| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 049 (aug 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

Redaction e Administration: 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) August 1943 - Nró6 49 (8) 

 

-------------------

 

INTERIMARI ACADEMIE

 

Desde bentost quar annus li academie de Occidental ne plu posse functionar pro li interruption o almen li desfacilitás del relationes international. On ne mem audacia inviar circulares al membres de nor organisationes pro que ili vell devenir forsan suspect in lor land. 

 

Tamen, por li elaboration del vocabulariums e del gramaticas queles noi va besonar strax pos li guerre, it es necessi soluer un cert númere de casus linguistic in queles li autores hesita sempre prender self un decision. Ili ne plu posse atender in lor labores lexicografic.

 

Pro que li presidente e li secretario del Academie trova se in landes in guerre, li ductent Occidentalistes del neutral landes, Svissia e Svedia crede necessi instituer un INTERIMARI ACADEMIE quel va functionar til quande li altri va posser recomensar su labores. Li decisiones de ti Interimari Academie va esser conditional, it es : deve esser validat del regulari Academie pos li guerre, e pro to it va liverar a ti-ci omni documentes justificant su decisiones, con detaliat motivationes. 

 

Ne possente organisar ho-témpor regulari votationes, li sub-signantes responsabil functionarios del Occidental-Union, designa adminim 9 persones por composir ti Interimari Academie. 

 

Li labor del Interimari Academie (abreviat in INTAC) va consister precipue in li standardisation del lingue. Divers detalies, benque 

 

- 85 - 

 

 

 

de minor importantie, ja tre bon studiat ante li guerre, ne ha recivet solutiones (y e ch in grec paroles, li accentuation, li duplic consonates, etc.). Adplu, li elaboration del complet vocabularium de Occidental posi continualmen problemas, queles un autor sol ne audacia soluer. 

 

Esperante que omni nor amicos va comprender li necessitá acter strax e energicmen, noi composi ti Interimari Academie, pos consultation inter li ductent persones de nor movement. 

 

Li labor del Interimari Academie comensa strax e li resultates de su labores va esser publicat in Cosmoglotta. 

 

Por li OCCIDENTAL-UNION : 

 

Li president, Li vice-president, Li director, 

 

A. Matejka Ric Berger Fred Lagnel

 

---------

 

ANTE LI FINAL VICTORIE 

 

Ante quelc semanes, noi recivet de sr. J. Kreis-Schneeberger, vice-secretario del UNION POR LA LINGUO INTERNACIONA, Genève, circulare quel il expresse su indignation pri un recent pamflete esperantistic, intitulat "Die Zitadelle". Li autor de ti pamflete reprende li ja mill vezes audit assertion pri li superioritá de Esperanto comparat al altri sistemas mundlingual. Solmen Esperanto vive e ha pruvat su aptitá quam medie de intercomprension universal. Li eforties del altri autores de mundlingue es qualificat quam combatte de Don Quijote contra li vent-molines e on risibilisa lor pretension al final victorie quel es considerat quam unic e exclusiv apanage de Esperanto.

 

Noi confesse que noi ne partiprende li indignation de sr. Kreis contra ti monument de arrogantie e vulgaritá. Si li esperantistes vole far se risibil, it es lor afere. In un cert sens, ti reaction del espistes mem injoya 

 

- 86 - 

 

 

 

nos, nam it da nos un precios indication pri li actual statu mental de nor confratres. A tal metodes de combatte on generalmen recurre solmen quande on senti su afere quam perdit. Ja de long noi constatat que li Esperantistes es íncapabil combatter Occidental sur linguistic terren; hodie ti incapabilitá ha transformat se in un veritabil panica. Si vermen, quam li Esperantistes di, Occidental ne existe, ili ne vell besonar far tam heroic e risibil eforties por defender se contra it. Quam quant "negligibil" li esperantistes considera nor activitá, es demonstrat per un eveniment, quel noi, pos li publication de lor grotesc pamflete, plu ne have alcun rason por tacer : 

 

Ante quelc mensus, li direction de Radio-Bern declarat se pret far un emission pri li question del mundlingue, durant quel li parlada vell har esset dat a un representant de chascun del tri sistemas Esperanto, Ido e Occidental. Li organisationes idistic e occidentalistic strax acceptat e designat lor oratores. Ma li emission fallit finalmen pro li resistentie del Esperantistes. E save vu qualmen li presidente del Bernés Espistes, sr. Ardüser, motivat ti refusa ? Il alegat que un emission in quel anc li idistes e li occidentalistes have li jure parlar, vell posser nocer li success del nov "cursu de Espo per corespondentie" e vell solmen profitar a... Occidental ! 

 

Noi va memorar ti preciosi confession ! Do, li esperantistes aconosse que ili have null chances de success, quande ili es obligat afrontar Occidental in un combatte egal. Lor corage e lor arrogantie reveni solmen quande ili es sol sur li camp de combatte e quande it ne existe alcun possibilitá de contradiction. Si ti conduida es astut, it es in revancha poc gloriosi e it edifica nos pri li ver situation in "Esperantujo". 

 

- 87 - 

 

 

 

Ma esque li esperantistes vermen crede que per tal grotesc metodes de combatte ili va posser assecurar se li victorie final ? Esque ili imagina que li munde va ciecmen accepter un sistema de lingue universal, sin prender li pena examinar it ? Esque ili ha obliviat li lecion de 1922, quande li comité del S. d. N. , instituet por examinar li possibilitá del introduction general de Esperanto quam mundlingue, presentat quam resultate de su examination un raport anihilativ quel qualificat Esperanto quam "cause e efect de decadentie intelectual"? Li Esperantistes mey esser cert : anc un duesim prova, far victoriar Espo per surprise va haver li sam fate. Quocunc ili mey far, noi va esser present por impedir que li legitim interesses del futur usatores mey esser sacrificat al pretensiones de un puniade de fanaticos e al comercial interesse del editores espistic ! 

 

In su response al pamflete esperantistic, sr. Kreis-Schneeberger cita li facte que secun un recent information del presse, li ministres de instruction del alliat guvernamentes in London proposi elevar li lingue anglés al rang de un lingue international, e que un comité de expertes ha esset electet por examinar ti question. Il infere de ti nova que si ti project es realisat, it va significar li fine del movement mundlingual. Il do profita ti ocasion por invitar li esperantistes, renunciar a lor actual metodes de combatte e unir su forties a tis del altri movementes por far victoriar li grand idé de un lingue universal artificial. It es dubitabil ca ti apell va esser audit del disciples de Zamenhof. On vell tam bon posser demandar les, suicidiar se strax, quam abandonar lor ultim medies de defense, quamcunc execrabil e miserabil ili mey esser. 

 

Al proposition oficial far ex anglés li nov lingue international, noi va retrovenir ancor 

 

-88-

 

 

 

in un special articul. 

 

Yo ne vole finir mi exposite, sin expresser li perplexitá in quel plongea me li ultim parte del response de sr. Kreis-Schneeberger al pamflete esperantistic. Il reproducte ta li lettre quel il misset al direction de Radio-Bern, pos har constatat que ti-ci, parlante recentmen pri li situation mundlingual, mentionat li tri sistemas Esperanto, Occidental e Novial, ma ne dit sol parol pri Ido. Il scrit :

 

"Li expertes interlinguistic es astonat constatante que vu ne mentionat per un sol parol li unic lingue auxiliari quel merite esser mentionat ultra Esperanto, it es Ido. Esque it es permisset ignorar que Ido es li sol vermen seriosi concurrent de Espo ? Esperanto e Ido successat crear un movement con millenes de adherentes, durant que Occidental e Novial posse solmen esser considerat quam "projectes" Etc. 

 

Quo noi deve pensar pri ti tre astonant - por ne dir plu - declaration ? Ti-ci prende su tot signification quande on save que in li sam circulare sr. Kreis-Schneeberger expresse su indignation pri li assertion del esperantistes que "li mortalitá de ti tard-nascetes (it es li concurrent-sistemas de Espo) es 100 %" e que il exclama : "Ergo, on nega nos omni jure de existentie e noi ne vell haver li possibilitá propagar nor Esperanto reformat ? ! Ma noi Idistes ne senti li mínim inclination, luder li rol de un "mundlinguistic cadavre ( ! ) " e yo crede que in contrarie on va audir ancor mult de noi. 

 

Si noi comprende bon, it es un indignitá quande li Esperantistes monopolisa por se li idé de un mundlingue e quande ili considera li al tri sistemas quam "ínexistent". Ma ti sam argument es sat bon anc por li Idistes quande it permisse les eliminar li genant concurrentie de Occidental ! Esque sr. Kreis-Schneeberger

 

- 89 -

 

 

 

vermen ne vide que per tal ínconsequenties il destructe totalmen li efect de su filippica contra Espo ? Qualmen il posse expectar que li letor partiprende su indignation, si il usa contra Occidental exactmen li sam argumentation quam tis queles il condamna che li Espistes quande ili es directet contra Ido ? 

 

E poy, sur quel factes sr. Kreis-Schneeberger funda su afirmation ? Yo ha esset durant 6 annus secretario del POR LA LINGUO INTERNACIONA e yo save tre bon qual esset li situation durant ti témpor. Ma yo anc save qual it esset 5 annus pos demission quam secretario, do just avan li guerre, li sol periode quel permisse far se un real opinion pri li fortie del divers movementes. Or, - yo defia li ductores del movement idistic pruvar lu contrari - li comparation del numeric forties del movement idistic in li annus 1929-30 (i.e . strax pos li reviventation del "Uniono") e in li annus 1938-39 monstra un evident regression. Yo ne examina ci li causes de ti regression, yo simplicmen constata un fact. Or, yo conosse anc li situation del movement occidentalistic durant ti sam periode e yo ne vole celar a sr. li veritabil stupore quel yo senti quande yo vide alqui parlar seriosimen del "millenes de adherentes del Ido-movement" e in sam témpor provar risibilisar li lingue Occidental, qualificante it quam "simplic project" quel apene merite esser citat apu Ido. Yo ne vole dir plu por hodie; yo save que on facilmen risca esser denunciat quam "agressiv", si on permisse se posir quelc questiones índiscret al ductores del Ido-movement. Ma a sr. Kreis-Schneeberger, quem noi in céteri conosse quam hom rasonabil e quam bon coidealist, noi da li bon-intentionat consilie, esser in futur un poc plu caut in su assertiones; noi vell forsan altrimen támen 

 

- 90 - 

 

 

 

esser fortiat dir al ductores del Ido-movement quelc veritás ne tre agreabil a audir, mem ye li risca esser denunciat quam "agressiv". 

 

A. Matejka 

 

--------------

 

PRI LI VER SITUATION IN "Idonia" 

 

Nor colaborator A. Matejka parla in li supra articul pri li situation de Ido ante li guerre. Noi reproducte li unesim parte del cap-articul intitulat "Nia situeso", signat de sr. J. Kreis-Schneeberger, vice-secretario del Uniono por la Linguo Internaciona, quel aparit in li numeró januar-junio, nro 1, 1943 del revúe "Progreso", organ oficial de U.L.I. It monstra li desfacil situation del actual movement idistic e li desilusiones de su ductores : 

 

"Nor situation 

 

"Desde li comense del guerre in 1939, nor Ido-movement es presc anihilat, nor organisationes ne posse functionar e li signes de vive del Idistes deveni sempre plu rar. Noi Svisses considerat quam nor deve mantener adminim nor revúe "Progreso" e til nu noi successat far to per restrictet medies e diminuente fortmen li frequentie de aparition. Ma li ecó del samideanos devenit tant ínsignificant, tant scars que noi deve questionar nos, ca penvalora ancor sacrificar energie e moné, durant li actual circumstanties, por mantener li oficial organ quel atinge solmen li membres e letores in poc landes. Esque it ne vell esser preferibil sparniar li poc moné quel U.L.I. dispone ancor til li revene de altri témpor ?" F.L.

 

----------------

 

Un exemple de corage. Alfons Daudet, ti francés scritor tant amorosi del vive, sufret atrocimen durant li ultim 20 annus de su vive e morit paralisat in li etá de 56 annus. In li ultim témpor, inter du terribil crises, il dit un vez: "Quande yo pensa quant mult yo havet li follie e li orgollie viver, yo di me que it es just que yo sufre".

 

-91-

 

 

 

STRANGI CLUBES

 

America e Anglia es li landes del clubes. Ne un semane passa sin que un nov club es fundat, de quel li bizarritá preterpassa sovente li límites del normal imagination... Ti litt associationes queles ne have plu quam 12 membres debi lor nascentie a homes de un folli e maladiv vanitá. 

 

Un del max tipic exemples es li "Kingsley club", un "Club del balbutiantes", de quel li fundator es un vanitosi balbutianto quel volet absolutmen devenir celebri. Li reuniones de ti societé dura generalmen tre tard in li nocte, nam li conversation posse developar se solmen tre lentmen. 

 

Hay in America pluri gruppes de clubes concernent li aviation. Li max aristocratic de ili es li "Club of the early bird" (Club del prim avie). Por esser admisset in it, it es necessi har esset aviator ante 1916. Li existentie de association es naturalmen tre limitat. Li "Club del eruca' ha atinget un grand popularitá e have nu circa 800 membres. Li condition por esser admisset es plu facil: har almen un vez saltat de un avion per un paracade. 

 

In contra, li "Club del nubes trae" su nómine de un motive plu prosaic : omni su membres prende lor lunch (litt dejuné) in li ultim etage de un del max alt "ciel-scraperos" de New York. 

 

Un al tri curiosi club esset fundat in 1930 in Minneapolis in li Minnesota; it es li "Club del savagi ásinos" de quel li membres, secun li statutes, es obligat postular, per savagi "hi-han"-crias, un melior nutriment del farmeros por li ásinos del farme. 

 

Omni cloccas del die ha dat lor nómin a clubes. Un del max tipicmen american es li Club de 7 cloccas. Omni su membres habita Philadelfia, ma labora in New York, talmen que ili 

 

- 92 - 

 

 

 

prende chascun die, por revenir ad-hem, li tren de 7 cloccas. 

 

Just ante li guerre esset fundat in London, li "Eternal club". Secun su statutes, ye quelcunc clocca del die o del nocte deve esser in li locale del association almen un membre. 

 

---------------

 

LI DANGERES DEL TOAST 

 

On save que in Anglia, trincar ye li sanitá de alqui es nominat "portar un toast". Li toast have strangi regules queles on deve sequer exactimen. Antey, por exemple, por mult honorar un dama, li gentilmann toastant jettat in li foy un object apartenent a su o un parte de su vestiment, por exemple su cravatte. Strax poy, omni altri conmanjantes esset obligat sequer ti exemple jettante in li foy un object de sam specie. On raconta pri ti custom un amusant anecdote :

 

Sir Malcolm Sydney dineat un die con un amical societé in un taverne. Ye li fine del repaste, un del conmanjantes hant videt que Sydney hat un preciosi cravatte ex dentelle, portat un toast a un dama e in sam témpor deprendet su propri cravatte e jettat it in li foy. 

 

Sydney e li altres esset obligat sequer su exemple e fat it con li subrise. Sir Malcolm suportat ti joca con li max grand índiferentie, ma jurat in su self que il vell venjar se. 

 

Du dies poy, li sam persones trovat se reunit in li sam taverne e li banquett esset tam gay quam li precedentes. In li dessert Sydney portat denov un toast al sanitá de un dama; poy il ordonat al garson far intrar un hom quel il fat intrar intentionalmen; ti individue esset su dentist. Sydney fa se extraer un defectet dente pro quel il sufret ja desde long, e jettat it in li foy. Omni conmanjantes regarda se unaltru ma li rigid regules del bon societé ne permisse escapar del obligation. Sydney ne accepte un exception. Tande chascun 

 

- 93 - 

 

 

 

QUI VOLE AUXILIAR ? 

 

Li Complet vocabularium de Occidental" es nu perfinit in manuscrit. It esset composit de du sviss colaboratores sur li base de un unesim liste redactet ante li guerre de sr. Federn e controlat de sr. de Wahl. 

 

Ti vocabularium comprende omni paroles del Radicarium in 8 lingues, de sr. de Wahl, del Dictionarium german-Occidental de Gär, del Vocabularium del centres de interesse e del Vocabularium frances-Occidental de Berger. On anc adjuntet a it mult paroles scientic íncontestabilmen international. 

 

Ti enorm labor va esser submisset a un sever revision ante publication, nam it va constituer li fundament de Occidental, fundament índispensabil por li futur literatura de nor movement. 

 

Por accelerar ti publication, noi besona colaboratores queles possede un scri-machine e posse recopiar nor listes in pluri exemplares. Qui vole auxiliar es petit scrir al Occidental Institute, Chapelle, indicante quant hores il posse dar chascun semane a ti labor de copiation. Ti labor es un bon ocasion aprofundar su conossenties in Occidental. 

 

---------------

 

(fine del págine 93) 

 

conmanjante resigna se e li íncompatibil dentist introducte su instrument por extraer li dentes, queles va junter se al unesim e al cindres del cravate. 

 

---------------

 

In li medicinal dissectiones on ha trovat homes sin cordie; altres havet du cordies. In ti del pápa Urban VIII, on ha trovat un osse. On anc ha trovat cordies rodet, altris invertet, quam to evenit in li córpor de un Saxona quel esset pendet in li etá de 20 annus. 

 

---------------

 

Li descorageament es, in omni coses, quo es max mal: to es li morte del virilitá. 

 

- 94 - 

 

 

 

REUNION IN LAUSANNE

 

Li soledí 15 august reunit se in Lausanne seniores A. Matejka, presidente del OCCIDENTAL-UNION, Ric Berger, vice-president, Fred Lagnel, director e Ed. Mayor, presidente del SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL por prender conossentie del situation de nor movement e examinar mult punctus important concernent li activitá de nor organisationes.

 

It esset constatat, que, in contrarie al altri movementes interlinguistic, queles plendi pri li actual situation, quel halta omni activitás, li Occidental-movement developa se max favorabilmen: COSMOGLOTTA apari chascun mensu - it es ye nor conossentie li sol revúe mundlinguistic del munde quel ho-moment apari mensualmen - ; li labores pri li preparation de manuales, vocabulariums, dictionariums, etc. avansa secun li previdet programma; li propaganda - benque reductet a1 landes queles ne es in guerre - da excellent resultates.

 

In resuma, li situation de Occidental es tant considerabil que noi posse previder li max grand successes quande li normal activitá va reprender pos li guerre.

 

Li creation de un Interimari Academie ha esset decidet (vider li unesim págine de ti-ci numeró); on anc tractat diferent detalies concernent li metodes de labores por li preparation del vocabulariums e dictionariums.

 

Pos to, agreabil discussiones secuet in queles on parlat pri li movement in general e pri mult coidealistes e mi-fratres del mundlingual movement.

 

Malgré li calid die, li témpor passat tro rapidmen; ma ti contact inter li responsabil ductores del movement da sempre nov ardore e entusiasme queles li max seriosi element de success de nor interprense. F.L.

 

-95-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.7.43)

 

Sr. F. Haller, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; R. Ris, Fr. 2.--; J. Ritter, Fr. 2.--; C. Segerståhl, Fr. 2.--; E. Berggren, Fr. 2.--; H- Björman, Fr. 2.--; E. Binning, Fr. 5.--; H. Björkman, Fr, 3--; M. Bergqvist, Fr. 10.--; F. Fedier, Fr. 2.--; J.A. Sautter, Fr. 1.--; G. Ahlstrand, Fr. 7.50.

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

------------------

 

N01 informa li membres del SCOED que li intereste por 1942 del partes social es desde nu inscrit in lor credite che li Institute Occidental (Fr. 0,60 sviss por chascun parte de Fr. 20.-- 3 % - ) por li partes prendet in li annus 193(?) til 1941.

 

Noi rememora a nor letores que ili posse max utilmen auxiliar nor movement per devenir membre del SCOED, nor organisation editorial. Noi besona important summas por nor futur editiones p.ex. li "Complet vocabularium de Occidental" (ja completmen redactet), li "Fundamental gramatica" (completmen redactet), li "Vocabularium Occidental-german e german-Occidental" (in preparation), li "Dictionnaire Français-Occidental" (in revision).

 

Li SCOED esset fundat in august 1939, just ante li guerre. Noi vell har credet, que it ne

 

ne vell esser vivcapabil. Tamen, nor coidealistes bon comprendet su importantie e it ne cessat developar se durant ti quar annus de guerre.

 

Union fa fortie ! Pro to, ples demandar un cedul de adhesion, con li statutes, a :

 

Institute OCCIDENTAL,

 

CHAPELLE (Vaud), SVISSIA.

 

------------------------

 

In vor biblioteca ancor manca...

 

li VOLLSTÄNDIGER LEHRGANG ?

 

TANDE ples strax comendar it. Precie Fr. 2.50

 

-96-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.