| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 066 (jan 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Januar 1945 - Nró 66 (1)

 

--------------

 

 

 

ORIGINAL AFORISMES IN OCCIDENTAL

 

Ne critica li actiones de alqui ante esser totalmen informat pri su situation e motives.

 

Per su desir vider li granditá ínremarcabil, un hom revela su micri caractere. Il mey esser sin invidie: alor il have un trate de granditá.

 

Lu ver e lu bell es sincermen amat solmen de ti, quel ama it sempre, índiferent qui producte it.

 

Li cultivation spiritual de omni hom resulta max clarmen ex li facte, por quo il have témpor e por quo null

 

Noi vell haver un altissim cultura, in casu de ne mancar li prim condition por it : Li cultivat homes.

 

Excusas por li altres monstra por quo on self es capabil.

 

Cert persones ne es protectet contra deceptiones per conossenties de homes ma per un egalmen infam caractere.

 

Infin valore de alt capacitás mental es to, que altres crede in ili.

 

Li hom ne honta esser to, per li nómin de quo esser titulat il prende por un ofense.

 

Un viage tra nor cap porta nos plu lontan quam deci viages tra li munde.

 

Per su desir que on desatente grand talentes, li hom mediocri revela su mediocritá. Il mey esser sin invidie: alor il have un grandore.

 

A.E. Cortinas, Lugano 1945.

 

 

 

AMBITION MAL PLAZZAT

 

Lord Alness raconta in su autobiografie li sequent historie:

 

Durant un politic reunion, un del candidates, in li exposition de su programma, lassat invader se del patriotic emotion e emfaticmen declarat:

 

- Yo nascet Anglese, yo vivet Angles e yo espera morir Anglese.

 

Tande un voce exclamat: Vu have do null ambition!

 

-1-

 

 

 

BREVI HISTORIE DEL GRAFOLOGIE

 

Li max ancian studies grafologic esset fat per li roman historico Sueton, quel vivet in li témpor del unesim secul pos Chr. e quel ha dit har analisat anc li scritura del imperator Augustus. Poy, durante un e demí mill annus, li publica audit necos pri li evolution del scientic grafologie, nam solmen in isolat conventus on laborat al perfection de ti scientie e anc valorosi documentes esset publicat solmen pos mill annus.

 

 

 

In li annu 1622 aparit un micri scrite in Capri, li autor de quel esset professor Camillo Baldo quel actet ta quam excellent medico. Li titul de ti brochura esset li sequent: "Trattado come da una lettere missiva si cognoscano la natura e qualità del scrittore".

 

Presc in sam témpor un cert Marco Sevarino, un napolitan medico, comensat un ovre pri caracter-analise ex li scritura (Vaticinator sive Tractatus de divisationes literalia). Ma li medico, pro que il morit del peste, ne posset terminar su ovre.

 

In li annu 1624 un micri scrite aparit in latin lingue (traduction) a Bologna per quel li difusion del scientic grafologie exter Italia esset iniciat.

 

Leibnitz, Lavater e mem Goethe ocupat se intensivmen pri grafologic studies. Secun certi documentes Georg Sand deve har obtenet ja in ti témpor eminent successes in li dominia del caracteriologie per scientic grafologie.

 

In li sam epoca Abbé Flandrin publicat diversi ovres pri grafologic caracterologie. Su disciplo, Abbé Hippolite Michon (1806-1881) es nominat con jure li patre del scientic grafologie. Il ne solmen dat a it li nómin, ma fat de it, per li fixation de plur experimentat regules, un objecte de scientic investigation. Li max important ovre de Michon aparit in li annu 1875 sub li titul : "Système de Graphologie".

 

In li sam témpor, durante que Francia comensat ocupar se pri li studies grafologic de Michon, li german teolog Adolf Henze astonat li munde per si exacti analises de scritores conosset. Li sistema de Michon introductet se rapidmen in Germania e Svissia. Disciplos de il, quam Crépieux-Jamin, completat su sistema e in consequentie creat li doctrine del "resultantes".

 

Specialmen a mentionar es li facte que plu tard li famosi erudite Cesaré Lombroso ocupat se exclusivmen pri scrituras de psichic malades e criminales. Il anc publicat ovres quam li "Manuale de Grafologie" aparit in 1895 in diferent lingues. In Germania, Langenbruch, Busse e Preyer aquisitet un grand reputation in grafologic investigationes; e hodie ti scientie posse esser nominat un branche del psicologie. Li scritura clarmen demonstra nos li mental statu de un hom. (De Paula Muller-Büche in Mitteilungen der Schweiz. Gesellschaft für Charakterforschung, trad. K. Hamburger. St. Gall)

 

-2-

 

 

 

STANDARDISATION DE OCCIDENTAL

 

Por plur centenes de paroles international existe duplic formes inter queles it ne es facil saver quel es li max bon. E de Wahl sagimen inscrit li du in li unesim dictionariums, con li intention lassar li practica decider. Ma hodie li practica ha durat sat long por que noi posser selecter li max bon form, nam duplic formes es tre genant por li scritores queles hesita chascun vez.

 

Li interimari academie, quel labora desde presc du annus por standardisar nor lingue, ha cuidosimen selectet li form max recomendabil quel va esser insertet in li nov dictionarium Deutsch-Occidental e Occidental-Deutsch, aparient bentost. Plur centenes de duplic paroles ha esset talmen reductet a un sol parol. It ne es possibil citar ci omni ti paroles, ma noi crede necessi indicar ja li form selectet del precipue frequent paroles, pro que noi intente usar it exclusivmen desde hodie in Cosm. por acustomar nor letores tam tost quam possibil. Li ancian form ne plu usat inter parenteses:

 

sequer (secuer) es analog a quel, qui, qualmen, etc.

 

fugir (fuir, fuyir) de quel es derivat fugitive, refugie

 

mentir (mentiar), dementir (dementiar)

 

beyar (bear) por evitar colision con beat (= felici)

 

Pro rasones de eufonie, li paroles finient con ct e sm adjunte in general un e, do aspecte, facte, nationalisme, germanisme, etc.

 

Li son ch del grec es scrit c ante o, a, u, e ch in altri locos. Ti solution, quel esset indicat quam recomendabil ja ante 10 annus de E. de Wahl, permisse derivar regularimen li plupart del paroles international: monarch, monarch-ist, monarch-ie, etc.

 

vitrail e email, formes desfacilmen pronunciabil e introductet contra li desir de E. de Wahl es viceat de esmalte e vitrale.

 

tost es adoptet por significar F. tôt, D. früh

 

toast resta por traducter li parol anglesi significant discurse

 

Un brochura resumant omni argumentes exposit in discussiones e justificant li decisiones fat va esser bentost publicat.

 

DRACONIC MEDIE

 

Charondas, legislator del Thurianes, ordonat que quicunc volet abolir li leges o crear novis, devet presentar se avan li popul con li corde circum li col, a fin que si li novitá ne esset universalmen aprobat il mey esser strax strangulat.

 

-3-

 

 

 

PRONOMINES E SCHEMATISME

 

Li sequent articul esset inviat de E de Wahl al revúe Novialist de Stockholm, quel, secun un lettre adressat li 16.2.39 al redaction de Cosm., acceptat publicar it. Ma li guerre impedit ti publication, fante cessar li edition de Novialist.

 

Felicimen noi hat conservat un copie de ti articul, quel aclara un punctu tre important del gramatica del lingue international, ti del pronomines. Noi posse do hodie liverar a nor letores ti preciosi ultim contribution de E de Wahl, pensante con tristesse que ti voce, quel durante 60 annus, ductet li interlinguistica vers li perfection, ha forsan tacet por sempre.

 

E nu, vi li articul:

 

In Novialist, Sr Campus Lima ha scrit su remarcas pri li form del pronomines. Il prova constructer un regulari schema paralel par li nominativ - objectiv e possessiv formes del pronomines, e veni naturalmen a formes ne tre natural.

 

It ya es un question, esque it es necessi haver un schematic regularitá o paralelitá in li pronomines personal, o ne.

 

Li tendentie productet per Sr. Lima sembla me diametralmen oposit al psichic leges: fortmen individualisar e diferentiar lu proxim, lu sovente usat e amat; e schematisar e regular lu lontan, rar, foren.

 

E que es plu proxim e individual quam li pronomines personal? ego, tu!

 

Ja li plurale nos, vos es plu generalisat.

 

In antiquitá anc ti generalisation ne impedit li comprension, proque li parlada esset acompaniat del geste, clarmen diferentiant li "vos" de li "nos"; adplu per li form self del verb usat.

 

Hodie it es altrimen! Si on parla per telefon o audi li radio, li geste manca, e li tro grand similitá posse provocar desagreabil miscomprenses, e specialmen on deve egardar to in un lingue international quel 1/ es sempre un lingue foren e sovente parlat pro to con un foren accentu e 2/ ne have plu li diferente verbal formes secun li persones.

 

Por ex. in Fr. li formes nous o vous es suficentmen diferentiat per li form verbal: " nous avons o vous avez". Altricos it es in li L.I. "nos have, vos have" es tro simil e posse ducter a miscomprenses. Max catastrofalmen in telefon, radio, etc. deve signalar se ti fals schematisation in Esperanto: mi, ni, vi, li, ci, shi; kiam, ajn kiun, tiam, tian, tiun; ĉian, sian, etc.

 

Do secun practic vise-punctus it es desirabil evitar tal homofonies (egalsonalitás), per quo anc li form del pronomines posse esser electet, max proxim al existent natural plu minu international formes.

 

-4-

 

 

 

CONFESSION DE CALUMNIATORES !

 

Cosm. de septembre 1944 expresset ja li indignat astonament del Occidentalistes pri li fals information lansat del comité del Svisa-Esperanto-Societo, e secun quel nor movement in Svissia vell esser subventionat del partise...national-socialistic de Germania.

 

Desirante conservar bon relationes con ti coidealistes, e quam ex-esperantist e Delegito del Universala-Esperanto-Asocio, li redactor de Cosmgl., Sr. Bg., credet bon inviar ti nró de sept. de Cosmgl. al president del S.E.S. Sr. Walder in Romanshorn, con un lettre scrit in Esperanto, e in quel Sr. B. expresset su profund regret pri un tal acusation difamatori, de quel li unesim resultate va esser invenenar li relationes interlinguistic.

 

A ti lettre amical Sr. Walder respondet ne per dar li "pruvas" queles Sr. B. atendet, ma per li petition "pruvar que li extractes de lettres de Esperantistes (pagin III) es autentic ! E il adjuntet ti ínexpectat desgentilesse : "Yo comprende tre bon que it ne es vor deventie pruvar it".

 

It es regretabil que un tal maniere escapar del obligation justificar un acusation trova ancor adherentes in circules idealistic. In prim, li dúbites de Sr. Walder pri li autenticitá de Esperantistes a Occ. es vermen un poc strangi; nam il self, presc li sam die quande il scrit to (23 oct 1944) just inviat a un Sr. Beda Scheck, quel declarat le adherer a Occ., un lettre plen de reproches comensant per ti lineas : "Also wieder ein Esperantist vom fahrenden Zug abgesprungen und zu Occidental übergetreten".

 

Noi ne besona far remarcar li contradition inter li constatation e li pretension que li extractes publicat in Cosm. vell esser ínpossibil!

 

A ti evasiv response Sr. B. respondet per un nov lettre de quel li principal passages esset li sequent.

 

"Per vor circulare vu fat creder que nor movement sviss recive moné del Nazistes... Vu usat un arm poc loyal de quel li unesim efecte va esser invenenar nor relationes. Noi tre bon posse diferer in opinion pri linguistic questiones, restante tamen corect. Noi es du comerciantes queles presenta diferent merces al publica. A ti publica apartene li selection del max avantageosi marca. Just mersí al líber lude del concurrentie li munde progresse.

 

"Ma si un del comerciantes, por nocer li altri, acusa le publicmen esser subventionat o comprat de persones detestat del clientes, il fa tande un mal action.

 

"Vu ne sembla comprender li gravitá del facte, benque, quam president del SES vu es responsabil del circulares del dit societé.

 

-5-

 

 

 

"Vice preciser u, e quande noi vell har recivet moné del Nazis, secun li assertion de vor circulare "und sogar subventioniert worden", vu agresse un altri articul de Cosm. contenent declarationes de Esperantistes, e vu peti me far controlar lor lettres per un neutral instantie "

 

It es extraordinari que li Occidentalistes mey esser obligat pruvar li veracitá de lor assertiones, durant que li Esperantistes vell haver li jure calumniar li Occ. movement sin esser fortiat presentar lor pruvas. Yo fa do vos, in li nómin del SAPO, li sequent contra propositiones transactiv:

 

1/ Li revúe Cosmoglotta posi al disposition de un person neutral, acceptat del du partises, li lettres del Espistes por verificar ca li extractes publicat in Cosm. es exacti e ca lor autores ha realmen studiat Esperanto.

 

2/ Quam mesura de reciprocitá li S.E.S. submette al sam arbitro li documentes pruvant que li sviss Occid-istes es subventionat, per mem solmen un franc, del partise national-socialistic german.

 

3/ Li custas del expertises deve esser payat per li partise perdient.

 

4/ Li SES e li Occ.-Union obliga se publicar li resultate del expertise in lor respectiv organes, in li curse del 3 mensus sequent."

 

In su response a ti lettre, scrit tri semanes pos su reception, li president del SES explica que li publication del document esperantistic es li "natural" defense contra li "ínloyal propaganda-metodes" de Sr. Dr. Haas. E poy il continua (Noi traducte fidelmen ex german, ma li originale es al disposition de omni interessates) :

 

"pos que nor unesim contra-colp ha havet li desirat efecte (sic!), vu postula que noi mey esser sat complesent por restaurar li fortmen ludet reputation (re-sic!) del Occidental. Yo posse in null maniere satisfar ti postulation; ad-plu li preconditiones por un tal rehabilitation ne existe. Nor circulare es basat sur un publication emanant de un oficial instantie del partise Nazi german. Noi ha submettet li foto-copiat pruvas de nor assertiones al pressa e al sviss autoritás. Pro ti motive, noi ne posse intrar in chicanes de paroles e sofistic interpretationes (Wortspaltereien und spitzfindige Ausleugungen) e noi anc ne posse dar vos alquel absolution, nam to es, secun li factic situation, ne nor afere."

 

Ergo, li president del SES declara ne posser acceptar nor proposition, pro que li resultate de un expertise pri li justification del acusationes esperantistic vell esser li rehabilitation del movement occidentalistic ! Con altri paroles, li Esperantistes ne possede li pruvas justificativ de lor bass insinuationes, nam li ili vell haver les, le efecte de lor publication vell

 

-6-

 

 

 

ya just esser li definitiv condamnation e anihilation de nor movement e ne su rehabilitation. In facte, li Esperantistes vell dever saltar sur li ocasion quel noi ofertat les, nam li acceptation de nor proposition es in lor interesse e ne in li nor.

 

Noi debi mult gratitá al president del SES por li desarmant candore per quel il aconosse que in realitá li acusationes del sviss esperantistes es un pur calumnie. Il posse esser cert que su preciosi confession ne ha cadet in li oreles de surdes!

 

Esque on ha anc remarcat li procede de nor confratres : ili lansa contra noi calumniosi insinuationes in li publica e quande noi atacca li responsabiles por haver li pruvas, ili responde nos: absoluer vos es vor afere, ne li nor!

 

In li historie un simil facte ja evenit un vez, e li heroe nominat se Pontius Pilatus!

 

Li spacie de Cosm. es tro preciosi por mentionar in it anc li quelc accessori punctus queles Sr. Walder tractat in su lettres e queles concerne li pretendetmen "ínloyal" combatte-metodes de Sr. Hs. Ma noi va probabilmen haver li occasion parlar anc pri tis-ci in un special document quel noi intente publicar pri li tristmen celebri manovra esp-istic e su poc gloriosi epilog. It es tro preciosi por li futuri historiografes del movement mundelinguistic por meriter li fate de un silentie misericordiosi.

 

A. Matejka

 

President del Occidental-Union

 

--------------

 

 

 

MUTABILITÁS DEL LINGUES NATURAL

 

On reprocha sempre al lingues constructet ne esser conform al natural evolution pro que ili postula li intervention del homan voluntá. Ma on oblivia que in li curse del historie del lingues li hom ha sovente voluntarimen directet li evolution. Movicow, li russ economist, cita du exemples instructiv.

 

"Ancor in 1072 li leyes de Anglia esset redactet in francesi... Anglesi esset adoptet por li public actus solmen sub Edward III (1327-1377). E li terren perdit de francesi in Anglia esset reganiat in Francia u li dialecte de Languedoc oposit se al linguistic unification del land. Per li edicte de Villers-Coterets, publicat del rey François I-im 1539, li lingue francesi devenit obligatori in li legal transactiones. Talmen esset hastat li denationalisation del Languedoc-anes del sudic Francia.

 

-7-

 

 

 

A QUO SIMILA OCCIDENTAL?

 

Li principie del maximum de internationalitá ha ductet E de Wahl dar a su lingue un aspecte romanic. Ma a quel lingue romanic Occ. es max simil? On ha sovente discusset pri to, ne savente que li autor self ha dat li response ja circum li annu 1912 in un public lettre adressat al baron d'Orczy. Ti lettre es felicimen conservat in li copie-libre quel es conservat in nor Centrale de Chapelle.

 

Noi cita in infra li passage interessant, scrit in li proto-Occidental, nominat Auli (l=li; mi =yo; mu= mi).

 

"Sr. d'Orczzy pensa que mi voll donar a l L.I. un aspect italian o espan, il erra, ma prendente l radic su l plu international, it es su l plu pur form, on involuntarmen aproxima se a l italian e espan. Ma mu idiom ne contene ni un sol qualitá special ni de l italian ni de l espan lingue. Plutost on poteré (vell posser) constatar un predilection por l angles e l ancian "provençal" que l pluparte ne conosce. Altremen on haveré (= vell haver) ja facit me cel reproche".

 

Yo petit de un filolog specimenes de ancian provençal, ex queles li similitá con Occ. es indubitabil. Tamen on deve remarcar que existe plur dialectes de ti lingue e it sembla me que li dialecte max proxim a Occ. es in realitá li valdesi, hodie ancor parlat in li valley del Piemont in li Alpes inter Francia e Italia; ples comparar ti du traductiones paralel:

 

Occidental

 

Pro que Deo ha tant volet bene al munde, que il ha donat su filio unic, por que quicunc crede in il ne peri, ma que il have li vive eternal.

 

Valdesi actual

 

Perque Diou ha tant vourgu bon ar mount, qu'a l ha dounà so fill unic, per que quiounque cre en el perisse pa, ma qu'a la vita eternella.

 

Li Valdeses es un cristan heretic secta nascet in li Alpes durant li Medi-etá. Longmen persequet del catolicos, del francesi rey François I in ?? del ducos de Savoyia, ili migrat plur vezes inter Daufiné francesi e Piemont italian. In li VIX secul un migration directet se vers li sudic valley de Rhone (Provence).

 

Hodie li Valdeses es ancor 12000 habitantes dividet in 10 parocias. Ili parla ancor li idioma ancian provençal de quel noi dat un specimen e quel es li lingue natural a quel nor Occ., per li hasard del internationalitá, trova se tam proxim.

 

Ric Berger

 

-8-

 

 

 

LI AVIE DE MORTE: LI UL

 

Desde secules domina un horribil miscrede pri li ules.

 

Ja li preava raconta que ta u li voce de ules sona, un hom es morient. Publicmen on ne crede li old racontas horrific, ma si li chuettes cria in li nocte li anxioses di ancor hodie : "Quo to vole dir ? Qui deve morir in nor quartere?"

 

Per erra li chuettes de mur es nominat li "criatores de morte". Quande on audi lor cri "kiewitt" on es persuadet que to es un mortal avertiment.

 

In realitá li micri ul es partú un avie de cultura. It cova ordinarimen in fructe-jardines e in old edificies. Sovente it vola ja in jorne. It es li criator noctal secun li opinion de un grand parte del popul. Li cri del chuette de mures es "gwin-gwin", o un long "guu-guu-guu", lansat plur vezes un pos altri. Li cri "kiowitt" in contrari es ti del chuette de forest. Li ultim logia plu quam on crede in medie del villages e mem in li parcos del cités.

 

Ma quo li cri noctal vole dir?

 

Chascun amico del natura responde a ti question : Verne, e necos plu! Li cri de ules in li crepuscul es li sam quam ti del turdo súper li forest, o li canzon de jubil del alaude súper li agres. Li ules have tam poc relation al morte quam li nigri buc con li diábol. On ne posse suficentmen repetir que li ules es tre util avies por li agricultura, proque ili alimenta se max sovente per nociv insectes e muses. Functionante quam gratuit combattentes de nociv animales ili auxilia li paisan, precipue in li present témpor!

 

Ex german trad. J.A. Sautter, Winterthur

 

 

 

ANECDOTE DEL CALIF OWAR IBN "ABD EL AZIZI"

 

On raconta que un gast venit un nocte vers Omar, quande il esset scrient. Alor li lampe comensat extinter se. Li gast dit: "Yo vole levar me e ordinar it". Ma Omar respondet: No, yo ne pensa que it dece(?) a un mann acceptar servicie de su gast." Li gast dit: On mey avigilar li sclavo."

 

Omar replicat: Il indormit se junt ante un moment. E il levat se, prendet li flacon de oleo e plenat li lampe per oleo. Poy li gast dit: Tu self leva te, o Emir del credentes!

 

E Omar explicat: Yo departet quam Omar e yo retornat quam Omar. Quo manca de mi honore?

 

---------

 

Esque tu have timore esser li sam mann in action e energie, quel tu es in tui desires? Shakespeare.

 

-9-

 

 

 

Richesse de nor lingue

 

Li inventariation del paroles de Occ. por etablisser li complet vocabularium fundamental fat nos decovrir un grand númere de expressiones, queles on posse considerar quam oficial, pro que ili esset usat del autor self del lingue. Occ. es mult plu nuanciat e rich de expressiones quam on vell creder, e por tis queles ha usat Esperanto e Ido durant plur annus, it es un ver juida posser usar in fine un lingue tam expressiv e delicat.

 

Ne possente dar ci un list complet del paroles ancor ne trovabil in li ancian dictionariums, yo cita solmen alcunes ínconosset, queles va esser includet in nor nov manuales hodie finit in manuscrite.

 

arcan = secret; inan (con su derivate inanitá) significa ínutil e van;

 

índelibil, parol quel suposi su contrarie delebil (quel on posse efaciar)

 

ínrecusabilmen, quel anc suposi li verb recusar, corespondent al verbe francesi "recuser"

 

colorit traductent li parol francesi coloris, quel es altri cose quam li color

 

a propos, sovente usat de E de Wahl in su lettres, es un expression tre util in li conversation, quel "pri to", "pri ti cose" ne posse vicear completmen.

 

In ancian numerós de Cosmogl. noi trovat anc li sequent paroles sub li plum de Sr. Pigal, usat con li aprobation de E.W. :

 

íntransigent, pro quel on deve acceptar li verb transiger

 

implicitmen, quel suposi li adjective implicit, parol ne tot li sam quam implicat

 

sofisteríe, jolli derivate de sofist.

 

Esque on save que in 1926 li comité explorativ (Celia) adoptet in "usation experimental", li expression "ear tal" por traducter li francesi: "être en train de"? Ex.: li carne ea cocinat = F. la viande est en train de cuire. Ti expression, quel sembla me excellent, posse just traducter li progressiv form de anglesi "is ... ing". Ric Berg.r

 

VIVE E OVRE DE E. DE WAHL

 

Desde plur annus yo colecte documentes por posser scrir un "Vive e ovre de E de Wahl". Li destruction del dom e de omni paperes de nor mastro va far mi labor plu desfacil. Felicimen, li copie-libre, in quel de Wahl conservat un copie de chascun de su lettres e articules interlinguistic, es salvat e in securitá in nor Centrale in Chapelle. Yo vell esser grat a omni coidealist possedent fotos de E de Wahl, e specialmen de su dorse(?) benevoler prestar les a me por far reproductiones.

 

R. Bg.

 

-10-

 

 

 

LI BIZARRITÁS DE QUELC ANIMALES

 

Le lépor ne have palpebres; quande il dormi un fin membrane covri li ocul.

 

Li ocul del ul ne posse moer vers quelcunc direction; in revancha, ti avie possede li facultá tornar presc completmen li cap, sin que li córpor moe.

 

Li ranes posse respirar solmen quande lor bocca es cludet, durante que li pisces, por mantener li functionament de lor spiration, deve aperter e cluder alternativmen lor bocca.

 

Quam tis del altri animales, li dentes del serpentes es generalmen plazzat in lor bocca; tamen existe in Africa un curiosi varietá de ti reptiles de queles li dentes es plazzat in li stomac.

 

Li corn de rinócero ne have ligation con li cranie de ti animale: it cresce sur li pelle, índependentmen.

 

In tri hores de labor, un sorice posse far un via tra li planc-suol de un chambre, spess de 2 1/2 cm.

 

Li blanc urs e li slitt

 

Poc annus ante su morte li famosi explorator Nansen scrit in li Scribner's Magazine :

 

"Li témpor ha venit soluer li problema del utilisation del polari urs quam animale de traida por li expeditiones polari. Til hodie null provas ha esset fat. Ma agnoscente que su dressage e su usation ne vell esser un litt afere e vell comportar grand riscas, on ne deve obliviar que si on vell posser acustomar li Blanc Urs al tration, on vell trovar li ideal cooperation por li explorationes in li polari regiones.

 

"In facte, li fortie del urs es enorm. Il es capabil far musculari eforties preterpassant omni to quo on posse imaginar e queles es comparabil solmen a tis del elefant."

 

Un blanc urs es long de 3, 4, e mem 5 metres del musel al caude. Un tre medial urs lude con li max gross foca quam li cat con li mus. On videt un balen de 4 m. e demí traet de un urs ex li aqua til un grand distantie del plage.

 

Su stuffat pedes have un extraordinari adherentie al suol e nequande es vulnerat. In fine, si it manja mult quande it posse, it cari plu longmen nutritura quam li can, mersí al grasse quel it acumula. In summa it vell far un auxiliator egal e mem superior al elefant, un sol urs essent capabil remorcar un charge postulant li usation de 30 a 40 canes.

 

Li dressage del elefantes ne esset fat in un sol die, ni sin damage por li dresseros; ma pro que on atinget it, pro quo dubitar pri li possibilitás del domestication del polari urses. To vell esser plu bon quam mortar les.

 

-11-

 

 

 

NOVAS DE FRANCIA

 

Un cart scrit del conosset pionero francesi L.M. de Guesnet in Paris informa nos que li Occidental-Societé de Francia ha recomensat li propaganda strax pos li liberation del land. In su unesim reunion, li 11 nov. 1944, it ha electet quam presidente L.M. de Guesnet, e quam secretario J. M. Luquet. Responsabil editor del bulletin: William Gilbert. Esset anc reconstituet li Proletari interlinguistic Association de quel li presidente es S.G. Poujet, instructor e li cassero J. Toublet. Joyant informationes venit de conosset Occidentalistes : Sr. Bohin, director de scol in Strasburg, Sr. Boutreux, anc director scolari, Marie Guilbert, Sra Mariet-Colas, Martinet (Rouen), abbate Paul, Sr. Varela (de Figueras), Houssin e Lerond (Departament del Manche).

 

Regretabilmen noi deve deplorar li morte de nor coidealist ing. Thibault de Angers e del idista Sr. Lafey.

 

LI SITUATION INTERLINGUISTIC IN CENTRAL EUROPA

 

On questiona nos esque noi recivet novas de nor amicos de central Europa u li movement por Occidental esset tam floreant ante li guerre.

 

Oh ve ! It es li silentie complet desde 1939, e noi ne save quel perdes li terribil guerre fat in nor ranges, e va ancor far. Li ultim postcart venit de Vienna esset scrit del president del Occ. Union, Dr. Homolka, quel aportat nos li sequent informationes: (datat del 29 XII 38)

 

"Ho-annu yo ha passat li festas in li hospitale, u yo jace desde du plen mensus. Pos un levi operation yo prendet un violent flebite con sequent trombose (embolie) quel ductet me tre vicin al morte. Ma fortunosimen "mal herbe ne perdi se" e yo posse esperar retrovenir in hem in comensa de januar. Mi tristesse pro ne posser continuar mi ocupationes interlinguistic permane e fat me presc melancolic. Ples ne misser me Occ. cuvertes."

 

On mey notar li ultim recomendation, quel presc omni nor amicos de central Europa inviat nos in li ultim témpor ante li guerre, pro que ta qualcunc activitá international, mem por un lingue auxiliari neutral, esset considerat quam anti-national. Noi ne plu audaciat scrir in e pri Occ. in nor lettres a ti amicos, queles, li un pos li altre, invelopat se in un silentie absolut. On comprende nu pro quo li acusation del Esperantistes, secun quel nor movement vell esser subventionat del partise Na-Zi, apare quam derisori e mem quam cretinesc!

 

PENSA

 

Li activitá es li veritabil plesura del vive o plu bon li vive self.

 

Schlegel

 

-12-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.