| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 090 (jun 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Junio 1947 - Nró 90 (5)

-------------

 

PRO QUO YO NE PLU FUMA !

 

Yo ha esset fumator durante circa 15 annus, del etá de 26 annus til 41 annus. Desde ti epoca yo ne plu fuma.

 

Qualmen yo comensat fumar ? Un véspere yo esset che amicos. Un seniora, pro joca, proposit me un cigarette de egiptian tabac. Yo fumat it e li odore pleset me. Pos quelc dies yo comprat un pacca de tal cigarettes anglesi: Muratti After Lunch e yo comensat fumar. Yo fumat li oriental tabac e li Maryland til li guerre de 1914. Anc yo apreciat un bon cigarre, sive un Habanesi sive un Brazilian. Durante li guerre, pro manca de tal tabac e de moné yo comensat fumar li ordinari caporale e mem li pip. Ma yo confesse que yo fumat li pip quande yo ne havet cigarettes. Secun me, quande on fuma li pip, on deve sempre aspirar; li fuma sembla acri e irita li stomac...Pro to yo manet fidel al cigarette. Yo deve dir que yo nequande fumat in li matine, quande li stomac es vacui; li sapore del tabac pleset me solmen ínmediatmen pos li ultim boccade, e pos har manjat yo sentit ínmediatmen li beson fumar.

 

E yo sempre plu fumat, sam quam omni fumatores, til fumar circa 30 cigarettes chascun die. Yo esset conscient que it esset un manie sin valore, ma yo ne posset renunciar it. Quande mancat li tabac, alor mancat alquó.

 

Un die, in 1927, yo eat passar li jorne che amicos in li circumité de Paris. Esset presc minocte quande yo revenit ad-hem e yo hat fumat circa deci quin cigarettes pos li supé. In mi hem, yo serchat in mi tasca... Ho ve, null cigarettes! Li provision esset exhaustet. Quo far? Descender li scaliere ye tal hora e ear comprar cigarettes! In mi quartere li tabac-venditorias esset apertet til circa un hora in li nocte... Yo apertet li porta del hem e... subitmen, quasi per alt paroles, yo dit "It es stupid! Yo neplu va fumar!". Yo cludet li porta e desde ti moment yo nequande fumat!

 

- Ma...qualmen vu fat por ne plu fumar? Quant voluntá vu have!

 

Tal es li questiones quel fa me mi amicos fumatori...

 

Li response es tre simplic: "Yo es Breton e have un dur cap! Quande yo decide

 

-49-

 

un cose, yo aplica it! Yo es un mann con voluntá e ne un debilon.

 

Yo decidet ne plu fumar. Yo ne plu fuma!

 

Esque on suffre mult durante li prim dies? In veritá, durante ti dies, instinctivmen on senti li beson fumar e on sercha cigarettes in su tasca, ma si on ocupa su bocca per un cigarette-tub vacui o su dente-lignette, it mult auxilia. Li sensation de desira fumar dura solmen circa ott o deci dies. Poy on ne plu pensa pri it.

 

Esque yo regretta ne plu fumar? Totmen ne. Yo es contentissim har abandonat ti passion. Mi opinion es que li lude ne vale li candel...Li moné expenset por tabac posse esser expenset per maniere plu intelligent, por exemple por comprar libres e mem...por auxiliar li movement del lingue international.

 

Unquande yo revenit con colegos in li tren de Lille a Paris e yo dit les que yo va far un viage in Tunisia. Ti colegos havet circa li sam salarie quam yo. Ili exclamat: "Quant rich tu es por posser far tal viages!" Yo replicat "Totmen ne. Ples considerar lu sequent: Yo ne fuma, yo tre rarimen trinca in cafeeríes, e quasi nequande ea in teatre o cinema. Ples calcular li totale in un annu. Vi qual es li secrete de mi viages."

 

Personalmen, yo es tre content pri mi abstinentie de tabac. Yo opine que on sempre have tro mult ocasiones intoxicar se in li modern vive, sin intoxicar se con propri voluntá. Desde que yo ne plu fuma, yo ne plu have iritation del gúttur o stomacal pirosis in li matine. Mi memorie mult augmentat... Desde li etá de 20 annus yo esset malad pri cordie. Certmen mi sanitá es ameliorat, mi cordie have nu un regulari ritme e es plu lent. Li medicos di que li lesion es in facte compensat...Dunc nu mi sanitá es bon e yo es content pri ti resultate. Omnes save que quande on have un maladie de cordie e suffre de anger(?) de péctore li prim cose a far es renunciar li tabac... Yo standa plu bon pro li litt precie del renunciation a un hábitu quel yo considera quam ínutil e mem damageabil.

 

Yo ne predica...yo consilia...Si yo, quel esset un fumator, posset renunciar al tabac, e es content pri li resultates, yo opine que omni fumatores quel have un poc de voluntá posse far lu sam...Yo ne es un exceptional mann.

 

In omni casu yo crede que on posse abstiner fumar in un cludet loc u es mult homes, in un sala de reunion, de spectacul, etc. Vermen on posse restar un o du hores sin fumar, por ne detrimentar li sanitá del altres. It es evident que li quantitá de fuma intoxica tre rapidmen un aere quel ne es renovat. It es ja desagreabil por persones quel have un bon sanitá, ma ne fuma. Ples remarcar li odore de vor vestimentes quande vu passat pluri hores in un sala u esset

 

-50-

 

mult fumatores. Yo remarcat it, mem in li nas-linette...Li odore del *frigid fuma* es nauseativ, por exemple, in li matine in un chambre ne ja aerat. Vu save que mult homes es malad in pulmones, gúttur o ocules. Ti homes suffre. Pro quo intoxicar les? Esque nor amicos fumatores ne posse renunciar lor passion durante quelc hores por ne nocer al altris? It vell esser un signe de tolerantie e bon education.

 

Ti homes quel vell criachar con altissim voce e sputar al suol ne hesita genar li sanitá del altres.

 

Anc, benque on va dir que yo es un mann con vermen antiqui idés, yo ne posse impedir me que yo es un poc chocat quande yo vide un seniora fumar. Li fémina have un natura tant inclinat al nervosisme que it ne sembla necessi adjunter excitantes a su vive. In plu, vermen li geste sucar un stumpe de cigarette ne es tre graciosi. Anc li bocca de un fumator ne es precismen un loc de suavi guste e odore. Ples comparar con li féminas del Oriente quel, vice sucar un acri tabac, suca pastilles de roses...Senioras, pensa que li atmosfere impregnat de tabac certmen ne es san por vor infantes, e que li bocca de un amanta o matre deve esser sempre graciosi e frisc.

 

Nu, car amicos, pos har audit mi consilies, e ne reprochas, ples reflecter pri li question del tabac...To quo yo ha fat, certmen altres posse far it. Yo consilia vos: Ne fuma, por ne damagear vor sanitá e ti del altres. Yo di it sincermen, quam fructe de mi experientie.

 

 

(Discurse fat in li Interlinguistic Gruppe de Paris, li 10 may 1947)

 

L.M. de Guesnet, Paris

 

UN ASTRONOMIC CORECTION.

 

Pos tre complicat calcules fat in li observatorias, un erra ha esset constatat in li evaluation tam important por li astronomes del distantie del terra al sole. Pos rectification li ciffre es definitivmen fixat a 149 670 000 km. It sembla que por un profane it es plu facil memorar que li distantie del terra al sole es circa 150 milliones de km.

 

LI ERUPTION DEL KRAKATOA

 

Evenit in 1883 ti eruption esset li max violent quel on inregistrat til hodie. Ti vulcane, quel trova se in li insules del Sonde, lansat púlveres a un prodigiosi altore in li atmosfere, provocante, sur presc li tot terra, magnific cuchadas de sole. Li brue del vulcanic explosiones propagat se a plu quam 4500 km.

 

PENSA de Multatuli:

 

Ti quel ne da plu mult quam il recivet es un zero, e su nascentie esset un ovre ínutil.

 

-51-

 

IN CANADA

 

Per su maritage con un Canadese, un puella de Veluwe (provincia Gerderland) nu inhabita un farme in Bluff Creek, 15 km de Winnipeg. Bluff Creek in Manitoba es un genuin cowboyland. Li vive ta difere mult de to a quo li puella esset acustomat in hom in li calm familie de instructor.

 

Su nov parentes incontrat la con grand cordialitá. Malgré li grand distanties separant les, existe un agreabil interrelation. Li bel-genitores logia ye un distantie de quar milies, li grandparentes de ott e li vicino de un milie. Li inhabitantes visita unaltru regularimen. Li land possede un miraculosi íntuchat bellitá. It eveni que it gela in li noctes, durante que in li dies on jui deliciosi tempe estival. Vias on ne conosse ta. On seque li escartamentes del carre-rotes de logí a logí.

 

Li yun marietta hat strax aprendet cavalcar. Ma anc ci li "jeep" fa concurrentie al fidel quadripedic camarade del cowboy. Su marito possede un jeep sin portas e frenes, ma il monstra esser un acrobatic chofere. Si ili vehicula junt, il guida per un manu. Il tene li altri brasse circum li tallie de su marita, nam altrimen il vell certmen perdir la ex li apert vehicul in li excursiones tra li ínegal paisage.

 

Mersí al generosi dones de colegos, li jolli nov domette quel li yun pare habita, have un atractiv aspecte.

 

Li marietta de Bluff Creek esset un del poc passageras del sponsa-nave qui posset parlar anglesi satisfatorimen. "Ma al animales ci yo sempre parla nederlandesi", ella scrit. Ili regarda me quam si ili vell remarcar que it es un altri lingue."

 

Li farme contene un ínnumerabil quantitá de agnes, vaccas, cavalles, svines, etc. Li gallines suffre pro difteric, just quam in ti moment.

 

In Nederland li marietta esset un apreciat membre del personale de un buró de policie. Specialmen su masculin colaboratores profetisat la que ella vell bentost retrovenir quam un suplicanta. "Totmen ne", ella scri. Benque it esset tre agreabil in li buró, ella vell voler changear su propri hem in Bluff Creek por necos in li munde.

 

Quelcvez ella regarda li lontan horizonte in li direction de Europa. Si su marito vide it, il adcurre rapidissimmen e questiona:

 

"You don't cry, darling (Tu ne plora, cara)?". "Oh no, ella di tra su lácrimes, "yo ama te e yo va sempre restar con te!"

 

Ex "Algemeen Dagblad", trad. H. Aikes.

 

-52-

 

CRONICA

 

ANGLIA

 

Aparit li nró 8 del International Memorandum, organe del "Britannic Occidental Association", con articules de sres Pope e Federn.

 

AUSTRIA

 

Noi continua reciver li revúe "Der Ergokrat" (Adresse: Schlossgasse 23, Wien V, Austria), quel publica un cursu de Occidental. In li nrós 5 e 6 aparit li lecion 3. Junt con ti cursu es un articul de sr. Dr. Fritz Haas: "Die Weltsprachenfrage". De témpor a témpor un del articules del revúe es anc publicat in Occidental. Bon exemple de propaganda por nor lingue.

 

Agente de Cosmoglotta in Austria. Noi peti omni abonnatores a Cosm. benevoler interrelater con nor nov agente in Austria por li payament de lor abonnament e por li adhesion al Occidental-Union: Sr. Leopold Eckel, Henslerstrasse 3/5, Wien 111/40. Pch. conto 194'992.

 

FRANCIA

 

Interlinguistic Novas, organe del Occidental Societé de Francia, in su nró de marte-april 1947, publica numerosi interessant articules e mem 3 poemas in Occ. Occidental es li ver lingue por li poesie e it joya nos vider que on comensa explotar li ínsuspectet resurses de nor bell lingue in ti dominia. Du págines, scrit in francesi, permisse interessar directmen li profanes. Abonnamentes: L.M. de Guesnet, 83, Rue Rochenchouart, PARIS IX, Francia.

 

GERMANIA

 

Nor sviss coidealist Werner Zimmermann, publicist, colaborator del german revúe "Die Gefährten" (Li companiones) publicat de Rudolf Zitzmann Verlag, in Lauf bei Nürnberg, edition 33000 ex, ha scrit in li nró de april de ti revúe, p. 127-129 un importantissim articul "Lingue international" in quel il tracta li tot problema del L.I. e de Occ. specialmen. Ti articul havet un grand ecó e li Institute Occ. recivet demandes de information.

 

Noi aprende que it es possibil a Germania libres quam "Liebesgaben" (donationes). Regretabilmen, noi ne posse inviar nor materiale gratuitmen, e it es nu ínpossibil reciver moné de Germania. Támen, nor german coidealistes es tre activ, ma ili manca in materiale necessi por li propaganda. Si coidealistes invia nos donationes por ti scop, noi va consacrar ti-ci por li invia de materiale.

 

Desde poc témpor it es possibil inviar Cosm. quam jurnale de abonnament...ma sin espera de payament, in li zones american e anglesi.

 

Noi recivet bon novas de nor colaboratores de ante li guerre: Sres Mildebrath, Raedler, Quensel, Kurt Feder, Gär, etc.

 

-53-

 

ITALIA

 

Sr. Dr. F. Mascanzoni, Bari, scri nos: Ye li 10-im anniversarie de mi adhesion al Occidental-movement, yo confirma vos mi sinceri devotion e assecura vos que yo va far mi tot possibil por li difusion e victorie de Occidental in Italia.

 

-- Li jurnale "Civiltà", quel apari in Verona, publicat in su numeró del 6.2.47 e 6.3.47 un articul pri nor lingue e tot in Occ., con li adresse de Sr. Mascanzoni e del I.O. de Chapelle.

 

-- "Unione mondiale", in su numeró del 16 marte 1947 insertet un long articul pri "Interlingua", li labores de IALA, e in fine un sat long textu in Occ. It anc dat li adresses supra indicat.

 

-- In li "Illustrazione del Popolo" del 20.6(?).47, Torino, un letor questiona: Queles es li altri lingues international exter Esperanto? Li response in quelc lineas mentionat Volapük e Occidental e citat un frase in Occ. e li du adresses ja indicat.

 

-- "Il Segno" (23 marte 1947) anc publicat un anuncie in Occ. Li resultate esset un grand númere de lettres recivet che li I.O. in Chapelle.

 

Mersí a nor italian coidealistes, queles fa excellent propagativ labores.

 

NEDERLAND

 

Nor nov activ coidealist sr. Collet, instructor, Lonnekermarkweg, Hooge Boekel, ENSCHEDE, Nederland ha inviat un lettre al redaction del revúe "Succes", in 's Gravenhague, quel ha publicat in su numeró de februar li sequent excerpte: "Benque "Succes" ne es un organe filologic, yo retroveni al articul "Pleidooi voor het Esperanto" in li numeró de decembre. It ancor ne esset conosset del redaction que Esperanto ha trovat un adversario, quel vermen posse pretender prender li nómine de lingue international. Ti lingue es Occidental. Occidental es comprensibil de chascun person quel have quelc conossenties. Pos brevi témpor de studie on posse usar it fluentmen in li practica".

 

Un grand númere de letores, inter queles mult Esperantistes, ha demandat informationes.

 

-- Li revúe "Het Orgaan" (Li Organe), tirage 5000 ex., redaction: Rapenburg 88 Postbux 105, LEIDEN, Nederland, anc publica un long articul secun nor doc. 8. Ti revúe es un organe mensual por un professional organisation international (organisation del libre-revisores, consiliatores pri impostes, curtageros, administratores, etc.). Li chef-redactor de "Het-Orgaan" peti omni Occidentalistes queles interessa se pri li supra professiones scrir a ti revúe *in Occidental*. Lor lettres va esser publicat in Occ., con anotationes por li letores nederlandesi. Li corespondentes va reciver li numeró del revúe in quel va aparir lor lettre.

 

-54-

 

 

Car coidealistes, vi ancor un bell campe de activitá u vu va posser laborar max utilmen! Ples inviar numerosi lettres! Nor amicos de Nederland anc studie li possibilitá crear tre bentost un "Occidental Federation de Nederland".

 

SVEDIA

 

Noi ha recivet "Nyckel till Occidental" (Clave de Occ.), un excellent prospecte de 16 págines con un resumate del grammatica e un liste del max important paroles in Occ. traductet a sved. Custa 25 öre, che li Sved Occidental Federation, Box 171, Stockholm.

 

Noi anc recivet un extracte del libre "Vad jag önskar" (Quo yo desira) titulat "Är ett internationellt hjälpsprak en utopi"? (Esque un lingue international es un utopie?), de nor coidealist sr. C.E. SJÖSTEDT, in quel il monstra li developation del L.I. e precipue a quel stabilisation ariva li max modern projectes ex queles es Occidental.

 

-- "Li sved Occidentalist", circulare mensual del sved Occ. Federation, Box 171, Stockholm, contene un recension del Svenska-Occidental Ordbok e del brochura mentionat supra.

 

SVISSIA

 

"Cive del Munde", organe del Occidentalistes de St Gallen (Occidental-Buró, St Gallen), tracta in su numeró de may li numerosi publicationes recivet.Ti revuette contene sempre multissim interessant comunicationes. Li Institute Occidental, Chapelle, Vd. accepta li payamentes por ti mensuale (Fr. 2.- sviss per annu).

 

-- Cosmoglotta de april (nr 133) ha ja esset recenset de "Wächter am Rhein" )St Margrethen), "Der Fürstenländer" (Gossau), "Nordschweiz" (Laufen), "pro Juventute" (Zürich). Anuncies aparit in "Wir Jungen" (Olten), "L'Educateur" (Montreaux). Numerosi altri jurnales continua far aparir sive recension pri Cosmoglotta sive pri li diversi publicationes del Institute Occidental.

 

Li "Revue Internationale de Sténographie" (11, Chemin Ritter, Bienne), continua reproducter in chascun numeró un complet págine in Occidental.

 

TCHECOSLOVACIA

 

-- Noi recivet Occidental, circulare por informationes e propaganda del interlingue in Tchecoslovacia (Adresse: Federali, Dvorakova 25, Praha XI). It publica su plan propagativ.

 

-- Li revúe "Usvit"(Adresse: Brno, Behoundká), organe del catolic studentes, publicat in su nr. 8 un articul "Esque es possibil un interlingue"?, de nor activ colaborator Jiri Karen, quel havet un grand ecó.

 

-- Nor coidealistes de Praha ha misset al Esperanto-Club de ti cité un proposition discusser amicalmen li merites respectiv de Occ. e Esp-o. Response negativ

 

-55-

 

-- Li Propagativ Section del Pan-Socolic festivale in Praha 1948 ha decidet usar Occidental por su propaganda. Omni Occidentalistes deve demandar li folies propagativ in Occidental a Cos, Tyrsuv dum, PRAHA III.

 

-- Sr. Josef Kresina prepara li edition de un grand vocabularium Occidental-tchec e Tchec-Occidental

 

-- Sr. Dr. h.c. Otmar Vanorny, li eminent traductor ex li lingues classic, quel dit: "Li antagonisme contra li lingue artificial on posse supresser solmen per presentar un lingue natural. E yo pensa que li principies de Occidental es capabil satisfar ti condition", ha morit ho-annu.

 

-- Li tchecoslovac federation fat li necessi preparationes por un successosi propaganda. Ante omnicos it esset necessi printar paperes de corespondentie, covertes, postcartes, cartes de adhesion. Sr Jos. Kresina, li ultim redactor didistic periodico Linguo internaciona, composit e financiat un bon prospecte por Occidental in li lingue tchec e un lettre al tchec erudites demandant un judicament pri li L.I. in general e pri Occ. specialmen. On fa preparationes por reviventar li bell colection OVRE de Prof. Pasma. Nor fervent coidealist Ladislav Podmele in Praha publicat un excellent articul in li revúe del catolic studentes USVIT, quel havet bon ecó e nu il have in Praha un cursu con 30 eleves. Li zelosi labor del Coidealistes Dr. Stastny in Praha, Fr. Havlic in Osti nad Labem, K. Hajzler in Doxy e J. Peciva in Val. Mezirici ja monstra bon resultates. Li "Esperanto-aú-nenio-uloj" efortia barrar li via a Occidental. Ma til quande ?

 

NOV PUBLICATIONES.

 

FUNDAMENTAL VOCABULARIUM: Ja aparit li cadernes 1, 2, 3, it es li demí del tot ovre. Tis quel desira les es petit comendar les e informar nos esque ili desira les strax o solmen quande li edition va esser terminat. Precie ne ancor fixat.

 

LEXICO DEL FINALES IN LI LINGUE INTERNATIONAL, de Ric Berger, just aparit. Poligrafat in formate de Cosmoglotta, 40 págines. Precie Fr. 1.20 sviss afrancat

 

DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL, exhaustet desde long es nu in reprintation, poligrafat. Ti duesim edition completmen renovat va esser publicat in 10 cadernes.

 

ANNUNCIE

 

Li Institute Occidental, Chapelle (Vd), SVISSIA sercha li complet colection 1920 e 1930 del anteyan revúe poligrafat HELVETIA, e peti li coidealistes queles posse vendir it far ofertas con precie.

 

-56-

 

(págines 57 e 58 manca)

 

CHINESI HISTORIE

 

Li chinesi litteratura have un ínsuperabil richesse de historiettes, proverbies de un rari sagiesse e sapore.

 

Vi un:

 

Un Chineso departent al cité dit adío a su marita:

 

-- Quo tu desira que yo mey aportar te de ta, Lotus aurin ?

 

-- Yo desira que tu aporta me un péctine quel simila li lune quande it have li forme de un crescente.

 

Preoccupat de su afere li filio del Ciel, arivat in li cité, ne plu memora tre bon li desire de su marita. Alquó similant li lune? Nu ! ... il compra un rond spegul e reveni ad-hem. Lotus aurin, deceptet ne haver to, quo ella esperat, regarda li don plu proxim - ella nequande videt un spegul - e subitmen ella vide se in it. Ella explode in ploras, advoca su matre.

 

-- Mamá, mamá yo es ínfelici, mi marita ha adductet un altri fémina.

 

Li old matre, quel anc nequande videt un spegul, examina ti-ci, vide se in it e di:

 

-- Consola te, mi filia, ti nov fémina es desbell e old.

--------

 

LI REHABILITATION DEL LUMBRIC

 

Quelc portugalesi scientistes prova demonstrar que poc animales es tam util al homanité quam li lumbric e que li desdigna con quel on considera ti verme es absolut ínjustificat.

 

Li lumbric ne contenta se constructer long tunneles proxim li superficie del suol, it anc fore tenui canalettes in li terra e - to on ignorat til hodie - li aere contenet in li terran cortice escapa per ti apertura, durante que li aqua infiltra se in it.

 

LANDES QUEL NE RISCA DEVENIR POLINAN(?)

 

Li masculin population de Australia have un excedente plu e plu considerabil sur li feminin population.n In li ultim recension, on contat in Australia 3400000 homes contra 3300000 féminas. On ha constatat in li ultim recension fat in Eire, que li númere del féminas es in constant diminution. Li proportion del sexus in li population vell esser solmen 553 féminas contra 1000 mannes.

 

LI CAP QUAM VEHICUL

 

Omni Brasilianes, indigenes e mestisses, ha conservat li antiqui custom de lor antecessores transportar li coses sur li cap, del max levi al max pesant. On posse vider in Brasil homes ne hesitant cargar se con un pesant scaf e marchar talmen quam si it vell esser un simplic corbe. Ti medie de transport apare a ili plu secur quam qualcunc vehicul.

 

-59-

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

Continuation del listes. Inscrition Fr 1.-- sviss

 

282. SIMON Michel / rue de l'Hôtel de Ville 13 / VOVES (E.&.L.) FRANCIA / ferroviari employato / 1913 / F.Occ.F. / Omnicos.

 

283. GUSTEN Jungren / RFB 2 / SAN BENITO (Texas) USA / farmero / 1867 / Sv.A.H.G. / Occ. / Scope del vive

 

284. LATASTE Pierre / 31 rue Francis-Planté / PESSAC (Gironde) FRANCIA / instructero / 1922 / F.A.Occ. / Occ. / 37 39 70 74 75 80 90

 

285. LEISINGER Herbert / Berggasse 22 / BRAUNAU a. Inn, AUSTRIA / Suflero e stud. fil. / 1919 / G.L.O.F. / Occ.F. / 41.44.47.93. Modern e scientic instruction lingual per film parlant. Des.cor.con Sud-America

 

286. BEVILACQUA Giuseppe / Via mercato, 30-32 / PAVULLO nel Frignano, ITALIA / comerciant / 1892 / I.L.F.H. / Occ.I.F. / Exch. lt.tem.Occ.pm. 20.21.29.41

 

287. PIERRO Domenico / Via S.Eligio 10 / NAPOLI / Italia / 9.1.1921 / employato / I / F / Occ. / 07.19.30.53.56.57.85.94.

 

288. BOLDORI Camillo A. / Via Luigia Sanfelice 25 / VOMERO / NAPOLI / Italia / studento / 1925 / I / R.Sl.G.A.Serb.croat / Occ.R.Sl.G.A.Serb-croat / 41.49.81.82.89.93.32.39.

 

289. ROPPOLI Filippo Dr. / Via Bari 10 / NAPOLI / Italia / employato / I / A.F. / Occ. / 00.10.20.30.40.80.90.

 

290. LEONE Antonio. Prof.rag. / Banca d'Italia / ANCONA / Italia / chef de oficie / 1889 / I / F / Occ.F.pg.70.76.77.

 

291. CARGNEL Tarcisio / Via 30 Aprile / CORNUDO (Treviso) / Italia / contero / 1915 / I / F.G. / Occ.F. / exch.pm. des.cor.con francesa tem.gen.

------

 

A NOR COLABORATORES

 

Sovente noi recive articules con lineas tro serrat e mal scrit per li manu, quo obliga nos recopiar les por li printería. Noi exhorta nor colaboratores scrir sempre lor articules sur un *sol* látere del folie, interspaciar li lineas e scrir les, si ne per scri-machine, alminu con lítteres cuidosimen format.

 

Li clichés custant hodie tre car, noi regretabilmen ne posse publicar ilustrationes ho-témpor. Dunc articules besonant figuras deve esser ajornat. Támen, in li edition B noi va posser recomensar adjunter litt e simplic dessines desde li proxim numeró.

--------

 

Chef-redactor: Ric Berger, professor, MORGES, Svissia

Redaction e administration: Fred Lagnel, CHAPELLE - Vd, Svissia

 

-60-

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.