| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 095 (dec 1947)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration :

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Ed. Mayor, 2 Ch. de Bellevue, LAUSANNE 

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Decembre 1947 - Nró 95 (10)

------------

 

OCCIDENTAL E POESIE

 

In li gastería, che li vine e bir, assembla se multvez un companie de litteratos. On discusse vehementmen pri pri li novitás litterari, pri li expositiones de picturas; on recita li poemas del autores present, on fa criticas. On discusse omnicos. Pro quo anc ne discusser pri interlingue e su valore por litteratores?

 

- Yo pensa, Seniores que noi, litteratos, have un grand desavantage. Sovente un colego es genat pro que li traduction de su poemas in li lingue polonesi ne ha successat, nam ti traduction ne es conform al originale. Li traductor interpreta li poesie tal, que on deve plorar. It perdit omni subtilitá e finesse de stil. Por ganiar un rime on rupte li tot structura.

 

Yo pensa, Seniores, que li poete have un grand desavantage ante li altri artistes quam sculptor, pictor, compositor o architecte. Li ovre de tis es ínmediatmen comprendet de omni homes in li tot munde. On besona haver solmen du ocules e oreles por audir e vider. Li ton, li linea ne besona interpretation, ili parla self al sentiment del hom. Ma un poete es limitat e restrictet al micri dominia de su auditores e letores comprendent su lingue. Yo pensa que anc li max bon traduction ne coresponde al originale. Traductor es sempre un interprete quel mutila e changea li sense, e li publica international ne lee li poete self ma su interprete. E si un poete vole devenir conosset, e si il vole parlar córam li publica mundal e ne solmen a un micri circul de su patria (in casu que il apartene a un del "micri" nationes), il es condamnat esser solmen un poete regional, anc in li casu que il es un grand artist. Li munde ne posse audir le si il ne trova un adequat traductor.

 

Yo anc vole accentuar li facte que li númere de exemplares editet de un colection de poemas ne posse atinger li multité necessi por ganiar anc un profite material quel lude practicmen anc su rol, nam nequel litterator posse scrir sin haver moné. Ergo, Seniores, ples meditar pri li situation quel va evenir si noi accepta un lingue international. Li artist posse scrir ínmediatmen in ti lingue e su ovre es comprendet de omni su letores in omni landes. Il ne besona esser traductet e miscomprendet e fals interpretat. Li micri nationes

 

-109-

 

posse talmen monstrar al tot munde lor talentes. Si li poemas have talmen un grand circul de letores, on posse editer les in un grand númere de exemplares e alor li profite material es garantit.

 

-- It sona bell, response un del presentes. Ma in li estetic valore de un tal lingue yo ne crede. It es un conglomerate sin stil, bellitá e eufonie; it es ínpossibil crear li rimes. Yo videt, un vez, un poesiette in Esperanto. Mi Deo, qual chablon! It es possibil rimar solmen substantives con substantives, adjectives con adjectives e verbes con verbes. It es li mecanisme e catenes por li ales del fantasie.

 

-- Ma, colegos, yo ne parla pri Esperanto, yo parla pri Occidental. Yo prende li libertá demonstrar vos que per ti lingue on posse expresser omni nuancies del sentiment, que it va sonar eufonic e bell, e sin usar ti mecanic metode. Rimes va sequer talmen: verbe con substantive, o con adjectives, o con li numerales e prepositiones si vu desira.

 

-- On posse asserter omnicos. Ma si vu va scrir du poemas per tal metode in ti lingue, e si it va sonar bell, noi va creder vos.

 

-- Topp, yo accepta.

 

(Red. Ti du poemas, scrit spontanimen in Occ., va esser publicat bentost in nor revúe)

 

E in fine yo have ancor un proposition a nor occidentalistes-litteratos: noi deve anc monstrar a nor colegos ti qualitás de Occidental, e realisar lu sequent:

 

1/ Ples comunicar con me si vu consenti con li fundation del litterari e artistic section de nor movement. Ti section vell dever prender quam scope li propagation de nor lingue in li circul del litteratores. Ples indicar li branche de vor activitá: poesie: pictura, prosa, drama, sculptura, musica, recitation, etc. Noi deve preparar un antologie de poesies original e del traductiones del chef-ovres national.

 

2/ Inquester pri queles del artistes in vor land posse haver interesse por nor activitá. A ti personalitás noi va dismisser li provas de nor poesies, picturas, etc.

 

3/ Organisar se inter tis queles es capabil e vole traducter ex li lingues national in Occidental (on es petit elaborar un plan precisi), e anc tis queles va traducter ex Occidental in li lingues de su nationalitá e publicar li traduction in su jurnales.

 

4/ Fundar un special organe quel va publicar ti ci labores original, quel va acumular omni valorosi ovres, traductiones e ne solmen futuri, ma tis quel es ja aparit, in Cosm. o un altri revúe.

 

Ples dunc scrir me: Jiri Karen, litterator, Praha. XIX. - Zelená 2. Tchecoslov.

 

-110-

 

CASU POS PREPOSITIONES

 

Yo have li opinion que in francesi li personal pronómines nominativ es je, tu, il , etc., no li formes queles Sr. Matejka include in su tabul. In plu yo mentiona que I. have anc formes del 3 pers. sing. queles difere in nom. e acc.

 

Nu! A nor problema. It sembla me que it es melior ne creder que ti o altri forme (regul) es natural, nam to es un complexe e ne posse esser demonstrat.  es preferibil analisar: internationalitá, simplicitá, eufonie.

 

Internationalitá: It es ver que F. have nous e vous, simil in nom. e acc., e noi posse trovar du o tri altri exemples in altri lingues. Ma ti formes es in micri minoritá. In li lingues in general li majoritá de pronómines difere in nom. e acc., ne solmen in li 1 e 2 pers. sing.

 

Anc in omni lingues sin exceptiones (quam sr. Matejka self mentiona it p. 87) un preposition reye sive li acc. casu, sive un altri obliqui casu, nequande li nominative. Si F. have avec nous, ti nous es acc. In anglesi noi di: *Come with* me ne *with I*; ma noi anc di: *come with us*, ne *come with we*. Mem Basic English, con omni su horrores, usa li accusative in tal casus.

 

Simplicitá: Omni grand lingues have li regul: Transitiv verbes e prepositiones reye un obliqui casu del pronómines. Occ., quam noi trova it in nor oficial jurnale, seque li regul: Transitiv verbes sempre reye li acc. casu de pronómines; prepositiones reye li acc. casu de 1 e 2 pers. in li sing., ma li nómin. casu de 3-im pers. sing. del 1, 2, e 3 pers. plural. Por responder al question "pro quo"? noi deve dar un complicat explication quel involue Esperanto e Occ.del prim dies, regules de 1922, de 1928, de 1930, etc.

 

Eufonie: It sembla me que *a le*, *de la*, etc., es preferibil quam *a il*, *de ella*.

 

Conclusion: Si ti argumentes es bon fundat ili ducte al regul: Pos transitiv verbes e prepositiones, usa li acc. casu.

 

Sr. Matejka alega li opiniones e experienties de Matejka, Berger, e Raxworthy. Berger, un de nor optim stilistes, publica li simplic regul pri acc., ma usa in Cosm. li complex regul. Raxworthy informa me que il includet in su manuales un del formes del acc. - nom. regul, pro li necessitá de unitaritá, ma que su personal preferentie es por li simplic acc. regul. Es it possibil que noi sta in presentie de un casu du "Li nov Vestes del Imperator"?

 

Sr. Matejka suggeste que li question es sin importantie e que chascun mey sequer su propri preferenties. Il anc sembla pessimistic pri li possibilitá decovrir un solution (p. 89). In contrari yo opine que si li studie de Occ. es un scientie - quam yo crede - por omni problemas it existe *un* ver solution, e que it es nor deve trovar it.

 

Sr. Raxworthy petit me mentionar que il e altri membres de B.O.A. es favorabil al conclusion de ti-ci articul.   H.D. Akerman, (London, Anglia)

 

-111-

 

APELLE

 

Car coidealist,

 

Noi es informat pri vor sacrificiosi activitá por li difusion del interlingue Occidental. Por ti-co motive noi adressa vos ti circulare e peti vos pri energic realisation de omni punctus. Ples intervenir in ti afere sin retarde. Si li action va successar li association nominat va introducter li propaganda por Occ. in su programma. Li association del Yunité catolic in Tchecoslov. es un organisation del yun celibos e puellas desde li et'a de 15 til 30 annus. Su programma es: Education religiosi e moral, cultural e politic. Vi li punctus a executer:

 

1/ Ples comunicar nos li adresses del organisationes catolic in general e del yunité special in vor land. Noi coresponde in Occ. e in Esperanto. Si it es necessi anc in li altri lingues vivent.

 

2/2 Ples comunicar nos li adresses de omni catolicos yun intentent visitar nor land CSR in diversi ocasiones: Festivale, Sokol-festivales, etc. Li visitatores va esser sempre acceptat amicalmen, ili va posser far li discurses in nor conventes pri lor land, culturas, etc.

 

3/ Noi desira exchangear con ili libres, jurnales, circulares, bell cartes ilustrat, etc. Omni ti materiale va servir por expositiones. Noi besona ante omnicos reciver secun possibil max rapidmen omni jurnales catolic aparient in vor land, nam noi intente organisar un "Exposition del mundan presse catolic". In reciproc noi va misser les nor presse catolic ex Tchecosl.

 

4/ In omni land e locos del munde noi vole haver corespondentes de nor presse. Por omni informationes li central organe de nor movement es "DOROST" (Crescentie) e por puellas "Nàs svet" (Nor munde). Nor autores desira anc publicar lor articules in vor presse.

 

5/ Til nu ne existe un "Mundan federation del catolic Occidentalistes". Noi proposi a omni occ.-catolicos avisar nor Centrale. Noi va editer un provisori organe por ti coidealistes.

 

6/ Por ti scopes noi ha fundat li Comission por relationes international e noi peti vos pri un auxilie in ti afere. Mersí ja antey.

 

Secretariatu del section: Sdruzeni catolické mladezé PRAHA 11

 

Vysehradska tr. 28

--------

 

GERMANIA

 

Desde hodie, omni payamentes por Cosmoglotta e li Institute Occ. in li zones american, anglesi e francesi deve esser fat a:

 

Sr. Kurt Feder, Philipp-Reis-Str. 1, BAD HOMBURG v.d.H. GERMANIA USA-zone

Pch. Frankfurt(W).nro 1115 47

sv. Fr. 1 = RM 2.--

 

-112-

 

LI ÍNUTIL COMBATTE

 

It es ti, quel desvolue se inter li diversi campes interlinguistic. Al profanes ti combatte apare completmen ridicul. Ples metter vos in li plazza de tis, quel ne conosse bon nor afere: noi pretende que ti afere es un factor de bon entende e, audiente nos in comun reuniones sur forum, ili constata que li partisanes de L.I. es in facte ínamicos. E to pro que li unes prefere un sistema e li altres un altri. Tamen, chascun interlinguist, egal quel es li sistema quel il ha adoptet, deve aconosser que on parla, que on scri, que on comprende se bon per li lingues international existent.

 

Quande un interlinguist conosse un sistema, li aquisition del altri sistemas exige relativmen un efortie poc important. In funde on parla dialectes del sam lingue. To, quo separa nos es solmen preferenties, gustes.

 

Yo posse emfasar mi propri exemple: yo esset esperantist durante 5 annus. Ma durante ti tot témpor yo ha sempre esset chocat per li pesant formes de it. Mi evolution vers Occidental explica se per ti constant chocation. E yo constata que mult interlinguistes trova se in li sam casu. Quande yo apertet manuales de Ido o Occ., yo esset ancor sub li influentie del imper-parol del "necessitá del unitá del lingue", afirmat e reafirmat de omni coidealistes quel circumat me.

 

Tamen, malgré to, mi inclination, mi guste, al "linguistic idiosincrasie" dominat me poc a poc, e tande yo decidet obedir mi inclination e adherer a un sistema quel aparet me, *por me*, li max bon. E, in sam témpor, yo credet que pro que mi sistema just esset por me li max bon, it anc devet esser li max bon por li altres.

 

Ma li experientie ha demonstrat me que mult interlinguistes quel, per hasard, per li facte que it es Esperanto quel tuchat les in prim, devenit Esperantistes, mane Esperantistes. Si ili vell har esset tuchat del propaganda de Ido ili vell har devenit Idistes in sam maniere que on nasce France vice nascer Anglese. E ti interlinguistes ne es chocat per li formes de lor hasardic lingue. Si ili vell har esset chocat, ili vell har serchat altricos plu conform a lor gustes, e to malgré omni propaganda fat contra it.

 

Adplu on ne posse negar que, in general, li adherentes de un sistema repugna changear it. Ili es fidel, ne por esser fidel, ma pro un lege quel on incontra sovente in li vive: un yun mann, por exemple, quel adhere a un sportiv club, max sovente adhere a ti club pro que il ha incontrat un amica adherent a ti-ci, quel ha atraet le e ha fat le adherer. E ti mann, on ne posse explicar it, va maner fidel a su colores, mem e precipue si ti club traversa desfacil momentes.

 

-113-

 

Lu sam eveni in nor afere.

 

On posse regretar it, ma li facte existe, e negar it es negar li realitá. Dunc on deve acceptar it e serchar un modus vivendi, quel vell permisser evitar li lucte fratricid quel eveni inter nos por li plu grand damage del idé del L.I.

 

Yo dunc preconisa que li adherentes de tal o tal sistema di al novones:

 

"Quande vu coresponde con interlinguistes vu posse far it sin distinction de sistema. Vu va orientar vos secun vor propri gustes. Li facilitá es tro grand passar de un sistema al altri, e quande vu va haver suficent experientie vu va posser decider pri li max bon sistema."

 

On va admisser que sur ti general terren li factes va acter quam intern un sistema self. In ti-ci existe archaismes e neologismes e li ultimes pussa li primes vers li oblivia.

 

Resta li casu de un possibil oficialisation de un sistema, por exemple ti anunciat de IALA.

 

Si on reflecte bon, on ne posse assecurar que un projecte oficialisat va far, ipso facto, li unitá. It posse exister, in un lingue oficial, coses mal studiat, mal constructet, quel es capabil chocar alcunes, e strax far nascer schismas, malgré li oficialisation. E it es possibil que it es li protestatores quel va esser rect.

 

Alor, on deve admisser que it va esser li publica, li usatores, li "interlinguistic popul", quel va, in fine, decider. E li futur academie del futur lingue oficial ne va posser acter altrimen quam li academies del national lingues, it va esser obligat acceptar to, quo li practica ha demonstrat necessi.

 

Yo vell esser felici que it mey esser li Occidentalistes quel, in prim, vell acceptar e practicar ti nov tactica e metode de propaganda.

 

Noi mey esser li unesimes por cessar li descorageant, li ínutil combatte.

 

J Toublet, Paris.

------

 

SENTENTIES:

 

Li unesim condition por un bon docentie es bon vider a que on adressa se. (Palladius)

 

Li féminas es extrem; ili es melior o pejor quam li mannes (La Bruyère)

 

LI homes resigna se plu facilmen al morte de lor patre quam al perde del paternal heredage (Machiavel)

 

Un mann, quel lassa se directer de un fémina es quam alqui, quel vell demandar li via a sequer solmen al fúlmines. (Edmond Jaloux)

 

On debilisa sempre to, quo on exagera.

 

-114-

 

QUALMEN AUXILIAR NOR MOVEMENT

 

Li invia de moné al Occidental-Union es, sin dubitá, un excellent medie, ma li central organisation ne posse far omnicos. Noi deve intensificar li exchanges international e developar li presse occ. in chascun land, crear it u it ne existe. Vi quelc suggestiones:

 

a/ Reciproc abonnamentes a landal revúes: excellent medie por auxiliar nor amicos extran, quel ne have suficent abonnates, por editer un litt bulletine o revúe. In "Interlinguistic Novas" yo proposi li exchange de lor respectiv organe landal per li sequent economic maniere: Yo have corespondentes in pluri landes (1 in chascun land sufice). Yo abonna les a I.N., mersí a special abonnamentes con con precie reductet, e ili va, in lor propri land far li sam cose. Li editor self del revúe va expedir li organe al adresses indicat.

 

b/ Corespondentie Interscolari International.

 

On posse, sive scrir lettres periodic a un scol extran, sive editer per pasta por policopie, vitre magic, stenciles, o printation, un litt jurnale scolari. Ti metode have li avantage dar suficent exemplares por scoleros quel studie Occ. e pluri scoles in extrania. Yo proposi li formul del "Canalettes del Palude", quel es li edition international del litt jurnale scolari "Les conches du marais", printat de mi yun eleves (6-9 annus). Yo self composi e printa li parte Occidental. Li inpagination permisse vider li textu francesi e li ilustrationes sur un págine, e sur li altri li traduction in Occ., e un special spacie por li retraduction del textu in li lingue matrin del recivente.

 

Evidentmen, practicar li du metodes simultanimen es excellentissim. Ma, por facilitar li organisation del exchanges interscolari, li instructores, in chascun land, *deve* gruppar se in un *Union Pedagogic Interlinguistic*, con un responsabile quel va etablisser li listes del instructores in su land, in pluri exemplares.

 

Yo sublinea li grandissim importantie del creation de U.P.I., quel va esser li futur sectiones landal de un U.P.I. international. 

 

J. Roux, instructor, COULON (Dx S.) Francia

 

P.S. Li abonnament a "Li Canalette del Palude" por extrania es 4 response-cupones (alminu 6 numerós). Omni pedagogos, quel desira coresponder con pedagogos francesi, mey scrir rapidmen a:

 

Sr. G. Poujet, 49, Rue Ruinard de Brimond

REIMS (marne) Francia

------

 

115

 

ESPERANTO HA ETABLISSET SE! - MA U ?

 

Lettres o articules de Esperantistes publicat in li presse usualmen bonimenta in paroles vag ma evocativ, que Esperanto es li sol lingue international quel ha "etablisset" se, que it es usat sur li tot munde, etc. LI liste de resonant successes, quel have null ver signification, es tre conosset de nor letores.

 

Si vu ne save que responder, li sequent lettre, recentmen scrit de nor amico H. Littlewood a un revúe anglesi, recomanda se por desinflar li bombaste e, per fortiar nor confratres del verdi stelle responder a concret questiones, o far les silentiar, o reducter lor bonimentes a lor ínsignificant proportiones:

 

Senior, It vell esser interessant aprender u in facte Esperanto ha etablisset se, e de qui e por quel practic objectes it es usat. Esque it es un medie comun de comunication inter stat-mannes e membres del varie diplomatic servicies? O inter scientistes e litteratores e parlamentarios? Esque it es li lingue oficial de UNO o UNESCO? Esque firmas con conexiones mundal usa "foren" corespondentes por Esperanto? Esque, in facte, it es usat alcú, except in Esperanto-congresses, in Esperanto-clubes, e in corespondentie amical, precipue por exercir se, inter co-Esperantistes?

 

(signatura)

 

Quelc recent constatationes del revúes Esperantistic:

 

Ex "Svenska-Esperanto-Tidningen, april 1947:

 

"En multaj esperantaj societoj oni interparolas nacilingve sed kantas esperante. Do, la esperantaj kantoj estas presaux la sola legajxo esperanto al multaj klubanoj, kaj tiun ili ne kapablas legi pro la kripligxo kaj konfuzigxo de la teksto. Do mi proponas zorgan revizion kaj pli-klarigon de esperantaj klubkantaroj anstataux plia konfuzado. Simile pri la vortaroj kaj vort-provizo."

 

Ex: "Dansk Esperanto-Blad", april 1947:

 

"Antaux kelkaj monatoj mi petis ke esperantistaj Rotarianoj sendu al mi sian nomon, por ke mi arangxu propagandon favore al Esperanto in Rotariaj kluboj, sed mi ricevis tre malmultajn respondojn."

 

Ex. "Franca Esperantisto":

 

"Oni miras kelkafoje - kaj ofte prave, laux mia opinio- kiam samideanoj, precipe la lertaj, kune trovigxantaj, parolas ne Esp-e, sed france"

 

Citat secun li concernent jurnales directmen de

 

Dr Haas, Winterthur (Svissia)

 

-116-

 

LI PISCADA DEL SQUALES

 

On ha just fundat, in li insul del Trinitá, li max grand insul del anglesi Micri Antilles, li Companie caraib del pelles de reptiles e squales. Li scope de ti companie es li piscada del squales e li possibilitá traer profite ex lor pelle. On ha constatat, in facte, que li squale posse esser un fonte de richesse, til hodie ignorat. Un brochura recentmen publicat por li piscatores signala que li oleo de squale-hépate es tre rich in vitamines A, e que it existe un mercate por li carne e li alettes(??)  de squales deshidratat.

 

PERSEVERANTIE SENTIMENTAL

 

Li seriosi "TIMES", li grand diale anglesi, publicat in 1895, in li columne del "Personal corespondentie", ti lineas.

 

"Esque il vell parlar denov, li gentleman quel dit in 1864, in London, que il amat me e quel esset repussat? Yo memora omnicos e hodie mi genitores ha morit. Signat: E.D.C. - On ne conosse li resultates de ti fidelitá de 30 annus.

 

BAPTISATION "TOT COMFORT"

 

In New-York, un firma partisan del progresse vendi baptismal bassines calentat electricmen.

 

BIZARRI GUSTES

 

Li diversitá del gustes es extrem. In cert landes on aprecia mult li manjages quel, in altri landes, on vell considerar quam índigni esser posit sur li tables del max humil manjatores. Alcunes regala se per grillat saltarelles ma nequande vell gustar li calcin limaces. Li aversion de alcun popules por li cunicules es proverbial. In Indo-China li gurmandes savura con delicie rostat caudes de cangurú.

--------

 

COSMOGLOTTA IN 1948.

 

Li sempre plu alt custas de printation in Svissia (ili ya es hodie 4 o 5 vezes plu alt quam ante li guerre!), e li desfacilitá far intrar moné in Svissia ex alcun landes, obliga nos serchar altri medies de publication de nor revúe. Durante 1948 noi va provar li procede per Offset, quel reproducte directmen li textus per scri-machine, e anc li images adjuntet. To va permisser nos mantener li 12 numerós in li annus, e ti vez con 16 págines, e ilustrar denov Cosm. abundantmen per dessines e fotos, specialmen per portretes. Li unesim nró de januar va indicar li nov precie de abonnament.

------

 

SVISS ANTOLOGIE: Omni coidealistes quel interessa se pri li composition de un "Sviss Antologie" in Occidental, con articules original, es petit benevoler interrelater con: Sr. J.J. Joho, Schläflistrasse, 6, BERN

--------

 

Cosmoglotta: Redaction e administration: Fred Lagnel, Chapeelle-Vd, Svissia

Chef-redactor: Ric Berger, prof, Morges

 

(nota: o li ciffre ci bass es un erra, o li du págines 117 e 118 mancat in ti-cu numeró.)

 

-119-

 

INDEX 1947

 

Aikes H.

 

Nederland e Holland: B 37

 

Akerman H.D.

 

Casu pos prepositiones: B 111

 

Beer S.

 

Geoffrey Chaucer: A 23

Li question del oriental lingues: B 117

 

Berger R.

 

Esque Interlingua ? : B 8

Li Neo-latin: A 5

Li moral rearmament: A 13

Defense de naturalitá: B 61

Interlinguistica: B 81

 

Berggren E.

 

Sufixes de persones: B 41

 

Capek K.

 

Un juristic casu: A 27

 

Cortinas A.E.

 

Li incarcerat princessa: A 9

Original aforismes: B 85

 

Farfarello

 

Un lettre de... : B 40

 

Feder K

 

Canzon al verne: B 44

Pri Fiaba: A 24

 

Federn I

 

Reflectiones pri li natura de Occ.: B 17

Quiet vicinos: B 31

 

de Guesnet L.M.

 

Pro quo yo ne plu fuma: B 49

25 annus Cosmoglotta: A 17

 

Gilbert W.

 

Quel es li max facil L.I.? : A 7

Architectura in li francesi ferrovias: A 30

Abreviationes in li L.I.: B 93

 

Haas F.

 

U Esperanto ha etablisset se: B 116

 

Hollitscher W

 

Li lingue del apes: B 57

 

Interlinguisticus

 

Qualmen li sinus venit in li mat.: A 25

 

Joho J.

 

Li old Bern: A 29

 

Karen J.

 

Occidental e poesie: B 109

 

Lebesque Ph.

 

Profetic paroles: B 91

 

Leuenberger W.

 

Visita che nor coidealistes de T.: B 103

 

Littlewood H.

 

Li rol del privates in Occ.: B 1

Li scientie e li verge divinatori: A 12

A e Ad: B 82

 

Martinet A.

 

Li lingue de I.A.L.A.: A 1

 

Matejka A.

 

Lingual questiones: B 13, B 101

Remarcas pri li libre de Waringhien: B 21

Un response de Sr Jacob: B 29

Un exemple a imitar: B 19

Fumatores contra non-fumatores: B 73

Li usa del pronómines pos prep.: B 86

Autonomie e naturalitá in li L.I.: B 97

 

Nidecker H.

 

Volapük e Jakob Sprenger: B 45

Esperanto, li lingue por canzones: B 80

 

Mildebrath W.

 

Silvio Gesell: B 42

 

Roux. J

 

Qualmen auxiliar nor movement: B 115

 

Sauvageot A.

 

Li scol del norvegian paisane: A 14

 

Sommerfelt A.

 

Lingues desfacilitás in li internat. relationes: B 25

 

Toublet J.

 

Li ínutil combatte: B 113

 

Waringhien G.

 

Un lettre: A 3

 

Wieterheim E. de

 

Qualmen propagar Occ.: B 105

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.