| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 035 (jun 1942)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. Tel. 9 56 56 Junio 1942 - Nró 35 (6)

 

----------

 

LI FONETICA DE OCCIDENTAL

 

Yo ancor memora un tre vivaci discussion quel yo havet ante quelc annus in Lausanne con sra. Posthuma

 

pri li fonetica de Occidental. Mi interlocutora expresset su indignation pri li notori ínsuficentie de nor

 

gramaticas in queles ella vanmen serchat un clar e precis indication pri li pronunciation cludet o apert del

 

vocales e e o. Li discussion havet un epic caractere, pro que malgré li respect debit a un dama, yo persistet

 

obstinatmen in li defense del autores de nor gramaticas, expressente quam mi opinion que ti problema ne

 

have li minim importantie. Ma li obstination de sra. P. esset egal al mei e noi diseat sin har convictet

 

unaltru.

 

Depoy ti question ha plurivez revenit in discussion e it es forsan ne ínutil consacrar quelc linear a it in nor

 

revue.

 

On posse considerar li afere de divers vis-punctus, ma omni propositiones de solution gira circum li

 

central question: "Esque un precision maximal in li fixation del pronunciation de Occidental es possibil e

 

mem desirabil ?"

 

It es íncontestabil que li cuidosi studie del fonetica lude un rol enorm in li aprension

 

----------

 

Devenir membre del

 

SCOED

 

es

 

un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement.

 

Parte social Fr. 20.-- sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

 

SCOED - CHAPELLE (Vd)

 

-61-

 

de lingues extran. Chascun lingue have su propri leges fonetic e it es necessi respectar les si on have li

 

pretension parlar corectmen. Quam standard-pronunciation on considera in chascun lingue ti del educat

 

e instructet strates del population, ma ne un determinat dialect landal quel on artificialmen eleva al rang

 

de un modell a imitar. In su "Grammar of spoken English", (ples vider li cap-articul del proxim numeró de

 

Cosmoglotta B), li eminent linguist Harold Palmer demonstra luminosimen que tal "standard- o

 

superdialectes" ne existe e nequande ha existet. Malgré to li crede a un genuin standard-german

 

"Hannoverés", un modellic italian "Toscanin" e un ínsuperabil francés "Parisan" ancor es tre expandet. Yo

 

discusset unvez pri ti question con nor amico Littlewood, aludente li facte que secun li general opinion, li

 

max bon hollandés es parlat in Haarlem. Sr. L. resoluet li question per ti espritosi remarca: "Yes, li

 

Haarlemeses parla in facte li max bon hollandés, adminim quande ili pronuncia it talmen que on ne

 

remarca que ili es de Haarlem !"

 

Or, malgré li certmen existent e ínevitabil diferenties dialectic queles caracterisa li standard pronunciation del instructet strates del divers popules, it existe tamen un cert númere de generalmen

 

valid fonetic leges, queles posse servir quam base por li modellic pronunciation del lingues. Ti leges es

 

fundat sur li practic e omnidial usation del lingues in parlada. Or quel es li fundament quel vell posser

 

servir quam base por li modellic pronunciation de Occidental?

 

Li cardinal question quel ha til nu agitat li serchatores es ti del vocal quantitás e del fonetic valore de e e o.

 

It es interessant constatar in ti coherentie que on sembla atribuer al corect pronunciation de ti du vocales

 

-62-

 

un plu grand importantie quam a ti altri vocales. Tamen anc a, i e mem u have tre diferent valores in cert

 

lingues e mem in parte tam diferent que lor intermixtion posse radicalmen mutar li intrinsic sens del

 

paroles. Ma it es ínutil discusser, it sufice constatar li factes. Noi es do confrontat con li secuent

 

questiones.

 

a) Esque noi deve anc in li L.I. distinter inter long e curt vocales?

 

b) In quel casus noi deve pronunciar e e o cludet e in quel altres apertet?

 

Lass nos examinar li fonetic situation in li vivent lingues :

 

Generalmen parlant on posse dir que li distintion inter long e curt vocales es fat in li secuent lingues :

 

german, francés, italian, anglés, hungarian, tchec, sved, serb. Russ, hollandés, rumanian e portugales

 

distinte inter mi-long e curt vocales. Turc e grec conosse solmen mi-long,polonés solmen curt vocales.

 

Li distinction inter e e o cludet e apert es fat in : francés, german, italian, portugalés, anglés, sved,

 

hollandés.

 

Turc, grec e polonés have solmen e e o apert, rumanian conosse solmen e e o cludet.

 

Russ e bulgar distinte inter e cludet e apert, ma conosse solmen o apert.

 

Serb e tchec have o apert e cludet, ma solmen e apert. Hungarian distinte inter e apert e cludet, ma

 

pronuncia solmen o cludet.

 

It es do evident que si on ne da tre precis regules pri vocal-quantitá e li fonetic valore del vocales, li

 

pronunciation de Occidental va variar secun li fonetic particularitás del lingues national parlat de su

 

adherentes. Li question es do, qualmen fixar li principies queles vell permisser un maximal unitá e

 

corection del pronunciation in li L.I. Nu, li response es tre simplic : it existe null criterie

 

-63-

 

quel vell posser servir quam base por un tal inification. Per quel jure noi va statuer que li

 

pronunciation de e e o apert in cert e mort secun modell italian es plu "corect" quam li pronunciation de

 

e e o cludet in ti sam paroles secun modell rumanian ? Altri exemples: Esque it es plu corect, pronunciar

 

e e o apert (secun modell francés e italian) in arena, problema, Eva, scene, moda, Europa, nota, octobre,

 

metre, nobli vice pronunciar cludet secun li exemple del lingues german e anglés?

 

Regretabilmen it ne es possibil decider simplicmen in favore del un del du metodes, por haver un secur

 

base, nam it existe mult paroles quam por ex. Roma, rose, nett, pena, povri, médico, metter, lotus, etc. u

 

anc francés e italian ne interconcorda. E poy it es ya anc necessari dar un regul quel permisse obtener ti

 

"corect" pronunciation italian-francés mem si on ne conosse ti du lingues. Til nu on ha consiliat

 

pronunciar li du vocales cludet in síllabes apert e pronunciar apert in síllabes cludet. Ma anc to es solmen

 

un aproximation quel in sat mult casus genite pronunciationes queles ne covri se con ti usat in li practica.

 

Plu on reflecte pri ti question, plu on convicte se que it es van pena voler trovar un acceptabil criterie por li

 

fixation de un unitari pronunciation del vocales. Ti unitá de pronunciation ya ne existe in li vivent lingues

 

e pro to anc un regularisation es ínpossibil. It es ne solmen ínpossibil, ma anc totalmen superflú. In realitá

 

it es absolut egal ca noi pronuncia e e o cludet o apert in quelcunc parol; li un es tam bon quam li altri e

 

on va sempre esset comprendet.

 

Pro to yo considera anc li consilie, pronunciar li vocales cludet in síllabes apert e apert in síllabes cludet

 

quam ínutil ballast. On mey permisser a chascun sequer su propri

 

-64-

 

inclination in li pronunciation del vocales ; quam sol condition noi deve postular que li vocales mey esser

 

pronunciat clarmen e distintmen. To es facilmen obtenibil, si on da apt modelles de pronunciation in li

 

manuales.

 

Anc in li question del vocal quantitá it vell secun me esser recomendabil ne esser tro rigorosi. Mem in li

 

vivent lingues, li diferenties inter curt e long vocales es extremmen variabil e li classification quel yo dat in

 

supra reflecte in mult casus solmen un general tendentie, ma ne posse pretender a alquel exactitá

 

matematic. On mey do anc ci dar un cert libertá. Li unic consilie quel on vell posser dar es : ples exagerar

 

ni in li un sens, ni in li altri. Do : evita pronunciar tro long o tro curt.

 

A tis queles tamen desira un general indication concernent li fonetica in Occidental, on til nu dat li

 

consilie : prende li bellsonant lingue italian quam modell a imitar. Ma ti consilie have un valor plu

 

propagandistic quam real, nam noi ya ne va imposir li studie del fonetica italian quam precondition por li 

 

aprension de Occidental. Si ja noi vole dar un vivent lingue quam exemple imitabil, tande it es mult plu

 

rational prender hispan. In hispan it existe practicmen null diferentie in li pronunciation de e e de o. Ti

 

du sones have in omni paroles li sam valore medial inter apert e cludet e anc li diferenties inter vocales

 

curt e mi-long es practicmen negligibil. Ti factes permisse nos formular un facilissim regul de

 

pronunciation. Ma quam ja dit, un tal consilie mey valer solmen por li "rigoristes" in nor ranges : li

 

cardinal principie deve esser ti del complet libertá.

 

Considerat sub ti vis-punctu, on posse reducter li problema del fonetica in Occidental a un simplic

 

enumeration del particularitás

 

-65-

 

fonetic a evitar (por ex. li l surd del Slaves e Angleses, li intermixtion de b e v che li Hispanes, etc.). Ma

 

partu u levi nuancies de pronunciation sub li influentie del lingues national ne compromette li reciproc

 

comprension, noi mey cuidar ne desfacilisar li usation del lingue per un tro pedantic perfectmen ínutil

 

codification del leges fonetic in li lingue international. A. Matejka

 

----------

 

QUELC SURPRISANT ORÍGINES

 

Li etymologie de cert paroles tre sovente usat e tre simplic ed singulari; nam ne solmen lor form ha

 

evoluet desde li ancian secules, ma ancor lor sens. Durant que cert paroles quam PATRE, PEDE ne ha

 

changeat lor aparentie ni lor signification desde li sanscrit, li majorité del expressiones, sovente nascet de

 

onomatopeas, ha climbat, idioma pos idioma, nation pos nation, li gradus del scale lingual e desformat se

 

con crescent elasticitá. Ti studie del orígines yo considera quam un amusament e ne vermen quam un

 

scientie. Por exemple li orígine - dubitosi, it es ver - de LEON. On raconta que it proveni del onomatopeas

 

sanscrit RU, quel dat RAWAN, poy LAWAN, LEON, etc. Plu interessant e plausibil es li casu de DIE, de

 

quel li form ha restat li sam desde li max lontan témpores, ma de quel li sens ha evoluet miraculosimen.

 

Ye su nascentie, it significat "aer luminosi". In grec, it devenit un form del nómin ZEUS, li rey de omni

 

deos, e esset probabilmen un parent de THEOS. IN latin it generat DIES (= die) e DEUS (= deo). Ti du

 

paroles international e occidentalistic have do li sam orígine.

 

Vi quelc altri interessant "árbores genealogic".

 

(Li grec paroles es sublineat con puntes, li latin con trates, ti del modern lingues con stelles)

 

-66-

 

LEICHO (=passar li lingue) --> LEKARION (=aliment) - LÉCHER - LECKEN

 

--> LINGO (idem) - LINGUA - LANGUE, LINGUE

 

HALS (=sal, mar) - SAL (idem) --> IN SALO - INSULA - ISLAND

 

ISOLA - INSUL

 

--> SALZ - SALO - SAL

 

ROBUS (=rubi) --> ROBUR (=querc) - ARBOR - 3. ROBUST

 

2. ARBOR

 

--> RUBEUS --> 1. RUBI

 

J.J. Joho

 

----------

 

PEMMEL.

 

-- Un ignorant hat trovat un cassa de petres sur li costa del mar. Il amusat se e lansat li petres tam lontan

 

quam possibil in li aqua. In fine, un unic petre, simil al altris, restat le inter li manus. Un erudit passat e

 

dit: "To es un diamant". E li naivon lamentat se har perdit de tam stult maniere un imens tresor.

 

Sammen, noi lassa sovente cader numerosi preciositás sin conosser lor valore.

 

-- Du Francesos manjat un bon repaste, yo comensa del precedent secul. -- Esque noi va mersiar nor

 

ductor Napoleon o Deo pro que noi have ancor tam deliciosi alimentes ? questionat li unesim. -- Homoment Napoleon, respondet li altri; e quande il va morir, noi va mersiar Deo !

 

-- Li max grand follard posse questionar plu quam li max grand sagio posse responder. Colton.

 

-67-

 

UN ENORM SUCCESS...

 

va garantir chascun de nor letores al nov important ovre

 

Vollständiger Lehrgang

 

der internationalen Welthilfsprache

 

OCCIDENTAL

 

in 20 Lektionen

 

von

 

A. Matejka

 

publicat del Institute Occidental, quel va aparir ye li fine de junio 1942, si ne eveni tecnic impedimentes.

 

Un tal edition in li trublat actual témpor monstra un optimistic fide in un sempre plu vivaci

 

developament de Occidental. Coidealistes, ples far conosser ti ovre a vor amicos e conossetes e demanda

 

al Institute Occidental li necessi prospecte por vor personal propaganda o invia a nor centrale li adresses

 

del persones quel vell interessar se a ti manuale.

 

Per vor activ colaboration, vu va permisser un sempre plu vast difusion de nor lingue.

 

----------

 

MATEMATICA IN LI NATURA

 

It existe in li matematica un decovrition, un lege quel es tam natural, tam ingeniosi, tam admirabil e... tam

 

ínconosset quam Occidental : it es li SECTION DE AURE.

 

Li section de aure es li segment quel es dividet ye du partes, de maniere que li max litt parte es al grand

 

quam li grand al total segment. Li metode geometric por obtener ti section es conosset sub li nómin :

 

division de un segment secun medial e extrem ration. Un altri metode consiste in scrir, tam lontan quam 

 

possibil, li serie de númeres de FIBONACCI : 1 1 2 3 4 8 13 34... in quel un qualcunc númere es li addition

 

del du precedentes (8 = 5 + 3, etc.). On have de ti maniere un aproximation sempre plu precis del raport

 

perfect del section

 

(secue p. 69)

 

-68-

 

NOVAS DEL AUTOR DE OCCIDENTAL

 

In comensa de april, li Institute Occidental ha recivet un long lettre de sr. E. de Wahl, li autor de

 

Occidental, in quel il informat nos pri su desfacilitás de vive e su mal sanitá. Il suffre pri furunculose; il

 

vive sol e deve cuidar self pri omni labores domestic. Noi deve comprender quant to deve esser penibil ye

 

su etá - 75 annus - tam plu que pro un cadida ante quelc annus il have un epol in parte paralysat.

 

Ye li 21 may, noi denove recivet novas de un parenta ex Germania quel informa nos pri su decision ear a

 

Tallinn in julí por tener su menage durant quelc témpor. To fa nos un grand joya e noi expresse ci nor max

 

sincer desires por li amelioration del sanità de nor car old maestro e por que il mey traviver ti terribil

 

periode de guerre. F.L.

 

----------

 

(secue del págine 68)

 

de aure, generalmen representat per li fraction 618 : 1000. Plu concretmen, vi ti famosi section:

 

*A *B *C

 

Si on adjunte un triesim segment CD por obtener un nov section de aure ú BC vell esser li grand segment

 

e CD li micri, e si on continua de ti maniere, on have un SERIE DE AURE, quel es equivalent al serie de

 

Fibonacci proque un qualcunc segment es egal a du secuentes addit. Dessina ti serie: 1 2 3

 

4 5 6

 

Noi posse extraer de it 4 formules:

 

1) A (1-2-5) 2) B (1-2-3) 3) C (1-3-5). D (1-2-4). Or ti 4 fundamental formules guverna li tot universe, li tot

 

natura, nam nor Creator ha constructet su imens ovre solmen con ti 4 proportiones.

 

Ples regardar circum vos, o, si vu prefere, verificar divers fotografies o geografic cartes con un paper

 

transparent ú es dessinat un serie

 

(secue pag. 70)

 

-69-

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

Latin PASSION DE DIDO (Eneide L. 4)

 

Nunc media Aenean secum per moenia ducit

 

Sidonjasque ostentat opes urbemque paratam;

 

Incipit affari mediaque in voce resistit;

 

Nunc eadem, labente die, convivia quaerit

 

Illiacosque iterum demens audire labores

 

Exposcit pendetque iterum narrantis ab ore.

 

Post ubi digressi lumenque obscura vicissim

 

Luna premit suadentque cadentia sidera somnos,

 

Sola domo maeret vacua stratisque relictic

 

Incubat. Illum absens absentem auditque videtque;

 

Aut gremio Ascanium, genitoris imagine capta,

 

Detinet, infandum si fallere possit amorem.

 

Ples inviar li traduction ante li 1. julí 1942

 

RESULTATES (Nr. April 1942):

 

Sr. G. PIDOUX (Yvonand): Italian a O.: TB

 

Sr. G. BEVILACQUA (Pavullo): It. a O.: B.

 

Sr. Major TANNER: It. a Rom. Ne apreciat.

 

----------

 

(secue págine 69)

 

de aure ye divers scales: con un poc habilitá e experientie, vu va retrovar partú ti 4 harmoniosi raportes, in

 

vor anatomie, in li vegetation, geografie, astronomie, etc. Vor manu es un precis demonstration del

 

formul A; vor digites, del formul B; li proportion del distantie epol-punie e punie-ungul es egal al

 

proportion del elongation sole-Venus e Venus-Terra (C); e li squelette de nor cap (menton - nase - occipite)

 

representa li formul D.

 

Anc li architectura e omni artes presenta ínnumerabil formules de aure, nam li homes, sin saver it, ha

 

constructet o sculptet lor ovres secun instinctiv e natural harmonies.

 

E nu, vu posse far li rest de ti labor, e vu va sentir li sam plesura quam yo quande vu va decovrir partú li

 

miraculosi proportiones !

 

J.J. Joho.

 

-70-

 

Li arte del labore

 

- Seniora Y, dit li public acusator, es suficentmen suspect har prendet moné del homes per profetisation.

 

- Yo ne savet que profetisation es punibil, dit seniora Y., un dama ancor yun, spectant un poc vacuimen e

 

ínstabilmen, it fa plesura al homes, ili recive alquicos por lor moné e it es ínnocent.

 

- Ínnocent ? Vu ha por exemple declarat a un fémina que su marito, quel esset in viage, es ínfidel. Li

 

fémina pos to ha abandonat su marito. Ma li marito per hasard esset completmen fidel. Nu li maritagie sta

 

destructet.

 

- Yo posse dir solmen to quo sta in li cartes...

 

- Quam omni dupatores e charlatanes vu save tre precisimen que vu ne fa un mestiere honest. Esque it ne

 

fa vos nausear self ? Pro quo vu do ne labora ?

 

- Yo ne posse laborar.

 

- Esque vu es malad ? Vu have un aspecte prefermen robust...

 

- Yo ne ha aprendet laborar. Pos un yunesse plen de ludes yo ha maritat un mann con grand pretensiones,

 

quel sempre parlat pri grandiositá, ma lassat me in misere quande il morit. Yo devet serchar un gania-pan

 

sin pena. Yo save que laborar es me tro desfacil. Yo ne prende sur me, quo yo ne posse far. Por to yo es

 

honest.

 

- Ah!

 

- Homes havent desir e fortie por laborar, es por me invidiabil entes fabulosi, miracules...

 

- E vu descendet al preultim gradu de decadentie homan: charlataneríe, profetisada, explotation de povri

 

creaturas supersticiosi. It ya sempre es tal: qui es indolent, comensa babillar un non-sens pretensiosi...

 

- Laborar sembla me tam desfacil quam cavalcar sur un cavall ne sedlat. Qui ne practica

 

-71-

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.5.42)

 

Sr. R. Bauer, Fr. 5.--; B. Hufenus, Fr. 1.95; Anonym, Fr. 0,50; M. de Ketelaere, Fr. 3.15; C. Englöf, Fr. 5.--;

 

Johalf, Fr. 2.--; R. Berger, Fr. 10.--; Anonym, Fr. 5.--; Dr. C.H. Pollog, Fr. 5.50; H. Björkman, Fr. 4.10; C.

 

Segerståhl, Fr. 5.--; C. Sjöstedt, Fr. 3.--.

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

----------

 

(secue pag. 71)

 

to desde su yunesse.

 

Illa havet lácrimes in li ocul.

 

- Mi clienta volet haver success, dit li defensor, esque on posse reprochar a illa, que ella fat to que ducte

 

max facilmen al success - o admaxim al surogat del success ? Esque on ne vell dever graciar li litt

 

dupatores e pender li grandes ?

 

- Noi posse judicar solmen to quo es captibil, li judico dit con regret. (Ex. B.N.Z.)

 

Li ventol

 

Ti instrument ha esset favorat del damas durant pluri secules ma es presc completmen abandonat hodie.

 

Quande comensat su favore ? On ne save, ma on save, mersí al contore del fabricantes de ventoles in

 

London que li unesim ventol videt in Anglia esset ti del reyessa Elisabeth, filia de Henri VIII.

 

Ti companie ne ascende plu alt quam reyessa Anne. Ante ella li ventoles esset un raritá. Sol li honorabil

 

companie londonés del ventoleros have li privilegie ofertar un ventol al damas del reyal familie in li die de

 

lor maritage o de lor coronation.

 

----------

 

OCCIDENTAL PROGRESSE...

 

tam plu rapidmen quam vu auxilia ti progress per omni vor forties.

 

Subtene nor miraculosi lingue per vor colaboration linguistic, propagandistic e financiari!

 

-72-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.