| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 067 (feb 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Februar 1945 - Nró 67 (2)

 

--------------

 

 

 

FUSION DEL INTERLINGUES ?

 

Un de nor letores habitant Genève, Sr. G. H., calid partisan de un europan federation, proposi nos iniciar un fusion del tri cardinal interlingues : Esperanto, Ido, Occidental in un ideal lingue international unient li qualitás del tri lingues e presentant se quam un unificat sistema al publica.

 

Yo comprende tre bon ti desir del neutrales haver un sol sistema a studiar e a propagar vice ti bizarr trilogie quel deruta li max convictes e partisanes del lingue auxiliari.

 

Ma li remedie proposit por far cessar ti triplic propaganda, it es li creation de un lingue de compromiss, va solmen complicar li situation vice simplificar it, pro li sequent rasones :

 

In prim li situation ne es tam inbrolliat quam nor corespondent crede. In realitá it ne existe 3 concurrentes principal, ma solmen 2, Esperanto, e Occidental. Li triesim, Ido, posse esser considerat quam practicmen eliminat por li simplic cause que li pluparte de su adeptes ha adheret a Occ. durant li 15 ultim annus. Secun li cifre indicat de lor secretario, Sr. Jacob, li númere del restant adherentes, in 1937 atinget apen 100, pos har esset 1500 in 1914, e li guerre ha ancor certimen diminuet ti númere.

 

Ma li facte essential es que li rari restant partisanes de Ido es ínreductibil, it es "atachat" talmen a lor sistema pro conservatisme e sentimental motives, que on ne posse esperar vider les changear lor opinion por adherer a un nov sistema, ne mem a un lingue de compromiss incorporant elementes extra-idistic.

 

Ido representa un etappe forsan índispensabil, ma in omni casu hodie preterpassat del historie del lingue international. Li pruva es que li ductor del movement idistic e secretario de lor Unione International til 1935, Sr. Matejka, es hodie li presidente del Occ.-Union, e que li pluparte de nor colaboratores in omni landes es ancian propagatores de Ido. On posse mem dir que li Occidentalistes conosse in general plu bon Ido que li restant adeptes de ti-ci!

 

-13-

 

 

 

Ido ha forsan ludet un rol util desde 1907 til li aparition de Occ. in 1922 uniante durante quelc annus li partisanes del progresse, ma hodie it have solmen un valore historic, quam li directibil ballones in li evolution del aeronautica.

 

In summa li problema resta : sive Esperanto, sive Occidental.

 

Esque un combination inter li du lingues es per hasard un possibil solution?

 

Por responder a ti question it es clar que on deve in prim bon conosser ti lingues. Pri to, yo posse far me un opinion plu exacti quam quicunc, nam yo es probabilmen li sol in Svissia quel practicat durante pluri annus intensivmen e conosse completmen li 3 sistemas : Espo, Ido, Occ. Nu ! Li spiritu, o plu bon li stil de ti tri lingues es passabilmen diferent, e un hibridisation ne sembla me realisabil, ne plu quam inter un avion e un Zeppelin.

 

Li matematico de Saussure ha provat plur vezes tal combinationes inter Esperanto e Ido, ma obtenet chascun vez un risibil monstru quel ne fat un sol adepte malgré enorm summas expenset, nam de Saussure esset tre rich. Plu tard li danesi linguist Jespersen serchat combinat Ido e Occ. in un sol lingue nominat Novial. Li practic resultate esset tam descorageant que Jespersen tande glissat francmen vers Occ., viceante su unesim projecte abortet per Novial 2, tam simil a Occ. que su quelc adeptes venit colaborar con noi, nam ili usat presc li sam lingue.

 

Ad-plu, qualmen operar un tal combination inter Esp-o e Occ. ? Prendente li gramatica de un lingue e li vocabularium del altri ? O li sufixes del un e li prefixes del altri ? Ma secun quel regul ? Li max bon element chascun vez? In ti casu it es facil divinar a qual sistema va esser identic ? Ne vale li pena changear li etiquette ! Alor, prender anc elementes esperantic por atraer quelc"fideluloj" ...pardon : quelc fidelulojn !

 

Noi tro bon conosse li li conservatisme e ... stretesse de spíritu de mult ( ne omnes ! ) Esperantistes por ilusionar nos : si un compromisse va esser sat bon por incontrar li adhesion de omni altri interlinguistes, it va tamen restar sempre un certi proportion de conservatores Esperantistic quel nequande va renunciar Esperanto primitiv a quel ili es acustomat. It sufice discusser 10 minutes con ti Esperantistes por comprender que li argumentes linguistic have null efecte sur lor mente e que lor decision es ínrevocabil : o Esperanto o nequó altri ! Ergo un lingue de compromiss nequande va eliminar Esperanto del domene public ma solmen augmentar de un unitá li sistemas in presentie

 

Ric Berger

 

-14-

 

 

 

OCCIDENTAL E LI TELEGRAFIE

 

Nor confratres in Esperanto ha decovrit un nov argument contra Occ.! Tranquillisa vos : it ne es un argument linguistic ! Ili dismisse partú un lettre, datat del "Bureau del international Union del telecomunicationes" in Bern, signat de Dr. von Ernst, e talmen redactet : (Noi traducte de francesi a Occ.)

 

"In response a vor lettre del 11.8.1944, noi informa vos que li usa del lingue Occidental ne es autorisat por li corespondentie telegrafic international quam lingue clar. Li conferenties de nor Union ne recivet, til hodie, un demande concernent li admission de ti lingue. Li admission de Esperanto inter li autorisat lingues ha esset votat in li international telegrafic Conferentie de Paris 1925."

 

In 1925 Occ. esset apen nascet e su autor, tro povri por editer manuales, esset ancor li sol adepte de su lingue o apen plu mult ! It es do tre natural que, in ti annu, Esperanto trovat se sol in concurse por obtener li oficial acceptation de ti conferentie quam lingue clar. Ma plu tard anc Ido obtenet li sam oficial aconossentie, do ti avantage "telegrafic" ne es li monopol del "unic" lingue international Esperanto, detalie quel li supra-dit circulare cela naturalmen a su letores.

 

On va forsan questionar me : Pro quo Occ. ne obtenet til hodie anc li sam oficialisation ? Nu !, por li bon rason que in normal témpor, ante li guerre noi ne besonat ti oficialisation. Li lettre de Dr. von Ernst di explicitmen que su Union, til hodie, ne recivet un demande de admission. Do on refusat nos nequó.

 

In facte, Occ. havent un aspecte tot natural e presentant un ínmediat comprensibilitá, omni telegrammas in Occ. expedit de land a land desde 10 annus esset transmisset, anc a Svissia e de Svissia a Extrania sin alcun impediment. Noi posse mem revelar que telegrammas in Occ. continua esser transmisset desde li guerre pro que li functionarios crede que ili es redactet in... romanch o hispan !

 

Por li telegrammas in Espo, lingue contenent un fort proportion de paroles deformat e mem inventet, un autorisation oficial esset in contrari necessi por esser considerat quam scrit in lingue "clar".

 

Ma si li Esperantistes crede posser explotar lor aconossentie oficial quam argument contra noi, strax pos li guerre noi va naturalmen demarchar che li Conferentie telegrafic, e omnicos va esser in órdine!

 

Ric Berger

 

-15-

 

 

 

ESPERANTO ES UN OCCIDENTAL LINGUE.

 

Yo esset in corespondentie con un Esperantist. Il comprendet sin desfacilitá mi lettres in Occ., malgré que il ne hat studiat nor lingue. Su response esset scrit in su lingue matrin e il esperat, quam il scri, "que yo, in mi qualitá de poliglotto, va comprender it". Ma, pro quo il ne utilisa Esp-o ? yo questionat me.

 

Ti Esperantist aconosse que nor idioma "es facilissim", ma il adjunte "ne por Japaneses e Indianes". Il do vole dir que nor lingue es tro Occidental. Per hasard quelc dies poy, yo apertet un "Manualo de Esperanto" e a mi astonament trovat ta li frase : "La vortaro ( de Esperanto ) enhavas multajn vortojn internaciajn konatajn de ĉiuj popoloj europaj. Se oni malfermas vortaron esperantan-anglan, esperantan-germanan, esperantan-hispanan, k.t.p., oni, kun granda miro, konstatas, ke preskau ĉiuj fundamentaj vortoj de la lingvo Esperanto apartenas al la angla, germana au hispana lingvoj. "

 

In Occ. : " Li vocabularium (de Esp-o) contene multi paroles international, conosset de omni popules europan. Si on aperte un vocabularium esperanto-anglesi, esperanto-german, esperanto-hispan, etc., on constata, con grand astonament, que presc omni fundamental paroles del lingue Esperanto apartene al anglesi, german o hispan lingues. "

 

Kurt Hamburger, St. Gallen, St Leonhard str N-ro 69

 

Nota del redaction : Por evitar mem un semblantie de acusation que li testimonies publicat ci ne es autentic, noi da li adresse de Sr. Hamburger a fin que nor letores posse demandar precisiones.

 

----------

 

UN MAL PREFIXE.

 

Li prefixe "mal" de Esperanto repugnat me sempre quande yo esset ancor Esperantist. E yo have li conviction que mem por Occ. it es preferibil restricter li númere de tal indirecti expressiones per li prefixe "des", ..Por li síllabe "des" li lingue hispan, de u it proveni, oferta un bon modell : ci it es aplicat solmen por formes de quelcunc activitá, to vole dir : por verbes e lor derivationes ; por exemple "desilusionar", quel es in german "enttäuschen". Tamen, secun mi opinion, li form Occidental "desfacil" sembla me ínreprochabil, pro que li contenete conceptiv de ti parol es acompaniat de un general idé de action. A.E. Cortinas, Lugano.

 

Red. : On save que ti prefixe "mal", quel Esp-o abusa con super-abundantie, es traet de francesi u it significa ne li contrarie ma un "mal" action o statu, exactimen quam in Occ. Pro to li usation de ti prefixe in Espo es penibil just por li Franceses, quel it vell dever facilitar.

 

-16-

 

 

 

LI PLANCAS DEL PASTOR QUINCHE

 

Vi qualmen li revúe "nos Montagnes" raconta li aparition del skis in Svissia:

 

In 1889 un primari instructor bernesi Juras, reveniente in Svissia pos un sejorn de pluri annus in extrania u il hat laborat quam preceptor, aportat con se un pare de skis quel il hat utilisat in Norvegia.

 

Pro que il esset electet in un cité, il provat vendir les, esperante obtener de ti vende 20 frs, summa considerabil in ti epoca. Ma nequi in su village desirat ti plancas. In li sequent estive nor instructor esset informat que un yun neuchatelosi pastor, Hermann Quinche, quel just hat maritat se con un Anglesa, hat installat se in un vicin parocia e fat grand promenadas per ped. Ti sportives vell forsan comprar su skis ? Li pastor acceptat sin hesitar e pos un unic lecion, dat sur li herb, in mensu august, il interprendet serchas por comprar un secund pare de skis per su fémina. E to ne esset facil; lettres adressat a firmas de sport in Lausanne, Neuchatel, Genève aportat negativ responses. Nequi conosset li skis. Och(?) Fratres, in Genève, dat du adresses de firmas, li un in Lucerna, li altri in Zürich. Lucerne assertet que li instrumentes ne existet in Svissia e consiliat adressar se al legation de Norvegia in Bern. Kromfelz in Zürich transmisset li demanda a un sport-firma in München, quel scrit al sam firma in Berlin. Ti-ci, finalmen, acceptat far venir li articul de Stockholm e postulat un comenda firm, con li dimensiones del fémina del pastor, dimensiones prendet con brasses tendet horizontalmen, del extremitás del fingres del levul manu til ti del fingres del dextri manu.

 

Sett mensus plu tard, li skis arivat. Ma to esset in may; un retorn de frigore, durante quelc dies, permisset al pastor e a su fémina comensar skiar sur 50 cm de nive, li 2 junio 1891.

 

Li sequent hiverne esset rud, e ja in fine de octobre li skis exeat del hangare. Tande on posset vider omni dies sur li declives nivosi del village li pastor e su fémina exercir se sur lor skis, al grand amusament del parocianes queles regardat de lor portas, ma desaparit quande li un o li altre del skiatores cadet con li cap ad-avan in li nive.

 

Li aprentisage ne esset facil, li skis essent primitiv: null fixation, solmen un bande de cute por li extremitá del ped e un stip de junc in un estuche cutin circum li talon. Li fracturas de gamb ne esset a timer, nam pos li minim falsi movement, li ski abandonat li ped.

 

Durant un pos-midi proxim nov-annu, li pastor esset vocat che un malade e vadet sur su skis tra li rure. Il manet plu longmen ta quam il intentet e

 

-17-

 

 

 

mettet se in via quande li nocte ja hat venit, sub li nive cadent per gross floccs. Sequent su propri tracies, il lansat se in li direction de su dos, ma pos un moment li tracies ne plu esset visibil, efaciat per li nive cadent sin halta. Il devet aconosser que il hat misductet se.

 

In li pastor-dom, su familie interim esset ínquiet pro ti long absentie. Quo far? Li telefon ne ja existet. On eat petir consilie che li presidente del Consilie de parocia: "Un sol cose resta a far, il dit, far sonar li cloches del eclesia por que li pastor audi les e posse directer se secun ili".

 

Talmen on fat. Durant du hores li tri cloches del eclesia sonat in li nocte, tra li montes, semant in prim li terrore, poy li curiositá in li vicin villages. Solmen ye 10 cloccas in vésper li pastor arivat, exhaustet, del funde del morasses u il hat errat til li moment quande venit a il li son del cloches.

 

Li sequent die, li population esset informat per li postilion del diligentie pri li cause del ínexpectat sonada del cloches e, durant quelc dies, li "plancas" del pastor esset li tema de omni conversationes. Li féminas descendent al mercat de Neuchatel racontat partú li eveniment del sonada. Yun mannes del cités, li filios del medico e del avocat, atraet pro curiositá, ascendet til li village por vider li famosi plancas e quar comendas departet strax a Stockholm.

 

Li sequent hiverne, 6 pares de skis sulcat li declives del Juras, e quande in 1892 un banda de 6 skiatores traversat li Chasseral por descender in li valley de St. Imier, li prodigie esset racontat in omni jurnales del region.

 

Li ski esset do introductet in Svissia. Oficeros del truppes de montania venit vider les e un capitane de "Alpini" de Torino fat inviar tri pares por se. Solmen plu tard on posset comprar skis por li turistes in Svissia.

 

Li skis primitiv del pastor Quinche existet ancor ante tri annus in Lausanne, ma un jardinero tro zelat, quel ne conosset su historic valore, fat ex ili litt ligne por accender su foy.

 

Ex francesi trad. R. Berger

 

LI SVIN

 

Li Chineses esset li unesim eleveros de ti animales. Del cielest imperie it multiplicat se sur li tot terra. On posse dir ancor hodie que li svinin rasse, in qualcunc land, have chinesi sangue in su arteries.

 

Li fisic adaptabilitá del svin es sin egalitá in li animalic munde. Un famosi biologo declara que il vell posser formar, in 50 generationes, un svin quel vell currer plu rapidmen quam quelcunc levriero (can de curse)

 

-18-

 

 

 

LI DICTIONARIUM DEL DIÁBOL

 

Ti ovre, debit a un jurnalist american morit in 1914, esset famosi in U.S.A. e fat un grand scandale ye su aparition. E tamen li definitiones, quel il da pri mult paroles, benque sarcastic e negativ, contene advente un grand parte de veritá. Ma li homes ne ama que on di les li franc veritá.

 

Li original edition porta li nómine de "Devil's Dictionary" by Ambrose Bierce. Ti autor ha publicat numerosi ovres passionant de queles li principal es un "Historie de soldates e de civilistes" aparit in 1891.

 

Vi quelc extractes de ti dictionarium :

 

Absurditá. - Declaration stant in contradition con vor opinion.

 

Amico. - Person quel noi conosse suficentmen por pruntar moné a il, ma ne sat por prestar it a il. Un gradu de amicitá es nominat levi si su objecte es povri, e intim si ti-ci es rich e celebri.

 

Consultar. - Serchar li aprobation de alqui por un decision quel on ha ja prendet.

 

Enoyanto. - Person quel parla quande on vell desirar que it escuta vos.

 

Deve. - To quo pussa nos ínresistibilmen in li direction del profite, sequente li lineas del desir.

 

Egoist. - Person con bass instinctes, quel interessa se a il self plu quam a noi.

 

Hospedalitá. - Vertú quel incita nos a nutrir e a logiar cert persones quel have null beson de nutritura e de logiment.

 

Pace. - Periode de duperíe inter du periodes de combattes.

 

Patientie. - Minori forme del desesperantie, mascat in vertú.

 

Politesse. - Li max acceptabil del hipocrisies.

 

Mode(?). Despot quel li sagio ridiculisa ma a quel il obedi.

 

----------------

 

CHANGE IN LI TITULES DEL LIBRES

 

Un danesi bibliotecario ha fat recentmen un inqueste pri li evolution del titules del libres, e il concludet que anc tis-ci subisse li influentie del epocas e del changeant guste del letores.

 

In 180(?)0, li vocabul moral mancat presc nequande sur li frontispicie del max populari libres.

 

Li epitet "poetic" conosset poy un grand success in li romantic epoca. Plu tard li titules esset atinget del maladies del colores ; on videt aparir li yun blanc puellas, li blu ángeles, li azurat cieles. Poy aparit li ciffrat titules : li N-ro 3 indicat li famosi "trio", li N-ro 2 li fidel cuples, li N-ro 11 e li N-ro 14 corespondet a romanes in quel abundat conjurationes.

 

-19-

 

 

 

OCCIDENTAL IN LI COMERCIE

 

It es interessant constatar quant vivid es li international terminologie in li lingue del comerciantes. Li plupart del nov nómines selectet del inventores (Queles totalmen ne conosse Occ.) es ja pur Occ. e conforma  su formation del paroles.

 

Un de nor colaboratores visitant li ultim "Sviss Contore" in Lausanne ha notat li sequent nómines designant aparetes recentmen mettet in li comercie e patentat.

 

Portator, litt aparate por portar li paccas(?).

 

Lavator, aparate por lavar li linage.

 

Renovator, liquide por capilles.

 

Automatic, horloges Richard.

 

Mercator, loco de comerciant.

 

Fixcolor, specie de nov colorante.

 

It es apen necessi remarcar que li traductiones in Esperanto o Ido de ti paroles monstra solmen que ti lingues max sovente torna li dorse al internationalitá in lor derivates. In Occ., in contrari, ti paroles es exactimen conform al ingeniosi regul de Wahl usat in li deverbal derivation.

 

On memora que, in 50 annus, Esperanto ha lassat in Svissia un sol nómine, it es li marca de horloges MOVADO. Ti conosset marca coincide índubitabilmen con li parol Espo movado, derivat del verb mov-i e coresponde a nor parol movement.

 

Secun li informationes, quel un de nor colaboratores obtenet de un del fundatores del fabrica, just morit ante poc témpor, li adoption de ti nómine apare quam curiosi :

 

"Li unesim marca de comercie usat por li proprietarios del hodial interprense FABRIQUES MOVADO esset "sûreté". Li usation de ti marca ne satisfat a cert dispositiones del legislatura in dominia del marcas comercial e li directores del firma comprendet li necessitá changear lor marca de fabrica.

 

Un del usatores del firma ocupat se pri ti change. Il volet un nómine caracteristic e facilmen pronunciabil in omni lingues. Il havet li idé serchar ti nómine in li lingue Esperanto; il comprat un lexico, trafoliettat it e decovrit li parol "movado" quam equivalent die Fr. mouvement.

 

Ti parol semblat le responder al condition de un marca caracteristic e pronunciabil e il pro to adoptet ti parol quam nov marca de fabrica por su interprense!

 

Pri Ido yo conosse un sol marca evocant ti lingue, it es Toblerido. Ti nómine esset adaptat por designar un specie de chocolate, per li conosset bernesi fabrica in li epoca quante it usat Ido.

 

Fred. Lagnel.

 

-20-

 

 

 

TRA LI PRESSE.

 

Durante li ultim mensus, li sviss presse sembla har ocupat se tre poc pri li movement interlingual. Li noticies queles venit a nor conossentie consistet in lor pluparte ex li sempre repetit publication de du o tri ínsignificant comunicationes de propaganda esperantistic e quel inserates de Esperanto e basic English.

 

Li perfid ataccas del Esperantistes (queles, quam nor letores ja save, inculpat nos esser un specie de quinesim colonne in li movement mundelingual, subventionat per li National-Socialistes) ha trovat presc null ecó in li presse. Li grand jurnales de nor land simplicmen ha ignorat it. Li Tat, de Zürich, in su numeró del 3 sept. 1944, citat quelc frases ex li pamflete esperantic por caracterisar it quam "infam metode de combatte del Esperanto-fanaticos", por adjunter : Noi ne vell esser si deman alqui vell pretender que Stalin prova mortar, per medie del Occidental, li Basic English de Churchill in favore de un Russ mundan... In contrarie a ti jurnales queles reprintat li atacca del Esperantistes noi pensa que it es li tache del presse stigmatisar un tal inferior atitude mental."

 

Céterimen poc jurnales solmen reprintat li textu del pamflete. Noi trovat it in li Aargauer Tagblatt e li Limmattaler Tagblatt de Altstätten (numeró de 23 aug. de ambi jurnales), ma li du redactiones esset sat loyal publicar anc un detaliat refutation del ataccas scrit de nor ínfatigabil coidealist Dr. F. Haas (2 e 16 sept. respectivmen.).

 

Un prolongat discussion developat se in li Appenzeller Zeitung (Herisau), in un long articul redactional, li acusation esperantic esset prendet quam base de un tro clar exposite, in quel li argumentes de Occ., Esp-o e Basic English es dat in plen objectivitá. Li conclusion del autor adver es sat pessimistic : tam long quam li grand nationes refusa usar un lingue artificial, on posse recomandar al yunité de omni landes aprender solmen li max important lingues del munde. "To vole dir necos contra li desirabilitá de un simplic e usabil mundelingue," noi lee in li fine del articul. "Forsan generationes plu rasonabil de futuri secules va realisar li idés semat per pioneros quam Zamenhof, de Wahl, etc. Hodie li munde ne ja es matur por ili." Contra ti atitude pessimistic un Sr. T-r (nor coidealist major Tanner) defendet Occ. in li nr del 29 aug. de ti jurnal. Il monstrat precipue que Occ. posse esser docet quam preparation o fundament del aprension del max important lingues del munde.

 

Un grand númere de revúes publicat in plen e acurtat li excellent articul "Nachkriegsplanung und Welthilfssprache" (Projectes posguerran e lingue auxiliari

 

-21-

 

 

 

international) de Dr. Haas.

 

Un extremmen interessant articul, signat G.B., aparit in li Fögl Ladin, (Samedan, 22 aug.) sub li titul de "il salvamaint dal rumantsch?". Pos har citat un long passage in Occ. ex un scrite de Dr. Haas, li autor continua in su lingue matrin : "E ti parol-mixtura deve esser li salvation de nor idioma? Yo crede que yes, suposit que it ne have li destin de omni altri provas far marchar un lingue international. Ma si it have li success maner, alor nor lingue es salvat. Ne que noi posse star con li manus in tasca o lassar tonnerar, no, alor noi have in plu li deve apoyar ti lingue international, in maniere que tam bentost quam possibil it chassa omni altri lingues foren ex nor scoles e ex omni functiones public e privat queles hodie ancor usa les. Qual bell cose to vell esser! Li paradise de ante Babilon vell revenir. Partu in terra romantch on vell audir parlar solmen romantch e Occidental. Nequande li lingue international vell devenir dangerosi a qualcunc lingue existent. Li tot avantage vell esser que noi ne vell plu esser obligat ocupar nos de plur lingues, ma concentrar nos a un lingue foren, e a ti quel omni homes in li tot munde, vell aprender. Lass nos do esperar lu max bon."

 

Dr. Pg., Basel.

 

-----------

 

TESTIMONIE DE UN DEMI-FRATRE.

 

In un esperantistic prospecte titulat "Der gegenwärtige Stand der Weltsprachebewegung" e scrit de Sr. Rud. Unger de Zürich, noi lee ti lineas publicat in 1931:

 

"...Novial kaum irgendwo ernst genommen werden dürfte. Etwas mehr Gewicht kommt dem Occidental zu, das 1922 von Prof. De Wahl herausgegangen wurde, es ist eine ganz geschickt zusammengestellte Arbeit, die aber dem innern Wesen der Welthilfsprache in keiner Weise gerecht wird."

 

Do, li grand ínamico de Occ. de hodie qualificat antey nor lingue quam "tot habilmen combinat labor", ma quel ne merite esser li ver international lingue. Inter li unesim constatation e li desdignant conclusion de Sr. Unger existe un contradition quel forsan ne gena un Esperantist ma quel va astonar li altri homes. Nam un cose "tot habilmen combinat" in null domenes posse restar long in detra-plan, anc ne in interlinguistica. Partú it es li max bon procede, li max bon machine quel es finalmen adoptet, e noi ne vide pro quo li lingues constructet vell escapar ex ti lege del progress.

 

It es ver que li atestation de "habil combination", dat a Occ. per su max ínreductibil adversario in Svissia, data del témpore quande li extension de nor lingue ne ja menaciat li positiones de Esp-o. Alor Sr. Unger considerat it con ponderation...Ma li témpores ha mutat! Ric Berger

 

-22-

 

 

 

LI ULTRA-SON.

 

Li son ne audibil, nominat ultra-son, es un del max recent medies por tecnic scopes. Ti undes have 20000 vibrationes e plu in un seconde e pro to ne es audibil del orel homan. Ma ili possede surprisant fisical qualitás. Ja desde 20 annus on save que tre alt sonas contrari posse rupter vitres. Ti observationes ha dat orígine a un special scientie.

 

Hodie li ultra-son es un del max important auxilies in chemic e fisical laboratorias. It permisse far bollir aqua e scumar sapon. Su aplication por li examination de materiales de omni sortes es specialmen conosset. Li max fin fensuras posse esser registrat, nam ili reflexe li undes.

 

Durant li guerre on ha laborat specialmen intensiv al perfection del metodes e al multiplication del dominias de aplication del ultra-son. On descovrit que it permisse descalcear li aqua, ligar plu facilmen molecules sub su influentie e far morir microbies. In li production de carburantes it anc lude un eminent rol. Por li hidratation del carbon, catalisatores es índispensabil. Ili possibilisa e accelera li reactiones e por trovar les, milles de experimentes esset necessi. Ci ne existe chemic formules ; solmen li experimentes decide. A ti catalisatores nu adjunte se li ultra-son quel possibilisa reactiones in un gradu ínconosset til nu.

 

Sistematic investigationes ha monstrat que li colloidal dissolution del carbon es tre favorabilmen influentiat per it e que li polimerisation, to es li concentration de cert molecules a oleos, es accelerat. Per li calentation de crud benzol sub pression e influentie del ultra-son, con un frequentie de 350 kilohertz, on successat producter oleo por motores in li demí del témpore usual. Per li aplication del ultra-son, on posset fabricar acetaldehid, quel es de grand importantie por li production de sintetic materies, sub conditiones in quel normalmen un success ne es possibil. Li rason de su efectivitá es, que ti undes, ne audibil por li orel homan, fracte molecules, talmen que ili poy posse formar plu rapidmen e facilmen nov combinationes.

 

(Secun articules in St. Galler Tagblatt e Schweiz. Kaufmännisches Zentralblatt, composit de K. Hamburger)

 

-------------

 

Refar un Europa:

 

It es evident que plu li comunicationes va devenir facil, plu li simpaties va devenir grand inter li nationes del terra. Malgré lor politic odies, ili va tro mult besonar unaltru, talmen que li mutual bonitá va finalmen superar li national mesquineries.

 

Novicow, russ economist.

 

-23-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.1.1945)

 

Sr. W. Haas, fr. 5.--; H. Leuthold, fr. 10.--; Aug. Erhard, fr.3.--; Ing. J. Hilse, fr. 2.--; Johalf 11.--; A. Schild, fr. 5.--; G. Ahlstrand, fr. 5.--; F. Tjernström, fr. 15.--; C. Segersstähl, fr. 3.--; O. Bresin, fr. 2.--; A Kellenberg, fr. 6,50.

 

Cordialissim mersí a omnes !

 

LOCOS U EXISTE LETORES DE COSMOGLOTTA

 

Tre sovente nov interessates a Occ. questiona nos esque existe altri adeptes de Occ. in lor cité o vicinitá por posser visitar le, conversar con il pri interlinguistic aferes e mem exercir li parlation in Occ.. Ti desir es tre comprensibil e noi fortmen incoragea it. Ma, pro que it ne es nos possibil dar in nor litt revúe li adresses de omni interessates in Svissia, noi indica almen li locos u trova se hodie un o plur letores de Cosm. Li adresse complet de tis-ci va esser comunicat pos demanda adressat al administration in Chapelle-Vaud.

 

Aarau, aesch, Arlesheim, Basel, Bern, Bettlach, Bevers, Bienne, Buchler (App.), Buttisholz, Chaux-de-Fonds, Chapelle-Vaud, Chesières, Chiasso, Chur, Couvetz, Donatyre, Emmenbrücke, Erstfeld, Escholzmett, Fleurier, Frauenfeld, Freidorf, Genève, Grenchen, Hünibach, Kosthofen, Küsnacht, Lausanne, Leytron, Locarno, Lugano, Luzern, Montreux, Morges, Neuchâtel, Olten, Oberburg, Pieterlen, Rotenburg, St. Gallen, Solothurn, Soyères, Stans, Steckborn, Stettfurt, St. Maurice, St Ursanne, Tavannes, Thun, Vaduz, Widen, Wil, Winterthur, Yvonand, Zofingen, Zug, Zürich.

 

--------------

 

DISCO IN OCCIDENTAL JUST APARIT

 

Noi amemora a nor letores nor ultim edition :

 

"Discurs in Occidental", per Dr. F. Haas, obtenibil che omni venditor de discos o che : Institute Occidental in Chapelle-Vaud, por li precie de fr. 5.05. Ti disco deve mancar che nequel Occidentalist possedent un gramofon.

 

--------

 

CONTENETE: Fusion del interlingues. -- Occidental e li telegrafie. -- Esperanto es un Occidental Lingue. -- Li plancas del pastor Quinche. -- Li svin. -- Li dictionarium del diabol. -- Changes in li titules del libres. -- Occidental in li comercie. -- Tra li presse. -- Testimonie de un demi-fratre. -- Li ultra-son. -- Subventiones.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.