| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 096 (feb 1948)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 2 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Expedition: Gilbert Pidoux, YVONAND (Vaud) SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr 8, duplic: Fr. 14, de propaganda: Fr. 20 sviss.

Serie B, poligrafat   Tel. (021) 9 56 56  Februar 1948 - Nró 96 (1)

 

 

DES LANGUE OU UNE LANGUE

 

Sub ti titul, Sr. J.P. Vinay, professor in li Universitá de Montréal, publica che li "Cie des publications provinciales, Edifice Canada Cement in Montréal" li textu de un discurse quel il fat li 15 april 1947 in li Clum musical e literari de ti cité.

 

Li publicationes, quel tracta li problema del L.I. éxter omni partise interlinguistic es rari. On conosse tis de Couturat ante 1906 e ti de Guérard, aparit long plu tard. In 20 págines Sr Vinay, un del prominent functionaries de IALA, exposi li problema ínpartialmen, secun li vise-punctu modern, profitante li progresses aquisitet in lu ultim decennies. Pos har parlat pri li ínpossibilitá adopter un lingue national, mem simplificat quam Basic, Sr Vinay monstra sur quel base deve esse constructet un lingue international vermen conform a su scope. "Li lingue de IALA, il di, ne es li ovre de un mann, ma ne un gruppe de scientistes de diversi nationalitás; it ne es li ovre de un popul o de un politica, ma li resultate e quasi li quintessentie de nor comun civilisation occidental, presentat in maniere esser acceptabil a omni popules".

 

Per quelc exemples bon selectet, Sr. Vinay, quel partiprendet li elaboration del lingue de IALA, monstra por exemple que li internationalitá imposi sin dubitá *audibile*. Pri to null discussion possibil! Occidental es dunc rect, secun nor opinion, e contra Esp-o e Ido queles di *audebla*.

 

Por un serie de verbes quam *describere*, li solution es minu simplit. It es desfacil decider inter li ínregular, ma natural, derivation describere, descriptive, e li regulari, ma ínacustomat derivation describere, describetive. On save que ti problema preocupa li interlinguistes desde li témpor de Lott, it es desde 60 annus! Por finalmen soluer it de Wahl hat adoptet un triesim solution, quel esset mult apreciat; it combina li perfect regularitá con un naturalitá suficent, deviant tre poc del lingues natural: descr/ir, descr/ition, descr/itiv, analog a scr/ir, scr/itor, scr/ition, scr/itura, formes plu levi e plu fluent e presc simil al paroles del "lingues de contral" (Francesi have

 

-1-

 

écrire, décrire, écriture..., italian; descrittive, descrizione, scrittura, scrittore..., hispan: escritura, escritor.

 

Ma ti látere del question es solmen secundari. Noi deve sublinear que li functionarios de IALA propaga nu li sam principies quam li adherentes de Occidental; it va esser probabil que un acorde va far desaparir li divergenties restant.

 

Ric Berger

--------

 

LI ACCENTUATION DEL FINALES VERBAL IN OCCIDENTAL

 

Per li regul del non-accentuation del síllabes -bil, -ic, -im, -ul, -men, Occ. ha obtenet un plu natural pronunciation quam Esperanto e forsan quam altri lingue-projectes. Ma it sembla me, que li accentu sur li finales del imperfecte sovente es ínnatural, specialmen li finale -et. In dan noi have imperfect-finales per -et, ma sempre ínaccentuat. In anglesi li finales -ed ya es anc ínaccentuat. In italian li finales -ato, -ito, -uto es accentuat, ma ta li finale -et ne existe, e li altri finales existe sol in li composit imperfecte e con li vocal-finales -o, -a, -i, -e. Yo pensat studiar li cose plu profundmen, ma usa li ocasion por questionar vos pri vor experientie in parlant usu de Occidental.

 

S. Donhott, intr. de lingues

Odensee, Dania

 

Response:

 

It existe null ínnaturalitá in li accentuation del finales del perfecte. Li transportation del accentu sur li finales es junt un trate comun del romanic lingues. It ne es possibil argumentar ci con li finales ínaccentuat -ed e -et existent in anglesi e in dan, ni alegar li facte que in italian li finales -at, -it e -ut es sequet de vocales e que in particulari li finale -et ne existe in ti lingue. Secun ti rasonament noi vell anc posser postular li accentual céntral vice centrál sub li pretexte que -al in anglesi ne es accentuat e que italian ne conta pro que ta -al es sempre sequet de -e.

 

Li accentuation del finales resulta automaticmen ex nor regules de accentuation e it es conform al leges reyent li lingues romanic. Forsan mult letores ne save que noi have un box exemple vivent in li lingue ladin (parlat in Engiadina), in quel li unesim e triesim person del perfecte simplic es format in li sam maniere quam in Occ.:

 

Ladin: eau avet, eau possedet, el savet, ella servit, ella demolit

Occidental: yo havet, yo possedet, il savet, ella servit, ella demolit

 

Noi have un congruentie quasi perfect ne solmen in li accentuation, ma mem in li formes grammatical. Noi pensa que ti exemple es conclusiv. A Matejka

 

Nota: Letores queles interessa se pri li lingue reto-romantch (de quel ladin es un del cardinal dialectes) posse audir emissiones in ti lingue sur li radio-emissoria Beromünster (Svissia) unvez chascun mensu, venerdí ye 21 horas (HEC)

 

-2-

 

 

OCCIDENTAL E INTERNATIONALISME

 

Esperanto-revúes pluri vezes raportat ne conform al factes pri li fate del Occidental-movement austrian in li annus ante 1945. Pro to quo in sequent presenta li historie quam yo conosse it.

 

Ínmediatmen pos li anexion de Austria in annu 1938 li autorité statal de Germania per decrete declarat que li Occidental-organisation in Austria es dissoluet; li policie aparit in li logiment del presidente del Occidental-societé e confiscat li archive del societé. Per ti actiones omni organisation de Occidental, sam quam ti de Esperanto, esset posit exter function legal e efectiv, tam in Austria quam in Germania ja ante 1938.

 

Tamen poy yo ancor un vez audaciat continuar usar Occidental publicmen in li resumés del revúe scientic redactet de me. In consequentie un ínamic de Occ. in mi presentie denunciat me che li oficie de anexion in Vienna, que yo acte contra li interesses german por continuar usar publicmen Occ. vice german quam lingue international. Yo personalmen strax protestat che ti oficie contra tal metodes. Tamen li numerós sequent del revúe nominat ne plu esset redactet de me e anc ne ad-plu contenet resumés in Occidental.

 

Ma anc in general yo posse asserter que li guvernament de Germania de 1933 til 1945 *nullmen, nequande e necú* subtenet Occidental, sam quam Esperanto e altri lingues artificial havet null suporte. Yo posse enunciar con certitá ti assertion, pro que durante ti témpor yo restat in contacte con omni Occidental-representantes ancian in Germania e Austria e specialmen in Vienna, u Occidental nequande esset tolerat o mem subtenet de un oficie public del regime national-socialist.c

 

Omni assertiones contrari es fals.

 

Li atitude del autor de Occidental, senior Edgar de Wahl, quel, in etá de 80 annus, ancor hodie vive in Reval, vers li Hitlerisme es descrit in un lettre de su filio Hans de Wahl de 8.7.1946 a me. Ta ti-ci raporta me inter altricos: "Yo videt mi patre in annu 1944, quande yo jacet vulnerat in li hospitale militari in Reval. Li dom e li archive de mi patre esset totalmen destructet per un bombe. Quande li Germanes abandonat Estonia, yo petit mi patre venir che me in Germania. Ma il refusat pro que il ne afectionat li nazis. Ja in novembre 1943 li Gestapo incarcerat le, pro que in un lettre a Germania il criticat li assassinationes de judéos per li SS..."

 

In li ante-parol al manuale "Occidental die Weltsprache" (Stuttgart 1930) yo scri: Occidental quam lingue international naturalmen ne es ligat a un idé politic, filosofic, religios o altri, sam quam omni lingue national posse esser usat por ti o altri idés..."

 

Pro to li persones competent ignora li acusationes politic just o fals e

 

-3-

 

ili examina li lingue self por far lor decision.

 

Esperantistes asserte que li occidentalistes per li propaganda por Occidental trubla li Esperanto-movement. E pro que anc nationalistes combatte Esperanto, dunc li occidentalistes (quam esperantistes crede) ci quasi es alliates de nationalistes. Ma existe anc mult antinationalistes ne-occidentalistic queles refusa Esperanto. Secun un tal conception anc ti ci antinationalistes vell far li labor del nationalistes.

 

Un proverbie di que lu plu bon es li ínamic de lu bon. Ma ne omni ínamic es alliate del diábol. Si to vell esser ver, omni progresse homan vell esser diaboleríe. Un grand parte del publica refusa Esperanto pro su defectes lingual. Pro to Occidental plu bon quam Esperanto satisfa li postulates a un lingue international. Dunc yo crede que li occidentalistes (multes de ili quam yo antey propagat Esperanto) es servitores plu devoet al idé del lingue international quam li Esperantistes. Ma nequi es tam fanatic asserter que li esperantistes es anatemisand conspirates de nationalistes, pro que li esperantistes fa propaganda por un lingue international minu apt.

 

Un lingue international es certmen li max bon medie por servir al idé del internationalisme e universalisme. Pro to li public neutral ne va creder que ti o un altri sistema de lingue international servi a un scope chovinistic, apartmen si li acusantes ne have pruvas plu convictiv por su acusas quam lis publicat til nu.

Vienna, decembre 1947.    Ingeniero Engelbert Pigal

--------

 

DUESIM RECTIFICATION

 

In nro. 94 de nor revúe (pag. 102) nor colaborator A. Matejka rectifica li ínexact informationes contenet in su articul "Li usa del pronómines personal pos prepositiones" (Cosmogl. 93 (pag. 88)) indicante i.a. que li "corect" formes hispan es conmigo, contigo, consigo, connosco, convosco". Sr. Matejka ne have mult chance con su recficitationes: li formes connosco, convosco es tam fals quam tis citat in su unesim articul, nam ili es in facte ínexistent. Noi hasta retablisser li fortmen ledet reputation linguistic de nor colaborator declarante que ti duesim erra ne es debit a il ma al redactor de Cosm. quel regretabilmen omisset un linea in li transscrition del manuscrite. Li corect textu es li sequent: hispan: conmigo, contigo, consigo; portugalesi: comigo, contigo, consigo, connosco, convosco.

 

E noi profita ti ocasion por rectificar por li bon órdine un tipp-erra quel inglissat se in li articul de Sr. Matejka (Cgl. 93 pg. 88), a saver li pronómine hispan del i-im person plural quel es "nosotros" e ne "nosostros".

 

Noi peti li letores excusar ti "desrelamentes".

 

Cosmoglotta

 

-4-

 

REGRETABIL INTERPRETATIONES

 

In li organe del Idistes "La langue internationale" 4-im trimestre de 1947, Sr. Philippe de Bourges publica un grand articul in francesi "D'où vient l'Ido", quel es tam astonant quam li libre de Sr Jakob, per su obstination a repetir factes dementit desde long.

 

Sr. Philippe asserte denov que li autor de Ido es de Beaufront, quande li archives del Delegation contene li tot projecte de Ido, combinat de Couturat (e ne de un altri!) 6 mensus ante que de Beaufront comensat interessar se a un reforme de Esperanto, nam il restat ultra-conservator til li ultim moment!

 

Sr. Philippe asserte anc que Ido es "Li resultate de un labor colectiv". Certmen ne plu quam Occidental, nam si Couturat acceptat quelc modificationes a su Ido, anc de Wahl fat lu sam.

 

"On ne posse negar, scri Sr. Philippe, que sive in li 18 reuniones del Commission in 1907, sive durante li 6 annus sequent in li revúe Progreso, linguistes quam Couturat, L de Beaufront, Jesperson, Ostwald e quelc altres ha compleet un ovre de alt valore quel...obliga chascun hom seriosi prender in consideration li labor complet de ti scientistes".

 

Riscante esser catalogat de Sr. Philippe inter li homes "ne seriosi", yo fa remarcar le que it es li unesim vez que Couturat, de Beaufront e Ostwald figura quam "linguistes"! In realitá esset du linguistes in li Comité (ne li "Comission", quam scri Sr. Ph.) del Delegation: Baudoin de Courtenay e Jespersen. Or li unesim abandonat li Comité strax poy pro que il ne aprobat su hastosi decisiones, e in su ultim annus declarat se "protector" de Occidental. Pri li duesim, on conosse li historie: Pos har "regretat" publicmen su activitá durante li "epoca del Delegation" (Vide "Mondo" in 1927), il parturit Novial quel constitue un demí-via vers Occidental, e in su ultim annus aproximat se tam mult al idés de Wahl que su Novial reformat difere tre poc de nor lingue. It es regretabil que Sr. Ph. cela to a su letores por far les creder que Ido es li labor colectiv de "linguistes" inter queles il plazza de Beaufront, quel actet sempre contra li progresse (Vide Cosm. august 1937, p. 65 e junio 1946, p. 19).

 

Li exposite historic de Sr. Philippe es tam contrari al veritá que yo permisse me protestar ancor un vez; nam, quam di A. Grün "Quicunc es in possession de un veritá have ne solmen li jure, ma anc li deve expander it!" It es fals que li comité ha "completat" Ido in 18 reuniones. Solmen li 5 ultimes esset consacrat al exámine de ti projecte til tande ínconosset al assistentes, exceptet a de Beaufront. Yo have sub mi ocules li protocolle, scrit per machine, del "Corrections adoptées dans les séances du COMITE" (forsan li sol document

 

-5-

 

restant de ti memorabil judicie: It contene in tot 14 lineas, modificationes de detallies, apen digni esser mentionat. Por ex.: proxim adoptet vice prox printat in li projecte, cis vice sis, etc.

 

Yo anc have sur mi table li lettres adressat de Ostwald al Commission permanente: null contribution de il pri li lingue self. Pri Jespersen il contenat se per presentar un nov projecte "Eclecta" quel esset tam mal que su autor self votat contra it! Li ameliorationes quel il proposit a Ido reducte se a presc necos. (Vide li articul: O. Jespersen e E de Wahl, in Cosm. 1934, pg. 21), e ili ne mem es tam important quam tis quel de Wahl proposit al Idistes, e pri quel tis-ci gratula se in lor propagatives (Por ex. li prefixe des- vice mal-, usat in comensa).

 

Si Sr. Philippe persiste mantener li version idistic pri li orígine de Ido, apoyante se sur li "Historio di Ido", de Jespersen, publicat in 1912, yo deve preciser que Jespersen personalmen, just ante su morte, ha definitivmen dementit ti version oficial, specialmen in un lettre quel il scrit me li 6.1.39 (Ti lettre posse esser submisset al dubitantes), e in quel il scrit me in francesi:

 

"...En n1907 Couturat en nous soumettant le project d'Ido a dit expressément que l'auteur n'était ni lui-même, ni Leau, ni un membre de notre comité. Dans les spécimens de vocabulaire (dactylographié) qui accompagnaient la grammaire imprimée les mots étaient traduits aussi en espagnol, et Couturat disait que l'auteur était une personne très familière avec cette langue; il l'a dit d'une manière qui semblait exclure la possibilité qu'il parlait de lui-même" (Red.: A remarcar li astutie de Couturat quel, por alontanar tot suspection pri li identitá del autor del projecte, fat creder que il esset hispano, durante que ni il self, li ver autor, ni de Beaufront, li pseudo-autor, esset specialmen hispan!)

 

"...Maintenant, adjunte Jespersen, je dois admettre que *vous avez probablement raison dans votre supposition que Beaufront n'avait pas assez de talent pour créer le projet; Couturat avait une tête incomparablement supérieure et évidemment avait très peu de scrupules*..."

 

Pos ti testimonie del ultim supervivente del Comité del Delegation, testimonie quel su autor autorisat me publicar, it ne plu es possibil invocar li nómine de Jespersen por mantener li mentie que de Beaufront es li genie quel parturit Ido.

 

In li sam numeró del sam revúe, noi lee li nova del morte del old Idistes Janis Rosé, lector in Riga, e Saint-Martin in Montréal. Sr. Philippe fa memorar, quo es exact, que Saint Martin esset con Sr. Beauchemin li unesim pioneros de Espo in Canada in 1905, poy de Ido. Ambi redactet li esperantic revúe

 

-6-

 

"La Lumo", ma, adjunte nor confratre in Ido, "pro la obstineso dil chefi esperantista qui ne volis supresar la literi chapelizita ili livis la movado espista ed adheris Ido quik de la Komenco"...

 

Tre interessant, ti explication, til quande on aprende que li principal chef esperantistic quel fat morir La Lumo per su stupid "obstineso", su faruchi oposition a qualcunc supression de ti diábolic lítteres, esset just...de Beaufront, a quel Sr. Philippe tressa tam mult corones de flores in li sequent págines de su revúe!

 

Concernent li duesim redactor de "La Lumo", Sr Beauchemin, noi posse adjunter que il ha adheret a nor movement, e que, malgré su 88 annus il nu composi jolli poesies in Occidental, de queles noi va publicar li unesim pezzes.  Ric Berger

---------

 

PRI LI NÓMINE DE NOR LINGUE

 

Li recent evenimentes politic e li division del munde in du sectores de influentie (occidental e oriental) ha mettet nor propagatores de quelc landes in delicat situation. It ha devenit desfacil nu parlar pri un lingue de quel li nómine in cert landes evoca suspectiones in li circul politic. Pro to nor Centrale ha recivet ti-ci mensus, precipue de Tchecoslovacia, propositiones usar vice li nómine de Occidental ti de Interal (=INTER/national Auxiliari lingue).

 

Un altri colaborator francesi, propagat in li circules de levul, invia nos, con li aprobation de pluri eminent Occidentalistes de su land, un petition in quel il explica que mem li li vocabularium international es essentialmen occidental, pro motives de oportunitá e por ne chocar li Orientales e Russes it es preferibil ne tro marcar to in li nómine self del lingue. Il proposi dunc usar por Occidental tot simplicmen li nómine de Interlingue, sequet eventualmen de "Occidental" inter parenteses.

 

Ti demande va esser submisset al Comité del Union. Interim noi crede que nequó impedi in facte usar "Interlingue (Occidental)", o mem solmen li unesim parol, si to es plu bon por li propaganda, nam Interlingue es un parol exact, format regularimen in Occidental, e Occ. es per definition li ver interlingue, essent basat sur li maximum de internationalitá. Ti solution, in omni casu, es plu bon quam Interal, de quel li sense deve esser explicat al publica, nam it es composit de abreviationes secun li mode american.

 

Per un stampe it es facil supercargar nor brochuras e propagatives con li nómine de INTERLINGUE. Lu essential es conservar li unitá del lingue, qualcunc mey esser li etiquette.   R.Bg.

 

-7-

 

UN SOMNIE REALISABIL

 

Unvez in nocte

Yo ha revat

Que omni nationes

Ha se unionat.

 

Nu existe solmen

Un stat europan

Finit nu es

Li conflictes guerran.

 

Passar li frontieres

Ne es interdit

Pro que li barrieres

On ha abolit.

 

Li comercie cresce

Plu e plu,

Europa-pecunie

Vale partú

 

In omni landes

On posse comprar

Li max bon merces

Sin doan payar

 

Por abolir anc

Li pelmel lingual

On ha introductet

Un idioma neutral.

 

Un lingue comprendet

De chascun person

De occidental

Civilisation.

 

Pro to li autor

De ti ideal

Ha dat it li nómine

"Occidental"

 

Europa deveni

Un ideal-stat

Si bentost mi somnie

Es realisat

 

Octobre 1947  -- Rimastro.

 

 

QUIN MILL ADDITIONES IN UN SECONDE!

 

Un old scientist, havent quam laboratoria un chambre in un ciec-strade de Paris, tal es Louis Couffignal.

 

In 1937 Francisco Campos, assistente de Louis Couffignal, montet li unesim machine a calcular, quel contenet 200 tubes e permisset ínnumerabil calcules. Il dat a it li nómine de "Logabax". It esset rapidmen superpassat del realisationes anglo-saxonic. Li machine del professor Aiken, del Universitá de Harward, in 1941, quel pesa 40 tonnes e fa 1000 operationes in un seconde; li Eniac, de 70 tonnes, constructet in li comensa del guerre, capabil realisar 5000 operationes in un seconde e quel fat, inter altris, li pluparte del operationes necessi por fabricar li atomic bombe; in fine li Edvac, del Universitá de Pennsylvania, quel realisat li sam combinationes, ma quel have sur su precessores li avantage posseder un "memorie", quel permisse a it retener 5000 númeres de deci ciffres.

 

Desde nu, omni possibilitás es apertet. Li calcules max complet es resoluet in un fraction de seconde. Ne solmen li machine va calcular li trajectorie de un projectil in li témpor quel il besona por atinger su scope, ma it save ancor addir in un seconde 5000 númeres de deci ciffres, multiplicar deci milliones de ti númeres in 6 hores. Mem li max expert matematicos vell besonar pluri secules por obtener ti resultates.

 

Li rapiditá de ti machine es stupefant. Solmen 1/10000 de seconde es necessi por addir du númeres de deci ciffres, e 1/500 de seconde por multiplicar les.

 

-8-

 

 

AL MEMBRES DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Pro que noi recivet cartes de adhesion de membres queles ja esset membres del Occidental-Union, noi informa omnes que un sol carte sufice. Ili resta membres *til quande noi va reciver un scrit demission*, quel posse evenir solmen li 31.12 del current annu. Ad-plu it ne es necessi informar nos pri un reabonnament a Cosm. Omni abonnamentes departe del 1. januar. Tis queles abonna durante li annu recive li numerós ja aparit del revúe. Central Oficie

 

ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICIE (APIS)

 

153. HENTHORNE William, Baxters Lane 98, SUTTON, St. Helens, Lancs / Anglia / laborero de fabrica / 1900 / A, Occ. 22.24.

 

200. AKERMAN, Herbert Douglas, 84 Fernleigh Road, Winchmore Hill, LONDON, N 21, ANGLIA. Tecnic redactor / 1887 / A Occ. / filologie e lexicografie de Occ.

 

298. DONNOLT Spren, Windegate 9, ODENSE / DANIA / Instructor de lingues / Dan AGE sp. Occ., F.I. / Occ. e A / mundal guvernament, social pb, bellitá del landes

 

Un bon nova: SR. Dr. H. Nidecker, 27 Nullenweg, ARLESHEIM (Bld), Svissia, ha benevolet prender sur se li preparation del Adressarium 1948. Noi ci mersia le cordialmen por ti important labor. Omni corespondentie concernent li Adressarium, propositiones, suggestiones posse esser misset le directmen.

 

CRONICA

 

ANGLIA. - Noticies pri Occidental aparit in li semanal equivalente del del "Times" -- li SUNDAY OBSERVER -- de julí 13 e in li semanal organe del cooperatives, REYNOLDS NEWS, de augest 3. Li LONDON TEACHER organe del instructores de London, publicat un noticie pri IALA e Occ in su numeró de decembre 1947.

 

Sr. de Guesnet iniciat un important controverse in li LINGUIST e Sr. Akerman continuat li propaganda por nor lingue per un excellent lettre. Per ti du actiones li BOA vendit mult literatura.

 

Li comité del BOA convenit li 13 sept. e li 27 nov. Li nov secretario es S.W. Beer, SALTOUN, NORHEADS LANE, BIGGIN HILL, KENT. On projecte un excursion al dom de Sr. Beer a Pasca.

 

Aparit "International Memorandum" (Nro de nov. 1947), organe del Britannic Occidental Societé, con un articul: The leaning tower of Babel, e un litt cronica.

 

CANADA. - Prof. Jean-Paul VINAY (Paris), professor in li Universitá de MONTREAL, e membre del Comité de IALA fat du lecturas pri li question del L.I. in un Club musical et littéraire in april, e li altri in li M.I.T. de Cambridge, Mass (U.S.A.). Il exposit li conceptiones del modern interlinguistica, inter queles ti de nor lingue.

 

-9-

 

FRANCIA. Paris: In li reunion de oct., Sr. Georges Aguiré fat un improvisation in li variante C del lingue de IALA, tre proxim a Occidental. In novembre, de batte: Esque li ruranes es profitatores? In decembre, pro li bastamentes noi ne incontrat nos. In januar: esque noi posse supresser 95% de nor besones? Noi havet li plesura haver con nos nor yun britannic amico M.H. Holmstrom del etá de 13 annus 1/2, quel aprendet sol Occ. e parla it tre fluentmen.

 

In Bordeaux, li gruppe del Amicos del L.I. 6, place Bourgogne, progresse bon. In li presse aparit articules pri lingues international in li socialistic diale Le Populaire, un de prof. Aurélien Sauvageot pri Basic English, un de prof. André Mirambel pri Bilinguisme, in quel il parla pri li lingues constructet e cita IALA e li simplificat lingues Basic.

 

L'Unique, de Orléans (septembre), insertet un long articul de G. Aguiré pri IALA. - La Vie Libre, naturistic mensuale de Avignon in decembre insertet un articul de Sr. de Guesnet por Occidental.

 

GERMANIA.

 

Nor gruppe in Stuttgart til nu reuni se chascun mensu.

 

It es tre desfacil propagar nor idé ci, pro que li homes ocupa se generalmen pri altri plu proxim jacent cuidas, quo es comprensibil in li hodial situation in Germania.

 

Nor cardinal efortie es ante omnicos aprender Occ. til perfection. Adresse: Fritz Kleinbeck, Steinlestr. 10, STUTTGART-Sillenbuch, Germania. USA-zone

 

ITALIA

 

Li revúe Aetme Post, important mensuale filatelic international, continua publicar un curse de Occidental in Occ., con historiettes e informationes pri li novitás filatelic, redactet del director de nor Central Oficie, Sr. Lagnel. Grand interesse sequet ti iniciative. Un altri revúe petit li sam colaboration por far conosser Occ.

 

Sr. Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia, desira traductiones in Occ. de litt ovres. Il itente editer un manual de Occ. in italian e vole adjunter un antologie de divers autores.

 

SVEDIA. - Aparit li nro de februar del "Sved Occidentalist", Organe del Sved-Occ.Federation. Li articul "Quo vu desira de vor organisation" parla pri li desfacilitás del propaganda e exhorta su letores ne lassar se decoragear.

 

SVISSIA. - Li "Neue Zürcher Nachrichten" del 22.12.47, signala in su bibliografie li brochura de Dr. Haas: "Wieso ist Occidental die endgültige Welthilfsprache",.- "Das Vaterland", altri grand diale sviss, recense curtmen li Wörterbuch Occ-Deutsch und D.-Occ de A. Matejka.

 

In li Editoría de Chapelle, li complet Fundamental Vocabularium de Occidental

 

-10-

 

es nu tippat e pret por li edition. Circa 10000 radicas es inregistrat, quel, con lor derivates, genite circa 40000 paroles. Un vocabularium geografic completa ti ovre quel exiget pluri annus de labor intensiv. It besonat in tot 7 cadernes de 24 págines. Provisorimen li libre es liverat con cadernes ne ligat.

 

TCHECOSLOVACIA.

 

Li societé Federali editet un prospecte bon printat in tchec, explicant li principies de nor lingue.

 

SKM, organisation del catolic yunité in CSR, ha introductet Occidental in su programma quam un punctu cardinal.

 

Li movement supra-nominat va editer un revuette poligrafat "Corespondentie", quel va esser dismisset a tis quel have interesse por interrelater con nos e devenir nor colaboratores, consules, traductores, informatores, etc. It va esser editet simultanimen anc in Esperanto e talmen anc Esp/istes va vider Occidental. Ma por to noi besona li apoy de omni activ occidentalistes de bon voluntá. Noi peti omni interessates desirant reciver nor "Corespondentie" scrir nor ínmediatmen, nam li tirage va depender del quantité de abonnatores.

 

Omni jurnalistes, litterates, etc., de vor land noi peti misser nos interessant fotos, articules, informationes concernent religiones de omni tendenties e specialmen del catolic circules. ON ha arangeat ja mult discurses córam li catolic yunité pri interlingue Occidental. Li studie del interlingue es introductet obligatorimen. Cristano-viageantes in CSR comprendent Occidental va esser bon acceptat ci.

 

Noi va editer li sequent libres: "Complet grammatica de Occidental", de Jaroslav Podobsky, e "Li cantarium del national canzones tchec con li notation musical". Si vu va misser nos libres de instruction editet in vor land vu va reciver por li sam valore ti libres quam exchange.

 

Noi va editer anc adressarium por corespondentie e por interchange. Noi besona mult adresses. --- Association del yunité catolic in Tchecoslovacia

 

Vyrehradská 23, PRAHA II

 

Li Voce de Praha, de nov. e dec. 1947 oferta abundant informationes pri nor movement durante li ultim mensus, ne solmen in Tchecoslovacia, ma anc in altri landes. A notar li testimonie de Slaves quel asserte, pos comparationes practic, que nor lingue es mult plu proxim a lor lingues (tchec, bulgar, etc) quam Esperanto.

------

 

Un passante in statu de ebrietá aborda un old dama in li strade:

 

- Esque vu posse, il explica con mult desfacilitá, dar me li adresse del liga antialcoholic?

 

- Vu desira, sin dubitá, inscrir vos, mi brav mann?

 

- No! no!, yo vole demissionar!

 

-11-

 

BIBLIOGRAFIE

 

LI CANALETTES DEL PALUDE: Mettente in practica con su scoleros li nov procede del printeríe in li scol, nor confratre Sr. Roux havet li excellent idé reunir li contributiones litterari de su yun eleves (8-10 annus) in cadernes ilustrat de linogravuras, interessantissim per lor naivitá. Sur li lateral págine Sr. Roux ha traductet ti charmant compositiones infantin in Occ. Noi recomanda a nor letores demandar ti cadernes, contra 4 response-cupones che Sr. Roux, instructor, COULON, Deux-Sèvres, Francia.

 

Li ultim nro de "Interlinguistic Novas", organe del Occidental-Societé de Francia (sept.-oct 1947) esset specialmen rich in documentes e informationes. On posse obtener it anc che Sr. Roux.

 

Li "CORRESPONDANCE INTERSCOLAIRE", Nro 32 del "Editions de l'Ecole moderne française (in Cannes, Alpes-Maritimes) publica un tre interessant articul de su chef-redactor, li conosset pionero del nov pedagogie, pri li desfacilitás del corespondentie scolari inter li diversi landes, pro li "barriere del lingues". Il fa memorar que ante li guerre du grand militantes esperantistic, Sres Boubou e Bourguignon, mort in deportation in Germania, hat usat Esperanto por ti scope. Hodie du lingues es usat practicmen: Esperanto e Occidental; il proposi usar les paralelmen e da por chascun li adresse de un representant. Por Occidental es designat Sr. Roux, instructor in Coulon (Deux-Sèvres) FRANCIA.

-----------

 

Cosmoglotta in 1938:

 

Durante li passat annu li redactores de nor revúe ha esset supercargat pro lor professional labor e li edition de du lexicos. In plu li Institute Occidental, pro li sempre augmentant movement, ne posset executer, pro manca de auxiliatores, sempre in just témpor omni necessi labores. Nu li situation va ameliorar se e nor revúe va aparir regularimen.

 

Regretabilmen, in 1947 noi ne ha posset editer plu quam 2 numerós printat: li enorm augmentation del custas de printation e li desfacilitás transferter li credites queles acumula se in cert landes esset li causes pro queles noi restat prudent in expenses. Tamen aparit 12 num. in 1947. In 1948 noi projecte far aparir 8 numerós A e 4 numerós B. Li printation per Offset va permisser nos inrichar chascun numeró con dessines, musica, forsan mem fotos, etc.

 

Benque li custas de printation ha augmentat 5 vezes tis de ante li guerre li abonnament restat li sam. Con regret noi es fortiat elevar ho-annu ti abonnament a sviss Fr. 8.-, includet li contribution al Occ.-Union.

-----

 

Editor responsabil: Fred Lagnel, CHAPELLE-VD, SVISSIA

Chef-redactor: Ric Berger, prof. MORGES, SVISSIA

 

-12-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.