| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Vocabularium Justificat del Lingue International

Page history last edited by Dave MacLeod 10 months, 4 weeks ago

## VOCABULARIUM JUSTIFICAT DEL LINGUE INTERNATIONAL

 

Li selection del paroles in un lingue international es sovente un cause de astonament por li adeptes. Pro quo ti forme e ne un altri? Esque li autor ne fat un erra adoptente ti radica? Li present ovre, benque íncomplet, responde a ti legitim curiositá e va demonstrar que Occidental ha bon selectet li max international paroles, in omni casus u Esperanto ha rejectet les sin rason valid.

 

Quelc justificationes, prendet in ancian revúes, esset redactet de altri interlinguistes, de queles noi indica li nómine inter paranteses.

 

Ci yo deve expresser mi gratitá a Sres. Matejka de La Chaux-de-Fonds e Dr. Pollog de Basel, qui benevolet revider mi textus, completar e corecter les con cuida.

 

Ric Berger.

 

 

## Abreviationes usat:

 

LI = lingue international  

I = italian  

HL = hollandesi  

D = german (Deutsch)  

R = russ  

Espo = Esperanto  

E = anglesi (English)  

S = hispan  

Occ. = Occidental  

F = francesi  

P = portugalesi  

 

### A.

 

Li preposition latin **ad** ha passat in li romanic lingues sub li form **a**. Necú it ha devenit **al** quam in Espo. Ti forme es realmen li contration del preposition **ad** o **a** con li articul. Dunc, quande on di **al**, on expresse li du paroles **a(d) la**, e quande on di in Espo **al la**, to significa quasi **ad la la**. (Couturat)

 

### ABOYAR.

 

On ne comprende pro quo Espo deforma li paroles F **aboyer**, I **abbaire** in ...**boji**? In ultra, quande on sercha li forme medial de D. **Boje**, E. **buoy**, S. **boya**, on trova necessimen **boye**, radica tot international e mem R. It es do plu bon prender **boye** por li sense de F. **bouée** e redar a **aboyar** su forme natural. (Couturat)

 

### ACUT.

 

Li corespondent parol Espo **akra** have ti sense in null lingue. Null rason por ne prender li just radica **acut** quel veni de latin e quel es I.S.P.E e mem F per su derivate **acutitá** (F. acuité).

 

### AGIL.

 

Espo confuse in un sol parol **lerta** (deformation del F. **alerte**) tri idés tre diferent: **alert**, **agil**, **habil**. Ti du ultim paroles es índispensabil, tam plu que ili es ja international. **Agil** e su derivate **agil-itá** es E.F.I.S.P, e **habil**, con su derivate **habil-itá** es F.I.S.P.

 

### ANNU.

 

Occ. adoptet li radicas **annu**, **mensu**, **die**, vice **yar**, **monat**, **tago**, ne pro latin partialitá ma pro que li derivates annual, annales, mensual, dial, diari, diurne es conosset anc in li germanic lingues.

 

### APRENDER.

 

Li radica romanic es plu bon pro li derivates. **Aprension**, **aprensibil**, **aprensiv** es comprensibil a omni Anglese o Romane; **lernado**, **lernejo** a null hom. Ultra to **aprender** e **comprender** sta in connexe con **prender** e pro to es preferibil a **lern**. Li radica del idé **prender** es anc li funde del paroles german **be-greifen** e slav **po-n-imat**. (E. de Wahl)

 

### ASCENDER.

 

Li composite Espo **mal-supren-iri** sembla haver li avantage economisar un radica, ma ti radica **ascender** es absolut necessi por formar li international derivates **ascens-ion**, **ascens-ion-ist**, **ascens-or** (aparade in dom).

 

### AUXILIAR.

 

Espo **helpo** (E. help, D. helfen) ne posse esser mantenet apu **auxiliar**, quel atinge omni altri lingues e anc E. per **auxiliary**.

 

### AVAN.

 

Por economisar radicas, Espo composi li contrarie de **antaux** per **malantaux**, quo posse causar grav miscomprenses in comandas. On deve ci adopter du radicas tre diferent in audition: **ante** e **pos**. Espo anc confuse du notiones, loc e témpor, in un sol parol **antaux**; special paroles por li loc: **avan** e **detra** es sovente necessi. Ti povritá de radicas es tam plu strangi in Espo que ti lingue adopte du nov radicas: **avangardo** e **ariergardo** contenent li nov paroles derivat! U es finalmen li economie?

 

### AVIE.

 

It ne existe por ti ente un international parol. Espo **birdo** ne es admissibil pro que in anglesi li pronunciation es tot diferent. Idiom neutral hat selectet **ornit**, ma **avie** es ancor plu bon per li derivates conosset: **avi-cultura**, **aviation*.

 

### BASTAMENT.

 

It ne existe un comun parol por ti idé. E. **strike**, D. **Streik**, ni per fonetica, ni per ortografie adapta se a Occ. Nu, noi have in russ li parol **za-bast-ov-ka**, del parol **basta** (hispan, e quasi international) quel significa: **sufice**, **ne plu**; dunc ili ne vole plu laborar. Pro to yo creat ti significativ parol **bastament** pro manca de plu bon. (E. de Wahl)

 

### BENTOST.

 

F. **bientôt**, I. **bentosto**. Li altri lingues have diferent formes, e li forme italian max bon adapta se al stil de Occ.

 

### BOCCA,

 

quel es I.S.P, es plu international quam Espo **busho**, quel es tro lontan del parol F. **bouche** e misducte li Angleses e Germanes por qui **bush** significa **bosca**.

 

### BRASS.

 

Espo **brako** evoca plu mult un specie de can quam li membre homan, nam li derivate E.F.I.P. **brachial** postula alminu un radica **brakio**. Li radica **brass** genite ancor plu mult derivates: **brass-ar**, **brass-ale**, **in-brass-ar**, **in-brassa-ment**.

 

### CADER.

 

E. to fall, D. fallen, Sv. falla, F. tomber, choir, S. caer, I. cadere, P. cahir, R. padat, Espo fali. In unesim regarde it posse semblar que **fall-er** o **fall-ar** have li max grand internationalitá. Ma, in altri látere, noi have paroles totalmen international, regularimen derivat de **cader**: **decadentie**, **cadentie**, **casu**, paroles havent internationalitá til R. e Sv. Dunc on vide que si on ne vole introducter du o tri radicas on deve prender **cader** e ne **fallar**. (E. de Wahl)

 

### CADERNE.

 

F. cahier, I. quaderno, S. cuaderno, P. caderno monstra que Espo **kajer** ne es li max bon radica.

 

### CALID.

 

Sin dúbit Espo **varm** retrova se in D. e E., ma per li verbe **caler** (Espo: varmighi), on forma con un perfect regularitá **cal-id**, **cal-id-itá**, **cal-ore**, **cal-or-ific**, **cal-or-ifere**, serie analog a ti de **frig-er** (Espo: **malvarmighi) e quel genite **frig-id**, **frig-id-itá**, **frig-ore**, **frig-or-ific**, **frig-or-ification**, etc.

 

### CAN.

 

Li famosi linguist A. Meillet in su libre "Les langues dans l'Europe nouvelle" scri:

 

"Li vocabularium de Esperanto ne ha esset sempre selectet conform al principie del max grand extension del paroles in Europa. Zamenhof sembla har fat un specie de diplomatie, serchante far concessiones al german e mem al russ. Talmen, in vice de prender **kano** por "chien" secun italian **cane**, portugalesi **câo**, francesi **chien** (con li adjective **canin** prendit al scrit latin) e secun li anglesi adjective **canin**, il ha nominat it **hundo**, secun li german sol (li Angleses dient **dog**)".

 

On posse suposir que li decision de Zamenhof esset dictat per li desire evitar li colision del dente canin con li can feminin, ma, si on reda al sufixe **-in** in su sense exact de orígine, li dente **can-in** es just derivat de can.

 

### CASU.

 

Espo traducte per **okazo** li F. cas e D. Fall, ma admisse quam nov radicas li derivates international **kazuisto** e **kazuistiko**. Con li radica **casu** Occ. forma per su propri sufixes: **casu**, **casu-al**, **casu-ist**, **casu-ist-ica**, sin esser fortiat adopter tri radicas!

 

### CAVALLE.

 

Li parol Espo **chevalo** es solmen francesi. Li forme **cavalle** atinge omni lingues de Europa per **cavalleríe** e anc francesi per cavale e cavalier.

 

### CAUDE.

 

Durante que Espo **vosto** es solmen mutilat R, **caude** atinge plur lingues per li adjective **caud-al**.

 

### CELAR

 

es plu international quam Espo **kashi** quel es solmen F. e ancor F. have **céler** e **déceler**.

 

### CELLUL.

 

Zamenhof acurtat ti parol international e su abjective **cell-ul-ari** supressente li finale **-ul** por evitar li colision con li sufixe de Espo **-ul**. Timore tam plu ínexplicabil que il adoptet **tabulo** e **regulo** trovant se in li sam casu! Poy, remarcante que *celo** es ja prendet por scope, il adjuntet un circumflexe sur li **c** por far li diferentie. Noi ne pensa que li scientistes va acceptar un tal mutilation de un parol international. (de Beaufront)

 

### CEREBRE

 

es plu international quam Espo **cerbo** pro li adjective **cerebral**. (In Espo = **cerba**)

 

### CIEC.

 

G. A. Sv. blind, I. cieco, S. ciego, P. cego, F. aveugle (cécité), R. slepói (Espo: **blinda**). It sembla vermen que **blind** es li max bon solution. Ma nu, vide li derivation: **blindar**; E. to blind, D. blenden, Sv. förblinda, bländ, S. cegar, I. accecare. Ma ja in Sv. noi remarca du diversi paroles, e in D. blenden anc have du absolut diversi senses. Li unesim es: far nevident, e li altri: far ínvisibil. On blinda un laterne, on blinda un canon e noi have li parol complet international til R. blindage. Pro to sembla me que li radica **blind** deve esser conservat por ti sense complet international. Por F. aveugle, on deve prencer **cec** o **ciec**. (E. de Wahl)

 

### CIRCUM

 

es li pur forme latin vivent in li paroles international: **circumjacent**, **circumvolution**, **circumstantie**, **circumnavigation**, contra que Espo **chirkaux** ne have apoye.

 

### CLUDER.

 

Espo **fermi** atinge solmen francesi durante que cluder genite li derivates international: **in-clud-er**, **con-clud-er**, **ex-clud-er**. Per li regul de Wahl on posse anc derivar: **clus-ion**, **ex-clus-iv**, **ex-clus-ivitá**, etc. It vell esser un non-sense ne un radica tant fructose pro un parol solmen francesi. Ad-plu francesi e anglesi possede anc li parol close.

 

*** COCINAR.

 

Espo **kuiri** es solmen F. e, in plu, copiat sur li infinitive F.; talmen li radica include falsmen li **r** del infinitive francesi e transporta it in omni témpores del verbe. Cocinar es I. H. e tre proxim a F. A.

 

### COMPRAR

 

atinge I. P. S. per comprar e L. per comparar, contra que Espo **acheti** es solmen F.

 

### CON.

 

Forme plu reconossibil quam Espo **kun** pro que it trova se in centres de paroles composit (anc sub li forme **co-**) e in li terminologie musical italian conosset partú: con brio, con anima, con fuoco.

 

### CONE

 

es plu bon quam Espo **konuso** pro li derivates **con-ic**, **con-oid**, **con-ic-itá**.

 

### CONOSSER.

 

Li radica Espo **koni** es necessi por traducter F. cône, E. cone, I.S. cono. Por F. connaître, li ver redica es **conosser**, quel permisse derivar **conossent**, **conossentie**. On ha proposit L. cognoscer, ma de Wahl fa remarcar que it ne plu existe paroles international con radica **cognosc**. In contrari, it existe un parol international **conossement**, quel on posse derivar regularimen de **conosser**.

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.