Cosmoglotta B 050 (sep 1943)


COSMOGLOTTA

 

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

 

Redaction e Administration:

 

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud). SVISSIA

 

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Septembre 1943 - Nró 50 (9)

 

---------------------

 

ANGLES QUAM LINGUE INTERNATIONAL ?

 

Ante 10 annus, yo esset vocat al posto de director del departament de exportation in li sviss filiale de un grand interprense comercial german. Li director general del filiale esset berlinesi e il ne conosset un sol lingue foren. Un die yo questionat le, qualmen il fa por conversar con nor clientes durant su viages in Svissia francés. Il respondet que naturalmen il mult regreta ne conosser li lingue francés, ma que practicmen ti lacuna in su instruction ne esset un grav impediment, pro que presc omni clientes parla passabilmen bon german. Si tamen - il adjuntet - li conossentie del lingue francés vell revelar se unquande quam absolut necessi, it vell suficer le sacrificar du semanes por far un viage a Lausanne e durant ti témpor il vell alor facilmen posser aprender li lingue francés. Li joca semblat me excellent, ma ante que yo havet li témpor por complimentar le pro it, yo remarcat ye mi grand stupore que it totalmen ne esset un joca, ma que li mann parlat seriosimen. Yo vell naturalmen har posset discusser, ma it semblat me preferibil tacer. Quo vu vell har fat in mi plazza ?

 

Ti eveniment - de quel yo garanti li autenticitá - revenit me in mente, quande yo leet in li jurnales li information que li ministros de instruction del alliat guvernamentes in London hat pr0posit far ex anglés li nov lingue international e que ili hat instituet

 

-97-

 

 

 

un special comité de expertes por examinar li possibilitá de practic realisation de ti project. Li promotores de ti plan naturalmen have un clar regard sur li coses; ili save que on ne aprende un lingue foren in 15 dies 9 pro to lor project previde que li studie del lingue anglés vell dever esser declarat quam obligatori ja in li scoles primari de omni landes. Quel es li real chances de success de un tal interprense ?

 

It ne es facil, responder a ti question, nam omnicos depende del factic usa quel on intente far de un vivent lingue international.

 

Nor propri conception pri ti problema es conosset. Yo vole repetir it ci por li besones del discussion. Un lingue international deve servir quam universal medie de intercomprension por omni popules del terre. Naturalmen it va esser absolut necessi solmen por ti strates del population quel sta efectivmen in relationes con altri popules e por queles li possibilitá de un mutual intercomprension constitue un professional necessitá. To es, por citar solmen un parte del real interessates : li comerciantes, scientistes (medicos, tecnicos, chimicos, etc.), diplomates, politicos, sindicalistes, economicos, instructores, administratores, jurnalistes, etc. etc. Por omni representantes de ti professiones, li existentie de un lingue universal have un real valore solmen sub li condition que it da les li possibilitá expresser se in ti idioma con sam facilitá e corectitá quam in lor lingue matrin. Un scientist quel deve publicar su ovres in un lingue international ne posse contentar se de un superficial conossentie del lingue, si il ne vole in antey comprometter li success de su interprense. It es por noi un axioma que un lingue international satisfa li exigenties del modern vive solmen si it es egalmen facil a

 

- 98 -

 

 

 

aprender por omni popules del terre; un cert minimum de efortie (quel naturalmen posse variar de popul a popul) deve garantir li absolut mastrisation del lingue. Por explicar me ancor plu clarmen : li témpor besonat por atinger ti mastrisation posse variar secun li tip de lingue; si noi selecte un lingue romanic, li angleses, franceses, italianes, hispanes, etc. va besonar mult min témpor per li studie quam germanes e slaves, pro que li elementes del lingue les ja es conosset. Ma si noi statue, tot teoricmen, que por li germanes e slaves li témpor de studie besonat es li duplic de ti quel es necessi por li romanic popules, tande ili deve pos ti duplic témpor de studie, posser mastrisar li lingue tam corectmen quam omni altres. In curt, li possibil diferenties posse consister solmen in un plu 0 minu long, ma támen finit témpor de studie, ma me in li possibilitá absolut de final mastrisation del lingue quel va esser li sam por omnes. Ex ti postulation noi ha traet li conclusion que solmen un lingue artificial passe satisfar ti exigenties.

 

Si, por li promotores de un lingue vivent quam lingue universal, li fundamental postulation es li sam quam li nor, ili deve naturalmen pruvar que it es possibil, mersí a un bon organisat e sistematic studie, atinger finalmen in ti lingue li sam gradu de mastrisation quam in li respectiv lingues matrin. Ma esque to es vermen possibil ? Nor response es emfaticmen : NO !

 

Del excellent libre de A. Meillet : "Les langues dans l'Europe nouvelle" noi extrae li secuent passages :

 

Pág. 300, 3) : "Li studie del lingues, mem limitat al lingues max necessi exige del yunesse cultivat un tre grand efortie quel vell, in parte, posser esser plu bon usat por altri scopes. Li dominia del scientie extende se chascun 

 

- 99 -

 

 

 

die ; li yunes ne have tro mult témpor, ni tro mult fortie, por studiar li principies de ti-ci. It es tre dur, exiger de chascun hom cultivat, que li may aquisiter durant su annus de studie, in sam témpor li conossentie del scienties e ti de tri lingues, omnes egalmen desfacil a aprender. E támen to es li precie payand por elevar se al modern cultura."

 

Pág. 302, 3) : " Si on pussa li studie del foren lingues til li gradu de complet mastrisation, li témpor besonat es imens. Si it resta superficial, it contribue practicmen nequant al cultura intellectual. ... Por omni tis queles aprende li lingues modern solmen pro practic necessitás e queles interessa se solmen al formes contemporan del lingues, li profit intellectual de ti studie es max sovente mediocri."

 

E pri li studie del lingue francés, A. Meillet scri lu secuent :

 

Pág. 213, 3) : "Ti qui ne ha flexibilisat su spiritu per un long gimnastica es íncapabil scrir francés con un real proprietá de expression. Li francés de un person mi-cultivat fa subrider presc ye chascun frase tis qui, mersí al general cultura de lor spiritu e al studies queles ha docet les li exact valor del paroles, conosse su lingue. Ti conossentie exige tant finesse natural cultivat con tant efortie durant tant témpor, que it deveni un raritá. Tre poc candidates, mem in li max desfacil exámines queles on afronta solmen pos long studies, possede it in gradu suficent. Solmen tis queles ne have li minim idé pri li desfacilitá posse resignar se, sin tremer, a scrir quelc lineas in francés."

 

It es desfacil, picter li coses in maniere plu clar e plu pregnant quam to es fat in li libre citat. E noi es bon plazzat in Svissia por saver que A. Meillet ne exagera, nam noi

 

-100-

 

 

 

lucte desde li comensa del institution del administration central contra li calamitá bon conosset sub li nómine "français fédéral". Ti product pestilential es fabricat in li Bernesi palaces del administration federal e inunda de ta li tot país. It es debit al statal functionarios de lingue german queles fanfarona pri lor conossentie del lingue francés e anc a ti "bi-linguistes" de queles on admira li miraculosi facultá, parlar li du lingues, ma queles, quande ili pretende scrir in german o francés vell far plu bon provante soluer li quadratura del circul : Ili vell successar plu bon.

 

Tot recentmen, yo recivet de un oficial organisation turistic regional quelc prospectes redactet in lingue francés. Yo mancat sufocar pro indignation, quande yo perleet les. E yo pensat : Vi un functionario german quel massacra li lingue francés e ne honta far publicar li trist product de su íncompetentie. E il mem trovat un oficial organisation del state por accepter e difuser un tal monument de ínconvenientie. It es un insult al francés parlant parte del population ! Ma poy, yo reflectet. It es vermen ne desfacil trovar in Svissia persones queles parla francés quam lingue matrin e queles vell har posset redacter ti prospect in corect francés. Pro quo li autor del prospect ne ha adminim submisset su ovre a un Sviss francés por revision ante publicar it ? Nu, tot simplicmen, pro que il self ne save que su francés es execrabil. Probabilmen i1 mem es fier pri su bon conossentie del francés. E li responsabil functionaries esset exactmen in li sam situation ; ili hat aprendet francés in li scol, ma lor conossenties ne esset suficent por remarcar que li francés del prospect ne esset francés, ma un abominabil jargon. Si to posse evenir in un

 

- 101 -

 

 

 

land u li concernet lingue es un del lingues national, quel va esser li situation, si on usa quam idioma international un lingue totalmen foren ? Posir li question es responder a it in sam témpor. 

 

To quo vale por francés, vale mutatis mutandis por omni altri lingues. Li assertion que li lingue anglés es in un cert gradu predestinat por li rol de un lingue universal, pro su extremmen facil aprensibilitá, es un abominabil erra. Li lingue anglés ne es facil, ma in contrari extremmen desfacil. Tis queles di que it es facil, ne vide plu long quam li extremitá de lor nase; ili pensa solmen al relativmen simplic structura gramatical, quam si li conossentie fundamental del gramatica vell posser ducter al real mastrisation del lingue. To quo es desfacil in un lingue sta exter gramatica e vocabularium; it es su intern spíritu quel on comprende solmen pos intensiv e longannual studie del stilistic mastro-ovres in li concernet literaturas. Max sovente on oblivia que anc li conossentie del lingue matrin es li resultate de assidui e íninterruptet eforties scolari extendent se sur adminim 10 annus. E quant persones pos finition de lor studies scolari es támen incapabil expresser se corectmen in su propri lingue matrin ! Esque tal homes e mem li plu instructet strates del population va alquande haver li material possibilitá, consacrar al studie de un vivent lingue international li necessi témpor por posser expresser se in it tam facilmen quam in su lingue matrin ? No ! it es un absolut inpossibilitá e ti facte es decisiv por formular li response al proposition, elevar un lingue vivent al rang de un lingue international. 

 

Sovente on ha dit que li election de un lingue national quam lingue universal vell dar al concernet popul un cultural, economic e politic 

 

- 102 - 

 

 

 

preponderantie íncompatibil con li principie del egalitá del popules. To es ver, ma sub ti formulation li assertion conserva malgré omnicos un plu minu platonic caractere. Por bon comprender li enorm importantie de ti problema e li gravissim consequenties del solution 

 

proposit, it es necessi ilustrar tis-ci per quelc concret e practic exemples. 

 

 

 

Noi mey admisser que li lingue anglés va esser selectet quam duesim lingue international por omni popules e que li studie de ti-ci va esser declarat obligatori in omni scoles primari, secundari e superiori. Li unesim consequentie de un tal decision va esser li ínpossibilitá trovar li necessi númere de instructores de anglés. It va esser necessi formar li stab de professores e tis-ci va naturalmen dever completar lor studies in Anglia self ante que ili posse comensar lor activitá pedagogic. Ma it es plu quam probabil que in li majorité del casus on va recurrer al solution plu simplic e anc plu efectent quel consiste in serchar li necessi professores in Anglia self. Noi va in ti casu assister a un invasion de anglo-saxones in omni scoles del terre. Noi ne es chauvinistes e ne considera to quam un catastrofe, ma noi anc ne pensa que it es un ideal solution del principie del egalitá del nationes in cultural dominia. Quam ja dit, it ne importa ca li popul privilegiat es li anglés o un al tri. Li situation vell esser exactmen li sam si vice anglés, on vell electer francés, german, hispan o russ quam lingue universal. 

 

(continuation in li proxim numeró) A. Matejka 

 

 

 

REMARCA CONCERNENT LI ARTICUL 

 

 

 

"Li turre de Babilonia"

 

(Cgl. 47/48 )

 

 

 

Noi ha publicat in li ultim numerós de Cosmoglotta un interessant articul pri li libre 

 

 

 

- 103 - 

 

 

 

de Dr. Arnold Wadler "Der Turm zu Babel" quel tracta li problema del protocommunitá del lingues. 

 

 

 

Secun quant noi save, ti grav problema ancor ne ha recivet definitiv elucidation. Li contribution de Dr. Wadler, quamcunc interessant it mey esser, have solmen li valore de hipotese quel es rejectet del max prominent representantes del lingue-scientie. Ti rejection advere tucha solmen li metodes queles Dr. W. usa por ilustrar su argumentes, ma ne li problema del monogeneses del lingues self, quel, quam ja dit, es ancor apert e ne posse esser considerat quam soluet ni in li un sens ni in li altri. 

 

 

 

Quam profanes, noi have null desire ni competentie, intervenir in li discussion, ma noi considera quam un deve de objectivitá, informar nor letores pri li real situation. 

 

 

 

Li redaction. 

 

---------------

 

 

 

† KARL FEDERN 

 

 

 

Li sviss presse ha recentmen difuset li nova pri li morte del german scritor Karl Federn, patre de nor coidealist Ilmari Federn. 

 

 

 

Karl Federn esset un del max prominent publicistes e autores in german lingue del ultim decennies. Il scrit un grand númere de essayes, novelles, biografies e romanes de queles un grand parte recivet un particulari valor per li grand erudition del autor in historie e literatura. Ex su principal ovres noi cita : "Der Chevalier von Gramont", "Abenteuer & Magie" , "Mazarin", "Die Flamme des Lebens", "Da Neue Leben des Dante Alighieri", "Das Zeitalter Dantes", "Richelieu". Pluri de su novelles ha esset traductet de su filio in Occidental e ha esset publicat in Cosmoglotta. Durant su vive, Karl Federn vivet con su familie in pluri cités de Europa, i. a. Wien, Lugano, Berlin e Copenhagen

 

- 104 - 

 

 

 

e finalmen electet domicilie in London u li morte finalmen raptet le al afection de su marita e filios. 

 

 

 

Noi partiprende li grand dolore de nor amico Imari Federn e su familianes e expresse les ci nor profund simpatie por lor grand perde. 

 

Redaction de Cosmoglotta 

 

-----------------

 

DE AURE E  DIAMANTE. 

 

 

 

Quande ante quelc témpor, un juvelero monstrat me su labor e li particularitás de su mestiere, yo fat un tre interessant decovrition. 

 

 

 

Noi comprendet nos extraordinarimen bon, il, parlant de su arte, yo, parlant le del lingue international. Yo va racontar vos li motives de ti curiosi facte. 

 

 

 

Quo fa un juvelero ? Il labora preciosi metalles e juveles. It es un interessant fenomen psichologic que, parlant pri preciosi metalles, on strax pensa al aure, e, parlant de juveles, on pensa a diamantes. Por me to neplu es astonant, nam yo es acustomat a to. It es exactmen lu sam quam si vu parla del lingue international, nal, li public di... Esperanto.

 

 

 

Ma yo ne vole deviar de mi tema. Yo desira racontar vos pri preciosi metalles utilisat per li juvelero in su labor. Ili proveni de diferent minerales queles on trova in divers locos e de queles on extracte li metalles per un chemic processu ye alt temperatura. Li juvelero usualmen ne posse utilisar por su labor li pur metalles. Li aure por exemple ne es sat dur por li fabrication de ornamentes, copes, monetes, fals dentes e simil objectes. Por ti rason it deve esser mixtet con altri metalles quam cupre, etc. It es un ver scientie posser distincter li infinit varietá de mixturas existent e chascun de it have su avantages e defectes, tot secun li objecte quel on intente fabricar. E li possibilitás de utilisation de 

 

 

 

- 105 - 

 

 

 

ti metalles anc es presc ínlimitat. Secun li aplication de special labor-processus on posse dar a ili arbitrari formes e aspectes. 

 

 

 

Quande on explicat me to, yo automaticmen pensat al sistemas de lingues auxiliari (quam Volapük, Esperanto, Ido, etc). Esque to ne es li sam cose ? Simil al minerales de preciosi metalles es omni lingues del homanité. Ex ili on extracte per un plu minu scientic processu li radicas por li paroles del vocabularium. Ma to ne es ancor suficent. Li vocabularium es ligat a un gramatica inventet e con to, on va fabricar li lingue. On posse dar a it, un arbitrari form, secun li scop quel on perseque. Ti scope posse esser li simplicitá, li regularitá, li "logica", etc. etc. Pro que li númere del formes possibil es ínlimitat, on ja conta plu quam 600 diferent projectes de tal lingues . 

 

 

 

Mi amico parlat me ancor pri juveles. To es un altri cose. Un diamant es li product de un long processu de cristallisation e nasce solmen sub conditiones specialmen favorabil. Quam cristall it have un definitiv e precis form quel on ne vell posser changear sin destructer li tot diamant. It es tam dur que on posse cupar vitres con it e nequande va perdir su particulari form. On deve utilisar it quam li natura ha creat it, sin posser changear su original aspecte. Il conserva su definitiv form in omni circumstanties, un sol possibilitá resta : On posse polir it, e it va brilliar ancor mult plu bell. 

 

 

 

Esque it ne have li sam qualitás quam Occidental, li max natural ex li lingues auxiliari? Occidental ne esset creat in un curt spacie de témpor per un arbitrari resolution quam li altri projectes. It es li producte de un long processu de cristallisation. In facte it es li pur cristallisation del internationalitá. On ne vell posser changear su form sin destructer 

 

 

 

- 106 - 

 

 

 

li tot sistema. Null altri form es possibil sur li base del international paroles in lor form 

 

original. On deve utilisar it quam it ha cristallisat se. De to proveni su admirabil stabilitá. E it posse reflecter vor pensas in li sam bellitá, con quel un diamant reflecte li luce. 

 

 

 

On vell posser discusser ínfinitmen pri li form quel on vole dar a un pezze de aure. Pri li form de un diamante un discussion nequande va esser necessi. On solmen posse polir it... 

 

 

 

Yes! Noi vole polir Occidental ! 

 

Kurt Hamburger 

 

--------------

 

 

 

SOL IN UN FARE 

 

 

 

Li amicitá del influent persones posse ducter al richess. George Mille esset portero in Dorchester, un del max grand hoteles de New York e un del principal clientes del Dorchester esset John Rockfeller, li nepote del celebri milliardario. George Mille havet li chance salvar li yun John de un accidente de automobil e, desde ti die, li salvator recivet del salvate, chascun die un gratification de 100 dollares. 

 

 

 

Con su sparniages, George Mille decidet comprar dom de repose : "Yo videt passar tam mult persones avan li porta del Dorchester que nu yo ne plu vole vider alqui" . 

 

 

 

Por realisar ti desir, li portero ne trovat alquo plu bon quam comprar... un fare in li golf de San-Francisco. Mille reposa se in li solitá e lee un sol jurnal : li Gazette del cruceat paroles". Su benefator John Rockfeller, por jocar un poc, inviat le quam don de Crist-fest, un bell bicyclette ! 

 

------------

 

 

 

Un yuna intra in un farmacie e demanda li farmacist por un personal "personal afere". Li farmacist veni; li yuna rubija, presenta le un lettre e chuchota: -- Mi sponso es medico; il

 

 

 

- 107 - 

 

 

 

SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.8.43) 

 

 

 

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. J. Joho, Fr. 2.--; E. Vilborg, Fr. 1.30; Major H. Tanner, Fr. 5.--.

 

 

 

Cordialissim mersí ad omnes ! 

 

------------

 

 

 

ha inviat me hodie un lettre quel yo ne successa deciffrar; forsan vu posse leer it e dir me quo es in it ? 

 

 

 

------------

 

 

 

PUBLICATIONES IN PREPARATION

 

 

 

"L'OCCIDENTAL SANS PEINE" :

 

 

 

Noi recivet con grandissim plesure de sr. W. Gilbert (Francia) li manuscrite de un nov manuale de aprension in lingue francés titulat : "l'Occidental sans peine' (Occidental sin pena) basat sur li conosset metode "Assimil", in plus quam 90 págines. Li unesim letion de ti labor monstrat nos que ti manuale es redactet max habilmen e es interessantissim. Noi espera que it va devenir un potent auxilie por li difusion de Occidental che li francés-parlantes. 

 

 

 

VOCABULARIUM ITALIAN-OCCIDENTAL: 

 

 

 

Sr. G. Bevilacqua (Italia) informa nos que ti important ovre es ja redactet e machin-scrit in 500 págines del formate duplic de Cosmoglotta. Ancor un labor max util por li proxim future, e li aprension de Occidental che li italian parlantes. 

 

 

 

Nor max calid mersí al du autores por lor pena, lor entusiasme e lor sacrificie in favor de nor movement ! 

 

 

 

---------

 

 

 

CONTENE : Anglés quam lingue international ? - - Remarca concernent li articul "Turre de Babilonia". - † Karl Federn. - De aure e diamante. - Sol in un fare. - Publicationes in preparationes: L' OCCIDENTAL SANS PEINE, VOCABULARIUM ITALIAN-OCCIDENTAL. 

 

---------------

 

 

 

Poligrafat per : Institute Occidental, CHAPELLE 

 

 

 

- 108 -