| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 068 (mar 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Marte 1945 - Nró 68 (3)

 

---------------

 

UN DISCUSSION ANGLESI PRI BASIC ENGLISH.

 

In li bon conosset revúe anglesi NEW STATESMAN AND NATION un tre interessant discussion pri Basic English ha esset perductet. It esset comensat per un long articul de sr. Brailsford, quel nomina se "un old jurnalist migrant", contra li innovation. Li autor ne nega que B.E. mey haver cert avantages. "Quo ha ganiat un foren, si il mastrisa ti special forme de anglesi ?" il questiona. "On va comprender le partú, e to es ja mult. Il va posser scrir un satisfant lettre de aferes. Ma esque su tre limitat parol-tresor va far le capabil comprender li contenete de un ordinari conversation in quel noi altres parla anglesi normal ? Il ne vell posser leer un roman o un jurnal. On ha calculat, que medialmen plu quam 25000 diferent paroles trova se in un edition del TIMES. Con 850 paroles li foren ne vell trovar su via per solmen li págine principal. Un film parlant o li informationes in li radio vell confuser le, un drama vell dar li rest."

 

Li casu del Anglese vell esser diferent, ma ne plu bon. Naturalmen un Anglese posse comprender B.E. sin pena. Ma un foren va aprender scrir e parlar it mult plu facilmen quam noi self posse esperar far to. Noi vell esser fortiat bannir e supresser li grand majorité del paroles queles noi usa in omnidial vive. Si noi usa plu quam li 850 admisset paroles, noi viola li regules del lude. Con grand pena noi posse tirar nos ex li afere in scrite, si noi sempre have avan nor ocules li págine con li 850 paroles queles sr. Ogden permisse nos e si noi continua consultar su dictionarium. Ma it vell esser un terribil labor aprender parlar B.E. In prim noi vell dever aprender per memorie li liste del 850 paroles, por esser perfectimen secur queles del paroles venient a nor labies posse esser usat e queles - li aplastant majorité - no. It vell besonar ne mensus, ma annus, til on posse parlar instinctivmen. Li majorité de noi, si noi save francesi o german sat bon, pensa in ti lingues pos har passat poc dies in Francia o Germania. Si on ha comensat

 

-25-

 

 

 

far to it es facil parlar, mem si on ancor fa erras o hesita serchante li corect paroles. Ma esque un real Anglese jamá posse aprender pensar in corect B.E.? In prim noi have ti molestant afere del verbes. Si noi es tentat, subitmen subjugat per un spontan emotion, dir : "Yo ama te", noi deve gardar nos traducter it in li enoyant "Yo have amore por te." Li dama, de su látere, ne deve responder : Yo savet que tu ama me, ma : "Yo havet conossentie que tu have amore por me." E to mem ne es li max grand male.

 

Il provat traducter un discurse de sr. Churchill in B.E.. Li resultate esset miserabil : "Yo ne posset obtener li ritme in it, li tot bravore hat desaparit." Il prendet un textu quel devet esser plu facil a traducter : un cante lullatori, "tri ciec muses" - ma alor li afere devenit ancor plu desfacil ! Li max comun paroles quam "ciec, mus, fémina, vive", etc. ne trovat se in li dictionarium de sr. Ogden. E, desesperat, li autor questionat se : Qui de noi vell esser capabil improvisar, in rapid conversation, un frase de moderat longore e usant solmen li permisset paroles, quel significa un mus e null altri animale ?" Dr. Pollog, Basel.

 

----------

 

INFLUENTIE DEL PRENÓMINES SUR LI DESTINE.

 

Li onomatologic studies pruva que li prenómine influe sur li destine. Li grand genio del grec antiquitá, Platon, videt in li nómine "un specie de íneluctabil fatalitá, quel reflecte se in li evenimentes del vive".

 

"Nomen-omen" (Occ. : nómine-ómine), dit li Latinos, quo significa : un nómine es un prognostica, it permisse judicar li future de ti quel porta it. Si on considera, por exemple, li prenómine Charles (o Carl), on va remarcar que, exceptet Carlomagnus e Charles V, omni reyes de Francia con ti nómine finit miserabilmen.

 

Charles II, dit li Calvi, morit intoxicat ; Charles li Gross esset strangulat por har esset deposit ; Charles III, dit li Simplic, morit inprisonat ; Charles IV, dit li bell, morit ye 32 annus ; Charles VI esset atinget de folie ; Ch. VII lassat se morir de fame ; Ch-VIII morit pro li colpes quel il ha dat a su cap in li castelle de Amboise ; Ch. IX morit ftisic e vorat de remorses ye 24 annus ; in fine Ch. X, detronat in 1830, morit in exilie.

 

In altri landes : Charles I, rey de Anglia, esset decapitat ; Charles II finit su dies in li povritá ; Ch.-Edward Stuart havet un vive ínfortunosi ; Charles-Quint retraet se in un monastere ; Charles de Bourbon esset inprisonat in li castelle de Fontenay-la Comte ; Ch. de Montpensier, mortat durant un assalte ; Charles li temerari vorat del lupes ; Ch. de Blais, decapitat ; Ch. di Malin combustet tot vivent., etc.

 

-26-

 

 

 

PREMIE DE CONSOLATION

 

On ja ha constatat con astonament que li max eminent lingues auxiliari esset constructet de matematicos e ne de linguistes. Tre poc professional linguistes es autor de sistemas, malgré que plu quam 600 lingues international esset creat til hodie. On posse citar inter ili solmen :

 

Baermann Ernest, de Erfust, autor de Novilatin, in 1907.

 

R. de la Brasserie, de Paris, autor de Apoluma, in 1907.

 

Mik Yushmanov, de Leningrad, autor de Etem, in 1922.

 

Otto Jespersen, de Kopenhagen, autor de Novial, in 1928.

 

Franc Lorenz, de San Feliciano (brasil), autor de Mundial, in 1930.

 

Examinante li contribution interlinguistic del linguistes, on deve aconosser que it ne aporta multi nov idés, e que it es plu critic quam constructiv. Ti rol ha esset naturalmen tre util al interlinguistica, e on posse dir que li libre de Bruggmann e Lesquien : "Kritik der künstlichen Sprachen", con su anihilant criticas del artificialitá, ha plu mult fat avansar li problema del lingue international quam li centenes de projectes imitant Volapük e Esp-o.

 

Li ultim projecte de un linguist, Mundial, de Sr Lorenz, oferta, tamen, quelc trates original.

 

Sr Lorenz, li autor del sistema pri quel noi parla in un altri articul, es un del rar autores de lingue naturalistic aportant nov idés original sin consentir se por imitar Occ. e Latino sine flexione. Il scri in su lingue :

 

"Mi pensa, ke en veri Mundlingue chaki nacion deva finder aliquo simili a sie propri lingue. Jo (= si?) on conserva terminologie greko-latini di ciencie, et vokables internasionali europani, it es klari, ke is (=ex) lingues ne-europani on pova acepter solo poki radikes ; ma aliquis is iles es di use frequenti, et vey (=pro) to iles satisfa le kondicion hus enunciati. Inter chi-ti radikes, en Mundial, on have, exemplo : preposicion di, qui es itali, siriaki, et kom posposicion, also (anc) chini et namaqui ; preposicion vey (=pro), qui es chini (mey), simili a germani "wegen"; konjuncion jo (=se), chini et hindustani ; conjuncion ma, itali et annami ; preposition tau (=til), qui es chini (tàu), et simili a angli to, rusi do, unpo (=kelke, quelco france un peu, italiani et hispani un poco, chino p'o) ; chanter (kantar; fr. chanter, chino ch'ang); kuter (=tranchar; angle cut, chino ke, kot; araba kata; annamo càt, suahili katà; kafro guata ; perso khudan."

 

Ti vise-punctu es interessant ; ma to simila un premie de consolation al orientales o a un osse quel on jetta a un cane por impedir it aboyar tro fort. Li introduction de chinesi e malayan paroles in un lingue international diminue simplicmen li comprension por li Europanes sin auxiliar li Orientales.

 

-27-

 

 

 

Li quelc exemples de concession al Orientales, presentat ci, sembla nos mem tre regretabil; nam, si also significa anc por li Chineses, it es misguidant por li Germanes, quel va creder reconosser lor also (do) in it ; si jo fa plesura al Chineses e Hindustanes, in revancha li Hispanes e Italianos va comprender it quam lor yo e io ; chanter ne mem es bon por li Franceses, nam in F. existe cantate e cantatrice, queles sol li radica cant posse formar; noi mey anc pensar al expression italian tant conosset "bel canto". Cuter certimen ne vale tranchar, nam on besona li radica cute por li pelle apretat del animales e per it is format li adjectivic cutin.

 

Noi amemora que un simil tentative combinar oriental e occidental paroles esset ja fat quelc annus ante sr. Lorenz, de un paster tchecoslovac sr. Milner in su Cosman. Ma sr. Milter self bentost aconosset li vanitá de su tentative e adheret a Occidental (in 1928).

 

Ric Berger.

 

----------

 

 

 

CANZON DE HIVERNE.

 

(Ex li antiqui irlandesi lingue [Eire]. Medie del 9-im secul)

 

Un canzon de presc impressionistic formes. Ti irlandesi poesie es unic in li medievie. In Europa, solmen in li 19. secul difuset li impressionisme.

 

Li traduction es tre ínperfect. Yo ne posset imitar li alitteration, li rim e li colorite del originale. Yo solmen posset traducter li paroles. Ad-plu, in presc omni frases, yo devet supleer li copula "es" e li articul "li", quel manca in li originale irlandesi.

 

Pronunciation : c=k; s=sh ; b=y; th=anglesi.

 

W. Leuenberger st. teol., Bern

 

Scél lem dúib : dordaid dam Novas yo have por vu : Cervo cria,

 

Snigid gam, ro-fáith sam. Hiverne niva Exeat Estive.

 

Gaéth ard úar, isel grian, Frigid vente Sole bass

 

gair a rrith, ruirthech rian Provi(?) sat(?) curse Stormeant mare.

 

Rorúad rath; ro cleth cruth; Purpuri filice su bellitá perdit,

 

ro gab gnáth giugrann guth. Savagi ganse cria customalmen.

 

Ro gab úacht etti én Paralisa frigid plumes del avies

 

aigre ré -- é mo scél. Témpor de glacies : Es to mi novas.

 

-28-

 

 

 

LI OBSTINAT VACA

 

de René Duverne, traductet de Ric Berger ex francesi lingue

 

Henri Pataillot, un del cultivatores max reputat del village, hat decidet presentar in li agricultural concurse del chef-cité su gross vacca e su vaccello. Li vacca nominat se Luciena, por honorar li veterinario quel hat salvat la del epidemie in li témpor quande ella self esset vaccella : li veterinario portat li prenómine de Lucien.

 

Pri li vaccello, il ne ja esset baptisat.

 

Li distantie a percurrer essent tra long per li rut, Henri Pataillot comendat al station-chef de tram-way un wagon por animales por transportar li du specimenes de su stall. Poy il demandat li auxilie de Charles Vejux e de Antoine Beaulard, su vicinos, por ducter Luciena e su yuno.

 

Luciena, grass, corpulent, bon nettat, sin alcun macul sur su nigri pelle, sequet docilmen li via al station, li cord essent ductet de Antoine Beaulard. Ma li vaccello, con li ínexperientie e li obstination de su etá, refusat preterpassar li bronn, malgré li exhortationes de su proprietario. Ti-ci eat serchar in li feniera un carruche sur quel, ligat per su quar pedes, li yun vaccello esset plazzat stant. E ti strangi equipage mettet se in marcha, Vejux pussant li carruche e Pataillot mantenent con grand pena su vaccello quel semblat abandonar su equilibrie in chascun moment.

 

In fine, li tri homes, li du besties e li carre atinget li loc de inbarcament. On adductet Luciena in prim, sur li elevat platform, avan quel ja stat li vagon con li porta apert e sur li sam nivel quam li suol.

 

It comensat nivar. Tamen, li hiverne hat passat pro quo li mi-marte venit. Ma marte es li mensu del vent-pluvies, u omni sesones succede se in un sol die. Pos li pluvie e li sole, un efemeri frigore eveni. E del nubes, rapidmen format, descendet li flocos serrat.

 

Luciona arivat proxim li porta del furgon. Ella consentit aproximar se til que li punte del musel esset in li apertura, poy haltat bruscmen sin voler far un passu ad-plu.

 

Ma li animale restat rigid, ínmobil quam un enorm statue de nigri marmor. Pataillot prendet la per li cornes e traet per su tot forties.

 

- Tu va intrar, Luciena, tu ne deve timer, to ne es li buchería, to es solmen un vagon".

 

E, pro que li persuasion obtenet null resultate, il abandonat ti metode e lansat colpos de flagelle sur li flanca de Luciana.

 

- To ne vole intrar ? Atende un poc, sordid animale!

 

Li sordad animale ne semblat plu sensibil al brutalitá quam al mildesse.

 

-29-

 

 

 

Ella promenat simplicmen li extremitá de su caude sur su vast costes, moente placidmen li cap. Li colere invadet Pataillot.

 

- Noi ne va posser acter tot sol, suggestet Vejux, yo vole serchar altri homes por auxiliar nos.

 

- Yes, ea serchar les. Solmen ne tarda in via. It es ja tard.

 

Li nive cadet sempre plu densi. Li dorse del nigri vacca devenit tot blanc.

 

- Ella es devenient un vacca con du colores ! , dit Petaillot.

 

Il succusset su vestimentes sur queles adheret ja li nive e tramplat sur li plazza por recalentar su pedes. Luciana persistet in su inmobilitá.

 

Bentost Charles Vejux reaparit, acompaniat de du farmeros complesent. In sam témpor, li station-chef, un ancian sub-oficero nominat Velociter, arivat, li manus detra su dorse; contemplant con un mime mocaci ti scene, quel li virlant flocs circumat.

 

- Nu! Nu! Pataillot, it ne functiona ti inbarcament ? Ah, quande yo esset in Algeria...

 

- Li soldate ne es vaccas, Velociter, expresset Vejux, sospirante. Li vaccas es obstinat.

 

Pataillot ne volet perdir ínutilmen su preciosi minutes. Il ordinat su auxiliatores : il self e Vejux in li vagon, ante Luciena, chascun tenent solidmen un orel e un corn, Beaulard e li farmeros detra, pussant per lor cap e lor brasses. Velociter hat consentit tener li cord del vaccello, quel hat surtit de su carruche.

 

Li quin homes developat lor maximum de fortie. Luciene, solidmen apoyat sur su quar pedes oposit li inertie e ne moet ni un millimetre.

 

- Sordid bestie, repetit Pataillot. Sordid bestie de sordid bestie! Esque to ne es por desgustar vos?

 

Il ululat un quantitá de qualificatives, queles it vell esser ínconvenent transscrir ci. Li vacca sempre restat pacibil sub li nive.

 

Esque tu es scruvat in li suol, specie de negressa ?, criat Beaulard, lansante a ella un colp de ped.

 

Ni li injurie, ni li colp productet li minim efecte.

 

Velociter, li station-chef, quel eat vers un amasse de ligne, revenit con un gross trave de fago, quel il brandisset.

 

Pataillot, quel hat comprendet li manovre a far, mettet li trave horizontalmen contra li cruppe de Luciena. Luciena ruminat con ínnocentie e tranquilitá. Velociter ligat li vaccello al carre.

 

Mette vos quar detra la, imperat Pataillot. Velociter, prende li flagelle.

 

-30-

 

 

 

Yo mette me avan ella.

 

Rabiosimen, il crispat su fingres in li narices del bestie, esperante persuader la plu bon talmen. Velociter elevat su arm e pro amore a su ancian mestiere, il juntet li talones :

 

- Atention pri li comanda! --- Vu va departer con unitá, hem ! Li unitá, to es li cohesion e li cohesion es li fortie. ... Attention! ... Un, du, ... Attention! ... Tri "

 

Ye li signale, il fat claccar li flagelle sur li vacca, reelevat it, poy reabassat it con li regularitá del metronom. Con li conviction del conscienties calm e li ardore del marineros al cabestan, li altres contraet lor muscules, pussante li trave quel fat un cavation in li cul de Luciena. Li trave plicat, li muscules detenet se ; ma Luciene nequant avansat.

 

- Rascul de bestie, rugit Pataillot, con su fingres plen de saliva. Tu va intrar o dir pro quo tu ne vole intrar. Nu, mi amicos, recomensa e recomensa. Ne ti rabiata va haver rason contra inteligent individues. Pussa ! Pussa ! contra la, til ella intra !

 

Omni eforties esset ínutil.

 

Humidat de sudore, anhelant, ili abandonat li trave quel cadet con un bruida ínsonori sur li nive ja spess. LI nigri vacca esset, sur li dorse, plu e plu blanc.

 

Chascun proposit un stratagema. Beaulard proposit bandar li ocules de Luciena ; il mem ofertat li imensi fulard quadrillat blu e rubi, quel protectet su col contra li currentes de aer. Provisorimen aciecat, Luciena manet ínrevocabil.

 

Pos li instigation del farmeros, on carruchat li vaccello in li vagon.

 

- Nu, veni rapid, Luciena, dit Pataillot, de su max dulci voce, tui micri es ci, tu vide bon, il atende...

 

Vé ! Ti apell al matrin sentimentes del vacca esset van, van quam li rest...

 

Vejux, quel hat imaginat picar Luciena con li punte de su cultelle, recivet un colpe de caude in plen visage. Velociter hastat in su cava serchar un carotte, ma li vaccello captet it passante.

 

- It es extraordinari ! balbutiat Pataillot ínquiet. Noi ne deve tro mult damagear ti animale, pro li concurse de agricultura... Si on vell posser plazzar la sur rulettes !

 

Tande Velociter parlat.

 

- Noi mey usar li grand medies, pro que li altris fallit. It existe un radical procede ; it es incordar li quar pedes del bestie e portar la in li vagon.

 

-31-

 

 

 

- E si on damagea la ? dit Pataillot.

 

- Noi ne va damagear la ; noi va prender precautiones.

 

- Bon... Tande, it es necessi haver cordes. Ples gardar Luciena, Velociter, yo va serchar les.

 

- E yo anc !

 

Quam un sol mann, li quin cultivatores eat rapidmen vers lor respectiv domes por serchar li necessi cordes. Pataillot extraet de su graniera un pacca de enorm cables de omni species de calibres, con queles il vell taclar un tot nave. Pluri galoppones sequet le por assister li operationes. Li instructor, quel il incontrat, questionat le ca il volet pender se. Il desdignat responder.

 

Su auxiliatores, un pos un, rejuntet le, omnes chargeat, e omnes hastat vers li station.

 

- Rascal de bestie, rascal de bestie, repetit sin cessa Pataillot. Mem si yo vell dever cupar la in micri pezzettes, ella va dever intrar.

 

Tra li nive, li caye aperit, con li nigri vagon detra. Ma in li límites del regard, ni vacca, ni gardator.

 

Velociter just exeat subitmen del vagon.

 

- E Luciena ? U ella es ? criat Pataillot pret a strangular le.

 

- Ne colera, dit li ancian militare. Yo sentit me frigid e eat in mi buró por calidar me. Tande Luciana muit e intrat tot sol in li furgon.

 

Pataillot precipitat se por vider ca to esset ver. Il considerat stupid, li vacca nigri, quel leccat su vaccello per grand colpes de lingue. Poy, prendet de furore, il frappat de su cordes sur li Luciana, quel tornat su morn ocul vers le :

 

- Esque tu ne posset dir antey, que tu volet intrar tot sol ? Rascal de bestie, rascal de bestie !...

 

----------

 

 

 

ACUSTICA

 

Li leges del acustica in teatre es totalmen ínconosset. Ch. Garnier, ante constructer su opera de Paris, hat visitat li max bell scenes de Europa, esperante trovar profitabil regules ; ma il ne successat, nam su opera have un tre defectosi acustica.

 

Ad-ultra, li micri sala del concertes del conservatoria de musica in Paris, manet longmen in un lamentabil statu, nam on timet far perdir a it su preciosi acustic qualitás si on vell har reparat it. On ne mem audaciat repicter li mures.

 

-32-

 

 

 

TRA LI PRESSE.

 

Tri interessant publicationes, de queles adver du evoca projectes nullmen nov, es ancor a signalar. Li NATIONAL ZEITUNG, de Basel, mentionat in su numeró del 10 aug. que in li principatu de Wales on pensa al creation de un "Basic Welsh", sequent li exemple del Basic English. On save que in ti montaniosi districte de Anglia occidental vive ancor centmillenes de homes, queles parla un idioma celtic e apen o nullmen comprende Anglesi. Por li beneficie del turistes anglesi visitant Wales on projecte crear un simplificat Welsh.

 

In li Landbote (Winterthur, 8 aug.) sr. Adolf Ribi passa revúe del max important lingues artificial. In contraste a Volapük, Esperanto e Ido, queles il nomina "sillab-chac", il aprecia li avantage de Occ., ma tamen crede ne posser recomandar it. "In li letura de quelc poc exemples Occ. fat nos li impression de un mi-aprendet Catalan, parlat per un foren con minimal conossenties gramatical", il remarca con humor. Il vide li solution del problema mundo-lingual in un sistema conventionalmen regulat de ideogrammes, un specie de image-scritura, li signes de quel chascun posse leer con li paroles de su propri lingue. Il adjunte: "Ma si in facte on vole usar un lingue auxiliari, Occidental merite li max grand attention."

 

Un altri idé noi trova un in articul "Por un nov Esperanto" (Por li autor, quel ne da su nómine, li parol Esperanto evidentmen es un sinonim por "lingue universal".; il sembla ne saver que li idioma es ni li sol, ni li unesim ni li ultim lingue international), in li AZIONE (Lugano, 22 sept.). Li autor di que por li expression del max important e necessi notiones 4000 paroles es besonat ; si on atribue, per convention international e in omni lingues, a chascun notion un cifre de quar númeres, on posse mem expresser 10000 idés. Alor on vell posser coresponder con chascun hom in li toti munde, si solmen ambi possede li cexico lingue national-cifres e cifres-lingue national.

 

Ti du propositiones ha esset ja fat sovente, mem ja ante plu quam du secules; it es clar que tam un image-scritura quam un sistema de cifres posse servir solmen al comunicationes in scrite, nequande in parlada, inter homes de diferent lingues. It es ver que li ideogrammes chinesi, queles sr. Ribi cita quam exemple, fa possibil que Chineses, Japaneses e Indochineses posse intercomprender se in scrit e, benque li multi dialectes chinesi es sovente plu diferent de unaltru quam p.e. Francesi e Italian, German e Anglesi, e benque Chinesi e Japanese mem apartene a du totalmen diferent families linguistic. Ma li transition de ideogrammes a lítteres ha esset un del max grand progresses del homanité, e in China e Japan it existe un fort movement por "romanisar", t.e. scrir con latin lítteres, li lingues de ti landes - it vell esser realmen un farce si noi Europanes vell retrogresser al ideogrammes. Dr. Pg.

 

-33-

 

 

 

ORÍGINE DE QUELC PAROLES.

 

Mult homes es eternisat in paroles international. Vi alcunes :

 

Boicot es li nómine de un Irlandese, gerante de dominia, quel, in 1880, li land-liga proscrit, talmen que nequi plu volet relater con il. Li siluette recivet ti nómine del francesi ministre del financies Silhouette, conosset pro su economic sistema, e li micri images quel il pictet in nigri. Li guillotine es debit al medico Guillotin, li mansarde al architecte francesi Mansard. In li trincage grog noi trova li nómine del anglesi admirale quel fat servir a su marineros un mixtura de rum e calid aqua vice pur rum. Li marineros venjat se, donante a ti trincage li sur-nómine de lor chef. Li francesi medico Nicot, quel importat li tabac, dat su nómine ne al plante ma a su toxico. Shrapnell es nominat secun su inventor, li anglesi colonel shrapnell.

 

Georgine dat su nómine al russ naturalist Georgi ; dalia al sved botanist Dahl ; fuxia al german "patre del plantes" Fuchs ; camelia al jesuit Camelli, quel aportat li camelias de Japan, begonia e magnolia al francesi botanico Begon e Magnol, peonie al antiqui medico del does Päon.

 

Anc landes e cités es eternisat in paroles. Sardine es nominat secun Sardinia, u ti pisces es captet in amasses. Li canarí, li yelb cantator, veni del insules Canaries, li fasan es baptet secun li fluvie Phasis u, secun li legende, li argonautes decovrit it ; persic es originalmen un pom de Persia ; cerise e castanie refere li portu-cités Korasus e Kastana in li rive del Nigri Mare. Magnesie e magnet deriva del peninsul Magnesia.

 

On anc pretende que cupre deriva del insul Chipre; turquese, preciosi petre, es derivat de Turkia, u, ad-ver it ne esset trovat ma inportat de Persia. Damasc es nominat secun li cité Damas; musline secun li cité Mosul sur li rivere Tigris ; gaze secun li cité Gaza ; tulle secun Tulle in Nord Froncia, u it esset fabricat in prim ; satin secun li portu Zaitun. On di finalmen que li bayonetta esset usat in prim durante li assalte del franci cité, nominat Bayonne.

 

----------

 

JURNALE CON UNIC PERSONALE IN NORVEGIA

 

Ante li present guerre existet in Norvegia un tre particulari semanale, quel incontrat sempre grand successe, pro que it dat solmen norvegian informationes concernent ni li politica, ni li religion, ni li guerre. To evitat a it mult "incidentes" con li censura !

 

"NU" - to esset li titul del jurnale - havet un altri originalitá : it ha esset fundat in 1901 de Knut Malhun, quel restat sempre li sol director, redactor, ilustrator e...venditor. Malhun e su jurnale ha nu morit.

 

-34-

 

ÍNCONSCIENT USATION DE OCCIDENTAL.

 

Li document 127. del SAPO parla pri li facte que li comun tecnic evolution in li tot occidental hemisfere ducte anc automaticmen a un "reciproc" osmose del principal europan lingues. Ti procede sempre continua e it es certimen interessant examinar de témpor a témpor denov su statu de evolution. Por tis, quel considera Occidental quam tro romanic, it es util constatar que anc li lingue german ne posse escapar de ti procede de "occidentalisation".

 

Recentimen li sviss "Liga del Gotthard", un politic organisation, ha distribuet a omni menages de multi cités un propaganda-brochur in lingue german, ex quel noi extracte li sequent frases :

 

"Wir sind ebensosehr gegen die totalitäre Politik der Ideologen wie auch gegen die partielle Politik der Opportunisten und reinen Interessenvortreter. Wir sind keine Bewegung der Mitte und der KOMPROMISSE, sonder wir vertreten eine neue schöpferische, vom zentralen Fundement der eidgenössischen Idee ausgehende Politik der wahren  föderalistischen Zusammenarbeit."

 

Ne li politic, ma solmen li linguistic signification de ti passage interessa nos. Noi ha sublineat omni vocabules queles have un Occ. radica, e a nor astonament constata quant grand es li percentage del vocabules, quel solmen per ortografic detallies distinte se del original occ. paroles.

 

Del 47 vocabules contenat in ti frases, 13 i.e. circa 25%, contene occ. radicas. Li max grand parte del non-Occ. vocabules es pronomines, adjectives, articules, etc., i.e. de secundari importantie. Ili es vocabules auxiliari, quel sempre repeti se e ne expresse li specific idé del frase. Ti-ci es preferibilmen contenet in li substantives, e si noi conta lor númere, noi trova 12, de queles 9 contene occ. radicas, i.e. 75%.

 

Noi accentua li faacte que ti specimen ne es prendet ex un scientic articul, in quel li usation de international paroles ne vell esser astonant, ma it trova se in un politic propaganda-brochur, quel es distribuet al tot population, e do deve e vole esser populari. Ti nov practic exemple prova un vez in plu quant li lingue german es sempre plu invadet de international (=occidental) expressiones, e que ne solmen li romanic, ma anc li germanic popules ja parla un specie de Occidental, quel solmen ancor deve esser purificat de nos.

 

K. Hamburger, St. Gallen.

 

---------

 

 

 

BENEFATION DEL LIBRES.

 

Li libres fa nos adportar li solitá. Ili auxilia nos obliviar li duritá del homes e del coses, calma nor passiones e nor sucies, e indormi nor ínquietá.

 

-35-

 

 

 

WOERTERBUCH OCCIDENTAL-DEUTSCH UND DEUTSCH-OCCIDENTAL.

 

In un reunion in Bern, in januar 1945, esset fixat li plan de edition del nov dictionarium "Occidenta-Deutsch e Deutsch-Occidental", de sr. A. Matejka.

 

Secun nor prevision li libre va haver 160 págines, formate de Cosmoglotta. Printat in córpor 8 in tri columnes, it va esser un del max complet dictionariums de Occidental.

 

Ho-moment, plur persones labora al ultim revisiones e noi espera que pos poc semanes, it va esser possibil dar li manuscrite al printería.

 

Li precie de ti dictionarium va esser fr. 5.--, sviss impostes e porte includet, por le exemplare brochat. It ne es certi que noi va vendir anc li exemplare ligat ; si to vell esser li casu, noi ha previdet li precie de 7.-- fr.

 

Ja nu on posse far li comende al : Institute Occidental de Chapelle-Vd, e informar it ca eventualmen on desira li exemplare ligat. Talmen, noi va vider quant pro cent del comendes concerne li ligat exemplares.

 

Ti nov edition, desde long atendet, va esser max util e permisser a nor movement far un nov passu ad-avan !

 

------------

 

COSMOGLOTTA PRINTAT.

 

Actualmen on posse inviar printates solmen a Svedia e noi ne save til ancor quande. Por altri landes li posta refusa transmisser qualcunc printates. Noi deve do atender li retorne del normal relationes por posser recomensar li edition printat de Cosmoglotta. Nor letores mey patientar ancor, pensante que noi ne posse hastar li evenimentes.

 

--------

 

CONTENETE : Un discussion anglesi pri Basic English, de Dr. Pollog. - Influentie del pronómines sur li destine. - Premie de consolation, de R. Berger - Canzone de hiverne, de W. Louenberger. - Li obstinat vacca, de R. Duverne. - Tra li presse, de Dr. Pollog. - Origine de quelc paroles. - Jurnale con unic personale. - Inconscient usation de Occidental, de K. Hamburger.

 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.