| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 079 (feb 1946)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Februar 1946 - Nró 79 (2)

-------------

 

UN STABIL MONÉ: LI UNIVERSO

 

In medievie fabricar moné esset li privilegie del regnant prince. Chascun provincia havet su moné. Li multiplicitá del monés causat desfacilitás in li changes, agravat per li facte que li princes modificat, secun lor capricie, li proportion del preciosi metalles intrant in li composition del monetes. Li developament del exchanges inter li provincias necessitat un national moné; li unification del reyia fat que li privilegie del fabrication del monés devenit reyal prerogative.

 

Li rey de quel li tresor esset exhaustet, sovente pro expenses de guerre, recurret al credite por reetablisser su financies. Chascun rey havet su cassero quelcvezes circumspect e integri, quelcvezes tro habil o tro temerari.

 

Quande un pruntation ne suficet por inrichar su casse, usante de su jures, li monarch, per un edicte, modificat li proportion del alliage. In altri vezes, usante un rudimentari procede, il fat cupar li borde del pezzes de moné e remettet les in circulation por lor nominal valore.

 

Pro que li quantitá de preciosi metalles extraet del suol ne plu suficet in li comensa del 18-esim secul por permisser al populationes payar omni lor compras, on creat billetes de banca. Ti billetes constituet in li orígine bons por un quantitá determinat de aurin pezzes, quel li banca emissori devet remetter al portator contra presentation del billete. Omni creation de billete de banca esset gageat in 100 %.

 

To durat in Francia til 1914; poy li nov developament del transactiones provocat un developament del demande de accessori monés: trates, obligationes, checs bancari, etc. Li monetari signes devenient abundant, lor masse atinget un summa mult plu quam ti del quantitá de merces. Li equilibrie esset ruptet. LI monetari signes depreciat se. Altrimen dit, li potentie de compra del franc diminuet pro li inflation. On serchat tande resorpter li monetari signes in excedentie per li medie del deflation, quo causat un abassation del precies.

 

-13-

 

Regretabilmen li abassation del precies, desirat de chascun comprator, causa un abassation del salaries e, con li auxilie del progresse tecnic, provoca un chomage quel tende generalisar se; li chomage, in su torne, provoca li deficite che li popul, e in consequentie ti del budgete del state. Por plenar su deficite, li state prunta, quo augmenta li public debite, ergo li impostes, quo provoca un nov deficite che li cives, poy un nov deficite por li state.

 

Desde novembre 1929, date ye quel, in li Unit States, mersí al tecnic progresses, li production posset crescer in sam témpor quam li chomage augmentat, omni states del munde conosse li sam financiari desfacilitás. Chascun state resolue les in su maniere e quande un guvernament recurre al dumping (i.e. da premies a su productores por que ili mey vendir lor production in extrania minu car quem ili vendi it in li interiore del land a lor conciteanes), ti state "exporta su chomage". Altrimen dit, mantenente in labor un cert númere de su nationales il priva de lor ganie un parte del ovreros del importatori state.

It vell esser do necessi que omni states del munde cessa acter isolatmen, renuncia avantagear se contra li bene de lor vicines, e consenti submisser se a un international regulament, valid por omnes. To es li scope del acordes de Bretton Woods, queles, regretabilmen, es basat sur li aurin etalon.

 

Li monetari signe perfect deve plenar tri functiones: 1/ esser un etalon valorosi, 2/ esser un medie de conservation de valore, 3/ facilitar li exchanges.

 

Li aure ha esset rari durante secules e on ha serchat it quam medie de conservation de valore, ma su potentie de compra nequande esset constant. Un Louis aurin permisset comprar, secun li epocas e li recoltes, 3, 4, 5 sacs de frumente in li  sam land durante un decennie.

 

De un altri parte it es facil acumular li aure e strax quande un detentor conserva it in su lan-strumpe, ti monetari signe neplu plena su 3-esim function: facilitar li exchanges; li consequenties es stagnation in vendes e chomage.

 

Por remediar al ínconvenienties del aure, li autor ha imaginat un moné basat sur li 40 cardinal productes del terra: 20 agricultural productes, 20 productes industrial, moné quel il ha nominat Universo. Ti moné inspira se del labores del ingeniero Archer e de sr. de Fizaine, inter altres.

 

Li Universo representa un valore mult plu constant quam li aure, ergo li merces e li salaries deveni stabil. Explicar li functionament de ti sistema

 

-14-

 

vell esser tro long. Pro to noi reinvia li letores al brochura quel noi publicat recentmen.*

 

* Ti brochura, scrit in francesi e titulat "L'Universo, monnaie de compte internationale", es obtenibil che li autor sr. Paul Jauzin, 7, Rue Berthelot, Montrouge, Seine. Postal checs 17890 Paris (Precie del brochura 12 frs francesi).

 

RADIO E INTERNATIONAL LINGUE

 

In li francesi emission del B.B.C., London, "Six mannes circum un micro" del 9 decembre 1945, li tema esset: L.I. e Pace, e on citat Esperanto e Basic English. In seque li president del Occidental-Societé de Francia e li secretarie del Idista Societo inviat lettres al administration por far conosser li altri lingues.

In li emission del 7 februar 1946, "Curriere de Europa" li orator citat circa deci lettres de Esperantistes e dit que apu Esperanto existe altri lingues: Ido e Occidental, pri quel il va parlar in li proxim emission del jovedí 14 ye 21.30 h. - repetit li mardí 19 ye 12.30-. In ti ultim emissiones il citat li lettre favorabil a Ido e poy circa li du triesimes del lettre de sr. de Guesnet - sin nominar le - diente: Lettre de un mundelinguist quel ja practicat Esperanto Ido e Occidental, e il concludet per: "Occidental representa li extremist solution, ma forsan it es li solution del future!".

 

Noi posse esser felici que on parlat pri nor lingue e pluri ex nor amicos, queles noi pre-informat, posset audir li emission.

 

L.M. de GUESNET, Paris.

 

LI HORA DE CENTRAL EUROPA

 

52 annus ha passat desde li introduction in Svissia del hora de Central Europa. To esset in li nocte del 31 may al 1 junio 1894. Pos har deliberat pri to, li National Consilie e li Consilie del States invitat li federal Consilie introducter anc in Svissia li hora de Central Europa por vicear li "hora de Bern" quel esset in retard de un demí hor.

 

Plu tard, in 1919, li public administrationes comensat contar li hores de 1 til 24 vice du vezes de 1 til 12 horas.

 

-15-

 

"IDIOT" - UN COMPLIMENT

 

(Interlinguistic humoresca)

 

Pandolfo e Flavio es interlinguistes fervent e creativ. Ambi invente nov sistemas e discusse les in li circulare de lor club. Li ovre de Pandolfo ancor ne es finit, ma il ha monstrat li projecte a Flavio quel ha recenset it in li circulare. Pos leer li critica Pandolfo have su facie rubi de furie; il comprende li dialecte de Flavio e ea vider le.

 

"Flavio!" il cria intrante, "tu ha insultat me! Tu ha nominat me un idiot!"

 

"No." di Flavio ínnocentmen.

 

"Esque tu admisse har scrit li recension quel fini per tu signatura?"

 

"Yes. E it es plen de flatteríe."

 

"Esque tu admisse har scrit: 'Pandolfo have special caracteristic opiniones pri li Lingue International, e anc generalmen il es un idiot.'?"

 

Flavio ride. "Ma tu ne comprende. IDIOT ne significa idiot! It vole dir 'un mann de excellent qualitás'."

 

"Tu moca me."

 

"Yo ne audacia. Lass me explicar... Tu consenti que un lingue deve esser strictmen logic por esser simplic, ma que anc elementes natural deve esser prendet in consideration, in un cert gradu. Un specie de modificat apriorism-aposteriorisme, tu save..."

 

"Yes, certmen. To es un principie acceptat de mult interlinguistes."

"Tu dunc admisse, conform a ti principie, que DINEO posse significar 'ateisme' e de 'diné', OBLIGI 'multiplicar' e ne 'obligar'."

 

"Sin hesitation. To es bon regulari Esperanto-paroles."

 

"Nu ples escutar: Lu sam vale por mi IDIOT. It es li ínnocent composite ex ITI e OT."

 

"Tu sercha un subterfuge..."

 

"Nequalmen.IDI- es retroderivat ex li grec parol 'ideale' e significa 'excellentie'. Un ideale es excellent, ne ver?"

 

"Hmmm. Quo pri -OT?"

 

"Simplic! Un patriot es un mann con li caracteristic qualitá amar fortmen su patria. -OT es un grec sufixe. In mi lingue it significa 'un mann con caracteristic qualitás'. Dunc, IDI-OT significa 'un mann con excellent qualitás'."

 

"Tu prova dupar me. Pro quo ne honestmen confesser que tu ha fabricat ti tot rasonament just nu?"

 

-16-

"Yo jura que no!"

 

"Ma it es absurd!"

 

"Nequalmen. It seque acceptat modelles: Retroderivar IDI de IDEALE e dar it li sense 'excellent' ne es plu absurd quam retroderivar, quam fa Esperanto, FRAULO in li sense 'celibo' de FRAULINO,  de german 'Fräulein', 'senioretta'."

 

"Ma tu fat IDI vice IDE."

 

"To es tam bon quam Esperanto MATENO vice MATINO."

 

"It ne es un natural precedente por dar un altri sense al parol IDIOT. Mem Esperanto ne pretende a tal nonsense. Hay null lingue in li munde u IDIOT significa altricos quam idiot."

 

"Completmen fals. Li russ paroles significant 'idiot' e 'il vade' difere solmen per ortografie, ma ne per pronunciation. Tu ne have necun rason por acusar me pri insultar te!"

Povri Pandolfo. Quam tant interlinguistes il professe veneration al Deessa Logica, e in practica il ne save bon obedir su comandamentes. In omni casu, emotiones evocat del imaginari insulte inunda su mente e ne permisse le sequer li logic subtilitás de Flavio. Passiones penosimen represset durante li dialog demanda expression violent...

 

Un grand rubi inflatura sur li levul guancie amemora Flavio pri li límites queles li natura homan imposi a su reformation mem per li max idiotic (to significa: li max excellent) lingue international... Si un parol have un sense internationalmen acceptat, e un sense fortmen emotiv - it es van voler explicar it altrimen ex un artificial structura. E emotiones es plu fort quam logica....

 

Ilmari Federn (London)

 

FALS ÍNPARTIALITÁ

 

"It vell esser van visar al efectiv 'mund-lingue' in li sense del perfect ínpartialitá relativ al homes de qualcunc nationalitá e lingue, pro que to vell posser esser fat solmen... per far li desirat artificial lingue tant desfacil quant possibil por chascun hom. Li tache constructer e mem aprender un tal lingue vell esser súper homal possibilitá. Ma li question have un diferent aspecte quande on aconosse que noi deve utilisar tant possibil alcun comunité in linguistic forme ja existent, pro que it eveni que it es actualmen in li munde alquo quo posse esser comparat con li comunité existent inter li West-Europan nationes e lor descendentes in li munde."

(+Prof. Otto Jespersen, International comunication, págine 114.)

-17-

 

CRONICA

 

ANGLIA.

 

Li 15 decembre 1945, nor bon coidealist sr. H. D. Akerman fat un discurs córam un conosset "Linguists' Club". Li sala esset plen til li portas e il esset introductet del presidente Sir Ldr. Pilley. Il hat preparat un serie de grand mur-diagrammas per queles il tractat li historie del L.I. de Volapük til Occidental e dat li evolution de pluri paroles in omni sistemas, monstrant li gradual transition vers li final natural formes.

 

Durant que il indicat per un baston li successiv paroles, li auditores recitat per alc voce li traduction in anglesi sin su auxilie. Pos li questiones, sr. M.C. Butler, un del secretarios del British Esperanto Association, fat un atacca contra Occidental in un maniere quel aparet quam un poc trist. Sr. Akerman havet li jure responder, ma in ti instant -- memorante nor association in su Esperantistic annus -- il preferet tacer. Il esset extrem bon escutat del auditores e un cert númere de ili decidet aprender Occidental.

 

Li jurnale publicat per li club "The Linguist" til nu contenet mensualmen un articul in Espo.   P.S.

 

Nor anglesi coidealistes publica nu lor mensuale "International Memorandum". It comensa li publication del bon conosset studie "Li psicologic e sociologic caractere del lingues" de A.Z. Ramstedt e un tot págine de cronica. Bon success a ti nov confratre!

 

AUSTRIA.

 

Ex un lettre de Sr. Pigal, inviat a Chapelle li 3.3.1946:

"Vor amabil postcarte del 4.2 bon arivat li 28.2. Con joy yo constata li renovat function del international posta. Lass nos esperar que pos ne tro long témpor li ancor existent obstacules va cader e que li trafic denove va esser quasi normal. Secun li present prescritiones, trans li límites de Austria on ne posse far comercial transactiones sin permission del Alliat Autorités.

 

Quam yo ja comunicat, mi logiment sta destructet per bombe, e mi stocks del libre "Occidental, die Weltsprache" es ancor sub li escombres. Tamen yo espera que yo va successar exfosser quelc exemplares ínledet e expedir les a vos.

 

Con maximal interesse yo aprendet que co-idealist Ramstedt ja dat vos un signe de vive. Con plesura yo va scrir le si vu have li amabilitá inviar me su adresse. Quel prominent occidentalistes in ultra ha ja anunciat su "renascentie" pos ti annus de obscuritá? Ja nu yo es pret denove prender parte

 

-18-

in li labores del Occidental-Academie, desde ti presc 10-annual letargie imposat a omni international activitá in nor land. Ad-vere li dolorosi, ancor ne cicatrisat vúlneres, queles ti atroci guerre battet a nor amat patria, ja nu ne permisse ínmediat grand propaganda-actiones in Austria e fro it por li céteri landes. Dunc noi solmen posse joyar e mersiar a nor sviss amicos pioneros que ili dura tener alt li car baniere del international movement de Occidental."  Ing. E. Pigal.

 

FRANCIA.

 

Un reunion pri li question del L.I., organisat del gruppe "Ce qu'il faut dire" (To quo on deve dir) evenit li 15 januar.

 

W. Gilbert emfasat li qualitás de nor lingue, precipue pri li selection del vocabules e li natural derivation in oposition a un schematic grammatica.

 

Georges Aguiré raportat pri li labores de IALA.

 

C. Papillon parlat por Ido, quel il opine plu regulari quam Occidental e minu complicat.

 

Du esperantistes defendet li lingue de Zamenhof e declarat que li supersignat lítteres totmen ne impedi li facil printation, que Espo es li sol e unic L.I. con un grand quantitá de adeptes etc., etc. Sempre li sam old disco de fonograf...

Tal reuniones monstra que it es ínpossibil exposir li question avan un publica de profanes quel ne conosse li max elementari principies de linguistica, ne save pluri foren lingues e have li audacie del ignorantie. Li question del L.I. es un tecnic problema. Ti quel es interessat deve studiar li question quietmen, con scrit documentes e comparar li diversi sistemas. Ti labor ne posse esser fat in public forum.

 

Por comprender li superioritá de Occidental on deve haver un minimum de cultura e esser capabil vider quant grotesc e infantesc es li "kara lingvo". Ma li ínerudit ne posse percepter li ínpossibilitá de un artificial scientic e tecnic nomenclatura e li absolut manca de precision de Esperanto.  L.W.G.

 

De nor coidealist René Chabaud noi recivet un tre artistic aluminator in forme de libre quel il fabricat durante su captivitá in Germania. Sur un látere sta li insigne de Occidental in verd incadrat in verd sur funde nacrin; sur li altri látere in li funde nacrin, incadrat per rubi, sta li du lítteres inicial del director del Institute Occidental, li un es rubi e li altri verd. Sur li dorse es gravet lu sequent "In Westphalia 1940-1945, un amico". It va esser por nos un memorie de ti long témpor durant quel nor coidealist conosset sovente li nigri hores del destine. Il mey esser ancor ci calidmen

 

-19-

 

mersiat, nam it es li pruva que il nequande perdit su fide por nor lingue e que il esperat unvez posser retrovar su libertá.   F.L.

 

ASSOCIATION PROLETARI INTERLINGUISTIC (API), 9, Rue Clauzel, PARIS IX.

 

Quelc camarades, quel concepte li action del laboreros solmen sub li direction del comunist partises, demissionat e gruppat se con un nov foliette "Renascentie". Noi fa memorar que API es li democratic association del occidentalistes de avanguardie súper omni political divergenties e por un ver homan cultura. Su programma es evocat del nómine de su organe "Libertá".   L.M. de Guesnet, Paris.

 

ITALIA.

 

Li jurnale 'Il progresso' aparient in Roma consacra pluri articules in su numeró del 26 novembre 1945 al problema del lingue international. Pos un pleda in favore de Esperanto, in quel *ne un sol linea* in ti lingue es citat (nam on ne posse printar Esperanto in ordinari printería, mem pos 60 annus de intensi propaganda!), aparit un articul del Institute de Chapelle monstrante que Esperanto e lingue international ne es identic e que existe un solution melior e plu modern quam ti de Zamenhof. Poy, nor coidealist sr. Dr. Mascanzoni de Bari fa conosser li importantie de nor movement e cita un long textu in Occidental, anunciante li cursu per corespondentie organisat por Italianes.

Li revúe "Lo Stenografo", editet in Bari, anuncia que li Institute Occidental de Chapelle ha reprendet su plen activitá in li dominia international, por li lingue Occidental.

 

POLONIA.

 

On anuncia que li vidua de Zamenhof, autor de Esperanto, es vivent in Varsovia. Durant li guerre, ella devet changear su nómine a Zaleska por escapar al persecution, proque li familie Zamenhof es judeic. Ma altri membres de ti familie ha desaparit. Li superviventes besona auxilie e vestimentes.

 

SVISSIA.

 

Li mensuale "Der Europäer" quel nu apari in german, francesi... e Occidental ha changeat su nómine in "Europa" desde li numeró de januar 1946. Li motive dat es que li parol "Europa" es comprendet in omni lingues. Noi ne besona far remarcar que ti parol es pur Occidental.

 

Li numeró de januar publica un curt articul in Occidental titulat "Li idés" e ti de februar "Federation e Lingue auxiliari" extraet de "The American Scholar" (1941) de Prof. A. Guérard, quel noi da ci:

 

-20-

"Li idé del lingue international demanda nor determinat efortie; it ne va triumfar automaticmen. Noi deve liberar nor mente del inert ilusion del 19-im secul pri 'ínconscient crescentie', it es un pseudo-scientic reformulation del notion 'far su via tra li munde'. Li vast forties oposient se in savagi conflictes es perfectmen consciosi; in un látere imperialisme quel sercha expansion per conquesta; in altri látere nationalisme quel resiste ad absorption del desesperat energie.

 

Lu tragic in ti conflicte es que ambi es justificat. Imperialisme es rect: nor civilisation demanda plu grand unitá quam li litt nationes europan de yer. Nationalisme es rect: null individue vell dever esser submisset a domination extran. Ili posse esser reconciliat solmen mersí nor consciosi eforties. Li dialectica Hegelian va auxiliar nos surtir ex ti circul infernal. Si nationalisme e imperialisme es tese e antitese, tande union federalistic es lor sintese: Li líber association de individues con egal jures, simbolisat e servit per un lingue federalistic neutral."

 

Li "Revue internationale de sténographie", editet e redactet de sr. Ed. Bieller, 11, Ch. Ritter, Bienne, nu publica un complet págine de Occidental-textus. In li numeró de decembre 1945, p. 553, noi trova quar textus concernent curiositás vegetalic. Noi mersia calidmen sr. Bieller por li excellent propaganda fat in favor de nor lingue.

 

Li revúe "Wir Jungen" continua publicar articules pri li question del lingue international. Pos har publicat un articul hostil al lingue international, it fat aparir diversi articules favorabil a it. In li numeró de februar, noi lee un studie consacrat precipue a Occidental. Li autor (Dr. Haas) dat anc un comparation inter German, Esperanto e Occidental. Un mersí al redaction por su comprension del problema del L.I.

Li jurnal "Die Tat" (nr. 8 del 9.1.1946) consacra un tot págine al problema del mundlingue, quam resultate del penationes de Dr. Haas. It mentiona brevi, ma favorabilmen anc Occidental, diente que it es "li evidentie self" in li eforties trovar un modern latin populari e da textus comparativ in 10 lingues. Li lingues constructet es representat per Volapük, Esperanto, Ido e Occidental. Li articul es un interessant, ma ne tre detalliat resumation.

 

Li mensual folie del Occidental-Buró St. Gallen "Cive del Munde" apari sempre regularimen. It contene mult micri informationes de caractere regional. Li numeró 20 (februar 1946) contene un sat complet liste del institutiones

 

-21-

 

del Occidental-movement quel ocupa un tot grand págine scrit con tipes economic. Nor vivid gratulation a su redactor e editor, nor activ coidealist Kurt Hamburger.

 

Nor devoet colaborator sr. Major Tanner de Bern, malgré mult labores, havet li amabilitá traducter in lingue romanch li "Occidental in 5 leciones" just aparit in francesi. Ti meritosi ovre sta ancor in manuscrite e noi espera posser publicar it pos que li grand lingues quam anglesi, francesi, hispan e italian va esser providet del manuales necessi por li propaganda.

 

Noi gratula sr. Major Tanner por su bell successe e espera realisar su desire includente su traduction in li editiones del SAPO.

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Nor centrale in Chapelle recive mult demandes de corespondentie con coidealistes de mult landes. Regretabilmen it ne es nos possibil consultar omni nor fiches por inviar a nor corespondentes li apt adresses queles ili desira: noi ne have li material témpor executer ti labor. Li multiplic labores queles postula nor divers organisationes, li edition de Cosmoglotta e del necessi materiale de propaganda e de studie utilisa nor tot preciosi labores.

 

Noi peti insistentmen omni nor corespondentes demandar nos li carte de adhesion a APIS por devenir membre de ti organisation. Por Fr. 1.-- sviss lor adresse e desires va esser publicat in Cosmoglotta e in li futur adressarium de APIS.

 

Noi publica ci li prim adresses:

 

195. Sr. STALLINGER Hans, jr. / Neue Landstr. 139 / ZELL am See / Austria / comercial oficiate / G. Esp., Occ.A.I.F.R.-G.A.I. omni temas, exch.il.revués e jurnales.

 

262. Sr. BURRI A. / KOSTHOFEN b. Suberg / Svissia / 1893 / comerciant / G. - G.F. internationalisme e institutiones.

 

264. Sr. WAETERLOSS Robert / 11, rue du Bazinghien / LILLE (Nord) / Francia / radio-reparator / 1928 / F.A. Esp.Ido.Occ.-H.I.G.Esp.Ido.Occ.: 51.52.53.54.60.62.10-19.64.65.6.68.69.77.99.

 

265. Sr. FLURY Hans / 14a, Rosenbergstr. / ST. GALLEN / Svissia / studiante del lingues / 1930 / G.F.A.Gr.L.-F.A. Omnicos, exter tecnica.

 

266. OCCIDENTAL-BURO ST. GALLEN / 31, Brauerstrasse / ST. GALLEN O / Svissia / director Kurt Hamburger-Padrun / resp. in Occ.G.F. a omni coresp. pri Occ.-mov. e redactet in qualcunc lingue occidental.

 

-22-

COSMOGLOTTA

 

Pro que li printería es supercargat, Cosmoglotta A va aparir in *april*, probabilmen presc in sam témpor quam li present numeró del edition B.

 

Noi peti nor letores excusar nos pro li tard aparition de Cosmoglotta durant li unesim mensus de 1946. Pluri desfacilitás tecnic es li cause de ti tarde.

 

Noi espera que li grand amelioration del printation del edition B va pleser a nor letores. It es debit al compration de un modern duplicator electric. Ti-ci va permisser nos far altri editiones durant li annu 1946, por exemple: "Li lingue international justificat" de Berger e li "Fundamental Vocabularium" del sam autor.

 

LANDAL AGENTIES DE COSMOGLOTTA

 

ANGLIA: N.H. Divall, 23, Womersley Road, LONDON, N.8.

Austria: Ing. E. Pigal, Liesingerstrasse 68, WIEN-Liesing.

BELGIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia. Pch.-conto Bruxelles 350'445.

CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS.

FRANCIA: L.M. de Guesnet, 83 Rochchouart, PARIS 9 (Pch. Paris 26437)

ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, Via Calefati 27, BARI.

RUMANIA: Aurel Eschenasy, 35 Cal. Càlàrasi, BUCURESTI.

SVEDIA: Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (Pch. Stockholm 70 315)

SVEDIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd.), Svissia (Pch. Stockholm 74 395)

TCHECOSLOVACIA: Dr. K. Stastný, Dvorákova 25, PRAHA XI.

QUO VU DESIRA LEER IN COSMOGLOTTA ?

 

Noi ja, ante li guerre, questionat nor letores pri lor desires concernent li contenete de Cosmoglotta.

 

Nu, 7 annus ha passat. Li evenimentes ha certmen changeat li gustes e li interesses. Ples informar nos per simplic postcarte, quo vu desira leer in li sequent dominias: Discussiones interlinguistic, Litteratura, Viages, Scientie, Social problemas, altri questiones.

 

-23-

ANUNCIES

 

ITALIA, CLUB INTERNATIONAL

 

es li unic club in Italia por li exchange de postmarcas, postal cartes, corespondentie, etc. con membres in omni landes del munde.

 

Li contribution annual es 1 dollar o li equivalent valore in ne obliterat postmarcas actual de omni landes in series complet; it da li jure reciver li revúe del club con li liste del membres e li insertion de su nómine e desires.

 

Contribution special por Francia: Fr.f. 100.-, pch. 2050 97 Paris, de B. Conti, Via Lipari 8, Milano.

Contribution special por Belgia: Fr.b. 70.-, pch. 3509 81 Bruxelles, de B. Conti, Via Lipari 8, Milano.

 

Adhere hodie. Demanda le prospecte gratuit de "Italia", Club international, Via Lipari, Milano.

 

Corespondentie:

 

Yo es interessat pri Occidental lexicografie e teorie e desire coresponder pri ti temas: H.D. Akerman, 84 Fernleigh Road, Winchmore Hill, LONDON 21, Anglia.

LI DOCUMENT 200 JUST APARIT!

 

Ti preciosi prospecte de propaganda, *tot* in Occidental, con curt grammatica, informationes e schemas just arivat del printería, bell equipat e printat. It parla al ocules o al spíritu plu bon quam un long brochura. Pro to, it deve mancar che nequel Occidentalist, nam on posse includer it in chascun lettre sin plication. Precie: 10 ex. sv. Fr. 0.30; 100 ex. sv. Fr. 4.- che Institute Occidental.

-------

 

Contenete: Un stabil moné: li Universo; Radio e International Lingue; Li Hora de Central Europa; "Idiot" - un Compliment; Fals Ínpartialitá, Cronica.

---------

 

ABONNAMENT A COSMOGLOTTA (includet contribution O.U.); Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.), Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.), Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.)

----------

 

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). - Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.). - Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

-24-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.