| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 092 (sep 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Septembre 1947 - Nró 92 (7)

-------------

 

FUMATORES CONTRA NON-FUMATORES

 

Yo ha leet con grand interesse li articul de nor amico De Guesnet in nr. 90 de Cosmoglotta B. Forsan it va amusar li letores audir anc alquo pri mi propri experienties in ti dominia.

 

Por strax fixar li factes: Yo ha esset fumator desde circa 30 annus. Quam omnes, yo comensat per li cigarette, ma desde li etá de 30 annus li pip e li cigare yo fumat exclusivmen. (quant plu fort tant plu bon).

 

Yo vell mentir diente que mi marita sequet mi manifestationes fumatori con particulari simpatie. Ella in contrari amarimen plendit pri li sanitari e economic ínconvenienties de omni specie causat per li assortet superabundantie de fuma in nor logí. Li color del cortines esset un objecte favorit de su cochemares. Li aqua hant servit al lavation del aludet cortines vell - ella dit - posser esser usat quam incre (que in realitá apen posse esser regardat quam desavantage de economic vispunctu). Ella anc ne mancat enumerar omni bon e bell coses queles yo vell har posset aquisiter con li moné expenset por cigares e tabac. Ti argument advere fallit impressionar me, nam yo savet in antey que omni ti bell coses vell in li concret casu automaticmen dever ceder lor plazza al peliss-mantó quel de sempre esset li objecte del aviditá de mi marita.

 

Del vise-punctu del sanitá mi conscientie esset in perfect reposa. Yo havet le medicos por me. Yo ancor bon memora li astonament per quel yo sequet li performanties fumatori de Sr. Dr. H. Brismark durante li Ido-congresse de Sopron. Yo ne posset impedir me far le remarcar que su amore por li cigare semblat me desfacilmen compatibil con li preceptes del arte hippocratic de quel il esset self un del max ilustri representantes. Dr. Brismark respondet me aproximativmen lu sequent: "Yo es medico e pro to yo ne va ear til pretender que li usa del tabac es particularimen salutari por li córpor homan. Ma de to ne seque que li fumada deve necessimen e sub omni circumstanties esser nociv. Tam long quam li córpor ne reacte in maniere desfavorabil al adduction

 

-73-

 

de nicotine, yo vide null necessitá por renunciar a un hábitu quel causa me íncontestabil plesuras. Si alquande yo constata que li functionament del organisme es perturbat per ti hábitu, yo alor save quo yo have a far e yo va esser sat inteligent por tirar ex ti constatation li necessi consequenties."

 

It es evident que li sagiesse parlat tra li bocca de mi interlocutor e yo ancor hodie ne vide que on vell rasonabilmen posser objecter a su argumentation.

 

Li vise-punctu de mi ex-collego idistic esset confirmat plu tard de un altri medico quel exerci su benefant mestiere in li cité quel have actualmen li honor contar me inter su habitantes. Yo hat fat venir ti medico por far retablisser li normal functiones de mi organisme de quel li desequilibrie manifestat se por somnies agitat. Mi marita, quel rarmen manca un ocasion por far li remarcas max ínoportun in li max mal selectet moment possibil, trovat nequo plu bon quam racontar a ti medico que yo customa fumar quam un pumpero (de u ti reputation ha venit al pumperos yo ne save), ella suggestet que ti hábitu esset forsan ne totalmen sin relation con li perturbation fisiologic de queles mi organisme esset li objecte. Pos har victoriosimen resistet al poc cristan ma homanmen comprensibil tentation strangular mi marita, yo expectat con stoicisme li verdicte del medico. Ma ti-ci, un remarcabilmen digni representante del arte Esculapan, monstrat se al altore del circumstanties. Per un geste de manu il forbalayat li absurd insinuationes de mi marita e adjuntet negligentmen: "Oh, vu save, quande un malade ha arivat al punctu u il plu ne posse suportar li tabac, vu posse considerar le quam perdit (...vous pouvez dire qu'il est f...u !)."

 

Yo sentit me revigorat per ti sagi paroles durante que mi marita, profundmen deceptet, retraet in su conche.

 

Regretabilmen yo havet plu tard li desfortune consultar un altri medico quel ne esset self, quam li prim, un fumator inveterat. Pos har auscultat me, il questionat me esque yo fuma mult. Yo dit le francmen que yo es un amico del herbe Nicotic, ma que yo practica li arte fumatori con moderation, li consumation dial ne excedet admaxim 6 cigares e 7-8 pipes (soledís e legal feste-dies exceptet). Sat strangimen li venerabil representante del Facultá ne semblat impressionat per ti exemple de ascetisme; il dit me que il hat constatat che me, inter altricos, un levi intoxication nicotinic e il adjuntet a su ordonantie li frase "Diminuer li usa del tabac". Verbalmen il dignat explicar me quo significa ti prescrition in li practica, a saver: total supression del cigares e admaxim 2-3 pipes in li véspere.

 

Yo retrovenit in hem con li firm intention monstrar me al altore del circumstantie. Ne essente un hom rich, yo naturalmen ne posset payar me li luxu, lassar putrir in lor buxe li ca. 80 cigares queles restat ancor de mi stock, penosimen amassat durante li dies de Christmas 1946. Yo dunc comensat li cura por conscientiosimen liquidar li litt stock, ma pos que li ultim cigare hat esset

 

-74-

 

fumat, yo monstrat, quam mi amico De Guesnet, que yo es umn mann e ne un debilon: yo strictmen obedit li ordonantie medical e bannit energicmen omni ulteriori specialitás Habanic ex mi exercities fumatori dial.

 

Quam ja dit in supra, li medico hat fixat li númere del autorisat pipes a 2-3 e, sin voler fanfaronar, yo posse dir que yo nequande, o adminu tre rarmen excedet li maximum de 3 pipes. Por esser absolut sinceri, yo ne vole celar que li obtention de ti brilliantissim resultate ha forsan esset levimen facilisat per li utilisation de un totalmen nov modelle de pip de quel yo hastat far li aquisition strax pos har liquidat mi stock de cigares. Ti pip esset constructet specialmen por economisar li inflammettes, nam su cap havet li capacitá de circa 4 pipes ordinari e pluri persones suspectet que yo hat comprat ti modelle in ocasion de mi ultim viage a Brobdingnag.

 

Li veritá obliga me constatar que malgré li conscientiosi obedientie al decretes de mi medico, li efecte amelioratori sur mi sanitá ne esset sensational. Támen, de vise-punctu terapeutic ti constatation ne esset sin valore: it monstrat clarmen que li intoxication nicotinic quel li medico hat decovrit che me ne posset har esset li cause primari de mi fisiologic desequilibrie: li efectet ya persistet malgré li radical diminution del consumation tabacal. Ti constatation vat dunc permisser al medico orientar su nov serchas in un altri, li *bon* direction.

 

Ma ante que yo havet li ocasion retornar che mi medico e informar le pri li negativ resultate de su terapeutica li afere prendet un tot novi torne, provocat per li publication del articul de Sr. De Guesnet.

 

Yo ha rarmen esset tant iritat per un articul de jurnale quant to ha esset li casu pri li articul de Sr. De Guesnet. Li autor have un tant ínnocent e támen insidiosi, un tant charmant e malgré to ínmiscomprensibil maniere por far vos comprender que il ne predica, ma que it ne es su culpa si vu es tro obtusi por vider que vu es preferibilmen un idiot si vu nu fa quam il, que it es vos ínpossibil resister a ti mut invitation. (Si ti frase sembla vos levimen obscur, ples releer it e repetir li operation til que vu ha comprendet). In vise del resultate final, li certitá que li autor naturalmen nequantmen intentet dir desagreabil coses a su letores, constitue solmen un mediocri consolation por li seniores fumatores. Li iritation veni de que vu es íncapabil refutar li argumentation del autor per un sol parol, durante que vu save que in li practica li afere presenta se tot altrimen. To ne es un gratuit afirmation, nam yo espera har monstrat in supra que tam de medicinic quam de economic vise-punctu li avantages queles vell dever o har devet resultar por me del supression del tabac es in realitá ínexistent. Si yo malgré to decidet sequer li consilie de Sr. De Guesnet e renunciar totalmen al

 

-75-

 

consumation de tabac in quelcunc forme, to esset pro tot altri motives queles yo ci ne vole enumerar.

 

It es nu exactimen 8 semanes desde que yo fumat mi ultim pip e vu naturalmen es curiosi saver qualmen li experiment successat che me. Nu, it es certmen un bell cose saver que on ha prendet un bon resolution e que on ha havet li corage persister in it contra mares e tempestes. Ma, pro que yo anc ha prendet li resolution esser absolut sinceri in ti articul, yo ne vole celar que ti satisfation malgré omnicos ne representa por me un bronn de joyas sin límites. It ha existet momentes quande it vell har esset minu dangerosi excitar un aligator malhumorat per un clove oxidat quam questionar me pri mi impressiones de non-fumator. Vu vide dunc que li cose es tre seriosi. E yo anc ne vole tractar it quam tal.

 

Li articul de Sr. de Guesnet hat avertit me que solmen li 8-10-esim dies es realmen penosi, ma que pos ti periode on mem ne plu pensa al fumada. Tre bon, ma ti 8-10 dies queles in mi casu vell just coincider con mi vacanties, esque ili ne vat ínevitabilmen ruinar mi tot plesura? Nu, it sembla que yo ne es un mann quam li altres. Contrarimen a omni leges del natura yo esset, del unesim til li ultim die del vacanties, ne solmen nequande íncomodat per li brusqui abstention total de fumada, ma yo in facte presc ne sentit li beson fumar. Li periode cruceal hant passat sin provocar complicationes, yo esset autorisat esperar que mi nov statu de non-fumator ne vell ofertar alquel desfacilitá ulteriori. Ma in to yo errat. Desde que yo es denov in hem, li tentation fumar, vice desaparir totalmen, in contrari augmenta chascun die...It es un constant lucte inter li rason e li fisic besones del organisme. Li rason di: Li fumada posse o ne haver efectes detrimental sur li organisme, ma li abstention de fumada in null casu posse esser nociv. It es dunc sempre preferibil ne fumar. Li natura di: Tu save que tu besonat fumar in véspere por posser producter labor intelectual. Tu debi al fumada lu poc de inspiration quel ductet tui plum. Tu constata que tu plu ne posse laborar quam antey e tu have dunc li pruva que li fumada respondet che te a un fisiologic necessitá. Alor pro quo tu ha cessat fumar?

 

Til nu li rason ha manet victor in li combatte...ma it es me ínpossibil dir quant long to va ancor durar.

 

Vu va forsan dir: in li tot historie it existe adminim *un* íncontestabil victor, a saver vor marita. Ve, trivez ve, vu erra! Ella ne solmen fat me null complimentes, ma *ella mem ancor ne ha remarcat que desde plu quam 8 semanes yo ne plu fuma!* It es a desgustar vos devenir vertuosi.

 

A. Matejka

 

-76-

 

CRONICA

 

"International Memorandum", organe del Britannic Occidental Association, publicat in su numeró de marte e may 1947 interessant articules in anglesi e Occidental pri questiones interlinguistic, de Sres Pope, Federn, L.M. de Guesnet, Littlewood.

 

AUSTRIA. - Li jurnale "Der Ergokrat" continua su activitá por Occ. In li nró 10/1947, noi lee un important articul: "Ergocratie e Occidental", scrit in german e in Occ. It es un excellent propaganda, nam chascun letor posse comparar li du lingues. Nor gratulationes e mersí al Redaction.

 

FRANCIA. - Li 21.6.47, Sr. Toublet parlat pri li problema del L.I. in li gruppe "La Pensée humaine" in Argenteuil, proxim Paris. Un cursu de Occ. es previdet.

 

In li ultim reunion del club "Interlinguistes" ha esset decidet li organisation in 1948 de un convenida del interlinguistes francesi, sin distintion de sistema. Secretario: Toublet, 20, Rue Sainte Marthe, PARIS X (Occ). Membres: Aguiré (por IALA), Strainchamps (Ido); li representante de Espo ne es ancor designat.

 

Renascentie. Nró 6 (Junio 1947) contene: Quo es un scientic solution del problema del lingue auxiliari international? Tra li Munde, Un lettre de IALA. On scri nos... Cronica. Abonnament annual: 1,50 sv. Fr. o 50 Fr. fr., che li redactor: W Gilbert, 58, rue de la Paix, Choisy-le-Roi (Seine) - Francia. - Li Comité de Redaction fa atenter que "Renascentie" ne representa un partise politic, benque it vide in li socialisme li future e esperantie del Homanité. "Renascentie" have quam motto: Union del democrates" : liberales, socialistes, comunistes, sindicalistes, por reconstructer un munde melior, liberat del Trustes omnipotent. In particulari, mult amicos de "Renascentie" ne es comunist, ma ili repussa omni formes de anticomunisme quel ha sempre dividet li democrates e reinfortiat li fascisme.

 

In su nró de junio 1947 Renascentie publica un interessant articul de Sr. L. Boutreux de Saumur: "Quo es un scientic solution del problema del lingue auxiliari international"

 

"Interlinguistic Novas", dumensual organe printat del Occ. Societé de Francia (Adresse: 83, Rue Rochechouart, Paris IX), contene in su du ultim numerós marte-junio abundant diversi articules e mem poemas de Sr Boutreux e Sr Lerond.

 

Li jurnale "La Nouvelle Republique de Bordeaux" parla detalliatmen, in su nró del 12.6.47, pri li labores de IALA e emfasa que li probabil final lingue de ti association va diferer de Occ solmen per quelc poc paroles.

 

-77-

 

Nor fervent coidealist Sr J. Roux, just publica un brochura ilustrat de lines gravet descolores, con textus paralel in francesi e Occ: "Li canalettes del palude."

 

Li Occ. Societé de Francia editet volant folies "Exercices complémentaires" por completar li curse: "L'Occidental en 5 leçons".

 

GERMANIA. Werner Zimmermann in Berlin parlat a un grand auditorie con mult successe. Il dat circa li sequent explicationes:

 

Noi omnes experi hodie li nascentie de un nov era. Pro to it es important por nos, reconosser li relationes de ti evenimentes seculari. Noi deve superar li anxietá e infortiar nor vigore. Fortie vital deve esser in nos self si li vive have un trist aspecte. Con li sanitá de Germania va venir li sanitá de Europa e del munde.

 

Werner Zimmerman amemorat li parol de Generale Mac Arthur pos li capitulation de Japan: "Nu sol li renovation del religion auxilia li homes". To es ver. Ne li Christian doctrine ha fallit ma li homes quam Christ. Chascun popul have un masse de criminardes, ne solmen li german. Ma li bon homes deve dominar. Sempre on deve refusar un dictatura. Labor, benevolentie e libertá de un popul nequam posse conducter al dictatura.

 

Chascun hom deve esser índependent in su actiones.  Willy Mildebrath

 

Sr. Kurt Neumann, Lewickistrass, 42, DRESDEN-A (10), russ zone, editor del ancian "German Occidentalist", desira coresponder specialmen pri lingual questiones.

 

In li revúe "Schaffende Jugend", Weiswasser O.L., de marte-april, aparit un articul "Occidental die Weltsprache" exposient li avantages de nor sistema. Li nró de may contenet du altri articules pri nor movement.

 

ITALIA. Li guerre ha regretabilmen causat, secun un avise de nor coidealist Sr. Bevilacqua, li destruction del preciosi cliché representant E. de Wahl e publicat in li Leitfaden de Sr Janotta.

 

SVISSIA. Aparit "Cive del Munde", de junio e julí, li organe del Occidentalistes de St Gallen, con interessant informationes pri nor movement. Li revúe *Europa*, de Basel, publicat in Occ. un articul de Sr A. Matejka: Nota marginal pri li processu de Nürnberg, quel emfasa li extraordinari complicationes causat per li manca de un lingue international durante li processu. Li nró de april contenet un long articul del conosset pionero del international lingue, Sr Guerard, de USA, quel just ante 20 annus hat proposit li nómine de Cosm. adoptet de nor revúe.

 

Junge Kirche, de Zürich, junio 1947, organe del Evangelic Yunité sviss, contene un articul propagativ, con specimen, in favor de Occ, scrit de nor coidealist Sr W. Louenberg, pastor in Ursenbach.

 

Réalisez, folie volant semanal editet de "Eficience" in Lausanne parla con mult simpatie pri li tenaci eforties del Institute de Chapelle-Vd por difuser li lingue international modern.

 

-78-

 

In li nró 13 (31.).47) del jurnale Schweiz. *Bankpersonal-Zeitung*, Postfach, Transit, 120, Bern, aparit un sat long articul con li titul "Un lingue auxiliari international definitiv ?". It es tre favorabil a Occ, e finit per un textu in Occ.

 

In li "Fögl Ladin," quel apari in Samedan (Grisones), nor coidealist Sr Major H. Tanner (Bern), recenset li grand caderne "International Textiles" Nr 166 dedicat al exposition international del mode de New York, publicat in quar lingues: anglesi, francesi, nederlandesi e hispan. Il adjuntet que regretabilmen manca li interlingue latinisat quel bon progresse e arivat al perfection mersí a Occidental, IALA e ISO.

 

Mersí al generosi devotion de su redactor Sr. Bieller, li revúe international de stenografie, de Bienne, continua, in chascun numeró, reproducter un complet págine de Cosm. con concurses de traduction.

 

TCHECOSLOVACIA.

 

Pos li reorganisation de nor movement noi comensat editer ja regularimen nor Occidental bulletin - Voce de Praha. Li interessates mey scrir al adresse: B. Cálek, Poniklá 07, Tchecoslovacia.

 

Benque Sr. J. Podobsky es malad il prendet voluntarimen li redaction de (ti?) occidental bulletin. Noi desira le in proxim future li sanitá. It es índispensabil por nor movement.

 

In ocasion del demarches fat in favor de nor movement che diversi corporationes e personalitás noi constatat li absolut necessitá posseder un adressarium del Occidentalistes ex omni landes. Per li adressarium noi realmen posse dir: vide ci es un movement e ne solmen un societé de table. It es necessi editer un complet adressarium contenent ne solmen li payantes, ma omnes. Si in li centrale on ne have témpor por far it, ples scrir a: L. Podmele, Praha XIX. Zelená 2. Tchecoslovacia. - Indicar su adresse si it acte se pri un individue. Li secretarios del landal organisationes es petit inviar un liste del membres. Noi va far li provisori adressarium por nor scopes propagativ.

 

Editoría de Occidental. - Sr. Kajs, Brno, ha recomensat su activitá. It have quam scope far conosser li autores litterari e far conosser lor labores. In comensa Sr. Kajs reedite li original poemas de Jaroslav Podobsky: "Li astres del verne". 23 p,agines. Precie 10 Kcs. Ti edition es ameliorat. Jaroslav Podobsky, autor de mult colectiones poetic original in lingue tchec, pruva que Occ. es un subtil medie de expression poetic. Nor gratulationes a Sr. Podobsky.   J. Karen

-----

 

COSMOGLOTTA COMPLETMEN PRINTAT: Tis quel ne ja expresset lor opinion ples ne plu tardar scrir nos.

 

-79-

 

ESPERANTO, LI LINGUE POR CANZONES !

 

In 1943 - que vell opiner to quam possibil - aparit un essaye por monstrar quant Esperanto es apti por cantar: Esperanto in relation to choral singing. By Frank Merrick. Cambridge, 1943.

 

"Esperanto is musical and eloquent. It is easy and natural both to think and sing in it." Ti frases in comensa del articul es presc un demonstration del aptitá ne de Esp-o, ma de Occidental, nam it es quasi superflui traducter les in Occ., tant simil ili vell esser: "Esp-o es musical e eloquent. It es facil e natural, tam in pensar quam in cantar it." Quam usual, li articul, ante intrar in li tema self, descri li grand successes de Esp-o, su facilitá de aprension, e expresse li esperantie que li governamentes mey bentost declarar obligatori Esperanto in li scoles. Pay it sublinea li brilliant labores de Zamenhof, mentionante li traductiones in Esp-o: Li old Testament, Hamlet de Shakespeare, Iphigenie de Goethe, Die Räuber de Schiller, Dandin de Molière, e li Inspector de Gogol. Pos ti provas de adaptabilitá de Esperanto al besones de litterari productiones de prim classe, li autor monstra to, quo vell esser possibil in li dominia del teatre e del concert-halle. Il poy mentiona Montagu C. Butler, li editor de du important colectiones de canzones: 1/ Himnaro Esperanto; 2/ Kantaro Esperanto. Butler ludet un important rol in li mensual Esperanto cultes in London, in queles li Himnaro sta in constant usu.

 

In contraste al usanties del Esperantistic propaganda, li autor have li corage dar un númere de exemples in Esp-o. Noi cita alcunes, adjuntente li trad. in Occ.:

 

Haendel: Israel in Egipte:

 

The horse and its rider, the horse and its rider hath he thrown into the sea

Ĉevalon, rajdanton, ĉevalon, rajdanton, en la maron ĵetis li

Cavalle, cavallero, cavalle, cavallero, il jetat les in li mare.

 

Haendel: Messiah:

 

for the Lord God omni-potent reigneth, the kingdom of this world

ĉar Dio plejpotenca regadas, la regno de la mond'

nam Deo omnipotent regna, li reyia del munde

 

R. Vaughan Williams: Dona nobis pacem:

 

--- its deeds of carnage must in time be utterly lost

siaj faroj sangaj devas fine tute perdiĝi,

 su sanguosi actiones deve finalmen tot perdir se...

 

of the sisters Death and Night incessantly, softly wash again

de l'fratinoj Mort' kaj Nokt' senfine, mole lavas

del sestras Morte e Nocte sin fine, mollmen lava denov

 

Dr. H. Nidecker, Basel (Svissia)

 

-80-

 

(págines 81 e 82 manca)

 

Quant concerne composites quam ad-maxim, ad-plu, ad-infra, e ad-vere, lu max simplic vell esser li usa in omni casus de AD; dir p. ex. ad-maxim ma a-plu, ad-infra ma a-vere, secun li regul AD ante vocales e li líttere M, sembla un ínnecessi complication. In céteri anc ci nequi forma self ti paroles; noi omnes aprende les "tal qual". Resta li casu del paroles con base adjectivic, quam a-bellar, a-curtar, a-lontanar., etc. Omnes senti probabilmen que ci li prefixe es un tot altri quam p.ex. in a-traer. Anc ci dunc on vell posser contentar se per un sol forme, in ti casu A. Si támen contra omni probabilitá on desira usar it ante S+vocale, on ya sempre va posser duplicar li S. Similmen on va posser vicear it per AD ante un vocale. (On ya ne anticipa incontrar verbes quam ad-altar apu (e)-levar. Ma yo vell voler vider a-largar suplantar elargar, pro li uniformitá).

 

To omni equivale dir que un problema A/AD in veritá apen existe. On besona far un sol ínimportant regularisation - interter o omisser D ante J e V - por liberar se por sempre del aparentie mem de un desfacilitá.

 

H. Littlewood, (Anglia)

------

 

Li litt monetes in Svissia:

 

In Svissia on ne es obligat acceptar in payament un ínlimitat quantitá de monete. Li lege federal de 3 junio 1931 que nequi es fortiat acceptar plu quam 100 Fr. in argentin pezzes, ne plu quam 10 Fr. in nickelin pezzes, e ne plu quam 2 Fr. in bronzin pezzes. Li persones queles ne ama li litt monetes posse dunc defender se.

 

Li terra deveni plu calid:

 

Li professor Esclangen just controlat, in li caves del observatoria de Paris, un curiosi fenomen: durante que li temperatura de tis-ci esset 11°71 in 1817, secun li constatationes de Arago e manet constant durante un secul, on havet in 1922 li surprise vider lor quar termometres, de alt sensibilitá, concordar pri li indication de 12°5. Desde ti témpor, li temperatura de ti cavas ascendet regularimen de 0°02 de annu a annu. Li terra dunc acalida se sin halta desde un quarte de secul.

---------

 

Car amico !

 

Tu desira li successe de Occidental ? Bon ! Recruta ad-minim 3 nov abonnatores por Cosmoglotta in 1947.

 

LABORES LEXICOGRAFIC:

 

Por evitar duplic labores lexicografic e si possibil ordinar li preparation de dictionariums e manuales, noi peti *omni* coidealistes queles ha comensat tal labores scrir al Institute Occidental por informar it pri li statu actual, adjuntente si possibil un modelle del lexicos interprendet.

 

-83-

 

LI MATINÉS.

 

Pro quo li spectacules, evenient pos-midí, es nominat "matinés"?

 

In comensa, li nómine de matiné (sequet del qualificatives musical, literari, scientic, etc.), esset probabilmen dat a un festa, a un assemblé, a un spectacul, quel evenit ante midí; ma poy on aconosset, precipue in Paris, u li homes del alt societé leva se generalmen tard, li ínconvenientie de un tal hora e on retardat ti reuniones o spectacules til pos-midí, conservante li ancian nómine.

 

Canibales in li XXe secul

 

Circum li annu 1900, un statistico havet li idé notar li númere e li importantie del canibalic tribes e obtenet li sequent resultates: in Melanesie existe un million de canibales, ne minu quam 50000 in cert regiones de Australia, 500000 che li Niam-Niams, 80000 che li habitantes del delta del Niger, 10000 che li Troglodites, durante que li tribes del Gattas, del Mushanas e Melayas oferta solmen 2000 antropofagos. In summa circa 2 milliones de manjatores de homes sur nor terra.

 

UN PSICOLOG

 

On questionat Einstein, li celebri scientist, esque il intentet far se naturalisar cive american:

 

"Pri to yo ancor ne save. Si mi teories pri li relativitá triumfa, li Germanes vell dir que yo es german e li Franceses que yo es cive del munde. Si ili missuccessa, li Franceses va dir que yo es German, e li Germanes va dir que yo es Judeo ! ..."

 

PAROLES INFANTIN

 

- Mamá, si yo vell esser inviat, esque yo vell dever manjar li gurmandages con un furcette ?

 

- Yes, mi car.

 

- Tande, it vell esser forsan necessi que yo exerci me?

------------

 

Qui posse auxiliar me ? Quam studiante de universitá in Praha, yo intente scrir un "Historie del movementes interlinguistic" quam labor de seminarie. Si li tema va esser acceptat de mi professor, naturalmen. Yo vell esser grat a tis quel va auxiliar me, inviante me materiale o consilies, a fin que mi labor mey contribuer al scientific fundament de nor movement.

 

L. Podmele (Adresse: vide ti-ci nró de Cosm., p. 79)

-----

 

Chef-redactor: Ric Berger, professor, MORGES (Svissia)

Redaction e administration: Fred Lagnel, CHAPELLE-VD, (Svissia)

 

-84-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.