| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 087 (feb 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Februar 1947 - Nró 87 (2)

-------------

 

 

LINGUAL QUESTIONES.

 

German?, aleman(ic)?, doytch? teutonic?, tudesc? 

 

Un de nor corespondentes nederlandesi atraet nor atention sur li ínconvenientie quel resulta del duplicitá de sense contenet in nor radica "german". De un látere it designa un rasse e del altri un nation. Or, quam declara tre justmen nor corespondent, li politic e li etnic sense de ti parol ne coincide, nam it existe popules queles es plu purmen germanic quam li "germanes". LI element genuinmen germanic probabilmen representa solmen un minorité in Germania self, ma it es expandet ultra to ancor in Nederland, Belgia, Grand-Britannia, Francia e Scandinavia. It es dunc ne just aplicar, quam fa li Angleses, li nómine géneric de un rasse a un sol popul, nam per to noi plu ne posse distinter inter li politic e li etnic senses del parol "german". Nor corespondent fa remarcar que li Angleses torna li desfacilitás usante li parol "teutonic" por designar li rasse, ma to es secun il un mal solution, pro que li "Teutones" esset solmen un tribe quam li Saxones, Frisones e altres. Il conclude questionante ca on ne vell posser usar li real nómine german "deutsch" in fonetic transscrition e nominar li Germanes "Doytches" e li land "Doytchland". Noi ya fat lu sam in Occidental por Nederland.

 

Ti ultim remarca amemora me un amusant polemica quel recentmen li columnes del bon conosset semanale nederlandesi "Haagsche Post". Ti jurnale usat desde su fundation quam sub-titul li designation "Een hollandsch weekblad" (Un semanale hollandesi) e nequi protestat contra ti usa. Ma li guerre sembla har avigilat li dormient tendenties particularistic anc in Nederland e pluri letores fat remarcar al redaction del jurnale que Nederland consiste ne solmen ex li du provincias "Holland" (Holland septentrional e Holland meridional) ma ancor ex 9 altris, inter queles Limburg, Moordbrabant, Gelderland, Zeeland, etc. e que in consequentie un jurnale quel vole esser li organe

 

-13-

 

representativ del tot nation vell logicmen anc dever adopter li subtitul "Een nederlandsch weekblad". Un litt númere de letores mem eat til desabonnar li jurnale quam signe de protestation.

 

 

It es ver que li oficial nómine del país es "Koninkjrijk der Nederlanden" e li general custom (ne solmen in Nederland, ma anc in li altri landes), usar vice to li plu curt nómine "Holland" e "Hollandese" esexplicabil solmen per li facte que li du provincias "Noordholland" e "Zuidholland" esset de sempre li max rich deltot país e que ili ludet un rol particularimen important in li historie del popul nederlandesi. Si to, in strict logica, ne justifica li usation de un nómine íncorect, it támen es psicologicmen explicabil. Anc *Anglia* forma solmen un parte de Grand-Britannia e támen noi nómina "anglesi" omnicos relatent li "United Kingdom" sin pensar al diferenties existent inter "England, Scotland, Wales e Northern Ireland". In sam maniere noi nómina li cives del Unit States "Americanes" benque ili ne es plu american quam li Argentines, Brasilianes, Mexicanes e Canadeses. Ancor plu remarcabil es li situation in Svissia quel debi su nómine a un sol de su 22 cantones e mem a un sol ex li tri cantones primitiv a queles li Sviss Confederation debi su nascentie. In dialecte sviss-german, li nómine del canton "Schwytz" es totalmen identic con li nómine del tot país. E it sembla que nequi til nu ha sentit li minim gena pro ti duplicitá de sense.

 

Ti litt digression monstra que li solution del problema posit per nor amico nederlandesi ne es tam simplic quam on vell creder, nam li practica sovente imposi solutiones queles es desfacilmen conciliabil con li exigenties del strict logica. Hodie li nómines del divers landes es in mult casus simplic etiquettes; lor signification posse in cert casus esser historicmen explicat, ma altres ancor escapa a omni etomologic analise: in omni casu ili plu ne coresponde al etnic realitás.

 

Naturalmen - e nor corespondente nederlandesi substreca to in su exposite - it ne acte se ci pri pan-germanisme e pri li misusation quel li nazis fat del pretendet "germanicitá" de lor popul. Noi es confrontat con un purmen linguistic problema: li necessitá distinter in Occidental inter li du divers senses del radica "german". Noi customa dir "german" por li politic e "germanic" por li etnic sense. Ma ultra que li adjuntion del sufixe -ic ne posse, in strict logica, haver li efecte transformar li sense del radica, li distintion usat ancor ne solue li problema del nómine del habitantes. Esque "germanes" por D Deutsche F Allemands e "germanicos" por G Germanen F Germains? Ti solution certmen ne es ideal. De altri parte, li fonetic transscrition "doytch" proposit de nor colego nederlandesi adapta se tre mal al general structura de nor

 

-14-

 

lingue. On vell forsan posser recurrer al forme "tudesc" (F. tudesque, I. tedesco) quel have li avantage etablisser li etimologic conexion con li parol german "deutsch", ma it regretabilmen ne permisse formar un acceptabil parol por designar li land. "Tudescia" sona strangi. Ultra to li finale -esc es misguidant pro que it colide con li sufixe de sam nómine. On vell tande pensar al parol "teutonic" e crear ex it li nov derivate "Teutonia", ma ti solution have un levimen arcaic sapore.

 

Omnicos considerat it sembla que si realmen noi vole trovar un solution acceptabil al problema in discussion, li unic possibilitá restant es adopter li parol "aleman" de quel noi posse derivar "Alemania". Ti solution es subtenet per FHP. On vell posser objecter que sam quam li Teutones, anc li alemanes es historicmen solmen *un* del germanic tribes. Ma anc li Francos esset solmen un germanic tribe e támen ili ha dat lor nómine a un grand país quel adplu es habitat de un popul de lingue latinid. Noi in céteri anc usa sovente sin hesitation li nómine "Helvetia (helvetic)" (Confédération helvétique, Helvètes, etc.) por designar li Svisses, benque li Helvetes esset solmen un gallic tribe. Quam ja dit in supra, li factes linguistic es ci plu important quam etnologic considerationes.

 

It va esser li tache del nov Academie examinar li recomendabilitá de un change del Occidental-nómine "Germania" e dar un solution definitiv a ti problema.    A. Matejka, (La Chaux de Fonds)

------------

 

OECUMEN

 

Atention! Cristanes de omni nationes e de omni confessiones (protestant, anglican, catolic, ortodox, etc.) savent Occidental, quel have interesse por li oecumenic movement (union del diversi eclesies) e por li "una sancta"-movement (comunion de catolicos e protestantes) es petit inviar lor adresse al Institute Occidental (Chapelle-Vd) quel va transmisser les a pastor W. Leuenberger (Bern); ti-ci va far un petition pri aplication de Occidental in li oecumenic movement (congresses, publicationes, etc.) Responses petit til 1 april 1947.

 

Habil traductores ex e in Occidental, quel vell esser pret assister al "Congresse mundal de yunitá cristan" (Welttagung christlicher Jugend 1947) de 22 til 31 julí 1947 in Oslo (Sorvegia), es petit comunicar to al Institute Occidental in Chapelle-Vd til 1 may.

--------

 

-15-

 

EX UN LETTRE DE DOCTOR HOMOLKA AL CENTRAL OFICIE (31 januar 1947):

 

"Yo have li honor, comunicar vos que li Austrian Occidentalistes desde decembre, 1946, reuniona se regularimen, in curt intervalles por practicar e divulgar Occidental denov. In nor ultim session in quel partiprendet omni notabil coidealistes noi discusset li actual situation e li possibilitás de nor futuri colaboration con vos. In li sam mesura que noi omnes regreta extremmen que li circumstanties excludet nos por 8 trist annus de omni interlinguistic activitá, noi joya que li assidui e successosi labor de nor sviss Occidentalistes durante li tot témpor... Con grand plesura noi notat li injoyant facte que nor car Cosmoglotta desde 1946 reapari in su old familiari distint forme e que anc mult altri editiones - manuales e nov propagatives - posset esser realisat malgré li desfacilitás ho-temporan.

 

NOV EDITIONES

 

(Editet e comprabil che Institute Occidental, in Chapelle-Vd, Svissia)

 

Federn Ilmari: SPÍRITU DE OCCIDENTAL. Li 5-im liveration de ti important ovre just apari. In 28 págines (117 a 144) ti caderne studia li articules de E de Wahl in 1923 quande nor mastre exposit detalliatmen li resultates de su labores. Precie Fr 1.-- sviss. Li 2-im liveration es exhaustet nu, ma un duesim edition es in preparation e va esser inviat a omni compratores del quin cadernes strax pos aparition.

 

Berger Ric: LI LINGUE INTERNATIONAL JUSTIFICAT. 20 págines. Precie Fr 0,60 sviss. Ti brochura da li justification del max frequent paroles de Occidental. Omni propagatores de nor lingue posse hauster in it util argumentes pri li excellentie del vocabularium de Occidental.

 

Berger Ric: FUNDAMENTAL VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL: Ti ovre atendet desde pluri annus finalmen apari, pos numerosi successiv rectificationes e completationes. Li unesim liveration contenent li lítteres A e B es nu obtenibil in li Institute Occidental (Precie Fr 0,60 sviss)

 

Berger Ric: LEXICO DEL FINALES IN LI LINGUE INTERNATIONAL. Por li grammaticos e li poetes un tal lexico es un absolut necessitá. Instigat de pluri láteres e specialmen pos un urgent demande de ISO (ancianmen ISA) quel besona un liste del finales international li autor decidet publicar strax su manuscrite pret desde long. Li tot ovre have 40 págines e custa Fr. 1,20 sviss. Che li Institute Occidental in Chapelle-Vd, Svissia.

-----------

 

-16-

 

REFLECTIONES PRI LI NATURA DE OCCIDENTAL

 

Li sequent articul, scrit de Sr. I. Federn de London, esset destinat primitivmen servir quam introduction al Fundamental Lexico de Occidental, quel il comensat composir ante li guerre ma ne posset continuar pro li tragic evenimentes e su departe a Australia. In li moment u ti lexico tam long atendet es finit e in curse de publication (li unesim caderne comprendent li lítteres A e B es ja liverabil in nor Centrale), noi pensa util presentar a nor letores ti interessant introduction de nor amico I. Federn, de quel li conclusiones conserva li sam valore.    R Berger

 

Occidental sta creat por dar al munde un practic medie de comprension international, simplic e facil por li mann-in-li-strada, rich e expressiv por li elite intelectual. It marca li fine del epoca quande li Lingue International esset li deridet passa-témpore de extatic-fanatic dilettantes.

 

Compilar un lexico general de un lingue international consiste precipue in observar, constatar, e descrir li lingual usage existent.

 

Far li vocabularium de un lingue artificial es cardinalmen un labor creatori e prescritiv. Li materiale existent in lingues national guida li autor, ma hante acceptat ti directive in principie, il have autoritá self decider in su lingue.

 

Li lingue auxiliari natural deve haver omni qualitás del lingues cultural si it vole successosimen suplementar les in li campe international. Ma it deve anc esser un lingue completmen autonom si it vole esser vivicapabil. In consequentie, composir li vocabularium de Occidental postula un sintese del du metodes, e ti labor es minu facil quam on tende suposir.

 

Li evolution de Occidental

 

Li autores del ancian, artificial sistemas de lingue international elaborat li teorie durante quelc mensus o annus, e poy publicat lor idioma in bloc.

 

Li genese de Occidental es contrari. Sammen quam lingues national existet durante centenies ante que grammaticos decovrit li sistemas inherent in ili, ínmediatmen comprensibil, durante mult annus ante trovar e levar a consciositá li sistema quel is hat intuitivmen sequet.

 

Circumstanties extern obligat le publicar un sistematisat squelette de ti lingue in 1922; il nominat it "Occidental". Il vell har preferet atender, nam benque practicmen usabil, li lingue ancor ne stat fixat in omni detallies.

 

Interessates gruppat se rapidmen circum li nov lingue, transitores arivat del ancian sistemas; on sentit li nov lingue quam un scientic revelation,

 

-17-

 

on desirat aplicar e propagar it e producter li necessi materiale de aprension e litteratura. Un grand autoritativ vocabularium ne existente, chascun autor supleet li mancant detallies secun su capabilitá, e ti suplementes ne sempre esset identic.

 

Senior de Wahl, laborator profund e lent, hesitat precipitar decisiones pri punctus por queles il self ancor ne hat decovrit un solution índiscussibilmen satisfant. Ne desirante alentar li vive linguistic del crescent comunité, il admisset omni formes queles ne stat in contradition direct al caractere general de Occidental o constituet deviationes superflú e ínjustificabil de formes ja etablisset. Anc to il sequet li procedes del evolution natural de omni lingues vivent, esperante que li practica va decider in favore del formes max apt. Li importantie del resultant divergenties ha sovente esset exagerat de nor criticos - ili ne impedit ni li intercomprension ni li expansion de nor lingue.

 

Standardisation

 

Con li crescentie del Occidental-movement e li interesse de varie strates del publica crescet anc li voces demandant un standardisation del lingue e publication de un lexico oficial; ma crescet anc li labor de rutine in nor Centrale, e impedit dedicar suficent atention e témpore a ti parte de nor labor. Malgré nor intentiones e esperanties, noi esset obligat constantmen procrastinar li publication del lexico e quande noi esset pret por comensar li labores de standardisation, li eclate del guerre suspendet it.

 

Ma li demandes pri un lexico continuat. On desirat alminu un "liste de paroles". Un tal liste esset necessi anc por li labores del Academie. Noi dunc decidet publicar it e junter populari explicationes vice scienticmen exact definitiones. Etsi dunc li liste present ancor ne es completmen standardisat, yo crede posser anticipar un bon portion del resultates del standardisation.

 

Lexico e lingue "complet"

 

Multes comunicat nos li desire pri un lexico "complet". It existe aparentmen li populari idé - adoptet e reinfortiat per li propaganda del lingues artificial - que in lingue es un unité con clar límites, un bloc compact, quel on deve prender o lassar in su totalité, e pri quel on posse dir con certitá: ti parol apartene a ti lingue, e ti parol ne apartene a it.

 

In realitá, un lingue (sam quam li sense de un parol) es quasi un nucleo circumdat per strates e limitat per franges o protuberanties extendent se in mult directiones.

 

Quant paroles on besona ?

 

Li fals idé que un lingue es un índivisibil bloc, deve har obsedet mult autores e propagatores de lingues international. Altrimen on ne posse explicar li

 

-18-

 

idé de restricter li vocabularium a 7-800 paroles con quelc derivates, e laudar to quam argument de facilitá.

 

On aprende lingues con un cert intention, p.ex. por conosser su litteratura, por posser parlar it durante un viage, por exchangear comercial corespondentie, forsan por studiar su structura. Por chascun intention on aprende un altri portion del lingue, apu li nucleo central. Ma si vu besona 2000 paroles, it es índiferent por vos, ca li lingue "complet" have 2500, 25.000, o 250.000 paroles: vu aprende vor 2000. Si, in contrari, it have solmen 800 e li rigiditá del sistema de derivation ne permisse vos formar li ulteriori paroles besonat, vu ne va trovar un tal lingue plu facil, ma plu povri, un specie de camisole de fortie restrictent vor pensada al rádius de action oficialmen admisset.

 

Li evaluation del paroles in un lingue cultural europan varia de 80.00 a 200.000. Vu ne conosse omni paroles de vor lingue national; tamen ne por un moment vell venir vos li idé prender to quam pruva que vor lingue national es desfacil. Nequi besona aprender *omni* paroles del lingue international. Ma qui sercha richesse e precision del expression, trova in Occidental quo il besona. Qui ha credet que un lingue international necessimen deve causar un apovrisation e mecanisation, i.e. restriction del vive mental, es invitat examinar Occidental e reviser su opinion, quel es probabilmen debit al sol conossentie de schematic sistema.

 

Quo es "omni" paroles de un lingue ?

 

De multissim verbes on posse formar regulari derivates per li finales -nt, -tor, -tion, -bil, -bilitá, -bilissim, etc. etc. It vell esser un clar exageration del nation "complet", explicitmen mentionar *omni* tal formabil paroles in un lexico.

 

Esque "complet" deve significar que li lexico deve anc contener términos special, conosset solmen al caste restrictet de un profession ? términos de, lass nos dir, construction de automobiles ? del botanica ? del medicine ? del radio-telefonie ? del juridica ? del aviation ? Chascun de ti terminologies contene pluri decenes de milles de paroles - multes de ili es international, multes ha intrat in li lingue current presc partú. "Telegraf, telefon, fotograf, termometre, microscop" es scientic in orígine e elementes, tamen ili apartene al vocabularium general. Li límite inter paroles "general" e paroles "scientic" ne posse esser exactmen fixat. Practic considerationes deve decider pri adoption o omission de un parol.

 

Cert paroles ne apartene strictmen al stil de Occidental, tamen ili have devenit tam international in lor forme (o mem ortografie) national, talmen que on ne posse excluder les de un lingue international, p. ex. "fair play" (anglesi),

 

-19-

 

milieu (francesi), umlaut (german), gheisha (japanese), guerilla (hispan), soviet (russ), cello (italian), etc, etc.

 

Li present lexico desira dar un alquantmen "complet" image del lingue current in li stadie hodial. It exclude paroles queles visibilmen sta extra li stil de Occidental per lor forme, si tal paroles ne es necessi (sive per internationalitá o caracteristicitá, sive per li ínpossibilitá remplazzar les). Por poc paroles existe un divergentie inter li forme regilari e li forme international per tradition, p. ex. "scientic/scientific, vive/vita, fratrin/fratern", sin que til nu noi posset decider in favore de un de ili. Mersí al structura de Occidental, quel combina regularitá e naturalitá in alt gradu, tal casus es considerabilmen minu numerosi quam in li lingues artificial.

 

 

Explicationes e preconossenties necessi

 

Un lexico quel defini o explica li paroles de Occidental e talmen permisse vos reconosser lor sense, presuposi que vu ja conosse quelc paroles de Occidental sive per li facte que ili es identic a tales de vor lingue national, sive per que vu ha aprendet les. Li max current paroles, sur queles tal explicationes sovente basa se, p. ex. "esser, haver, dar, far, cose, objecte, person, qualitá, action, home, animale, plante" es mult plu desfacil a definir quam li paroles plu special. Ma just ti paroles, queles "on ne save bon definir, ma on save quo it es", es generalmen li unesim paroles queles on comprende: ili es contenet in omni manuale e mem in li max modest vocabulariums. In paroles special, it va sovente esser util suplementar nor explication simplificat con un consultation in un lexico de paroles foren e paroles scientic in vor lingue national.

 

Sinónimes

 

Paroles con identic explication, o explicat per unaltru, ne es necessimen sinonimes. Presc sempre existe nuancies inter ili, e in tre mult casus ti nuancies es facil a sentir, mem si ili ne es explicat, p.ex. "mare/oceane, parol/vocabul, lingue/idioma", etc. In altri casus it posse esser, que li diferentie interessa solmen specialistes. Por li majorité de nos, li distintion inter "volentie/voluntá/volition" es sin importantie, noi lassa it al psicologos.

 

Fontes de Occidental

 

Senior de Wahl ha repetitmen emfasat su aprobation special del lexico de Gär. It constitue li vivent demonstration del sanitá del principies de Occidental: benque it esset composit in grand parte índependentmen del Radicarium, li coincidentie del du ovres es surprisant. Ma ti lexico de Gär data ex li unesim epoca de Occidental, e su multiplic traductiones esset sovente solmen propositiones alternativ, queles il ofertat al decision del practica o de un autoritativ instantie.

 

Ilmari Federn, London.

 

-20-

 

REMARCAS PRI LI LIBRE DE G. WARINGHIEN

 

(Vide Cosmoglotta de decembre 1946)

 

In contraste al opinion de Sr. Berger mi propri impression pri li libre de G. Waringhien totalmen ne es ti de un "habil presentation" del defense de esperanto. Con omni respecte por li ingeniositá quel li autor monstrat in li sercha de argumentes justificativ, yo permisse me dubitar pri li excellentie del servicie quel il per to ha fat al Espo-movement. It apare me preferibilmen quam un don del Danaides, nam solmen un litt númere de ignorant persones in questiones linguistic es apt devenir li dupes de ti foy de artificie. In mani casus on questiona se ca li autor parla seriosimen o ca il ne simplicmen intente divertisser li letores per amabil jocas.

 

Quo dir por ex. pri li assertion que li i del infinitive in Espo es subtenet per li finales F finir, G marschieren, R bombardirevat? Con li sam jure on vell posser electer -e pro F. aller, G gehen, I vedere, H temer, R. goryet o li finale a pro I. andare, H. tomar, R. dyelat.

 

On es perplex vidente que Sr. Waringhien justifica sin rider li vocale a del presente de Esperanto per li F participie -ant, li o del future per L ero, amabo, amavero, I. sarò, avrò, troverò e li i del passate per L amavi, -isti, -it, I fui, ebbi, trovai, F vis, mis, pris, etc. On ne besona esser un expert latinist por saver que in amavi li passate ne es expresset per i, ma per -v-, nam in li triesim person del plurale noi have amaverunt. E in I. fui, ebbi, li finale -i ne es li signe del passate, ma ti del unesim person del singulare. Sammen li finale -o de L amabo ne es li signe del future, ma ti del unesim person del singulare quel noi retrova anc in li presente amo. Lu sam vale pri I. sarò, avrò. It ne vell esser desfacil trovar exemples queles per ti sam metode vell justificar quelcunc vocale del alfabete quam subten por quelcunc témpor. It es íncredibil que un grammatico del rang de Waringhien audacia presentar tal absurditás in un scientic ovre.

 

It vell esser tentant citar ancor altri exemples, ma li spacie manca. Adplu lu max remarcabil in li ovre de W. ne es li povritá del justificationes, ma li facte que in li max mult casus li explicationes furnit es basat sur simplic hipoteses. On posse justificar omnicos in Esperanto si on sercha diligentmen analogies in li vivent lingues, precipue quande on embarassa se tant poc pri scientic exactitá quam to es li casu in li present ovre; to quo on vell desirar saver es li *ver* rasones queles instigat Zamenhof preferer in facte un determinat forme a un altri. It ne vell har esset desfacil consultar li majstro self quel manet durante 30 annus in li cap del Esperanto-movement. Ma ti 30

 

-21-

 

annus sembla har esset tro curt por procurar se li necessi informationes, talmen que ancor hodie on save nequo pri li ver causes del decisiones fat del autor de Esperanto; li un poc tro curiosi aprensor de Espo quel desira explicationes deve contentar se de vag indicationes quam "forsan provenient de ..." o "probabilmen haustet ex..." o "versimilmen inspirat per..." etc. It es ver que li response quel Zamenhof self dat al question pri li orígine del parol "edzo" esset suficentmen afrigidant por li adeptes por preservar tis-ci del tentation posir ulteriori questiones...

 

Li provas de Sr. W. transformar omni defectes de Esperanto in bon rasonat decisiones de Zamenhof e presentar les, quam lingual necessitás prende su tot signification quande on memora que li hodial Esperanto in realitá *ne* es li lingue de Zamenhof. Li ver Esperanto de Zamenhof es un sistema in quel noi trova ni lítteres circumflexat, ni acorde del adjective; it es un lingue quel conosse null acusative e quel forma li plurale per i e ne per j. In plu li paroles corelativ originalmen inventet del autor de Espo es viceat per formes haustet ex li lingues vivent. Nam to es li cardinal reformes queles Zamenhof proposit a su adeptes in 1894. It ne es su culpa que ti projecte ha fallit pro li intelectual inertie de un litt númere de pigrones. Ma on mey in ti casu alminu haver li corage prender su responsabilitás e ne apoyar se sur li autoritá de Zamenhof por justificar formes queles ti-ci hat finalmen condamnat.

 

Li Esperantistes vell posser dir: "Noi conosse bon li defectes in nor lingue e noi save que li formes incriminat es scienticmen ínjustificabil. Ma noi considera li mantention del unitá de nor movement quam plu important quam li introduction de nov formes ameliorat. Pro to noi prefere conservar li hodial Esperanto malgré su defectes". Li justitá de ti rasonament es contestabil, ma it es un rasonament. In revancha, li prova justificar "per fas et nefas" lu ínjustificabil es condamnat a un ínevitabil fiasco.

 

A. Matejka, La Chaux-de-Fonds

 

Nota del redaction: Pos nor articul pri su brochura publicat in Cosmoglotta de decembre, Sr Waringhien inviat nos un interessant response quel, pro su importantie, noi va publicar in li edition A de marte.

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

(Continuation del listes. Inscrition Fr sviss 1.--. Ples demandar li carte.)

 

280. DICKINSON George / 28 Ruskin St. / LIVERPOOL 4 / Britannia / scritor / 1913 / A / Occ.Espo.Nov. / Occ. / 33/49/78.

 

281. Hurter A.L. / Englischgruss 13 / Luzern / Svissia / chiropractor / psicologie, chirologie, astrologie

 

-22-

 

CRONICA

 

ANGLIA:

 

Anuncie del Britannic Occidental Association pri Occ. aparit in li Nró 2 del revúe "The new age of Atomics" editet in London. - Nor anglesi amicos publicat quam litt brochura poligrafat lor Document 2 titulat "Some facts about the International Language Occidental". - Anc aparit li n-ros 5-7 del International Memorandum, revuette mensual del Brit. Occ. Association, in parte in Anglesi, in parte in Occ.

 

AUSTRIA

 

Li revúe austrian Der Ergokrat de januar 1947 ha publicat un important articul consacrat a Occ. die natürliche Weltsprache, con specimenes de nor lingue e remarcabilmen clar explicationes pri su principies e li conditiones del problema.

 

FRANCIA

 

Nor amicos de Francia editet un prospecte printat in Occ. contenent li informationes essential pri nor movement con ti slogan: 10000 paroles international existe e Occidental regularisa les. Un altri prospecte poligrafat explica in francesi pro que Occ. es li lingue del paroles international.

 

Li conosset borgesi jurnale "Le Figaro", in su numeró del 4 octobre publicat un important articul pri li L.I. "Esque Interlingua va esser, deman, li lingue oficial de omni popules? To vell esser possibil di Sr Vinay, retroveniente del linguistic congresse in Unit States. It esset, sub forme de interview de Sr Vinay, un raporte pri li desirabilitá de un L.I. e li labores de IALA, con mention del principal projectes (inter queles Occidental) e un textu specimen del tip schematic E, ma con Q vice K, quo da un aspecte plu simpatic e natural al lingue. Desde long noi ne videt un tam bon articul por li mundlingue. Noi fa memorar que prof. Vinay, inspector del vivent lingues del cité Paris ja fat un letura por IALA in may. Vide Cosm. de julí, p. 56.

 

Ante tri mensus nor amico Sr. W. Martinet, in ocasion de un political reunion del socialistic Partise in Rouen parlat con Sr. E. Depreux, Ministre del Intern Aferes. Ti-ci credet que it actet se pri Esperanto e ridachat, ma semblat tre interessat quande il videt li Cursu in quin letiones. Il completmen ignorat li existentie de nor lingue.   L.M.G.

 

Li "École libératrice" (10.1.1947) de Paris publica un articul pri li "Lingues international", in quel it informa su letores que "Esperanto sembla esser menaciat de Occidental". Refusante decider se inter li du movementes it da li adresses del du respectiv secretariatus.

 

Notre Métier, buletine semanal del S.N.C.F. (Société nationale des chemins

 

-23-

 

de fer français) Nró 74 contene un brev anuncie pri Occidental con li adresse de nor amico W. Gilbert.

 

ITALIA

 

Anuncies pri Occ. esset publicat in li jurnales CIVILTÁ de Roma (1 februar 1947) e in li CORRIERE STENOGRAFICO de Torino (nov. - dec. 19476)

 

NEDERLAND

 

In li revúe POLITIE-DIERENBESCHERMING, nor amico A. Koning publicat un traduction in nederlandesi de un articul aparit in Cosm., con adresse de nor Centrale. Li sam revúe, in su Nró del 1 jan. 1947 publicat un altri articul informativ de nor coidealist A.J. de Zwarte.

 

SVISSIA

 

Reunion del Sviss Association por Occidental in Olten. Ti reunion tre vivid esset presidet de Sr. Mayor, chef de buró in Lausanne. Li discussiones tot in Occ. permisset interessant exchanges de vise-punctus pri li propaganda e nor central organes.

 

Mult articules aparit in li sviss presse. Ex.: EUROPA, pro que un fabricat lingue? (in Occ.). In SCHWEIZER WERKEMEISTERZEITUNG (Zürich), grand articul con 20 lineas in Occ. VOLKSSTIMME (St. Gallen), ZOFINGER TAGBLATT (Zofingue) relate li reunion del SAPO in Olten. BASLER VOLKSBLATT (Basel), recense li dictionarium de Matejka. Li Journal de Morges, l'Abeille, le Journal de Montreux, li Genevois, la Feuille d'avis du district de Courtelary, le Petit Jurassien (Moutier, la Feuille d'avis de Nauchâtel recense li brochura de Ric Berger "La question de la langua universelle".

 

Cosm. Nró 132 es recenset in FREIE INNERSCHWEIZER JOURNAL DE MONTREUX, PTT-Union (Luzern), Zofinger-Tagblatt, Hochwart Winterthur)

 

Li Dictionarium de Matejka es recenset in SCHWEIZ. KAUFM. ZENTRALBLATT (Zürich)

 

TCHEKOSLOVACIA

 

Recension pri li n-ro special de Cosm. consacrat a E. de Wahl aparit in li jurnale NARODNI OSVOBOZENI de Praha.

 

Un traduction in tchec, con indication del fontes, del articul de A. Matejka: "Li bellitás del poliglottisme in Svissia, aparit in li revúe Prehled, n-ro 5, in Praha.

 

Pro manca de plazza mult informationes es retardat til li n-ro de april.

--------

 

 

Chef redactor: Ric Berger, prof., Morges (Svissia). - Redaction e Administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.) Svisisa. Tel. (021) 9'56'56. - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.) - Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

 

-24-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.