| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 071 (jun 1945)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Junio 1945 - Nró 71 (6)

 

--------------

 

 

 

PACE!

 

It ne es nor intention adjunter un suplementari comentarie a tis queles ha aparit in li presse del munde por celebrar li historic eveniment del cessation del hostilitás in Europa. Un special contribution de nor látere a ti tema ne vell plenar un real lacune, nam in facte nor sentimentes ne es diferent de tis queles anima omni homes conscient del mortal dangere a quel no ha escapat mersí al victorie del alliat nationes. Null consideration de "neutralitá in politic dominia" posse impedir nos, clamar nor imensi joya pri li definitiv destruction del regime max abject quel ha alquande abattet se sur li munde. Li fine del guerre in Europa ne constitue li simplic victorie de un constellation de potenties sur su politic adversario: it es li victorie del justicie e del civilisation sur li forties del inferne e ti victorie prende su tot signification quande noi pensa al terribil summa de sufrenties quel es li precie payat por li liberation de Europa. Noi debi un eterni gratitá a omni ínconosset heróes queles ha sacrificat lor vive sur li campes de battallie por defender li homanitá contra li forties del male e noi conserve un ne minu pie memorie del ínnumerabil victimes del regime de terrore quel li agressores ha erectet in li landes invadet. Per lor corageosi resistentie al opressores ili ha apertet li via al liberation de lor patria e preparat li triumfe final del justicie. Li heroisme del grand armé del patriotes have poc paraleles in li historie del munde e li sacrificies de lor martiros ha apertet a tis-ci li portas del ínmortalitá.

 

Certimen li fine del guerre in Europa ne va far desaparir quam per magie li desfacilitás queles ha acumulat se durante li passat annus. Multissim problemas resta a soluer, ma quamcunc intricat mey esser li situation resultant ex li cáos creat per quin annus de carnage, noi have null rason por desesperar pri li future del popules europan. Li restant problemas va finalmen esser soluet mersí al spíritu de colaboration e bon volentie quel ha assecurat al nationes alliat li victorie sur li campes de battallie.

 

-61-

 

 

 

In li imensi tache del reconstruction del munde anc noi occidentalistes va haver un rol important a luder. Nor tot activitá durante li quin annus passat ha esset necos altri quam un patient e metodic labor de preparation por li moment decisiv. Li moment ha venit. Li question del adoption de un lingue international ha intrat in li stadie acut, nam it ne es un hasard que li majorité del organisationes international de Svissia, Grand-Britannia e America, queles ocupa se pri li question del reorganisation del munde, ha inscrit li problema li introduction de un lingue auxiliari in lor programmas de action e considera it quam un del cardinal questiones a soluer. Si, de un látere, li fortmen crescent interesse por li mundelingue facilisa nor labor de propaganda, noi tamen ne deve subestimar li importantie del obstacules a victer. Multissim homes mane ancor refractari al idé de un lingue constructet. In parte, lor oposition es simplicmen debit a un specie de pigritá intelectual ; on persiste in considerar li idé de un lingue universal quam un utopie, sin prender li pena consacrar al problema mem solmen un litt hor de seriosi studie ; in altri parte li oposition veni de homes queles, pro motives de prestigie national, vole a omni precie far victoriar lor propri lingue quam idioma universal. A to adjunte se ancor li concurrentie de nor car demí-fratres.

 

Ma noi save que on ne posse escamotar li factes per simplicmen cluder li ocules córam evident realitás. Noi save que li problema mundelingual es soluibil solmen per li general adoption de un lingue constructet. E it ne es minu evident que li sistema victoriosi va esser ti quel contene in se self, t.e. in su intrinsic qualitás li garantíe del final success. E to da nos nor ínmutabil fide in li victorie de Occidental.

 

A. Matejka, president del Occidental-Union e del Academie de Occ.

 

--------

 

ORIGINAL AFORISMES IN OCCIDENTAL

 

Quo conosse li major parte del homanité, conosse solmen li minor parte del homan nature.

 

Li misere terrestri es un elegie, quel null poet fini cantar.

 

In companie de un hom quel ne comprende nos, noi senti nos plu solitari quam sin alcun companie.

 

Designante alqui ínpur, ne signale le per sordid fingres.

 

Li generositá de nor amicos contene presc sempre un micri trate influentiant desfavorabilmen nor bon impression.

 

Alquande omni hom have su mental periode de mal tempe. Ma pro quo on deve transmisser it a su circumité ?

 

Li prim certi signe de comprender lu bell es un anim abellat.

 

A.E. Cortines, Lugano, 1945.

 

-62-

 

 

 

ESQUE VERMEN OCCIDENTAL ES CAOTIC ?

 

(Continuation del articul de E de Wahl)

 

Un altri sufixe tre sovente usat vice -t-ion es ment. Ti sufixe have in F e A anc un sense tre afin a -t-ion, it es li action e activitá. Ma ti usa ne es international ; it ne trova se in lingues de altri orígine. In li altri romanic lingues li usation de ti sufixe anc es mult minu expandet quam in AF.

 

Ma ti sufixe es tre international e conosset anc in li romanic lingues ma con li ver general signification : li concretisation del action, li medie per quel, o li scope por quel es fat li action, li resultant facte, ma ne li action self :

 

abonnament ne es li action abonnar ma li juridic statu que on recive li abonnat cose in su témpor de aparition.

 

payament es li moné quel on paya.

 

fundament es li base sur quel es fundat li edificie.

 

medicament es li concret medie per quel on medica, ma ne li processe de medication.

 

ornament es li concret cose ornant.

 

testament es li juridic document del testator.

 

argument es li medie de argumentation ma ne li argumentationes self.

 

document, monument, sediment, detachement, aliment, lavament, regiment, conossement (un naval document), firmament, regulament, segment, moment, ancrament, rudiment, etc., omni ne es actiones o activitás, ma concret conceptiones.

 

Un changeament es altricos quam changeation o change ; it es li concret resultate.

 

It ne es desirabil, abuser ti sufixe e usar it quam in F por expresser li action self.

 

It es clar que on ne posse eliminar ti tre conosset sufixe, quel apu li romanic lingues trova se ne solmen in li germanic ma anc in slavic e mem finnic lingues. Fundament, ornament, argument, conossement, moment, etc., es quasi absolut international paroles. In ili ne trova se li idé del action.

 

Ti internationalmen sentit idé de ti sufixe quel on trova in tal paroles, es li ver sense intrinsic. Li purmen AF o in parte romanic usation ne es lu international. On va do dever distinter li senses e ne mixter omni existent sufixes in un cáos, quel on sovente reprocha nos e usa to quam argument contra Occ. In su essentie Occidental es nullmen caotic. Ma it va esser necessi in quelc casus un poc plu preciser li signification por li ancor ne firm usatores. In omni casus on posse consiliar les, strictimen sequer li regules dat in li grammatica e in parol-formation. Li foren paroles AF in li curse del témpor sive va esser eliminat, quam on vide to hodie in omni national lingues, sive adaptat

 

-63-

 

 

 

al stil de Occidental quo p. ex. li lingue german ha fat con ínnumerabil latin o grec paroles, nu completmen germanisat, p.ex. Arzt = arciastros, Pferd = paraveredus, Strasse = strata, Meile = milia, Wein = vinum, Pfeiler = pillar, Pfeffer = piper, Teufel = diabolus etc. Lu sam ha fat li Franceses e Italianes con germanic paroles : boulevard = Bollwerk, elmo = Helm, alabarda = Helmbarte, galappare = gahlaufan, mât = mast, etc.

 

Li lingue anglesi ha sequet un metod un poc altri. In lor conservatisme innascet li Angleses ha adaptat solmen li pronunciation al propri anglo-saxonic parla, ma lassat intact li transscrition.

 

It sembla clar que ti general tendentie de chascun lingue, assimilar-se secun su propri autonomi regules omni foren elementes deve efecter anc in Occidental, sempre plu occidentalisante li ancor pululant foren paroles.

 

Edgar de Wahl.

 

-------------

 

UN RADIOFONIC PEZZE DE TEATRE FA PANICA.

 

Li radiofonic transmission de un dramatisation del roman "Li guerre del mundes" de Wells, presentat in octobre 1938, per un grand radio-station, retransmisset per multi local stationes, ha productet un veritabil panica in li tot States unit de America.

 

Li tema del pezze esset li ariva sur li terra, venient del planete Mars, de monstrus utilisant aparates volant simil a meteores. Ili subitmen aterrat sur li state de New Jersey. Malgré que li radio-station avisat plurivez que it acte plurivez que it acte se solmen pri un fiction, afollat auditores inundat li jurnales e postos de policie per questiones por obtener informationes pri li "cataclisme" quel frappat li nation. Unes credet in li fine del munde, altres questionat u fugir por esser in securitá, altres questionat u ili posse procurar se gas-mascas. In plur localitás, féminas precipitat se in li eclesias por pregar.

 

Li ínquietitás del autores esset finalmen calmat per un anuncia del policie explicant que it actet se exclusivmen pri un drama radiofonic.

 

Mem un scientic expedition esset fat ! On ancor da li sequent detalies : Ti radiofonic spectacul, excessivmen realistic, creat un intensi panica. In li curse del véspere de soledí, li rumores pri un invasion del habitantes del planete Mars hat prendet un tal proportion que milles de automobiles p. ex. comprat benzine por posser abandonar max rapidmen possibil li locos u li ruines augmentat in consequentie del guerre, locos dit esser situat in li state New Jersey.

 

In consequentie de un rumore dient que un meteore venient de Mars hat cadet in li circumité de Princeton, li universitá de ti cité organisat un scientific expedition por studiar li fenomen.

 

-64-

 

 

 

LI QUESTION DEL NÓMINE DE NOR LINGUE

 

In un lettre apert adressat al Occidentalistes, nor coidealist Sr. Julien Toublet de Paris, studia li question ja sovente discusset del nómine del lingue resultant del internationalitá. Pro que li principie generalmen adoptet hodie del maximum de internationalitá da ínevitabilmen un aspecte occidental e ne oriental al lingue axuliari, E de Wahl nominat su sistema : Occidental, in 1922. Ma ti nómine contene plur ínconvenenties, quel es bon exposit in li circulare de Sr. Toublet, in prim li defecte colider con li adjective "occidental" aplicat a multi coses ne linguistic.

 

Noi ne es fanaticos e íntransigent homes e noi pensa que si vermen it es plu comod por li propaganda evitar li impression de partialitá in favore de un...punctu cardinal, noi deve examinar ti change ante recomensar li propaganda pos li guerre.

 

Tamen li remedie proposit de Sr. Toublet, ad-saver li adoption del nómine Cosmoglotta, ne sembla nos bon, benque it esset ja usat del Italianes, nam it es tro long, e hodie li popul sempre vicea long nómines per abreviationes : Exemple "Cine", vice li primitiv nómine cinematograf, auto vice automobile.

 

Lassante ti nómine Cosmoglotta al central revúe de nor movement, noi deve trovar altricos. Noi proposi du solutiones in sam témpor plu curt e ja conosset, it es : Auli (Auxiliari lingue) quel es li nómine selectet de Wahl self ante ti de "Occidental". Li derivates Aulist, Aulisme, Aulic, Aulistic, es plu facil a pronunciar quam Cosmoglottist, etc. De un altri parte, noi ne deve lassar cader li actual nómine, de Occidental pro rasones propagandistic, fante creder que noi proposi nu un altri lingue !

 

Ma si noi usa, durante li témpor de transition, li duplic denomination Auli-Occidental, abreviation de Auxiliari lingue Occidental, noi acustoma li publica al nov nómine, evitante un ruptura con li tradition. Finalmen on vell dir solmen Auli.

 

Un altri solution vell esser li nómine WAHL. Noi ne save esque nor venerat mastro vive ancor. In omni casus il ha intrat in li historie e noi posse sin hesitar dar su nómine a nor actual Occidental por honorar li mann quel dat li max elegant solution al problema del lingue international. Noi vell do propagar li lingue international Wahl e su adeptes vell nominar se Wahlistes e li doctrine Wahlisme. Multi altri inventiones ha finalmen portat li nómine de lor autor, por exemple Morse, Ford, etc.

 

Ti du solutiones, noi ancor repeti it, have li avantage bon marcar li identitá con li lingue Occidental, e impedir nor adversarios far creder que noi abandonat nor sistema por un altri. Ti eventualitá es anc un necessitá a egardar. Noi peti nor letores exposir lor opinion pri ti problema. R. Berger.

 

-65-

 

 

 

LI SUBJECTIVITÁ

 

Un poc intern del fenestre-apertura de un ligne-hangare, contenent brul-ligne, un grand arané hat constructet un bell hem, nu brilliant in sole de midí.

 

Un filosof haltat e regardat li textura. Pensativ e subrident, il jettat un mosca al arané. Li sagio videt in ti ci micri cosmo, con su habitantes e lor lucte, un pictura del universe.

 

Sequet un scientist. Li arané ja hat assecurat su proprietá. Li erudit fixat li oculares al tempies, regardat li arané attentivmen un moment. Trovant it un conosset specie, il bentost abandonat li bestie evidentmen desinteressat.

 

Nu li romanesc poet venit. "Quo yo vide ?" il exclamat, ravisset. Li sole jettat su radies sur li hangare, disperset su luce omniloc, exceptet un nigri macul in li angul contra li apertura. "Oh! yo vide, li poet continuat, it es un parasole ! Un african princessa jace ta in su blanc vele e su nigri bucles!"

 

-- Quo dunc li follo regarde ?, un opulent borgeso dit a se self, quande il, baston in su manu, ho-moment retornat de su agres. Vermen, yo observa nequel, exceptet un rascale de arané, quel ha constructet su rete intern del fenestrette e -- quande yo regarda li cose atentivmen - it sembla que it esset stant desde long. Ah ! mi servitores, ta vu ne ha esset desde long por preparar li brul-ligne. Yo deve strax ear por bastonar li rascales.

 

(Ex un old sved libre, trad. C. Englöf, Solbo)

 

------------

 

 

 

LI PIRANHA .

 

Li piranha es li max dangerosi del pisces. On crede generalmen que ti titul apartene al squal. Ma to ne es ver. Su voracitá es mult preterpassat per ti del piranha, quel habita li Amazona e su afluentes.

 

Li piranha es un pisc de dulci aqua, gross quam li manu e quel apari quam ínofensiv ; ma ti animales vive e moe in gruppes de plur centenes. Si un hom cade in aqua il es ínfallibilmen caputt. Li piranha, de quel li perspicacitá es grand, trova sempre se u un bon pezze posse esser manjat.

 

Su machuore, tre grand comparativmen al rest del córpor, es munit de gross dentes triangulari e tranchant. Sin acutar les li indigenes utilisa les por rasar se e mem por tonder lor capilles. In quelc secondes li piranha manja un hom e it besona solmen quelc minutes por roder it til li osses.

 

-66-

 

 

 

NOR MOVEMENT

 

Durante li annus de guerre noi posset publicar solmen scarsi novas pri li fate de nor amicos in extrania e pri li developament del divers organisationes occidentalistic national. Li fine del guerre in Europa va certmen haver quam unesim consequentie gradualmen ameliorar li relationes postal international e noi espera pro to posser dar in li proxim numerós un plu grand númere de interessant novas de nor estimat coidealistes disperset in li tot munde.

 

Ja in li numeró de januar de nor revúe noi posset informar nor letores pri li renascentie de nor movement in Francia. Intertémpor noi ha recivet anc bon novas de nor amicos anglesi. Sr. Ilmari Federn, anteyan secretario del Academie de Occ., esset recentmen licentiat pro rasones de sanitá del forties militari anglesi u il hat servit durante tri annus. Il es maritat desde un annu e gania nu su vive quam publicist e scritor de libres. Il promesset nos continuar su colaboration a nor revúe e noi espera posser bentost publicar su unesim contributiones. Tis queles conosse Sr. Federn personalmen e save quant grand esset su activitá e su influentie in nor movement (il esset in facte li dextri manu de nor mastro de Wahl) va associar se al joya del sviss ductores pri ti unesim signe de vive de nor car amico pos un tre long silentie. Al expression de nor gratitá por su grand labor quam occidentalist, noi junte nor max sinceri felicitationes pro su matrimonie e nor calid desires de felicitá e success in su futuri vive.

 

Un ne mine grand joya causat nos li nova pri li retorne de nor car amico H. Littlewood in Anglia. Sr. Littlewood, instructor de anglesi in Groningen esset captet del Germanes pos li invasion de Nederland in May 1940 e deportat in Germania. Su fate esset por noi un constant objecte de preocupation e noi ne cela que, conossente li fate reservat al deportates in Germania, noi preparat nos a lu pessim, pos har recivet li nova de su internation. On comprende li aleviament quel causat nos li information pri su san(?) retorne in Anglia e noi desira expresser ci li grand joya quel noi senti savente que il ha escapat al fate del ínnumerabil victimes del sadisme nazistic. Noi desira le ancor mult annus de felici vive e ne dubita quel il va esser por noi un precicissim auxilie quam representant de nor movement in Grand-Britannia.

 

Strax quande li comunicationes postal con Italia va har devenit normal, noi va intrar in contacte con nor coidealistes de ti país e noi espera posser dar de ili tam bon novas quam de nor amicos anglesi.

 

De nor venerat mastro Edgar de Wahl noi regretabilmen plu ne have novas desde plus annus e noi ne save quande li relationes postal con Estonia va esser oficialmen retablisset. Ma mem quande to va esser li casu, noi tre time que

 

-67-

 

 

 

li novas queles noi va reciver, ne va esser realmen injoyant. On save que li dom de Sr. de Wahl ha esset completmen destructet in un bombardament e que nor mastro devet esser hospitalisat in un sanatorium del cité Tallinn. Noi tamen espera que il ha successat superviver al ultim devastationes de queles Estonia esset li teatre in li annu 1944 e que il va juir un ancor long e felici véspere del vive. Mem si il ne plu posse partiprender activmen a nor labores, il have li certitá ne har laborat in van ; il poslassa al futuri generationes un ovre ínperibil e su nómine va por sempre brilliar in li historie del civilisation europan quam un del max grand genies del homanité.

 

A. Matejka.

 

------------

 

 

 

A PROPÓ DE IDO

 

In li ultim circulare del SUISA IDO-SOCIETO noi trova li explication pri li ínactivitá del sviss idistes durante li 5 annus de guerre. Vi, secun li citat circulare li causes de ti surprisant silentie :

 

1/ Li ínpossibilitá relater con exterlandan amicos.

 

2/ Li índisponibilitá del ductores pro militari, professional o altri causes.

 

Noi ne discusse punctu nró 1, nam noi time ne har bon comprendet. It sembla nos ne tre clar qualmen li ínpossibilitá relater con li exterlandan amicos impedi li Svisses far aparir articules propagandistic in li presse de lor país.

 

Ex punctu 2 on vell reciver li impression que li Occidentalistes have null professional obligationes e que ili ha esset dispensat, per special recomendation de nor generale, de omni militari servicie. Pro que evidentmen ne es li casu, noi debi un special gross candel al providentie quel ha permisset nos laborar successosimen por Occidental sub circumstanties queles in contrari ha impedit omni labor che nor amicos idistic.

 

Un poc plu infra, li sam circulare asserte que li idistes save que ili "ne besona timer seriosi comparation con altri sistemas, ma que ili per long experientie conosse li valore del propaganda per articules in li jurnales e per textus comparativ."

 

It es interessant rememorar que li publication de comparativ textus esset unquande li preferet armé del idistes contra Esperanto. Ma li témpores ha changeat e noi inregistra con interesse li preciosi confession que ti metode de propaganda ha intertémpor perdit su atractivitá. In facte, noi ne memora un sol exemple del presentation de un textu comparativ Ido-Occidental, publicat per Idistes in li presse neutral. It plu ne resta a tis-ci un altri ressurse quam contentar se per li imitation del tactica espistic, consistent ex li inviation de informationes al agentie telegrafic pri li general assemblé del S.I.S.

 

A. Matejka.

 

-68-

 

 

 

LI HOM-IDYOMO, DE SR. CARDENAS.

 

Forsan it es un poc tro tard por mentionar ti projecte mort-nascet ante... un quarte de secul. Si noi tamen parla pri it hodie, it es pro que un de nor corespondentes directet recentimen nor atention sur ti lingue quel apartene sin contesta al scole naturalistic del lingue international, it es al sam gruppe quam Occidental.

 

Lu max curiosi es que ti lingue nascet just un annu ante Occidental, in 1921, in Vienna. Or, it es in Vienna que un gruppe de ingenieros "decovrit" Occ. inter li numerosi projectes proposit al atention public. Pro quo li Viennesi eat serchar a Tallinn li perle desirat quande, in lor propri cité, existet un projecte anc con aspecte natural e ja difuset per plur manuales tre bon printat ? Li question merite esser studiat.

 

In prim visu li Hom-idyomo sembla plenar omni conditiones postulat por un lingue international moderni, quam it apare in li sequent extracte :

 

"Oh ! kwante deplorinda estay en la mundo aktuala la falto di Johano, Leo. Sed si ili resurekcyonur hodye, re-mortuy in-medyate per decepcyono, or perhapse suplicyatas kiel malefaktistos par las neo-sacerdotos ke proklamay se ipse ilias imitantos."

 

Malgré li finales unic -o por omni nómines, -a por omni adjectives e -ir por li verbes, li vocabularium es plu mult naturalistic quam ti de Esperanto e Ido. Li finales international -ion (ad-vere con li grafic deformation -yon) es conservat, anc -or, e -iv. Ma qualmen ? Per li sam medie quam che omni altri naturalistic projectes ante li aparition de Occidental, it es per li admission de plur radicas in li sam familie. Talmen Cardenas admisse sin coherentie grammatical e quam índependent paroles le series quam : multiplicacyon, multiplikir, multiplicande, multiplikatoro, mutacyon, mutacyonir, nov, novacyon, novacionir, transir, transicyon, transitiv, transitory, transit..

 

E talmen al infinitá ! Durante que Occidental have un sol radica quel genite omni derivates del sam familie, preciosi medie por auxiliar li memorie, li Hom-idyomo fortia li aprendentes memorar til un demí-dozen de radicas quel es exter li sistema de derivation del lingue ; exactimen quam Esperanto, quel admisse redaktoro, redaktiono apu li verbe redakti. In curt Cardenas ne possente soluer li problema del derivation regulari simplicmen escarta it!

 

Noi ne fa le un reproche pro to, nam null hom, exter de Wahl, havet li perseverantie consacrar li demí de su vive a dissecter li lingues de Europa por trovar li solution. Ma pos ti constatation, on comprende nu pro quo Cardenas e su lingue restat ignorat mem del viennesi interlinguistes.

 

-69-

 

 

 

Altri mancas e erras in Hom-Idyomo apare nos quam minu excusabil. Cardenas, por exemple, introducte un c e s con tilde, quel pronuncia se quam sh in anglesi, quam ch francesi. Il introducte, apu R, r, de queles li son es fort e "perfectimen distint del anteriori líttere", un altri R inversat de levul a dextri, e quel es pronunciat "un poc minu fort, exactimen quam in hispan e italian".

 

Ma ne possente trovar ti lítteres in li printerías, Cardenas imaginat composir li majuscul tipograficmen, superposiente li demí de un B retornat sur un demí H ! Pri li r minuscul it es representat per li cifre 2 retornat, ma ti lítteres invertet, naturalmen, preterpassa in supra, quo fa li textus tre desagreabil a leer.

 

Ma to, quo ne es preciset es li maniere scrir li textus per li scri-machines queles ne possede li C e S con tilde e li R directet a levul, o li cifre 2 li cap ad-infra !

 

Quande on conosse li casu de Esperanto de quel li 6 chapelat lítteres constitue li max grand impediment in li difusion del lingue, on questiona se pro quo Cardenas recomensat li sam erra, introductente altri lítteres ne existent in li printerías. Pro quo ? Ad-ver li rason ne es facil a decovrir : to es pro li famosi falsi principie posit de Schleyer, li autor de Volapük, quel postulat : un líttere, un son. Null altri chimeric regul ha plu, quam ti-ci, contribuet a retardar li evolution del lingue international.

 

Li difusion del L.I. es ja un interprense sat desfacil sin ancor complicar it per li introduction de ínutil subtilitás quam li distintion inter du species de r. It sembla que li autor esset tro influentiat de su lingue matrin, quel es hispan, e credit necessi imposir particulari trates de ti lingue national in un lingue international.

 

Li domen del L.I. es un land u on plu facilmen posse errar quam trovar li bon via.

 

Ric Berger.

 

-----------

 

CURIOSITÁS

 

Un truppe de soldates nequande deve passar un ponte marchante in cadentie. Un marcha ritmat posse provocar oscillationes e causar catastrofes. Talmen in Angers (Francia), in 1850, un truppe esset precipitat in li rivere, li suspendet ponte, sur quel it passat hant ruptet se. -- 227 soldates esset mortat.

 

Durante su polari explorationes, li admiral Byrd conportat du frigidarios, li extern temperatura essent judicat tro frigid por conservar li alimentes.

 

-70-

 

 

 

ANCIAN FRANCESI E OCCIDENTAL

 

Li comparation inter ancian francesi e Occidental es tre interessant. Li presc sam tema esset tractat in li numeró de januar de Cosm. (A quo simila Occ.) Ma ci noi vole studiar li identitá o adminim li similitá del du lingues in li vocabules e in li grammatica.

 

Lass nos comensar per li articul. Noi conosse it in Occ. : LI por li formes masculin e feminin. Anc in ancian francesi li articul esset "li" por li du formes. Quam pruva mey servir li verse 2375 del canzon de Roland, mastre-ovre scrit circa in li annu 1080 : "Li quens Roland se jut dessez un pin." In li penultim parol noi vide, que anc li articul índeterminativ es identic con ti de Occ., e anc li genitive e li dative : "del" e "al", ma in plurale "dels" e "als". Li s significa li plurale in ancian francesi quam in presc omni altri lingues romanic.

 

Tre interessant es li pronómines : jeo transformat se a io e jo in li unesim persone. Tu e il es quam in Occ. Ne totmen identic a nor bell lingue es nos e vos, queles coresponde a noi, vu. Ma it es facil a vider, que ili es parent. Li possessives es : mis, tis, sis, nostres, vostres, lor. Cert vocabules, queles veni del lingue latin recive in ancian francesi un s in li nominative del singulare, quel manca a ti del plurale (exemple: toz o tots, tot). Anc li interrogatives es tam simil que on vell posser creder que Occidental ne es un lingue creat, ma tot natural e, quam li altri romanic lingues, un filia-lingue del latin. Qui ? e que ? es li interrogatives; li relatives es sam. Ad-plu it existe ancor quels e queles.

 

In li verse 2377 del canzon de Roland noi trova li verbe remembrer, quel es in Occ. memorar. Vide li termination -er, quel existe anc che nos. In un altri loc sta scrit : il tarda. Li preterite o passate es significat per -t. Exemples: il puet (il posset), il plort (il plorat), il sospirt (il sospirat). Li participie passat es in Provenzal (un poc alcri quam ancian francesi, ma anc tre ancian): chantat, vendut, partit.

 

In fine noi vole studiar li internationalitá del verbes auxiliari esser, e har (haver):

 

Latin: esse habere

 

Hispan: ser (estar) haber

 

Portugalesi: ser (estar) haver

 

Francesi: être-estre avoir

 

Provenzal: esser aver

 

Ruman: fire aveare

 

Un long comentarie ne es necessi. Li conclusion de nor micri excurse es que Occ. have null artificialitá, ni in vocabules ni in grammatica. Omnicos posse esser pruvat ex li lingues vivent o mort quam li ancian francesi.

 

Iso Baumer, stud., St. Gallen

 

-71-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.5.45)

 

Sr. W. Lauenberger, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. Buchmann, Fr. 10.--; C. Segerstahl, Fr. 7.00; R. Ström, Fr. 5.--; V. Ahlsted, Fr. 5.--; E. Berggren, Fr. 3.--, K. Chamaud, Fr. 5.--; J.A. Sautter, Fr. 2.--; R. Ris, Fr. 2.--; J. Feierabend, Fr. 4.--; E. Gämperle, Fr. 3.--; E. Kläul, Fr. 5.--; T.V. Bäckström, Fr. 10.--; Y. Sköld, Fr. 9.80; J.A. Sautter, Fr. 3.--; Veymuth, Fr. 3.--; F. Meyer, Fr. 2.50; W. Lauenberger, Fr. 1.--; H. Bolleter, Fr. 5.--; J. Ritter, Fr. 3.--; J. Fanti, Fr. 2.--; J. Cheseaux, Fr. 2.--.

 

SCOED : Sr. A. Matejka, 1 parte.

 

Max cordial mersí ad omnes !

 

 

 

Quo es S.C.O.E.D. ?

 

Li tre proxim aparition del dictionarium Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental de nor ínfatigabil colaborator A. Matejka, ne posse esser realisat sin un intensiv colaboration financiari de nor coidealistes, letores o nov interessates. UN tam important edition ne fa se sin grand custas, precipue in un témpor u omni materiale e labores de printation es carissim. Malgré li altitá del precies, noi ne volet procrastinar li aparition de ti dictionarium, quel va esser in sam témpor li base por li altri national vocabulariums. Noi besona it, nam hodie omni dictionariums es exhaustet, e pro quo noi ja possede il excellent Vollständiger Lehrgang de A. Matejka, noi volet dar a nor coidealistes de lingue german li medie continuar lor activ propaganda por Occidental.

 

Ma por posser editer manuales, noi besona un important capitale. Pro to, noi peti omni coidealistes o amicos de nor movement benevoler subscrir partes del SCOED (Societé cooperativ del Occidental-Editiones). Li partes es Fr. 20 sviss, queles posse esser payat in quar rates de Fr. 5.--. Chascun subscritor posse prender tam multi partes il desira, ma pro que li principies del societé cooperativ, il recive solmen un voce in li deliberationes del societé.

 

Por li partes, li subscritores recive chascun annu un micri intereste (til nu 3 %). Ad-plu li membres del SCOED recive special avantage ye li compration del libres editet del SCOED.

 

Pos quelc témpor, li letores de Cosmoglotta va reciver un carte de subscrition e noi ne dubita que li max grand parte de ili, secun su possibilitás, va potentmen auxiliar nor eforties in li realisation del max apt Occidental-materiale.

 

-72-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.