| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 058 (may 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

Redaction e Administration: 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Seri. B, poligrafat (Tel. 9 56 56) May 1944 - Nró 58 (5)

 

---------------

 

 

 

NOVAS DE NOR MASTRO 

 

 

 

De un membre del familie de Edgar de Wahl, noi recivet un lettre quel noi reproducte in extenso por li information de nor letores : 

 

 

 

"Estimat senior, 

 

 

 

Ja desde long yo plu ne ha dat vos novas pri vor old amico e vu probabilmen ha intertémpor anc perdit li contact con su filia. Qui save quo ella devenit durant li operationes militari ? Desde mi ultim lettre, yo ha posset visitar du vezes vor old amico. Li unesim vez in august 1942 e yo esset alor su gast durant 2 1/2 semanes in su domette. In ti ocasion yo anc posset assister al celebration de su 75-ésim anniversarie, in companie con li old amicos de tre diferent etá, damas e seniores. Ye ti die il obliviat su mult penas debit al desfacil conditiones del vive e a su chancelant sanitá. Mi duesim visita, in comensa de januar 1944, evenit in tot altri circumstanties. Li old senior esset hospitalisat in un simplic sanatorium municipal e il partit su chambre con un simplic e stupid individue. Su domette hat devenit ínhabitabil pro manca de combustibile. Il esset plen de intellectual interesse, fat apene atention a su primitiv circumité e leet me divers essayes pri scientic temas, queles il hat scrit in su solitá, por ex. pri influentie del finno-ugric lingues sur li slavic lingues, pri li predition historic e li quaresim dimension, un nov version modificat de su anteyan conferentie :

 

-49 -

 

 

 

Rason del historic follies (*). Omni labores esset de alt nivell intellectual. In marte il ha esset victim de un grand desfortune. Su litt domette con li tot biblioteca e omnicos quo il possedet esset incendiat in un nocte. Per hasard il havet con se in li hospitale li ancor ne publicat poemas in su lingue. To es omnicos quo il successat salvar, e il petit me dir to a vu. Il es calm e resignat, ma profundmen trist e solitari. Il plu ne senti un tache por li vive. E malgré to il crede ne har laborat vanmen in su vive. Mey li future dar le rason ! 

 

 

 

Yo saluta vos con alt estima. Signatura."

 

 

 

It ne es sin un dolorosi opression de cordie que noi comunica ti trist nova a nor letores. Li sol cose quel consola nos es li grand fortie de ánime quel nor venerat mastro successat conservar in su desfortune. Ti dignitá in li adversitá es li apanage del grand homes e quant grand ha esset li ovre de Edgar de Wahl, to solmen li posterité va monstrar con omni desirabil claritá. 

 

 

 

On mey pardonar nos, si noi renuncia expresser to quo noi senti in ti moment. On ne posse 

 

dir to per simplic paroles. Ma noi es fier posser dir a nor car amico e mastro : "Vu ne ha laborat in van ! Tam long quam noi vive, noi va conservar e augmentar vor preciosi heredage. Mem si de nu noi vell dever carir li apoy de vor autoritá e vor preciosi consilies, noi va continuar vor ovre e lassar nos guidar per vor spiritu. Anc in future vu va esser present in nor memorie e in nor labor. E nor max ardent desir es posser acceptar vos in nor medie pos li guerre, monstrar vos li fructes de nor activitá e far partiprender vos al final triumf del ideal ínmortal a quel vu ha dedicat vor vive!  COSMOGLOTTA 

 

 

 

(*) Vide Cosmoglotta VIII/nr.58 (marte 1929) 

 

 

 

-50 - 

 

DEL ELEMENTARI AL UNIVERSAL

 

Nota del redaction : Li present articul, de caractere scientic, tracta un materie sat desfacil, ma it monstra quant Occidental es apt por li scientie. Noi va con plesura reciver remarcas de nor letores, queles interessa se a tal problemas, particularimen de tis, queles ne have li lingue francés quam lingue matrin. 

 

 

 

Quam mult altri sercheros, li fisicos jui de un facultá, ti de abstraer se del contingentes e perseque con metode e unitá de pensadas li reserches, queles, ili espera it, va aproximar les del solution. Li structura del munde sentibil es un de ti problemas fundamental quel, periodicmen, entusiasma li yunitá; e li reserches experimental o teoretic, queles it genite e es li fonte de ínsuccesses rich in instructiones e in decovritiones famosi. 

 

 

 

Ti ultim quinant annus esset particularimen rich in nov productiones. It esset li decovritiones (scientic e ne poetic) del textura granulari del materie e del electricitá. Li mesure, li contage e li manuament del atomes e del electrones esset li resultate de subtil procedes de investigation. E ti electrone, gran de electricitá negativ, es universalmen expandet. On incontra it in li currente electric, in li auroras boreal, in li materie; in omniloc it presenta li sam aspecte de charge electric ínvariabil e índivisibil, providet per inertie. Corelativmen, on demonstrat li existentie de pluri species de granes de electricitá positiv, ma nequel constituet li contraparte exact del electron. Li max simplic de ili, li proton, possede in facte un charge complementari de ti del electron, ma su masse es proxim 2000 vez plu fort. Li altres, benque suportant charges omnes multiples de ti del proton, ne posse esser tamen considerat quam simplic aglomerates

 

- 51 -

 

 

 

de protones e electrones. Li helion, por exemple, quel lude un rol important in radioactivitá, porta du charges, ma pesa quar vez in plu quam li proton. Talmen li revas del 

 

max grand simplicitá queles vell har posset far li geometric spiritus, ne trova se realisat in li natura, nam ti-ci presenta un dissimetrie marcat inter li electricitá negativ e li electricitá positiv.

 

 

 

Ti dissimetrie es particularimen monstrat in li atome, u li charge positiv e li presc totalitá del masse trova se concentrat in un nucleo central tre micri, durant que li electrones plena li atome de lor gas degenerat. In plu in 1932, du nov particules esset decovrit. In prim li neutron, grane electricmen neutral, tam pesant quam li proton; poy li positon, particule electrisat positivmen, complementari del electron e de sam masse. Ma durant que li neutron presenta un remarcabil stabilitá, it ne es lu sam pri li positon, quel have grand tendentie a anihilar se in presentie de materie. On admisse nu que li nucleos atomic es format solmen de protones e de neutrones. It es lu sam pri li helion (nucleo de helium) quel presenta un stabilitá particulari. 

 

 

 

E it ne es omnicos, nam li teoretic studies tre bon apoyat per li experientie ha monstrat li logic necessitá del existentie de un particule de debil masse, quam li electron, ma neutral, quel on designa per li nómin neutrino. Ti neutrino nequande ha esset observat in statu isolat, quo li teorie explica perfectmen. In fine, mesures fat sur li radiation cosmic ha monstrat li existentie de un grane chargat negativmen e de quel li masse es intermediari de ti del electron e del proton; ti particule, li mesoton, lude un rol important in li composition del nucleos de atomes ponderosi. 

 

 

 

Ne satisfat har decovrit ti divers particules elementari, de queles li tot univers sen(si)-

 

- 52 - 

 

 

 

bil sembla esser constituet, li fisicos ha determinat egalmen li conditiones in queles ti divers particules reacte li unes contra li altres e li leges de ti reactiones o "interactiones". Tande ili ha trovat que, ultra li efectes electric queles ti granes posset exercir e queles hat esset demonstrat de Coulomb, it existet altres de ili, de queles li natura es ni electric ni gravific e que solmen li teories quantic posset explicar. Ti nov forties, nominat "de exchange" es tis, queles regisse in facte li constitution del divers nucleos atomic e queles determina de ili li caractere stabil o radioactiv. 

 

 

 

Talmen, li grand simplicitá, li simplisme, quel devet presider al formation del materie, secun li fisicos qui conosset solmen li electron e li proton, ha fat plazza a un diversitá e un complexitá grandijant. Li universe ne plu sembla esser format de solmen du principies e it ne es absurd pensar a un universe quel vell esser constituet altrimen quam li nor e in quel li roles ludet del electricitá positiv e negativ vell esser invertet. Sin tamen cader in speculationes tam hasardosi, it es possibil, con ti directives experimental e teoretic del fisica actual, furnir nov solutiones a ancian problemas concernent li constitution de nor universe cielest. E ti nov aspectes, noi possede les mersí al labor lent, patient, inclusiv de serchatores utilisant omni medies de un tecnica rafinat. It es interessant notar que pluri sviss fisicos aplicat se ja desde long al studie de ti problemas de unesim linea e que lor contributiones ne es negligibil. On posse citar ci li nómin del prof. Y. Scherrer, quel in li laboratorias del Scol politecnic federal in Zürich fat ovre de pionero e ha fundat un veritabil scole. Prof. R. Mercier 

 

(Ex "Gazette de Lausannen trad. F.L.) 

 

 

 

- 53 - 

 

CHINA ES UN CHARMANT LAND 

 

 

 

"China es un land charmant

 

Quel va pleser vos certmen", 

 

on cantat antey in un operette famosi : "Li viage in China" Charmant ? Ne sempre, quam noi va vider it. 

 

 

 

Yo havet un fratre con spiritu aventurosi. Desde su yunesse, li Celest Imperia fascina le. Do il fa studies in Paris, successa in London in un concurs por un function in li chinés doanes international e rejunte su posto in Mukden. 

 

 

 

Il departe por sempre por chinisar se del cap al pedes. il marita un fémina chinés, vestacha se con un chinés robe, manja con bastonettes. Li sol cose quel il ne successa es lassar crescer su blond toffes de capilles in un tresse flottant. 

 

 

 

Il revenit solmen un vez a Europa vers li fine del ultim secul; poy il desaparit in li profundores del Extrem Orient sin plu dar novas. Su despecte por li europan civilisation esset íncomensurabil. 

 

 

 

Ye li curs de ti unic visite, il racontat me in detalie qualmen li Chinéses reconosse li maladies per plantar aurin e argentin agullies in li pelle del malades de queles ili palpa simultanmen li pulse, que secun su avise, li suprem del medicamentes esset li púlvere de osse fossil, e il ne retenet su admiration narrante me li maniere per quel ili procedet por reconosser li individues atinget del pest. 

 

 

 

In fact, il esset testimon del terribil epidemie quel devastat Manchuria in li aspri hiverne 1895. Terribil cert, pro que it mortat in quelc mensus centenes de milles de malades. 

 

 

 

In omni grand catastrofes populari li homes sercha un sol cose : fugir. Fugir ú ? Pro quo ? Nequi save it, ma fugir tamen, mover, li locos de morte e de suffrentie por 

 

-54-

 

 

 

chimeric u, forsan, it ne fure. Talmen fugit li popul de Manchuria. 

 

 

 

Al frontieres chinés, li servicie del doanes esset debordat. Li homan unde, pestificates e bonstantes inter-mixtet, deversat se sur li vias. Li truppe provat indigar ti inundation. 

 

 

 

Li Europanes hat organisat lor servicie sanitari e examinat scientificmen li Blancos queles fugit egalmen ; li Chinéses, de lor parte, anc procedet al examination del Yelbes, ma secun lor propri maniere. 

 

 

 

Un intensiv frigore reyet. In li circumité de Mukden, on acumulat amasses de cadavres, queles on brulat per inundar les de petrol e li nigri piramides, crulant de córpores a demí carbonisat punctuat li planage... Sub un long avan-tegment quel protectet contra li nord vente, alineat se un range de foteles laccat per cinabre sur queles prendet plazza un procession de medicos-bonzes chinés imbrolliat in lor robes vattat. Ili tenet in manu un long agullie argentin. Li unde del emigrantes defilat avan ili. Chascun del povri culis levat li lappes blu obscur queles vestit le, monstrante su ventre in nud. Li medico-bonze plantat gravmen su picette argentin til li garda in plen abdómine, extraet it, examinat su odore, su colore e, secun indicies conosset solmen de il self, decretat ca li punctuat esset o ne pestificat. 

 

 

 

Il tande redat li brilliantie al agullie per passar it sur li falde de su robe e plantat it denov in li ventre quel presentat se.

 

 

 

Li suspectes esset inquarantenat in un planage nivosi u ili atendet, sovente por morir, malades e bonstantes confuset... 

 

 

 

Quo es astonant, es que nequi, in aparentie, presentat ínmediat seriosi consequentie de su perforation abdomino-intestinal, tant es grand li resistentie del Celeste al prova del 

 

- 55 - 

 

 

 

lesiones, quo vell esser fatal por noi occidentales. Dr. Léon Weber-Bau1er 

 

(Ex MEDECINE ET HYGIENE, trad. F.L.) 

 

---------------

 

 

 

SUR UN FLUVIE DE AFRICA 

 

 

 

Li piroga flotta, levi ; secun li aqua, yo lassa me ear al regulari balansation, al ritme del pales, queles tucha o choca li kil, al plongea de pagayes, al canzon del pirogheros. Millenes e millenes de avies ascende quande ili vide nos passar. It es necessi har videt it por creder a un tal númere. Piscs salta ex li aqua; grand carpes fa mem tam mult aerobaties que ili recade in li canó; on deve solmen ancor metter les in nor casserole. 

 

 

 

Vers midí, li costes apari quam macerat in oleo bollient; li pirogheros ye avan clama : Mali ! Mali ! (Li hippopótames) ; quin gigantes del fluvie es tá, tot proxim, ye duant metres del piroga ; ili svimma, lentmen sub aqua, e ye omni triant secundes, ili veni respirar ye li superficie, sputant aer e aqua con li sam brui quam un cavall; ili monstra alor li musel quadratic, li osse nasal incurvat, li ocules con arcades enorm, quam li gross extremitá del telescop; quelcvez li tot dorse apari, vast canapé rugosi. 

 

 

 

Li piroga redeparte ; li facies ride, monstrant li blanc dentes ; li nud torsos brillia sur muscules plu activ, li brasses incirculat con ligne fa efortie; noi naviga con ardore. Altri pirogas svimma contra li currente, li Bossos profita del vent, erecte un segle tam lacerat e repezzat quam lor propri chifones. It es exactmen in li ton nigri.

 

 

 

Li nocte cade, dulcimen luminosi, li pirogheros canta in li serenitá pur del obscuritá, li voces yun del avan responde al basses del homes del detra, li avies ha reunit se e crucea nos per gruppes. Li chef piroghero, nud, 

 

- 56 - 

 

 

 

sedent avan li flamme plicat per li vent, sub li arcade de junc textet, rostant ye li brase un pisc, es li simbol del primitiv humanitá. 

 

 

 

(Trad. J .J .Joho) Dr . Fred Blanchod 

 

-----------

 

 

 

LI ANELL DEL TERRA 

 

 

 

Un long e minuciosi observation del ciel ha permisset al astronomes concluder que nor terran glob have tre probabilmen un anell quam ti de Saturn, ma minu densi. It ne es visibil de noi, ma vell esser tal si noi vell posser plazzar nos sur un altri planete de u nor terra con li lun es observabil.

 

 

 

Ti anell es composit de tre numerosi e tre litt satellites tornant chascun índependentmen del altres circum nor planete, ye un altore de circa 30 a 40'000 kilometres. On crede que ti materies es forsan to, quo resta de un ancian litt lun quel ha dissplittrat se. 

 

--------------

 

 

 

LI ELECTRIC CURRENTE CHE LI VIVENT ENTES 

 

 

 

In un comunication al scandinavic societé de neurologie, du dan scientistes, li professor Jensen e li doctor Egest afirmat que li fenomen del vive es strettmen ligat con li fenomenes del electricitá. Secun ili, un parte del energie absorptet de un ente vivent con li nutriment, li aer, li sole, es transformat in electric energie, quel prende un static form presc equivalent a ti del potentiale existent inter du poles de un pile. Cert organes del homan córpor, por exemple li cordie e li cerebre, transforma ti static electricitá in dinamic electricitá, quo genite li cordial e cerebral undes. Li experimentes de ti scientistes ha demonstrat que li electric currentes existent 

 

che li vivent entes es stabil, ma que ili posse suportar charges causat del biologic fenomenes. 

 

 

 

Pluri experimentes fat sur scureles ha mem demonstrat que chascun animale possede un electric camp e un magnetic camp. 

 

- 57 - 

 

 

 

7 CELLULES DE SALTSJOEBADEN 

 

 

 

In Saltsjoebaden, proxim Stockholm, trova se del max grand observatorias del munde, quel protecte, in li funde de un puteo profund de 18 metres, li max preciosi colaboratores del International Buró del témpor : li 7 pendules queles da li sideral clocca, to es li durada invariabilmen marcat per du passages consecutiv de un stelle in li meridie del loc. 

 

 

 

Ti 7 pendules es includet in 7 cellules e null homan ente es autorisat intrar. Li minim litt choca, li minim soffla vell posser, efectivmen, trublar li functionament de ti pendules de queles li mecanisme es mantenet in li absolut vacuitá, in un constant pression e ye un uniformi temperatura de 12 gradus. Un homan presentie vell adhaltar li temperatura de un demí-gradu e vell efecter, in li movement del pendules, variationes de un decesim de secundes, de quel li consequenties vell esser tre grav. 

 

----------

 

 

 

ESQUE VU SAVET... 

 

 

 

Que li saltarelles, pudrat de sucre es considerat quam delicatesses e manjat quam tales in Japan... 

 

 

 

Que li apes, por producter un demí-kilo de miel deve visitar 7 milliones de flores. 

 

 

 

Que li mannes es medialmen 12 centimetres plu long quam li féminas... 

 

 

 

Que li chinés alfabet contene plu quam 40000 signes... 

 

 

 

Que li chassa por li pelisses causa chascun annu li morte de 45 milliones de animales... 

 

 

 

Que li unesim bastament evenit in li annu 3758 ante Cristo, ye li construction del piramide de Keops... 

 

 

 

Que, in li antiquitá, ja existet homes immensimen rich. Por exemple ye su morte li Romano 

 

Cecilius lassat in li annu 8, un fortune de 15 milliones de talentes, 270000 brutes e 5000 

 

sclaves. 

 

-58- 

 

 

 

EMANCIPATION E SUICIDIES

 

 

 

Li transformation del mores have quelcvez curiosi consequenties. Por exemple in Turkia desde li emancipation del feminas, on constata numerosi suicidies pro amore, fenomen completmen inconosset in li Old Turkia. It apare que li letura de romanes e li influentie del cinema - coses de queles li turk fémina es tre avid - es li principal causes de ti crescent suicidies. 

 

 

 

It es evident que li turk femina, antey inprisonat in un harem u ella passat su témpor manjar sucrages, ne havet rasones por mult trublar su imagination. 

 

 

 

LI ORIGIN DEL CRESCCENT 

 

 

 

It acte pri li litt pane quel on trova ancor (quelcvez) in li panificatorias del neutral landes. Su nascentie origina in un considerabil eveniment historic : in li assedie del cité Vienna per li Turkos in 1686. Just por festar li fine de ti assedie li panificator Vendel creat li crescent, quel depoy, expandet se partu. 

 

 

 

In 1916, li viennesi panificatores ne obliviat comemorar li 250-ésim anniversarie de ti creation. 

 

 

 

LACONISME ! 

 

 

 

Li comte de Grammont havet du filias. Un esset grass e li altri magri. Li comtessa, su marita, petit le scrir a illas e redit it a il tam sovente que finalmen, enoyat, il prendet li plum e scrit al unesim : "Mi filia, amagra vos" e al duesim : "Mi filia, agrassa vos". Li comtessa vidente le cluder li lettres tam hastosimen expresset su astonation. "Illas besona, li comte dit, solmen executer to, quo yo ordona, e illas va haver mult a far". 

 

-----------

 

 

 

A su soldates, queles demandat le aqua, li roman generale Marius respondet : "Vu va trovar it in li camp del inamicos". 

 

- 59 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.4.44) 

 

 

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Haller, Fr. 5.--; K.B. Karlén, Fr. 5.--; J. Feierabend, Fr. 4.--; M. Huguenin, Fr. 4.--; Johalf, Fr. 3.--; R. Berger, Fr. 3.60; B. Hammar, Fr. 3.--.

 

 

 

Cordialissim mersi ad omnes ! 

 

-----------------

 

 

 

SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL (CAPO) 

 

 

 

Pro indeterminat absentie de nor presidente e de grand númer de coidealistes, noi informa nor membres que noi deve procrastinar li projectet reunion del SAPO til august o septembre o mem octobre. 

 

 

 

Secun nor question in li ultim numeró de Cosmoglotta, li recivet responses es omnes favorabil un reunion in BIEL (quel es max central). Tande noi peti nor membres ja reservar un soledi a nor movement e noi espera por ti projectet reunion, malgre li numerosi deves de chascun, un important partiprension. 

 

 

 

Noi anc va acceptar con plesura omni propositiones o projectes scrit e bon studiat por li developament de nor movement, qui vell esser discusset in nor assemblé. Tis-ci deve esser misset al secretariatu in Chapelle adminim un semane ante li date del reunion. 

 

-------------------

 

 

 

UN RECTIFICATION 

 

 

 

Til nu, noi ha anunciat un brochura dé 8 pagines sub li titul de: "Wieso ist Occidental die leichteste Welthilfssprache?" ; it actet se del unesim edition. Nu li brochura ha esset completat (16 pagines, printat) in un duesim edition sub li titul: "WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGULTIGE WELTHILFSSPRACHE ?, precie Fr. 0.40.

 

 

 

CONTENETE: - Novas de nor mastro. Del elementari al universal. - Divers literatura. 

 

---------------

 

 

 

Multiplicat del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE 

 

- 60 - 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.