| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 088 (mar 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Marte 1947 - Nró 88 (3)

-------------

 

LINGUAL DESFACILITÁS IN LI INTERNATIONAL RELATIONES

 

Li continualmen augmentant international intercomunication in nor témpores ha aproximat pluri e pluri homes al desfacilitás lingual. In anteriori témpores, quande practicmen solmen diplomates e scientistes havet international relationes, on posset usar francesi o latin, ma nu, quande considerabil gruppes del popul, precipue exter li anglesi-parlant landes, deve conosser un foren lingue, it ha monstrat se ínpossibil obtener acorde pri quel international chef-lingue on deve electer. In li 20-esim secul li desfacilitás es specialmen grand, pro que pluri grand landes, quam p.ex. Germania e Italia, insistet usar su propri lingue in international deliberationes e convenidas.

 

Esque it es possibil soluer li complication in quel li munde trova se hodie? Li propositiones fat ha esset de tri species: Introduction de un artificial lingue. Simplification de un existent mundlingue. Adoption de un mundlingue tal qual it es in vivent usu.

 

 

It ha esset constructet mult artificial lingues, plu o minu perfect. Esperanto es li max bon conosset e expandet de ili. Sin dúbite it es possibil constructer un lingue quel es mult plu facil a aprender e plu apt quam alquel del tal nominat vivent lingues. Li desfacilitás ne jace ta, ma in li facte que li minu grand landes, por posser competir, deve aprender li lingues del grand landes. It es in li grand landes, hodie in prim in America e Grand Britannia, quel li important progresses in omni dominias, es fat. Li minu grand cultur-landes, queles ne have tant ressurses, deve specialisar se in quelc dominias. Por posser mantener se hodie in li munde, on deve adminu esser capabil leer e parlar anglesi, e tande li aprension de un artificial lingue ne vell esser un real facilisation, ma un addition al charges.

 

Egal circumstanties vale por li simplificat mundlingues. Li max bon conosset tal forme es Basic English, un simplification de anglesi, con un stock de paroles

 

-25-

 

limitat a 850 vocabules. Basic English mey esser usat quam un passu sur li via al aprension de general anglesi. It es tre apt por indigenes in li colonies in lor relationes con li Blancos, ma it ne fa capabil leer general anglesi, ni comprender li parlat forme de ti-ci lingue.

 

Li adoption de un lingue de civilisation quam international lingue es un triesim solution. Tal lingues ha in li passate functionat quam international lingues in grand partes del munde, por ex. grec in Proxim Oriente e  Oriente, e latin in Europa e Africa in li antiquitá. Hodie anglesi e francesi, e anc russ in li Soviet-Union, lude un simil role. Durante li guerre li alliat ministres de education instituet un comité in London por examinar li question de un international auxiliari lingue. Li comité, in quel ni li anglesi-parlant landes, ni li Russes esset esset representat, recomandat li adoption de anglesi e francesi (francesi pro su grand cultural valore e su usu quam diplomatic lingue) e rejectet artificial lingues e Basic English, essentialmen pro li desfacilitás queles li micri landes vell incontrar un tal lingue in addition a un o pluri grand lingues...

 

 

Secun omni probabilitás anglesi va esser li dominant lingue in future. It es anc li foren lingue quel li Russes usa max mult apu lor propri.

 

Til nu ili ha monstrat se poc nationalistic in lingual questiones, e in lor propri landes ili ha introductet un plu sagi politica quam alquel altri grand potenties. Ma si li construction del industrial sistema va ducter a to que li Soviet-States obtene li sam altore quam li West in original tecnic e scientic progresses (e por to es omni chances) tande it va esser egalmen necessi aprender russ quam on deve aprender nu anglesi e francesi.

 

It es talmen micri chances que noi in previsibil future va transir li desfacilitá lingual, con queles noi pena hodie. Si li grand ductent cultur-nationes vell concordar usar *un* lingue in international intercomunication e in su tecnic e scientic publicationes (it vell luder minu grand role a quel del 3 tipes li lingue apartene) to vell significar un grand ganie in témpor e labor. Ma chascun quel conosse li conditiones in li munde actual, save que provisorimen it es null chance por to.

 

Prof Alf. Sommertfelt, in li norvegian mensual revúe Vor Tid (Nor Témpor), oct 1946.

 

-26-

 

REGULARISATION DEL FINALES IN OCCIDENTAL

 

In li moment quande li *Fundamental Vocabularium* e li *Lexico del finales* es publicat yo opine necessi preciser li rasones queles prevalet por li ortografie adoptet in ti du lexicos... On trova in li diversi dictionariums national de nor lingue quelc divergenties in li líber usation del -e final in li nómines, e redactente li du supra mentionat lexicos yo sovente devet selecter inter du formes, con e sin -e final, egalmen admisset e usat. Metter ti -e inter parenteses, quam fa alcun autores, ne constitue un solution satisfant, nam li usatores ne save quel es li melior modelle. Por obtener un directive a sequer yo comensat per etablisser listes de paroles, quo fat me constatar quel li ortografie max comun por chascun gruppe de finales. Talmen it esset possibil uniformisar ti series conservante max possibil li aspecte del lingue e su ortografie traditional, ma evitante hesitationes sempre genant in li practica. Li resultates de ti long investigationes ha esset publicat in COsmoglotta de mai 1945 sub li titul: *Finales del nómines e del adjectives*, e in Cosm. de sept. 1946: *Li acurtat action*. Li opiniones e criticas recivet permisset me completar e rectificar li regules proposit quam it seque:

 

1/ Che li adjectives un adjuntion de -i ne es admisset quam un -e por li nómines, til plu profund exámine del question. Solmen -ós e -és (vide Cosm. B, 1945, p. 52) es scrit -osi e -esi por evitar li aspecte de un plurale e li scrition de un accentu, e anc por conservar li son dulci del -s final. To permisse scrir li plurale idés, comités, filios, mantós, etc., sin timer un confusion con li finales adjectivic -és, -os, pro que tis-ci es sempre scrit -esi e -osi.

 

2/ In li nómines, in principie, pro eufonie it es preferibil scrir un -e final pos du consonantes successiv (anc pos x, quel es considerat quam format de du consonantes), durante que li nómines finient per un sol consonante ne besona prender ti -e eufonic.

 

Ti cardinal regul es modificat in li sequent casus:

 

3/ Por evitar li confusion con li adjectives derivat per -al, -in, -iv, -bil, -ut, on adjunte li -e al nómines finient per ti síllabe: cereale, jurnale, arsenale, nómine, camine, lute. Li adjuntion del -e permisse sovente marcar li diferentie inter li nómine e li adjective corespondent. Ergo on have li nómines derivat del adjectives sequent: combustibil, combustibile, mal (adj.) e male (nómine), ideal, ideale, central, central, sub/marin, sub/marine, etc.

 

4/ Por evitar li fals aspecte de infinitives on adjunte -e al nómines finient per -ant, -ient, -ent, -at, -it, -et. Li adjuntion de -e permisse sovente distinter

 

-27-

 

inter li nómine e li participie. (Támen li finale -ment, pro que it es un ja tre usat sufixe, resta quam usualmen sin -e). Ergo: fate, mercate, scrit (adj) e scrite (nómine), resultat e resultate, passat e passate, president e presidente, interessat e interessate. Anc por evitar li fals aspecte de un derivate per -un, li nómines primitiv finient per ti síllabe es scrit -une: Ex.: lune, dune, prune, etc.

 

5/ Por evitar li fals aspecte de infinitives on adjunte -e al nómines finient per -ar, -ir, -er. Ergo: dangere, desire, véspere, líttere, papere, homare, etc.

 

6/ Por evitar li fals aspecte de plurale, on adjunte un -e pos paroles finient per -s: farse, dispense, curse, frise, sense, valse, brise, analise.

 

7/ Li finales composit de du repetit consonantes necessi por indicar li curt síllabe (Ex.: -ll, -pp, -ss, -tt, -rr, etc.) es sequet del finale -e por du rasones: Ti síllabes es plu facilmen pronunciat curt quande ili es sequet de un finale vocalic (compara grupp e gruppe). Ad-plu on ne posse scrir un vez cedill, poy sentinelle, e expectar del usatores que ili memora ti capriciosi ortografie chascun vez. Resta dunc solmen a admisser un sol solution por auxiliar li memorie: querelle, gazelle, tabelle, dentelle, cavalle, gruppe, lette, debatte, cigarette, progress, tapisse, etc.

 

Al supra regulas queles esset ja formulat in Cosm. B de 1946 (p. 56) li experienties e li consilies de mi colaboratores fa necessi adjunter un important modification:

 

Quelc popules e specialmen li german-parlantes pronuncia li -b e -d final presc quam -p e -t, quande ili ne es sequet de un vocale. Pro to it sembla preferibil scrir -e pos -b e -d adminu in li nómines. Ex.: cude, code, metode, mode, exode, nube, síllabe, atitude, etc.

 

On posse constatar que presc sempre ti regul da un ortografie con (???) al internationalitá e al traditional usa in Occidental.

 

Ric Berger

------

 

LI PAROL DURANTE

 

Un de nor sved corespondentes questiona nos pro quo Cosm. usa sempre plu durante con un -e final.

 

Li ortografie durant es solmen francesi, ma li Franceses ne pronuncia li -t final. In contrarie li Italianes, Hispanes e Portugaleses scri e pronuncia durante. Ergo li internationalitá postula preferetmen ti ortografie e pronunciation. Ma li rason de nor preferentie es que durante in li tre usat combination durant que, da un tro aspri combination (ntq) por li romanic popules.

 

R. Bg.

 

-28-

 

UN RESPONSE DE SR. JACOB

 

Sr. Hz. Jacob, autor del libre "On the choice of a common language", quel noi recenset in nr. 132 de Cosmoglotta, peti nos publicar li du sequent remarcas:

 

"1) Quam visibil sur pag. 81 del libre, yo es solmen li compilator, ma ne li autor del parte pri Basic English. (Ti parte esset adjuntet pro li insistentie del "New Education Fellowship" quel desirat que yo mey presentar li problema interlingual de omni láteres.)

 

2) Bibliografie: Dr. Lauwerys petit me mentionar solmen ovres queles es obtenibil in Anglia - li libre esset scrit quande li bombes ancor cadet - dunc in ti témpor null libres occidentalistic esset obtenibil ci e pro to ili ne posset esser includet.

 

Pro sucie de equitá, yo includet li nómine e li adresse del Occidental-Union (vid. pag. 79) e yo espera que in consequentie de to vu ha recivet pluri demandes de information."

 

 

Noi mersia Sr. Hz. Jacob pro ti complementari precisiones. Sin voler atribuer al afere plu mult importantie quam it merite, noi permisse nos far li sequent observationes:

 

It es exact que in li duesim parte del libre, quel ocupa se longmen pri Basic English, Sr. Hz. Jacob contenta se per reproducter un parte del oficial publicationes del Orthological Institute. Ma to ne changea li factes. Nam si Sr. Hz Jacob ne apartmen recomanda Basic English, il anc ne critica it quam il fat pri altri sistemas. Li letor ne avertit es íncapabil divinar li causes de ti total absentie de comentarie. Il constata unicmen que li tot duesim parte del libre es plenat per un apert apologie de Basic English, sin alcun reserve restrictiv del responsabil autor. On dunc anc ne posse blamar le si il tira ex ti constatation li conclusiones queles resulta del factic statu del coses.

 

Lu sam vale pri li explicationes de Sr. Hz. Jacob concernent li bibliografie. Si efectivmen il vell har esset fortiat indicar solmen li ovres obtenibil in Anglia, it vell har esset su deventie mentionar to in li prefacie in un ped-nota. Talmen li letores vell har savet in antey que ti bibliografie es un ovre defectiv. E il vell ancor facilmen har posset evitar ti defectivitá, si il vell solmen har prendet li pena distinter per un asterisco li ovres del *complet* liste queles es ancor obtenibil in Anglia.

 

Tamen noi es grat a Sr. Hz. Jacob pro su explication, pro que it permisset nos far un miraculosi decovrition. Noi vide que in ti liste de libres

 

-29-

 

obtenibil in Anglia figura li standard-ovre de Couturat et Leau: Histoire de la Langue universelle. Noi til nu credet sempre que ti rarissim ovre esset totalmen exhaustet e it joya nos audir que on posse ancor procurar se ti preciosi tresor in Anglia. Noi dunc peti Sr. Hz. Jacob comunicar nos li adresse del librería anglesi u noi posse comprar ti ovre, nam noi have un sat fort comenda a plazzar.

 

Si il ne es capabil indicar nos ti adresse, il va certmen ne blamar nos si noi atribue a su explication li valore quel it merite.    A. Matejka

----------

 

LI GENANT KAJ

 

In li Esperanto-jurnale "Sennaciulo" usa un curiosi medie por eliminar li malcomod e desgraciosi parol Esperanto KAJ (nor *e*). It abrevia it a un simplic k!, per quo on confesse li desire evitar ti vocabul quel sona strangimen in un lingue international pretendent esser modern. Couturat esset rect diente que li traduction del Bible in Esperanto, fat de Zamenhof, havet li utilitá pruvar quant íntolerabil deveni ti parol kaj ta u it es frequentmen usat. Támen li remedie usat hodie de Sennaciulo ne vale mult pro que in audition on deve pronunciar li tot parol, e que in letura on desfacilmen acustomar se vider in ti k un tot conjuntion quel es sempre scrit completmen in li national lingues.    R. Bg.

---------

 

NOTES AL GENITORES !

 

Li director de un secundari scol de Philadelphia ha decidet notar ne sol li infantes de su etablissement ma anc lor genitores. Il opine que li progresses de un eleve depende ante omnicos del hom, del conditiones de labor e del repose del eleve. Li maximal note va esser atribuet al genitores queles va har abstenet criticar, avan li infantes, li docida quel ili recive in li scole.

 

BON INTENTIONAT

 

- Ples aprender, yun mann, que yo ne intente donar un dot a mi filia ante pluri annus.

 

- Si to ne es tro long, yo va provar amar la por ella self solmen, durante quelc annus.

 

NOV DANGERE

 

In Anglia mult persones peti li responsabil autorités destructer li subterran refugitorias constructet durante li guerre, pro li rason que ti subterranes servi hodie solmen al amoroses, constituente un "permanent dangere por li yunité"!

 

-30-

 

 

QUIET VICINOS

 

Grotesca

 

Quande senior e seniora Brucon translogiat in un del litt domes de old senioretta Timi, il ifat un impression plutost ínnocent. Ella regardat in silentie durante que il signat li contracte, e pos que li usual litt miscomprenses inter locatora e locatarios esset clarificat, nequo sensational esset observabil che li nov vicinos de senioretta Timi.

 

Pos poc mensus, totvez, senioretta Timi observa que plu e plu mult brue veni del altri dom. "Ili vermen deve continuar far functionar lor radio pos deci-un horas," ella di a se self. "Yo deve scrir les". Ma ante que ella execute su intention, ella comprende que li fort dialogs  ne es li resultate de un regretabil manca de discrimination de lis Brucon in selecter li radio-programmas, ni in li potentie de lor aparate, ma que ili constitue verbal divergenties de opinion inter lis Brucon self.

 

Poy starta li demolition del dom. Fenestres es ruptet e potteríe exvola velocimen e con alt frequentie. "Bon Deo", di old senioretta Timi, quande un grand platil rupte se sur li mur del dom pos har presc frappat la, "ti gentes es vermen violent. Yo crede que alquo deve esser fat pri it." Totvez, alqualmen ella ne posse decider se quo far, nam lis Brucon vermen es violent, e probabilmen ne facil a manuar. E, omnicos considerat, it es *lor* potteríe.

 

Sive li potteríe exhauste se, sive li querelles es pacificat. Ominosi silentie reye li dom vicin.

 

Ma un matine senioretta es vermen chocat: del tegmente de lis Brucon, seniora Brucon pende per su gambes. Su facie, nu li max bass parte, es tot blu. Un blu strumpe es ligat firmmen circum su col. Ella ne responde al timid salutation de senioretta Timi, ni efortia in necun maniere changear su visibilmen íncomfortabil position. Senioretta Timi conclude que ella es mort. "Bon Deo", ella pianmen exclama e sedenta se por scrir su lettre.

 

"Car Senior Brucon", it di "It alquantmen repugna me interferer in vor vive marital, ma yo vermen deve invitar vos deprender del tegmente li córpor de vor decedet marita. Yo save que nor contracte ne contene null stipulation concernent un tal situation, ma yo es cert que vu va comprender mi position in ti sat ínexpectabil e ínusual circumstanties e ne refusar vor colaboration.

 

Vor devoet, Adelaida Timi"

 

Ella clude it e pondera ca liverar it self o inviar it per posta. Exeante de su porta ella observa un gruppe de homes regardant li dom vicin, durante que un politicst passa préter li decedent seniora Brucon e frappa ye li porta.

 

-31-

 

It es apertet de un mann con un cap grandmen bandageat.

 

"Vu va excusar mi intrusion", di li policist, "ma li circumstanties es extraordinari. It es, si yo have permission dir to, ínusual decorar domes per damas in reverset position. Esque vu objecte a mi question qui ella es"?

 

"Nequalmen", li mann di amabilmen, "mi marita."

 

"Esque yo posse prender li libertá questionar pro quo vu resoluet dar la ti-ci position?"

 

"Yo pensat que yo va haver plu mult pace in ti maniere. Ella havet in malissim lingue e customat jettar li potteríe a mi cap. Ante tri dies li ultim platil eat. Ella intentet ear in li cité por comprar nov potteríe. Yo pensat tam bon stoppar li afere."

 

"Exactmen. Yo comprende." di li policist. "Totvez, li leges comunal de nor borgo prohibi ínautorisat abellationes o decorationes ye edificies. Yo time que yo have li deventie demandar de vos deprender la."

 

"No," di senior Brucon, "nequi posse dir que ella es capabil far si on da la li chance."

 

"Certmen," insiste li policist, "considerante que li dama es ínconvertibilmen mort, ella es, quasi, privat de omni ulteriori capacitá de action. In altri paroles, vu posse securmen deprender la sin timer que vor post-marital harmonie posse esser trublat."

 

Senioretta Timi es satisfat vider que li judiciosi parlage e san rasonament del policist fa li adequat impression al usualmen violent Brucon. Il ea aportar un scale, e sub li discret ma ínexorabil supervision del policist, il libera li pedes de su decedet marita del ligamentes. Ella atinge li suol frappante it per un ínsonori bump e colapse in un fasce.

 

Li turbe da varie sones de aprobation, debit a curiositá, e desaprobation, debit a moralitá, ma, generalmen, demonstra li usual discipline de turbes in tal ocasiones. Solmen un yun garson risca remarcar que it es un scandale e que il desira vider anc li marito pender ye su pedes. On explica le que su desires contradi unaltru, e talmen reprobat il forea con un sense de honte.

 

Li policist suggeste que sr. Brucon mey prender li restage de su decedet marita e sequer le: "Yo desira vider seniora Brucon conservat in un loc plu apt, e si it ne causa vos tro grand embarasse, ples venir con me. It vell esser un considerabil auxilie si vu self explica li casu al magistrate."

 

Senior Brucon, quel aparentmen ne ha nequande audit parlage tam cortesi, seque quam un agne, portante li cadavre de su marita sur su epol. LI ultim cose quel Senioretta Timi vide, es li procession desaparient. Li policist in

 

-32-

 

fronte, marchante lentmen a con dignitá. Detra il, lis Brucon, poy li turbe, quietmen quam luctuosos in un marcha funebri.

 

"In facte", di senioretta Timi, "nor policie es capabil trovar li solution in omni desfacil situation. Pro quo yo ne pensat a ili antey ? Deo, yo va dever far nettar li dom e anunciar por nov locatarios. Yo es cert que on ne va permisser le revenir." E su profetie pruvat se rect.

 

(Original raconta in Occidental) Ilmari Federn, London

 

UTILITÁ DEL ANUNCIETTES

 

Pionera James Whitehead del Royal Engineers, in garnison apu Gaza, Palestinia, esset trist pro solitá. Il fat inserter un anunciette in du dial jurnales anglesi: "Pionero isolat demanda letura."

 

Li response ne tarda mult. It esset aportat a James Whitehead in du camiones de tri tonnes contenant ottant postal sacs. Lettres, libres, revúes, jurnales, propositiones de maritage e mem moné continuat arivar con accelerat cadentie. Durante tri semanes, li pionero recivet 12800 postal sacs! Secun li ultim novas, James Whitehead es proxim su demobilisation e retorna a Britannia. Pro to, li fluvie del invias diminue. Ma li librarium del regiment es mult providet e pionero Whitehead senti se minu solitari !

 

trad. L.M. de Guesnet, Paris

--------

 

UN LETTRE DE NORVEGIA

 

Yo ha leet in Cosm. que un Chinese habitant New-York ha devenit celebri per su nómine de familie composit de un sol líttere. Ma yo posse comunicar vos que yo conosse mani homes in Norvegia quel se nomina Å. On pronuncia ti Å quam O in german.   Johan Mikkelsen

----------

 

MORTE DE E LANTI

 

Li old francesi pionero de Esperanto, E Lanti de Paris, morit ante quelc mensus. Il esset un del max habil stilistes del lingue de Zamenhof, in quel il hat traductet li famosi libre de Voltaire: Candide.

 

Lanti, pseudonim de Adam, aprendet Esperanto tot sol, in li fronte, durante li guerre de 1914-1918. Tre activ il interprendet strax pos su retorne al civil vive un intensi propaganda por li "internacia lingvo", precipue che li milieus politic de levul, fundat li association proletari SAT, e redactet li organe SENNACIULO (=sen/naci/ulo, hom sin patria). Il hat consacrat se tam mult cordie e anim al lingue international que il self posset declarar que su lingue matrin hat presc devenit un extran lingue por il!

 

-33-

 

 

CRONICA

 

LINGUE INTERNATIONAL E RADIO:

 

In seque del emissiones de Radio Paris del 29 nov. e 16 dec. 46 pri quel noi ja raportat in Cosmoglotta, li progressistic parisan mundelingues demandat anc far audir lor voces.

 

Li 10 februar esset fat un nov emission in li "Unit States del Spíritu" ye 13 h. 35 sur li parisan catene, sub li direction de Prof. Aurelien Sauvageot, prof. in li scol del Oriental Lingues quel introductet li debatte monstrante li desfacilitás del international relationes pro li lingual obstacul e li desirabilitá de un comun lingue auxiliari. Prof. Waringhien defendet Esperanto. Sr Georges Aguiré monstrat li ameliorationes fat de Ido. L.M. de Guesnet emfasat que on besona solmen extraer li L.I. del comun materiale del vivent lingues e que Occidental es basat sur li maximum de internationalitá ne solmen del radicas, ma anc del afixes e del derivation. Parlante pri IALA, il declarat que li futur "Interlingua" posse esser solmen un variante de Occidental pro que, laborante secun li sam principies, li solutiones es necessarimen tre proxim un del altri. Al contrari li lingues del tip Esperanto difere mult pro que ili contene inventet formes queles on posse sempre modificar. Prof. André Martinet, prof. in École des Hautes Études (Sorbonne) e Director del Studies de IALA explicat quo es ti association, e li principies secun queles li studies es fat, principies queles, in facte, es identic a tis sur quel es basat nor lingue.

 

Exceptet li defensor de Esperanto, omni presentatores leet textus in su lingue. Ili ne timet far audir les !

 

Prof. Martinet dit que, laborante con li lingual materiale extraet ex li modern lingues, IALA have pluri modelles quel difere solmen per detallies. Su discurse ha esset reproductet in li ultim nró de Cosm.

 

Prof. Sauvageot conclude salutante li labores de IALA e esperanto que bentost on va reciver un definitiv solution, obtenet secun li metodes del modern linguistica e quel va far possibil li introduction del L.I. in li grand mundal oficial organisation.  L.M. de Guesnet (Paris)

 

FRANCIA:

 

Li "Occidental-Societé de Francia" have nu su organe printat: Interlinguistic-Novas, redactet de Sr. L.M. de Guesnet. Li nro januar-februar 1947, printat per li cuidas de Sr. Roux, instructor in Coulon (Deux-Sèvres, Francia), aporta nos mult interessant informationes, poy opiniones pri Occidental comparat a Esperanto, pri li labores de IALA, etc.

 

-34-

 

"Renascentie", Nro 4 (decembre 1946) apari sur 4 págines, con titul printat. Contenete: Li situation politic in Britania. - Quo evenit in Francia? - Colectivisme in li agricultura de Scandinavia. - Opiniones de Lenin e Stalin pri li L.I. - Cronica. - Liste de representantes de Renascentie. - Circum li labores de IALA. - Informationes che G. Bohin, DRULINGEN (Bas-Rhin) FRANCIA. - Redactor: W. Gilbert, 58 Rue de la Paix, Choisy-le-Roi (Seine), FRANCIA, Postchec-conto paris 5539-99.

 

In PARIS, li 8 februar evenit li prim reunion del progressistic mundelinguistes de Paris: Idistes e Occidentalistes. Conservante su propri lingual preferenties, ili tamen laborat per un fronte unit por li promotion de un ver modern L.I., in oposition contra li conservativ spíritu del Esperantistes. Ja pluri Idistes frequentat nor reuniones, ma quam privates; un tal incontra esset cordialissim e omnes joyat trovar se denov luctante por li sam ideale. Tal reuniones va evenir chascun mensu.

 

SVISSIA

 

Li Revue internationale de sténographie (Adresse: 11, Chemin Ritter, Bienne, Svissia), continua publicar textus e concurses in Occidental. Li nro de nov.-dec. 1946 contene li reproduction de un págine de Cosmoglotta.

 

Del ultim Nros de Cive del Munde, organe del Occidentalistes de St Gallen noi extrae lu sequent: Li 24 nov. 1946 Sr. Werner Zimmermann, conosset scritor e propagator de Occidental, ha parlat in St Gallen avan 200 auditores pri li reconstruction in Germania. Mult interessates recivet pos li discurse materiale de orientation pri Occ.

 

International cristan conferentie in St Gallen: Del 14 til 16 januar evenit in Oberwald proxim St Gallen un conferentie de cristan-social ductores ex 12 diferent landes. Li presentat materiales de orientation pri Occidental trovat un benevolent atention. Li comité acceptat un proposition, recomandar li studie de Occidental quam lingue international.   Dr. E.

 

In LUZERN esset fundat un gruppe Occidentalist comprendent ja un dozen de persones. Informationes che li Institute de Chapelle.

 

TCHECOSLOVACIA

 

"Voce de Praha", li organe de nor tchecoslovac coidealistes reapari. "Federali", li tchecoslovac section de nor movement, esset reorganisat e un comité de 11 membres electet. Du secretariatus existe, un in Brno e un in Praha. Redaction e administration del Buletin: Dr Karel Stastny, Dvorakova 25, Praha XI, Tchecoslov.

 

-35-

 

LI LABORES DE IALA

 

Li revúe Europa publica li sequent informationes quel va anc interessar nor letores:

 

Li linguistes de IALA ha renunciat completmen al chimere de un compromiss-lingue fabricat ex li tri max conosset sistemas Esperanto, Ido e Occidental. Ili ha per to confirmat li tese que un tal conglomerate es scienticmen ínsubtenibil.

 

Vice presentar un tal compromiss-lingue, ili ha elaborat 3 distint projectes. Ex li sintese de ti tri projectes va nascer li unic projecte proposit quam solution definitiv. Li du cardinal constatationes queles ja nu imposi se al atention del letor es li sequent:

 

1) Esperanto es definitivmen eliminat quam possibil candidate, nam li tot vocabularium, quel es comun al tri projectes, es constructet sur naturalistic base.

 

2) Li labores de IALA ha in tant gradu confirmat li teses del autor de Occidental, que li sintese nascent ex li tri provisori projectes ne posse producter un nov lingue essentialmen diferent de Occidental.

 

Noi posse dunc afirmar que li question del mundelingue es in via de proxim, definitiv solution.

-----

 

Li bonna. - Seniora, yo prefere departer pro que vu ne have fide a me.

Li seniora. - Qualmen ! ma yo ha lassat vos omni claves de mi coffres!

Li bonna. - To es possibil, ma nequo preciosi trova se in ili !

----

 

CONTENETE: Lingual desfacilitás in li international relationes. - Regularisation del finales in Occidental. - Li parol "durante". - Un response de Sr. Jacob. - Quiet vicinos, - Worte de E. Lanti. - Cronica. - Li labores de IALA.

-------

 

COSMOGLOTTA: Chef-redactor, Ric Berger, prof. Morges, (Svissia). Redaction e Administration: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd) SVISSIA Tel. (021) 9'56'56 - Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd) Cosmoglotta es poligrafat del Institute Occidental

 

-36-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.