| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 046 (may 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) May 1943 - Nró 46 (5)

 

--------------

 

 

 

ANCOR UN VEZ : BASIC ENGLISH

 

In Nr. 59 de Cgl. sr. Julian Prorók ha fat un detaliat critica pri Basic English, li project de un nov - natural - lingue universal, consistent in un simplificat anglés. E in Nr.38 de Cgl. B (sept. 1942), yo ha provat demonstrar ancor un vez li ínpossibilitá del adoption de un tal solution del problema mundlingual. 0n vell posser creder que ti criticas sufice, ma forsan it es támen ne ínutil ocupar nos ancor un vez e an poc profundmen pri ti nov stelle in li firmament del mundlingues. Si al subtentores de Basic Anglic manca un clar regard sur li multilateral aspecte del problema mundlingual, ili have in omni casu un qualitá, tre preciosi por propagandistes: perseverantie e obstination in li defense de lor "dada". It es poc probabil que ti obstination va diminuer. In contrari, li ardore del propagatores de Basic English va ancor crescer, pro que multes crede al augmentation del importantie del lingue anglés pos li guerre. Noi ne es profetes e ti question lassa nos índiferent. Adplu li dates del problema per to ne va esser changeat. Per li preparation de Basic English su subtentores ya self aconosse que li "standard-english" es tro desfacil por devenir li ver mundlingue. Or si, pro su linguistic defectes, Basic English es ínapt por li rol de un lingue universal, anc li politic e militari victorie del Anglo-saxones ne vell far it plu bon. Ma lass nos ear "in medias res".

 

- 49 -

 

 

 

Quo es Basic ? It es un anglés simplificat til un vocabularium de 850 paroles, per queles su autor pretende posser expresser omni idés. Ti vocabularium consiste ex: 100  "operators", 600 substantives e 150 "qualifiers" (qualificatores). On vide que li trate caracteristic del sistema es li absentie del verb, o plu precismen li limitation del númere de verbes, classificat sub li rubrica "operators". In facte it existe solmen 18 verbes o paroles con verbal function: come, get, give, go, keep, let, make, put, seem, take, be, do, have, say, see, send, may, will. Omni altri verbes es expresset per li combination de ti 18 paroles con un cert numere de adverbies e prepositiones. Talmen on traducte "enter" per "go (come) in"; "derive" per "get (come) from"; "deprive" per “take from"; "inundate" per "put under water", etc., etc. Li procede es ingeniosi, ma on posse questionar se, qualmen on successa expresser omni idés per un tal povri vocabularium. Nu, li response es simplic: it es extremmen desfacil e practicmen impossibil. It es un real problema e li pruva pri to es que it existe special vocabulariums in queles li vocabules de "standard-anglés" es traductet in Basic English. Por ilustrar li metode usat, yo cita in infra quelc exemples ex un de ti "Basic"-vocabulariums. (Ti exemples forsan ne es li max caracteristic e max tipic, ma on va comprender que yo devet restricter me a un hasardal selection, nam yo havet ni li témpor, ni li inclination por un critic perlustration del complet ovre):

 

discourage put a person off doing

 

disappoint not come up to hopes

 

disc flat round thing

 

capital money used for producing more

 

calendar table giving days of the month

 

boycott common agreement to have no relations with (a person)

 

- 50 -

 

 

 

auction put up for offers

 

fountain playing water

 

intoxicate have a strong effect on the senses

 

conjugate have changing forms of word

 

clumsy moving badly, uncontrolled (motions)

 

continuation another (second) part, more

 

coquette woman who makes play of love

 

corset support (for woman)

 

count say the numbers (one after another)

 

cross the sign X

 

crown circle of gold

 

cube solid form the sides of which are 6 equal squares

 

dart sharp instrument sent through the air

 

inconsistent one thing at one time and another at another

 

infection disease

 

lung breathing part

 

masquerade dance with false faces

 

heir person who will get property

 

hero great man

 

impatience desire to do something

 

 

 

 

 

To es solmen poc exemples, ma on vell posser augmentar lor númere ad libitum. In omni casu, ili sufice por demonstrar li cardinal defectes del sistema:

 

1) Desfacilitá in li corect usation del "operators". Inter li 18 verbes selectet trova se just tis queles have in anglés li max cameleonatri aplication. It sufice aperter un lexico anglés sub li paroles "get, put, take, let, keep, etc." por comprender li enorm desfacilitás. Tis-ci es ancor augmentat per li facte que ti verbes es just tis queles forma li expressiones max pregnant e idiomatic. Ma in Basic English li corect usation de ti "operators” es

 

-51-

 

 

 

ancor plu desfacil quam in "standard anglés", pro que li povritá del vocabularium fortia li autor de B.E. (=Basic English) atribuer a ili un rol ancor plu extendet.

 

2) Absolut manca de precision. Li parol "disco" es traductet per "platt rond cose". "Corona" es "circul aurin". "Corsette" es "suport por féminas". "Infection" es "maladie". Null explication posse exciser ti evident defectes, ne mem li tant usat e misusat argument pri li "facil comprensibilitá" in li contextu.

 

3) Traductiones claudicant e definitiones dilettantic: Capital = moné usat por producter moné suplementari. Intoxicar = havent fort efect sur li senses. Fleche = instrument acut misset tra li aer. Heróe = grand mann. Ínpatientie = desir por far alquo, etc., etc.

 

4) Explicationes infantesc o grotesc: Mascarade = dansa con fals vises. Coquette = fémina quel fa amor-ludes.

 

A ti defectes junte se ancor altres. In li vocabularium de B.E. noi trova un grand númere de "compound words" (paroles composit) por queles on ne da li traduction pro que li componentes ja es basic paroles. Ma a quo to servi ?

 

Yo prende solmen tri exemples:

 

CARD = carte OUT = ex, exter HIGH = alt

 

BOARD = planca LINE = linea WAY = via

 

MAN = mann

 

Nu, suposit li aprensor conosse li significationes del paroles fundamental e li incontra hasardmen li paroles composit CARDBOARD, OUTLINE, HIGHWAYMAN. Il va probabilmen esser astonat audiente que ti paroles significa respectivmen: carton, esquisse (resumate), brigante (Li parol "way" es anc usat in li sens de "maniere". Consecuentmen on ne mem besona haver un tre fertil imagination por traducter "highwayman" per "mann con alt manieres" = gentleman!). Naturalmen it anc existe paroles composit

 

- 52 -

 

 

 

che queles li summa del significationes del componentes equivale al signification del parol complet. Ma in omni paroles, u to ne es li casu (e ili existe in grand númere) li conossentie del sens del paroles fundamental ne solmen ne auxilia nos por comprender li sens del parol composit, ma mem dupa nos pri lor ver signification.

 

E poy, it es forsan ne tre desfacil, dar por chascun parol un definition in simplic paroles (mem si ti definition es infantesc, claudicant e ínprecis) ma a quo servi nos un definition in li practica? Li besones del modern vive ya just ha ductet nos al usation de precis términos por vicear li long e sovente ínexhaustiv definitiones. Certmen li traductiones contenet in li "Basic-Vocabulary" ne es conceptet in prim loc quam "definitiones", ma quam simplic expressiones alternativ o substitutes. Ma li efect final es aproximativmen li sam: on sempre es fortiat expresser per quelcvez aproximativmen identic, ma quelcvez e mem tre sovente complicat circumlocutiones, to quo posse esser expresset simplicmen e in maniere precis per un sol parol. Por exemple in un del ovres, scrit in B.E. "Carl e Anna", li persones actent ne posse dir: "mi marito", "mi marita"; ili es fortiat dir "li mann (o li fémina) quel yo ha maritat". Li propagatores de B.E. aconosse self que ti expression es "regretabilmen plump“, ma ili hasta adjunter quam justification que "malgré to ti expression furni un exact definition del parol viceat e lassa null possibilitá por ambiguitá". Nu, si to sufice in lor ócules por far acceptar un ovre literari, to es lor afere e it es ínutil discusser.

 

Ma it vell esser un ínjusticie ne aconosser que li subtentores de B.E. ne es tam obtus, por ne comprender li povritá de un tal argumentation. Li mancas de un lingue quel pretende expresser

 

- 53 -

 

 

 

omnicos per 850 paroles es tam evident que ili usa un enorm masse de paper por provar justificar ti pauperisme linguistic. "Por exemple, talmen ili argumenta, li Angleses usa malt paroles quam “self-conscious, self-controlled, excited, etc." queles sembla a ili absolut necessi, ma por queles támen ne existe un exact equivalent in francés. It es ver que in F on besona sovente pluri paroles por traducter precismen (e mem ne sempre con li exact sens) simplic paroles ex lingues foren. Ma in revancha F have paroles simplic por queles anglés in su torn besona complicat circumlocutiones por posser traducter les; E lu sam eveni in german, italian, hispan, russ e omni altri lingues del munde. Concluder de to que on posse tre bon usar partú tal circumlocutiones vice li precis parol, es un íncongruitá.

 

Uh altri exemple: “In anglés homes o animales posse "call, shout, yell, shriek, ball, mew, scream, screak, croak, roar, bellow, low" etc. durant que in francés ili forsan solmen 'brient"; ergo it sufice anc in B.E. dir simplicmen que "ili fa bruidas e vocas in diferent manieres - quo es in facte omnicos quo ili fa in li real vive". Li autor de B.E. conosse certmen bon anglés, ma il sembla esser un ignorant pri francés. Altrimen il vell saver que in francés li homes e animales ne contenta se per "crier". Ili posse anc "hurler, tempêter, claironner, s‘égosiller, gueuler, vociférer, tonner, tonitruer, bourdonner, trompetter, grisoller, braire, blatérer, beugler, mugir, meugler, bêler, souffler, margotter, carcailler, cancaner, nasiller, bramer, japper, miauler, huer, hennir, aboyer, chuinter, hululer, craqueter, glottorer, grogner, roucouler, chanter, coqueriquer, croasser, crailler, lamenter, siffler, glouglouter, baréter, barrir, râler, cajoler, glousser, coasser, glapir, craquer, 

 

- 54 -

 

 

 

gazouiller, jargonner, vagir, flûter, pépier, gronder, brailler, cacaber, jacasser, jaser, ramager, piauler, grommeler, rauquer, gémir". Esque to ne sufice? Si no, it ne va esser desfacil continuar li enumeration. Ti prova picter anc li vivent lingues quam povri por posser justificar B.E. retorna se contra an autores. Si ili vell haver bon argumentes por lor tese, ill ne vell besonar inventer falsitás por posse: defender se.

 

E li idiotismes ? Ti-ci naturalmen es possibil anc in un lingue con limitat vocabularium. Li necessitá, operar exclusivmen con cameleon-verbes del tip "get, put, let", etc. mem favorisa lor usation in B.E. De to seque (e li autor de B.E. explicitmen aconosse to) que li Angleses queles usa B.E. in lor relationes con extranos va haver li possibilitá expresser se in maniere plu idiomatic e plu atractiv e ili have a lor disposition un plu grand stock de alternativ frases quam li non-anglés. Ja in ti facte jace un ínacceptabil privilegiation de un parte del usatores. Adplu existe li dangere que ti idiomatic expressiones ne va esser comprendet de ti quel ne conosse "standard english“. E ti dangere es tre real. Tam real que li autor de B.E. self aconosse it. Ma il consola se per li afirmation que "in li contextu" mem tal idiotismes va esser comprendet si ili ne  excede 20 % de omni paroles usat. Yo ne discusse ti percentage, ma yo afirma que - contextu o ne contextu - un idiotisme resta íncomprensibil si su signification ne es explicat. E por restar in li límite del exemples queles li autor de B.E. cita self in un "Basic Vocabulary" yo defia quicunc qui ne conosse "standard-anglés", divinar que ”so long; working one's way in; get a move on" es equivalentes par li Basic expressiones "good-day; get a person's good opinion; be quick".

 

- 55 -

 

 

 

Finalmen noi ancor posi li question: quel real avantages aporta B.E. al munde ? Li povritá del vocabularium e consequentmen li ínpossibilitá expresser se convenentmen in ti lingue deve evidentmen esser compensat per adminim un íncontestabil avantage. Ti avantage posse consister solmen in li facilitá de aprension e li gania de témpor quel representa li amemoration de solmen 850 paroles vice li millenes queles forma li vocabularium del "standard anglés". Ma mem ti avantage revela se quam un dupation.

 

Un del max grand desavantages del lingue anglés es su desfacil fonetica. Nu, ti fonetica ne deveni plu facil, si noi restricte li vocabularium a 850 o mem solmen 100 paroles. On besona li sam témpor por aprender li just pronunciation del anglés sones in B.E. e in "standard english"; ili ya es li sam. Quo pri li gramatica? Nu, ti-ci es ya relativmen simplic in anglés. Ma li conossentie del regules fundamental es necessi anc in B.E. On deve por ex. saver qualmen formar li plurale e qualmen conjugar li verbes. Li sol economie consiste in facte que on ne besona aprender li formes perfectic e participic de un cert númere de "fort" verbes. Ma li gania es minim. Resta ancor li vocabularium. Naturalmen on aprende plu rapidmen 850 paroles quam 10’000. Ma quel es li practic avantage ? Li povritá del vocabularium fortia a un constant analise del pensas. Vice serchar li corect equivalent anglés de un determinat parol, on deve constantmen reflecter qualmen inprisonar li idé in li strett corsete del 850 paroles de B.E. Max sovente on continua serchar, mem quande on ja ha trovat un possibilitá de traduction, pro que omni traductiones apari ínsatisfatori. E ta u "standard anglés" furni un simplic e precis parol, on es fortiat usar un ínprecis circumlocution de 10

 

-56-

 

 

 

paroles. Li economie de témpor es admirabil! On ha economisat forsan un o du annus de studie in li comensa, ma on perdi deci vez plu mult témpor in li usation del lingue!

 

In resuma: Basic English es un ingeniosi prova, soluer li problema de un lingue universal per li usation de un vivent lingue simplificat e li summa de labor investit in ti labor merita nor admiration. Ma quam solution concret it es un del max ínapt quel jamá ha esset preposit.

 

Yo ne examina ci li consequenties queles li difusion de un tal "pidginisat" anglés vell in li fine posser haver sur li lingue de Shakerspeare, Milton, Shaw, Galsworthy. Ma yo espera, por li honor del Angleses, que ili self va oposir se energicmen contra ti jargonisation de lor lingue. Noi, representantes de alt-civilisat nationes del continent refusa energicmen accepter quam lingue international un medie de intercomprension quel abassa nos al nivell linguistic de negros african. E mem, si noi ne vell esser convictet pri li necessitá de un lingue neutral e artificial, noi vell refusar Basic English pro li simplic rason que noi have un tro grand respect per li bell lingue de Shakespeare, por auxiliar in su jargonisation. Si li propagatores de B.E. persiste in lor erras, noi es pret defender li lingue anglés contra li angléses self ! A.Matejka

 

-----------------------

 

LI MAX GRAND VIOLINE DEL MUNDE

 

In San-Francisco, on ha just fabricat un violine ne ordinari. Pesant 150 kilogrammes, it es alt de 3,81 metres e por luder per it, six homes es necessi. It es destinat al auditiones radiofonic.

 

Li ligne de ti violine proveni de un gigant árbor old de 400 annus e quel havet un diametre de 7 m. e un altore de 91 m. Por fabricar ti fenomenal instrument quar ovreros laborat durant 672 hores. 

 

- 57 -

 

 

 

LI BIZARRITÁS DE UN TESTATOR

 

De Bucarest on es informat que li rich industriale Kaistowicz, recentmen morit, ha legat per testament li fort summa de 40 milliones de "leis" al serchatores qui va successar resoluer li problema del quadratura del circul. Li interestes de ti capitale va esser distribuet, secun su demanda, chascun annu a tis, qui va har trovat li solution max bon del problema, ma li capitale self va esser donat solmen al autor del "perfect" solution. E si ti-ci solution ne es trovat, li 40 milliones de leis va esser adjuntet al personal patrimonie del direct successores del industriale, pos un secul.

 

Su heredantes naturalmen contestat li testament avan li tribunales, presentante un expertise in quel divers famosi matematicos declara ínpossibil li solution del problema. Ma li judicos rejectet ti tese, declarante li testament perfectmen valid. E it es probabil que li 40 milliones, pos 100 annus va recader in li possession del familie.

 

Quande filantropes ne save quo far con lor moné esque ili ne vell un poc pensar auxiliar li difusion del lingue international ? To vell esser plu profitosi por li bene del homanité quam li solution de un ínsolubil problema!

 

-------------

 

UN MODERN ROBINSON

 

In li litt insul del Nadiere, in Mediterrané, vive tot sol un hom, nominat Acibert e quel have 81 annus.

 

In 1866, ti insul esset ancor habitat de 55 ; families de piscatores. Ma omni habitantes departet li unes pos altres til quande li oldo restat sol. Li primitiv domes del piscatores es hodie destructet. Un sol cabane es ancor habitabil. Li du chambres queles composi it, moblat de grossieri meubles, servi quam habitation al oldo.

 

- 58 - 

 

 

 

Ti-ci have un excellent sanitá. Su existentie de Robinson ne aporta le un minute de enoya, benque il have quam distraction solmen li letura de quelc old almanacs. Su nutriment es composit solmen de pisces, in li soledí solmen, il adjunte a ili un poc terrpomes. Il ea omni dies sur li rive por piscar li pisces queles es necessi a le. Ad ultra il fa omni annus un litt recolte de fructes. In fact, it existe in li insul un old figuiero e, quande li recolte es abundant, it sufice al oldo por li tot annu. Il ha declarat a un jurnalist, quel ha interviuvat le recentmen, que il debi su floreant sanitá a su vive robinsonatri. Quande il vivet in li societé de altri homes, il nequande standat tam bon. 

 

-------------

 

SPACIE VITAL ÍNJUSTMEN DISTRIBUET ?

 

Un professor hant fatigat se durant un promenada sedet se sub un ombrosi pomiero sur un floreat prate. Supra, in li pomiero cantat li avies. Avan se, sur li prate circumhagat, pasturat pacificmen li vaccas e li melancolic tintinada de lor cloches resonat tra li frisc spirant ventette. E strax li professor comensat filosofar comparant li spacie vital del avies a del vaccas: "Quant ínjustmen Deo ha distribuet li terre! A ti micri avies il dat un ínlimitat spacie durant que li gross vaccas es includet sur ti relativ micri pasturage..."Ma subitmen su meditationes esset interruptet, nam ex li altore del pomiero arrivat alquo finient con un liquid claccada sur li calvi cap del professor, qui, consternat e indignat, levat se por nettar su sordidat cap. E aleviat il pregat li Creator pardonar le su arogant pensas: "Quant providentmen, o Deo, tu ha distribuet li terre inter tui creaturas, nam qual desastre vell har deschargeat se súper mi povri cap si, in vice del micri avies li vacca har trovat se sur li árbor!" H.F.H.

 

- 59 -

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.4.43)

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; K. Hamburger, Fr.1--; Dr. C.H.Pollog, Fr. 3.--; A. Brand, Fr. 20.--; A.  Dalhem, Fr. 5.--; H. Björkman, Fr. 4.85; Johalf, Fr 1.--; J. Feierabend, Fr. 4.-—; K. Bosshardt, Fr. 2.--.

 

SCOED: Sr. A. Matejka, 1 parte.

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

-------------------------------

 

OCCIDENTAL—CLUB, BASEL

 

Un Occidental-Club ha esset fundat in Basel. Su reuniones (discurs in Occidental o letura de un traduction, discussion) eveni chascun mardí ye li clocca 20, provisorimen che li un o altri membre. Omni coidealistes e altri interessates de Basel e circumité, o passant tra li cité es cordialmen invitat, e informationes mey esser recivet per li seniores:

 

Hans Keck; Falknerstrasse 5;

 

Dr. Carl Hanna Pollog, Unterer Rheinweg 124,

 

André Schild, Hotel Gotthard, Centralbahnstr. 124, Basel.

 

------------------

 

UN CURIOSI PROCESSU

 

Un old cronica de 1479 raconta quam it seque un curiosi processu directet contra ... erucas! "Pro que li episcopia de Lausanne esset mult trublat del erucas queles damageat omni fructes del terra, on citat solemnimen ti insectes avan li episcopal corte de Lausanne por discusser lor mal actiones. On fat les un processu e mem on dat les un avocat por pledar lor afere. Pos li pleda, li episcop sur su tribunale, pronunciat un sententie de anatema e de excomunication contra li erucas queles ne minu continuat viver e prosperar con li medias queles Deo ha dat a ili".

 

- 60 -

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.