| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Helvetia (jul 1929)

Page history last edited by Dave MacLeod 3 years, 8 months ago

##No 7 (14)     HELVETIA     Julí 1929

 

Abonnament, 2-im semestre 1929: SFr 1.--; Extrania: SFr. 1,25.

Che: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd). Postchec-conto: II.1969

 

####Pri CONTENETE, vide ultim págine!

 

##CONCURS DE TRADUCTIONES.

 

Nor concurs!

 

Li Sviss Association por Occidental aperte de nu e quar vezes in chascun annu concurses de traductiones de quel li regulament es ti-ci:

 

1. Li concurrente posse esser sviss o extrano, ma deve esser abonnante de "Helvetia" e de "Cosmoglotta".

 

2. Chascun posse concurrer tam mult vezes il vole, til il recive un premie; ma quande il ha recivet un unesim premie, il sta **éxter concurs**; su traduction posse esser publicat, ma il ne plu es premiat.

 

3. Li traductiones premiat es publicat in "Helvetia".

 

4. Li textu a traducter de un national lingue (francés, german, italian, romanch o anglés) ad in Occidental, es publicat in "Helvetia" adminim un mensu ante li clusion del concurse.

 

5. Li traductiones deve esser misset al redactor de "Helvetia" qui transmisse les a un jurie composit de seniores Creux, filolog, Dr Aschwanden e Dr Nidecker.

 

###UNESIM CONCURS

 

Noi publica ci-infra li textu de un raconta de Brüder Grimm: "Der Bauer und der Teufel" a traducter in Occidental. Li premie por ti concurse consiste ex un oleo-pictura (valore adminim Fr. 100.-- sviss in art-exposition) signat de Ric Berger, pictor diplomat del scole de Bell-artes. Ples misser li traduction al redaction de "Helvetia" ante li 1-im septembre 1929.

 

---

 

DER BAUER UND DER TEUFEL.

 

Es war einmal ein kluges und verschmitztes Bäuerlein, von dessen Streichen viel zu erzählen wäre: die schönste Geschichte ist aber doch, wie er den Teufel einmal zum Narren gehabt hat.

 

(continuation del long textu scrit in german)

 

Italian -- Occidental

In questa tomba oscura -- In ti obscur tombe

Lasciami ripozar -- Lassa me reposar

Quando vivevo, ingrata, -- Quande yo vivet, íngrat

Dovevi a me pensar. -- Tu devet a me pensar.

Lascia che l'ombre ignude -- Lassa li ombres sin vele

Godansi pace almen -- Juir un pacific reposa

E non bagnar mie cineri -- E ne balnia mi cineres

D'inutile velen. -- Per ínutil plora

Beethoven.

 

###Psicologie del mundlinguist

 

De pluri láteres on questionat nos pro quo noi ocupa nos tam intimmen pri li afferes intern del altri mundlingual movementes. Alcunes opine mem que noi perdi nor témpore e que it vell esser plu habil solmen publicar neutral dissertationes. 

 

Ci noi deve un vez por sempre exposir nor tactica quel ha esset longmen studiat secun ii psicologie del mundlinguisto, question regretabilmen tro poc egardat. Si por exemple li Espistes vell esser un poc plu psicolog, ili ne vell continuar ofertar custosimen un sistema quel repugna a chascun erudit. Li conclusion a quel advenit sr. Biddle in li ultim No de Cosmoglotta (No 59, p. 65) es extremmen instructiv e concorda con nor experienties in Svissia. Sr. Biddle scri: "Volente introducter un lingue internationel on deve unesimmen far it atractiv al publica; si on ne fa to, on perdi su témpore”. 

 

Ma to relate li psychologie del **publica** pri quel noi va parlar un altri vez. Hodie, noi vole exposir concismen li "proquo" del atitude che li mundlinguistes. Noi ha examinat cuidosimen li archives del Delegation, li enorm corespondentie de Couturat e Schneeberger, li numerosi lettres quel noi recivet de omni láteres durant 15 annus de propaganda por Esperanto, Ido e Occidental e finalmen noi traet de omni to li remarcas e leges general sequent, queles chascun va posser verificar: 

 

Quande un nov lingue apari, li unesim sentiment de omni mundlinguist es un sentiment de despite; on di se: ancor un nov lingue, pro quo ti quel yo save ne posse suficer; un poc descorageat on jetta li nov jurnale in qualcunc angul; ma strax poy, li curiositá essente plu potent quam li despite, on reprende li nov "jargon” , on proba leer it, ma ne tre long. Si li aspecte del textu es poc atractiv, poc international (in li genre de **RO** o de **COSMAN**! ) on bentost remette li revuette in li loc ú it va mofar til li die quande li bonna fa sub vor direction un bon "nettation" del camera e jetta omni paperallia in foy. 

 

Si li aspect del lingue es atractiv on commensa per esser mem plu despitat quam córam RO o COSMAN, o NOVAM, nam on suspecte un futur seriós concurrente, on fa li punie in su tasc e on proba leer malgré que, si un Occ—iste vell intrar (in casu ú li lingue vell esser Occidental!) in li cámera, voluntarimen on vell aplicar ti punie sur li nase del nov heretico. Pro quo ti sentiment anti-progressistic, íntolerant e támen tam conform al homan natura? 

 

Li explication es facil. Quande un mann devoe se por un afere, quande il da por it su pecunie e su preciós témpore e su entusiasme, il fini per amar it e mem passionatmen, e desde tande **es li cordie quel parla**. Li sentimentes afectiv domina li san e impartial judicament. **Contra ti potent domination del sentimentalitá, it es nullcos a far**; on ne posse convicter un hom che quem li **cordie** parla. TO es un specie de patriotisme. Li sol remedie es atender li desaparition del tot generation e serchar convicter li yun possibil adeptes ne infectet del patriotisme interlinguistic. Pos 

har examinat cuidosimen li enorm quantitá de lettres conservat che sr. Couturat, noi devet constatar que si li reform de 1907 ne successat che li Es- 

perantistes, **it es precipue pro ti petriotisme esperantistic**, quel Couturat ne hat previdet. Ci noi vide un vez ad plu quant necessi es li studie del **psicologie** quande on interprende un campania. 

 

Naturalmen li san fenomen eveni ye li aparition de Occidental, támen minu fort pro un fact accidental. Li patriotisme del Idistes ha esset partialmen destructet per li desaprobat attitude de lor propri chef sr. de Beaufront in li conferentie de Paris 1927. Desilusionat, pluri ductores posset 

liberar se del afectiv sentimentes queles impedi un equitabil e impartial judicament inter li du lingues e li resultate esset li "Manifeste del Occistes de Francia" ! 

 

Un casu tipic de ti processe psychologic es ti de sr Baxter (London). In 19.07 ti coidealist esset córpore e anim a Esperanto e unesimmen tre mal recivet su amico de Guesnet qui volet converter le al superioritá de Ido. Desde ti date, un long propaganda de Ido ha completmen absorptet su cordie e hodie il misse al inferne qualcunc lingue quel ne es Ido! Quelc criticantes va nominar to forsan "fanatisme". No! to es simplicmen li cordie quel parla; it acte se pri un cristallisation analog a ti descrit de Stendhal pri li amore, ma in ti casu aplicat a un ideal linguistic. 

 

Li duesim cause quel un mundlinguist adherer a un plu bon lingue international es li **principie del inertie**. Aprender un nov lingue international postula un effortie e it es mult plu facil declarar it superflú, malissim, projecte sin valore, quam ... penar aprender it! Ti principie del inertie es universal, homan e natural e ne deve astonar nos. Parlante pri li Espistes qui refusat aprender Ido, li revúe de sr. Noetzli scrit ultimmen (págine 97) "Ca personi sustenata dal ociemeso dil majoritato dil mondolinguani, lernar ulo nova mem plu bona e plu perfekta, es la maxim grav impedilo dil unionigo".

 

To es tre just concernent li Espistes vis a vis Ido, ma to es anc tre just concernent li Idistes vis a vis Occidental! 

 

Quande, ante un annu, noi commensat nor propaganda Occ. che li Idistes, noi savet tre bon que li superioritá del nov lingue ne posset aparir les 

evident **pro lor acustomation idistic**. Li maxim bon tactica esset do comensar **acustomar li Idistes** a Occ., til quande li **nov lingue vell esser tam familiari** li altri. Pro to, it esset necessi publicar articules interessant scrit in Occidental., parlar les pri lor propri aferes, **inmixter vos in lor discussiones**. Suposi que noi misse les textus in Occidental pri neutral aferes: null interesse! Contra que, per parlar pri lor chicanes personal, on **obliga** les leer nor textus Occ. e ili acustoma se malgré ili self a Occ. e aprende li lingue malgré li natural tendentie al inertie. E nor success ha pruvat que noi ha divinat just! Constatante li successe de nor campanie, sr. Mauney de Paris qualificat nos "tre habil mann". No! simplicmen noi aplica li conclusiones de nor long studies pri li psicologie interlinguistic, un dominia quel til nu apen ha esset explorat pro que it postula un enorm e secur documentation.

 

Sequent sempre li órdine de importantie, noi deve finalmen mentionar un triesim cause de oposition contra un nov lingue, to es li interesses comercial, quel acte solmen che li editores felicimen tre rar. In 1907, li principal oposition contra Ido venit del firmas Hachette (Paris) , Borel (Berlin), etc. Hodie li opposition pro li sam rason veni del editores Noetzli (Zurich) e Jacob (Berlin) qui have tam mult influentie que ili es redactores del cardinal revúes idistic e que ili posse influer unilateralmen li publica idistic. 

 

Contra ti triesim fortie de oposition, noi es anc armat, nam noi prendet li precaution colecter li presc totalitá del adresses de lor letores e quande li supra mentionat editeros prova acter per li **metode obscurantistic**, noi strax denuncia lor stulties missente nor revúe a omni lor letores ... e noi va continuar ti tactica til quande sr Noetzli * Cie va trovar que li sol cose a far con nos es **dir li veritá tot pur o ... tacer**!! Yes noi es militant e mem guerraci contra li obscurantisme e noi va inundar li mundlinguistic publica de nor apelles til on va audir nos.    R.B.

 

 

###UN MAL COMERCIANTE.

 

Nor lingue, mersí a su rapid successes, commensa geniter micri gallinellas. Inter altres ha aparit un lingue "Cosman" quel su autor, un sr Milner de Karbitz, propaga per explicationes in ... francés. Ma grand Deo, qual francés? ... a far erecter nor capilles sur li cap. Por exemple ti lineas: 

"Il en resulte donc que 40% passent la centaine, et ceci parce que ces percents (!) de surplus sont des mots communs de (!) tout le monde. Des mots soi-disant médiales (!) , des mots "mêlés" ne sont adoptés par nous dans (!) un tel degré que les langues naturelles elle-mêmes(!) nous en servent de modèle (!)"

 

Quande on ne save plu bon un lingue national, on abstine se scrir per it un reclam de quel li unesim resultate es far rider li letores e far fugir omni possibil adeptes. Sr. Milner es líber bosillar su "Cosman" ma ne li lingue francés quel merita esser respectat! 

 

Ples abonnar COSMOGLOTTA: Vi li CONTENETE por **april** 1929: 

 

Stabilitá e progresse, de E. de Wahl. — Nor problemas, de E. Biddle.— Basic, de J. Prorok.— Adjectivic finale -i, de E. de Wahl. - Cronica - Du necrologs (J.F. Khun e H. Senigallia). LITTERATURA — Mi amic Kakut de Th. Mallet. - Cremation de prince sur Bali, de H.H. Juynboll. — Fa sam quam li postmann, de L.M. de G. — Corespondentie. 

Lettre apert. — Subventiones. 

 

No de Mai 1929: Antagonist e ... profet, de Dr. Peipers. — Cronica.— Esperanto contra logica . LITTÉRATURA: Sociologie del film, de E. Gürster. - 

Pisc volant, de M. Hayek. — Du episodes (Tolstoy, Meyerbeer) — Correspondentie . 

2-im semestre 1929: Fr. 2,60, che Occidental—Buró, CHAPELLE (Vd) ----

 

 

##REUNION DEL S.A.P.O.

 

Li membres e amicos del "Sviss Association;por Occidental" es convocat in BERN li **22. septembre 1929** in annual reunion. Ulterior comunication va indicar li loc e li programma del labor. 

 

###Li libre es trovat ! 

 

Concernent li libre desirat de sr. Sjöstedt, noi have li plesur comunicar li response de un de nor letores, sr. Chanaud de Genève, li conosset autor del "Index Français au Radicarium": 

 

"Car sr. Berger. Vu questiona in Helvetia de may 1929 esque it existe un list de paroles havent li sam form in francés e anglés con un sens diferent. Un specialist del question, Maxime Koessler, ha etablisset e studiat detalliatmen, con un colaborator, plur centenes de ti paroles in su remarcabil libre : **Les faux amis** o **Le trahisosn du vocabulaire anglais**, publicat de Vuibert, 63 Bd St Germain, Paris, in 1928 (400 pagines; precie brochat 30 Fr. f., cadernat 32,50 Fr. F.) 

 

Certmen ti paroles con duplic sens es sat numerosi por causar un desfacilitá, ma ti desfacilitá me sembla esser circa li sam por **omni** lingues international (Occ. o altres) e, ye unesim vide, it ne apare ínsolubil. 

 

Yo lee vor "Helvetia" con grand interesse e gratula vos por vor activitá."

 

In li ultim moment, sr. de Guesnet de Paris misse nos li No de un "Revue de l'Alliance française" quel contene un recension del dictionarium de Koessler. Tre bentost, noi va publicar un excerpte de ti recension por nor letores. 

 

###Nor editiones. 

 

Li **INDEX OCC.-FRANCÉS** ha aparit e ha esset ja comunicat a quelc Occ.-istes por correctiones eventual in li duesim tirage. Noi peti li usatores de ti Index benevoler notar poc a poc li **oblivias** sur li 2 págines lassat blanc in li comensa del brochura e finalmen communicar les a nos. Strax noi deve indicar 3 erras quel insinuat se malgré un cuidosi revision: Vice **prore**, ples leer **proa** = F. proue; vice **virga**, on deve leer **vírgine** = Fr. vierge (d'où virginal); e li radica **ebri** quel deve esser **ebrie**, por obtener regularimen "ebrie-tá".

 

Li grand **dictionarium Francés—Occ.** comensa aparir per cadernes separat. Ja du cadernes (48 unesim págines) es recivibil del Occ.-Buró de Chapelle. 

 

In Germania va bentost surtir de printation li grand **libre de propaganda por Occ.**, un ovre del maxim alt importantie por nor movement. Strax pos su aparition noi va dar un recension de it. 

 

###Ho! Parvules . 

 

Dedicat a sr. Fred Lagnel pro li nascentie de su prim infante 

 

Ho! parvules*, celesti flores 

Evoluet in li misterie ; 

Iris in nor amari plores 

Stelles dulcifant nor miserie!

 

Gracies, beltá, formes, colores, 

Sempre pur e sereni frontes; 

Labies qui calma nor dolores; 

De joya nov—amati fontes! 

 

Infantes! fa durar vor ludes 

E vor charmant simplicitá; 

Garda vor ocules sin nubes, 

E brilliant de sinceritá! 

 

Curre nor dies quam vente; 

Li grav etá veni bentost 

Portant labor ...  e plor sovente...

Ho parvules, resta pichot** ! 

 

Rue, 6 mai 1929     A. Creux.

 

* Parvules = L parvulus: petit enfant 

** Pichot = Provençal = F petiot 

 

----

 

(P.S. Noi da ti poesie vice li ”Querco e li Canne” por ne tardar li Nó)

 

 

##CAMBILLON (raconta de Alfred Ceresole)

 

It acte se pri li ancian talpero Casimir Cambillon, nominat anc Pip-in-Bec pro que, concernent li pip, il esset li maxim rabiós fumator quem on posse incontrar.

 

Pip-in-bec habitat sol con su robust sponsa Zelie, ye du tiras de fusil de su village. Lor dom, situat proxim li boscos, excitat plu li compate de passantes quam lor invidie. It esset un solitari baracca, ombrat de un grand nuciero. Li folies de ti árbor, sam quam li agullies del abietes del circumité, amassante se sur li tre bass tegment de ti dom, hat productet pos long témpore un specie de humus, sur quel li herb e li moss verdijat in verne.

 

Li habitation de Cambillon esset composit de un sol cámera, de un nigri cocinería, con vast chimené, de un feniera e de un stall. Ti ci protectet un sol micri vacc, un decene de gallinas e quelc cunicules.

 

On ne esset mal in li baracca de Casimir, quande, surprisat del storm, on refugit se in it, prendet un tasse de café, surtit bolliente del bolli-pote, o quande su mann apartente un micri obscur buffet, surtit de it con precaution un botellette de old aquavite de gentiana, bon por li dies de chassa o port li vésperes de braconage.

 

Chascun matine, in li bell seson, pos li dejuné prendet in comun con Zelie, Casimir stuffat su pip, accendet it, salutat su fémina, e eat al agre o al viniera.

 

Su fémina, blond, brav, con viv regard, con parlada sicc e brev — restat ordinarmen in li logí por li divers cuidas del menage: curar li brutes, cocinar, curar li saponages; lappar li vestes, preparar li legumes por li mercates, vendir li oves, etc. 

 

Ma un matine Pip-in-Bec, - on ne save pro quo, sub li influentie probabilmen de un maliciós reva o de un linguard — esset in mal humor. Ye li moment metter su dorse—corb sur li dorse, il tornat se a su fémina e dit poc amabilmen: 

 

-- Nu, Zelie, sembla me que tu have un dulci vive, durant que yo penibilmen fossa in un grand aer. 

 

-- Qualmen tu di, Casimir ? 

 

-- Yes, it apare me que, durant que tui marito exhauste se sub li sole o que il recive sur li agre li vente, li frigore e li pluvies, tu self ne fatiga te ci, in li cayute. 

 

-- Ah! tu crede, Casimir. Tu ha decovrit to in tu cap de ex—talpero del comune! 

 

-- Yes, yo crede it ... quande yo vide que tu es sempre bon protectet ci durant li pluviós tempe, in ombre quande li estive grilla omnicos, bon in calid, proxim li marmite, quande li vente glacia mi renes... Si tu vell acceptar cambiar con me, Zelie, mem durant tri dies, tu vell sentir rud coses! Oh! Li féminas have li bon parte!

 

-- Cambiar tri dies, Casimir? To es decidet, mi mann ... tu es captet per tui propri parol! ... Resta ci por curar li dom, preparar li repastes, far mi ovrage; e yo self fugi al agre. In via! 

 

— Consentit, Zeli! Consentit! dit ti stulton Pip-in—Bec. Yo es ti qui resta: e concernente tu, curre al agre e retroveni ye midí.

 

Ordinat, Casimir! Yo vade ta... Ne pro me, yo have timore. 

 

Pos to, Zelie prendet gayardmen li dorse—corb de su mann, plazzat sur su robust epoles 

li palle e li fossette e departet jettante ancor ad—retro un malin subrise. 

 

-- Noi va vider, Casimir, noi va ! Interim, aperte tui ocules, cura li besties, trae li agullie e prepara me un sup quel posse far te honor. 

 

Pip-in-Bec un poc surprisat vider se tam rapidmen exaudit de su alert sponsa, trova se do subitmen sol in li logí, mastro del dom, tenente in manu li coclare, absolutmen chef e rey córam li marmite de su foyiere. 

 

— Lass nos commensar per stuffar mi pip, il dit se vocosimen. To da idés... ti rascala 

Zelie, quant rapidmen ella comprendet e departet! Li rason es que ella es fin quam un grillie ... Nu to ne es omnicos: it acte se traer me sin tro grand honte de mi parí, si no atention al venjantie! povri Pip-in-Bec! ... Unesimmen, yo deve lavar li platiles. To va esser fat facilmen ... Bon! ... May, poy, quel manjage yo deve far cocinar? Midí va bentost evenir... Macarones? .. noi havet les ja yer... Caules? manjat de ili ultim soledí... Atende do, Casimir Cambillon, tu ne es tam stult: quande on tene li coclare per li manche, on deve saver usar it secun su guste... Decidet. Yo va strax preparar **mi manjage**, ti quel yo prefere, ti quel Zelie fa me presc nequande, solmen quande yo ha multissim laborat... Yo vole far un bon, un potent puré con ris e caseo, un cose rich, reviventant, successós, quel va haver gust, odore, reconfort. Oh! li ris-puré, mi amicos, li ris-puré, tre dens, grass, mixtet con butre e bell tranches de grassissim caseo, capabil far star vertical li coclare e plenar li tot districte de un parfum quel vell far sternutar li jalusos... Oh! mi amicos! Li ris-puré, to es mi felicie! to es mi tot infantie! Yo va preparar un plate, ma un plate secun mi gust e quel Zelie va posser apreciar... In 

labor! Casimir! Lass me esser capabil. 

 

Pip-in-Bec havet vermen un bel moment de joya, de índependentie e entusiasme. Anticipatmen, pensante al plesur promesset de su genie, on posset 

vider le leccar su labies e audir le cantettar un micri occasional Marseillaise : 

 

Al armes, Pip-in-Bec!

Prepara tui bec! 

 

Pos to, Cambillon prende un manuade de rabotaturas, amassa jollimen ti ligne sur li foyiere e inflamma it. 

 

Apen il videt li flamme del rabotatures ascender gaymen in li aer, quande il audit un voce, tre conosset, ti de Pinzon, su micri vacca, quel comensat bramar in li stall. Per li diábol! it esset li clocca de su repaste. 

 

Yes, yes, mi Pinzon! Casimir es ci! Ne time. Atende un minute. Yo deve, ante omnicos, ear por prender aqua, sin quo mi foy va flammear sin utilitá. Pos ti rasonament, Cambillon prendet su dors—bidon e eat al fontane por plenar it. Pos su retro, il versat tri gross coclarades de it in li marmite e comensat sofflar con ardore sur li fumós brandes ex un ligne tro verd. 

 

 

#TARTEMPION NE ES CONTENT (Traductet del "Feuille d'Avis de Lausanne") 

 

Un electoral reunion. Por far passar li témpore, un membre del comité pronuncia discurse tam enoyant quam un die de pluvie. Li cudes sur li table, dorse arondat, ocules mí-cludet, li electores balansat lentimen lor capes, pret a indormir se. De témpore a témpore, on audi un aprobant murmura. 

 

Támen li comité ne es sin inquietitá, nam il ha just remarcat, in li funde del sala, li presentie de Tartempion. Or Tartempion es li nigri bestie del comité. Assidui al reuniones del partis, il have li detestat custome far strangi propositiones, qui mult embarassa e incolera ti seniores del comité. Con to, un sinfine discussero e volente sempre haver li ultim parol. 

 

Durant que li orator continua su discurse, li comité delibera per bass voce por decider qualmen impedir Tartempion prender li parol. Bruscmen, mult bravos fulmina: Li orator, finalmen, ha terminat. 

 

**Sr. Presidente**. Cives! Vu just ha audit li tam eloquent paroles de nor honorabil deputato. Yo proposi vos batter vigorosi manu—claccas ye su honor.

 

Claccas. On intona li "Il mey viver, viver e esser felici!". Omnicos es bonissim. 

 

Sr. Presidente. -- Cives, li reunion es finit. Ye li nómine del comité, yo mersia vos sincerimen pro har venit tam multi ho—véspere. Vor presentie demonstra que li partises posse sempre fider in vos. Yo espera que in li proxim electiones, chascun va saver far su deve. Ancor un vez, cives, mersias!"

 

Joyosi, li membres del comité hasta remetter lor chapeles. Ma ili ne ja conosse lor gast. 

 

**Tartempion** (per un claronant voce) Sr. presidente, yo demanda li parol! 

 

**Sr. Presidente** (tre contrariat) — Certimen, cive, con plesur ... Solmen, yo deve far vos remarcar que li "tractanda" es exhaustet e que ...

 

**Tartempion** -- Nequant, sr. Presidente! E li individual propositiones? Quo vu fa con li individual propositiones?...

 

**Sr. Presidente** (apartimen) -- Ah! li camel!... (per alt voce) To es just, cive, existe ancor li individual propositiones! Vu es in jure ... existe ancor li proposi.... 

 

**Sr. vice-presidente** Qual tegul ! 

 

**Sr. secretario** -- Nu noi va restar ancor til 4 cloccas del matine!

 

**Sr. Presidente** -- (apartimen) Tu, mi old, si yo vell tener te in un angul! (alt voce): Li cive Tartempion con jure fa nos remarcar ... Pri to, yo va consultar li reunion. Li electores qui desira reaperter li reunion es pregat levar li manu."

 

Per un sol geste, triant-du manus leva se.

 

**Sr. Presidente:** (apartimen) -- To ne falli; il tene nos, ti abominabil mann! (Amabilmen e subrident): Cives, per unanimitá, vu just ha decidet li reprense del reunion. Li parlada es al cive Tartempion!

 

**Un voce**: E tu save, Tartempion, ne gena te, di les lor afere!

 

Tartempion jetta brusquimen su casquette sur li table e parla bruiosimen. Li membres del comité have un aspect meditativ.
**Tartempion** -- On es ci por expresser su voluntá e ne por audir stupiditás. Li popul es noi self.

**Numerosi voces** -- Bravo!

**Tartempion** (con fortie) -- Es noi quel impera!!!

General entusiasme. Clamas: Bravo! Vive Tartempion!

Li electores contempla per mocant ocules li membres del comité, queles comensa trovar malissim ti criticas.

**Tartempion**. -- Ante un moment, on dit nos que omnicos esset in bon via e sin reprocha. No! to es tot fals!

Un imensi ride respondet a ti paroles. Li electores es in li settesim ciel. Ma li comité self vell mult desirar departer.

**Tartempion**. -- In li ultim electiones, on hat proposit nos un bell programma con mult promesses. E quo on fat, cives? Nullcos, nullcos, nullcos!! To es desgustant! On moca nos (Long aclamationes)

**Sr. Presidente** ( quel have subitmen un genial idé) Cives, permisse me interrupter ci li interessant discurse de nor excellent amico Tartempion. Si noi vell intrar ho-véspere in omni detallies, noi ne vell posser finir. To ne significa que noi ne vola li veritá, in contrari. Li pruva es que noi proposi electer quam membre del comité li cive Tartempion.

-- Bravo! Tre bon! Perfectmen! Apoyat!

Tartempion es electet per un aplastant majorité. Tre fier de su successe, il renuncia criticar un comité de quel il es nu membre.

**Sr. Presidente** (a su colegos) -- Nu! Null medie far altrimen. Al grand males, li grand remedies!

 

#TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC

 

## Un drolli chef

 

On save que, mersí al eforties de nor amicos Mauney, Matejka e Papillon de Paris, li Idistes ha regruppat in un nov union. Mem sr. Noetzli ha recomandat a su letores e membres de su "Idista Uniono" anc adherer a it. Omnes congratula unaltru pro li pace revenit inter li Idistes. On inbrassa se fraternalmen e on jura omni chicanes e divisiones es de nu bannit.

 

Un sol mann sembla íncontent e continua budar in un angul: Sr. L. de Beaufront. Ti-ci ha efectivmen publicat un curt e sicc declaration per quel il vota *no*, contra su adhesion al nov U.L.I. ... ye li grand stupore de su compatriotes. Li ductores parisan perdi lor latin per comprender qualmen un "Uniono" fundat de un sol mann (Noetzli) posse esser, secun sr. de Beaufront, plu "yuroza" quam un Union fundat del presc totalitá del Idistes. Nor coidealistes de Paris va ancor long atender ante comprender alquo in li argumentation de lor grand chef!    R.B.

 

## R.I.P.

 

Li duell inter "Helvetia" e "Ido", quel durat desde un annu, ha just finit per li fugida de un del du combattentes. In fact, sr. Noetzli anuncia in li ultim No de "Ido" que su jurnale cessa aparir. De un látere, to es damage, nam su burlesc ataccas linguistic contra Occidental esset quelcvez tre amusant a signalar. Támen noi ne va esser hipocrit til plorar. Noi di simplicmen: R.I.P., e anc: N.R. (to significa: *ne reveni*)

 

Tre interessant es li explication dat de sr. Noetzli por exposir pro quo su revúe ne esset adoptet quam revúe oficial del nov U.L.I. Noi conosse li ver cause e noi posse dir it crudmen pro que noi sta éxter li ranges idistic; to es simplicmen pro que li personalitá de sr. Noetzli es antipatic a un tro grand númere de Idistes. Nequi contesta su grand capabilitá de labor, ma per su strettesse de spíritu,  per su impolit manieres e manca de tact, il ha alontanat de le li grand majorité del mundlinguistes e mem su propri samideanes de Zurich. Ci es li veritá.   R.B.

 

---

 

Li persones qui vide sempre li felicie che li altres es ordinarimen ti qui trova it in null loc.   Petit-Senn

 

 

# SUBVENTIONES AL S.A.P.O.

 

Desde li 1-im januar til li 30 junio 1929 noi recivet li sequent summas por li cassa del S.A.P.O.:

 

Sr. C.W. Reeve Fr. 1.25; Dr. Nidecker (Basel) Fr.3.--; Dr. A Schrag (Bern) Fr. 4.80; Sr. G.A. Moore (London) Fr. 251.30; Major H. Tanner (Bern) Fr. 5.--; Sr. A. Portmann (Biel) Fr. 0,80; Dr. Aschwanden (Biel) donation del postal expenses por SAPO, Fr. 50.--; Sr. Ed. Mayor (Lausanne) Fr. 11.20; Ric Berger (Morges) Fr. 7.50; Sra Guilbert (Francia) Fr. 5.--; sr. Rob. Sulliger Fr. -.80; Dr. Ing. Wormser (Germania) Fr. 7.50; Sr G.A. Moore (London) Fr. 251.40; Sr. Denzler (Biel) Fr. 2.70

 

Ci noi expresse nor calidissim mersías por li generós donationes de nor sempre plu numerós amicos. Lor devoet auxilie permisse nos laborar con grand joya, per li metodes li maxim apt, por li difusion sempre plu grand de Occidental.

 

Ancor mersí ad omnes!    Li cassero del S.A.P.O. : F.L.

 

---

 

PERIODICAS RECIVET: April: 2: Mikra Buletino, No 4; 40: Communicationes, No 4; 22: Ido, No 4; 26: Esperanto, No 4; Mai: 10: Mikra Buletino, No 5; Communicationes, No 5; 28: Esperanto, No 5; Junio; 5 Schola et Vita 4/5/5; 11: Ccommunicationes, No 6; 15: Mikra Buletino, No 6; Informilo, mai 1929, 21: Esperanto, junio; 26: Utilia:, mai-junio; Juli: 4: Mikra Buletino, No 7; 9: Ido(†); 10: Informilo, junio; Idisto Katolika, 4/5/6; 13: Communicationes, No 7; 15: Bulletin Français-Ido, Nos 130-131.

 

-----

 

**CONTENE**: Concurs de traductiones - Unesim concurs - Textu: Der Bauer und der Teufel - Textu comparativ italian e Occidental - Psicologie del mundlinguist, de R.B. -- Ples abonnar "Cosmoglotta" -- LITTERATURA: Li Querco e li Canne, de A. Creux. -- Tartempion ne es content - Cambillon (a sequer) -- TRA LI MUNDE INTERLINGUISTIC: Un drolli chef - R.I.P. -- DIVERSES: Subventiones al SAPO. - Periodicas recivet - INDEX - OCCIDENTAL-FRANÇAIS

 

Index Occidental-Français de Ric Berger just aparit. 40 págines, formate de "Helvetia". Precie: Fr. 0,60 afrancat

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.