| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 055 (feb 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

Redaction e Administration : 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Februar 1944 Nró 55 (2) 

 

 

 

MARCAS DE COMERCIE E OCCIDENTAL 

 

 

 

de Dr.C.H.P0llog 

 

 

 

Esque omni interlinguistes ha ja pensat al facte que lor eforties in un cert egard es simil o egal a tis de un grand númere de fabricantes ? It apen existe un marca quel es productet per un sol fabricante o vendit per un sol comerciante, e do li divers productores e venditores fa un distinction inter lor merces per special denominationes o marcas de comercie. It es evident que tre sovente ili selecte ti marcas de ti maniere que ili designa sive li specie del merce in question, sive un qualitá de it, proque li publica, leente o audiente li marca, connecte strax li parol con 

 

li merce. 

 

 

 

Un cert quantitá de marcas de comercie, it es ver, es solmen un combination de lítteres sin signification. Li classic exemple es li parol "Kodak". In se, it have null sens; it esset inventet per li american fabricante de apparates fotografic, Eastman, quam parol tam simplic quam possibil e possent esser pronunciat per omni popules del munde. On save que in facte ti parol ha trovat su via in omni landes e ha devenit un fix notion : hodie un American tam quam un Sviss, un German, un Anglés, Francés, Russ, Hottentot o Maori comprende sub li parol "Kodak" un cámera fotografic, mem si it ne es fabricat per sr. Eastman. 

 

 

 

Un altri classe de marcas de comercie ne es paroles de pur fantasie, ma di nullcos pri 

 

-13-

 

 

 

li specie o li qualitás del merce. Quant mult fabricates in omni landes p.e. porta li marca "Universal" - it posse designar flocs de aven tam bon quam un machine de printation e es electet forsan proque li fabricant o comerciant desira que su merce mey esser comprat universalmen. Chascun posse multiplicar tal exemples ex su propri conossentie. 

 

 

 

On trova anc de témpor a témpor marcas de comercie u on in van sercha divinar quo lor autor ha pensat quande il inventet les. Noi lee p.e. li reclame de un producte nominat "Vindex". To es un parol latin e significa "venjator". Quo o quem posse voler venjar ti producte, e quo posse it esser ? Esque it es un puniale tre apt por dramas de jalusie ? No, it es un materiale de bandage, ma certmen it ne posse venjar li hom quel ha recivet un vúlnere contra ti quel ha inflictet it a le ! O lass nos prender Li exemple de "Persil". Quo significa ti parol? Un Francés posse pensar que it es un bon-conosset herb del jardin usat quam condiment por supes - ma ne, it es un púlvere por li lavage. 

 

 

 

Ma it existe anc un grand quantitá de marcas de comercie queles realmen significa alquicos connectet con li merces in question. In un sol numeró de un sviss revúe semanal noi trovat li secuentes. "Eterna" e "Multifort" es horloges - on certmen ne posse divinar to, ma li unesim 

 

functiona perpetuimen o eternimen sin besonar esser tendet, e li altri es mult fort e resistibil contra sucusses. Plu significativ ancor - quam blasones de ti specie quel li heraldico nomina "parlant" - es altri marcas. "Visoclass" - ti parol evoca strax li notion de un classificatura o registratura in quel li contenete del cadernes es immediatmen visibil. "Finidol" naturalmen es un remedie por finir li dolore, "Amaigritol" un altri por devenir plu magri, "Sclerosan" un remedie por sanar li arteri0-

 

-14-

 

 

 

sclerose. Sub "Rondoform" on divina sin pena un cos quel fa rond alquicos; on ne posse strax saver que ti parol significa pillules por bellificar li buste feminin, ma on posse facilmen memorar to. E si un al tri marca de pillules del sam specie nomina se "Senoform", to es ancor plu clar. "Lactocao" es un trincage in form de pulvre fabricat de lacte e cacáo. 

 

 

 

It vell esser interessant examinar anc li marcas de comercie de landes con altri lingues national, ma ti tache deveni desfacil per li facte que mult productes ne plu es obtenibil in li belligerent states caus li restrictiones del guerre; por ti rason lor fabricantes ha cessat li reclame por ili. Támen in un revúe anglés noi trovat du "marcas parlant" : 'Cuticura" es un unguente por curar li derma de pustules etc., e "Minor" es un cigarette specialmen curt, apt por esser fumat in tre curt témpor. Mem in Germania, u li purification del lingue de omni paroles foren ha esset perductet 

 

eficacimen, ancor tal marcas existe : in un revúe german noi incontrat "Robur", lames rasatori specialmen fort. "Plexiglas", vitre flexibil, e "Vulnoplast", un plastre de cautchuc por vúlneres. 

 

 

 

Un altri aspecte interessant de ti materie apparit ante quelc témpor in un judicament del sviss Tribunal federal. Un firma hat fat registrar li marcas "Brodalan", "Hercolan", "Hercolin", "Herolin", "Herolan", "Sticolin", "Matalan", "Tapilan", "Hercolan" e "Sedolina" por yarnes e files tordet, files duplic e mixtet de coton, lan, seta, seta artificial (rayone), lin, jute e ramie. Quande li firma esset transformat in un societé anonim, li Oficie federal por Proprietá intellectual decretet que li marcas finient con "lan" deve esser usat solmen por productes consistent ex lan, tis con li ultim síllabe "-lin" solmen por fabricates de lin, 

 

-15-

 

 

 

e li marca "Sedolina" solmen por un producte mixtet ex seta e lin ; li usation de ti marcas por productes ex altri materies vell peccar contra li bon mores, nam it vell decepter li publica pri li qualitás del merces in question. Contra ti decision li firma fat un recurs al Tribunal federal, e ti-ci abrogat li decrete del Oficie por Proprietá intellectual, ma solmen pro li formal-juristic rason que un tal restriction in li usation del marcas ne ha esset postulat quande li marcas esset originalmen registrat. 

 

 

 

Ma to quo es lu max interessant por nos Occidentalistes in ti materie es que omni marcas de comercie, benque inventet per fabricantes de queles li lingue matrin es Geman o Anglés, 

 

es immediatmen comprensibil por nos. "Lan", "lin", "seta" - to es pur Occidental ! E anc 

 

li "marcas parlant" citat plu antey, quam "Visoclass" "Vulnoplast", "Cuticura", "Senoform", "Multifort", etc., contene Occidental-radicas, che li pluparte con ínsignificant alterationes, 

 

e con li sam signification quam in Occidental. Esque it ne es interessant e remarcabil que fabricantes in lor reclames in lingue german o anglés usa quam marcas de lor productes ne denominationes german o anglés, ma paroles format ex radicas prendet - noi ne vole dir : ex 

 

Occidental, nam probabilmen li pluparte de ti fabricantes ne mem save que un lingue nominat 

 

"Occidental" existe - ex li parol-tresor comun a omni romanic lingues ? Ili ne vell har fat to si ili vell har pensat que ti marcas vell esser íncomprensibil al grand publica. Un nov pruva que li principie de Occidental es li sol via al solution del problema de un lingue vermen international. 

 

---------

 

 

 

Por pleser al altres, vu deve poc parlar pri quo interessa vos, e mult pri quo tucha les. 

 

- 16 -

 

 

 

LI UNIVERSALITÁ DE OCCIDENTAL 

 

 

 

Quande, ante circa 7-8 annus, li guvernament brasilian e sovietic editet special postmarcas con textu in Esperanto, ti "gravaj sukcesoj" esset debitmen explotat de nor confratres in lor propaganda. Li ocasion es forsan bon por far remarcar que ti facte ne constitue un casu unic in li historie del filatelie. Anc in al tri ocasiones on ja ha usat international lingues por ti scope. Si vu regarda quelcunc post-marca sviss, vu va constatar que li textu ne es scrit in un del quar lingues national (german, francés, italian, retoromanic), ma in ... Occidental ! E to ne solmen desde yer, o in ocasion de special evenimentes, quam to es li casu pri li Espo-postmarcas, ma desde li unesim comensas del federal post-marcas. 

 

 

 

In realitá, ti facte es simptomatic in plu quam un concernentie, nam it atesta li absolut necessitá de un lingue neutral e per via de consequentie, li inevitabilitá del victorie de Occidental. 

 

 

Quo ha evenit ? Noi parla 4 lingues in Svissia (e mem 5 si on vole esser absolut exact), ma on ya ne posse usar plu quam un lingue sur un tam litt pezze de paper quam un postmarca. In quelcunc al tri land, on vell har soluet li problema, selectente li lingue max difuset quam lingue oficial. Ma un tal solution vell esser ínimaginabil in li federalistic e democratic Svissia. E it vell esser sam ínimaginabil, mem si li majorité del german-parlantes vell esser 90 % vice sol-men 70 %. In facte li circa 250'000 italian-parlantes have ya exactmen li sam jures quam 3'000'000 german-parlantes. Alor qualmen far por respectar li egalitá del lingues oficial in textus del post-marcas ? Tot simplicmen per li usation de un neutral lingue supra-national, a saver li Latin. Ma li mort Latin have un vigorosi 

 

-17-

 

 

 

successor in li modern e vivent Occidental e it ne es un hasard que li latin parol HELVETIA es in sam témpor genuin Occidental. It es simplicmen un natural consequentie del clarvidentie del creator de nor lingue, quam to ya es céterimen anc atestat in li conclusion del excellent articul de nor coidealist Dr. H. C. Pollog "Marcas de comercie e Occidental". 

 

A. Matejka 

 

---------------

 

 

 

TRA LI PRESSE 

 

 

 

Li situation del movement mundlingual, quam it reflecte se per li sviss presse, sembla esser caracterisat, durant ti ultim semanes, per un subit silentie pos li grand propaganda por Basic English e per un egalmen subit - ma apen ínexpectat - ofensive del esperantistes. Lass nos mentionar, in prim loc, li poc publicationes occupant se ancor pri Basic English. 

 

 

 

Li revúe SIE UND ER, quel ante quelc semanes solmen dedicat un tot suplement de quar págines a ti lingue, in su numeró del 24 decembre ja moca pri it, publicante un humoristic dessin : un old celiba just compra un papagaye, e li venditor recomenda a la li animal diente : "E precipue, seniora, it parla Basic English !". BRAVO ! It es in facte un lingue por homes con cerebre de papagayes. E li TAT del 3 januar raconta nos que in un varieté de Zürich un cople de humoristes da su opinion pri li valor de Basic Eniglish por li sviss "industrie turistic" del témpor pos-guerran. Plu seriosi es un articul de André Langie in li Gazette de Lausanne del 12 januar. Li autor precipue signala un tre grav desavantage a quel li adherentes de Basic English ne sembla har pensat quande ili recomenda ti creation quam lingue international del comercie : qualmen redacter telegrammas in un idioma in quel chascun parol ne trovant se in li liste de 850 expressiones deve esser remplazzat

 

 

 

-18 -

 

 

 

per un long circumscrition ? Ma mem in Anglia li entusiasme por Basic English ne sembla esser grand. In un reportage "Qualmen li angleses ha celebrat li Cristfest" in li TRIBUNE DE GENEVE del 6 januar, H. Field mentiona que li max mult comprat libres esset ovres de Shakespeare e Tolstoi e...li "Oxford Dictionary", e il adjunte in parenteses : "Por li rébuses del cruceat paroles o quam reaction contra Basic English - qui save ?"

 

 

 

Un interessant e finmen satiric publication ha aparit in un jurnal svedés; it esset misset nos per un coidealist de ti land, quel regretabilmen mancat indicar li nómin del gazette. Li jurnal in question sembla haver un regulari columne de Anglés por beneficie de su letores desirant perfectionar se in ti lingue. Li articul quel noi recivet porta li titul "Basic triumfa!" Pos har fat quelc jocas pri li excitation del esperantistes causat per li propaganda del "bacicistes", li autor asserte har trovat in un brochura de contra-propaganda esperantistic li secuent remarca : "Li ínfortunosi hom desirant comendar in un restaurant un rostat columbo forsan va vidar se fortiat demandar, in Basic English, "li avie, quel Noah misset ex su arca por explorar ca it havet ja terre, cocinat per apert foy sur un forn". Li Esperanto-expression 'rostita kolombo' sembla preferibil". Li autor continua : "E it vell esser possibil que in ti casu li 'esperantonianes' have rason. Li victoriosi soldates del alliat armés marchant tra Italia e conquestant, lass nos dir, 

 

Venezia, mey trovar it plu facil obtener del subrident habitantes li manjage in question criante 'rostita kolombo' quam si ili vell belar li nonsens pri li arca de Noah." In facte, mem Esperanto es ínfinitmen plu bon quam Basic English. To sembla esser anc li opinion del redaction del OSTSCHWEIZER (Rorschach), 

 

 

 

-19 -

 

 

 

quel in su edition del 29 decembre publicat, quam cert númere de al tri jurnales, un noticie sin dubita inviat per li Esperanto-centrale e quel di que un petition ha esset presentat al Ministerie del Instruction public anglés por demandar li introduction de Esperanto in li scoles de Anglia. Li redaction adjunte que, secun su opinion, certmen Esperanto es preferibil, quam lingue international auxiliari, a Basic English.

 

 

 

Noi es arrivat nu al duesim tema de nor resumation : li propaganda del esperantistes, queles evidentmen regarda Basic English quam un nov e dangerosi ínamico, nam altrimen it vell apen esser comprensibil que subitmen un ver flut de noticies pri Esperanto inunda li columnes precipue del minu important jurnales de Svissia (nam por li grand presse li question mundlingual in general es un "ferre ardent" a quel on posse brular su fingres!). Noticies pri Esperanto in ti-ci o ti-ta land, su usabilitá in ti-ci o ti-ta profession, pri li assemblés de Esperanto-circules local, etc., seque unaltru, ma ne vale un mention special. Solmen un frase mey esser citat ci, quel ha procurat nos mult amusament : in un sat long propaganda-articul por Esperanto un cert E.K. scri in DER EISENBAHNER (31 decembre): "Pos que li lingues auxiliari Volapück ( ! ) e Okzidental ( ! ) hat trovat poc success, Dr. L. Zamenhof in Warszawa publicat in li annu 1887 li mundlingue auxiliari inventet per le, Esperanto." Occidental quam - naturalmen desde long liquidat - precursor de Esperanto - bon ! Qui scri pri li movement mundlingual, mem si il fa propaganda por Esperanto, deve esser orientat un poc plu bon pri ti tema ! 

 

 

 

Esque forsan que ne Basic English, ma li activitá de nor estimat coidealist, Dr. Fritz Haas, de Winterthur, e de su nov creat Occidental-Centrale

 

 

 

-20-

 

 

 

es li ver cause de ti excitation esperantistic ? On posse creder to si on lee li grand articul quel li NATION publicat in su numeró del 23 decembre sub li titul "Eine Weltsprache ! Aber welche ?" ("Un mundlingue! Ma quel?"). Un revúe del nivell e expansion del NATION vell har fat un meritosi action orientante su letores pri li situation actual del idé mundlinguistic - plu grand es li desillusionament quande on vide que li articul in question ne es altricós quam un massiv propaganda por Esperanto, junt con violent e despreciant attaccas contra omnes por queles Esperanto ne es li salute del munde. Noi questiona nos ca li redactores del NATION self es fervent esperantistes o ca ili ha esset dupat per un tric del esperantistes. Li old gramofon-disc es ludet ta : li mult adherentes de Esperanto in mult landes, li mult organisationes e corporationes queles recomendat (o queles on assertet har recomendat) li utilisation de Esperanto, reproductiones de postmarcas con textu in Esperanto, etc. - li tot collection de evenimentes long-passat e sovente dubitabil, e naturalmen anc li lamentation : "Esperanto ja existe - proquó un altri lingue auxiliari quel solmen vell indangerar li unitá quel es absolutmen necessi !" Naturalmen omni al tri mundlingues es caracterisat quam essent solmen projectes : 

 

"Con li Occidental Li Europa-Union favorisa un projecte quel es conosset solmen in un tre micri circul de amatores e quel ultra to vegeta solmen sur li papere, quam un o du dozenes de altri propositiones de lingues auxiliari". Li autor de ti pamflete oblivia solmen mentionar un facte : li 

 

constant e nullmen recent retrogression del movement esperantistic quel permisse ja calcular 

 

li termine quande Esperanto, quam Volapük, va esser "conosset ancor solmen in un tre micri circul de amatores"....

 

 

 

-21 -

 

 

 

In un bell contrast a ti position ínneutral del NATION se trova li FRIEDENSWARTE (Zürich), quel in su numeró 5 de 1943 premisse a un recension de du columnes del manuale Matejka li paroles : "Benque li redaction del FRIEDENSWARTE es sceptic vis-a-vis del idé de un lingue international auxiliari, it voluntarimen da a un adherente del mundlingue 'Occidental' li ocasion introducter li librette mentionat con li secuent observationes". Noi ne regarda li NATION quam ínneutral proque it publica un articul por Esperanto, e li FRIEDENSWARTE quam neutral proque it recense un Occidental-manuale, ma li diferentie es que li unesim articul es un polemica contra omnes queles pensa altrimen e li duesim un quiet representation quel lassa anc a Volapük e Esperanto li merites queles ili sin dubita ha havet. Noi solmen es un poc astonat que justmen li pacifistes, li organ de queles es li FRIEDENSWARTE e queles, pro li natura de lor principies, es de mentalitá international, declara esser sceptic contra li idé de un lingue international. 

 

 

 

Forsan ili pensa similmen quam Otto Lezzi qui, in un tre interessant articul "Der englische Geist - eine Gefahr ?" ("Li spiritu anglés - un dangere ?") in li AUFBAU (26 novembre) trova que li adherentes del auxiliari lingues exagera li importantie del linguistic diferenties inter li popules e qui contesta que li introduction de Basic English vell procurar al angléses un avantage in omni international relationes (por evitar miscomprenses : Lezzi es contra Basic English). Il di, inter altri coses, que in li "relationes inter li popules" it acte se sempre solmen pri circules relativmen restrictet e que li membres de ti circules es un specie de specialistes queles mastrisa li foren lingue in question. Esque sr. Lezzi ha jamá havet comercial o scientic relationes con 

 

 

 

-22-

 

 

 

un foren land o partiprendet a un international congress ? Si yes, it es desfacil comprender qualmen il posse expresser tal opiniones. Li comerciantes e scientistes in general ne es linguistic specialistes; o ili deve demandar - e payar ! - li assistentie de tal specialistes por traducter lor lettres o ovres in foren lingues, o ili risca balbutiar, in parlada o scrite, de maniere que sovente on ne o apen comprende quo ili intente dir. Dr.C.H.P. 

 

-------------

 

 

 

CRONICA 

 

 

 

Francia. - Nor francés coidealistes recomensa lor activitá por Occidental, malgré li desfacilitás del vive omnidial in lor land. Ante quelc semanes, sr. Varela visitat coidealist Gilbert in Toulouse. Ili discusset pri li reorganisation del movement in Francia. Nu, sr. Gilbert ha just translogiat a Paris e il colabora con nor sempre fidel pionero L.M. de Guesnet ye li provisori direction del Occidental Societé de Francia. Malgré li manca de paper e de covertes, nor amicos successat editer un micri circular-lettre raportant pri li provisori reorganisation e li Occidental-labores interprendet in Francia e in Svissia. Nor sincer gratulation a nor ínfatigabil coidealistes ! 

 

W.G. 

 

 

 

SVEDIA. - Noi recivet li Nr. 2 (dec. 1943) del SVED OCCIDENTALIST, Box 171, Stockholm. 

 

 

 

Contenete - li question mundlingual in li jurnales. - Invitation a colaboration. - Quelc opiniones pri li rationalisation e politura de Occidental. - Cronica national. 

 

 

 

Nor vivid gratulationes a nor sved coidealistes por lor excellent bulletin ! F.L.

 

 

 

SVISSIA. - Un interessant experiment.

 

 

 

Occidental va esser usat in li reclame de un important firma. Li bon conosset sviss strump-fabrica PEROSA ha in un grand 

 

 

 

-23 -

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.1.44) 

 

 

 

Sr. Johalf, Fr. 20.--, E. Binning, Fr. 5.--; V. Ahlsted, Fr. 5.--; F. Tjernström, Fr. 2.--; C. Segerståhl, Fr. 6.60; H. Björkman, Fr. 5.15; R. Ström, Fr. 5.--; E. Jenny, Fr. 3.--; Ed. Bieller, Fr. 7.--; Y. Sköld, Fr. 9.80.

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes ! 

 

-------------

 

 

 

CRONICA  (fine)

 

 

 

númere de sviss jurnales un nov reclame-campanie. It acte se pri micri anuncies con humoristic dessines e verses in li stil del famosi german poet Wilhelm Busch. 

 

 

 

Quo es absolutmen nov in ti propaganda es que chascun die apari un anuncie con un altri motive e que sempre pos 9 dies un anuncie es publicat in francés, italian e altri lingues (ili apari solmen in jurnales de german lingue). 

 

 

 

Mersí al eforties de un de nor coidealistes, li firma acordat far aparir quelc anuncies in Occidental e noi es curiosi constatar li efecte che li publica. Noi peti omni nor adherentes sequer atentivmen ti propaganda e atirante li atention del publica a it, auxiliar li firma 

 

PEROSA e li Occidental-movement tirar li max grand profite ex ti nov e interessant experiment. 

 

Al adherentes qui interessa se specialmen a ti interprense, noi va con plesura procurar detaliat informationes. 

 

-----------

 

 

 

NOR RECENT EDITIONES : 

 

 

 

LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI, Fr. 0.60 

 

WIESO IST OCCIDENTAL DIE LEICHTESTE WELTHILPSSPRACHE ? Fr. 0.40 

 

-----------

 

 

 

CONTENETE : - Marcas de comercie e Occidental. - Universalitá de Occidental. - Tra li presse. - 

 

Cronica. - Subventiones e contributiones. - Nor recent editiones. 

 

------------

 

 

 

-24-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.