| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 042 (jan 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 3 months ago

COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Januar 1943 - Nró 42 (1)

 

--------------

 

VERS LI FUTURE ?

 

In li comense de ti nov annu, quo noi posse desirar a nor letores ? Sin dubitá, li venida de un tre proxim pace, quel vell permisser a omni homes viver por altri scopes quam mortar su ínamicos, dar les li possibilitá reprender lor relationes cultural, queles es hodie sempre plu desfacil e posser laborar por un ideale civilisatori plu elevat quam nu.

 

Por li Occidentalistes, li max alt bondesire es ti del proxim complet success de lor lingue. Ínpatient coidealistes va forsan strax responder: "Noi fortmen espera it, ma quande it va evenir ?"

 

Li historie doce nos que existe necun dominia in quel li success evenit sin combattes, sin perseverantie, sin energie e fide in li future de lor promotores. Noi, Occidentalistes, secuet un via desfacil pro que li projectes de lingues international practicat til nu hat terribilmen nocet li idé de un lingue international. Quant frequentmen on audi ti parol por expresser li idé de jun jargon: "To es Volapük ! To es Esperanto !" Li cultivat homes, queles es li prim in li beson de un L.I., strax sentit li inferioritá de ti projectes e ili tant oposit se a lor difusion que durant mult annus li problema de un L.I. fat poc progresses. Certmen, noi ne posse acusar li cultivat homes har impedit ti idealistic realisation pro manca de spiritu progressistic! Noi deve plu bon serchar li causes de ti ínsuccesses in li projectes self. Ti homes ne desira amusar se con un infantin

 

-1-

 

 

 

jargon: Ili besona un perfect instrument, quel va auxiliar les in lor labores omnidial.

 

Li aparition de Occidental ha dat al partisanes del lingue international un nov fide in li realisation de ti idé. Li judicies, queles recive li centrale de nor movement monstra que ti fide es justificat. Sempre plu ti testimonies pruva que Occidental "entusiasma" su usatores. On scri nos: "Si yo vell har conosset Occidental plu bentost, yo vell har interessat me ja desde long al L.I.". In fact, noi deve utilisar nor tot forties por convicter li "grand publica" que nu un perfect instrument de intercomprension existe e que nu li via es apart a su success.

 

Mult signes monstra al ductores de nor movement que lor perseverant labor durant long annus ja producte fructes. Noi posse afirmar, sin fals modestie, que li plu desfacil annus, tis queles permisset a Occidental prender un plazza inter li practic projectes de L.I., es nu passat. Poc a poc li obstacules va esser eliminat. Un via luminosi aperte se. Noi solmen besona numerosi colaboratores activ: Plu ili va augmentar rapidmen, plu noi va avansar con rapiditá sur li via del complet success.

 

Pro to, chascun letor deve devenir un colaborator. Noi ja audi vor response: "Yes, yo vell colaborar, ma regretabilmen, yo ja es tant ocupat que yo ne va trovar li necessi témpor!". Esque vermen vu ne have témpor por auxiliar nos ? Noi es persuadet pri lu contrari.

 

Vi quelc exemples de colaboration: Chascun have li possibilitá adjunter un prospecte pri Occidental in un lettre a su conossete, a un amico. In un discussion, it ne es desfacil ducter li conversation pri li problema del L.I.; necos es tam suggestiv quam far leer un textu in Occidental, nam strax on comprende, secun su gradu de instruction, complet frases o textus.

 

-2-

 

 

 

Vu anc posse inviar al Institute Occidental li adresse de un person quel vu ha interessat a nor lingue, o anc un micri contribution por li propaganda. Ma si vu have quelc líber témpor, vu posse scrir un micri articul quel vu invia junt con un prospecte al redaction de vor jurla (jurnal?); si ti-ci ne inserte it, vor pena ne va esser ínutil, nam li redaction va saver que vu es un adherent de Occidental, que ti lingue vive e que it deveni sempre plu conosset. Adplu, si vor líber témpor es sat grand, li Institute Occidental have suficent labores por ocupar vos in li dominia quel interessa vos.

 

Ancor un consilie: Ne oblivia, chascun die, ante indormir vos, questionar: "Quo yo ha fat hodie por Occidental?" e "Quo yo va far deman por Occidental ?". Ti questiones va certmen far miracules. Ples provar...

 

In fine, esque nor letores ne vell prender quam linea de conduida por 1943 lu secuent:

 

"Intensiv studie del lingue, preparation personal por li propaganda e devoet colaboration con li organes de nor movement" ?

 

Do, car letores, al labore: li future de Occidental depende de chascun de vos !

 

Fred Lagnel

 

-----------------

 

HUMOR.

 

Li humorist american Mark Twain, in li fine de un literari banquett, esset invitat discurser pri li literatura in general. Il levat se e, con trist mime, dit :

 

"Li tema quel vu peti me tractar ne es tre gay, nam yo pensa que Homer es mort! Virgilius anc es mort e Dante, e Shakespeare e Gothe anc! e yo self, ho-vésper, senti me ne in tre bon standa!"

 

Pos quo, il sedentat se.

 

ENIGMA: Ti, quel possede me, ne confesse it; ti, quel recive me, ne conosse me, e ti, quel conosse me ne vole me.

 

Response: li fals moné.

 

-3-

 

 

 

SEMPRE LI SAM PREJUDICIE!

 

Un sviss studianto, quel aprende Occidental, scrit a nor Centrale ye li 15 decembre 1942:

 

"Esque to es ver (quo un Idist dit me) que Occidental es tro desfacil por homes ne bon instructet per li scol, por exemple li paisanes, li ovreros, etc. e que it es solmen por li homes savent ja pluri lingues extran ?"

 

Desde 15 annus, noi protesta contra ti stupid acusation del Idistes. Ne possent negar que Occidental es plu atractiv quam Ido por li erudites, ili suposi que, in revancha, it deve esser plu desfacil por li non-instructetes!

 

Yo ne save qualmen nor concurrentes judica li intelligentie del paisanes e ovreros, ma ili sembla rangear ti classes de conciteanes sur li sam scale quam li negros del central Africa e mem plu bass. Yo ha docet durant 13 annus a yun scoleros paisan e yo posse certificar que ili have un spiritu plu lucid e apert quam un parte del restant Idistes. Pro quo Occidental ne vell esser tam facil a ili quam Ido? Pro que it ha eliminat li fals logica del derivation Couturat ? ti logica quel vole fortiar nos dir tradukuro vice traduction, plu-bon-ig-ar (con ig !) vice ameliorar, limit-iz-ar vice limitar, etc., etc. desfigurante talmen per miles e miles li paroles natural del vocabularium international.

 

Li Idistes ha ja obliviat que ti argumentes del "paisanes e ovreros" esset just usat del Esp-istes por condamnar Ido, quo indignat les chascun vez. Pro quo ili fa nu quam li Esperantistes ? In realitá, por conosser li gradu de desfacilitá del divers lingues international on vell dever far experienties e solmen poy, on vell decider, nam un imaginari opinion ne es un argument scientic. Til tande, li Occidentalistes sviss, queles es presc omnes ancian propagatores de Ido, have li jure responder:

 

-4-

 

 

 

Noi, qui usa paralelmen Ido e Occidental, es plu bon plazzat por judicar vu, quel usa solmen Ido. Esque on posse citar un sol hom quel, pos har experit Ido e Occidental, ha finalmen preferet Ido ? Mem laborero o ovrero ? in contrari, li evolution ha sempre ductet a Occidental in omni classes del societé. E it ne existe efectes sin causes!

 

Noi vell esser grat al Idist, autor del supra-mentionat opinion, explicar nos pro quel vocabules o regules gramatical Occidental es plu desfacil quam Ido por li non-instructetes, e on va haver un interessant discussion! ...

 

Ma on posse paríar que it va preferer li silentie ! R. Bg.

 

-------------

 

UN PRECIOS CONSTATATION

 

On save que ante quelc annus Esperanto ha esset admisset quam talnominat "lingue clar" del telegraf-administrationes de pluri landes e ti facte ha naturalmen esset largimen explotat por li propaganda in favor de ti mundlingue. Anc Ido obtenet li sam avantages. In realitá ti resultate ne es realmen brilliant; it pruva simplicmen que Espo ne es considerat quam lingue "normal". Occidental nequande besonat oficial aconossentie quam "lingue clar"; it ha sempre esset considerat quam tal del divers telegraf-administrationes e telegrammas in Occidental es partú acceptet por transmission ye normal conditiones, quam to eveni por omni vivent lingues. Li facte aludet del espistes transforma se do realmen in un índirect condamnation de Espo e in un compliment por Occidental.

 

Ma li sam causas genite hodie consequenties ancor plu remarcabil. Li relationes epistulari con nor amicos in extrania es actualmen desfacilisat pro li absentie de direct e rapid comunicationes, ma ili tamen ne es totalmen interruptet. Noi continua reciver sat regulari-

 

-5-

 

 

 

men lettres ex landes neutral e belligerant. Ma qualmen ti lettres, scrit in Occidental, successa trapassar li censura ? Nam ili es comprensibilmen omnes censurat sive del un o del altri o mem de ambi potenties belligerant. Esque noi deve admisser que in chascun buró de censura sede un Occidentalist? To vell esser remarcabil, si noi pensa al armé de censores e al multitá de burós de contral existent. Mem si to vell esser li casu, li esperantistes vell refusar creder it, nam ili ya sempre sublinea li micrissim númere de nor adherentes e oposi it a lor propri armé de "fideluloj". Li sol explication quel on posse furnir in ti casu es, que por posser censurar textus in Occidental, it ne es necessi har aprendet ti lingue e que on posse mem ignorar completmen su existentie. On va certmen conceder nos que null functionario del censura in quelcunc land lassa passar un textu quel il ne completmen comprende.

 

It es desfacil imaginar un pruva plu convictiv pri li ínmediat comprensibilitá de Occidental e noi es grat al functionarios del censuras por ti preciosi e ínrefutabil confirmation del cardinal qualitá de Occidental quel es li secur garant de su final victorie. A.M.

 

-------------

 

LI OSSETTE DEL MORTE

 

Sub li reyatu del Grand Elector, un mortation evenit in Berlin, causat grand bruida. Rose, li unic filia de un farmero, esset trovat assassinat proxim un fontane. Du soldates, Ralph e Alfred, queles ambi hat cortesat ti yuna, esset arestat. 

 

Li testimones, queles esset citat, hat videt les ambi in vésper ante li mortation, ma ambi negat omni partiprense a ti crímine. Alfred, li preferet rivale, de quel li conduida esset ínreprochabil, confesset ya har incontrat

 

-6-

 

 

 

Rose avan li fontane, ma proclamat su ínnocentie. Ralph, de su láter, li ver culpabil, persistet in su negationes.

 

Pro que li judicos desesperat obtener alcun lúmine pri ti afere, li Elector, plen de fide in li justicie de Deo, ordonat que ti du homes mey esser submisset al prova del judicament de Deo: on decidet far luder les con ossettes e ti, quel va har obtenet li max litt númer de punctus devet esser condamnat quam mortator.

 

Ye li fixat die, li Elector presentat se, circumat del corte e acompaniat del judicos e del patre del victim. Li du ossettes esset posit sur li pelle del tambur; Ralph prendet les ridente, jettat les e obtenet du six! To es li maximum del punctus; li assistentes constatat it con emotion. Alfred por qui omni espera semblat perdit, agenuat se, levat vers li ciel un regard plen de fide, e pregat in medie de un solemni silentie; poy il levat se, e criat vocosimen: "Auxilia me, potent Deo, tu conosse mi ínnocentie!" Poy il jettat li ossettes. Un de ili ruptet se in du demis ex queles un presentat six punctus e li altri un, durant que li altri ossette monstrat egalmen six punctus. Il ha talmen obtenet deci-tri punctus. Tande Ralph, completmen terret, confesset que il hat fat li mortation in un access de jalusie.

 

In memorie de ti intervention de Deo por salvar un ínnocent, li Elector ordonat que li dividet ossette esset conservat in li museo del reyal palace de Berlin ú it es ancor hodie conosset sub li nómine de "ossette del morte".

 

---------------------

 

SCENE DEL VIVE FUTUR. Seniora es in visite. Ma on voca la in li telefon e li afollat voce de su yun domestica es audibil: "Seniora, seniora, reveni strax. Yo es inmixtet in ti omni files e comutatores: li alt-parlator es covrit de glacie e li glaciere canta: "Parla me pri amore".

 

-7-

 

 

 

LI "EUROPA-UNION" E LI LINGUE INTERNATIONAL.

 

Un del 18 directives del "Europa-Union" por un nov Europa postula li egalitá de omni cives, del sexus e lingues. Por garantir ti egalitá concernent li lingues es necessi li introduction de un unitari lingue auxiliari, unionante li popules.

 

Li preparatori labores del E-U in li divers dominias: juristic, social, militari, etc. problemas es fat in divers sub-comités. Li maxim recent de ti subcomités es ti por li introduction del lingue international, de quel li assemblé inaugurativ evenit li 12.12.1942 in Zürich.

 

Li deliberationes dat li unesim resultate, que un lingue ne posse servir quam lingue auxiliari pro politic motives e pro tro grand desfacilitá in li aprension e specialmen usation. Un simplificat lingue national anc ne es possibil pro politic motives e pro que li homanité besona un lingue suficent por tractar inter li nationes omni cultural problemas, scientic questiones, diplomatic contractes etc. E támen it deve esser possibil pos curt studie usar ti lingue in viages e simplic corespondenties international etc.

 

Poy on discusset pri li divers projectes de lingues constructet e decidet in fine, que solmen un del tri projectes: Esperanto, Ido, Occidental posse esser prendet in consideration. Far li selection del definitiv lingue international naturalmen ne esset intentet in ti prim reunion. On consentit que in li redaction del 18 directives del E-U on indica specialmen quam scope: introduction de un unitari mundlingue auxiliari (Esperanto, Ido, Occidental), e que li partiprendentes mey in prim studiar plu profundmen li principies de ti tri lingues, por quel scope li centrales del tri lingues va furnir li necessi materiale. In li jurnal mensual del E-U "der Europäer" li redaction va indicar

 

-8-

 

 

 

in chascun numeró li adresses del tri centrales de Esperanto, Ido, Occidental.

 

Li prim assemblé ha monstrat clarmen, que li subcomité labora in plen conscientie del alt responsabilitá de su tache, que it ne va lassar influentiar se solmen del hasardal hodial statu del númere de adeptes, quel es ya in omni casu negligibilmen micri in comparation al enorm masse de homes queles va usar li final mundlingue, ma que it va considerar solmen li qualitás del lingue e li intrinsic possibilitás devenir li ver e unitari mundlingue auxiliari por li tot homanité.

 

Noi desira al comité por li introduction del mundlingue auxiliari bon success in su futuri labores e es pret auxiliar e subtener it in su nobil tendenties. F.H.

 

---------------

 

OCCIDENTAL IN LI PRESSE

 

DER EUROPÄER, Basel, nr. 1, januar 1943 insertet un articul "Lingue auxiliari international" in quel on parla pri li problema tractat in li supra articul. Pos har dat exemples pri li accentuation e li pronunciation in Esperanto, Ido e Occidental, on comensat li publication del "18 punctus por un nov Europa in german, Esperanto, Ido e Occidental. Noi ne dubita que li letores va talmen posser instructer se pri li valore de ti tri lingues! Li redaction adjuntet li adresse del tri centrales mundlinguistic. -- In li sam numeró aparit un recension del nov manuale de studie de sr. Matejka "Vollständige Lehrgang".

 

Li secuent jurnales publicat recension pri li libre de sr. Matejka:

 

GLARNER NACHRICHTEN, nr. 290, 12 decembre 1942. DER SCHWEIZER ARBEITER (Flawil), 12 dec. 1942. BUND (Bern), 16 decembre 1942. NEUE ZURCHER ZEITUNG, 18 decembre 1942. P.T.T.-UNION, 18 dec. 1942. OBERLANDER TAGBLATT, 18.12.1942. EMMENTHALER NACHRICHTEN, nr. 149, 181.12.42.

 

-9-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

Italian. La leggenda del tè

 

I cinesi raccontanto che tredici o quattordici secoli or sono, un religioso chiamato Darma sarebbe venuta dall'India in Cina per diffondere in quel paese la convinzione dell'esistenza del vero Dio. Per predicare il buon esempio egli imponeva a se stesso le più dure privazioni, digiunava e trascorreva le notti a pregare. Affaticato e vinto qualche volta dal sonno, per proseguire ininterrottamante nei suoi atti di fede pensò di tagliarsi le palpebre e di seppellirle nel suolo. Ne spuntò un bell'albero coperto di foglie. Il pio apostolo, segretamente, assaggiò quelle foglie e s'avvide che esse gli davano forza, fugavano il sonno e mantenevano in attività la sua mente. Egli raccomandò subito quell'alimento ai suoi discepoli, e l'uso del tè in Cina si diffuse.

 

Ti textu traductet a Occidental es a inviar til li 1 marte 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

RESULTATE: (Nr. 40, novembre 1942)

 

Sr. J.A. SAUTTER (Winterthur)

 

Textu de novembre 1942:

 

Índependent(men) del frontieras del states, li aeroplan vola bruientmen roncante tra li aer e transporta homes e merces trans li continentes e mares; li scrit e parlat parol precipita se con li rapiditá del fúlmine circum li terre e malgré to li popules trova se isolat de unaltru pro li lingue, presc quam ye li unesim die del confusion del lingues. Li barrieres del mill lingues es ancor tre alt. Victer ti mures, liberar li pensada del catenes del multiplicitá del lingues vell esser executer un ovre de cultura quel vell inaugurar un epoca quam ti de Gutenberg. Bell utopie! Bell realitá!

 

-10-

 

 

 

Li magic formul per quel li instructet popules del futur va supresser li distanties inter lor pens-manieres ha esset decovrit e millenes de homes queles ha esset separat per li lingues national, consacra se con ardent entusiasme al exchange de idés e a amical relationes exclusivmen per medie de ti formul: Li mundlingue!

 

-----------------

 

Li laude del cameles.

 

Li camel es advere poc a poc remplazzat in li deserte de Nordafrica e de Arabia per automobil e per li aeroplan, ma ancor hodie on defende con grand zel li valor de ti quadriped. In facte li importantie de ti sol marchero tra li desert es ínnegabil. De un document de propaganda pri li camel, publicat in Egiptia, noi extrae inter altricos:

 

Li camel posse currer chascun die 30 milies durant pluri semanes. It posse viver sin alimentes e sin aqua durant quelc dies. It furni a su possessor carne e lacte. Ex li camel-capilles on fa tapisses e vestimentes. Li pelle servi al fabrication de tendas e li sterc es usat quam combustibil. It do ne existe in li tot munde un animal plu util quam li camel.

 

(Trad. de J.A. Sautter)

 

Un micri confusion.

 

"Hallo, servitor! Nu yo sede ci durant presc un hor. Esque yo ne posse esser servit ? - Pst! senior professor, ci on ne posse parlar con alt voce. Vu es in li sala de letura del biblioteca public.

 

- Un seniora scrit a su marito por petir moné. Li marito telegrafat: Manca anc a me, mill besas. Li marita respondet: Moné ne plu necessi, mill besas dat altres. Strax ella recivet un chec postal de mill francs de su marito.

 

- Nor avantage es nor motiv. Quo noi fa pro ti motiv, vale ci, ma ne ta, u nor vive termina se.

 

-11-

 

 

 

SUBVENTIONES-CONTRIBUTIONES RECIVET (31.12.43)

 

Sr. Ed. Bieller, fr. 7.--; Ed. Mayor. Fr. 1.50; H. Leuthold, Fr. 2.80; Ch. Marguerat, Fr. 3.--; J. Ritter, Fr. 3.--; M. Stöckli, Fr. 5.--; E. Jenny, fr. 2.--; Johalf, Fr. 1.--; K. Hamburger, Fr. 3.--; J.A. Sautter, Fr. 1.80; K. Erni, Fr. 5.--; M. Huguenin, Fr. 1.80; M. Lässer-Meier, Fr. 2.--; Ed. Mayor, Fr. 4.50.

 

SCOED: A. Hagmann, 1 parte

 

A. Matejka, 2 partes.

 

Cordial mersis ad omnes !

 

--------------

 

COSMOGLOTTA:

 

Noi rememora que li abonnament a Cosmoglotta va restar líber por 1943. Noi peti li persones queles ha recivet nor jurnal durant 1942 e queles ne ha ancor inviat nos alcun contribution benevoler inviar it sin tardar si ili vole reciver nor revúe regularimen durant 1943.

 

Noi mersia ci omni coidealistes queles ha payat plu alt contributiones o ha inviat nos subventiones. To permisse inviar li revúe a coidealistes queles ne posse inviar nos moné pro li actual situation: ili monstra un spiritu de ver solidaritá.

 

TARDE APARITION DE COSMOGLOTTA.

 

Desde quelc mensus, Cosmoglotta ne posset aparir tam regularimen quam antey. Noi deve dar explicationes a nor letores. Vi: Li cause es simplicmen un important augmentation de omni labores concernent nor movement. de altri parte, omni colaboratores del Institute, queles exerci chascun su propri profession, have anc periodes u ili posse consacrar minu mult témpor a nor lingue. Támen, noi espera bentost posser reganiar li perdit témpor. In omni casu, ili posse esser cert que nor revúe va continuar aparir chascun mensu del annu, to es 12 vez in actual formate e disposition. Red.

 

-12-

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.