al usation practic e general ne par un sol colp, ma sempre per provas successiv perfectionat de pluri inventores. On mey pensar por exemple al aeronautica quel usat in prim li rond ballones pussat del vent, poy li dirigibil ballones cilindric nominat zeppelines, poy li aviones plu pesant quam li aer. On imagina li comte Zeppelin inviant al unesim aviatores un circulare por explicar les que ili noce li idé del navigation aeral si ili prepara un nov solution vice apoyar su dirigibiles queles pruvat esser apt !

 

E li locomotive, li cinema, li radio, quant sovente ili esset modificat de mult colaboratores successiv in pluri landes ? On do ne deve esser astonat que li interlinguistica, scientie tre complicat e ancor yun, besonat pluri decennies e pluri provas successiv por atinger su relativ aptitá. E certmen su evolution ne ha esset plu laborosi, plu desfacil, quam ti del altri inventiones. Li pretension del Esperantistes fixar ti evolution sur un sistema old de 50 annus, e desde long preterpassat, es contrari al scientie e al comun bon sense.

 

On conosse lor objection: pos Volapük, Esperanto; pos Esperanto, Ido; pos Ido, Occidental, e pos quo ancor? ma sub li diversitá del nómines mane un preciosi unitá evolutiv. Li labor ne es recomensat chascun vez "ab ovo“. Li conditiones del problema es tal que li solutiones final deve esser presc sempre identic. Un exemple: Por traducter li parol francés "librairie", Volapük hat fabricat bukatedam, Esperanto forma libro + ejo, it es librejo. Ido atinge li solution ancor plu bon formante librerio, ma si on abandona omni artificialitá

 

- 38 -

 

 

 

e specialmen li obligatori finale del nómines -o, on obtene quam Occidental li parol libre + eria = libreria pos quel it ne existe altri solution plu regulari e plu international. Li evolution do ne es ínfinit, it existe un punctu final. Li quar nómines citat supra ne representa solutiones divergent, ma 4 etapes del sam evolution. Prolongar ti evolution ne es possibil in li situation actual de nor civilisation. Forsan quelc detalies es ancor modificabil, ma to ne posse changear ni li structura ni li aspecte del lingue.

 

Li circulare esperantistic vole far nos creder que li question inter Esperanto e Occidental jace in quelc paroles: kolbaso o vursto, soifo o dursto. No! In realitá it acte se pri li tot vocabularium international, forsan 30'000 paroles, queles es defigurat in Esperanto durant que Occidental, per un melior derivation, conserva les con lor aspecte natural. Ma tis, quel conosse, exter Esperanto, solmen li nómin de Occidental e un dozen de paroles Ido, ne posse comprender to !

 

Que Ido es hodie desaparit, "verschwunden", to ne proveni de un victorie de Esperanto, ma del facte que in 1907 li Delegation volente atraer li Esperantistes conservat li demi del ínsuficent gramatica de Esperanto, vice regardar li lingues national. Plu tard, un interlinguist índependent, refant li labor scienticmen, obtenet un resultate tam satisfant que li pluparte del Idistes devenit su auxiliatores. Sin li obsedent influentie del Esperantistes, li Delegation vell har trovat forsan ja in 1907 un solution plu proxim al ideale quel noi propaga hodie.

 

Li question del nómin ha esset ja longmen discusset in nor revúes. Si li Esperantistes vell leer altri cos quam lor "kara lingvo“, noi ne vell esser obligat refutar sempre li

 

- 39 -

 

 

 

sam objectiones.

 

Ti nómin de "Occidental“ ne es un "injurie" por li orientales, ma li simplic constatation que li paroles international proveni precipue del popules del "Occident" (Europa e America). Just pro to, li japanés professor Asakawa qualificat li nómin de nor lingue quam un "honest nómin". Per quo Esperanto es do plu oriental quam Occidental, o plu facil por li Orientales? Su demi artificialitá repussa li Europanes sin atraer li Orientales.

 

In Esperanto on trova apen 4-5 paroles oriental, quam geiŝao, harakirio, Budao e ancor ili es deformat per li rigid finales del lingue; e certmen li orientales va retrovar con plu grand plesura ti paroles con lor aspecte natural Occ.: geisha, harakiri, Buddha!

 

It es damage que on ne posse trovar un combination inter oriental e occidental lingues por formar un idioma favorisant tam bon li Oriente quam li Occidente. Ma li fate ha volet que li occidental lingues es expandet sur li munde durant que tre poc paroles oriental ha devenit mundan. It es van deplorar ti facte historic, tam ínutil quam regretar que li lun es li satellite del terra vice que it es li contrarie. Noi accepte li situation tal qual it es e ne tal qual it vell dever esser! On ne constructe alquo solid sur inrealitás.

 

Un vez, un autor, Schleyer, volente corecter ti "injustitá", viceat omni lítteres r de su lingue per l, con li argument que li Chineses ne posse pronunciar ti líttere. Del anglés parol world, por exemple, il fat vol (de ú Volapük). Li resultate de ti compensatori scrupul es que il apovrat su lingue e alontanat it del civilisation europan sin beneficie por li Oriente in general, nam japaneses just possede li son r e ne l !

 

Per li historie e li geografie, un lingue 

 

- 40 -

 

 

 

international posse haver solmen un structura occidental. Li pruva es que Esperanto have ti structura tam bon quam Occidental self. Nu! esque on va dupar li Orientales, nominante li sistema "lingvo internacia" o quam fat de Wahl in 1911: Auli (= auxiliari lingue). Li question posse esser ancor discusset e li nómin changeat, ma to es solmen un titul, do un detalie quel ne sufice por condamnar li sistema. Exactmen to es solmen un pretexte por li Espistes, nam quande li lingue esset nominat Auli, ili trovat ancor li media combatter it quam concurrent!

 

Li Espistes postula que on may conservar li nómin de Espo por ne trublar li publica, ma esque ili save quo evoca che li publica ti nómin? It sufice conversar con profanes por constatar que in lor spiritu Esperanto es sinonim de lingue artificial, fabricat.

 

Ti nómin ne vell esser un reclama por nos, nam quande noi propaga Occidental, noi deve comensar per explicar que li sistema es tot altri, mult plu natural quam ti, quel on conosset til hodie sub li nómin de Esperanto ! R. Berger

 

------------

 

"STUKAS"

 

In contradition a Esperanto e Ido, Occidental forma li plurale del substantives per adjuntion de un -s in li fine del parol. Esque to es vermen li max bon metode ?

 

In landes con romanic e anglés lingue li precede de Occidental es generalmen aprobat, ma che li german lingue li plurale es format solmen in extremmen rar casus per un -s. On posse citar li exemple "das Mädel — die Mädels", ma ti parol justmen constitue un exception e do ne es un apt base por formar un regul. Per ti rason cert persones pretende que li procede de Occidental ne coresponde al gust del german parlantes. Esque to es ver ?

 

Li response es dat per un nov german: "Stuka".

 

- 41 -

 

 

 

It es li abreviation del parol "Sturzkampfflugzeug", li designation por un avion de bombardament per precipitation. Til 1939 ti machines esset completmen ínconosset e li munde audit li parol li unesim vez durant li guerre germarno-polonés. It acte se do pri un tre modern creation del tecnica militari. Ti aviones nu have un particulari proprietá: ili es rarmen sol. Ili es fabricat in masses e opera sempre in gruppes.

 

E nu veni li desfacil question: Qualmen nominar un Stuka quel ne es sol? Li jurnalistes ne reflectet long. Ili parlat strax de "Stukas". Instinctivmen ili format li plurale in li max simplic e facil maniere: per li adjunction de un -s.

 

On vell posser citar forsan ancor plu mult tal exemples, ma ti-ci sufice completmen. It demonstra que li -s es li sol modern e practic finale por formar li plurale, mem in german lingue. Kurt Hamburger

 

-------------------------

 

UN UTIL DECOVRITION

 

Li pest plu ne es constatat in Svissia desde li 18-ésim secul. Tamen a un Sviss, li terra debi li decovrition del bacille e del vaccin de ti terribil maladie. It nominat se Dr. Alexandre Yersin e nascet in 1863 in Morges u su patre esset professor in li colegie. Yersin comensat su studies de medicina in Lausanne, continuat les in Marburg e finit les in Paris. Tre yun, il esset atribuet al Institute Pasteur, novmen creat. Poy il visitat Asia, studiat li pest in Hong-Kong e descrit in 1894 li specific bacille de ti infectuosi maladie e decovrit strax poy li profilactic vaccin.

 

Dr. Yersin morit in comense de 1943, in li etá de 80 annus, in Nh-Trang in Indochina.

 

--------------------------

 

It hay grandore e bellitá omniloc ú un autentic energie responde "Present!" al voca del homanitá. Louis Meylan

 

-42-

 

 

 

QUALMEN ON INDICA LI SPESSORE DE TEXTIL-FIBRES.

 

Li hom possede un singulari preferentie por omnicos quo on posse incorporar in un "sistema". Ne solmen li plantes, li animales e li homes self, li paroles in li lexico, li libres in li bibliotecas, ma anc li textil-files es registrat e classificat. Un de ti classificationes concerne lor spessore. Lass nos examinar it!

 

It es ci li sam lamentabil cose quam in li dominia del auxiliari lingue international: vice un sol existe tri diferent sistemas. To postula sempre mult "traductiones", ma por facilisar les on ha elaborat tre practic tabelles. In principie omni sistemas precede per li sam metode: ili compara li póndere del fil a su longore. Ma poy li vias separa se.

 

I. Li anglesi numeration.

 

It indica li númere de cordes pesant un pund anglesi (453,6 gr.).

 

Lan-files: Ci un corde mesura sempre 560 yardes (512 m). Do un lan-fil have p.ex. li numeró 100, si 100 tal cordes de it pesa 453,6 gr.

 

Coton-files: Ili forma sempre cordes de 840 yardes (768 m). Do li numeró 80 p.ex. expresse que tal cordes pesa un pund anglesi.

 

Altri files: Cordes de lin, cánabe, jute etc. mesura sempre 300 yardes (274,3 m). Li numeró 120 do vell dir que 120 tal cordes pesa un pund anglesi.

 

Por omni ti categories do vale li sam regul: Si li fil es tre tenui on va besonar mult cordes por haver un pund anglesi. Ye spess files minu mult cordes va esser necessi. Ex to on posse derivar que ye li anglesi numeration spess files have sempre micri, e tenui files sempre grand numerós.

 

II. Numeration per "denarios".

 

Silk-files es usualmen numerat per "denarios", unitá de póndere equivalent a 1/20 gramme o 0,05 gramme. Li numeró del silk indica, quant 

 

-43-

 

 

 

denarios pesa un unitá de 450 m. Si on calcula per grammes on do deve pesar un fil de 9 000 m. e si it pesa 300 gr. it have justmen 300 denarios. Si it vell pesar 200 gr. it vell haver 200 denarios. Evidentmen un spess fil va pesar mult e un tenui fil poc. Per to ye ti sistema de numeration spess files have grand e tenui files micri numerós.

 

Durant li últim annus li numeration per denarios ha mult augmentat in importantie, nam it ha esset adoptet por presc omni sintetic textil-fibres quam ”rayone", "casein-lan", "nylon", "pe-ce", etc.

 

III. Li metric numeration.

 

It es plu modern ma ne tre mult usat. Li numeró indica ci sempre li númere de metres pesant un gramme. Si p.ex. 100 metres de un fil have un póndere de 1 gr. to es justmen li numeró 100. Ex to on posse deducter que ye ti sistema spess files deve haver micri numerós e tenui files grand numerós nam un spess fil de un gramme es minu long quam un tenui fil del sam póndere. Li metric numeration es aplicat specialmen ye lan-, schappe- e burette-files.

 

Nu vu conosse ja li diferent metodes servient a numerar textil-fibres, ma vu va rarmen trovar un fil numerat con un simplic cifre quam 50, 100, 150 etc. Vice to, vu trova un fraction quam p.ex. 150/3, 2/50, 100/3 etc. Quo vole dir to ?

 

In tal fractiones li grand cifre es sempre li numeró del fil elementari e li micri cifre indica quant tal files es tordet junt. Yo vole explicar vos to con li exemple del nr.150/3.

 

Noi suposi que noi have a far con li numeration per denarios. Li fil elementari es do de trifiles tordet junt quo fa nu un total de 450 denarios. Ye ti numeration on deve do multiplicar li fraction.

 

- 44 -

 

 

 

Un altri cose es si noi have a far con anglesi o metric numeration. Quam yo explicat in supra, ye ti metodes spess files have micri e tenui files grand numerós. Li consequentie es que li elementari fil have li numeró 150 e si tri de ti files es tordet junt to fa un numeró total de 50. Ci on deve do divider.

 

Kurt Hamburger.

 

LI MORTE DE SR. MECCANO

 

Li inventor del Meccano, ingeniero Frank Hornby ha just morit in li etá de 73 annus pos un crise de diabete.

 

Su vive ne ha esset sempre tre gay. Il self memorat sovente su desfacil comensa quande, aprendente li mecanica in un litt ateliere, il provat sin success trovar alquo inedit. Il volet absolutmen amusar li garsonettes de su quartere. In fine, un matin, un idé germinat in su cerebre: bandes perforat de equidistant fores devet permisser, con li auxilie de simplic boltes, extraordinari demontibil assemblages.

 

Li "meccano" esset trovat e vat incontrar un popularitá tam grand que li tecnicos quelcvez usa les por realisar li unesim modelles de lor projectes. Sr. Hornby devenit rich e continuat perfectionar su invention, serchante sempre nov combinationes. Hante devenit un considerabil mann, li esset tentat del politica e intrat in li anglés Parlament. Ma poy li retornat a su car ludettes e obliviat li rest.

 

Tis, qui esset amusat e instructet mersí a sr. Meccano, it es Frank Hornby, ne va obliviar

 

le.

 

LI CHAC-LUDE

 

It es forsan li max old lude del munde. Il data ye 2345 annus ante J.-C. e il origina in Chinia. In ti epoca, li Chineses esset un guerraci popul, e li chac-lude esset nominat de ili "li lude del guerre". It developat, secun li

 

-45-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

German: Der Engel mit Schuhen

 

Ein Priester hatte bei einem Maler ein grosses Bild fur seine Kirche bestellt. Nach einigen Wochen war das Bild fertig. Es war prächtig.

 

Der Priester war zuerst entzückt und lobte es sehr.

 

-- Aber, sagte er plötzlich, was haben Sie da gemacht? Der Engel hat Schuhe !

 

-- Gewiss, antwortete der Maler. Warum denn nicht?

 

-- Haben Sie je einen Engel mit Schuhen gesehen ?

 

-- Und haben Sie je einen Engel ohne Schuhe gesehen ?

 

Ti textu traductet a Occidental es a inviar ante li junio 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

RESULTATE: (Nr.43, februar 1943):

 

Sr. E. WETTSTEIN, (Erstfeld).

 

Textu de februar 1943:

 

Li pottes

 

Saburo, un buffon japanés, unquande eat comprar un pott. Ma quande il videt li pottes plazzat renversat per li venditor, il aparit astonat:

 

-- Quo? esque it es possibil haver tal pottes, queles have nequel apertura supra? E durant que il provat prender un pott per li manu renversant it, il exclamat se ancor plu surprisat:

 

-- Quo? Ili anc ne have un base !

 

----------------

 

Li chac-lude (fine)

 

opinion de tande, li strategie del oficeros, queles practicat it con passion.

 

------------------

 

Li conscientie es li max bon libre del munde quel noi possede; to es ti, quel noi deve consultar max sovente. Pascal

 

-46-

 

 

 

NOVAS DE Sr. de WAHL

 

Mersí al amabilitá de su bel-filio, noi successat reciver novas de nor car mastro sr. de Wahl. Il mem visitat le in octobre 1942. Il di que li conditiones de existentie de sr. de Wahl ne es idealic, "ma, mersí a su qualitás de modestie e de simplicitá in omnicos, il suporta su fate mult plu facilmen quam on vell creder it. Su marvelosi vivacitá de spiritu, quel il savet conservar, malgré li colpes del fate, es tam plu astonant."

 

Su bel-filio recivet li ultim nova de il datat del 29 marte 1943 in quel "il ne mentiona alcun change desfavorabil in su conditiones de existentie".

 

Tra su bel-filio noi savet que sr. de Wahl besonat un horloge de tasca. Malgré li desfacilitás doanal e mersí al bon cuidas de su bel-filio, noi inviat le un tal tasc-horloge. Noi espera que it va reciver it.

 

It es un grand joya saver que sr. de Wahl posse traviver omni desfacilitás del ho-témpores e noi fa nor max calid desires por que il mey luctar victoriosimen contra li fate.

 

------------------

 

† JEAN DENZLER

 

Li 1-ésim marte 1943 morit in Bienne nor car coidealist Jean Denzler in li etá de 72 annus. Il esset ancian esperantist e, quancam tre progressist, il ne posset resoluer se a adherer a Ido, nam ti lingue aparet le ancor tro mult artificial. Ma strax pos li fundation del Sviss Association por Occidental in Lausanne in april 1928, il inviat su adhesion 31 nov organisation. Il esset li membre nr. 8.

 

Desde ti date il devenit un fervorosi coidealist e il ne mancat alcun ocasion far conosser nor lingue. Il devenit membre del Occidental-Union e del Scoed. Il anc ofertat su servicies por li reversion del dictionarium Gär e il talmen

 

(secue p. 48)

 

-47-

 

 

 

SUBVENTIONES-CONTRIBUTIONES RECIVET (31.3.43)

 

Sr. R. Ris, Fr. 0.50; F. Haller, Fr. 1.--; E. Gämperle, Fr. 1.50; K. Bosshardt, Fr. 2.--; Y. Sköld, Fr. 9.80; N. Stålberg, Fr. 3.--; H. Rohner, Fr. 2.--; Anonim, Fr. 2.50; B. Ostergren, Fr. 1.50; H.  Leuthold, Fr 10.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Mascanzoni, Fr 7.10; Ed. Mayor, Fr. 5.--; Johalf, Fr. 1.--; E. Berggren, Fr. 2.-; T. Berlitz, Fr. 3.--; Dr. H. Nidecker, Fr. 5.--.

 

Cordialissim mersi ad omnes !

 

-------------------

 

(secue del págine 47)

 

ha colaborat al ”Vocabularium de Occidental" de quel li manuscrite just es pret al revision.

 

To esset un tre amabil mann e noi va conservar un agreabil memorie pri il. Su familie mey accepter nor max sincer condolentie.

 

-----------

 

Seniores

 

A. Schild, Aeschenvorstadt 25,

 

Dr. Carl Hans Pollog, 124, Unterer Rheinweg,

 

H. Keck, 5 Falknerstrasse,

 

in BASEL va reciver con plesura li visita de omni coidealistes queles veni in Basel.

 

------------------

 

VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL

 

Ante quelc dies li Institute Occidental havet in manu li unesim manuscrite del vocabularium de Occidental. It va esser recopiat in pluri exemplares por esser submisset al revision de pluri colaboratores.

 

------------------

 

NOV OCCIDENTAL—LITERATURA

 

Ante pluri mensus, noi ha recivet de nor activ coidealist J.J.Joho (Lausanne) li manuscrites de du traductiones:

 

EVANGELIE SECUN MARC

 

LI RUNOIA

 

Sr. Joho mey esser calidmen mersiat!

 

- 48 -

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.