Cosmoglotta B 029 (dec 1941)


OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

 

 

Redaction e Administration :

 

 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

 

 

Serie B, poligrafat. Decembre 1941 - Nró 27 (4)

 

 

 

----------

 

 

 

QUO ES CORRECT OCCIDENTAL ?

 

 

 

Ti titul es inspirat de un excellent e interessantissim contribution quel nor devoet coidealist William Gilbert misset al redaction de Cosmoglotta pri li question del "problemas a soluer". Ti contribution quel noi pro su amplore regretabilmen ne posse inserter integralmen in Cosmoglotta monstra un tal gradu de observation a de san rason que yo ne vole comensar li discussion ante expresser a su autor mi max calid mersí pro li plesur quel dat me li letura de su lettre.

 

 

 

In curt, li tese de sr. Gilbert consiste in li constatation que in mani punctus it existe ancor cert libertás de expression queles embarassa li novicio e que it es do li tache del colaboratores de Cosmoglotta, "presentar al letores li max modellic lingue, evitante precipue usar diferent formes (in stil e ortografie)".

 

 

 

Li constatation es tre just, ma li factes criticat have un causa real e facilmen explicabil. Occidental ne es, quam Espo e Ido, un ludette quel di automaticmen "papa" e "mamá" secun li mecanic leges de su construction: in li structura morfologic interveni anc factores lingue-psichologic queles ne es codificabil per autoritativ ukas. It es li grandissim merite de nor maestre que il ne ha ferocimen imposit su volentie in li max micri detalies quam to es li casu in Espo: il ha mem dat plu mult libertá in li usation de su lingue quam to esset agreabil a mani de su adeptes. Ma per ti

 

 

 

-25-

 

 

 

liberalitá il ha servit nor movement, creante li possibilitá de un constant amelioration del lingue sur li base de practic experienties. In se self, li libertá ya ne es un calamitá; in contrari it es un factor de facilitá in li aprension. To quo embarassa cert novicios anc ne es ti libertá self, ma unicmen li facte que que quelcvez ili ne save in quel precis punctus it existe realmen libertá e ú ne. Ma anc ci li solution es proxim. Li observationes presentat de sr. Gilbert ha esset fat ja desde quelc témpor de altri láter e ili ha ductet li Academie de Occidental a far un labor de standardisation de quel li scope esset precismen diminuer li casus de possibil hesitation in li practic usation del lingue. Regretabilmen ti labor esset interruptet per li guerre, ma un cert númer de punctus ha posset esser clarificat, quam céterimen un grand passu vers unification ja ha esset fat per li quasi oficialisation del scrition fonetic. Adplu on ha fat un selection definitiv inter cert paralel-formes indicat quam egalmen admissibil in nor vocabulariums. Noi va dar un liste de ti formes novmen selectet in nor proxim numeró.

 

 

 

Yo va nu passar al practic láter del question, respondente a quelc del questiones linguistic contenet in li lettre de nor simpatic coidealist :

 

 

 

1) "Pro quo li duplic negation ? It es recomendat in "Spiritu de Occidental", ma quasi nequande usat, ni in Cosmoglotta, ni mem in "Spiritu de Occidental" (quo pruva su ínpopularitá). Noi usa li duplic negation in mi matrin lingue, tamen yo prefere li simplicitá de anglés: "I never saw him" (yo nequande videt le). Probabilmen it es un afere de gusta, ma in ti casu on deve selecter lu max simplic."

 

 

 

Response: To es exactmen mi opinion. On nequande ha successat justificar li duplic negation

 

-26- 

 

per argumentes vermen convictibil e probabilmen on anc ha pro to solmen permisset, ma ne imposit un maniere de expression quel anc yo considera quam ínutil complication. On es presc sempre cert ne errar quande on seque li metode plu simplic e pro to anc yo sempre usa li simplic negation.

 

 

 

2) "Li pronunciation de y vocalic quam u francés ne sembla me acceptabil. Li son u francés ne es util in li L.I. e in omni casu li son i es mult plu international e natural por y vocalic."

 

 

 

Response: Yo ea mem plu lontan quam sr. Gilbert e yo ne solmen pronuncia, ma anc scri i in omni casus u li modern ortografie italian e hispan da nos li bon exemple. It es a remarcar que on ha de sempre permisset li pronunciation de y quam i e si, pro li utilitá de un distintion che quelc scientic paroles, on ancor admisse li pronunciation de y quam u francés, it tamen existe nu un clar tendentie, reverser li regul, i.e. dar li pronunciation de y quam i quam standard-regul e admisser, ma ne plu recomendar, li pronunciation quam ü german.

 

 

 

3) On vell dever facilisar li pronunciation del consonantic gruppe "sc" e oficialisar li pronunciation "ss" in paroles quam "scientist, evanescer, crescer, et. (pron. sientist, evanesser, cresser).

 

 

 

Response: Li pronunciation de sc quam ss es certmen plu facil por franceses, e si ili pronuncia anc talmen in Occidental, to ne va nocer li comprensibilitá. Ma yo ne pensa que it vell esser recomendabil introducter un special exception in li grammatica pro un fenomen fonetic quel e un poc plu desfacil por franceses, ma totmen ne gena li altri usatores de Occidental. Noi ne vell in ti casu dever far plu mult concessiones ancor al angleses queles have un maniere de pronunciation tot particulari

 

 

 

-27-

 

 

 

e creant plu mult desfacilitás in li aprension de romanic lingues, quam li criticat sc por francéses. To vale - mutatis mutandis - anc por altri lingues. A. Matejka.

 

 

 

(A sequer in li proxim numeró)

 

 

 

----------

 

 

 

CURIOSITAS MATEMATICAL

 

 

 

Du amicos promena in un public jardin de Vevey. Li uno paria contra li altro que il vell pedear al castell de Chillon e retrovenir ante que ti-ci vell har recoliet e retroaportat li un pos li altri, in un corb plazzat al loc de depart, 100 lápides plazzat in rect linea ye 2 metres de distantie li unes del altres.

 

 

 

Esque il va ganiar li pari ? Yes, nam: 

 

 

 

Por recolier li lápides, li via a percurrer es:

 

 

 

4 + 12 + 12 + ...... metres.

 

 

 

To es li summa del termines (membres) de un progression aritmetic de quel li diferentie es 4 e quel have 99 termines. Li termine extrem es : 4 + (98 * 4) = 396. Li summa del termines es :

 

 

 

(4 + 396) 99 / 2 = 200 x 99 = 19'800 m.

 

 

 

 

 

 

 

Or, li distantie de Vevey al castell de Chillon es aproximativmen 9 kilometres quo fa 18 km. por li eada e retrovenida.

 

 

 

----------

 

 

 

Un nenufar quel duplica su grandore omni dies posse covrir li superficie de un stagne in un mensu. Quant témpor vell besonar du nenufares?

 

 

 

Ye li duesim die, li unesim nenufar ha duplicat su grandore. Desde ti moment, li progression es li sam quam si it vell exister du nenufares. Du nenufares va do besonar un mensu minus un die por covrir li stagne.

 

 

 

- 28 -

 

 

 

QUO VU SAVE PRI VOR HORLOGE ?

 

 

 

Omni horloges de bon qualitá es providet de un cert númer de petres queles es usat in omni partes (balansuore, ancre, pivotes del rotes, etc.) particularimen exposit a frictiones. On usa por ti scope preferibilmen li rubin artificial o sintetic, anc nominat "scientic", pro su qualitás de duritá e laborabilitá. It es li position del petres quel fixa li position del mobiles; li precision del infixation (quel ea quam ja dit til li 4/100-ésim de mm.) es pro to de maximal importantie. Li petres contene un litt reservuore de oleo, nam quam on save - o forsan anc ne save - li mobiles deve esser oleat por garantir un bon functionament. It existe oleos special por li mecanismes de horloges; ili deve satisfar a divers conditiones particulari e ili es li resultate de long e laborosi explorationes in li laboratorias. It es un supersticie evaluar li qualitá de un horloge solmen secun li númer del petres; in facte un precis interfunctionament del partes cuidosimen fabricat es adminim tam important. Naturalmen un cert númer de petres es necessi por un horloge seriosi. In li bon qualitás current ti númer es 15, durant que li minimum necessi posse esser fixat a 7. Naturalmen it existe anc mecanismes con plu mult (til 23) petres; ma on posse dir que por li bon horloge de omnidial usa to quo superpassa 15 have sovente un valore plu decorativ quam real.

 

 

 

Li fabrication del modern horloge es caracterisat per un extrem divisibilitá del labor. Durant que in li comensa, li horlogero fabricat self omni partes del horloge, it ne existe hodie un sol fabrica quel producte omni partes in su propri atelieres. Mem tis queles fabrica lor propri "carpentes" (F ébauche, G rohwerk) prefere sovente comprar cert partes che furnitores specialisat. On posse do distinter ho-

 

 

 

-29-

 

 

 

die du gruppes de productores: 1) tis queles realmen fabrica self li cardinal partes del mecanisme, precipue li "ébauches" e 2) tis queles contenta se per comprar li ébauche e omni altri partes del horloge che li specialistes e ocupa se solmen pri li montage del mecanisme. Li fabrication del "ébauches" exige machines e utensiles extremmen custosi. Li creation de un nov "calibre" (grandore) de horloge custa circa Fr. 50'000.-- sviss o plu mult e un grand production es necessi por amortisar un tal capitale investit in studies tecnic e fabrication del necessi utensiles. Pro to solmen grand fabricas posse payar se li luxu haver su propri "calibres". Li grand specialisation in li production del divers horloge-partes ha fortmen contribuet al grand progresses fat in li fabrication e de altri láter it ha ductet a ti "interchangeabilitá" del horloge-partes quel ne solmen afacila grandmen li labor de reparaturas, ma anc ha remarcabilmen abassat li precie de custa del product finit. Por ilustrar li importantie de ti specialisation it sufice saver que por li fabrication de un horloge es necessi circa 1350 labor-processes.

 

 

 

It existe in Svissia ancor 7 scoles special por horlogeros. Por devenir tecnico o horlogero "complet", familiarisat anc con li fabrication de tal nominat "horloges complicat" (cronografos, horloges de repetition, etc.) quin annus de studies es necessi. Li materies a aprender durant ti quin annus es: algebra, geometrie, fisica, chemie, trigonometrie, geometrie descriptiv, geometrie analitic, mecanica, electricitá, contabilitá, mecanica industrial, tecnologie general, tecnologie horlogeri, teorie horlogeri, horlogeríe electric, astronomie, dessin tecnic e construction horlogeri e mecanic.

 

 

 

-30-

 

 

 

On save que li sviss horloge-industrie es concentrat in li regiones del Jura. Li centre es li canton Neuchâtel con li metropole La Chaux-de-Fonds - Le Locle e li Jura bernes. Apu ti region noi have ancor quam secundari, ma anc tre important centres de production : Baselland, Solothurn, Seeland, Vallée de Joux (Vaud) e Genève. On posse mem til un cert gradu determinar li qualitá de un horloge secun su loc de provenientie: horloges de max bon qualitá veni de Genève e del Vallée de Joux, de tre bon e medial qualitá del Jura neuchâteles e bernes e de Bienne, durant que li productes a modic precie es fabricat in li cantones de Solothurn e Baselland. It existe naturalmen exceptiones in li du senses, ma quam indicatione general li classification dat in supra es tre convenent.

 

 

 

Yo vell posser dar ancor un grand númer de informationes interessantissim pri ti bell industrie quel ha portat li fama de Svissia in omni landes del terra, ma yo vole contentar me de ti poc e tre íncomplet excerptes, por dar al letores adminim un general idé de ti branche de activitá industrial. A. Matejka.

 

 

 

---------

 

 

 

COMUNICATIONES.

 

 

 

Propaganda de Occidental. Noi ha recivet interessant suggestiones de Dr. H. Nidecker e de sr. Kurt Hamburger.

 

 

 

Qualmen studiar Occidental. Sres Kurt Hamburger, Major Tanner e W. Gilbert hat inviat nos contributiones quam response a nor inqueste. Noi mersia les max sincermen pro lor interesse a nor lingue. Noi espera que altri coidealistes, queles ha certmen fat experimentes in ti dominia va ancor comunicar nos lor remarcas.

 

 

 

OCCIDENTAL-UNION. Noi memora a nor membres que li ultim termine por li invia de lor cedules

 

 

 

-31-

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (29.11.41)

 

 

 

H. Björkman, Fr. 2.-; A. Erhard, fr. 3.--; H. Leuthold, Fr. 10.--; M. Edwardsson, Fr. 5.--; J. Denzler, fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 5.--;  E. Kündig, fr. 1.--; A. Matejka. fr. 5.--; Kurt Hamburger, Fr. 1.50; G. Ahlstrand, fr. 5.--; Anonym, Fr. 2.--; E.A. Landén, fr. 5.--; A. Lindström, fr. 10.--; prof. C.W.v. Sydow, fr. 5.--; Apot. A. Haldin, fr. 2.--; F. Lagnel, Fr. 5.--; Aug. Dalhem, Fr. 5.--; N. Stålberg, fr. 3.--; Dr. F. Haas, Fr. 5.--

 

 

 

 

 

 

 

SCOED : L. Klaesi, 5 partes; K. Hamburger, 2 partes; F. Lagnel, 2 partes.

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

 

 

----------

 

 

 

COMUNICATIONES (vide págine 31)

 

 

 

 

 

 

 

de votationes es li 31.12.41, to es lor arriva a Chapelle. Pro que multes, pro li trublat circumstanties, have poc li ocasion contacter con nos, noi espera adminim recivet de les ti signe de vive.

 

 

 

AD OMNI LETORES. Mersí a lor generositá e a lor comprension, noi have li joya informar letores que li aparition de nor revúe es securat por li proxim mensus in li edition B. Noi anc espera augmentar li númer del pagines til 12 desde li proxim numeró, januar 1942. Pro li injoyant resultate, noi decidet ne fixar li abonnament por 1942. Noi va continuar adjunter un buletin de payament a nor postchec-conto in chascun numeró e chascun letor va posser inviar liber contributiones quande to convene le e secun su possibilitá e generositá. To va permisser nos atinger coidealistes queles posse reciver nor revúe, ma ne inviar moné. To es ver solidaritá, quel chascun va certmen aprobar.

 

 

 

-32-