Cosmoglotta B 044 (mar 1943)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

 

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Marte 1943 - Nró 44 (3)

 

--------------

 

STANDARDISATION

 

In ti moment, quande on prepara, por esser publicat strax pos li fine del guerre, li Fundamental gramatica e li Fundamental vocabularium de Occidental, it es necessi fixar definitivmen quelc detalies linguistic; altrimen dit, noi ne va atender plu long por standardisar li restant punctus in discussion.

 

Por pluri regules gramatical e paroles, sr. de Wahl, in su liberal spiritu, ne volet self decider e preferet vider quel form li practica vell selecter. Pro to, sive in li Radicarium primitiv, sive in li dictionarium german de Gär, il fat printar du formes queles aparet le egalmen bon e inter queles il volet que li practica, quel es li grand judico, mey decider. Il ne volet decretar e imposir su opinion personal, ma solmen proposir.

 

Ti liberalitá havet tamen un ínconvenientie: Li duplic formes alonga ínutilmen nor vocabulariums e causa hesitationes, sin dubita ne grav, ma sempre genant. It sembla que li timore del erra in li selection de un form deve ceder avan un firm decision.

 

Hodie, pos un experimentation long de 20 annus, on posse, on mem deve selecter. Tis, qui ha usat Occidental almen durant pluri annus, in parlation e in scrition, es bon plazzat por decider sanimen. It sufice organisar li votationes inter coidealistes queles ha profundimen studiat desde long li argumentes por o contra in chascun casu, nam regretabilmen it es tre

 

-25-

 

 

 

facil errar! On conosse tro mult casus u li "Akademio de Ido" ha fat decisiones ne matur, pos quo on devet recomensar long discussiones e abrogar li anteyan votationes.

 

Vi quelc exemples de casus u on va dever decider:

 

Por traducter F. aussi, li dictionarium de Gär proposi anc e ac. Nu, it es self evident que sol li unesim ha esset usat til hodie, do on posse supresser ac, quel es un ínutil balast in lexicos. Inter minim e minst proposit in nor unesim libres, li practica ha selectet li unesim, probabilmen pro su corelation con minimum, parol international. Do, on posse nu abandonar minst quel ad plu have li defecte ne esser facilmen pronunciabil por romanic parlantes.

 

Inter max e maxim on deve anc decider por evitar continual hesitationes. Max es plu curt ma regretabilmen simila un conosset prenómine; maxim es plu regulari (compara: minim e minimum, maxim e maximum ) o almen plu simetric, ma simila anc un prenómine masculin. Do, finalmen ambi presenta avantages e defectes. On deve selecter un form definitivmen, nam un plu long experimentation va aportar null nov argument decisiv. To es un de ti casus dubitativ ínsolubil per li practica.

 

Anc es necessi decider inter illi e ili e contentar se per un sol form in nor gramaticas.

 

E. de Wahl exposit plurivez su hesitationes inter li formes fuir, fuyir e fugir. Fuir da un bon derivate: fuida (F. fuite, S. huida) ma per fugir on retrova li international parol fugitive quel es italian, francés, hispan e anglés. Pro to il proposit un medial form fuyir quel da fuyitive e fuyida. Til hodie on ne ha decidet e ti tri formes retrova se índiferentmen in nor textus. Li hesitationes ha durat sat long e yo proposi fugir pro li derivate

 

-26-

 

 

 

fugitive. It va esser sempre plu bon quam li parol Esperanto for-kuri e li parol Ido fugar, queles ne posse geniter li international fugi-tive, ma traducte it respectivmen per for-kur-anto e fug-anto.

 

In resuma, li témpore del hesitationes ha passat, li partisanes del naturalitá ha suficentmen experimentat Occidental por tranchar li nod gordian in omni casus u on ha lassat plen libertá. Si on vole presentar al munde un lingue pret e unitari, on deve evitar omni ambiguitás mem in max litt detalies. Li francés academie ha fat exactmen li sam labor ante 6 annus, selectente, inter du formes egalmen usat, un sol solution declarat oficial (v. Cg.nr.122).

 

Naturalmen, ti labor de standardisation va esser fat con tre grand cuida, minutiosimen, egardante sempre omni argumentes dat por e contra chascun form proposit, por evitar plu tard nov criticas o contestationes. Durant que li propaganda es ínpossibil in li 9/10 del munde, li Occidentalistes posse max facilmen consacrar se a ti perfectionament de lor bell lingue. Ric Berger.

 

--------------

 

DIE E NOCTE IN LI MUNDE

 

Li superficie del terre es dividet in un cert númere de regiones queles es caracterisat per lor latitúdine. Li latitúdine es un angul quel varia de 0° til 90° secun quant on alontana se del equator por aproximar se a un del poles. Chascun punctu del equator have do un latitúdine de 0°, durant que ye li poles, li latitúdine es 90° nord 90° sud secun que it acte se pri li pol nord o pri li pol sud. Li punctus intermediari have un latitúdine jacent inter 0° e 90°.

 

Secun su latitúdine, un loc terral es situat in un del secuent regiones:

 

1) Li region equatorial extendent se inter

 

-27-

 

 

 

li paraleles de 23° 27' nord (tropico del cáncer) e de 23° 27' sud (tropico del capricorn).

 

2) Li region temperat nord extendent se inter li tropico del cáncer e li paralele de 66° 33' nord (arctic circul nord).

 

3) Li region temperat sud inter li tropico del capricorn e li paralele 66°33' sud (arctic circul sud).

 

4) Li region polari nord limitat per li circul arctic nord.

 

5) Li region polari sud, limitat per li circul arctic sud.

 

Li variation annual del durada del die es diferent de un de ti regiones al altri. Lass nos viagear in pensa al equator. Noi constata que li durada del die ne varia in li curs del annu. Li sole resta súper li horizonte durant 12 hores e es ínvisibil durant li restant 12 hores. Si noi alontana nos un poc del equator, ma sin exear li region equatorial, noi constata un levi variation del longore del die in li curs del annu. Ye li solsticie de estive (22 junio) li longore del die es un poc superiori a 12 hores: ye li solsticie de hiverne (22 decembre) it es inferiori a 12 hores. Tam long quam noi es in li region equatorial, un moment arriva u li sole passa in li zenite del loc. Ti fenomen plu ne presenta se quande li latitúdine excede 23° 27'.

 

Lass nos alontanar nos por aproximar nos al pol nord. A Neuchâtel, por exemple (loc de latitúdine aproximativmen intermediari inter equator e pol nord) li durada del die varia considerabilmen in li curs del annu. Ye li equinoctie de verne (21 marte) li die e li nocte es de egal longore (12 hores). Til li 22 junio, li longore del die augmenta. It atinge 15 h. 55 ye li solsticie de estive. Poy it diminue denov, retroveni a 12 hores ye li equinoctie de autun e acurta se til 8 h. 30 ye li 

 

-28-

 

 

 

solsticie de hiverne (22 decembre). Poy it cresce denov til li 22 junio.

 

E nu lass nos far un viage al pol nord. Ta un surprise atende nos. Ye li 21 marte, noi observa li aparition del sole in li plan del horizonte. Li sole leva se tre lentmen, ma vice descender ye li fin del die, it continua su movement ascendent in li ciel til li 22 junio, poy redescende por desaparir completmen ye li 22 septembre. Desde ti date comensa li nocte polari; it dura til li 21 marte del annu secuent, it es 6 mensus. Ye li pol noi do have un die de 6 mensus e un nocte de egal longore. Al die del pol nord coresponde li nocte del pol sud e vice versa.

 

Lass nos nu selecter un loc de quel li latitúdine jace inter ti de Neuchâtel e li pol nord, por ex. Abisko in Nord-Svedia (lat. 68 1/2°). Noi observa un nocte de pluri semanes in hiverne e un die de pluri semanes in estive, separat per periodes durant queles li sole ascende e descende chascun die quam che noi. Ye li 1-ésim januar li sole es celat durant li tot die; to es li nocte polari. Li 9 januar li sole leva se por li 1-ésim vez in li annu. It resta súper li horizonte durant un demí-hor e poy redescende por reaparir li secuent die. Li longore del die augmenta progressivmen. It es ja 5 hores ye li 31 januar. Ye li equinoctie de verne, li 21 marte, li die es egal al nocte (12 hores). It continua crescer, atinge 18 hores ye li fine de april e li 27 may it leva se por plu ne descender ante li 18 julí, to es durant 2 mensus. To es li die continui. Pos li 18 julí, li sole redescende denov chascun die. In comensa li noctes es curt, ma ili alonga se progressivmen. Ye li 22 septembre, li die es egal al nocte. It continua decrescer: ye li 31 octobre it dura ne plu mult quam 7 hores e ye li 4 decembre, li sole desapari e 

 

-29-

 

 

 

resta ínvisibil til li 9 januar del secuent annu. A Abisco li sole es do, durant li estive, constantmen súper li horizonte durant 54 dies e it resta ínvisibil in hiverne durant 35 dies.

 

It es do possibil observar in ti loc to, quo on nómina li "sole de mi-nocte". Che noi, on nequande posse vider li sole ye mi-nocte, pro que ye ti moment it es sempre sub li horizonte. Ma in omni locs situat trans 66°33' de latitúdine, on posse observar li sole de mi-nocte ye un date determinat.

 

Li resultates es identic, si noi considera li hemisfere sud vice li hemisfere nord, con li sol diferentie que die e nocte es invertet.

 

Si un punctu del hemisfere nord have por ex. un die de 18 hores, li punctu de sam latitúdine del hemisfere sud have un nocte de egal longore. Contrarimen a to, quo noi observa che noi, li zone temperat del hemisfere sud have do curt dies in estive e long dies in hiverne.

 

Li durada del die por un cert punctu del terre es tre important por caracterisar li clima del concernet region. Tam long quam li sole es súper li horizonte, noi recive un cert quantitá de calore. Quande li sole ha desaparit del horizonte, it plu ne calenta nos. In nor regiones, li sole invia nos pro to considerabilmen plu mult calore in estive quam in hiverne. Naturalmen li durada del die ne es li sol cause quel influe nor clima: li ventes e li nebulositá modifica considerabilmen li temperatura medial de chascun mensu. Ma si on prende li medial valore de un triantene de annus, li influentie del durada del die apari tre clarmen.

 

On vell posser inferer de ti constatation que in li regiones polari li calore es tre grand durant li estive, pro que li sole ne desapari.

 

-30-

 

 

 

Ma to ne es li casu pro que li sole nequande es tre alt súper li horizonte. Su maximal altore ne excede 23°27' ye li pol (to es li valore atinget ye li solsticie de estive), durant que che noi, li altore maximal es 66°27'. Or quande li sole es tre bass súper li horizonte, su radies cade obliquimen sur li terre e deve traversar un tre spess strate de atmosfere por atinger nos. E ti strate absorpte un tre grand parte del calore solari.

 

Noi mey adjunter ancor quelc paroles pri li crepuscul. Quande li sole just ha desaparit detra li horizonte, li lúmine dial diminue solmen progressivmen e noi deve atender ancor un cert témpor til que li nocte es complet. Li sole deve descender tre bass sub li horizonte por que li nocte deveni nigri. Pro ti motive, li nocte polari nequande es tre obscur, nam li descension del sole sub li horizonte ne posse exceder 23°27'. Li max curt durada del crepuscul es observabil che li equator. Omni noctes es tre obscur e to ye omni epocas del annu. In li medial latitúdines, por ex. che noi in Svissia, li noctes es sat clar in estive e obscur in hiverne. Li crepuscul es tant plu long quant li sole descende obliquimen sur li horizonte. Li crepuscul es tre curt ye li equinocties; it es tre long ye li solsticie de estive e un poc min long ye li solsticie de hiverne. E. Guyot.

 

(Ex: La Fédération Horlogère Suisse)

 

-------------------

 

LI SURPRISES DEL DIVORCIES

 

Li statistica presentat al publica por 1940 in li state de New-York classifica in 3 gruppes li diferent causes de divorcies: causes seriosi, futil e risibil.

 

In ti ultimes es classificat li divorcies pronunciat inter:

 

-- 3 cuples pro que li maritos hat refusat, sin valid rason, docer a lot marita li american

 

-31-

 

 

 

lude del "pont".

 

-- 56 cuples queles ne posset concordar pri li prenómines a dar a lor progenitura.

 

-- 875 cuples pro que li maritos obstinat se "con grossieritá" ne savurar li alimentes preparat de lor maritas.

 

-- 19 cuples pro que li maritos ne hat successat converter li féminas a lor passion por li vitamines.

 

-- 3 cuples pro que li maritos amusat se con li ludettes del infantes.

 

-- 50 cuples, finalmen, pro que 3 maritos e 47 féminas hat celat ante maritage lor ver etá.

 

------------

 

CIVILISATION E SUICIDIE

 

Secun li anglés scientist Mathews, li númere del suicidies chascun annu in li munde es circa 180'000. Mathews ha etablisset un statistica secun quel li habitantes del montosi landes presc nequande morta se e li habitantes del paludosi landes rarmen.

 

In contrari li habitantes del regiones traversat de grand fluvies furni li max grand númere de suicidiantes. Li maxim de suicidies eveni in li mensu junio e li minimum in decembre. It es sempre durant li unesim 10 dies del mensu que li max grand númer de suicidies es constatat.

 

Pri li motives, ili es tre variat, e sovente tre bizarr. Por exemple, on cita un Americano quel suicidiat se lassant ti simplic scrite explicativ:

 

"Tro mult butones a butonar e a debutonar por vestir se chascun die".

 

--------------

 

Enigma:

 

Ti, qui fa it, ne vole it; ti, qui compra it ne besona it; e ti, qui besona it ne save to.

 

Response: Li sarc.

 

-32-

 

 

 

LI DANGERE DEL OLD LEGES

 

On save que Anglia es li land del old customes. Ta li leges nequande es abrogat.

 

In London, recentmen, un librero de Piccadilly esset condamnat a un pecuniari punition de 15 shillings pro har contravenit al regulament pri li soledial repose. Il tande venit payar in litt monetes cuprin, ma li corte refusat accepter ti monetallia. 

 

In li secuent die, li librero revenient avan li tribunale con li code-libre in li manu, demonstrant que legalmen li cuprin monetes devet esser acceptet til li summa de 30 shillings.

 

Tande, li corte aconosset su erra e volet incassar li summa offertat, quande li condamnate remettet li moné in su sacca e leet al judicos un altri textu de 1762, ne abrogat, secun quel li corte ne have li jure postular li summa de un punition pos que it ha refusat accepter it.

 

E li judicos videt lor condamnate departer con subrident facie e li sacca sur li epol.

 

LI UNESIM LIBRE DE COCINE

 

Li libres de cocine in témpore de guerre have sempre grand success pro que on sercha in ili omni medies trovar receptes por bon e modic platiles.

 

Li unesim person quel interprendet scrir metodicmen pri cocine es un fémina de Basel (Svissia): Anna Keller, nómine predestinat!

 

Sub li titul "Kochbuch" ella scrit un tre gross libre in-quarto quel tracta li principies del cocine, li regules del cocinal arte e da receptes por preparar manjages ex li urs, li heron, li cygne, li crestes de gallino, etc., manjages hodie ne plu essent actual.

 

Ti libre, quel esset dedicat al princessa de Nederland Luisa-Juliana,  aparit in verne del annu 1600, do ante 343 annus.

 

-33-

 

 

 

CONCURS DE TRADUCTION

 

Francés: La malice d'Edison

 

Avant d'être riche, Edison habitait la campagne. Un ami qui était venu le voir constata que sa porte s'ouvrait très difficilement. Au moment où il partait, la porte de nouveau résista, et l'ami lui demanda pourquoi il n'en huilait pas les gonds.

 

-- C'est que, répondit en riant le futur savant, j'ai inventé un petit appareil qui chaque fois que l'on ouvre la porte fait arriver 50 litres d'eau dans mon réservoir.

 

Ti textu traductet a Occidental es a inviar ante li 1 may 1943 al Institute Occidental CHAPELLE (Vaud), Svissia.

 

Resultate: (Nr. 42, januar 1943) : Nequel

 

Li textu de januar va aparir in li proxim numero.

 

---------------

 

LI OLD URS SUR LI ABIETE

 

Fabul de Pestalozzi.

 

"Nu, quande tu va ducter nos finalmen in li laudat land del lact e miel?" dit un trupp de yun urses al old.

 

Ti-ci respondet: "To yo vole nu far, ma ante to vu mey ancor vider e reconosser, qual urs yo es. Vide ti abiete; til ta u it es excorticat, altri urses ja ha grimpat, ma yo vole grimpar sur li maxim alt sómmit."

 

Talmen il parlat e comensat grimpar sur li alt abiete. Tam alt quam it esset excorticat, li cose eat tre bon, ma quande il venit plu alt, li árbor chancelat ye chascun passu, sempre plu mult, ye ambi láteres. Támen li urs fat grand eforties e cramponat li vulnerosi pattes in li chancelant árbor. Talmen it eat lentmen, ma durant un cert témpor sempre plu alt.

 

Ma poy venit un storm; li urs forat su sanguant ungules per su ultim forties in li

 

-34-

 

 

 

chancelant árbor. Ma su vigore es perdit, e il clama de su altore al lamentant yunes: "Mi grand action heroic es mi morte: Yo ne ducte vos in li land del miel, ma to vu va vider e to vu posse testimoniar, que sur ti abiete, quam li max alt urs... yo perit miserabilmen."

 

(Traductet tam exactmen quam possibil por dar li impression del originale. F.H.)

 

-------------------

 

VU VA VIDER ...

 

Ultra li pezzes de letura, li manuale contene anc un complet compendie del Occidental-gramatica. Ma ti-ci ne consiste in un sicc enumeration de regules; ma it es presentat in form de "explicationes" al pezzes de letura. Omno quo it da es in maxim grand parte ja conosset del studiant ex li precedent pezzes de letura e li tache del autor esset presc solmen, resumar ti factes conosset in un sistematic totalité. It da anc necos a aprender per memorie; un - eventualmen repetit - atentiv letura del explicationes sufice totmen. Li inprofundation del materie gramatical es li resultate automatic del conscientiosi studie del pezzes de letura. It céteri it depende completmen del líber decision del studiant, ca il prefere metter li preponderantie del studies plu al gramatica o plu al pezzes de letura.

 

Un tal studie-libre vu certmen desira! Li supra pensas reproductet es un parte del anteparole del maxim recent edition interlinguistic, del

 

VOLL STÄNDIGER LEHRGANG DES OCCIDENTAL

 

von A. Matejka

 

quel vu deve posseder, e quel vu deve monstrar a vor conossetes. Ples comendar it de deman, ma hodie ancor per payament de Fr. 2.50 (membres del OCCIDENTAL-UNION e SCOED, Fr. 2.20) al postchec-conto II.1969 del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), con indication del scope de vor versament sur li cupon del postchec-formulare.

 

-35-

 

 

 

CONTRIBUTIONES-SUBVENTIONES RECIVET (29.2.43)

 

Sr. G. Ahlstrand, Fr. 2.80; H. Björkman, Fr. 4.90; Ed. Mayor, Fr. 1.50; K. Chanaud, Fr. 5.--; A. Portmann, Fr. 3.--; T.V. Bäckström, Fr. 5.--; A. Nordlund, Fr. 5.--; C. Englöf, Fr. 5.--; E. Berggren, Fr. 3.--; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.--; W. Leuenberger e Bernasconi, Fr. 5.--; A. Lundgren, Fr. 3.--.

 

Cordialissim mersí ad omnes !

 

-------------------

 

LI APES CONOSSE LI VITAMINES ? 

 

On save que li vitamine E efecte regularisant e stimulant al progeneration; it es pro to anc nominat vitamine sexual.

 

Nu, on ha fat interessant observationes, queles pruva un curiosi sens del apes por ti vitamine respectiv por substanties contenent it, un sens tam acut, que on vell posser parlar de un cert conossentie del apes pri ti vitamine e su functiones. Li apes queles sercha li nutrimentes por li yun apes, respectivmen per li larves, adjunte al nutriment del futur reyessas materies contenent li vitamine E, durant que ti substanties ne es adjuntet al nutriment por li apes de labor.

 

APES QUAM INFIRMERAS

 

Reserchas ha dat li resultate que li apes in mult casus acte quasi quam infirmeras, pro que ili covri li fructes ledet per li vespes, formícas o avies per un tenui mielatri covritura, talmen que li vúlneres del fructes cicatrisa se rapidmen e que lor complet perde es impedit.

 

-------------------

 

"Si tu monstra bonitá a un hom e testimonia le tui amore, il mersia te; ma si tu lassa tranquil un scarabé, avie, ran o un plante, o monstra a it mem tui amore, tande tu fa to a Deo." H. Hesse.

 

- 36 -