| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 059 (jun 1944)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 

 

Redaction e Administration: 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95 

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56)      Junio 1944 Nró 59 (6) 

 

-------------------

 

 

 

QUELC REFLECTIONES PRI NOR LINGUISTIC LABORES 

 

 

 

Ante quelc mensus, li Sviss Esperanto-societé anunciat in li presse li aparition de un nov cursu de Esperanto in 5 lettres instructori de 8 págines chascun, quel it recomendat al publica per li secuent paroles, particularimen lurativ : "Vu posse coresponder con li tot munde e far comprender vos partú ! Seductet per ti promesse, li naivon compra ti clave universal de 40 págines, perstudia conscientiosimen li 5 lectiones e just quande il ariva al ultim págine e ja senti se invadet de delicie al pensa que su penas es nu finit e que il va posser recoltar li fructes de su labor, il lee con consternation li secuent frases . 

 

 

 

"Per to vu ha aquisitet li conossentie del fundament de nor lingue. Ma it vell esser tro bell, si ti rudimentari conossentie vell suficer por esser un esperantist acompleet. Vu nu have un idé pri li squelette del lingue, ma it es necessi completar it per carne, nerves, tendones, organes, derma e capilles. Nam lu tot es un perfect ovre artistic."

 

 

 

Povri naivon ! 

 

 

 

It es un long via del famosi gramatica con 16 régules til li cursu de 5 lectiones e un via ancor plu long de ti 5 lectiones til li mastrisation complet del max facil lingue nominat ESPERANTO. 

 

 

 

Ma, in realitá li usator del 5 lettres instructori

 

- 61 - 

 

 

 

comensa grattar se li cap mem ante que il ariva al ultim lection. Il incontra un grand númere de paroles queles apare le strangi e extraordinari e il vell voluntarimen reciver un explication justificativ. Ma li autores del Esperanto-cursu ha previdet anc ti casu e ja sur págine 2 ili hasta dissipar li mal impression per li secuent declaration preventiv : "Ples ne lassar vos irritar in li curs del studie per paroles queles a prim visu sembla vos strangi e bizarr. Glissa sur ti paroles e accepta li afirmation de genial lingue-scientistes ( ! ) que Esperanto representa in su 

 

totalitá li max alt perfection ! " Quo vell dir li gast del restaurant, si li garson, adportante le li manjages, vell declarar le in sam témpor : "Ples ne lassar irritar vos per li strangi sapore de ti pezze de carne. Glissa sur ti carne e accepta li afirmation de nor chef-cocinero que li repaste in su totalitá es un perfect mastre-ovre culinari ! ? 

 

 

 

Li bluff esperantistic pri li celebri "16 regules del Fundamento" ja ha fat ínnumerabil victimes, ne solmen pro que li lingue human es un instrument mult tro delicat por posser esser codificat per un minimum de simplicissim e mecanic regales, ma anc e precipue pro que ti 16 regules self es un fonte de constant erras e conflictes con li san rason. Un tot serie de desfacilitás totalmen ínconosset in li lingues vivent e in li naturalistic mundlingues, queles ta ne mem constitue un problema a soluer, ha esset artificialmen introductet in Esperanto, o plu precismen ha nascet ex li mal construction de ti lingue. Pro to li necessitá, editer talnominat "complet" gramaticas 

 

de plu quam 500 págines in li specie de ti de Kalocsay e Waringhien. Li autores explica o efortia explicar in ti ovre quande on deve usar li sufix -eco e quande on posse forlassar it ; ili prova - in céteri sin success - soluer 

 

-62-

 

 

 

Li conosset drama -ita = -ata ; ili explica li diferentie inter -ig e -iĝ e da un multitá de altri linguistic consilies. E malgré to un grand quantitá de problemas resta ínsoluet, nam anc li max "complet" gramatica ne posse explicar omnicos. Ma li grand male de Esperanto realmen ne jace in ti problemas ínsoluet, ma in su vicies fundamental queles li gramatica posse solmen inregistrar sin esser capabil furnir rasonabil justification del solution adoptet (formation del plurale, obligatori acusative, tabelle del pronómines corelativ etc.). It es interessant observar li reaction del "fideluloj" quande on tucha a ti vulnerabil punctus e quande on posi les pri tis-ci quelc questiones índiscret. 

 

 

 

Noi have ta in prim loc li masse del fanaticos por queles Esperanto ha devenit un veritabil religion. Ili simplicmen refusa discusser e jetta li anatema contra li hereticos queles audacia suspecter li infallibilitá del "kara majstro". Poy veni li minu feroci specie quel monstra un cert comprension pri li dubitas queles assalta li candid aprendente. A ti specie apartene li autor del 5 lettres instructori qui prova salvar li situation declarante : Ne ocupa vos pri to quo sembla vos strangi e íncomprensibil : genial lingue-scientistes judica Esperanto quam ínsuperabil mastre-ovre ; ili es plu intelligent quam vu, ples do acceptar li lingue tal qual it es. Credo quia absurdum. Li triesim specie de defensores de Esperanto comprende que un tal demonstration un poc simplistic ne sufice. Ili do hasta adportar lingual explicationes, provante justificar per "fas et nefas" li max índefensibil defectes e aberrationes gramatical. Noi hasta adjunter que, omnicos considerat, li duesim specie es nos decidetmen plu simpatic quam ti ultim. Finalmen 

 

noi ancor have li - probabilmen sat numerosi - gruppe de tis queles, comprendente li ínpossibilitá

 

- 63 - 

 

 

 

defender coses índefensibil, francmen aconosse li superioritá de Occidental, ma pro motives sentimental o rasones de oportunitá crede dever restar fidel a Esperanto. 

 

 

 

It es ver que in mani concernenties, li tache del defensores de lingues artificial ne es facil. Si noi questiona un instructor de quelcunc vivent lingue pri li rason de ti o ta anomalie o illogicitá in gramatica, sintaxe o vocabularium quel noi ha incontrat in li curs de nor studie, li professor va, si il es bon etimologist e historico, posser explicar ti anomalie, ma quande it acte se pri evident íncongruitás, noi deve contentar nos per li facte que li cose es tal qual it es ; noi posse solmen inregistrar it e it servi a necos epilogar pri su causes. Ma li autor de un lingue artificial ne es in li felici situation posser far tacer per un geste de manu criticas justificat. On expecta de il que il es capabil justificar su ovre. Anc nor mastro Edgar de Wahl ne escapat ti obligation. E it es just su responses a nor questiones queles revela li tot profundore de su filologic conossenties. Ma to quo distinte le del doct comentatores e gramaticos reyent in li altri campes es, que il ne prende se por un modern Pico de la Mirandola. Il ne have un response peremptori pret a omni questiones, e it existe mem problemas queles il categoricmen refusa soluer per autoritativ ukas. Ante li guerre yo havet con E. de Wahl un discussion pri un serie de lingual questiones, inter queles trovat se ti del adaptation del grec paroles scientic al fonetica e al leges de derivation in Occidental. E in ti 0casion il scrit me lu secuent : 

 

 

 

"... Do on ne deve trovar un tal regul general quam in li regul DE Wahl por li verbes, ma til nu Wahl ancor ne ha posset trovar un tal regul, e yo ne save ca it va esser possibil

 

-64-

 

 

 

trovar un tal. In omni casu anc li mult criticantes e auxiliatores ne ha trovat un tal. Ili ples trovar un regul e proposir it a nor academie, ma on expecta omnicos de me ! Yo ne es ni un deo omnisavent, ni un papa ínpeccabil, ma un serchator, un precursor e explorator. Yo ne vole decretar, yo vole solmen consiliar. Li pseudo-scientie decreta, ma li ver scientie sercha e explora."

 

 

 

Ti franc declaration de nor mastre, qui es íncontestabilmen li max alt autoritá vivent in dominia interlinguistic, contribue plu mult a su glorie quam omnicos altri junt quo noi posse alegar in su honor. 

 

 

 

Si noi analisa li ovre de sr. De Wahl sub ti vis-punctu, noi posse constatar lu secuent : li autor de Occidental ha successat quam unesim crear un lingue in sam témpor max regulari e max natural. Per to il ha posit li mundlingue sur un firm base, nam su fundament es ínataccabil. Ma ta u por li un o altri problema il ne ha trovat un solution scienticmen bon fundat, il ha refusat obtruder al usatores del lingue un decision basat solmen sur un arbitrari decision personal - quam to es li casu in Esperaranto - ma il ha dat libertá. E ta u un acceptabil solution posset esser obtenet per diferent vias egalmen justificabil, il ha intentionalmen submisset li problema al practic experientie, lassante a ti-ci li ultim decision. 

 

 

 

Pro to noi have in Occidental un grandissim númere de regules e elementes gramatical (quam por ex. li regul De Wahl, li formation del plurale, li conjugation, li liste de afixes etc.) queles es por sempre ínmutabil, ne pro que un dictator o un congress ha declarat les quam tal, ma pro que quelcunc modification constitue un scientic inpossibilitá. Apu tis-ci existe un relativmen litt númere de casus queles oferta pluri possibilitás de solution 

 

-65-

 

 

 

egalmen justificabil de teoric vis-punctu, ma u li practica ja ha decidet in favor del un o altri solution. E finalmen noi have an tre litt númere de problemas tam desfacilmen codificabil que noi considera li libertá in usation li sol possibil e anc max rational solution. 

 

 

 

On posse assimilar ti casus a tri etappes in li fixation definitiv del lingue. Ili ducte del plen libertá al fixation de formes clarmen preferet in práctica e de ta per un últim processu al stadie del ínmutabilitá. Noi posse ilustrar to per un practic exemple :

 

 

 

Teoricmen, tri manieres de formation de paroles con prefixes es egalmen corect e admissibil : 

 

 

 

adportar apportar aportar

 

adnexion annexion anexion

 

adtractiv attractiv atractiv

 

obpression oppression opression

 

subposition supposition suposition

 

 

 

Ma li practica ha ja de long fat un nett separation inter li gruppe I de un láter e li gruppes II e III del altri láter. Li complet formes adnexion, obpression etc. in realitá nequande ha esset practicmen usat e on posse considerar ti metode de formation del paroles quam definitivmen liquidat. On usa it solmen ancor sporadicmen in casus u on vole intentionalmen sublinear li idé de composition. Ma tre sovente li formes complet have in Occidental anc facticmen un altri sens quam ti quel resulta ex li formes assimilat queles ha, in li curs del evolution, mutat lor signification original. Talmen "subposir" have un altri sens quam "su(p)posir" benque etimologicmen it es li sam parol. 

 

 

 

Per ti decision del practica, li problema del assimilation del sufixes ha interim ja transgresset li stadie del plen libertá e ha intrat in ti del alternativ solution II e III. 

 

-66-

 

 

 

Ma li evolution ne va haltar ci. Obligatorimen e ínevitabilmen li practica va ducter a ulteriori discrimination inter li du gruppes restant, til que finalmen va restar sol metode acceptat quam solution standard per gradual convergentie del preferenties. Desde ti moment li problema ha preterpassat li duesim stadie e intra in ti del definitiv solution. 

 

 

 

Ex lu precedent resulta que li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica. In li max mult casus ili concerne presc exclusivmen li vocabularium e resulta in li elimination de paroles antiquat o de paralel-formes rarmen usat. Li decisiones del Academie ratifica alor simplicmen un situation facticmen ja existent. 

 

 

 

Ma in cert casus, li Academie va esser fortiat prender un decision anc in questiones queles ancor ne ha esset soluet definitivmen per li practic experientie. Si un dat problema posse esser soluet per du vias egalmen justificabil, li Academie va determinar ti quel es preferet del majorité del usatores e aplicar it in li redaction del manuales e in li publication de su oficial comunicationes. It es in facte desirabil que li material de studie por li comensantes mey esser presentat in maniere homogen e unitari. Yo posse ilustrar ti punctu per li problema del ortografie. In comensa, nor Oficial publicationes esset redactet con preferentie in ortografie historic (etimologic), ma plu tard noi usat in Cosmoglotta experimentalmen anc li ortografie simplificat. Li practica sembla har demonstrat que ti scrition simplificat jui li favore del majorité del usatores e it es a previder que li Academie va imposir ti ortografie por li redaction del futuri

 

 

 

- 67 - 

 

 

 

manuales e por li redactional publicationes in Cosmoglotta. Ma - e to es important - ti decision va solmen esser fat pro motives de practica e it ne significa li definitiv elimination del historic ortografie. Tis queles prefere ti ultim va haver li jure usar it anc in future por lor privat scopes; it va esser definitivmen supresset solmen quande li practica va har índubitabilmen sanctionat su desaparition. 

 

 

 

In quelc tre poc casus li opiniones es ancor tant flottant que un perceptibil preferentie por li un o altri solution ancor ne ha cristallisat se ex li experientie. Advere ti casus es tam poc e tam ínimportant que it presc ne vale li pena aluder les ci. Si yo cita les malgré to, yo fa it solmen por statuer un principie. E ti principie es : In tal casus on mey dar complet libertá : to es li max logic e anc li sol rasonabil solution. Yo save que ti libertá ne es secun li gust de omni usatores, ma noi deve haver li corage prender cert responsabilitás. Certmen, it vell esser íncomparabilmen plu facil electer un del solutiones proposit e imposir it per autoritativ ukas. Ma quo noi vell ganiar per tal metodes ? Li exemple de Esperanto es ci tre instructiv. Zamenhof ha imposit li usation del sufix -ujo por li nómines de landes: Germanujo, Svisujo, Francujo etc. (Occ.: Germania, Francia, Svissia etc.). Ma ti sufix es considerat quam tam desbell e ínfelicimen selectet que li majorité del esperantistes hasta vicear it per li plu natural finale -io (Germanio). Ti form ancor ne es perfect, pro li fals accentuation (Germanío) e li sol natural solution vell esser -ia quam in Occidental ; ma in omni casu it es plu bon quam "Germanujo" . Or ti nov form "Germanio" constitue un flagrant violation del "netuŝebla fundamento" e it ha esset li cause de ínnumerabil 

 

 

 

-68- 

 

 

 

protestationes ex li ranges del "fidelaloj". E ti protestationes directe se ne solmen contra li viceation de -ujo per -io, ma contra omni noviformationes in Esperanto. Li querelle dura ancor e it va durar tam long quam li "Fundamento" resta íntuchabil. In se self, ti situation in Esperantujo lassa nos índiferent, ma noi tira ex it ti preciosi constatation : to que es contra li leges del vive have null chance de duration e omni provas de arbitrari solution va solmen haver quam consequentie crear un veritabil cáos ta u li absentie de alquel regulation, it es li reyia del libertá, permisse nos tirar nos facilmen ex li afere tal quande li practica va self har max elegantmen soluet li problema.

 

 

 

Adplu on ne mey obliviar que Occidental es li sol lingue auxiliari quel es in li felici situation posseder un fundament rocc-solid e resistent a omni provas de ulteriori "amelioration". It es basat sur li leges del vive e noi mey tranquilmen lassar a tis-ci li tache soluer per via de experientie anc li tre poc e in se self ínimportant problemas por queles noi es ancor in sercha de un definitiv, unitari e linguisticmen ínataccabil regulation. 

 

 

 

Per ti maniere noi anc economisa li témpor por li interprension de altri, íncomparabilmen plu important taches. Yo, por ex., considera quam un del cardinal taches del Academie pos li guerre li perfinition del standard-lexico Occidental-Occidental. Si vu consulta quelcunc lexico bi-lingual vu va constatar que it es relativmen rar que a un parol in dat lingue coresponde un precis parol del altri lingue con li sam númere e con li sam intercoincidentie del sens extendet. In li max mult casus li divers paroles have un plu strett o un plu extendet signification quam li corespondent parol ex un altri lingue e to mem inter li sam

 

- 69 - 

 

 

 

familie de lingues. Noi deve por ex. definir exactmen li sens de paroles quam "ignorar", "concurrer", "competir" etc. Esque por ex. li verb "ignorar" va haver, quam in german, solmen li signification de "intentionalmen ne atender alquicos" o solmen li sens de "ne saver alquicos" quam in francés o omni du senses quam in anglés ? Esque noi va admisser li verb "concurrer" con su derivates solmen in su limitat sens etimologic quel it have in anglés (concurrence) e usar li verb "competir" por li sens plu extendet e specialmen comercial de F. "concurrence" G. Konkurrenz H concurrencia etc" o esque noi va in ti special casu considerar "concurrer" e "competir" quam sinónimes ? Li question sembla ínimportant a prim visu e támen noi va besonar un autoritativ definition, nam li exact signification del paroles con lor senses extendet es li condition "sine qua non" del usabilitá de un mundlingue in juristic e diplomatic documentes. Secun quant yo save, un sol autor ha til nu interprendet tal labor ; it es Marcel Pesch in su "vortaro Ido-ldo". Il ha tre bon comprendet li importantie de ti problema, ma il sembla har basat su definitiones presc exclusivmen sur tis queles Larousse da por li lingue francés. Or ti metode es tro primitiv e tro arbitrari e li problema es soluibil solmen per li colaboration de expertes apartenent al cardinal lingues occidental. Ti tache deve do esser reservat al nov academie international quel va esser fundat pos li guerre e it va postular de ti-ci un labor metodic de pluri annus. Ma li ovre unvez finit va esser li standard-ovre de Occidental, servient al elaboration del futuri grand léxicos Occidental-national e vice versa. On vide que si til nu noi ha diligentmen laborat, nor taches ancor ne es finit e noi mey do armar nos por li grand eforties queles noi va dever furnir in li futur. 

 

- 70 - 

 

 

 

LIBRES POR LI PEDAGOGOS 

 

 

 

Noi ha recivet de nor activ coidealist Ric Berger su tri ultim libres de dessin : "La perspective simplifiée (Li perspective simplificat), "Le dessin de plantes" (Li dessin de plantes), "Le croquis rapide" 3me. partie (Li esquisse rapid, 3im parte). 

 

 

 

Sr. Berger es un specialist del divers problemas concernent li docentie del dessin. Li liste de su libres ja es long desde su mastre-ovre li "Didactica del dessin" e noi crede que nor coidealistes pedagogos, e anc tis queles aprecia li dessin, va esser max interessat conosser su ovres. Benque scrit in francés, noi opine que ili va esser util por li docentie del dessin, nam li numer de ilustrationes va in presc omni casus suficer al comprension del metode. 

 

 

 

"Li perspective simplificat" es un ovre atendet desde long témpor e it va dar un nov impuls al docentie del dessin per permisser al max retardat eleves representar quocunc volúmine con surprisant facilitá e sin erra possibil. 

 

 

 

Ti perspective nominat "axonometrica" ha esset introductet in li populari scole del Tchecos con li auxilie de un impressionant exposition in ocasion del Congress international del dessin in Praha in 1928. Desde, it ha imposit se in li pluparte del landes de Europa. 

 

 

 

In 60 leciones graduat, ilustrat de plus quam 500 figures, ti cursu monstra qualmen on deve docer li dessin del pluparte del objectes usual. Ti objectes es grupat secun li formes geometric simplic, queles constitue tam mult centres de interesse. Successivmen es studiat li paralelipiped, li quadrat prisme, li cube, li circul, li cilindre, li sfere e li objectes de queles ti formes resulta. In 64 pagines ti ovre exposi omni possibilitás del nov perspective. (secue p. 72) 

 

-71-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET(30.5.44) 

 

 

 

Sr. B. Hufenus, Fr. 2.--; Ferd. Haller, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. Cheseaux, Fr. 1.80; Dr. J. Eyer, Fr. 3.50; W. Leuenberger, Fr. 1.--; Major H. Tanner, in memorie de Seniora Clémence Tanner-Muller, Fr. 20.--; sr. H. Keck, Fr. 10.--; R. Kocher, Fr. 2.--.

 

 

 

Cordialissim mersi ad omnes ! 

 

-----------

 

 

 

(secue del p. 71) 

 

 

 

Utensiles, instrumentes, vehicules, domes, villages es representat in ingeniosi maniere, in dessines facil a reproducter al nigri tabul. 

 

 

 

Li ultim capitules es consacrat al aplication del axonometrica al dessin tecnic. 

 

 

 

Precie del libre 3.50 obtenibil che li autor : Sr. Ric Berger, prof., MORGES (Svissia) 

 

 

 

In li proxim numerós, noi va parlar pri li du altri libres. F.L. 

 

--------------

 

 

 

DU NOV SUCCESSES 

 

 

 

de Occidental va esser recenset in li proxim numeró de Cosmoglotta. 

 

---------------------

 

 

 

-- On ne deve combatter omni inamicos con li sam arme. 

 

-- Li formicas continua lor activ labore malgré li sapates homan. 

 

-- Li homes es infelici e acusa li deos; ma ili self, per lor erras e per lor stultitás, porta li pondere del calamitá. ( Homero ) 

 

-----------

 

 

 

CONTENETE: - Quelc reflectiones pri nor linguistic labores, de A. Matejka. - Tri libres por pedagogos. Divers. 

 

--------------

 

 

 

"WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGULTIGE WELTHILSSPRACHE ? ", brochura de 16 pagines, Fr. 0,40.

 

-------------

 

 

 

Multiplicat del Institute Occidental, CHAPELLE 

 

-72-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.