| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Cosmoglotta B 048 (jul 1943)

Page history last edited by Dave MacLeod 5 years, 4 months ago

COSMOGLOTTA 

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL UNION 

 

Redaction e Administration: 

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 

 

Serie B. poligrafat (Tel. 9 56 56)  Julí 1943 - Nró 48 (7) 

 

VIAGE IN AEROPLAN TRANS LI CANAL DEL MANCHE

 

de Dr. C.H. Pollog 

 

Quelc annus ante li guerre, yo fat un viage in aeroplan trans li Canal del Manche. Yo  volat de Colonia a Bruxelles e de ti cité a London. Certmen un descrition del unesim parte del viage ne vell interessar vos, ma yo va racontar vos un poc pri li vol súper li mar. 

 

Yo volat in un anglés aeroplan, un grand machine con tri motores, un biplan constructet ancor, secun li metode conservativ del angléses, de ligne e linage, do nullmen un aeroplan de tipe modern. Ma li cabine esset tre comfortabil e havet grand fenestres, quo es mult agreabil por li passageros. Yo ha prendet li sede max avan al dextri, por haver li possibilitá vider li paisage sin obstruction per li ales del machine. Li cabine posset accomodar decidu passageros, ma noi ne esset plus quam tri. 

 

Immediatmen pos li start in Haeren, li aeroportu de Bruxelles, li pilot prende li curs vers li west. A ti látere li capitale de Belgia es circumat de collines, ma lor altitudine es tam micri que li viagero volant presc ne posse reconosser les quam undulation del suol. Ili porta quelc boscages. Bentost li paisage prende un aspecte monoton. Noi survola Flandria, un region tre famosi in li historie e mult fecund, ma sin li minim charmes. Su color preponderant es lu verd. Verd es li prates queles extende se in omni directiones til li 

 

- 73 - 

 

 

 

horizonte, verd es anc li agres u li frument es ancor yun, nam noi es in li mensu de april. Ma li paisage have anc macules de al tri colores : li numerosi vaccas es nigri e blanc, e li domes - queles ne es sempre gruppat in villages, ma sovente sta isolat - es brunatri, grisatri o rubi. To aporta nos li memorie del unesim guerre mundan, nam Flandria esset un camp de mani battallies, e chascun macul rubi significa un dom destructet durant li grand desastre e reconstructet depos, monstrant ancor li frisc color de su tegules. Ma on ne posse plu percepter altri tracies del guerre. Li monotonie del paisage es interruptet solmen per li lineas de árbores queles divide li campes e sovente es accompaniat per fosses o strett canales. 

 

Li vente deveni plu fort quande li mar avicina se e it anc es un poc squallosi, ma li grand aeroplan vola tre tranquilmen. To suffice támen porque un de nos - ne yo ! - suffre del nausea de aer e vomi sat frequentmen - quo ne es tre agreabil por li altri passageros! Li duesim pilot veni in li cabine e oferta al malad un glass de brandy - ye ti témpor li societés de navigation aeran ne havet ja stewardes o stewardesses. Yo questiona le ca noi va arrivar con retard caus li fort vente contrari. Il ea consultar nor pilot, qui retromisse le con un invitation por me visitar le in su cockpit. Yo posse sedentar me in li duesim posto de pilotage e sentir quam facilmen e promptmen li grand machine obedi al stir. To es contra li régules del servicie, ma li pilot conosse me e li Angléses ne es tam formal. Durant ti témpor li al tri pilot - quel have anc li functiones de mecanico e radio-operator - ha installat li comunication radiotelefonic con Croydon, li aeroportu de London, quel retransmisse nos li ultim observationes meteorologic del stationes al ambi láteres del Canal. It sembla 

 

- 74 - 

 

 

 

que un fort storm regna in li Manche. Un conversation es impossibil in li cockpit quel ne es isolat contra li bruida del tri potent motores de 450 HT. chascun: do li pilot scri quelc paroles sur un pezze de papere quel il da me. Il informa me que noi ne va esser in retard, proque i I have ancor sat reserve de potentie in li motores por mantener li velocitá normal mem in un storm. 

 

Yo retorna in li cabine del passageros. Noi ha ja lassat detra nos li prates de Flandria e vola súper li yelb dunes queles acompania li rive del mar. Justmen sub nos noi vide li cité de Nieuport. Al dextri extende se li mare, un vast plan de color schistosi-grisatri, maculat del blanc scum-corones del undes. Li vent refrisca; nu nor aeroplan es sucusset quam un automobil sur un mal strade. Squalles de pluvie migra tra li paisage; noi vide les venient del west quam marchant colonnes. Li visibilitá deveni de plu in plu mal. Li aeroplan passa Dunkerque e Cravelines e atinge Calais. Justmen súper li cité noi incontra un squall specialmen fort. Li pilot fa un curve e supervola li portu - e nu noi ha abandonat li terre e trova nos súper li aqua. In ti moment li duesim pilot informa, per radiotelefonie, li stationes de Saint-Inglevert in Francia e de Croydon que noi comensa li traversada del Manche. Il va denov comunicar con ti radio-stationes quande noi passa li coste de Anglia, por informar les que li traversada es finit sin misfortune. To es un mesur de securitá, proque si un hor ha passat sin que li stationes ha receptet li duesim comunication, ili vell strax alarmar li postos de salvage queles vell misser botes e aeroplanes por serchar nor machine. 

 

It es li unesim vez que yo vola súper li mare, e naturalmen yo es tre curiosi saver quel nov experienties it va dar me. In prim un agreabil surprise: benque li storm es realmen tre 

 

- 75 - 

 

 

 

fort súper li aqua, li sucusses cessa, nam in un altitudine de quelc centenes de metres súper li mare li vente suffIa de un maniere plu constant e sin turbulantie. In un distantie de circa un kilometre li pilot seque li coste francés til li Cap Gris Nez, alor il torna a dextri, e li real traversada comensa. 

 

Quelc minutes plu tard, noi perdi ex li vide li terra, caus li mal visibilitá. Noi vide necós quam li gris mare e li ciel con su gris nubes - e un nave. It es un grand vapor-bote eant de Dover o Folkestone a Boulogne; it dansa sur li alt undes queles batte súper su avan-deck - e noi vola tam tranquilmen que noi ne senti presc li storm. Certmen hodie li traversada del Canal in aeroplan es mult plu agreabil quam in nave! 

 

Li minutes passa. Li coste de Anglia es ancor ínvisibil, li pilot posse tener su via solmen per li bussole. Ma subitmen li atmosfere deveni plu clar, li visibilitá ameliora se. Al dextri e avan, li mare sembla esser blanc in vice de gris - ma un duesim regard monstra me que to ne es plu li aqua! To es li coste, li cliffes cretatri de Kent. Li valles de Old Anglia forma un spectacul imposant e menaciant por li passagero de un nave intrant in li portu de Dover - ma si on veni in aeroplan, ili perdi su grandiositá e insuperabilitá. 

 

Nor via ea directmen vers Dover; li pilot ha navigat tre bon. Noi vide li Shakespeare Cliff - it porta ti nómin pro que on di que li rey Lear ha precipitat se del cúlmine de ti rocca in li abiss. Un tren eant de Dover a Folkestone desapari in li túnnel quel transfora li cliff. Noi seque li coste til F0lkestone, volant in li altitudine del márgine superior del roccas. Alor noi torna al dextri e trova nos denov súper li terra. Al levul noi vide li aeroportu de Lympne, u li aeroplanes del servicie continental aterra quande Croydon ne posse esser atinget 

 

- 76 - 

 

 

 

caus nebul. Nor aeroplan vola súper li relvia quel ea de Folkestone a Tonbridge, ma bentost it torna denov al dextri vers Sevenoaks. Li paisage de Kent es charmant e changeant : collines, micri boscages, grand parcs, bon laborat agres - caracteristic es li campes de lúpul con lor alt pales e li curiosi structuras con li aspecte de gigantic apieres : ili ne servi al apicultura, ma es fornes por siccar li lúpul. 

 

Li tempe anc es changeant : un squall pos li al tri sucusse nos, ma in li interspacies li sole brillia e li visibilitá es de triant kilometres e plu. Bentost noi vide al dextri un grand númere de micri aeroplanes fant acrobaties : ili es militari machines del aeroportu de Biggin Hill. E nu li termine de nor viage ne es plu lontan. Li vast plan del aeroportu de Croydon presenta se a nor regard. Li pilot cupa li gas, li aeroplan presc ínperceptibilmen tucha li terra e noi sta sur li suol anglés. 

 

****

 

Du semanes plu tard yo es denov in li aeroportu de Croydon, stant avan un altri aeroplan quel va retransportar me a Colonia. Li mecanicos starta li propelleres. "Contact ! - Líber ! - Contact ! " ili clama, til li tri helices cupa li aer con su bruiosi canzon. Li tempe ne es bon : pluviosi con bass nubes. Ma li meteorolog di nos que súper li Canal noi va trovar un sole brilliant e un excellent visibilitá.

 

Li oficiario del turre de control da nos li signal luminosi por li start. Li grand aeroplan rula al altri láter del imens camp, por tornar in li vent. Noi es denov in li aer. Li machine travola quelc nubes de pluvie, e durant un cert témpor un iris acompania nos in un tal proximitá que it sembla esser al punte de nor ales. Li prevision del meteorolog es corect: ja in li vicinitá

 

- 77 - 

 

 

 

de Sevenoaks noi intra in un zone de splendid tempe, e noi vide ja li coste de Francia ante mem har atinget li rive del Canal. De Folkestone noi prende li direct curs vers Calais. Noi es in un altitudine de circa 1000 metres, e nu noi vide tre bon que li Canal del Manche es realmen un canal, quasi fossat per un gigantic spade in li paisage undulant por aperter un comunication ínter li Ocean Atlántic e li Mare del Nord. It cupa transversalmen li collines e li valleyes : li collines forma abrupt cliffes, ma li valleyes abassa se suavimen vers li rive. Un spectacul tre impressionant por chascun interessat in geografic problemas . 

 

Li traversada del Canal sembla nos tro curt por gustar suficentmen ti miraculosi pictura. Apen noi ha atinget li suol de Francia que noi intra denov in nubes. Por un rason quel yo ne conosse li pilot mette li curs plu al sud, e bentost il sembla har perdit li orientation, proque on ne vide li terra. Li témpor passa; yo calcula que noi ne deve esser lontan de Bruxelles - ma quande un fore aperte se in li nubes, yo vide sub nor aeroplan un grand cité quel certmen ne es li capitale de Belgia. Yo questiona li duesim pilot, e il responde que noi trova nos súper Lille. Por completar nor misfortune li aeroportu de Haeren informa nos per radiotelefonie que li atterament es impossibil caus subitmen advenit nebules! Do li pilot fa un atterament fortiat in an agre al sud del cité. Du hores plu tard li radio-station informa nos que li nebuI ha levat se - ma li suol del camp, moll pro li pluvies, es tam glutinosi que li machine ne posse startar. Li merces, li posta, li bagages e li passageros deve esser transportat in auto a Haeren, e - aleviat de lor póndere - li grand aeroplan successa far li curt vol al aeroportu. It es nocte quande noi arriva in Colonia. 

 

- 78 - 

 

 

 

LI TURRE DE BABILONIA (fine)

 

Dr. Arnold Wadler 

 

 

 

Per metodic explorationes e investigationes similmen omni altri objetiones contra li monogenese del idiomas, sin exception, posse esser refutat, mem li max grav objetion del paroles pruntat o del paroles migratori. Che Homer, li halebarde, li duplic hacha, esset nominat PELEK-ys e ja in Babel li hacha PILAKK-u. Pro que li babilonic parol apari in historicmen mult plu antiqui fontes quam li grec, PELEK-ys vell har esset pruntat de Babel. Ma fortunosimen o regretabilmen simil nómines por li hache retrova se in diversi continentes, talmen anc in Australia POLG-o apu BALG-o por tomahawk, in antiqui Sumeria BALAG por hacha e hacc e li Kirguisos nomina li martell denove BALAG. E nu noi senti, que inter german BALG-en, WALK-en e ti parol radical existe alquel coherentie, pro que anc ili expresse li idé de "batter". Tam anc in li indoeuropan quam in li semitic e altri idiomas vive li radicale P-l-k (P-l-g) con li significantie "batter, fender, divider" ; grec PLEG-e (colp) e del sam radicale quam PELEK-ys anc li nómine PELEK-an (pico) por li avio quel con su bec batte li cortice del árbores por serchar vermes quam nutritura. Pro ti picada il anc porta su nómine latin PIC-us e anc su german equivalente SPECH-t cohere con li bavaric verbe SPECK-en (batter contra). Li facte que un parol proveni del extrania, ne ja es un pruva, que li sam radica ne ja vive quam radica primitiv in un lingue. 

 

Li franceses e li italianes deriva del verbe ab-SORB-er, as-SORB-ire li substantive SORB-et, SORB-etto, indiant un trincage glacin, cremes gelat (del arab SCHERB-et). Esque ti radicas ne have alquo comun ? Ab-SORB-er (absorpter) deriva de latin SORB-eo (sorbir), german SCHLURF-en, ma anc li semitic radica S-R-B significa

 

- 79 - 

 

 

 

"sorbir, trincar". Li alcove (dormitoria) anglés es un arab pruntate, nam AL- significa li articul arab quam in li paroles AL-cohol, AL-gebra, AL-chimie. Ja li Anglosaxones nominat un vultat dormitoria COV-e. Esque e AL-COV-e e COV-e ne es de comun orígine ? Li radica fundamental CAV por coses vultat o curvat trova se in ambi families lingual e in plu, ancor in li max multes. Nor parol PAT-ente origina de latin PAT-eo (aperter), grec PET-annymi (extender, propagar); ma anc che li Semites P-t-h significa "aperter" quam in Siam POT e in un dialecte del Mayas del antiqui America PAT, POT. Li MET (vinatri trincage del primitiv germanes) es un parol prototipic circumant li tot globe terrestri e significant "dulci, gustosi, trincage, ebrificant, etc". Anc in li Bible METEK (dialectic anc MESEK) significat "dulci", quam anc MISG-i in li antiqui Perú. E probabilmen li latin MEDIC-ina significat originalmen un trincage sanativ e somniferi. E In China MI, arcaic chinesi MEUT, significa MIEL ! 

 

Ínnumerabil es tal paralelismes in li lingues. Specialmen frappant es cert interplecturas de paroles queles retorna partú. In li latin CORN-u (corn) significa evidentmen "lu pussant" e GRAN-um (gran) "lu aplastat". Egalmen it es anc che li Semites, ú K-r-n significa "corn" (hebr. KEREN, assyr. KARN-u) e G-r-n "aplastar, molar, molinar", arab GARAN-a, affini a areaic german QUIRN (=molinette) . Mem li metateses, li inversiones de mult radicas retorna in divers stirpes lingual. Apu in P-l-k in assirian PILAKK-u (hach), noi incontra assir. K-l-p in KIL-APP-âti (haches), hebr. KALAP (hach), exactmen quam in li lingues europan apu grec P-l-k in PLEK-tron (battente) de nov K-l-p in KOLAPO-os (colp), latin CLAV-a (clobb), KLOPF-en (Batter, Strein-KOLB-en (clobb, 

 

-80-

 

 

 

hellebarde), KLOPP-el (Battente) etc. Metodic investigationes pruva, que extendet, quasi organic plecturas del lingues, queles inbrassa enorm partes del tresor vocabulari, coincide reciprocmen. 

 

Li mite del erection del turre babilonic ne es singulari. Anc li tresor de sagas de mult popules, del Chineses, Indianes, Persicos, del Romanes e Keltes quam ti del tribus indian del antiqui America raconta nos ancor pri anteyan unitaritá del lingues e de lor plu tard discrepantie. Mult modern filologos e inter tis doctores de classe e fama, ha secuet metodicmen ti tracies e ha pledat - quam Friedr. Delitzsch, Leo Reinisch, Hermann Möller, Hugo Schuchhardt e ante omnes Alfredo Trombetti - por li unitá de omni families lingual o de cert partes de. it. Almen quam hipotese por li labores li principie del monogenese del idiomas merita seriosi atention del parte del scientie. 

 

To tam plu de un metodic gruppament del vocabularium secun vispunctus cultur-historic resulta denov frappant paralelismes. Pro quo li Indogermanes usa divers expressiones por TERRE (GE, ERDE, ZIEMIA, TERRA) durant que just li Germanes e Semites aplica denominationes parent (ERETZ, ERDE, AARD) ? Pro quo ti fenomen repeti se ancor sovent por exemple che li expressiones HERBST (autune), SCHILD (scude), HELM (helm), SPIESS (pica, lange) e altres ? Esque it ne es frappant, que che Germanes e Semites on incontra li sam nómines por TERRE e ACRE, PLUGAR e DRACHAR, quam por altri denominationes del agricultura ? E pro quo mem antiqui paroles sviss, quam ETTER (plectage, hag, palissade) (ples confrontar li sviss Idioticon!) ja existet in Egiptia e Babilonia ? Anc hebreic ATAR significat "circumdar, includer per", mineic A-T-R "inhagar, circumdar per". Pro quo li sviss vocabul ZEINE (corb), li radicale de ZAUN (hag, plectage) coincide con li 

 

- 81 - 

 

 

 

hebreic duplication ZIN-ZEN-et (corb) ? 

 

Ye altri occasion yo va tractar plu detaliatmen li enorm enigmas e problemas lingual, queles resulta per tal relationes e questiones. In omni casu to nu ja es cert, que ci li linguistica - anc quam scientie auxiliari de altri branches - sta ante nov enorm problemas, de quel solution va emanar un amplore de luce súper li obscuritá del primitiv quam anc del pre-historie. Nam ampli epocas, queles por singul popules e specialmen por li europan apartene al prehistorie, por al tri popules ja es historicmen iluminat. 

 

(Adaptation a Occidental per Herm. Ferd . Haller) 

 

--------------------

 

Ex li revúe "DER ORGANISATOR" trad. KH 

 

Li arte vendir. 

 

Un viageator vide in un cité un vitrine u sale es exposit in omni possibil inballationes. Quam il self es possessor de un butica, il intra, compra un micri net pacca e questiona : "Escuta, senior, vu deve esser un extraordinarimen apt venditor, nam vu posse vendir sale in tal quantitás e assortimentes. Esque vu ne posse comunicar me vor secret ?" - Vu erra, respondet li possessor del butica, yo vendi tre poc sal, ma li viageator quel me ha vendit it, il esset bon venditor de sale. 

 

Americanismes. 

 

In li grand comercie de expedition Sears Roebuck un session del consilie de administration havet loc. Li director del interprense recomendat un grand compra e motivat su opinion con seriosi argumentes. Quam it actet se de extraordinarimen grand summas on fat un votation. Li proposition del director esset rejectet. Il ne dit un sol parol. 

 

Pos to, ye omni moment su collegos eat che il e provat explicar le, pro quo ili votat contra su proposition. Li director lassat parlar 

 

- 82 - 

 

 

 

chascun, escutat atentivmen, ma ne dit un sol parol. Su silentie fat tam nervosi li altris, que final-men ili convocat un nov session in quel nu li anteyan proposition esset aprobat con unanimitá. 

 

--Un conosset juriste, essent sovente agresset de furiosi clientes escutat un moment quietmen quande ili fat le con li max coleric paroles li max grossieri reproches. Finalmen il dit : "Yo deve responder vos que yo ne ha bon comprendet omnicos. Ples scrir vor reclamationes o dicte omnicos a mi secretaria, nam yo vole examinar it profundimen." Li tric sempre functiona. Nequi obedit a su consilie. 

 

-- Un astut secretario havet sempre un libre sur su scri-table sur quel on posset leer in grand lítteres: Libre de Plenditiones. Quande un membre del societé venit e plendit se pri un altri, il dit: "Yo strax vole inscrir ci li afere e yo va posser discusser it con li directorie." Li libre de plenditiones restat blanc durant 40 annus. 

 

-- Un politico fat inregistrar su discurs con un aparate electric. In su dom il poy escutat li reproduction e ... indormit se ante que it esset terminat. 

 

Diverses.

 

In li repetition general de un pezze de teatre in Paris, un critico cadet in un profund somnie. On comensat mem audir un cert roncada. Li vicino de nor dormitor tuchat su epol por avigilar le, poy explicat le suavimen: - Li somnie, il dit, es un opinion; yo save it. Ma it es plu bon ne expresser it tro vocosimen. 

 

-- Charondas, legislator de Thurianes, ordonat que quicunc volet abolir cert leges o crear nov, devet presentar se avan li popul, li cord circum li col a fin que si li novitá ne esset universalmen aprobat, mey esser ínmediatmen strangulat. 

 

- 83 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.6.43) 

 

Sr. H. Schwab, Fr. 2.50; F. Haller, Fr. 1.--; B. Hufenus, Fr. 2.--; E. Gämperle, Fr. 1.--; Johalf, Fr. 1.--; A. Hagmann, Fr. 2. --.

 

SCOED :  F. LAGNEL, 1 parte social 

 

Cordialissim mersí ad omnes ! 

 

--------------------

 

PUBLICATIONES 

 

STZ, Sviss revúe tecnic, publica in su Nr. del 15 julí 1943 li recension del "Vollständiger Lehrgang" de A. Matejka in li págine 409. 

 

SUPER LI FRONTIERES .. OCCIDENTAL, bell ilustrat prospecte in francés e LI MODERN LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL... aporta li lúmine in li foreste del national lingues !, anc bell ilustrat prospecte in Occidental. Ti du prospectes tracta li sam objecte: "Prejudicas interlinguistic". Ili es editet de nor coidealist W. Gilbert (Toulouse), quel noi mersia particularimen pro su devotion a nor movement in li desfacil circumstanties queles il travive.

 

LI COMBATTE NAVAL, amusant lude, anc editet de W. Gilbert. Noi espera reproducter it in un proxim numeró de Cosmoglotta. 

 

PROGRESO (jan.-junio 1943, nr. 1-139-) Idistic revúe, 8 págines. 

 

CORESPONDENTIE 

 

A sr. Banham, Essendow, Australia: Noi ha bon recivet vor 2 postcartes. Sincer mersí. 

 

-------------

 

Mutar su opinion in favor del veritá ne es pruva de infamie e de ignorantie, ma de un bel caractere. 

 

-- Si vu vole recoltar li felicie, sema it in li cordie del altres.

 

-- Li afliction es salvativ quande it fa li hom fort. 

 

- 84 - 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.