| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

FrontPage

Page history last edited by Dave MacLeod 10 months, 2 weeks ago

Invitation al servitor Discord por parlar in Occidental: 

https://discord.gg/Azsm78D

 

Dictionariums

Interlingue-anglesi-dictionarium.pdf

Interlingue-german-dictionarium.pdf

Interlingue-tchec-dictionarium.pdf

 

Kosmoglott (por li pluparte solmen contenete scrit in Occidental)

  • 1922 --

- Kosmoglott 001 --

  

Cosmoglotta A

 

  • 1927 -- 55,491 paroles

 

- Cosmoglotta A 038 (jan-feb 1927) -- 6,964 paroles

- Cosmoglotta A 039 (mar-apr 1927) -- 8,587 paroles

- Cosmoglotta A 040 (may-jun 1927) -- 8,605 paroles

- Cosmoglotta A 041 (jul-aug 1927) -- 13,470 paroles

- Cosmoglotta A 042 (sep-oct 1927) -- 8,756 paroles

- Cosmoglotta A 043 (nov-dec 1927) -- 9,109 paroles

 

  • 1928 -- 80,342 paroles

 

- Cosmoglotta A 044 (jan 1928) -- 7,510 paroles

- Cosmoglotta A 045 (feb 1928) -- 5,954 paroles

- Cosmoglotta A 046 (mar 1928) -- 6,100 paroles

- Cosmoglotta A 047 (apr 1928) -- 6,271 paroles

- Cosmoglotta A 048 (may 1928) -- 6,412 paroles

- Cosmoglotta A 049 (jun 1928) -- 6,155 paroles

- Cosmoglotta A 050 (jul 1928) -- 6,160 paroles

- Cosmoglotta A 051-052 (aug-sep 1928) -- 9,607 paroles

- Cosmoglotta A 053 (oct 1928) -- 10,286 paroles

- Cosmoglotta A 054 (nov 1928) -- 6,510 paroles

- Cosmoglotta A 055 (dec 1928) -- 9,377 paroles

 

  • 1929 -- 90,688 paroles

 

- Cosmoglotta A 056 (jan 1929) -- 11,825 paroles

- Cosmoglotta A 057 (feb 1929) -- 7,484 paroles

- Cosmoglotta A 058 (mar 1929) -- 5,882 paroles

- Cosmoglotta A 059 (apr 1929) -- 9,417 paroles

- Cosmoglotta A 060 (may 1929) -- 6,307 paroles

- Cosmoglotta A 061 (jun 1929) --9,501 paroles

- Cosmoglotta A 062-063 (jul-aug 1929) -- 9,453 paroles

- Cosmoglotta A 064 (sep 1929) -- 6,453 paroles

- Cosmoglotta A 065 (oct 1929) -- 5,770 paroles

- Cosmoglotta A 066 (nov 1929) -- 9,482 paroles

- Cosmoglotta A 067 (dec 1929) -- 9,114 paroles

 

  • 1930 -- 47,676 paroles 

 

- Cosmoglotta A 068 (jan-feb 1930) -- 9,356 paroles

- Cosmoglotta A 069 (mar-apr 1930) -- 7,761 paroles

- Cosmoglotta A 070 (may-jun 1930) -- 9,708 paroles

- Cosmoglotta A 071 (jul-aug 1930) -- 6,416 paroles

- Cosmoglotta A 072 (sep-oct 1930) -- 6,054 paroles

- Cosmoglotta A 073 (nov-dec 1930) -- 8,351 paroles

 

  • 1931 -- 40,610 paroles

 

- Cosmoglotta A 074 (jan-feb 1931) -- 5,985 paroles

- Cosmoglotta A 075 (mar-apr 1931) -- 6,181 paroles

- Cosmoglotta A 076 (may-jun 1931) --  8,968 paroles

- Cosmoglotta A 077 (jul-aug 1931) -- 6,109 paroles

- Cosmoglotta A 078 (sep-oct 1931) -- 9,312 paroles

- Cosmoglotta A 079 (nov-dec 1931) -- 4,055 paroles

 

  • 1932 -- 31,895 paroles

 

- Cosmoglotta A 080 (jan-feb 1932) -- 5,923 paroles

- Cosmoglotta A 081 (mar-apr 1932) -- 6,159 paroles

- Cosmoglotta A 082 (may-jun 1932) -- 4,949 paroles

- Cosmoglotta A 083 (jul-aug 1932) -- 5,545 paroles

- Cosmoglotta A 084 (sep-oct 1932) -- 4,930 paroles

- Cosmoglotta A 085 (nov-dec 1932) -- 4,389 paroles

 

  • 1933 -- 33,145 paroles

 

- Cosmoglotta A 086 (jan-feb 1933) -- 5,802 paroles

- Cosmoglotta A 087 (mar-apr 1933) -- 5,044 paroles

- Cosmoglotta A 088 (may-jun 1933) -- 5,383 paroles

- Cosmoglotta A 089 (jul-aug 1933) -- 5,442 paroles

- Cosmoglotta A 090 (sep-oct 1933) --5,459 paroles

- Cosmoglotta A 091 (nov-dec 1933) -- 6,015 paroles

 

  • 1934 -- 62,198 paroles

 

- Cosmoglotta A 092 (jan 1934) -- 7,445 paroles

- Cosmoglotta A 093 (feb 1934) -- 9,945 paroles

- Cosmoglotta A 094 (mar 1934) -- 8,835 paroles

- Cosmoglotta A 095 (apr 1934) -- 7,943 paroles

- Cosmoglotta A 096 (may-jun 1934) -- 7,835 paroles

- Cosmoglotta A 097 (jul-aug 1934) -- 7,160 paroles

- Cosmoglotta A 098 (sep-oct 1934) -- 6,939 paroles

- Cosmoglotta A 099 (nov-dec 1934) -- 6,096 paroles

 

  • 1935 -- 43,258 paroles

 

- Cosmoglotta A 100 (jan-feb 1935) -- 6,612 paroles

- Cosmoglotta A 101 (mar-apr 1935) -- 8,537 paroles

- Cosmoglotta A 102 (may-jun 1935) -- 7,710 paroles

- Cosmoglotta A 103 (jul-aug 1935) -- 7,794 paroles

- Cosmoglotta A 104 (sep-oct 1935) -- 7,015 paroles

- Cosmoglotta A 105 (nov-dec 1935) -- 5,590 paroles

 

  • 1936 -- 41,390 paroles

 

- Cosmoglotta A 106 (jan-feb 1936) -- 7,332 paroles

- Cosmoglotta A 107 (mar-apr 1936) -- 6,850 paroles

- Cosmoglotta A 108 (may-jun 1936) -- 7,037 paroles

- Cosmoglotta A 109 (jul-aug 1936) -- 7,346 paroles

- Cosmoglotta A 110 (sep-oct 1936) -- 5,609 paroles

- Cosmoglotta A 111 (nov-dec 1936) -- 7,216 paroles

 

  • 1937 -- 48,449 paroles

 

- Cosmoglotta A 112 (jan-feb 1937) -- 8,540 paroles

- Cosmoglotta A 113 (mar-apr 1937) -- 7,864 paroles

- Cosmoglotta A 114 (may-jun 1937) -- 8,505 paroles

- Cosmoglotta A 115 (jul 1937) -- 8,676 paroles

- Cosmoglotta A 116 (aug 1937) --13,832 paroles

- Cosmoglotta A 117 (sep-oct 1937) -- 9,925 paroles

- Cosmoglotta A 118 (nov-dec 1937) -- 7,511 paroles

 

  • 1938 -- 37,156 paroles

 

- Cosmoglotta A 119 (jan 1938) -- 6,732 paroles

- Cosmoglotta A 120 (mar 1938) -- 8,204 paroles

- Cosmoglotta A 121 (may 1938) -- 7,896 paroles

- Cosmoglotta A 122 (sep 1938) -- 7,194 paroles

- Cosmoglotta A 123 (nov 1938) -- 7,130 paroles

 

  • 1939 -- 35,457 paroles

 

- Cosmoglotta A 124 (jan 1939) -- 7,183 paroles

- Cosmoglotta A 125 (mar 1939) -- 6,733 paroles

- Cosmoglotta A 126 (may 1939) -- 6,508 paroles

- Cosmoglotta A 127 (jul 1939) -- 7,070 paroles

- Cosmoglotta A 128 (sep-dec 1939) -- 7,963 paroles

 

 

  • 1940, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945 -- Null edition de Cosmoglotta A aparit pro li guerre (tamen Cosmoglotta B recomensat printation in 1941, talmen deveniente til 1946 li sol edition de Cosmoglotta - vide li numerós de Cosmoglotta B ci bass por leer to quo li sviss Occidentalistes scrit til quande li guerre concludet se) 

 

  • 1946 -- 36,637 paroles

 

- Cosmoglotta A 129 (mar 1946) -- 10,316 paroles

- Cosmoglotta A 130 (jun 1946) -- 10,006 paroles

- Cosmoglotta A 131 (oct 1946) -- 10,432 paroles

- Cosmoglotta A 132 (dec 1946) -- 5,883 paroles

 

  • 1947 -- 20,138 paroles

 

- Cosmoglotta A 133 (apr 1947)  - 9,917 paroles

- Cosmoglotta A 134 (aug 1947) -- 10,221 paroles

 

  • 1948 -- 55,833 paroles

 

- Cosmoglotta A 135 (jan 1948) - 9,377 paroles

- Cosmoglotta A 136 (mar 1948) -- 6,397 paroles

- Cosmoglotta A 137 (apr 1948) -- 7,460 paroles

- Cosmoglotta A 138 (jun 1948) -- 6,819 paroles

- Cosmoglotta A 139 (jul 1948) -- 6,462 paroles

- Cosmoglotta A 140 (sep 1948) -- 7,053 paroles

- Cosmoglotta A 141 (oct 1948) -- 6,250 paroles

- Cosmoglotta A 142 (dec 1948) -- 6,015 paroles

 

  • 1949 -- 58,249 paroles

 

- Cosmoglotta A 143 (jan 1949) -- 5,685 paroles

- Cosmoglotta A 144 (mar 1949) -- 7,282 paroles

- Cosmoglotta A 145 (apr 1949) -- 6,887 paroles

- Cosmoglotta A 146 (jun 1949) -- 6,898 paroles

- Cosmoglotta A 147 (jul 1949) -- 8,247 paroles

- Cosmoglotta A 148 (sep 1949) -- 7,485 paroles

- Cosmoglotta A 149 (oct 1949) -- 8,480 paroles

- Cosmoglotta A 150 (dec 1949) -- 7,285 paroles

 

  • 1950 -- 57,036 paroles

 

- Cosmoglotta A 151 (jan 1950) -- 6,609 paroles

- Cosmoglotta A 152 (mar 1950) -- 7,372 paroles

- Cosmoglotta A 153 (apr 1950) -- 6,977 paroles

- Cosmoglotta A 154 (jun 1950) -- 7,260 paroles

- Cosmoglotta A 155 (jul 1950) -- 6,224 paroles

- Cosmoglotta A 156 (sep 1950) -- 7,564 parooles

- Cosmoglotta A 157 (oct 1950) -- 8,432 paroles

- Cosmoglotta A 158 (dec 1950) -- 6,697 paroles

 

  • 1955

 

- Cosmoglotta A 184 (jan - feb 1955) --

 

  • 1957

 

- Cosmoglotta A 196 (jan - feb 1957) --

 

  • 2000

- Cosmoglotta A 289 (estive 2000) --

- Cosmoglotta A 290 (autun 2000) --

 

Cosmoglotta B

 

  • 1935 -- 29,911 paroles

 

- Cosmoglotta B 001 (jan-feb-mar 1935) -- 5,624 paroles

- Cosmoglotta B 002 (apr-may-jun 1935) -- 8,996 paroles

- Cosmoglotta B 003 (jul-aug-sep 1935) -- 5,441 paroles

- Cosmoglotta B 004 (oct-nov-dec 1935) -- 9,850 paroles

 

  • 1936 -- 29,952 paroles

 

- Cosmoglotta B 005 (jan-feb-mar 1936) -- 7,859 paroles

- Cosmoglotta B 006 (apr-may-jun 1936) -- 7,576 paroles

- Cosmoglotta B 007 (aug-sep-oct 1936) -- 6,393 paroles

- Cosmoglotta B 008 (nov-dec 1936) -- 8,124 paroles

 

  • 1937 -- 48,232 paroles

 

- Cosmoglotta B 009 (feb 1937) -- 6,819 paroles

- Cosmoglotta B 010 (apr 1937) -- 10,577 paroles

- Cosmoglotta B 011 (jun 1937) -- 9,148 paroles

- Cosmoglotta B 012 (aug 1937) -- 7,427 paroles

- Cosmoglotta B 013 (oct 1937) --  7,444 paroles

- Cosmoglotta B 014 (dec 1937) -- 6,819 paroles

 

  • 1938 -- 49,938 paroles

 

- Cosmoglotta B 015 (feb 1938) -- 7,253 paroles

- Cosmoglotta B 016 (apr 1938) -- 7,691 paroles

- Cosmoglotta B 017 (jun 1938) -- 7,022 paroles

- Cosmoglotta B 018 (jul 1938) -- 6,460 paroles

- Cosmoglotta B 019 (aug 1938) -- 7,734 paroles

- Cosmoglotta B 020 (oct 1938) --  7,208 paroles

- Cosmoglotta B 021 (dec 1938) -- 6,570 paroles

 

  • 1939 -- 25,823 paroles

 

- Cosmoglotta B 022 (feb 1939) -- 4,621 paroles

- Cosmoglotta B 023 (apr 1939) -- 7,022 paroles

- Cosmoglotta B 024 (jun 1939) -- 7,220 paroles

- Cosmoglotta B 025 (aug 1939) -- 6,960 paroles

 

  • 1940 -- Null edition de Cosmoglotta aparit in 1940 pro li comensa del guerre. On recomensat printar Cosmoglotta B in 1941.

 

  • 1941 -- 8,746 paroles

 

Cosmoglotta B 026 (sep 1941) - 2,113 paroles

- Cosmoglotta B 027 (sep 1941) - 2,149 paroles

- Cosmoglotta B 028 (nov 1941) - 2,214 paroles

- Cosmoglotta B 029 (dec 1941) - 2,270 paroles

 

  • 1942 -- 38,664 paroles

 

- Cosmoglotta B 030 (jan 1942) - 3,089 paroles

- Cosmoglotta B 031 (feb 1942) - 3,263 paroles

- Cosmoglotta B 032 (mar 1942) - 3,240 paroles

- Cosmoglotta B 033 (apr 1942) - 2,972 paroles

- Cosmoglotta B 034 (may 1942) - 3,029 paroles

- Cosmoglotta B 035 (jun 1942) - 3,331 paroles

- Cosmoglotta B 036 (jul 1942) - 3,197 paroles

- Cosmoglotta B 037 (aug 1942) - 3,351 paroles

- Cosmoglotta B 038 (sep 1942) - 3,396 paroles

- Cosmoglotta B 039 (oct 1942) - 3,294 paroles

- Cosmoglotta B 040 (nov 1942) - 3,231 paroles

- Cosmoglotta B 041 (dec 1942) - 3,271 paroles

 

  • 1943 -- 41,310 paroles

 

- Cosmoglotta B 042 (jan 1943) - 3,459 paroles

- Cosmoglotta B 043 (feb 1943) - 3,259 paroles

- Cosmoglotta B 044 (mar 1943) - 3,500 paroles

- Cosmoglotta B 045 (apr 1943) - 3,382 paroles

- Cosmoglotta B 046 (may 1943) - 3,406 paroles

- Cosmoglotta B 047 (jun 1943) - 3,505 paroles

- Cosmoglotta B 048 (jul 1943) - 3,650 paroles

- Cosmoglotta B 049 (aug 1943) - 3,387 paroles

- Cosmoglotta B 050 (sep 1943) - 3,505 paroles

- Cosmoglotta B 051 (oct 1943) - 3,331 paroles

- Cosmoglotta B 052 (nov 1943) - 3,568 paroles

- Cosmoglotta B 053 (dec 1943) - 3,358 paroles

 

  • 1944 -- 42,210 paroles

 

- Cosmoglotta B 054 (jan 1944) - 3,473 paroles

- Cosmoglotta B 055 (feb 1944) - 3,515 paroles

- Cosmoglotta B 056 (mar 1944) - 3,495 paroles

- Cosmoglotta B 057 (apr 1944) - 3,511 paroles

- Cosmoglotta B 058 (may 1944) - 3,494 paroles

- Cosmoglotta B 059 (jun 1944)- 3,546 paroles

- Cosmoglotta B 060 (jul 1944) - 3,686 paroles

- Cosmoglotta B 061 (aug 1944) - 3,662 paroles

- Cosmoglotta B 062 (sep 1944) - 3,662 paroles

- Cosmoglotta B 063 (oct 1944) - 3,434 paroles

- Cosmoglotta B 064 (nov 1944) - 3,327 paroles

- Cosmoglotta B 065 (dec 1944) - 3,405 paroles

 

  • 1945 - 58,021 paroles

 

- Cosmoglotta B 066 (jan 1945) - 4,782 paroles

- Cosmoglotta B 067 (feb 1945) - 4,901 paroles

- Cosmoglotta B 068 (mar 1945) - 4,885 paroles

- Cosmoglotta B 069 (apr 1945) - 5,078 paroles

- Cosmoglotta B 070 (may 1945) - 5,191 paroles

- Cosmoglotta B 071 (jun 1945) - 5,123 paroles

- Cosmoglotta B 072 (jul 1945) - 5,038 paroles

- Cosmoglotta B 073 (aug 1945) - 5,128 paroles

- Cosmoglotta B 074 (sep 1945) - 4,692 paroles

- Cosmoglotta B 075 (oct 1945) - 4,605 paroles

- Cosmoglotta B 076 (nov 1945) - 4,287 paroles

- Cosmoglotta B 077 (dec 1945) - 4,311 paroles

 

  • 1946 - 34,078 paroles

 

- Cosmoglotta B 078 (jan 1946) - 4,085 paroles

- Cosmoglotta B 079 (feb 1946) - 4,268 paroles

- Cosmoglotta B 080 (apr 1946) - 4,128 paroles (n.b.: du págines (35 e 36) manca por ti-ci numeró.)

- Cosmoglotta B 081 (may 1946) - 4,126 paroles

- Cosmoglotta B 082 (jul 1946) - 4,795 paroles

- Cosmoglotta B 083 (aug 1946) - 3,786 paroles

- Cosmoglotta B 084 (sep 1946) - 4,282 paroles

- Cosmoglotta B 085 (nov 1946) - 4,608 paroles

 

  • 1947 - 45,699 paroles

 

- Cosmoglotta B 086 (jan 1947) - 4,056 paroles

- Cosmoglotta B 087 (feb 1947) - 4,889 paroles

- Cosmoglotta B 088 (mar 1947) - 4,676 paroles

- Cosmoglotta B 089 (may 1947) - 4,111 paroles

- Cosmoglotta B 090 (jun 1947) - 4,043 paroles

- Cosmoglotta B 091 (jul 1947) - 5,429 paroles

- Cosmoglotta B 092 (sep 1947) - 4,312 paroles

- Cosmoglotta B 093 (oct 1947) - 4,740 paroles

- Cosmoglotta B 094 (nov 1947) - 5,331 paroles

- Cosmoglotta B 095 (dec 1947) - 4,112 paroles

 

  • 1948 - 20,364 paroles

 

- Cosmoglotta B 096 (feb 1948) - 4,972 paroles

- Cosmoglotta B 097 (may 1948) - 5,091 paroles

- Cosmoglotta B 098 (aug 1948) - 5,133 paroles

- Cosmoglotta B 099 (nov 1948) - 5,168 paroles

 

Suplement al Kosmoglott (1926)

Suplement al Kosmoglott 1- 992 paroles

- Suplement al Kosmoglott 2- 1844 paroles

- Suplement al Kosmoglott 3 - 1844 paroles

- Suplement al Kosmoglott 4 - 1731 paroles

- Suplement al Kosmoglott 5 - 1007 paroles

- Suplement al Kosmoglott 6 -

 

Helvetia ('Svissia' til fine 1928, Helvetia desde 1929)

 

  • 1928  - 19,920 paroles

- Helvetia (nov 1928) -- 10,507 paroles

- Helvetia (dec 1928) -- 9,413 paroles

 

  • 1929 - 52,311 paroles 

 

- Helvetia (feb 1929) -- 6,132 paroles

- Helvetia (may 1929) -- 5,843 paroles

- Helvetia (jun 1929) -- 4,414 paroles

- Helvetia (jul 1929) -- 4,881 paroles

- Helvetia (aug 1929) -- 8,805 paroles

- Helvetia (sep-oct 1929) -- 7,997 paroles

- Helvetia (nov 1929) -- 7,023 paroles

- Helvetia (dec 1929) --7,216 paroles

 

  • 1930 

 

- Helvetia (jan-feb 1930) --

- Helvetia (mar-apr 1930) -- 

- Helvetia (may-jun 1930) --

- Helvetia (jul-aug 1930)

- Helvetia (sep-oct 1930)

- Helveta (nov-dec 1930)

 

  • 1931

 

- Helvetia (jan-feb 1931)
- Helvetia (mar-apr 1931)
- Helvetia (may-jun 1931)
- Helvetia (jul-aug 1931)
- Helvetia (sep-oct 1931)
- Helvetia (nov-dec 1931)

 

  • 1932

 

- Helvetia (jan-feb 1932)
- Helvetia (mar-apr 1932)
- Helvetia (may-jun 1932)
- Helvetia (jul-aug 1932)
- Helvetia (sep-oct 1932)
- Helvetia (nov-dec 1932) 

 

  • 1933 

 

- Helvetia (jan-feb 1933)
- Helvetia (mar-apr 1933)
- Helvetia (may-jun 1933)
- Helvetia (jul-aug 1933)
- Helvetia (sep-oct 1933)
- Helvetia (nov-dec 1933) 

 

Altri libres, scrites etc.

 

 

 

Ligamentes pri Occidental

 

 

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Ric Berger

 

VICTORIE del NATURALITÁ

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL

 

Cheseaux s/ Lausanne

Svissia

 

Nro 140 A

SEPTEMBRE

1948

 

HUMORISTICA: ENIGMAS del INTERLINGUISTICA 

 

Nor Centrale sta hodie avan ínexplicabil enigmas quel it ne successa soluer. Tis de nor letores, quel posse dar nos alminu un 

semblantie de explication, es petit scrir al redaction de Cosmoglotta, adjuntente omni justificatives: 

 

1/ U dunc on posse comprar li fabulosi linse usat de Sr. Jakob, de London, linse quel have li proprietá agrandar li ínperceptibil mancas de Occ. til li grossore de un elefante, e diminuer tis de Ido, til li complet desaparition. (Ples vider Cosm. junio 1947) 

 

2/ Qualmen Sr. Butler, "Educational secretary" de "The British Esperanto Association" posse scrir nos, li 10.7.48, que il "ne komprenas Occidentalon suficxe bone por povi gxin legi", ne mem li curt paragraf concernent le sur págine 38 de Cosm.,  april 1948. 0mni paroles de ti paragraf es tamen trovabil in e Esperanto, lingues suposit tre familiari a Sr. Butler. - Que Sr B. es li sol *instructet* hom de su land ne comprendent Occ. constitue ja un enigma, ma que il anc ne comprende li textu.. in anglesi quel il 

self ha scrit sembla nos vermen ínquietant.

 

3/ Qualmen, un annu pos que un convictet Idisto ha denunciat in li libre "A planned Language" li ínpardonabil erra fat de Occ. quel ha adoptet li sufixe -ion (vide Cosm. B 1947, p.67), un altri ancor plu convictet Idisto hasta introducter ti maledit sufixe in 

Ido por "ameliorar ti lingue" (Vide Cosm. A, 1948, p. 60) 

 

4/ Qualmen du parisan Idistes, quel sempre dedignat Occidental, e acrimen criticat su manca de "eufonie", visibil in li sequent specimen: 

 

"IALA es un association fundat por studiar li question del lingue international. Su colaboratores labora in New-York por crear un nov lingue." 

 

...qualmen, yo questiona, li sam interlinguistes senti lor cordie dilatat de joya, e declara se pret versar lor sangue e sacrificar lor vive por li ultim projecte de IALA, de quel noi cita rigorosimen li sequent specimen: 

 

"IALA es un association fundat per studiar li question del lingue international. Su colaboratores labora in New-York por crear un nov lingue." 

 

Un divinatressa, a quel noi submisset ti casu strangi, pretende que ti subit conversion veni del parol per, viceant por, nam it es comprensibil que un *perl*- es minu sordid quam un *porc*. Explication poc convictiv por noi, qui save que Ido, a quel nor amicos 

trovat null defecte, have just li preposition *por*. Quant dolorosi es nor perplexitá.

 

Ric Berger 

 

-82-

 

 

 

VICTORIE del NATURALITÁ

 

LI COMENSA DE UN NOV CONCEPTION DEL LINGUE INTERNATIONAL

 

Quande, just ante 20, annus adheret al naturalistic sistema Occidental, acompaniat del índignat desaprobation de mi amicos idistic, yo trovat in Svissia solmen tri simpatisantes: Sr Chanaud de Gensve, li Pastro Creux de Rue e un Sr. Sulliqer de Turgovia. Li du unesimes regretabilmen morit pos un curt colaboration, e li triesim desaparit in li índiferentie. 

 

In comensa de 1928 noi quar esset probabilmen li sol propagatores del lingue auxiliari *natural* in Svissia, omni altri interlinguistes essente adherentes convictet de Esperanto, Ido, Esperantido, e mem de Volapük. (On save que long pos li cade de ti lingue existet ancor ci e ta ti del adherentes). Felicimen venit strax li adhesion de pluri valorosi Idistes, specialmen ti preciosi de Sr Lagnel. 

 

Traer li interlinguistes del artificialitá de Espo-Ido, ducter les al nov conception del L.I. con aspecte natural plu simpatic al publica, ha constituet un interprense vermen exhaustent. In 20 annus de intensi e íninterruptet labor, li unesim Occidentalistes 

ha expenset mult perseverantie, témpor e energie quam it vell har esset necessi por evangelisar li demí de Africa. 

 

Hodie noi evalua con satisfation li successe de nor campanie: on save...., in omni casus in Svissia, que on posse parlar e scrir un idioma constructet con paroles ne-deformat, conservante al grammatica su simplicitá, e sin ínutil regules. 

 

LI NATURALITÁ CHE IALA

 

Si anc IALA decidet finalmen soluer li problema del L.I. *scienticmen*, departente del lingues natural, e per to preferet li naturalitá al semi-artificialitá de Esperanto, to ne evenit sin terribil luctas, de queles li quelc articules aparit in Cosm. es solmen un tre debil ecó. 

 

De un parte li tot potentie del Esperantistes, quel havet por ili li moné, li multiplic organisationes, bon disciplinat truppes in omni landes, e precipue li *influentie*. E in 1936 ti influentie ne existet solmen secun li sense figurat del parol, ma secun 

su sense litteral: *statu har fluet in*. Nam, quam remarca E de Wahl in Cosm. de januar 1937 (p.1): "li stab de IALA consiste principalmen ex esperantistes sub duction de prof. Collinson" (Un notori Esperantist, adversario de Occidental)

 

Ti stab redacte li famosi "criteria" presentat a un circul de linguistes in Copenhag. Ma, remarca ancor E. de Wahl, "ti criteries es talmen formulat que del existent lingues international, max bon responde a ili Esperanto".

 

Dunc, vice dar al munde un ver lingue international, IALA esset in via simplicmen confirmar Esperanto ! Li sam resultate quam in 1907, quande li Delegation confidet a un comité, in majorité pro-esperantistic, un assertet ínpartial judicie, 

 

Quande ductores de Occ. aprendet ti factes, ili interprendet strax un contra-action: Protestationes per li presse o per lettres; inviation un representante del Occidental-Academie

 

-83-

 

 

Sr. ILmari Federn, al reunion de Copenhag (in quel, in céteri, on interdictet le parlar con li motive que "solmen linguistes esset autorisat parlar) (esque forsan Zamenhof esset linguist?) (Pri to ples leer Cosm. de 1936, p. 87); nov protestationes del Occ.-Union a IALA por exhortar ti-ci tractar li problema scienticmen, it es éxter li influentie falsant de Esperanto, de quo sequet li momentan demission de Sr. Collinson. - Omni nor vacanties esset consacrat a ti campanie: exámine minuciosi del famosi criteries, response motivat e detalliat redactet precipue de E. de Wahl e de I. Federn, con li material auxilie de F. Lagnel: enorm raporte quel constituet presc un cursu complet de interlinguistica modern.

 

De ti contra-action resultat in comensa, inter IALA e li Occ.-Union, un tendet e desagreabil situation durante quel noi credet li afere del naturalitá in li L.I. che IALA ínremediabilmen desesperat: Noi contra Esperanto, to esset li combatte de David contra Goliath.

 

Yo deve sublinear que li principal cause del ínquietitá de de Wahl venit del fervore esperantistic de Sra Morris self. De Waahl, quel hat participat pluri conferenties (Bex, Genève, etc) con Sra Morris timet que IALA revelat se un medie por imposar Esperanto al munde sub un etiquette neutral e scientic. Timore comprensibil quande on memora li experienties fat de E. de Wahl in 1907 con li Delegation.

 

Mi personal opinion ne esset tam pessimistic. Nam, trovante me in 1935 in Bruxelles, yo solicitat e obtenet strax e tre amabilmen de Sra Morris un audientie durante quel mi hóspeda, con charmant manieres, invitat me parlar in Occidental. Ella petit su marito, li ambassador american, venir audir me por constatar ti cose quel semblat interessar les mult: un lingue de quel on comprendet omni paroles sin har aprendet it!

 

LI raconta detalliat de mi visite a Sra Morris tamen ne successat far desaparir li ínquietitás de Sr. E. de Wahl pri un non-ínpartial judicie de IALA. Li ulterior evenimentes devet justificar mi optimisme.

 

Sra Morris posset usar su fortune subventionante simplicmen Esperanto. To esset su jure de convictet Esperantista. Vice to ella súpera su convictiones e su sentimentes - quo postula un corage tre rari che un fémina - e decide donar su moné a un Tribunale linguistic *neutral* por soluer li problema *scienticmen*, mem si li judicie ea contra su convictiones. Esque on conosse in li historie del inventiones un action in sam témpor tam prudent, tam ínpartial e tam generosi?

 

Que IALA provocat un vez criticas ye li publication del criteries ne esset li culpe de su fundatora, de quel li bon voluntá esset sempre remarcabil, ma ti del functionaries esperantistic, quel, ili, volet imposar *lor* conception limitat.

 

A remarcar que noi ne demandat a IALA li adoption de Occidental vice ti de Esperanto, quo vell har esset vicear un partialitá per un altri. Nor scope esset solmen obtener de ti association que it departe del *lingues natural*, sin egarde al sistemas existent de L.I.

 

In 1945 IALA publica su "General Report", quel marca su voluntá desembarassar se del influentie esperantic, poy li 4 variantes. Li naturalitá esset victoriosi!

 

-84-

 

 

UN FELICI COMBATTIVITÁ!

 

Del látere de IALA on ha reprochat nos nor vehementie, forsan un poc chocant por Angleses, in li defense del naturalitá, a quo yo respondet per li articules 'Noi es agressiv", e 'Pro quo IALA deve esser caut", in queles yo explicat celat cause del tension in nor relationes con ti Association (Cosm., sept. 1938). Hodie posse gratular nos pri "agressivitá" del epoca ! Si, in 1907, li partisanes del naturalitá vell har esset plu unit e plu combattiv, certimen li judicie del Delegation vell har esset tot altri: Un avansa de 30 annus por li lingue international.

 

LI EXTREMISTES DEL INTERNATIONAL NATURAL

 

Ma li vive vell esser tro bell si ti evolution vers li naturalitá vell har evenit sin excesses, Inter li interlinguistes quel noi traet ex lor old conceptiones esperantistic, trova se alcunes quel ha passat de un exageration in un al tri. Pos har dedignat li naturalitá pro amore al sant regularitá, ili nu sacrifica omni regularitá sur li altare del Sant Naturalitá ! 

 

 

Extremistes ha existet in omni movementes, anc in Interlinguistica. On conosse un famosi exemple: Quande Couturat introductet li 

"logica" in li L.I., e constructet su Ido, un Dr. Talmey de New-York, volet superar li logica del logicos. Il publicat in li revúe Mondo un teorie puristic, de quel resultat li sistema ARULO hiperlogic, un bell exemple del absurdititá a quel ducte un ideologie pussat in un di rection unic. 

 

Hodie li naturalitá sembla far tornar li cap a quelc recent (!) convertetes, quel, con un desarmant candore, posi se quam championes del ver progresse, durante que noi figura quam "retardates" ! In ti situation noi simila un poc ti aprentis-sorciero, inmusicat de Lukas, e quel es íncapabil retener li sorcieríes quel il self ha declincat!

 

LI LINGUE-EXPRESS. 

 

Cosm. A, de april 1947, ha publicat un recension de un nov lingue "naturalistic", it es Neo-Latin. Ti ne pleset al autor del lingue, Sr Schild de Basel, pro mi audacie har signalat mancas secun mi vise-punctu. Per lettres privat yo explicat al autor que, quande autores invia lor ovres a un revúe ili accepta li jure de critica; si ili ne consenti ti jure tande ili deve abstener inviar qualcunc exemplare al redactor. To es un lege existent partú in li jurnalisme e yo self devet submisser a it in 

li publication del 20 successiv libres quel yo publicat in francesi pri li pedagogie artistic.

 

Ma Sr. Schild es tre descontent pri mi critica e directe me quelc fleches, in prim per lettres, poy finalmen in su "Buletino" de 2 págines de "Julio-Augusto" 1948, Durante que yo parlat pri su ovre con li tot seriositá quel li temperament facilmen vexabil del yun autores postula, il in contrari asserte jocante que yo considera li supine de Occidental quam li "8-esim marvel del munde" ! Pro que mi contraditor recurre, li prim, al ironie, yo tre voluntarimen va sequer le sur ti terren. Li discussiones 

interlinguistic ne sovente oferta ocasiones subrider, ancor minu rider, e li iniciative

 

- 85 - 

 

 

 

de Sr. S. deprende de me li scrupul anc ironisar.

 

Unesimmen yo fa remarcar que si alquí ha decovrit recentmen un 8-esim marvel in li munde, it es, secun quo apare ex su propri circulares, Sr. Schild self in li vise de su Neo-Latin. Yo ne reprocha le su comprensibil tendresse por su Nov-Nascete. Omni patres ha sempre monstrat li max grand ciecitá pri li qualitás de lor infantes ! In mi long carriere interlinguistic yo devet discusser o polemisar con mult autores de L.I., successivmen con de Beaufront (Li fals patres es ancor li max terribil), con de Saussure, li autor de Nov-Esperanto, con Riedel 3 Scheffers, li autores de Uniti Lanque, con Weisbart, li autor de Medial e Mundi-Latin, etc, Ones monstrat li max astonant íntransigentie in li aplication de lor principies. Deveniente strax nervosi quande on tuchat lor dadá, ili ne admisset que on dúbita excellentie de lor idés, e ili generalmen concludet per ti profetie: un vez, vu va venir a mi sistema ! To es un dulci manie sin importantie ! 

 

Un sol de ti autrens de L. l, restat modest e self-defident, quam li ver scientistes, it es de Wahl. Quande on postulat de il li solution de problemas interlinguistic, il respondet nos: "yo sercha, yo explora, ples atender." Solmen pos 30 annus de labores il ha publicat su lingue, e ancor il adjuntet: "regretabilmen tro tost, nam mi labores ne esset finit.." 

 

Hodie li aferes ha felicimen changeat. Li ultim projecte nascet, Neo-Latin, ha esset conceptet, perfinit, tippat e publicat in circa 12 mensus, e ancor durante li quelc hores in li fine del jorne, nan su autore es employate de buró. 

 

Apu ti recorde, on posse judicar li pigritá de IALA quel besonat 25 annus e un stab de professionales por obtener un lingue quel, naturalmen, ne atinge li superioritá de ti Neo-Latin. 

 

It es ver que Sr. Schild presentat nos su lingue, in comensa, solmen quam "propositiones a IALA". Bon ! Ma pro quo il reprocha nos "far li conspiration del silentie" circum su projecte ? Propositiones a IALA, anc li nostris, ha sempre esset tractat *exter publicitá*, secun li desire self de IALA. Curiosi casu de duplic atitude ! Nu, lass nos studiar argumentes de Sr.S. secun li du vise-punctus: moral e linguistic, in prim li moral. 

 

LI OVREROS DEL POST-ULTIM HORA 

 

On ne deve obliviar que til li ultim annus, Occidental esset criticat de presc omni campes interlinguistic, e ne solmen de IALA, pro *su tro grand naturalitá*. Li Occidentalistes devet defender ti naturalitá *contra li quasi totalité del interlingiustes.* Ancor in 1930 yo self devet subtener un long polemica contra li autor de Nov-Esperanto, prof. René de Saussure, docente in li Universitá de Berne, quel concludet, in li revúe "Interlanguages" de Paris, talmen: 

 

"La sama personon (-n = plurale), kayn forlasis Idu (-u = acusative) pro jia tro subtila logikeco, frue or tarde forlasos Occidental pro jia "natureco", t.e. *pro jia troa sacrifo de la reguleco al la internacieco".

 

-86-

 

 

ínutil adjunter que li altri colaboratores del *neutral* revúe interlinguistic INTERLANGUAGES havet in general li sam opinion pri li naturalitá de Occidental. 

 

In ti epoca de penibil luctes por li defense del naturalitá, u dunc esset Sr. S. ? Il laborat in li Centrale del Universala-Esperanto-Asocio, quam employate salariat, auxiliante barrar li via a ti naturalitá! E tamen, in ti epoca, il conosset bon li existentie de Occidental e li exhaustent efortie de nor litt gruppe !

 

In 1946, possedente... li "General Report" e li Projectes o Variantes de IALA, it ne esset desfacil divinar que li naturalitá esset victoriosi ! E parturir in hasta un projecte personal *naturalissim*, pos que on ha molliat su fingre por saver in quel direction soffla li vente del successe, ne constitue un grand merite. 

 

Li intervention de Sr. S. simila strangimen ti del mosca de La Fontaine in li fabul "Li coche e li mosca".

 

On va nu comprender pro quo, leente li ultim articules de Sr. S. in su "Buletinos", articules in queles ti neofite *da me leciones pri li naturalitá in li L.I.*, e emfasa li facte que su nov projecte, publicat in januar 1947, es sanctionat del variantes de IALA aparit li precedent annu, ... on va dunc comprender pro quo yo esset invadet de un dulci hilaritá.

 

OCCIDENTAL SOL CULPABIL, ESPERANTO SPARNIAT!

 

It sembla nos vermen strangi que Sr. S., constituente se li champion "post-victorie" del naturalitá in omni su circulares, evita agresser Esperanto por reservar su tot "potentie de foy", por parlar quam li strateges, a...Occidental, just li sistema quel simbolisa desde 25 annus, li naturalitá oposit al artificialitá de Esperanto.

 

Sincermen, esque li unesim deve de un ex-functionario esperantistic ne vell esser in prim converter su ex-samideanoj a ti car naturalitá vice querellar su nov coidealistes pri "nuancies" in li aplication del principies naturalistic? Talmen il vell esser mult plu util a nor ideale quam fundante strax un nov partise, quel solmen tende a discrumelar li scol naturalistic, favorisante índirectmen per to li schematistes?

 

Esque forsan on ha rejectet propositiones de amelioration in Occ., proposit de ti descontente? Esque, vidente nor índecrassabil conservatisme, Sr. S., degustat, esset fortiat recurrer a un dissidentie?

 

Just li contrarie es ver: Durante li quelc annus de su membritá a Occidental-Union, Sr. S. ha sempre desaprobat li changes in li lingue, mem tis quel esset regularimen votat e acceptat.

 

DUPATIV CONSILIES

 

Ancor li 15 julí 1945, Sr. S. scrit me un lettre blamant li quelc decisiones fat del Academie Interimari, ante li publication del lexicos german e sved, pro que ti quelc changes "posse nocer li propaganda del lingue Occidental". Il criticat precipue li change de ley e clocca a lege e hora, e protestat contra nor "tro rapid labor", ne savente que li changes, in céteri tre poc numerosi, esset studiat e discusset desde mult annus in li Academie Occ. Yo anc fa remarcar que Sr. S. es li sol membre sviss quel protestat

 

-87-

 

 

 

contra ti changes, e que li sequent annu il adoptet in su Neo-Latin just ti paroles lege e hora.

 

Anc concernent li simplicitá de structura e li regularitá li consilies de Sr. S. esset curiosimen dupativ. In 1941 il scrit me: "Yo constata con crescent plesura que Occidental simplifica se quam sempre yo desirat it." Felicimen, noi ne concedet a ti opinion un grand valore, nam in su ultim circulares, Sr. S. moca li simplicitá "ad ultrancia" de Occidental!

 

Sr. S. ne deve esser astonat que tal íncoherenties de judicas inspirat nos un justificat defidentie.

 

Vi por li moral látere del question. Lass nos vider nu li linguistic látere.

 

LI "NATURALITATE INTEGRALE"

 

Ultim venite in li campe naturalistic, Sr. S. explica nos strax pro quo nor principie del naturalitá es tre mal aplicat in Occ. Il ha inventet li formul "la naturalitate integrale", de quel noi va ínmediatmen studiar li aplication in li lingue self de nor criticante.

 

Li plurale per s? Ma por li Italianes li plurale integralmen natural ne es -s, ma -i. Por li Germanes it es -n. Por li Franceses li naturalitá integral postula finales -aux, e ne als, -oux, e ne ous, pos numerosi paroles, etc. Pro que on ne posse contentar li "naturalitate integrale" de omni popules, o mem solmen romanic, in sam témpor, admissente diferent plurales, Sr. S. es fortiat, quam noi, adopter un *sol* plurale per -s, pruvant per to que, *súper li naturalitá mane un plu potent principie, ti de simplicitá e de regularitá. Quo esset a demonstrar!

 

 

Secun Sr. S, it es Índispensabil adopter mult duplic radicas in li verbes e in li nómines por obtener li ver naturalitá. Li exemple, con quel Sr. S. persecute nos (Eligibilitá), e quel vell pruvar li necessitá adopter du radicas, "eliger e elect", es discusset desde 60 annus, e va esser discusset probabilmen til li consumation del secules, pro que in ti casus li naturalitá ne posse esser obtenet sin un desavantage del simplicitá. Li geometros nomina to: casu-limite. 

 

Sr. S. objecte: 

 

"Mem li anglesi di H "eligibility", dunc on deve departer verbe eliger e adopter li supine ínregulari elect por formar li derivates elect/ion elect/iv, elect/or," etc.

 

To es un solution, ma it ne satisfa li "naturalitate integrale", quam Sr. S. vole far it nos creder, nam tande, por li Angleses, li verbe eliqer ne plu coincide con lor infinitive to elect, e ganiante un plu grand naturalitá con eligibilitate (qual pesant parol!),  ili perdi it con eliqer, quel es mult plu frequent in li vocabularium usual ! Ad ultra german conosse li parol Elektorat, ma ne li verbe eliger. Drolli avantage !

 

Finalmen, esque eliqer es vermen "natural" ? Ples comparar: I. eleggere, F. élire, S. elegir, E. to elect. On constata que por null grand nation, li verbe eliger es tot natural. It vell esser tal por li ancian Ronanos, e ancor relativmen, nam ili scrit eliqere, e pronunciat li dur, quel, per un lege fonetic, transformat se a c dur avan 

 

-88-

 

 

-t. Pro to, elig/ert elect/ion esset quasi regulari in li antiquitá, ma plu hodie.

 

Sam constatation por li al tri verbes de ti serie de 200 verbes ínregulari admisset in Neutral Refomed de 1911, e de quel yo publicat li liste complet in 1930 in li doc. del SAPO. Un exemple: durante que Occ. di suposir, Sr. S. prefere suponer, quam in hispan. 

Ma francesi di supposer, e anglesi to suppose. Ambi lingues ne conosse suponer. Dunc li solution del N-L. es minu natural quam ti de Occ.: Ancor un ínatendet resultate de ti "naturalitate integrale" ! 

 

Logicmen li integral naturalitá es obtenet solmen si on adopte un lingue national sin changear alquó. Ma, in ti casu li 

lingue ne es natural al altri nationes. Dunc li solution del problema de un L.I. es (ínpossibil con li aplication de ti absolut principie.

 

ANCOR UN NOV ABSOLUT PRINCIPIE!

 

Durante que yo scri ti articul, li posta aporta un prospecte de un Iinque international, nominat REFORM. Secun su autor, Sr. Wood, li "ver linguistic colaboration deve esser basat sur un teorie comun, e li sol ver teorie es ti de suficentie".Vi un specie de ti lingue: 

 

"Regular, logical forms es facil to lern. Natural forms es facil to use por persons qui ja conosa li". Por aplicar su principie de *suficentie*, li autor comensa per supresser omni lítteres ínutil, quam li plurale del adjectives (quo es bon), ma anc li final vocales necessi por li eufonie, e il obtene: forms, to script, to parl, etc. 

 

Ci es visibil li erratori resultates de un principie aplicat ciecmen, negligente li *altri* principies. Li naturalitá, li suficentie, li strict regularitá es omnis excellent coses in se self: li erra vell esser aplicar solmen *un* de ili in maniere absolut sin egardar li altris. 

 

Li grand psicolog Binet, de Paris customat dir a su eleves: Omni idé just deveni fals quande on exagera it.

 

LI LINGUES NATURAL MONSTRA LI BON EXEMPLE!

 

Li naturalitá ne es omnicos in un lingue international destinat ne solmen esser comprendet ma anc esser practicat. Li simplicitá del structura es absolut necessi si on vole parlar e scrir ti lingue sin hesitationes, pos un curt studie. On ne posse postular del adeptes li aprension de 200 verbes ínregulari, con li obligation consultar sempre li dictionarium. *Li regularitá in un L.I. es un postulation tam important quam li naturalitá, malgré que mult interlinguistes sembla obliviar to.*

 

Por obtener ti simplicitá de structura, de Wahl renunciat li solution de Rosenberger e preferet adopter un sol radica, li infinitive essent format sur li supine. To permisse derivar *sempre* li derivates international per -ion, -or, -iv, -ura sin alcun exception del infinitive per -er: discuss/ion. admiss/ion, select/iv, etc. Ti procede es justificat del exemple del lingue anglesi, li max expandet del national lingues, nam it have verbes quam to compress (e ne comprim), to correct, to corrupt, to construct.

 

Anc francesi composi infinitives sur li supine latin, por ex, respect/er, collect/er, quande li infinitives latin es in realitá respicere, colliqere, etc, 

 

- 89 - 

 

 

It sembla dunc tre logic que in un L.I., quel deve esser tam simplic quam possibil, on adopte li exemple dat del lingue natural max evoluet. Ma, contra ti solution "infantinmen facil", eleva se alcun apóstoles del "integral naturalitá", de quel li purisme naturalistic sembla vermen curiosi quande on save que ante curt témpor ili esset svimmant con conviction in li artificialitá de Esperanto c de Ido, e oposit se al naturalitá de Occ. On save que nequí es plu íntransigent quam un neofite. Pos har preferet li absolut regularitá al naturalitá ili nu lansa se in un altri absolutisme e refusa faruchimen omni regularitá quel diminue per un sol líttere li naturalitá, e ancor li naturalitá specialmen del lingues sud-romanic. 

 

DROLLI OBJECTION CONTRA LI UNIC RADICA VERBAL 

 

Li scientic objectiones, quel Sr. S, oposi al infinitives supinic de Occidental resiste un sol minute a un objectiv examination. Il di nos, por exemple, que un Germano hant aprendet Occ. va esser tentat "dir in su lingue maternal : reduktieren, koruptieren, insertieren, vice reduzieren, korrumpieren, inserieren ! Retornante ti argument, on deducte que li adoption del formes verbal de Sr. reducer, corumper, finger, absolver, etc, va similmen incitar Franceses dir reducer, coromper, etc, vice réduire, corrompre, etc!

 

Si it vell exister alquo ver in ti objection de Sr. S., omni Esperantistes francesi vell nu errar scriente lor lingue national, e vell dir: je redacte, nous conduquons!, pro li influentie de Esperanto, quel di: redakti. konduki, etc. 

 

Yo constata que Sr. S. adopte li verbe infectar, quande german di infizieren, secun latin inficere. Dunc omni Germanes, quel va aprender N-L, va errar in lor lingue e dir infektieren!, si it existe un atom de veritá in li rasonament de Sr. S. 

 

LI PLURALE DEL E DEL ARTICULES

 

Vi quelc frases prendet in hasarde in li modellic textus de Neo-Latin: 

 

"Las regiones max planas del paise.... Losgrandes aglomeraciones urbanas in las quales se concentran miliones.... Quatro de lor undeci etabliscimentos max importantes de Suissia dedicatos a questas operaciones han loro casascentrales in Basilea..."

 

Nu ! Yo peti vos leer ti frases vocosimen, sin escamotar li finales, e poy leer li sequent traduction in Occ. 

 

"Li regiones max plani del paise.... Li grand aglomerationes urban in quel se concentra milliones... Quar del deci-un etablissementes max important de Svissia, dedicat a ti operationes, have lor firmas central in Basel."

 

Vu constata que li numerosi *s* efecte quam frenes e que li letura del traduction in Occ. es quam un aleviation, un *liberation* de ti tedant e pesant finales, sin contar li gania de témpor e de papere... In curt, Occ. apare quam un Neo-Latin simplificat, o, si vu prefere, N-L apare quam un Occ. plu complicat ! Vermen it ne vale li pena changear. 

 

In Esperanto li final *j* obligatori del adjectives havet alminu li avantage esser "mollat", quo fat plu suportabil su repetition. In plu, li articul in Esp/o resta ínvariabil... Sr.S. repeti pos de Wahl li que L.I. deve esser un "ovre de arte". Sin dúbita!

 

-90-

 

 

Chascun autor de lingue es persuadet que il ha parturit un "ovre de arte". Li desfacilitá es convicter li altres pri ti evenient.

 

 

 

Li ínvariabilitá del articul e del adjective in génere e in númere es un tam grand avantage practic e estetic in un L.l. que presc omni projectes, naturalistic, ha adoptet it. Li Latino sine flexione, tam plesent per su aspecte, anc li just aparit Proyecte, Paul Mitrovich, de Sarajevo, es ancor plu lontan, e supresse mem li -s final in nómines quande li sense indica ja un plurale. Inter ti du solutiones extrem, plurale partú, e supression del plurale, li solution medial, ti de Ido e Occidental, es certimen li max sensat, e pro to IALA adoptet it in su quar variantes.

 

Anc in anglesi li plurale del articul e del adjective ne existe. It es desfacil imaginar que centenes de milliones de homes, quel dispensa se de ti genant e ínutil plurale, va submisser se a it in un L.I. por satisfar li principie del "integral naturalitá" e li sense artistic de Sr.S.. Ne plu quam por li acusative obligatori de Zamenhof! 

 

LI GÉNERE GRAMMATICAL

 

Li génere grammatical es un altri complication adoptet de Sr. S. por satisfar su conception del naturalitá.

 

Li continui distintiones inter li masculin e li feminin por li *coses* sin sexu constitue un altri complication por li enorm majorité del usatores del L.I. Omni popules ne romanic va dever aprender ne solmen li paroles, ma anc lor génere. Franceses save que un del grand desfacilitás por li extranes aprendent francesi es memorar ti génere grammatical. E quo sempre fa rider li auditores es tal erras: "Vous voyez *le* lune", "j'ai oublié *ma* parapluie".

 

It es ver que Sr. S. prova formular quelc regules, ma il adjunte: Li exceptiones es indicat in li vocabularium. Pri ti punctu on posse dir que anglesi es plu facil, nam in it existe un sol génere.

 

E pro quo ti complicationes imposat a omnes? Pro egarde al sud-romanic popules. Ma esque ti popules ne es ja sat avantageat in un L.I. naturalistic? E esque vermen ili besona ti regules grammatical por evitar que lor sense estetic mey ne esser chocat? To es un question a aclarar.

 

LI NATURALITÁ GERMANIC

 

On asserte hodie que li ver naturalitá postula que on elimina del L.I. omni paroles ne romanic. Li adoption in Occ. de paroles quam sam, it, old, etc., vell esser erras!

 

Yo memora ancor li penibil lucte quel yo devet subtener ante ne long, in 1930, contra du partisanes del *naturalitá*, Sres Riedel e Scheffers, quel volet ducter ti naturalitá just in li direction contrari, it es vers li anglesi-german (Vide Interlanguages, 1931, p. 499). A Occ. ili oposit lor Uniti Langue, de quel vi un specimen:

 

"Mit help of de folloing neu wordes bekomm..."

 

Ne un sol parol romanic! E támen li lingue esset, por li popules germano-anglesi, tam *naturalistic* quam hodie N-L por li sud-romanes.

 

Desfacil a mantener in li bon direction, ti nave del L.I.!

 

-91-

 

 

NÓMINES CON DUPLIC RADICAS

 

In su ultim circulare, Sr. S. benevole explicar me li casu del circa 20 paroles international con duplic radicas; li unesim radica es dit *abreviat*, li altri, usat in li derivates, es li forme plen. Occ. acceptat ti duplic forme solmen in tre rari casus, u it es ínpossibil acter altrimen, Sr. S. vole extender ti permission a mult altris. Naturalmen existe ta null impediment. Li sol desfacilitá jace in li quasi ínpossibilitá contentar Sr. S. sin descontentar Sr. Jakob, quel denunciat, on ne ha obliviat it, quam ínpardonabil pecca de Occ. su duplic radica hom e homan/ité, in su lible "A planned language". Ples concordar, Seniores, ples concordar, e noi va sequer vos!

 

LI LINGUE INTERNATIONAL ANC DEVE ESSER PARLAT

 

Sr. Schild reprocha ancor a Occ. su finale -er in li casus u hispan have -ar, e il pretende mem que tal verbes "es plu natural in Ido quam in Occ. (redacter, junter, capter, rapter, durante que Ido, quam hispan di: redaktar, juntar, kaptar, raptar).

 

Ti argumentation es strangimen simil a ti de Sr Jakok quel es un mastro in li arte emfasar un tre litt ínconvenientie por detornar li atention del letor pri li avantages 100 vezes plu important: Ido vermen rejunte hispan per su finale -ar in *ti* verbes, ma poy it invente un serie de derivates: redakt/ero, redakt/o, junt/o, kapto, kaptero, etc., queles devia del naturalitá mult plu quam li infinitive de Occ!

 

It es evident que in chascun solution it existe avantages e desavantages. Ma, pro que ili es tre ínegal, on deve ponderar les e selecter li max bon solution, ti quel es li max util al max multes, e ne serchar escamotar en grand avantage pro un litt ínconvenientie. Si al Hispanes apare desirabil, e ancor to ne es cert, retrovar *integralmen* lor finales verbal in li L.I., it sembla nos que ti desire have null importante apu li facte que li finale in -er permisse constituer un sistema de derivation admirabilmen simplic por *omni altri popules*, nam in Occ. omni verbes in -er da *sempre* e sin exception derivates in -ion, -or, -iv, -ura, quo constitue in practica un avantage ínegalabil, ne trovabil in li sistema nominant se *integralmen naturalistic*. To va esser comprendet de nor criticantes quande ili va comensar *usar* lor lingue, e ne solmen leer it.

 

Li L.I. ne es solmen destinat esser leet e audit ma anc esser scrit e parlat. Altrimen dit su usation va esser ne solmen passiv, ma anc *activ*. E por ti usation activ, li simplicitá de structura es un necessitá. Si li naturalitá integral fa plesura a cert popules del Sud-Europa, li regularitá e simplicitá *profita a omni altri nationes*, quel es li aplastant majorité.

 

Li problema del L.I. ne jace solmen in li naturalitá, ma it es duplic: naturalitá combinat con li regularitá. De Wahl hat ja remarcat li enorm importantie de ti regularitá: "Til nu, il dit, de omni proposit usat international lingues, li max grand successe havet ti lingues quel possedet un clar, precis e regulari structura; to es Volapük, Esperanto, Ido."   Ric Berger

 

-92-

 

 

 

ANCOR LI CIRCUMFLEXATES

 

Sr. Kubacki, li american pastor quel levat li flagga del revolte contra li circumflexat lítteres (vide Cosm., januar 1948), publica in un nov circulare li resultates de su inqueste pri un reforme del alfabete de Esperanto. Il recivet 900 responses de Esperantistes: 400 desira un ínmediat supression de ti lítteres, 300 consenti "in principie", ma consilia atender til quande Esp/o va esser acceptat del homanité. E solmen 200 "samideanoj" es oposit a qualcunc reforme. Contra ti ultimes erecte se Sr. Kubacki per ti interessant argumentes:

 

"Alcunes del opositores defende li talmen nominat Zamenhofan "íntangibilitá". To es risibilissim. Ili ciecmen e sin reflexion seque "La Majstron" quam si il vell esser quasi un demí-deo sin erra. Quo noi vell dir si li fratre Wright vell har postulat li íntangibilitá de lor original volant machine? Ili (= li partisanes de Esperanto íntangibil) save bon que ili ne posse contradir nor argumentes; pro to ili...insulta e menacia que ili va excomunicar nos ex lor societés."

 

E Sr. Kubocki adjunte quelc nov informationes:

 

"Pos li international esperantic reunion in Washington, in 1910, Edmong Privat ferventmen efortiat interessar li chefes de quelc universitás e altri scoles. Il nequande successat pro ti desfacil lítteres circumflexat." ... "On di que li famosi fabricante Ford provat usar Esperanto por su universal corespondentie... ma il bentost cessat quande il experit que ti lítteres es presc ínprintabil. Lu sam evenit con du altri grand fabricas".

 

Sr. Kubacki fini su apelle per previder quel li "obstination" del Esperantistes contra omni reformes va "causar li morte de lor lingue. Il declara que "Esperanto nequande va esser acceptat con su hodial forme... It es in plu grand dangere quam antey perdir su chances devenir *li* mund-lingue, precismen pro li desfacilitá de ti absurd e non-necessi circumflexat lítteres. Quelc altri lingues (alusion a Occ. ?) have melior chances, nam ili ne have les. Ili posse esser tippat e printar partú de omnes, mem in li max litt printerías..."

 

Personalmen yo simpatisa con Sr. Kubacki. Yo memora que, in 1913, strax pos har studiat Esperanto, yo comensat propagar it in li presse, con specimenes. Ma, oh vé!, ti maledit circumflexat lítteres, íntrovabil in li printerías ,devenit un ver cochemare; e, pos quelc provas desesperat, yo devet renunciar ti interprense: Nequo a far con un tal stupid impediment quel, in céteri, hat esset aconosset de Zamenhof self in un lettre quel il scrit a su amico Dr. Javal in 1904, e quel yo have sub mi ocules. Yo extrae de ti lettre li sequent lineas: "Viaj rimarkoj pri la alfabeto esperanta estas tute ĝustaj. Li literoj akcentitaj estas tre neoportunaj kaj mi estus tre kontenta, se ili ne ekzistus".

 

Ric Berger.

--------

 

COSMOGLOTTA: Redaction e administration: Institute Occidental, Cheseaux s/ Lausanne

Chef-Redactor: Ric Berger, prof., Morges (Svissia). Svissia

Editor responsabil: Fred Lagnel, Cheseaux s/ Lausanne, Svissia

 

-93-

 

 

ANCOR LI REGUL de WAHL

 

"Li famosi regul de Wahl ne es altri cose quam li aplication de regules derivat, conosset in linguistica desde long témpor ante EW. Vide Schola et Vita, Jan.-marte 1931".

 

To es un ja old historie pri quel noi petit precisiones a E. de Wahl self ante 10 annus. Li response de ti-ci esset publicat in Cosm. de marte 1944. Ma, pro que on recomensa hodie citar ti assertiones de Schola et Vita, noi examinat atentivmen li cadernes precitat, in queles noi trovat li pretendet pruva, signat Henk ByIsma de Utrecht, talmen redactet in Latino sine flexione: 

 

"Etiam "Regul de Wahl" non es sue "decovrition", sicut Occ. vol presentar id. Jam circa 1890 ce regules es publicat in un form plu scientic quam per de Wahl. (Publication de iste regules va sequer) (Base de ce regules es indicat in Schola et Vita 1929, p. 242, 243 e 244".

 

Dunc null mention de autor, de publication o de loc. On resta in lu vag. Desirante tamen persequer nor investigationes noi reportat nos al págines indicat del colection de 1929. Ili *constitue*, in facte un prova desintricar li nodes del gramatica latin, ma ti prova flue del plum de Sr Bylsma, in li annu 1931, e li regul de Wahl data in 1911! Precisiones pri un anteriori formulation de ti regul brillia sempre per lor absentie in li prosa de H. Bylsma. Ad-ultra noi ne retrovat "In seque" li promesset publication de ti pretendet regules de 1890. Ti evanescementes de pruvas successiv es vermen decorageant! In revancha Sr. ByIsma asserte que "Occidental ha aplicat alcun regules (formulat 

de il self) por li formation de paroles, ma ne ha comprendet que in un lingue natural ti regules es fundat sur li fonetica e ne es arbitrari".

 

Esque on deve far memorar, un vez in plu, que un lingue international ne es destinat a docer li fonetica latin al popul, ma constituer simplicmen un medie *practic* por facilitar li relationes inter li nationes. Tande it es completmen ínutil voler justificar li fonetica latin, scientie quel interessa solmen quelc specialistes. On ne deve confuser du scienties de queles li scopes es nettimen diferent. Tis, quel vole conosser li leges de ti fonetica posse sempre consultar un libre tractant li question, ma incombrar nor grammaticas de L.I. destinat al popul per ti regules fonetic *tre complicat*, vell esser li bon medie repulser completmen li adeptes. Li ínmortal merite de Wahl es precismen har condensat in tri curt regules li derivation del paroles international sur queles es fundat un L.I. Li reste ne have grand importantie por *nor* scope.

 

Omni latinistes save tre bon que li semblant ínregularitás del derivation latin es in realitá basat sur leges fonetic. In ti leges it vell esser facil prender to, quo es util por explicar al profanes li rasones del regules de Wahl. Pro quo, por exemple, li adjuntion de t al radica verbal ante -ion, 

-or, etc, e ne ante -ment ? Un yun scolero vell trovar it sin professor: Pro que li finales sonori es conservat in li derivates it es necessi intercalar un consonante de ligation, sin quel on vell haver un desagreabil hiatu: decora/ion, decora/or, decora/iv, ma ti -t- es naturalmen ínutil in funda/ment, por exemple. 

 

Ric Berger

 

-94-

 

 

LI LUDE DE DOMINÓ

 

Esque vu questionat vos, quande vu lude li dominós, quant diferent manieres it vell esser possibil gruppar li 28 ossettes del lude, obediente naturalmen li regul del lude e ne juxtaposiente les in hasarde? Vi li calcul quel yo fat por vos: yo trova quam resultate li sequent númere, composit de 13 ciffres, e quel es:

 

7.969.229.931.520, li ciffre 7 expressent trilliones.

 

Dunc du lusores, suposit ínmortal, vell posser, sin far du vezes li sam lude, luder durante 90 milliones de annus, admissente que ili fa 10 ludes in un hor, 240 per die e 87600 in un annu.

 

(Grand image)

 

Ti dessine contene 20 erras, queles noi invita nor letores decovrir til li ultim ante controlar les in li liste del sequent págine.

 

-95-

 

ERRAS DE DESSINE 

 

Solution del precedent págine. 

 

1/ Li agullies del horloge have li sam longore. Si un de ili es inter I e II horas, li altri esser sur XII. - IX deve esser exactimen vis a vis III.

 

2/ Li annu 1934 ne esset bissextil. 

 

3/ Li fenestres ne aperte se vers exter - Li levul fenestre descende plu bass quam li apertura. - Lor elargation inferiori, destinat alontanar li pluvie, es sempre sur li exteriori facie. - Al croc ne coresponde un scruve sur li altri fenestre. - Li vitres del dextri fenestre deve esser anc transparent. - Li fuma del nave have li direction contrari a ti del camine: li vente ne soffla vers du directiones oposit. Li árbores ne es foliat in februar. 

 

4/ On ne incatena, vice papagayes, un anate con long bec plat, e palmat pedes. 

 

5/ Li aqua del boccale ne es horizontal.- Li bocca del garson es dessinat sur li guancie. - Li pollice del levul manu del garson es mal plazzat. - It manca li dextri pede del table. - Li tranchant borde del cisores es ad-éxter. - Un sol extremitá del fil del pelote deve esser líber. - Li revúe have 4 o 8 folies, ma ne 6. - Li titul del revúe deve esser sur li dextri látere. 

Ex: "Notre Journal", Lausanne (Svissia) 

------------

 

AMERICAN HUMOR

 

Li libre "The Treasury of Modern Humor" contene un númere de definitiones de quel noi da ci quelc exemples: 

 

Ásino fatui: un mann, de quel li opiniones difere de li nostris. 

 

Automobile: un grand moral fortie, quel ha fat desaparir li furte de cavalles. 

 

Bank: un institute, quel con joya presta te moné, si tu posse pruvar que tu ne besona it.

 

Banquette: on manja to, quo on ne desira ante que on parla pri coses, quel on ne comprende, a homes quel ne desira escutar vos. 

 

Bridge: apu li amore li max difuset sport de chambre. 

 

Cortesar: un mann perseque un fémina til que ella ha atrappat le. 

 

Econom national: un mann quel projecte far alquó per li moné del altres. 

 

Humorist professional: un mann quel have un bon memorie e quel espera que li altris ne have un tal. 

 

Instructor: un mann quel jura que il prefere suffrer fame quam instructer, e quel poy fa ambi. 

 

Motorciclist : hom, quel vole pervenir tan rapidmen in un altri país que il perveni sovente mem in un altri munde. 

 

Pace: un témpor in quel it ne es tui sacri deventie creder omni oficial mentie. 

 

Patriot: un mann quel es aflictet pro que il have solmen un revenú quel il posse dar al state. 

 

Psicologie: un scientie quel doce nos, pri li hom, coses quel chascun save, per un lingue quel nequí comprende. 

 

Trad. Kurt Feder, Germania.

 

-96-

oe eoei
aoe oei

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.