| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 081 (may 1946)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat    Tel. (021) 9 56 56    May 1946 - Nró 81 (4)

------------

 

LI PREPOSITION

 

Li corect usation del prepositiones constitue un del max grand desfacilitás in li aprension de lingues foren. Li cause es que un sat grand númere de prepositiones (e inter ili just li max usual) covri un multitá de senses e que adplu it existe solmen un minimum de congruentie in lor usation per li diversi lingues vivent. Un long practica, basat sur assidui letura de modellic prosa es necessi por arivar a un resultate alquant satisfatori in li practic usation del concernet lingues.

In un lingue international li desfacilitá es ancor augmentat per li facte que in manca de un tradition fundat sur li bon usage, noi have null practic medie por clarmen determinar li "corect" preposition quel deve esser usat in casus u li lingues vivent ne interconcorda. In nor lexicos, noi deve contentar nos per indicar li max current traductiones, ma pro li absentie de exacti definitiones, ti traductiones generalmen ne mult auxilia li aprensor.

It es li scope del present studie furnir li mancant definitiones.

 

Li sequent liste contene, in alfabetic órdine, li totalité del prepositiones usat in Occidental, con indication de omni significationes queles apare me acceptabil in un lingue international. Yo ha cuidat rejecter in antey omni senses tro idiomatic pri queles li un o altri lingue national da nos li exemple.

 

Ti liste es solmen provisori e deve servir quam base de discussion. Li labor a far consiste in lu sequent:

 

1) explorar ca omni senses indicat es vermen acceptabil in Occidental o ca noi deve supresser un cert númere de ili quam tro idiomatic.

 

2) Examinar ca it es desirabil completar li liste per li adjuntion de suplementari significationes de queles li un o altri lingue vivent vell posser dar li exemple.

 

3) Examinar ca cert prepositiones relativmen rarmen usat posse esser completmen supresset.

 

-37-

 

Por atinger ti resultate yo apella al bon volentie de omni colegos extran queles es interessat in ti question. Lor contribution al discussion va permisser aclarar un cert númere de casus dubitabil e eliminar in futuri mult hesitationes. Naturalmen li nov liste completat e expurgat, quel va nascer ex li colaboration del colegos consultat, ne va posser esser considerat quam alquantmen exhaustiv, nam cert prepositiones admisse un sat grand númere de extensiones in sense metaforic o per via de analogie. Ma noi va támen per ti medie posser crear un fundament solid in ti sense que quicunc prende li exemples ilustrativ quam modelle in su labores de redaction va esser cert scrir corect Occidental.

Yo expresse mi anticipat gratitá a omni benevolent colaboratores e expecta con grand interesse lor preciosi contribution al solution del present problema.   A. Matejka.

SIGNIFICATION DEL PREPOSITIONES (cardinal senses)

 

 a :

li direction: ear a Paris

li distantie: de Paris a London

li relation: de me a te

li témpor: a six horas

li loc: al angul del strade

li scope: un arme a foy

li precie: tri horloges a Fr. 100.-

li obligation: il have mult a far

li destination: dar un libre a su amico

 

 along :

sequente su tot longore: il promenat along li rive

 

 ante :

prioritá de témpor: il departet ante minocte

prioritá de rang: felicitá veni ante richesse

prioritá de loc: ili incontrat unaltru ante li dom

 

Ples notar li diferentie inter:

il revenit ante du dies = il revenit pos minu quam du dies, e

il revenit du dies ante nu = il revenit du dies ante li date hodial

 

 apu:

proximitá: li dom sta apu li eclesia

(in sense extendet) comparation: li dolore fisic es nequó apu li dolore moral

 

 avan:

prioritá de loc: il tenet li libre avan su ocules

(Li preposition *ante* posse esser usat in li sam sense)

 

-38-

 

 caus :

in consideration de: il esset impedit venir caus un grav maladie

 

 che :

li logí: che mi onclo

li país: che li grecos

in li categorie (classe): che li canes, on observa un grand varietá de rasses

 

 circa :

aproximativmen: li distantie de A a B es circa 10 km.

 

 circum :

loc o movement de alquo fant li gira: li terra torna circum li sole, li árbores sta plantat circum li castelle

 

 cis :

in ti-ci látere (ne trans it): Francia es situat cis di Pirenées.

 

 con :

adjuntion, acompaniament: il promenat con su sestra

in sam témpor: li furtard esset captet con su complice

 

 contra :

oposition: il luctat contra su ínamicos, il chocat contra un mur

proximitá: su dom sta contra li mi

 

 de :

li orígine: nascer de povri genitores

li materie: un baston de ligne

li separation: viver lontan de su patria

li autor: un libre de Tolstoy

li provenientie: un cive de Svissia

li possession: li chapel de mi patre

 

 desde :

punctu de departe (in spacie, témpore, órdine): desde li creation del munde, desde li Alpes til li Ocean, desde li unesim til li ultim

 

 detra :

in li parte posteriori (situat in li látere oposit de ti u trova se li vise de un person o li facie de un cose): il celat se detra li porta

sequentie: li cane curre detra su mastre

 

 durante :

spacie de témpor in quel alquó eveni: yo visitat le durante mi vacanties

 

 ex :

del interiore al exteriore: il venit ex li eclesia

materie de alquó: un vestiment fat ex lan

-39-

direction de un action: traducter un libre ex anglesi

extration: ex omni laboreros N. es li max habil *)

 *) in ti sense anc *de* e *inter* es usabil.

 

 

 

 

 except :

sub li reserve de: yo labora omni dies except soledí

 

 extra :

in li exteriore de... : il vivet extra su patria

 

 for :

ye plu a minu grandi distantie de ... : il nascet for su patria

 

 in :

situation de un person o cose in relation con:

li loc: esser in prison

li témpor: in minu quam un annu

li medie: perir in li flammes

li natura o statu: in li dúbite abstene te!

 

 infra :

situat plu bass quam: li aviones vola infra li stratosfere

 

 inter :

in li medie de: inter New York e Paris

in li intervalle (témpor) de: inter 2 e 3 horas

in li relationes de: conversation inter du amicos

partition: divider un heredage inter li filios

reciprocitá: guerre inter du nationes

 

 intra :

in li interiore de (spacie o témpore): li ínamico penetrat intra li mures del cité, yo va retrovenir intra du hores

 

 lor :

in ti (-ta) moment: lor li grand guerre

 

 malgré :

sin esser impedit de, sin ceder: yo promenat malgré li mal tempe

 

 med :

con li auxilie de: med un bon instruction on va sempre successar in li vive

 

 per :

instrument, medie: il gania su vive per su plum

maniere: pruvar alquó per exemples

 

 por :

ye li profite de: combatter por su patria

destinat a: to ne es por vu

in li loc de: departer por un altre

in favore de: cuida haver sempre li jure por te!

con li scope de: on manja por viver; on ne vive por manjar

-40-

in exchange: comprar un libre por 10 francs

in consideration de: un infante grand por su etá

durada: haver suficent moné por un tot annu

in li nómine de: il response por su patre

relatent alquó: li amore de un matre por su infante

ye li date de: il ha fat ti labor por deman

 

 pos :

plu lontan quam alquó in témpore: pos li departe de mi amico

plu lontan quam alquó o alquí in li rang: pos li major veni li capitano

ye li seque de: il intrat pos li chef

 

 préter :

passante apu e eante plu for quam: li biciclist curret préter li pedon

 

 pri :

concernent, relatent: noi parlat pri li guerre

 

 pro :

productente un cert efecte (parlante del motive): ella plorat pro joya

 

 proxim :

ye tre litt distantie de: habitar proxim li cité

 

 secun :

conform a: il esset recompensat secun su merites

 

 sin :

absentie, manca de persones o coses, del maniere de esser o acter: il morit sin infantes, il departet sin har manjat

 

 sub :

Indica:

a) li position de un cose, comparat a un altri situat plu alt, in li sam vertical direction: posir un taburette sub su pedes, logiar sub li sam tegment

b) li situation interiori: posir un lettre sub coverte

c) li pesa: vacilar sub li carga

d) li dependentie: haver 100 homes sub su autoritá

e) li témpor: sub Napoleon I.

f) li reserve: sub tal conditiones

g) li aparentie: sub li forme de un parábol

h) li indication: scrir sub un pseudonime

 

 súper :

plu alt quam (sin contacte con li objecte): li avion vola súer li nubes

-41-

 

 sur :

indica li position de un cose comparat a un altri situat plu bass, in contacte con ti-ci e in li sam direction vertical: posir un libre sur li table

ye li superficie de: flottar sur li aqua

contra: frappar sur un incude

ye li látere de: haver du fenestres sur li strade

in un situation dominant: haver plen autoritá sur alquí

 

 til :

indica li ariva a un punctu final (in témpore o spacie): il eat til li station de Calais til Dover

quel ne es preterpassat: il laborat til 10 horas

 

 tra :

eante de un extremitá al altri: promenar tra li campes

 

 trans :

plu for quam alquel determinat punctu in spacie: Lindberg volat trans li Atlantic, Hispania es situat trans li Pirenées

 

 ultra :

in suplement a: ultra francesi il parla ancor anglesi e hispan

 

 vers :

in li direction de: tornar li ocules vers li ciel

 

 vi :

proxim in li témpor, to quo es present, avertiment pri quo on va dir: vi li bell tempe!, vi pro quo vor filia es malad

 

 vice :

in li loc de: il parlat vice me

marcant un action contrari quel on oposi a un altri: il promenat vice laborar

 

 ye :

proposition con sense índeterminat quel on usa quande null altri convene*): ye mi astonament, il revelat se quam un stulton.

 

*) it es recomendat ne abuser del usation de ti preposition.

------

 

JUDICIES PRI LI DICTIONARIUM MATEJKA

 

Li german dictionarium es un bell libre. Lass nos esperar que noi va bentost haver un simil ovre por Franceses.    Pierre Lerond, Folligny, Francia.

 

Benque minu ampli quam Gär, li lexico es li max bon editet til nu.   E. Berggren, Stockholm, Svedia.

 

Recivet li dictionarium german. It es un marvel!    M. Martinet, Rouen, Francia.

 

-42-

 

QUALMEN E. DE WAHL HA ESSET RETROVAT

 

Pluri vezes Cosmoglotta signalat que desde 1944 null signe de vive esset dat de nor venerat mastre, restat in Tallinn. Pro su grand etá (79 annus) noi fortmen timet que il ne hat travivet li ultim evenimentes o noi hat abandonat omni ilusiones pri li espera revider le. Sr. A. Z. Ramstedt, anteyan redactor de Cosmoglotta in Helsinki, quel noi hat petit interprender serchas pro su proximitá a Tallinn, ne successat obtener li max micri information.

 

Subitmen arivat in Morges, li 30.4.46 li telegramma sequent in anglesi 'Edgar Wahl living His address Paldiski Maantee 52 Tallinnn", signat Ramstedt.

 

Li nova esset ínmediatmen telefonat al amicos de Svissia e insertet in li nro de april de Cosmoglotta quel on just printat. 

 

Li 15 may, noi recivet de sr. A.Z. Ramstedt un lettre dant li unesim detallies ex queles noi comunica lu sequent: 

 

...'Yo telegrafat vos li 30.4. pro que yo just hat recivet de Edgar Wahl un lettre expedit de Tallinn li 17 marte. ...In ti lettre, scrit in russ, E.W. racontat su traviventies, mentionant que il hat scrit a sr. ARZ du vezes sin reciver response, explicante qualmen on posset inviar le Cosmoglotta e paccas de victuales, que il hat esset malad e petit por un linea de response."

 

E sr. AZR adjuntet in su lettre: "Su lettre esset registrat e probabilmen solmen registrat lettres atinge le. Concernent paccas yo regreta que noi Finlandesos apen posse auxiliar le pro que noi self have grandissim deficentie del necessissim coses e exporte de victuales es pro to prohibit. Yo scrit naturalmen un response a EW e petit le dar nov instructiones quo e qualmen misser li paccas. - Cosmoglotta vu certmen posse misser le, ma ples far it in registrat lettres. - Yo es inclinat creder que on ne posse usar Occidental in corespondentie con il. To va esser un motive por li censura intercepter li lettres. Si vu ne posse scrir in russ, ples usar, adminim temporarimen anglesi o francesi.

"Certmen vu va informar omni sviss amicos pri ti injoyant nova. It es quasi miracul, ma sr. Wahl esset, quam yo dit, un miraculosi mann. Li adresse de EW es : Edgar Wahl, Paldiski Maantee No. 52, Maja No. 1, TALLINN, E.N.S.V. URSS."

 

In li nómine de omni Occidentalistes noi expresse a sr. A.Z. Ramstedt nor emoet gratitá por su cuidas e informationes. Nu, nor mastre vive, ma il vive solitari inter ínconossetes, sin amicos e sin parentes, e suffre li fame. It es urgent auxiliar le e noi peti tis de nor letores habitant max proxim (por exemple Svedie) benevoler inviar le regularimen quelc victuales.    Ric Berger.

 

-43-

 

QUALMEN AUXILIAR IALA?

 

In li ultim nró de "Progreso" (april-junio 1946) nor colego sr. Heinz Jakob, redactor, parlante pri li labores de IALA, conclude declarante voler ofertar su colaboration a ti association. Il desira auxiliar it per "omni su medies, omni su experienties", etc.

 

Noi ne dubita pri li devotion de nor confratre al idé del lingue international, ma noi regreta que, inter li principies interlinguistic quel il propaga, trova se pluris poc defensibil e queles va plu mult "brolliar" li afere quam auxiliar it.

 

Noi cita in prim li question del plurale. Presc omni lingues international, aparit desde 50 annus, e mem ja Volapük nascet in 1880, anc li 3 projectes elaborat de IALA, ha fat li unitá adoptente li max international plurale per -s. Pro quo li Idistes obstina se acrocar se al plurale per -i? Por posser adjunter li acusative per -n, secun li explicationes de Couturate de Beaufront? Ma al diábol ti acusative. It es li fals argumentes de Beaufront queles impedit li supression de ti ínutil ballast in Esperanto; denove in 1907 it es ancor li sam bornat conservatisme del sam de Beaufront, quel instigat Couturat conservar ti acusative in casu de inversion (ergo li plurale per -i por posser adjunter li -n) e omni to contra li consilies del linguist Meillet. Esque hodie it ne es témpor corecter finalmen ti desastrosi erras e concordar con li aplastant majorité del altri interlinguistes?

Un altri regretabil diversion del conception idistic es causat per li sistema de derivation de Couturat quel, con li pretexte esser "logic", continua fender li capilles in quar. Quam pruva, yo cita solmen li quar unesim lineas del sequent articul de sr. Jakob: "La studio di konstruktita linguo, derivata del latina, esas la maxim apta metodo por prizentar la elementala strukturo gramatikala dil vivanta lingui. Tal kompariva studio por qua..."

Si, secun li gramatica de Ido, heredat de Esperanto, li finale -ita expresse li passate e -ata li presente, on ne vide pro quo on ne di "derivita" tam bon quam "konstruktita", nam li du actiones es contemporan! On ne posse negar que li distintion inter li du species de participies passat *es un ínutil pedanteríe* ne existent in li lingues natural, e quel solmen complica li lingue "konstruktita" (o konstruktata!). In omni casu li max bon maniere, por li Idistes, auxiliar li labores de IALA vell esser strax reformar ti punctu de lor grammatica.

 

Un triesim complication es causat del derivation, element-al-a e gramatik-al-a, in quel su sufixes adjectivic es superposit (al + a) quande un sol vell suficer, quam pretende ne sin rason li Esperantistes. Secun li teorie

 

-44-­

de Couturat: a = *quel es*, e ala = *quel es relativ a*. Or, aplicante li principies de Couturat self, it sembla que it ne acte se ci pri li "structura relativ al element", ma just li "structura quel es un element". Ergo li Esperantistes es plu rect quande ili scri solmen: elementa. Li distintion fat de Ido inter -a e -ala es solmen tedant e contrari al spíritu del lingues modern. IT vell dever strax desaparir ex un lingue international pretendent esser "max facil por omnes".

 

Pri li "kompariva studio" on vell anc posser epilogar. Si in 1907 nequel interlinguist savet derivar per un simplic regul li parol international *comparativ* del verbe *comparar*, desde 1912 ti regul admirabilmen simplic es formulat. It es astonant que 34 annus plu tard on continua ancor usar li monstrus kompar/iva, dekor/iva, eduk/iva, etc., ad ínfinit, quande li lingues national presenta un tam remarcabil unification in ti dominia. Qui dunc va esser max fort? Li artificial grammatica de Ido o li acustomation de pluri contenes de milliones de civilisates?

 

Vermen it sembla nos que li perseverant labores de E. de Wahl va esser plu util a IALA quam li trovallias de Couturat.    Ric Berger

-------

 

AVISE

 

Por ilustrar un serie de documentes pri li LI yo besona ancor li fotos e portretes del sequent interlinguistes. Qui posse prestar les a me por un curt témpor? Ples adressar responses al redactor de Cosmoglotta. Portretes desirat:

 

Sudre, autor de Solresol; Pirro, autor del Universal lingue; Rosenberger, autor de Idiom Neutral; Grabowski, poet esperantic morit in 1921; Liptay, contemporan de Lott; Meysmans, de Bruxelles, Bollack, autor del Langue bleue; Wald, autor de Pankel; Riedel e Scheffers, autores de Uniti langue; Weisbart, autor de Medial; W. Stead, director de Review of reviews, morit sur li Titanic; Leau, colaborator de Couturat; Boirac, presidente del Lingva Komitato esperantic in 1907; Dr. Javal, amico de Zamenhof.

Con premersí, Ric Berger, prof, Morges

-------

 

Concurrentie.

 

Un deputate profita su vacanties por exercir se in hem pronunciar un discurs.

 

Su can, poc sensibil al oratori arte, gruni e ulula tam mult que li deputato ordona a su domestico jettar it exter li chambre.

 

- Yo obedi a Senior, respondet li domestico, ma francmen dit, ti quel ha comensat, es Senior self e ne li can.

 

-45-

CRONICA

 

FRANCIA.

 

In seque del precedent informationes, li francesi emission del B.B.C. London, del 11 Marte, Curriere de Europa, parlat denove pri L.I. In comensa, li parlator leet, in Occidental, con tre bon pronunciation un textu de L.M. de Guesnet, Paris, quel di que, por refutar li assertion que Occidental ne es comprensibil ínmediatmen, il pruva lu contrari per scrir directmen in Occidental. On anc mentionat un lettre de nor amico J. Toublet de Paris. Li parlator crede que Occidental es solmen apt por romanic popules. On citat denove lettres de Esperantistes queles di que Esperanto esset interdictet in Germania-Austria de Hitler, du lettres de Idistes pri li facilitá de nor lingue, e un comunication de sr. Aguiré (Paris) pri IALA.    L.M.G., Paris.

N.D.R. in Svissia, noi bon audit regretabilmen solmen li fine del emission por har captet it tro tard.

 

Un nov Bulletin occidentalistic: "Renascentie". Noi ha recivet li nró 1 (marte 1946) de RENASCENTIE, "Bulletin international por li difusion del lingue auxiliari OCCIDENTAL (politic, social, economic)". Ti bulletin es destinat al Occidentalistes comunist, socialist unitari, sindicalist, antifascist. Contene: Declaration comun del du ex-secretarios de A.P.I. - Apell al laboreros interlinguist de omni landes. - Odie a Franco, solidaritá al popul hispan! - e quelc altri informationes. Abonnament: provisorimen líber. Redactor: W. GILBERT, 58, Rue de la Paix, CHOISY-le-ROI (Seine), Francia. (On posse inviar moné al Institute Occidental, Chapelle, post-chec conto 11 1969, indicante li destination)

 

FINLAND:

 

De nor coidealist sr. Jussi Kainulainen in Helsinki (Topelinksenk.31 B 27), noi recivet li 29 april un interessant lettre in Occidental de quel noi cita li sequent passage:

 

"In Finland ha esset, in li ultim annus, grand regresse del vive intellectual, anc concernent li lingues auxiliari. Ma nu on fa projectes por reviventar Occidental ci. On deve notar pluri desfacilitás, nam finlandesi es un lingue non-indo-europan. Presc omni términos international desde *restaurant* til *multiplicator* es traductet in finlandesi. *In tal casu it es natural que Esperanto, pro su logica mecanic o naiv, seducte li intellectu litteralmen non-cultivat, dunc li action esperantic ha ganiat terren*. Ma it es un general fenomen que ti homes plu o minu cultivat senti antipatie vers Esperanto, e que Occidental avigila ecó in ti-ci circules plu mult quam Esperanto".

 

GERMANIA.

 

Li 1.5.1945, con li permission del alliates, nor coidealiste Mildebrath

 

-46-

 

oficialmen reconstituet li German Occidental-Federation (Deutscher Occidental-Bund) BERLIN 0.17.

 

NEDERLAND.

 

Noi aprendet li morte de sra N. Posthuma, li 1.6.1944, nor tre activ colaboratora, ante li guerre, membre corespondent del Occidental-Academie. Ella vivet long mensus in Lausanne (Svissia), visitat nos in Chapelle, partiprendet al international reunion in Zürich (1939) e retornat a Nederland just ante li guerre.

 

SVISSIA.

 

Li proxim nró printat de Cosmoglotta A, quel va aparir in medie de junio, va esser consacrat totalmen al biografie de E. de Wahl.

 

Li Revue internationale de Sténographie de marte 1946 reproducte un tot págine in Occidental, extraet de Cosmoglotta. - Li important revúe *Europa* publica in su ultim numeró un articul *in Occidental* pri li desfacilitás linguistic in li parlament sviss.

----------

COSMOGLOTTA 1946

 

Li numerós del edition A intercala se in serie B in tal maniere que in chascun mensu li abonnatores va reciver un numeró de nor revúe, sive A sive B.

 

Pro supercargation del printería, noi devet far aparir li serie A in marte; quam consequentie it anc va aparir in junio e probabilmen in septembre.

 

Duplic abonnament e abonnament de propaganda: Pluri interessates demandat nos liverar solmen exemplares del serie A quel es plu apt por li propaganda. Noi acceptat ti desire e ili va reciver 7 exemplares (4 x 7 + 8 x 1 = 36 ex. por annu) por li duplic abonnament e 13 exemplares (13 x 4 + 8 x 1 = 60 ex. por annu) por li abonnament de propaganda. Tis queles ne concorda con ti solution es petit informar li administration.

 

Noi va acceptar con mersí omni remarcas o suggestiones concernent li developament de nor revúe.

---------

 

ANUNCIE

 

Li bulletin "Lo Stenografo", Casolla postale 169, BARI (Italia) sercha corespondentes, preferibilmen steno-jurnalistes, in li tot munde. Scrir in Occidental.

---------

 

Li INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA, sercha un secretario(a)

 

quel bon practica li dactilografie, li corespondentie (si possibil F.E.D.-Occidental), e omni labores du buró. Cultivat persone, idealiste, sobri, capabil, con spíritu de initiative va esser preferet. Far oferta con curriculum vitae, foto e pretensiones.

 

-47-

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Por li summa de Fr. 1.- sviss e plenation del carte de adhesion, li adresse del membres es publicat in Cosmoglotta B e in li futur adressarium. Seque li continuation del liste:

 

80. GILBERT Willy / 58, rue de la Paix / CHOISY-le-ROI (Seine) / Francia / 1912 / F.A.H. desira cor. pri organisation del propaganda in circules comun., social., sindic. e antifasc.

 

212. MASCANZONI Francesco, Dr. rer. oec. / Via Calefati 27 / BARI / Italia / corespondente / 1912 / I., Alb.A.F.G.H.Esp.O / des. cor. I.Alb.A.F.G.H.Esp. / Tem. gen. steno, 39.40.43.49.83, exch.pc.ill.jurn.revúes.

FRACCHIOLLA Giuseppe / Via Vittorio Veneto 16 / BARI / Italia / cand.rer.pol. / 1921 / I.F.G.H.A.O. / A.F.G.H.I. / tem.gen. / 30.32.33.39.40.49.80.exch.p.m.05.07.

 

268. STRIPPOLI-MANNOLI Alfonso / Casella Postale 169 / BARI / Italia / Prof., steno-jurnaliste, director de "Lo Stenografo" / I.F.Occ. / I.F.Occ. / stenografie e jurnalisme.

-----------

 

LA QUESTION D'UNE LANGUE UNIVERSELLE

 

Ti brochura de Ric Berger quel aparit in medie de may in lingue francesi contene, in 20 págines, li responses a omni cardinal objectiones contra un lingue universal e un resumate historic del evolution del lingue international. It es ilustrat con numerosi dessines del cardinal interlinguistes e bellmen equipat per un colorat covriment.

 

It es un excellent medie de propaganda in li landes de lingue francesi. Precie: Fr. 0.80 sviss che li Institute Occidental.

-----

 

INSIGNE

 

Chascun Occidentaliste porta sur su vestiment li Occidental-insigne, li tilde in li circul sur blanc metall. Precie: Fr. 1.50 sviss.

----------

 

DOCUMENT 200: Bell prospecte de propaganda.

 

Ti prospecte have un grandissim success: in six semanes plu quam 5000 ex. esset dismisset. Ne plu scri alquel lettre sin adjunter ti document! 25 ex. Fr. 1.-; 100 ex. Fr. 4.-.

----------

 

Contenete: Li preposition; Qualmen E. de Wahl ha esset retrovat; Qualmen auxiliar IALA; Avise; Cronica; Cosmoglotta 1946; Apis; Anuncies.

------------

 

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). - Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.). - Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

 

-48-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.