Cosmoglotta B 041 (dec 1942)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) : Decembre 1942 - Nró 41 (12)

 

----------

 

LI DUPLIC PRONUNCIATION DE "C"

 

Per li anteyan discussiones in Cosmoglotta, nor letores save que un del max grand "defectes" queles Esperantistes o Idistes crede har trovat in Occidental es li duplic pronunciation de c. Mult de ili explicat nos que ili ne comprende qualmen li autor de nor lingue introductet ti "ínutil complication" in li alfabet pretendent esser international.

 

Plu un prejudicie es fals e plu it es tenaci, regretabilmen. Ti, quel have li idé examinar li vocabularium international ne tarde convicter se que in realitá sr. de Wahl havet un genial idé adoptente ti duplic pronunciation. Lass nos examinar, por exemple, li serie de paroles international de queles li adjectivic form per -ic genite nómines finient per -itá. Nu! just pro que li líttere c have li son sibilant ante e, i, omni ti adjectives genite li nómines in lor form natural, quo ne vell evenir con un pronunciation unic de c. Curtmen dit li duplic pronunciation de c es un absolut necessitá por conservar li vocabularium international.

 

In secuent yo da un provisori list íncomplet de ti paroles con li corespondent paroles in un lingue national (francés) e in un altri lingue international. Yo selectet Ido pro que it provat, plu quam Esperanto, atinger li internationalitá, do li comparation es ancor plu interessant quam con Esperanto quel ne preoccupa se pri naturalisme in li derivates. Chascun posse serchar anc li traduction in Esperanto e

 

-133-

 

 

 

in altri lingues national si il vole studiar plu profund li problema. Vi por exemple li traduction de tri paroles con lor derivates in quar lingues national:

 

Francés: Italian: Hispan: Anglés:

 

public pubblico publico public

 

publicité pubblicità publicidad publicity

 

élastique elastico elastico elastic

 

élasticité elasticità elasticidad elasticity

 

rustique rustico rustico rustic

 

rusticité rusticità rusticidad rusticity

 

Mersi al duplic pronunciation de su c, Occidental retrova per su propri regules li derivates per -itá pos li adjectives in -ic, quam monstra li secuent list, quel ne es complet:

 

Modic (modicitá), periodic (periodicitá), elastic, electric, cronic, cáustic, duplic, multiplic, unic, sferic, conic, lubric, catolic, autentic, domestic, logic, public, pudic, specific, stoic, tonic, toxic, rustic, excentric, etc.

 

Usante k vice c por li son dur, Esperanto e Ido naturalmen ne posse obtener li derivates nominal con lor form natural. Ido, por exemple, have publik, publik-eso (Occ. public-itá), elektrik-oz-eso (Occ.: electric-itá), katolik-eso, autentik-eso, elastik-eso (Occ.: elasticitá, quam in li lingues natural), rustik-eso (Occ.: rustic-itá), ecentrik-eso (Occ.: excentr-ic-itá, derivat de centre, quo ne es li casu por li parol Ido), etc.

 

On posse amusar se serchar in li vocabulariums de Esperanto e de Ido li diferent manieres per queles ili traducte omni derivates e chascun vez on va constatar que Occ. es sempre plu natural e plu regulari mersí a ti duplic pronunciation de c. Si in prim visa, to sembla un complication, on ne tarda convicter se que in realitá to simplifica li derivation.

 

Aceptente solmen un pronunciation por c, Ido devet introducter in revancha divers finales

 

-134-

 

 

 

(-em-eso, -eso, -oz-eso, -iz-iv-eso) por traducter paroles sur queles li lingues natural ha ja unificat se. Talmen: tonic-itá es dit in Ido: ton-iz-iv-eso; pudic-itá es dit : pudor-oz-eso; caustic-itá: mord-em-eso.

 

U es do li ver simplicitá?

 

Ti ultim parol fa memorar me mi unesim contact con Occidental: Yo ne comprendet pro quo de Wahl hat selectet simplic, vice li paroles Esp-o e Ido simpla; pro quo ti finale "ínutil" -ic? Subitmen li lúmine penetrat me e yo pensat: naturalmen it es por formar simplic-itá, poy simplic-issim, e yo tande comprende li titul del famosi german revúe "Simplicissimus". Duplic idiot yo esset ne har perceptet to plu bentost. Duplic ? Sam illumination in mi cerebre! Naturalmen! Per duplic, on forma duplicitá, anc duplic-ate (in francés duplicata). Sempre plu genial, ti Occidental! Ma yo pensat ancor a multiplic! Pro quo ne mult-opla, quam in Ido ? Triplic idiot yo esset! Multiplic forma multiplic-itá e anc multiplic-ation e multiplic-ande, e just pro li duplic pronunciation del c omni ti paroles es conform al naturalitá. Mem per triplic on forma regularimen li international parol triplic-e. Realmen, quant regulari es li vocabularium international quande on save remarcar it! Ric. Berger

 

----------------

 

TU NE DEVE OBLIVIAR....

 

que pos li fine del guerre, li problema del lingue international va strax reprender un grand importantie. Tu deve esser pret auxiliar nor marcha ad-avan aprendente ja nu completmen Occidental. Chascun die, studie til complet assimilation li paroles de un capitul del "Vocabularium del centres de interesse". E bentost tu va posser parlar e scrir li lingue international tam bon quam tui lingue matrin. Talmen it va esser te possibil obtener li DIPLOMA DE DOCENT de Occidental.

 

-135-

 

 

 

LI SCIENTIE CREA NOV ANIMALES

 

Chascun save que it es possibil elevar animales e crear nov species per nor propri volentie; li multiplicitá de nor animales domestic furni pri to un ilustrativ exemple. Un continui e cuidosi selection crea nov species de cunicules, gallines, canes e cates. Tal cruceationes inter diferent rasses animal havet mem quelcvez plen success che li savagi besties de nor jardines zoologic. Ma tal "novi" animales posse nascer anc sin li intervention del hom e ili mem eveni sovente contra nor volentie quam "promenade-mixturas" de nor rasse-canes o in li curs del noctal aventuras de nor cates, por citar solmen li exemples max conosset.

 

Ma li nov animales queles li modern scientie biologic es capabil crear, have un tot altri natura. Ili ne constitue cruceationes de divers species, ma variationes de cert existent singul individues. E it es li saventie pri li activitá e essentie del hormones, quel furni nos li medie crear tis-ci. Ti substanties queles es max sovente productet del córpor self, regula li functiones del vive. Lor dosation anormal o lor aparition in anormal témpor posse pro to haver li max grav consequenties por li organisme.

 

Un particulari importantie deve esser atribuet al hormones queles es secreet del glandules germinativ, it es del organes de procreation. Ili efecte ne solmen in lor propri sfere de activitá, ma che li hom e che li animales superiori ili condetermina in grand parte li tot caractere, li structura corporal e li functiones omnidial. Li cardinal diferentie inter tauro e bovo furni pri to li max populari exemple.

 

Ma mult plu efectiv es li activitá del hormones che li animales inferiori, quam por ex.

 

-136-

 

 

 

li amfibies. Ci li diferenties inter li divers stadies del evolution (queles che li hom forma un progression continui) es mult plu distintiv. Li ran, por exemple, passa su tot yunesse quam larve in li aqua. Li transformatione del larve al rane es efectet per li glandul tireoid quel in su torn es regulat per un hormon del hipofise, situat in un anexe cerebral. Normalmen (e in li natura sempre) ti activitá comensa in un stadie de evolution precismen determinat, a saver strax pos que li glandules ha atinget li necessi maturitá. Ma si por exemple on alimenta yun ran-larves per substanties tireoidal, on posse obtener lor transformation a ranes long ante li normal periode de transformation e ti ranes es tande ver nanes, queles li natura nequande ha productet. Ma si on forprende che li ran-larves li glandul tireoid, li larves ne posse transformar se e ili deveni larves gigantesc queles anc ne posse esser productet altrimen quam per procede artificial.

 

Simil experimentes ha recentmen esset perductet in li laboratorias biological del CIBA in Basel (vide li raport de Dr.fil. Paul Gasche in li revúe "CIBA"). Larves de salamandres a queles on dat li sintetic hormon tireoidal "thyroxin" e li hormon "percorten" exeat li aqua, lor ver element, ja pos 11 dies quam miniatur-salamandres, durant que sin tractament per percorten ili vell har fat to solmen pos 19 dies (ma tamen ancor plu temporan quam normalmen).

 

Li exploration pri li activitá del glandul tireoid ha anc explicat li biologic enigma de un tre curiosi animal, li mexican batracian queles li possessores de aquariums conosse sub li nómin exotic "axolotl". Ti strangimen aspectent animale passa su tot vive quam larve in li aqua, sin posser transformar se in li adult amfibie quam quel it vell dever viver

 

-137-

 

 

 

sur terre. On ha constatat que li axolotl advere possede li glandul tireoid quel per su efectivitá vell posser possibilisar su transformationes in statu adult, ma it ne posse far to pro que li productivitá del hipofise-hormon es deficient. It manca do al axolotl-larve li necessi hormon del glandul tireoid quel efecte li natural transformation. Si on da it ti hormon, on posse, secun volentie, producter li specie del adult axolotl vivent sur terre, quel sin ti intervention artificial ne existe in li natura! Anc ci li biolog successa arbitrarimen inmixter se in li labor del natura (der natur ins handwerk pfuschen!) e creat un animal quel altrimen ne vell viver.

 

Ma un special curiositá es li espadpisc. It ha ja recivet del natura li don, posser changear su sexu. Li poc eclatantmen colorat e gross-curt fémina posse quelcvez, mem pos har parturit plurivez vivent yunes, transformar si in un sexualmen productiv mascul. To manifesta se ne solmen per un complet transformation de su organes de procreation: li nov mascul monstra anc li conduida e li magnific coloration quel caracterisa li representantes de su sexu. Anc ci li metamorfose es li resultat de un activitá hormonic quel posse esser realisat secun volentie in li aquarium per administration de perandren, li hormon germinativ por mascules. It efecte mem che yun animales queles exteriormen ancor ne monstra alquel signes del sexu.

 

It ne es possibil, evaluar ja nu li possibilitás queles oferta nos li artificial influentiation de animales inferiori per hormones, ni previder li efectes queles li activitá del hormones va possibilmen haver sur li superiori organismes. In omni casu, li sistematic exploration quel vide li sviss scientistes in li unesim ranges, ha aclarat considerabilmen cert manifestationes ancor ínconosset til nu.

 

(Ex Nationalzeitung) Hanns U. Christen

 

-138-

 

 

 

 

 

SORCIERÍE IN LI GARDAROBE

 

Li hasard havet un grand responsabilitá in li afere, ma li confusion esset realmen causat per li "verne-standardpaletós" quel li grand fabricas de vestimentes masculin hat lansat sur li mercate e queles vell presc har provocat du tragedies matrimonial.

 

Li sorcieríe comensat che signor Calvi, un del buró-chefes del firma. Su marita hat decovrit in li tasca de su paletó un lettre de amore quel esset tant ardent que li signora ardet pro colere. Benque Calvi jurat que il ne havet li minim idé pri li provenientie de ti lettre e que li expeditora esset le completmen ínconosset, su marita preferet abandonar li hem por quelc témpor. Un die plu tard li diaboleríe continuat che li brav libre-tenero Rossini. quande li marita de ti-ci brossat li verne-paletó, ella decovrit - in li substoff! - li fotografie de un pretti yun dama quel - o honta! - semblat har arivat a un etá de adminim 16 annus e adplu esset vestit per un balne-costum de limitatissim dimensiones. Anc ci li balbutiat excusa del libre-tenero que il in su tot vive ancor nequande hat videt ti yun puella ne trovat credentie e li pace domestic esset perdit.

 

Un tre curiosi decovrition fat li celibi calculator Signor Marchi quande il volet ferroglattar su paletó. Il trovat in li tasca interior un lettre-covert sin adresse e in li covert quelc lire-notas con un litt pezze de paper sur quel il posset leer: "Ples excusar li tard payament, Giovanni". Marchi conosset null Giovanni e il anc ne memorat posseder un credite che quelcunc amíco. Il ruptet su cap pro ti enigma, ma finalmen il ne posset far altrimen quam conservar li moné.

 

Curt témpor pos to it advenit que li buró-chef Calvi e li libre-tenero Rossini intrat un vésper in sam témpor in li gardarobe e extendet

 

-139-

 

 

 

lor manus por prender li sam paletó. Chascun de ili credet que li paletó esset li sui. E poy on subitmen constatat que li sam paletó del sam grandore e probabilmen provenient del sam furnitor existet in tri exemplares.

 

Per to li sorcieríe esset explicat. Li seniores Calvi, Rossini e Marchi hat comprat in sam témpor un "verne-standardpaletó". E li hasard fat que Signor calvi hat per erra retornat a su hem con li paletó de Signor Marchi quel contenet li lettre de amore del amíca de ti senior. Rossini hat captet li paletó de Calvi e li poc vestit puella sur li fotografie esset li filia de Calvi quel ye ti témpor esset pensionaria in un institute. Signora Calvi hat suet li litt image quam talisman in li substoff del paletó de su marito. Marchi, in su torn retornat in su hem vestit per li paletó de Rossini quel contenet li lire-notes de Giovanni. Li superexcitat nerves del seniores hat fat lu restant por completar li confusion. E nu li tri victimes subridente e emoet inbrassat unaltru e decidet passar junt un agreabil vésper. Támen ili ne obliviat prevenir li damas Calvi e Rossini queles naturalmen interruptet strax li hostilitás e es denov completmen convictet pri li fidelitá de lor maritos.

 

(Ex St. Galler Tagblatt)

 

-------------

 

 

 

Inquietitá.

 

Quande li anglés predicator Spurgeon morit un avise esset posit sur li porta del eclesia u il customli parlat.

 

"Senior Spurgeon ha departet al ciel ho-matin ye 10 cloccas".

 

Tande un ínrespectosi manu scrit infra: "Tri cloccas pos-midí. Ne ja arrivat. Noi comensa esser anxiosi. Sant Petro".

 

-140-

 

 

 

 

 

UN TRIBE SIN LINGUE

 

In li morasses del Amazona, exploratores ha decovrit un inconosset tribe de quel li cardinal caracteristica es li absentie de lingue; ti savagies usa, por comunicar lor pensas, solmen quelc sones e mult gestes.

 

Li "Quurungas" - talmen ti Indianes es nominat del vicin tribes - ignora li usation de cabanes o hamacs queles es tamen conosset de omni altri Indianes. Ili ignora anc li pluparte del utensiles familiari al Rubi-pelles.

 

Li sones, queles ili usa, expresse max sovente status de anima. Talmen, por manifestar lor mal humor, ili cria hutututu. Li vocale u reveni sempre; pro to ili esset nominat "quurungas".

 

-------------------

 

LI DESFACIL PROBLEMA

 

Crear un lingue international con aspecte natural es facil. Desde 60 annus, mult simil lingues ha esset publicat. Por exemple Weltsprache (1887), Kosmes (1888), Anglo-Franca (1889), Myrana (1889), Mundo-Lingue (1889), Nov Latin (1890), Universala (1893), Nuove-Roman (1897), Lingua Komun (1900).

 

Ma omni ti lingues adoptet li paroles international sin posser derivar les de un radica. Li desfacilitá combinar li regularitá con li naturalitá esset tro grand por omni autores de lingues international. Occidental, nascet in 1922, es li sol lingue in quel su autor successat ti combination. Pro to, it es li sol lingue natural quel successat.

 

--------------

 

CHINÉS LINGUE

 

Li unesim tom del chinés dictionarium ha just aparit. It contene 478 págines consacrat a un sol parol "ji" e a su 11 000 significationes in chinés! Li partisanes del "unsensitá" o monosemie vell haver mult labor a far in China!

 

-141-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

Francés. Le corps et l'esprit.

 

Le grand philosophe américain Santayana comentant récemment la "résistance des Européens aux difficultés matérielles" parla du secret du corps humain. Du corps d'un homme moyen, a dit Santayana, pesant 70 kg., on pourrait tirer assez de matières grasses pour fabriquer sept morceaux de savon, du carbone pour 9 000 crayons et une quantité de phosphore nécessaire à 2200 têtes d'allumettes. Mais il y a bien autre chose encore dans le corps humain: la pensée, le souvenir, l'imagination e ce souffle immortel que l'on appelle l'âme. Et c'est cette "autre chose" qui permet aux Européens de résister à la pénurie de tout, des aliments, su savon, du charbon et même des allumettes.

 

Ti textu traductet a Occidental es a inviar ante li 15 januar 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

RESULTATES: (Nr. 39, octobre 1942)

 

De german a Occidental:

 

Sr. F. MASCANZONI (Bari)

 

Sr. C. VARELA (Perpignan)

 

Sr. E. WETTSTEIN (Erstfeld)

 

Textu de octobre: U REYE LI MAX GRAND OBSCURITÁ?

 

Esque to ne es un stult question ? Ne absolutmen, nam it totmen ne es tam self-evident que it es durant li nocte que li obscuritá es max grand. Li obscuration ya ha monstrat nos que mem durant un nocte obscur, tre mult coses es ancor visibil. Mult plu grand es li obscuritá durant cindre-pluvies, quande por exemple un clar-lucent lampe plu ne posse esser videt in un distantie de un metre. Ancor plu grand li obscuritá sembla esser in li profundores del mare; on vell ta presc posser parlar pri un obscuritá interran. Ja in un profundore de 6 metres li luce desapari presc completmen e

 

-142-

 

 

 

ye 90 metres presc li tot lúmine spectral hat pallidijat, quam raportar W. Beebe pri su viages plongeatori. Ye 240 metres de profundore li explorator videt solmen li max profund e max nigri blu imaginabil, un realmen interran color. Desde 600 metres, li obscuritá es complet in li ocean. Li max grand obscuritá sembla do reyer in li profundores del mar.

 

----------------

 

TRA LI REVÚES

 

REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE (Aimé Paris), 11 Ch. Ritter, BIENNE.

 

Mersí al afabilitá de nor coidealist Ed. Bieller, ti estimat revúe publicat in su numeró 5 (sept.-oct. 1942) un plen págine de textus in Occidental (pág. 401) prendet ex Cosmoglotta. JOURNAL SUISSE DES COMMERCANTS, anexe del nr. 11 (novembre 1942). Ti numeró publicat un recension del "Vollständiger Lehrgang" de sr. Matejka. It dat tre bon resultates.

 

------------

 

† J. ZULLIG

 

Noi aprendet li morte del old idist J. Züllig.

 

-------------

 

DURANT QUE ANCOR FURIA LI GUERRE....

 

... Cosmoglotta regretabilmen es restrictet a poc págines, just suficent por mantener li vive in nor movement, insuficent por satisfar li legitim beson leer bon articules e extender su conossenties.

 

Ma on ne deve obliviar que just ante li guerre esset editet scientic ovres ancor ignorat de multes. In li hodial povritá de intellectual alimentes, ti ovres es ancor plu apreciat. Omni occidentalistes deve completar su conossenties studiante:

 

li interessant historie de nor lingue in li quar cadernes ja aparit de "Spiritu de Occidental";

 

li classificat vocabularium de Occidental in li "Vocabularium del centres de interesse";

 

-143-

 

 

 

SUBVENTIONES-CONTRIBUTIONES RECIVET (30.12.42)

 

Sr. A. Landén, Fr. 5.--; H. Keck, Fr. 5.50; Ch. Piaget, Fr. 5.--; A. Hagmann, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; A. Dalhem, Fr. 5.--; Johalf, Fr. 1.--; N. Stälberg, Fr. 2.--; E. Gämperle, Fr. 1.--; R. Bauer, Fr. 5.50; H. Björkman, Fr. 5.50.

 

SCOED: Sr. H. Keck, 1 parte.

 

---------------

 

Durant que ancor furia li guerre... (secue)

 

li complet gramatica de Occidental in li Lehrgang de A. Matejka, quel aparit ante quelc mensus.

 

Vice lamentar pri li hodial manca de jurnales in Occidental, it es plu bon utilisar to, quo ja existe. Comprante nor editiones on auxilia nor centrale in ti desfacil témpores.

 

-------------

 

OCCIDENTAL-UNION

 

Li membres del Occidental-Union es petit payar lor contribution por 1943, to es Fr. 1.50 plus un liber contribution por Cosmoglotta.

 

COSMOGLOTTA

 

Li prova lassar líber li abonnament a Cosmoglotta ha dat bon resultate. It possibilisa a tis, queles have un bon situation financiari, plu facilmen augmentar su contribution; de altri parte, li coidealistes, queles es ledet per li actual situation, posse payar un plu modest contribution.

 

Tamen, con li facilitá inviar li contribution in li curs del annu in un o pluri vez per bulletin de payament anexet in chascun Nr. de Cosmoglotta, noi opine que singul abonnate have li possibilitá auxiliar nos. Li edition de un revúe mem poligrafat, in li actual témpor, postula sat alt expenses !

 

Noi joya har posset far aparir Cosmoglotta in 1942 con 12 numerós e 144 págines !

 

-144-